memoria 1112-sao prat

2011-

2012

ISO 9001:2008 - 0379/10 Mem

òria

Gen

eral

de

Cen

tre

Centre Obert

Projecte ENTER

Transició Escola Treball

Formació Pre-laboral

Reforç Educatiu

Empresa d’Inserció

3

Curs 2011-2012[Memòria general de centre

Associació SAó-PratE.I. Reformas SAÓ, s.l.]

ÍNDEX GENERAL

0. Introducció 61. Avaluació dels destinataris 72. Avaluació de la Metodologia 83. Seguiment dels serveis socioeducatius 93.1 Valoració d’objectius 94. Seguiment de l’organització 134.1 Retroalimentació del personal 134.2 Acció educativa 134.2.1 Calendari 134.2.2 Distribució d’horaris i ràtios 134.3 Mecanismes de Coordinació 144.3.1 Coordinació interna 144.3.2 Coordinació externa 144.4. Recursos materials 154.5. Recursos econòmics 154.5.1. Recursos econòmics Empresa d’Inserció 164.5.1. Recursos econòmics Associació 165. Seguiment del pla de formació 176. Seguiment del Pla de Pastoral 187. Resultats de la revisió 187.1. Millora de l’eficàcia 187.2. Millora del servei 197.3. Necessitat de recursos 19

I-PRELABORAL

I.1. Introducció 23I.2. Avaluació dels destinataris 23I.2.1. Sexe 23I.2.2. Derivació dels usuaris 23I.2.3. Edat dels usuaris 24I.2.4. Municipis de procedència 24I.2.5. Nivell d’estudis 24I.2.6. Característiques dels usuaris 25I.2.7. Problemàtiques sociofamiliars 25I.3. Avaluació de la metodologia 26I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral 26I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 26I.5. Seguiment de l’organització 30I.5.1. Acció educativa 30I.5.1.1. Calendari i Horari 31I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 31I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa 31I.5.2. Mecanismes de coordinació 31I.5.2.1. Coordinació interna 31I.5.2.2. Coordinació externa 31I.5.3. Recursos 32I.5.3.1. Recursos Humans 32I.5.3.2. Recursos materials 32

4



II-PROJECTE TETII.1. Introducció 36II.2. Avaluació dels destinataris 36II.2.1. Distribució d’alumnes per centres educatius 36II.2.2. Orientació i acompanyament 36II.2.3. Distribució d’alumnes per programes d’atenció 37II.3. Avaluació de la metodologia 37II.4. Seguiment del servei 38II.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 38II.5. Seguiment de l’organització 41II.5.1. Acció educativa 41II.5.1.1 Calendari i horari 41II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 41II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 41II.5.2. Mecanismes de coordinació 41II.5.2.1. Coordinació interna 41II.5.2.2. Coordinació externa 42II.5.3. Recursos 42II.5.3.1. Recursos humans 42II.5.3.2. Recursos materials 42

III-PROJECTE ENTERIII.1. Introducció 46III.2. Avaluació dels destinataris 46III.3. Avaluació de la metodologia 47III.3.1. Descripció de la metodologia per a l’acollida i acompanyament en el procés d’inserció de persones beneficiaries 47III.3.2. Descripció de la metodologia per a la prospecció d’empreses, gestió d’ofertes i presentació de can-didatures 48III.3.3. Descripció de la metodologia per al seguiment post-inserció 48III.4. Seguiment del servei 48III.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 48III.5. Seguiment de l’organització 52III.5.1. Acció educativa 52III.5.1.1 Calendari i horari 52III.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 52III.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 52III.5.2. Mecanismes de coordinació 53III.5.2.1. Coordinació interna 53III.5.2.2. Coordinació externa 53III.5.3. Recursos 53III.5.3.1. Recursos humans 53III.5.3.2. Recursos materials 53

IV-CENTRE OBERTIV.1. Introducció 57IV.2. Avaluació dels destinataris 57IV.2.1. Distribució per sexe i etapa escolar 57IV.2.2. Procedència per barris 57IV.2.3. Procedència per escoles de primària 57

5



IV.2.4. Procedència per escoles de secundària 57IV.2.5. Derivació dels usuaris 58IV.2.6. Nacionalitat dels usuaris 58IV.3. Avaluació de la metodologia 58IV.4. Seguiment del servei 59IV.4.1. Grau de consecució dels objectius 59IV.5. Seguiment de l’organització 62IV.5.1. Acció educativa 62IV.5.1.1 Calendari i horari 62IV.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 62IV.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 62IV.5.2. Mecanismes de coordinació 62IV.5.2.1. Coordinació interna 62IV.5.2.2. Coordinació externa 63IV.5.3. Recursos 63IV.5.3.1. Recursos Humans 63IV.5.3.2. Recursos materials 63

V-REFORÇ EDUCATIUV.1. Introducció Reforç Educatiu 67V.2. Avaluació dels destinataris 67V.3. Avaluació de la metodologia 67V.3.1. En l’atenció als infants 67V.4. Seguiment del servei de Reforç Educatiu 68V.4.1. Grau de consecució dels objectius 68V.3.2. En el seguiment dels monitors/es 68V.5. Seguiment de l’organització 71V.5.1. Acció educativa 71V.5.1.1. Calendari i horaris 71V.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 71V.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 71V.5.2. Mecanismes de coordinació 72V.5.3. Recursos 72V.5.3.1. Recursos humans 72V.5.3.2. Recursos materials 72

VI-EMPRESA D’INSERCIÓVI.1. Introducció 76VI.2. Avaluació dels destinataris 76VI.2.1 Distribució per sexes 76VI.2.2. Derivació dels usuaris 77VI.2.3. Distribució per edats 77VI.2.4. Procedència geogràfica 77VI.2.5. Nivell d’estudis 77VI.2.6. Característiques dels usuaris 78VI.2.7. Problemàtiques sòciofamiliars 78VI.3. Avaluació de la metodologia 78VI.4. Seguiment del servei 79VI.4.1. Grau de consecució dels objectius específics 79VI.5. Seguiment de l’organització 80VI.5.1. Calendari i horaris 80

6



VI.5.2. Distribució d’usuaris i ràtios 81VI.5.3. Mecanismes de coordinació 81VI.5.3.1. Coodinació interna 81VI.5.3.2. Coodinació externa 81VI.5.4. Recursos 81VI.5.4.1. Recursos Humans 81VI.5.4.2. Recursos materials i econòmics 82VI.6. Activitat mercantil de l’empresa 82VI.6.1. Feines realitzades a la línia de manteniment 82VI.6.1.2. Exemples de productes/serveis per clients privats 83VI.6.2. Feines realitzades a la línia de disseny gràfic 83VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per l’administració pública 83VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per clients privats 83

7



0. Introducció

0. IntroduccióAquest document presenta la memòria d’activitats du-tes a terme per l’Associació SAÓ-Prat i la seva em-presa d’inserció (Reformas SAÓ, s.l.). L’Associació SAÓ fou creada l’any 2004 a partir de les inquietuds de tres comunitats religioses (Concepcionistes, Maris-tes i Teresianes) fortament vinculades al municidi de El Prat de Llobregat. La nostra curta trajectòria reflec-teix la voluntat contínua de donar resposta, des d’una vesant socioeducativa, a infants, adolescents i joves, que es troben en risc d’exclusió social. El nostre prin-cipal desig és el d’acompanyar en l’educació, donant i procurant oportunitats a aquells que, per diverses circumstàncies, no les tenen o en tenen menys. Així doncs, els protagonistes del nostre dia a dia són els infants, joves i famílies que participen dels projectes de SAÓ.

Finalitzat el curs 2011-2012 hem fet una valoració de cadascun dels projectes i del funcionament general, tant de l’associació com de l’empresa d’inserció vin-culada a aquesta.

D’aquest temps destaquem els següents aspectes:

1. A l’octubre de 2011 es van inaugurar els nous espais situats a l’Avinguda del Canal 110, amb la pre-sència del Conseller Cleries, Mn. Agustí Cortés, Bis-be de Sant Feliu, el Sr. Jaume Farré (de la Fundació La Caixa) i el Sr. Lluís Tejedor, Alcalde del Prat. En aquests espais es situen les oficines principals i tots els projectes d’atenció a joves i adults.

2. El mateix mes d’octubre es va posar oficial-ment en marxa la nova línia de formació i producció en disseny gràfic. Tot i que es tracta d’un projecte molt recent i encara en definició, valorem molt positi-vament els resultats d’intervenció educativa amb els joves i les possibilitats que s’obren com a empresa.

3. Per últim, també en octubre de 2011, es va ini-ciar una nova experiència educativa, dintre del marc del projecte TET i conjuntament amb l’Institut Escola del Prat. Durant tots els dilluns del curs 11-12, un grup d’alumnes d’aquest institut ha vincut a rebre classes de disseny gràfic impartides i dissenyades conjunta-ment entre els docents de l’institut i SAÓ. L’experièn-cia ha estat exitosa i es repetirà de cara al curs vinent.

4. Al desembre de 2011, vam presentar l’empresa a la convocatòria de la Fundació La Caixa “Emprene-doria Social”. El nostre projecte “Xarxes i Estratègies 2.0” va ser seleccionat amb 20 més d’un total apro-ximat de 400 a tota Espanya. Això ens ha suposat, a més del suport econòmic, una oportunitat formativa en gerència d’empreses a l’Escola de Negocis IESE.

5. El mes d’abril vam passar per primera vegada l’auditoria de comptes de l’associació. Un recurs que pretenem continuar fent com a camí de transparència.

6. Al maig de 2012, dintre de la línia de disseny gràfic, es va iniciar el disseny de pàgines web.

7. Ha estat un any ple de creixement i canvis con-tinus, provocant incerteces i reptes que hem intentat assumir i afrontar de la millor manera. Especialment canviant ha estat l’equip educatiu del Centre Obert, amb les conseqüents dificultats que això suposa.

Aquest document és una “memòria de memòries”,amb apartats que recullen dades generals del centre:

1. Avaluació dels destinataris2. Vigilància estratègica3. Avaluació de la metodologia4. Seguiment dels serveis socioeducatius5. Seguiment de l’organització6. Seguiment del pla de formació7. Seguiment del pla de pastoral8. Seguiment del pla de manteniment9. Resultats de la revisió per la direcció.

i les memòries de cadascun dels projectes, seguint un esquema comú:

1. Introducció2. Avaluació dels destinataris3. Avaluació de la metodologia4. Seguiment del servei5. Seguiment de l’organització

8

Curs 2011-2012[Memòria general de centreAssociació SAó-PratE.I. Reformas SAÓ, s.l.]

1. Avaluació dels destinatarisEstà definit als estatuts de SAÓ que la nostra acti-vitat socioeducativa està orientada principalment a infants, adolescents i joves, que per diferents motius, es troben en situació de risc d’exclusió social. La nos-tra principal funció és donar suport educatiu perquè les persones que participen dels nostres projectes, trobin motivacions i desenvolupin capacitats, per en-tomar la seva vida.

Tot i que els nostres principals beneficiaris són els infants i joves, al projecte ENTER i també al Centre Obert, atenem adults vinculats o no als infants, que necessiten suport en la seva recerca laboral.

0

20

40

60

80

100

120

Centre Obert Reforç Educa8u

TET Pre-‐laboral Empresa d'Inserció

Enter

57 78 39 39 24

109

nº d'usuaris

Usuaris per projectes

Durant el curs 11-12 s’ha atés un total de 283 usua-ris als diversos projectes1. Majoritàriament es tracta d’infants (103), adolescents (32) i joves (92), encara que el número de persones majors de 30 anys també és rellevant (56).

6-‐12 anys, 103

13-‐16 anys, 71

17-‐29 anys, 53

30-‐44 anys, 39

més de 45, 17

La distribució per sexes en general és paritària, però és especialment significatiu el canvi de tendència que s’està donant al projecte de pre-laboral, on fins 1 En aquesta memòria no s’han considerat els beneficiaris del casal d’estiu i colònies i els usuaris de prelaboral participen també del projecte ENTER. No s’han contabilitzat dues vegades. Tots els joves con-tractas a l’empresa d’inserció fan el curs de prelaboral.

aquest curs només havia participat una noia. Amb l’inici del curs de disseny gràfic s’han obert més pos-sibilitats per les noies.

0

20

40

60

80

100

120

Centre Obert Reforç

Educa8u TET

Pre-‐laboral Empresa

d'Inserció ENTER

27 39

16 9

2

51

30

39

23 30

22

58

Distribució per sexes

nois

noies

Els usuaris provenen principalment del Prat de Llo-bregat (92%) i tots pertànyen a la província de Bar-celona.

El Prat de Llobregat 92%

BCN ciutat i àrea metropolitana

5% BCN província 3%

Procedència dels usuaris

Donat l’enfoc dels nostres projectes i la voluntat de treballar coordinadament amb els serveis socials (municipals i autonòmics), serveis educatius, altres entitats socials, etc., la majoria dels usuaris són deri-vats per algun d’aquests, asegurant d’aquesta mane-ra el seguiment de la persona més enllà de la nostra intervenció concreta.

Serveis Socials i Educa/us

66% Altres projectes de SAÓ 11%

Centres Socials vinculats

7%

Compte pròpia 16%

Derivació

9



La informació detallada dels destinataris atesos a ca-dascun dels projectes es troba als apartats correspo-nents:

1. Avaluació destinataris Pre-Laboral: (I.2)2. Avaluació destinataris TET: (II.2)3. Avaluació destinataris ENTER: (III.2)4. Avaluació destinataris Centre Obert: (IV.2)5. Avaluació destinataris Reforç Educatiu: (V.2)6. Avaluació destinataris Empresa d’Inserció: (VI.2)

2. Avaluació de la Metodologia

Tot i la varietat de projectes, podem parlar d’una orientació comuna, ja que la nostra intervenció so-cial té com a base la intervanció educativa amb la finalitat de que els beneficiaris tregunin el millor profit de les seves pròpies capacitats. Aquesta perspectiva suposa:

- Atenció personalitzada de cadascun dels bene-ficiaris. En el cas dels projectes de Centre Obert i Pre-laboral s’utilitza com a eina principal el Projecte Educatiu Individualitzat (PEI), del qual l’usuari és coneixedor i, per suposat, partícep. Els projectes (Re-forç Educatiu,ENTER i TET) en els que la intervenció amb l’usuari no és diària, s’utilitza el full de segui-ment. Els joves en inserció contractats a l’empresa són els mateixos que els de pre-laboral i per tant ja tenen PEI des d’aquest projecte. L’altra eina principal de l’atenció personalitzada són les tutories indivi-dualitzades entre el beneficiari i l’educador/a refe-rent. L’èxit d’aquestes intervencions està en el vincle afectiu que s’estableix entre els beneficiaris/educa-dors. S’enten, doncs, que l’educador/a és, en primer lloc, exemple amb les seves pròpies actituds davant de les situacions quotidianes.

- Atenció en grups reduits: l’atenció personalitzada es combina amb les activitats realitzades en grups de 10-12 usuaris. Considerem important treballar les relacions interpersonals basades en el respecte, la valoració i el descobriment d’un mateix i els altres en el que es pot aportar mútuament.

- Redescoberta de les motivacions: molts dels in-fants i joves que atenem venen amb experiències de

fracàs i poca tolerància a la frustració. Conseqüència d’això és que alguns han perdut l’esperança i el de-sig de fer alguna cosa; han perdut també la capaci-tat d’esforç, perquè no te sentit fer-ho. Així doncs, es converteix en fonamental el treballar la redescober-ta de les motivacions, fixant objectius assolibles que eduquin els infants i joves en lluitar per allò que volen, valorant els seus límits i capacitats.

- Transversalitat dels projectes: sempre que un in-fant, adolescent o joves és derivat a qualsevol dels projectes i en el seu itinerari en aquests, es valora si és necessari que siguin atesos des d’altres pers-pectives complementàries que poden tenir els altres projectes. D’aquesta manera s’ofereix continuitat o major suport a aquells que ho necessiten. Per exem-ple: els adolescents del Centre Obert poden ser ate-sos al TET intentant que no quedin penjats en la seva etapa final d’escolarització obligatòria; o els joves de pre-laboral que són atesos des del projecte ENTER en cas que es vegi convenient un suport en la recerca activa de feina.

- Coordinació: entenem que des dels nostres pro-jectes complementem l’atenció a d’altres entitats o institucions i a l’inrevés. La possibilitat de tenir un re-ferent únic del serveis socials municipals pel Centre Obert i un altre pel Centre Socioeducatiu Diürn ha donat molta eficàcia al seguiment dels usuaris deri-vats. Igualment positiva ha estat la coordinació amb l’ASJTET (Àrea de Suport al Jove Tutelat i Ex-Tutelat, de la Generalitat de Catalunya). Considerem que po-dem crèixer i millorar les coordinacions amb es cen-tres educatius del municipi, especialment amb els d’educació primària.

- Diversitat de professionals: la composició inter-disciplinar dels diversos equips permet una atenció de qualitat en les diferents àrees. És el cas del pro-jecte ENTER en el qual a més de la intervenció d’una inseridora laboral (educadora social) es requereix d’una persona que realitzi les tasques de prospecció d’empreses, una comercial; aquesta ha de ser conei-xedora de l’àmbit empresarial, les seves necessitats i com les podem atendre des dels nostres usuaris en recerca de feina. També a l’empresa d’inserció és bà-sic que els tècnics siguin especialistes en l’àmbit de la construcció i el disseny gràfic i de pàgines web, ja que de la professionalitat i la qualitat del servei depen que ens continuïn contractant serveis i productes.

10


Els objectius generals de centre són aquells que marquen les línies comunes d’actuació generals i particu-larment de cadascun dels projectes que es desenvolupen. Són objectius molt genèrics que després es con-creten, i per tant, entenem que la seva valoració es fa des de la valoració dels objectius específics de cada projecte, que permeten indicadors i recollida de dades més quantitatives i per tant objectives. En tot cas, l’equip directiu del centre no ha volgut deixar de fer una valoració general (recollida en el quadre que es troba a continuació). Les valoracions dels objectius específics es troben als apartats corresponents dels projectes.

Oferir una atenció socioeducativa als beneficiaris dels diversos pro-jectes per tal de prevenir o millorar les situacions de risc

Valorem positivament la flexibilitat en la concepció dels projectes: els projectes s’adapten a les ne-cessitats i no les necessitats als projectes. Però detectem que en aquesta actitud de contínua revi-sió s’ha anat deixant una mica al marge a les comunitats referents de l’Associació.

Respecte al servei detectem:• Que cal continuar donant su-

port a les famílies en l’exercici de la seva parentalitat positiva.

• Que els joves que partici-pen del CSD tenen una ex-periència positiva d’èxit; co-mencen a trobar motivacions i a formular el que volen fer, però no tenen base suficient per poder reprendre un iti-nerari de formació reglada.

Creiem fermament que són les comunitats les que poden i han d’assegurar la continui-tat de la nostra missió i per tant, hem de re-trobar la manera de que es tornin a implicar en la reflexió del caminar de SAÓ.

Continuar desenvolupant els tallers de parentalitat positiva

Donar suport en l’estudi als joves que tornen a itinera-ris formatius reglats per tal que no tornirn a fracasar.

Com en els apartats anteriors la valoració de la metodología específica a cadascun dels projectes es troba als següents apartats:

1. Avaluació de la metodologia Pre-Laboral: (I.3)2. Avaluació de la metodologia TET: (II.3)3.Avaluació de la metodologia ENTER: (III.3)4. Avaluació de la metodologia Centre Obert: (IV.3)5.Avaluació de la metodologia Reforç Educatiu: (V.3)6. Avaluació de la metodologia Empresa d’Inserció: (VI.3)

3. Seguiment dels serveis socioeducatius3.1 Valoració d’objectius

Objectius generals Valoració Propostes de futur

11



Desenvolupar la motivació dels infants, adolescents i jo-ves, a adquirir coneixements i hàbits que els ajudin a afron-tar la seva vida amb dignitat.

El model de CSD és valorat externament i en resultats tam-bé creiem que s’aconsegueix l’objectiu d’ajudar als joves a re-trobar les seves motivacions. Detectem que poder fer camí en la sistematització del treball en valors amb els joves (Pla de Pas-toral) i que cal treballar especial-ment amb els infants i adolescents del Centre Obert experiències positives, d’esforç i motivació. Cal procurar l’experiència de que sí que poden fer coses positives també en l’àmbit dels estudis.

Ampliar l’equip de pastoral impli-cant més projectes del centre, no només el Centre Obert. Fer reu-nions trimestrals amb les coordi-nacions del CO, CSD i direcció.

Intentar treballar més coordinada-ment amb els centres docents, per tal de poder fixar objectius asse-quibles pels infants i adolescents, que suposin una experiència po-sitiva de les seves capacitats.

Donar suport a les famílies en la seva funció educativa amb els fills.

Valorat en part en l’objectiu ge-neral 2, creiem que cal continuar donant suport als pares/mares en l’exercici de la seva parentalitat. Distingim en tot cas la intervenció en els projectes d’infància i famílies i en els casos dels joves del CSD, ja que en el cas d’aquests últims és rellevant que siguin ells els que entomin la seva vida a les mans.

Continuar amb els tallers de fa-mílies als projectes d’infància

Al CSD deixar clar al jove i les seves famílies que són els joves els que assumeixen i són prota-gonistes del seu propi itinerari.

Afavorir i participar activa-ment en les xarxes d’integració social i laboral del municipi.

S’ha participat activament a diver-ses xarxes del Prat. Destaquem principalment la Xarxa d’Orientació relativa a tot el tema de fracàs escolar i transició escola treball.Destaquem també el creixe-ment en relació a d’altres ins-titucions del Prat com ara el Centre Social Francesc Palau. La nostra vinculació a la Xarxa de Participació Ciu-tadana ha estat minsa.

Intentar formar part de la nova xarxa empresarial del Prat com a empresa d’inserció.

Procurar un projecte comú d’inserció laboral amb el Cen-tre Social Francesc Palau.


12



Portar a terme el pla de pasto-ral del centre i compartir activi-tats amb els altres centres de la xarxa d’Obres Socials Maristes.

Hi ha un Pla de Pastoral al cen-tre que s’ha contemplat princi-palment a la programació del Centre Obert. Al CSD s’han dut a terme algunes activitats però sense estar programades.Es detecta que, tot i portar-ho a terme, els educadors no en-tenen el que és el pla de pasto-ral i es cenyeix a l’execucució d’una sèrie d’activitats.

Tornar a treballar en els di-versos equips educatius el qué és un pla de pastoral.

Crear un equip de pastoral in-terdisciplinar i amb reunions trimestrals amb les coordina-cions de CO, CSD i direcció.

Oferir una atenció de qualitat, tan en l’atenció a les persones, com en tots els aspectes tèc-nics que se’n deriven del funcio-nament dels diversos projectes.

A les enquestes fetes als tre-balladors del centre ha quedat reflectit la satisfacció en l’atenció que es dóna als usuaris en els di-ferents projectes. Destaquem com a molt positiva la implicació dels oficials no només en les tasques tècniques, sinó també educatives. Al Centre Obert l’experiència d’enguany es parla de la importàn-cia de situar a cada persona en el lloc adient a les seves capacitats.

Fomentar la implicació en-tre els diferents educa-dors dels diversos projectes.

Continuar amb l’acollida i la formació incial dels volunta-ris i alumnes en pràctiques.

Es continua la trajectòria dels cursos anteriors. Enguany a la última trobada de centre se’ls va convidar, participant de la jorna-da de formació. L’experiència va ser molt ben valorada per ells.

Implicar els voluntaris en més activitats del centre

Mantenir la formació dels tre-balladors en el carisma Marista i iniciar la formació en el caris-ma Concepcionsita i Teresià.

Es continua valorant com a molt positiva la formació impar-tida des de Maristes. S’ha co-mençat la formació en el caris-ma teresià i es preveu iniciar la del carisma concepcionista el primer trimestre de 12-13..

Continuar els itineraris formatius Maristes i aconseguir suport des de Concepcionistes i Teresianes per continuar el que s’ha iniciat

13




Obrir altres vies de finança-ment dels projectes més enllà de les subvencions.

S’està aconseguint que l’empresa assumeixi cada ve-gada més despeses generals de funcionament i que sostingui la formació disminuint les sub-vencions. Per seguir en aquest camí hem iniciat un procés d’elaboració d’un pla de negoci.L’equip d’oficials és fonamen-tal en l’èxit de l’empresa ja que treballen amb una gran qualitat, cosa que fa que els clients ens tornin a trucar i ens recomanin. Malgrat la crisi s’han aconseguit noves subvencions que s’han d’entendre com una oportunitat per continuar la recerca de no-ves vies de finançament que sos-tinguin els nostres projectes.

A l’empresa d’inserció: opti-mitzar els recursos i aconse-guir una major eficiència en el treball en la línia de reformes.

Desenvolupar el pla de nego-ci, especialment el de la línia de disseny gràfic i de pàgines WEB.

Continuar buscant vies de finançament alternati-ves pels projectes d’infància

Com s’ha dit al principi d’aquest apartat, la valoració dels objectius específics de cada projecte es troben als respectius apartats d’aquesta memòria:

1. Valoració objectius específics Pre-Laboral: (I.4.1)2. Valoració objectius específics TET: (II.4.1)3. Valoració objectius específics ENTER: (III.4.1)4. Valoració objectius específics Centre Obert: (IV.4.1)5. Valoració objectius específics Reforç Educatiu: (V.4.1)6. Valoració objectius específics Empresa d’Inserció: (VI.4.1)

14


4. Seguiment de l’organització

4.1 Retroalimentació del personalCom cada curs s’han realitzat les enquestes de satis-facció al personal contractat. A partir de l’anàlisi dels resultats destaquen les següents dades:

• El punt on més dificultats es presenten és amb el sistema de qualitat, tot i que els valors ob-tinguts estan per sobre del valor conforme. Cal dir que cada vegada més, els educadors/es apliquen les diferents eines, creades per donar un servei de ma-jor qualitat, amb més facilitat, reconeixent l’aportació que dóna al servei.• El grau de satisfacció dels educadors/es i la identificació amb el carisma i la missió de l’entitat és molt elevat. De fet aquesta és una de les principals fortaleses de SAÓ, ja que els projectes que duem entre mans requereixen d’una implicació personal a més de la qualitat tècnica dels treballadors/es. • Es valoren molt positivament els espais de trobada i reflexió que s’han donat al llarg del curs en-tre els diversos equips educatius.

Els treballadors també han fet suggeriments de cara al curs vinent:

• Reforçar la informació general del centre, ja que el fet que els equips educatius no conicideixin ni en espai ni en temps fa difícil el coneixement de l’evolució de l’entitat, cosa que pot debilitar la impli-cació més enllà del projecte concret en el que es tre-balla. • Implantar el Pla de Pastoral a tots els projec-tes del centre, no només al Centre Obert. Es consi-dera que pot ser una bona via per fomentar la parti-cipació i la vinculació dels joves i adults en aspectes de la vida del centre que van més enllà del que els hi afecta directament. Relacionat amb això, es proposa que algunes de les celebracions que es fan, com ara el Nadal o Sant Jordi (Jocs Florals), siguin un espai en el que els nostres beneficiaris es visibilitzin de cara al poble des de les seves capacitats i bon fer. Es pot aprofitar el contacte que hi ha amb els mitjans de comunicació de El Prat de Llobregat.• Casi amb unanimitat, es proposa el canvi del nom de l’empresa, ja que l’actual dóna una informació

4.2 Acció educativa

molt parcial de tota l’activitat que es realitza (única-ment la línia de construcció). Unit a aquesta proposta està també la de canvi d’imatge corporativa, distingint entre els logos de l’associació i l’empresa, però com-partint elements comuns que deixin visiblement clar que les dues entitats estan completament vinculades.

4.2.1 Calendari

El calendari general de funcionament de tots els pro-jectes de l’associació és de setembre a juliol, seguint més o menys les vacances escolars. En el cas de l’empresa d’inserció el calendari és continuat.

Enguany s’ha complert amb la posada en marxa i l’execució de tots els projectes i les activitats progra-mades en cadascun d’ells.

Trimestralment s’han dut a terme les valoracions dels objectius de cada projecte, i en general dels PEIs. Cal destacar que al curs de disseny gràfic ha estat més dificultós tenir els PEIs eleborats dintre del ca-lendari pautat degut a les dificultats de la posada en marxa d’un projecte nou.

Informació concreta dels projectes:1. Calendari i horaris Pre-laboral: (I.5.1.1)2. Calendari i horaris TET: (II.5.1.1)3. Calendari i horaris ENTER: (III.5.1.1)4. Calendari i horaris Centre Obert: (IV.5.1.1)5. Calendari i horaris Reforç Educatiu: (V.5.1.1)6. Calendari i horaris Empresa d’Inserció: (VI.5.1)

4.2.2 Distribució d’horaris i ràtios

Cada projecte te el seu horari i ràtios, coincidint en tots que el número màxim d’usuaris atesos simultà-niament és entre 10-12 per educador/a. Com a criteri general es fixen horaris en els que pugui haver-hi la màxima afluencia de beneficiaris. Enguany desta-quem el cas del curs de Manteniment General d’Edi-ficis s’ha fet un esforç especial per complir amb el calendari i les hores de formació dels joves, ja que el curs passat es va detectar que molts dies, per la urgència de les obres dels nous locals, s’havia deixat

4.2.1 Calendari

15



de banda la formació específica al taller. Enguany di-lluns i dimarts s’ha fet sempre la formació planificada.

Informació concreta dels projectes:1. Usuaris i ràtios Pre-laboral: (I.5.1.2)2. Usuaris i ràtios TET: (II.5.1.2)3. Usuaris i ràtios ENTER: (III.5.1.2)4. Usuaris i ràtios Centre Obert: (IV.5.1.2)5. Usuaris i ràtios Reforç Educatiu: (V.5.1.2)6. Usuaris i ràtios Empresa d’Inserció: (VI.5.2)

4.3 Mecanismes de Coordinació4.3.1 Coordinació interna

La coordinació interna del centre te com a mecanis-me principal les reunions dels diferents equips edu-catius dels projectes i la de l’equip directiu. De totes s’elabora acta fent-la arribar tant a la resta de coor-dinacions com als membres de cada equip educatiu i a direcció. La reunió de Manteniment és la mateixa que la de l’empresa (a nivell d’execució d’obres) do-nat que el personal és el mateix, per tant és fa una única acta.

Les reunions de cada equip educatiu són coordina-des pel respectiu coordinador/a i es duen a terme in-dependentment de que direcció pugui estar present o no degut a activitats o actuacions simultànies que puguin succeir, tot i que procura ser-hi (veure quadre: Ho-raris Reunions d’equips).

4.3.2 Coordinació externa

La tasca educativa de SAÓ s’enten des de la vincula-ció al territori i el treball en xarxa amb les diverses en-titats i institucions que intervenen amb els nostres be-neficiaris. Es segueixen dos mecanismes principals de coordinació: Les reunions de coordinació amb els educadors referents de serveis socials municipals i la participació a les reunions de la Xarxa d’Orientació del Prat. D’altra banda, segons necessitats nostres o de l’ajuntament, s’han fet diverses reunions amb les àrees de Serveis Socials, Educació i Promoció Econòmica. Enguany també hem aconseguit poder vincular-nos a la Xarxa de Participació Ciutatdana del Prat, tot i que només hem anat a una de les reunions per incompatibilitat de calendari.

Pel desenvolupament dels projectes ha estat espe-cialment positiu poder comptar amb referents per-manents com a interlocutors, tant de Serveis Socials Municipals com de l’Àrea de Suport al Jove.

Havent complert, en general amb el calendari de les reunions, han estat les reunions d’equip directiu les que han tingut més canvis d’horari amb el desgast que això suposa. El fet de ser quatre persones amb diversos projectes a càrrec fa que moltes vegades s’hagi d’acodir a reunions externes en l’horari corres-ponent a la d’equip directiu. De cara al curs vinent ens proposem de repensar un horari en el que es de-tecti que sorgeixen menys incidents.

Projecte Horari Participants

Prelaboral i E.I Construcció Dilluns de 8.30h a 9.30h

Direcció, els coordinadors de CSD i de l’empresa d’inser-ció, el mestre de taller i la inseridora laboral. Una vegada

al mes han assistit també els oficials de l’empresa.

ENTER Dimarts de 9.00h a 10.00h

Direcció, Coordinació del CSD, la inseridora laboral i la prospectora

Prelaboral i E.I. Disseny Dimarts de 13h a 14h

Direcció, Coordinació del CSD i les tècniques correspo-nents

Centre Obert Dimecres de 15.30h a 16.30h Direcció, Coordinació del CO i els educadors referents

Equip directiu Dimecres de 17h a 19h Direcció i les coordinacions del CSD, CO i Empresa

TET Dijous de 12h a 14h Coodirnació CSD i l’educador del TET

Horais i reunions d’equips

16


Pretenem aconseguir que des de l’àrea d’educació de l’Ajuntament se’ns faciliti la participació a les co-mussions socials de les escoles on es tractin casos d’infants i joves que participin d’algun dels projectes socioeducatius (Centre Obert o TET)

Des de l’empresa d’inserció com a membres de la FEICAT s’ha participat activament de les reunions de la junta (mínim una al mes) i de les comissions que s’han organitzat per tractar temes específics com ara: Joves, Clàusules de responsabilitat social i Innova-ció.

Informació concreta dels projectes:1. Mecanismes de coordinació Pre-Laboral: (I.5.2)2. Mecanismes de coordinació TET: (II.5.2)3. Mecanismes de coordinació ENTER: (III.5.2)4. Mecanismes de coordinació Centre Obert: (IV.5.2)5. Mecanismes de coordinació Reforç: (V.5.2)6. Mecanismes de coordinació E.I.: (VI.5.3)

4.4. Recursos materials

El fet de poder compartir infraestructura entre els diferents projectes fa que es compti amb més pos-sibilitats sense que els costos siguin gaire elevats. Seguint un model d’austeritat es procura que tots els projectes comptin amb la infraestructura suficient per oferir un servei de qualitat.

Aquest curs cal destacar el fet de tenir dues seus com a diferència important respecte als cursos pas-sats. Tot i que molta part del mobiliari s’ha obtingut a partir de donatius, s’han duplicat alguns dels recur-sos que suposen una despesa mensual periòdica, com ara el telèfon i les fotocòpies.

Cada vegada més es fa necessari poder tancar una de les parts de baix dels locals situats a Av. Del Canal, ja que l’activitat de l’empresa en la línia de construc-ció ho demanda. En tot cas, és un plantejament que no podem assumir fins no obtenir algun tipus d’ingrés específic per aquesta obra.

De moment aturarem el procés d’arranjament que es-tàvem seguint amb els locals de Pl. Pirineus, ja que cap la possibilitat que es traslladi el Centre Obert.

Tant l’empresa com l’associació en el conjunt de les seves activitats són solvents, tot i això, enguany ha estat un curs complicat, ja que l’excessiu retard en el cobrament d’alguna de les subvencions ha provocat problemes de líquid.

Fent una revisió destaquem:

- Es treu el màxim possible a tot el que tenim. Es dóna prioritat a que els recursos econòmics siguin per sostenir o promoure projectes (viables) d’atenció a joves, reduint costos en activitats lúdiques que eren més costoses, sense detriment en l’atenció als usua-ris.- Tenint en compte la perspectiva futura respec-te a les subvencions, s’ha intentat buscar altres vies de finançament que facin possible el sosteniment dels projectes, especialment els que respecten als joves. Seguint aquesta línia, ens vam presentar a la convocatòria d’Emprenedoria Social de l’Obra Social de La Caixa, amb l’objectiu d’aconseguir suport per la nova línia de disseny gràfic. Aquest ajut ens ha donat eines i suport de contactes que creiem molt rellevants per tirar endavant el projecte.- Igualment ens vam presentar a la convocatò-ria de La Marató de TV3. El fet de guanyar aquesta convocatòria ens obre perspectives i oportunitats de cara al curs vinent. L’objectiu és poder invertir-ho de tal manera que aconseguim la viabilitat d’aquesta lí-nia el més aviat possible, tenint en compte que ha de carregar amb els costos del personal en inserció.- Aquest any s’ha fet per primera vegada l’audi-toria de comptes de l’Associació, obtenint un resultat positiu a l’informe. L’objectiu és fer-ho cada any i així presentar la documentació necessària per obtenir l’Utilitat Pública. - Encara que hi ha hagut una disminució d’in-gressos, sobre tot pel que respecta al reforç educa-tiu, s’han obtingut subvencions extraordinàries que no s’esperàven. El principal problema al llarg de l’any ha estat la liquidesa, ja que la Generalitat encara no ha pagat el que correspon a l’any 2011. Per solven-tar aquest problema s’ha accedit a utilitzar la línia de Confirming que te pactada la Generalitat amb el Ba-nesto.- Respecte a l’empresa d’inserció cada vega-da més hem anat imputant les despeses reals que li corresponen, especialment les que corresponen

4.5. Recursos econòmics

17



a la partida de despeses generals. Això ens ha fet adonar-nos que hem de fer reajustos de manera que hem d’aconseguir un 16% més de guanys a les obres que efectuem.

Les dades econòmiques de l’empresa corresponen a l’any 2011, ja que es segueix calendari anual.

El benefici després d’impostos per l’any 2011 ha estat de 1474,78€; ho considerem una dada prou positiva ja que l’empresa està sostenint els contractes d’inser-ció dels joves i la seva formació.

Les despeses de l’empresa es centren en personal i compres; aquesta última despesa tan elevada és deguda a l’activitat de construcció, ja que s’han de comprar els materials per la realització de les obres.

Els principals ingressos de l’empresa d’inserció ha estat a tarvés de les vendes de productes i serveis (84%), mentre que els ingressos per subvencions a l’any 2011 només van ser d’un 3%. Considerem com a inversió els arranjaments dels nous locals.

4.5.1. Recursos econòmics Empresa d’Inserció

4.5.1. Recursos econòmics Associació

L’orígen dels ingressos durant el curs 11-12 ha estat el següent: Donatius € 2.530,49 Quotes beneficiaris € 14.807,56 Serveis Contractats € 40.717,90 Subvencions públiques € 102.951,85Subvencions privades € 225.619,18 Beneficis bancaris € 51,56

18


La principal despesa de l’entitat està en els recursos humans: % davant del % corresponent a les despe-ses generals de funcionament i d’estructura. En l’es-talvi de despesa d’estructura influeix de manera de-cisoria la col·laboració de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat que cedeix els locals gratuitament. D’altra banda, enguany s’ha fet un esforç d’estalvi molt im-portant per part de l’equip d’educadors, aprofitant i reutilitzant al màxim els materials.

RECURSOS HUMANS € 328.367,37 Formació € 376,92

Centre Obert € 134.857,62 Reforç Educatiu € 17.577,20

TET € 10.966,95 Prelaboral € 99.564,08

ENTER € 65.024,60

DESPESES GENERALS I DE FUNCIONAMENT

€ 57.750,70

Estructura € 33.061,75 Centre Obert € 16.632,66

Reforç Educatiu € 90,99 Enter € 1.018,35

Prelaboral € 6.946,95

Informació concreta dels projectes:1. Recursos Pre-Laboral: (I.5.3)2. Recursos TET: (II.5.3)3. Recursos ENTER: (III.5.3)4. Recursos econòmics Centre Obert: (IV.5.3)5. Recursos econòmics Reforç Educatiu: (V.5.3)6. Recursos econòmics Empresa d’Inserció: (VI.5.4)

Al llarg del curs hem detectat la demanda dels educa-dors de fer accions formativas que permetin avançar en la seva tasca com a educadors. Una de les prin-cipals eines que tenim és la formació que s’ofereix des del Serveis d’Obres Maristes pels educadors de les obres socials. El 99% dels educadors han seguit aquest itininerari, només no s’ha fet en algun cas per incompatibilitat horària de feines. Enguany hem in-corporat a aquest procés formatiu als oficials de l’em-presa d’inserció, els quals han fet una valoració molt possitiva de l’oportunitat d’aquests espais, tot i que comenten que de vegades els plantejaments no coin-cideixen gaire amb el projecte en el que ells estan. És també el cas de la prospectora laboral.

S’ha participat també, especialment per part de l’equip educatiu de Centre Obert, de les formacions ofertes des de l’Espai Compartir i s’ha organitzat una jornada específica de formació en la prospecció d’empreses. Aquesta es va obrir trambé a d’altres centres maris-tes i altres obres socials que estan a la Xarxa Incor-pora, properes en el territori.

Igualment s’han programat tres trobades de tot el centre al llarg del curs que s’han fet satisfactòria-ment, ja que han estat espais que han propiciat la co-municació i la reflexió sobre el nostre terreny concret. Cal destacar la formació des de la vesant Teresiana, feta per primera vegada en aquest curs i amb molta acollida per part del personal. La jornada sobre Con-cepcionistes es realitzarà a principis del curs vinent, aprofitant que al mes de juliol celebren el seu Capítol General, sent una bona oportunitat per transmetre el viscut.

Un altre aspecte que hem estat estudiant és la for-mació en riscos laborals dels joves en inserció. L’any passat es va decidir que aquesta formació es fes a través de Fraternitat utilitzant els fons de la Tripartita. De cara al curs vinent veiem que aquesta opció és limitada ja que legalment augmenten les hores del curs i per tant s’encareixen els costos. Estem mi-rant de fer-ho nosaltres directament i poder-ho ofe-rir a d’altres joves que participin de projectes d’altres obres socials maristes o conegudes.

5. Seguiment del pla de forma-ció

19



Per últim, s’ha promogut que els educadors/es parti-cipessin de jornades formatives específiques del seu àmbit, concretament: inserció laboral i centre obert.

Accions formatives 11-12 programades

FIEM.OS, Espai Compar-tir, 3 reunions generals de centre,

Accions formatives 11-12 desenvolupades

- FIEM.OS pels treballa-dors corresponents.- Espai Compartir d’assis-tència voluntària.- Reunions generals de centre- Jornada Teresiana (“Edu-quem educant-nos”)- Jornades sobre acompa-nyament a la inserció labo-ral (INCORPORA)- Seminari Aprenentatge i Servei, organitzat per la Di-putació de Barcelona (Di-recció i Coordinació CSD)- Formació per prospectors d’empreses (formació in-terna oberta a d’altres en-titats)

Accions formatives 11-12 pendents

Jornada Concepcionista

6. Seguiment del Pla de Pasto-ralCom al curs passat s’ha treballat en posar en pràctica el Pla de Pastoral, tot i que només s’ha fet al projecte de Centre Obert. S’han portat a terme totes les acti-vitats programades i la valoració d’aquestes ha estat positiva per part de l’equip. Tot i amb això, la valoració que fem com a centre te punts a millorar:

• Detectem que tot i fer les activitats no hi ha una comprensió per part de l’equip educatiu de CO del que és el Pla de Pastoral i les seves implicacions. No sembla suficient l’explicació i el treball en equip sobre el Pla. Pensem que manca formació en l’equip més enllà del que és el Pla de Pastoral.• No és suficient amb la implementació del Pla de Pastoral al Centre Obert, sinó que es fa necessà-ri aplicar-ho a la resta de projectes. Per això creiem que cal conformar un equip que englobi les accions

de pastoral però també la dinamització de les accions conjuntes entre els diferents projectes: infància-ju-ventut i adults. Dues vegades per trimestre fer l’equip ampliat amb els coordinadors respectius.

7. Resultats de la revisió

7.1. Millora de l’eficàcia

1. Redefinir els processos de producció de la línia de manteniment.

En acabar el curs, cadascun dels equips educatius ha fet una valoració. Igualment ho ha fet l’equip di-rectiu recollint les valoracions dels projectes i la seva pròpia des d’una visió general del centre. El resultat d’aquestes valoracions és l’Informe de Revisió per la Direcció, on queden plasmades les decisions relacio-nades amb la millora que han de concretar-se bé en accions correctives/ preventives, bé en objectius/líni-es/iniciatives estratègiques. A continuació presentem les millores que es proposen de cara al curs vinent, relacionades amb l’eficàcia, el servei i els recursos.

2. Definir els processos de producció de la línia de disseny.

3. Aconseguir no externalitzar la forma-ció en riscos laborals dels joves en inser-

ció de la línia de reformes.

4. Definir l’organigrama de gestió de l’empresa i establir reunions periòdiques

amb els administradors.

5. Realitzar i desenvolupar el pla d’empresa.

20


7.2. Millora del servei

1. Establir un equip de pastoral amb edu-cadors de diversos projectes.

2. Afavorir els espais físics i temporals de tutoria personalitzada dels joves de prela-

boral amb els seus respectius tutors.

3. Intentar poder participar de les comis-sions socials (reunions entre serveis so-

cials i els centres docents) sempre que hi hagi algun dels nostres usuaris implicats.

7.3. Necessitat de recursos

1. Continuar la recerca de noves vies de finançament i sostenibilitat econòmica

del centre, disminuint la dependència de subvencions.

2. Establir un sistema de seguiment de compres i proveïdors (especialment per

l’empresa d’inserció).

ISO 9001:2008 - 0379/10

2011-

2012

23

Curs 2011-2012[Memòria Pre-laboralAssociació SAó-Prat]

Índex Pre-Laboral

I.1. Introducció 24

I.2. Avaluació dels destinataris 24I.2.1. Sexe 24I.2.2. Derivació dels usuaris 24I.2.3. Edat dels usuaris 25I.2.4. Municipis de procedència 25I.2.5. Nivell d’estudis 25I.2.6. Característiques dels usuaris 26I.2.7. Problemàtiques sociofamiliars 26I.3. Avaluació de la metodologia 27

I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral 27I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 27

I.5. Seguiment de l’organització 31I.5.1. Acció educativa 31I.5.1.1. Calendari i Horari 32I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 32I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa 32I.5.2. Mecanismes de coordinació 32I.5.2.1. Coordinació interna 32I.5.2.2. Coordinació externa 32I.5.3. Recursos 33I.5.3.1. Recursos Humans 33I.5.3.2. Recursos materials 33

Curs 2011-2012 [Memòria Pre-laboralAssociació SAó-Prat]

24

I.1. IntroduccióL’Associació SAÓ-PRAT segueix amb la tasca de formació dels joves d’alt risc social del nostre entorn més proper amb el curs de “manteniment general d’edificis” que organitzem de manera ininterrom-puda des de 2005. Enguany però ampliem la nos-tra oferta amb el grup de disseny gràfic. Cerquem propostes inclusives on entrin totes les sensibilitats. Sempre amb el mateix objectiu: recuperar autoesti-mes, retrobar motivacions, reincorporar a proces-sos formatius professionalitzadors que possibilitin futurs amb dignitat, tot trencant cercles d’exclusió.Creiem que on val la pena gastar forces és en els processos de segona oportunitat formativa. Són joves amb experiències formatives de fracàs pre-matur i absentisme cronificat. Sense formació hi ha un alt risc de reproduir dinàmiques de re-lació i laborals que poden acabar en exclusió.Tots dos cursos estan lligats directament amb l’empresa d’inserció que té l’Associació SAÓ, de tal manera que a tot jove que es matriculava al curs té opció a contracte laboral; en el cas de manteniment de durada igual al curs, en el cas de disseny gràfic una vegada assolits els conceptes i tècniques míni-mes per poder participar de la producció. Si són im-migrants sense permís de treball es tramita una ofer-ta a Treball. Com a centre socioeducatiu creiem que la correcta socialització i la formació de la persona són imprescindibles per acarar la inserció laboral. Per això, potenciem tots aquells elements personals que ajuden a la capacitació i a la integració d’una manera estimulant i gratificadora dins la societat.

I.2. Avaluació dels destinataris

Iniciar el projecte de formació en disseny gràfic ha permès entrada de noies que fins ara, tot i ni impe-dir-do, no s’acabava de cristal·litzar ja que l’oferta en manteniment no és atraient per a elles. La formació en disseny és més inclusiva pel que fa a oportunitats no condicionades ni a orientacions sexuals ni a sen-sibilitats.

I.2.1. Sexe

I.2.2. Derivació dels usuaris

Aquesta gràfica reflecteix les derivacions directes de cada administració/entitat. En general, sigui quina sigui la seva derivació, el grup ha estat constituït amb alumnes d’alt risc social. Convé destacar que el centre està especialitzat en el treball amb ado-lescents amb dificultats que justificarien el caràcter especial d’aquests projectes.• Serveis Socials: de l’àrea bàsica del municipi del Prat de Llobregat.• Xarxa Social: xarxa de centres amb els que SAÓ treballa de manera coordinada i comparteix recursos i reflexions.• ASJTET: Àrea de Suport al Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat de Catalunya.

UsuarisServeis Socials 19

Xarxa Social 2ASJTET 18

Total 39

25


I.2.3. Edat dels usuaris

El nostre projecte s’adreça a joves de 16 a 21 anys; joves d’alt risc social que no han obtingut la seva pri-mera feina, ni els títols necessaris. És un col·lectiu amb unes deficiències econòmiques, familiars i so-cials molt accentuades que repercuteixen en el seu procés d’aprenentatge.

Constatem que els joves tenen entre 17 i 22 anys. El fet de no trobar una gran disparitat d’edats facilita el tipus d’ intervenció educativa, fins i tot pels alumnes nouvinguts, ja que la identificació amb el company motiva el desig d’ integració.

La situació laboral i formativa és heterogènia encara que el gruix del grup són alumnes que han acabat recentment amb fracàs la seva escolaritat. Això ha obligat a individualitzar en alguns casos l’acció edu-cativa, sobretot a la part teòrica del currículum, per tal de pal·liar i retallar la distància cultural i formativa entre els alumnes del curs.

I.2.4. Municipis de procedènciaEn aquest curs, han predominat alumnes del Prat de Llobregat en seguiment des de Serveis Socials Muni-cipals i de Barcelona en seguiment als pisos de l’Àrea de Suport als Joves de la DGAIA.

El Prat de Llobregat 19 jovesBaix Llobregat 2 jovesBarcelona Ciutat 11 jovesBarcelona província 7 jovesTotal 39 joves

I.2.5. Nivell d’estudisEls nivells d’aprenentatge reals són inferiors als apre-nentatges corresponents al curs i edat cronològica. En valoració real, alguns tenen un nivell en les matèries bàsiques semblant a als darrers cursos de primària. Molts no saben multiplicar, dividir o escriure correcta-ment. Alguns han passat per la UEC. Podríem parlar de la influència de l’entorn, de les amistats en casos d’absentismes escolars o de fracassos.

Com que el nivell d’aprenentatge real de l’alumne no sempre va relacionat amb l’últim curs realitzat, hem hagut de reforçar els seus coneixements bàsics amb dinàmiques i practicitat. Tots els dilluns hem impartit matemàtiques, informàtica, riscs laborals i competèn-cies socials, posant en comú problemes personals i casos reals a on podien aplicar aquests coneixe-ments.

També hem de valorar molt positivament l’evolució dels nouvinguts arribats, principalment, del Marroc. Al curs ha primat la comunicació pel davant de qües-tions lingüístiques... suposem que, al sentir-se desin-hibits, la comprensió i l’habilitat de l’ idioma ha estat molt més ràpida que no pas ens pensàvem.

Ens ha sorprès de manera especial el progrés d’aprenentatge al curs de disseny gràfic. La creativitat que han mostrat pel que fa a les habilitats tècniques s’ha traduït en avenços importants en aprenentatges competencials.


26

Sense estudis 5Primària 122on ESO 123er Eso 54rt ESO 3Sense convalidar 2

I.2.6. Característiques dels usuaris

Desajustaments conduc-tuals 10

Desajustament psicolò-gic 12

Conductes predelictives 14Absentistes IES 15Tutelats DGAIA 19Justícia 5Maltractaments 5Consum 9Problemes relació 11Certificat disminució diagnosticat 1

Usuaris serveis socials 24

I.2.7. Problemàtiques sociofamiliarsOrfes 1Abandonament 9Alcoholisme 6Drogadicció 8Invalidesa 2Problemes psiquiàtrics 6Pensionistes/atur 17Antecedents penals 5Maltractaments 6No conviuen amb el pare o la mare

11

Projecte migratori (MENA)

12

Familia amb conductes de risc

19

Una bona part dels alumnes tenen una vida familiar amb moltes dificultats:• Greus i prolongats problemes econòmics.• Treballs marginals.• Malaltia greu o invalidesa al menys d’un dels pares.• Inestabilitat emocional dels pares. • Abandonament dels fills. • Manca de suport social en el seu entorn més proper que provoca conductes predelictives.• Freqüents agressions físiques entre els pares o cap als fills.• Immaduresa tant a nivell d’actituds com apti-tuds que deriva en desajustaments conductuals. • Emigració forçada per problemes econòmics o polítics amb totes les conseqüències emocionals que aquests fets comporten.

27


I.3. Avaluació de la metodologiaAl curs s’ha simultaniejat la formació teòrica i pràc-tica de manera que sense renunciar al màxim grau d’habilitats tècniques possibles, tant en l’àmbit de pe-tit reformes com del disseny gràfic, poder accedir a formació en habilitats socials i competències en ins-trumentals bàsiques.

La proporció entre teoria i pràctica, donant prioritat a les pràctiques en el taller i l’empresa, o a l’aula de dis-seny, és important pel desenvolupament satisfactori del curs. Els alumnes accepten la teoria només quan està molt estretament relacionada amb les pràcti-ques.

La relació que s’ha establert entre els alumnes i els experts (educadors i tècnics) ha estat molt satisfac-

I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral

S’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests ob-jectius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se segons aquests indicadors

Objectius específics Indicadors Man

teni

men

t

Dis

seny

Valo

raci

ó fin

al

Observacions i propostes de millora 12-13

1. Factors estructurals1.1 Prendre consciència de les normes que regulen la vida col·lectiva i les exigències de la vida social

100% de puntualitat 2 3 3 Modificar normativa pel que fa a la puntualitat:- Recuperar temps, depenent de les obres (i fins a un màxim de retard de 30 min).- Sempre es passa comunicació i se li fa un avís per escrit.

Iniciativa: el 50% de les accions realitzades només s’expliquen una vegada. 2 3 3

1.2. Oferir un equip educatiu coherent i consistent.

90% de les decisions han de constar en acta. 4 3 3 Fixar horaris de reunions que

siguin compatibles per permetre que tots els educadors/es puguin estar.

1.3 Corresponsabilitzar l’equip educatiu.

Ràtio de reunions per mes (4 equip educatiu i 1 amb oficials). 4 3 3

I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats

tòria en tot moment. Aquest ambient s’ha reflectit tant en les relacions personals com en la feina educativa.La identificació del tutor amb l’educador/a ajuda a consolidar un referent educatiu i laboral atenent les necessitats dels alumnes.La introducció al curs de diferents mòduls que com-plementen les habilitats tècniques fan que els alum-nes estiguin més motivats, doncs les tasques són menys monòtones. Això també és important a l’hora de fer inscripció a cursos formatius o a la inserció la-boral ja que els alumnes poden escollir el perfil pro-fessional que més els interessi.

A l’acabar el curs se’ls orienta per fer altres cursos i els que volen entren en el projecte d’acompanyament a la inserció laboral ENTER, al mateix centre SAÓ.


28


teni

men

t

Dis

seny

Valo

raci

ó fin

al


1.4. Treballar en xarxa: vincular els joves amb altres entitats i recursos per tal de ga-rantir la correcta consecució del projecte individual.

Ràtio de 2 reunions trimestral per jove amb referents de ser-veis Socials. 3 4 3

Possibilitat de que els educadors de formació prelaboral puguin entrar a algunes de les coordina-cions.

2. Factors personals2.1. Desenvolupar la capacitat d’organitzar-se en grup i gestio-nar projectes comuns.

Vegades que el treball encarre-gat a un s’assumeix per la resta (80%).

1 4 3

Encara que la valoració és baixa considerem una bona pràctica seguir amb la dinàmica d’explicar cada dia l’obra i de valorar-la al final del dia.

Hi ha esperit de col·laboració al grup.Es responsabilitzen del treball que el grup ha de fer.

2.2. Implicar el jove en el propi procés educatiu

El 100% coneixen el PEI i estan d’acord amb les accions acorda-des.

1 1 1

Prioritari sistematitzar els temps del PEI i la transmissió.Explicar el PEI un a un.Establir el moment en que estan a classe d’habilitats social per fer seguiment.

2.3. Construir el seu futur i el seu procés d’autonomia personal.

80% de les absències siguin comunicades i justificades.

2 3 3

Hem de demanar el justificant sempre; si no hi ha justificant no es remunera el dia de treball.Dilluns l’educador recull les dades i justificants per passar-ho a secretaria.

3. Factors competencials3.1. Àrea cognitiva i intel·lectual3.1.1. Desenvolupar la capaci-tat d’actuar eficaçment i resoldre problemes pràctics.

El 75% de les feines només s’expliquen una vegada.

3 3 3

A disseny fer una mena de de-càleg de funcionament del curs. Formular rutines.El 100% saben verbalitzar la

dificultatEl 100% realitza els exercicis en autonomiaEl 100% sap demanar ajuda als educadors o als companys

29



teni

men

t

Dis

seny

Valo

raci

ó fin

al


3.1.2. Desvetllar processos d’interès i motivació cap a la formació continuada que garan-teixin competències bàsiques necessàries per poder fer pro-cessos d’autonomia i apodera-ment.

Manteniment: assistència per sobre del 60%

4 3 4

Manteniment: pràctiques al taller amb grau de satisfacció per sobre del 80%Disseny: el 100% saben formular expectatives laborals o formati-ves.Disseny: el 80% manifesten interès per seguir formacionsDisseny: el 70% dels usuaris fan preinscripció als cursos que se’ls ofereixin

3.1.3. Fer-se responsable del propi procés formatiu.

Manteniment: el 50% saben formular expectatives laborals o formatives.

4 4 4Disseny: el 100% saben for-mular expectatives laborals o formatives.

3.2. Àrea emocional i relacional 3.2.1. Desenvolupar les ca-pacitats de relació. Fomentar la inserció dels joves en activitats de temps de lleure, esportives, culturals, etc. del

Participar a una acció comuni-tàries (cultural, associativa, etc.) per trimestre. 3 4 3

Estudiar la conveniència de fer més accions amb el grup de dis-seny i alguna amb tot el centre.Planificar accions generals de centre al calendari de la PGA.

3.2.2. Desenvolupar la capaci-tat d’expressar allò que són les seves opcions i valors.

El 75% de les vegades que do-nem un espai per expressar-se, ells ho aprofiten.

3 4 3

Els hi costa més expressar-se en grup; no saben escoltar i valorar les emocions dels altres.Afegir un indicador de capacitat empàtica: saber escoltar als altres quan expressen les seves idees, opinions i sentiment.

3.2.3. Treballar l’acceptació de la seva realitat personal.

El 100% mantenen una actitud correcta davant de persones que no són del grup (especialment si són dones/noies).

3 4 3

Planificar accions generals de centre al calendari de la PGA.


30


teni

men

t

Dis

seny

Valo

raci

ó fin

al


3.2.4. Potenciar i desenvolupar l’educació en valors. Ajudar els adolescents i joves en el seu procés de creixement personal i presa de decisions: exercir la llibertat i la capacitat de supera-ció, respectar els altres i el medi, adquirir actituds solidàries.

25% de feines per grups o pa-relles

3 3 3

Manteniment:No es pot valorar el tercer trimestre ja que han anat moltes vegades 1 sol amb cada oficial.

Disseny:Treballar la recollida selectiva de residus.Planificar una activitat per trimestre en que ells han de recollir informació i planificar el treball.

Saber separar per fer recollida selectivaAcabar el 100% dels treball començatsEl 100% saben organitzar-se segons les eines treballades

3.3. Àrea instrumental3.3.1. Promoure iniciatives, de caràcter lúdic i educatiu, des del mateix recurs que facilitin i potenciïn la vinculació amb el servei.

Participar a 1 acció comunitàries (cultural, associativa, etc.) per trimestre. 2 4 3

Estudiar la conveniència de fer més accions amb el grup de dis-seny i alguna amb tot el centre.

3.3.2. Conèixer els recursos i xarxes que regulen o faciliten la vida quotidiana adulta.

Participar a 1 acció comunitàries (cultural, associativa, etc.) per trimestre.

3 3 3Estudiar la conveniència de fer més accions amb el grup de dis-seny i alguna amb tot el centre.

3.3.3. Potenciar l’ocupabilitat El 100% tenen definits els inte-ressos professionals 3 3 3

3.4. Àrea física i de salut3.4.1. Conèixer el propi cos i les atencions que requereix

100% de les vegades porten la roba adient.

4 4 4

Afegir un indicador d’higiene personal diària.

100% dels joves renten la roba de treball setmanalment.100% de les vegades porten la roba neta100% de les vegades no fan olor

3.4.2. Potenciar el suport, l’acompanyament i el seguiment adequat a les situacions de risc en els joves atesos.

Ràtio de 2 reunions trimestral per jove amb referents de ser-veis Socials. 4 4 4

31


propostes de millora 11/12 indicadors Man

teni

men

t

Dis

seny

Valo

raci

ó Fi

nal

proposta de millora 12/131. Com a principal proposta de millora pel proper curs, està la posada en marxa de la nova línia de formació en “disseny gràfic i reprografia”.

4 4

2. Trobar l’equilibri entre les exigències del mercat al que estem sotmesos per l’empresa d’inserció (termi-nis d’obres, etc.) i garantir el màxim de formació i atenció personalitzada.

100% dels dilluns laborables es fan classe d’instrumentals

4 4 4Manteniment: 100% dels di-marts laborables es fa forma-ció al taller

3. Acabar d’elaborar un model de PEI de prelaboral i establir la sistemàtica que garanteixi el seu seguiment i compliment.

Model de PEI elaborat

4 4 4Model de PEI en actiu al 100% dels joves

4. Assegurar que tots els joves fan servir correctament els EPIs.

100% dels joves tenen el EPIs adients

3 3

Cal assegurar que tots signen el registre de lliurament.

100% dels joves fan servir sempre correctament els EPIs

5. Garantir els espais d’instrumentals i els proces-sos d’inserció.

100% dels dilluns laborables es fan classe d’instrumentals

3 4 4

Garantir el seguiment a l’ENTER de tots els joves.

100% dels joves fan segui-ment al dispositiu d’inserció ENTER

I.5. Seguiment de l’organització

La conjunció d’espais formatius en habilitats tècni-ques pròpies de la branca laboral (manteniment o disseny), amb hores de formació en competència de les instrumentals i en habilitats social per la defini-ció de l’ocupabilitat i de les possibilitats laborals, ens aporta un equilibri que creiem val la pena sostenir.

La programació anual de cada projecte formatiu, jun-tament amb un PEI molt detallat pel que fa tant a ha-bilitats com a competències, amb indicadors de grau de consecució ens ajuda a ajustar el projecte forma-tiu a les necessitats específiques de cada jove.

L’assistència per sobre del 90% i que els joves acabin verbalitzant què volen fer en acabar el curs de SAÓ són els millors indicadors de consecució dels objec-tius proposats.

I.5.1. Acció educativa


32

Manteniment:• En ser curs de matrícula viva, no va parar acti-vitats a l’estiu de 2011 i, per tant, el dia 1 de setembre de 2011 ja estava fent activitat. La mateixa dinàmica pel que fa a la terminació: seguirà en actiu al llar de l’agost de 2012.• Horari: un grup de 9:00 a 13:00 hores i un al-tre de 14:30 a 16:30 hores, de dilluns a divendres.

Disseny:• Va iniciar la seva activitat el dia 3 d’octubre segons programació. La part formativa ha acabat el dia 12 de juliol però segueix en actiu la part produc-tiva.• Horari: un sol grup de 9:00 a 13:00 hores de dilluns a divendres.

Hem detectat que, al finalitzar el curs de formació pre-laboral, molts s’animen a fer altres cursos formatius o a matricular-se a l’Escola d’Adults i acreditar l’ESO.

I.5.1.1. Calendari i Horari

I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio

S’han atès 39 alumnes: 24 en manteniment i 15 en disseny gràfic.Manteniment:• El grup dividit en dos de 5 usuaris per tal de millorar l’atenció.

Disseny:• Un sol grup.

En cap moment hem passat de 10 usuaris simultanis a cada curs. En ser de matrícula viva, tant bon punt un/a deixava el curs se n’incorporava un/a altre.

I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa

Les eines de seguiment emprades han estat:• Fitxes de seguiment: on queden reflectits els temes tractats i els acords establers amb l’alumne.• PEI: on queda reflectida la situació de cada alumne, els objectius a assolir per cada un i la valora-ció que es fa d’aquests. • Hem detectat que, al finalitzar el curs de formació pre-laboral, molts s’animen a fer altres cursos formatius o a matricular-se a l’Escola d’Adults i acreditar l’ESO.

Cal destacar per una banda els mecanismes de coor-dinació interns de l’associació (reunions d’equip) i per un altre els mecanismes de coordinació externs (reu-nions amb Serveis Socials i amb l’Àrea de suport als joves tutelats i extutelats de la DGAIA).

I.5.2. Mecanismes de coordinació

I.5.2.1. Coordinació interna

L’equip educatiu de SAÓ del curs de formació prela-boral i la direcció de l’associació s’han reunit un cop a la setmana per dur a terme la coordinació i avaluació del projecte. Els temes tractats i els acords establerts han quedat reflectits en l’acta de les reunions que tots els membres de l’equip han rebut setmanalment. S’ha treballat en tres grups simultanis:

• Equip educatiu de manteniment: direcció, coordinació, educador referent, tècnic producció de l’empresa d’inserció i tècnica d’acompanyament a la inserció. Reunió setmanal.• Equip educatiu de disseny: direcció, coordina-ció, educadora referent i tècnica d’acompanyament a la inserció. Reunió setmanal.• Equip educatiu ampliat de manteniment: direc-ció, coordinació, educador referent, tècnic producció de l’empresa d’inserció, tècnica d’acompanyament a la inserció i oficials de producció. Reunió 1 vegada al mes.

I.5.2.2. Coordinació externa

Reunions amb educadors i tècnics tant de Serveis Socials com de l’ASJTET; mitjana de 8 vegades amb cadascun d’ells.

S’ha d’estructurar millor la coordinació amb Serveis Social del Prat per tal de garantir el seguiment ex-haustiu dels joves que ens donen indicis de poder acabar abandonant els cursos de formació. Establint mecanismes de comunicació més àgils podem fer in-tervencions coordinades que ens permetin sostenir als joves en els processos formatius.

33


I.5.3. RecursosI.5.3.1. Recursos Humans

L’Equip Educatiu del Curs de Formació Prelaboral està format per 12 membres: direcció, coordinació, 2 educadors referents, 1 tècnica d’acompanyament a la inserció, 6 tècnics de producció amb funcions edu-catives i 1 responsable de l’empresa d’inserció. Les instrumentals han estat impartides per una educado-ra del centre tots els dilluns.

I.5.3.2. Recursos materials

Per tal de dur a terme el curs de pre-laboral es disposa dels locals que l’Associació té cedits per l’ajuntament al Prat de Llobregat. S’utilitza un aula multifuncional, l’aula d’informàtica amb 10 ordinadors, el taller de fontaneria i electricitat totalment equipat i l’aula de disseny equipada amb tots els recursos necessaris.

A nivell econòmic, els costos per mantenir el curs són : 106.511,03€, sent la principal despesa la de perso-nal.

D’altra banda els ingressos tenen diverses fonts de procedència.

ISO 9001:2008 - 0379/10

2011-

2012

Índex TETII.1. Introducció 38

II.2. Avaluació dels destinataris 38II.2.1. Distribució d’alumnes per centres educatius 38II.2.2. Orientació i acompanyament 38II.2.3. Distribució d’alumnes per programes d’atenció 39

II.3. Avaluació de la metodologia 39

II.4. Seguiment del servei 40II.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 40

II.5. Seguiment de l’organització 43II.5.1. Acció educativa 43II.5.1.1 Calendari i horari 43II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 43II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 43II.5.2. Mecanismes de coordinació 43II.5.2.1. Coordinació interna 43II.5.2.2. Coordinació externa 44II.5.3. Recursos 44II.5.3.1. Recursos humans 44II.5.3.2. Recursos materials 44

Curs 2011-2012 [Memòria TETAssociació SAÓ-Prat]

38

II.1. IntroduccióUn curs més l’Associació SAÓ-Prat, amb col·laboració amb l’ajuntament del Prat de Llobregat, ha dut a terme el projecte TET (Transició Escola Treball) a diferents centres del municipi, amb la finalitat d’oferir una eina que faciliti als adolescents i joves del Prat, d’edats equivalents al 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, prendre decisions en allò referent al propi itinerari formatiu professional, personal i d’orientació laboral, tot procurant un trànsit amb èxit en el seu pas del món escolar – educació obligatòria i post obliga-tòria – al món del treball.

Durant el curs 11/12, hem detectat que han disminuït les derivacions que fan els responsables dels dife-rents instituts al projecte d’alumnes de 3r i 4t de la ESO amb 16 anys o a punt de complir-los, i en la majoria dels casos, amb dificultats per graduar.

Hem començat a abordar amb alguns IES la proble-màtica d’alumnes amb expedient d’expulsió. En els usuaris del centre obert que estaven expedientats vam observar que s’ho prenien com un premi que els permetia quedar-se a casa i desestructurar els horaris personals; fent que després els hi fes més mandra la reincorporació a l’IES una vegada acabada la sanció. En algun cas es va arribar al punt de tenir controlat el noi com activar les expulsions immediates arribant a estar-se a casa expulsat més de la meitat dels dies lectius del curs. Al llarg del curs ho hem anat perfilant tant amb serveis educatius de l’Ajuntament del Prat com amb inspecció per tal de perfilar un programa d’intervenció que hem anomenat Bassa (Bastida de Suport a l’alumnat).

S’ha implementat també una línia de treball de suport als alumnes que podien optar a les proves del gra-duat escolar als mateixos IES o a l’Escola d’adults. El resultat ha estat força satisfactori.

Des de l’associació creiem important que el projecte TET ha d’atendre també, tots aquells alumnes absen-tistes, per tal d’orientar-los i acompanyar-los en el seu procés de transició entre l’escola i el món del treball.

II.2. Avaluació dels destinataris

Enguany s’ha atès un total de 39 joves (23 nois i 16 noies) d’edats compreses entre els 13 i els 18 anys derivats dels IES estany de la Ricarda, Baldiri Gui-lera, Salvador Dalí, Institut Escola del Prat, l’Escola Mare de Déu del Carme, l’escola Nostre Senyora del Mar, i dels propis projectes de SAÓ.

Total Nois NoiesIES Estany de la Ricarda 2 1 1IES Baldiri Guilera 2 2 0IES Salvador Dalí 15 10 5Institut Escola del Prat 5 1 4Escola Mare de Déu del Carme

2 2 0

Projectes SAÓ 13 7 7Totals 39 23 16

II.2.1. Distribució d’alumnes per cen-tres educatius

II.2.2. Orientació i acompanyamentPel que fa al treball de seguiment i orientació desta-quem el percentatge d’assistència a les accions pro-gramades amb un 94%; que ha permès fer una mitja-na de 7,2 accions educatives per a cada alumne. Això possibilita un treball més acurat i ajustat a la realitat de cada adolescent..

39

Curs 2011-2012[Memòria TETAssociació SAÓ-Prat]

II.2.3. Distribució d’alumnes per pro-grames d’atencióEl gruix de les accions, en variació als cursos pre-cedents, ha estat l’atenció a alumnes amb expedient d’expulsió superior als 3 dies.

Son significatius els alumnes atesos a la preparació continuada a les proves d’accés al graduat en ESO: 9. La resta de programes són:

• Programa Orientació: atenció a adolescents amb la finalitat de trobar recursos formatius adients per al proper curs. Des dels Instituts s’han fet 3 de-rivacions; les altres 13 atencions han estat a joves derivats des del serveis socials del Prat al projecte de formació prelaboral als que també s’ha atès des del dispositiu.

• Programa Bassa: atenció a adolescents amb expedient d’expulsió de més de 3 dies.

• Programa GESO: atenció a adolescents que es preparen per les diferents proves d’accés al Grau Escolar o preparació a Grau Mig. Hem tingut una as-sistència mitjana del 49%. SI el percentatge el cen-trem només en els 4 que més assistència han tingut, passem al 80 %.

II.3. Avaluació de la metodologia

als educadors de SAÓ referents de cada centre edu-catiu o bé posant-se en contacte amb la coordina-dora del projecte, que fa el traspàs de la derivació a l’educador/a corresponent.

L’itinerari a seguir amb cada un dels joves es basa en tres fases:1. Fase d’acollida: primera entrevista personal amb un dels educadors del TET per a establir un anàlisi de la realitat personal del candidat i els factors estructurals, competencials i personals que influeixen en la seva situació. En aquesta fase s’estableix un protocol d’actuació tutorial, reflectit en la fitxa de deri-vació de l’associació, amb el jove que permeti treba-llar els següents aspectes:• la confiança del candidat en les seves possibi-litats davant un nou procés constructiu i de formació;• el protagonisme del candidat en el seu propi procés, autoestima;

2. Desenvolupament del Pla d’Acció:• Entrevistes setmanals d’acompanyament on es tractaran els diferents objectius a treballar. L’eina utilitzada per fer el seguiment d’aquestes entrevistes és la fitxa de seguiment en la que apareixeran els temes tractats, acords i objectius establerts amb el jove. • Presentació i contacte amb altres recursos formatius opcionals als IES.• Si cal, contacte amb les famílies.• Avaluació i seguiment amb els psicopeda-gogs dels IES i amb l’educador de Serveis Socials. S’utilitzarà la fitxa d’entrevistes de serveis externs per deixar constància dels temes tractats i els acords es-tablerts.• Avaluació trimestral del servei per part de l’equip del centre. Quedarà enregistrada a la fitxa d’avaluació dels objectius.

3. Fase de tancament: • El jove ha d’acabar de prendre la decisió del que vol fer amb el seu futur, i se l’ajudarà a fer les passes per assolir l’objectiu.• Derivació a d’altres serveis formatius o inici d’un procés d’inserció laboral.• Acompanyament durant els primers mesos de feina o de formació a d’altres recursos.Una vegada arriben els joves al TET per les diver-

ses vies de derivació, s’inicia un procés personalitzat amb cadascun. La derivació dels joves la poden fer els psicopedagogs o educadors de Serveis Socials per mitjà d’una primera entrevista concertada amb


40

II.4. Seguiment del serveiII.4.1. Grau de consecució dels objectius proposatsS’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests objec-tius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se segons aquests indicadors.

1: no començat / 2: en procés / 3: avançat / 4: assolit

Objectius Indicadors Valo

raci

ó 1

Valo

raci

ó 2

Valo

raci

ó 3

Val.

Fina

l


1. Factors estructurals 1.1 Prendre consciència de les normes que regulen la vida col·lectiva i les exigèn-cies de la vida social

100% de puntualitat

2 3 3 3

Fer registres mensuals de se-guiment

1.2. Oferir un equip educa-tiu coherent i consistent.

90% de les decisions han de constar en acta. 2 3 3 3 Establir i assegurar el calen-

dari de reunions.1.3 Corresponsabilitzar l’equip educatiu.

Ràtio de reunions per mes (1). 4 2 3 3

1.4. Treballar en xarxa: vincular els joves amb altres entitats i recursos per tal de garantir la correcta consecu-ció del projecte individual.

Els usuaris fan preinscripció per formació al proper curs.

4 4 4 4

2. Factors personals2.1. Desenvolupar la capaci-tat d’organitzar-se en grup i gestionar projectes comuns.2.2. Implicar el jove en el pro-pi procés educatiu

Els usuaris acaben decidint-se per una proposta formati-va.

2.3. Construir el seu futur i el seu procés d’autonomia per-sonal.

Els usuaris saben explicar el perquè de la seva opció de formació.

3. Factors competencials3.1. Àrea cognitiva i intel·lectual3.1.1. Desenvolupar la ca-pacitat d’actuar eficaçment i resoldre problemes pràctics.

El 50% dels usuaris que han de seguir formació a centres diferents als actuals no ne-cessiten acompanyament fí-sic per fer la preinscripció.

3 3 4 3

41



raci

ó 1

Valo

raci

ó 2

Valo

raci

ó 3

Val.

Fina

l


3.1.2. Desvetllar processos d’interès i motivació cap a la formació continuada que ga-ranteixin competències bàsi-ques necessàries per poder fer processos d’autonomia i apoderament.

Saben formular expectatives laborals o formatives. 3 3 3

3Manifesten interès per seguir formacions 3 3 3

Els usuaris fan preinscripció als cursos que se’ls ofereixin 4


100% saben formular expec-tatives laborals o formatives. 3 3 4 4

3.2. Àrea emocional i relacional3.2.1. Desenvolupar les ca-pacitats de relació. Fomen-tar la inserció dels joves en activitats de temps de lleure, esportives, culturals, etc. del territori.

El 100% dels usuaris partici-pen a 1 acció grupal per tri-mestre.

2 3 2 2

Modificar l’indicador:100% dels usuaris que po-den o necessiten participar d’accions grupals se’ls exi-geix participar i acaben parti-cipant.

3.2.2. Desenvolupar la ca-pacitat d’expressar allò que són les seves opcions i va-lors.

El 75% de les vegades que donem un espai per expres-sar-se, ells ho aprofiten. 4 4 4 4


El 50% dels usuaris saben encaixar les expectatives amb les oportunitats reals, i modifiquen el seu pla de tre-ball.

3 2 4 4

3.2.4. Potenciar i desenvolu-par l’educació en valors. Aju-dar els adolescents i joves en el seu procés de creixement personal i presa de decisions: exercir la llibertat i la capaci-tat de superació, respectar els altres i el medi, adquirir actituds solidàries.

Acaben els deures. Saben or-ganitzar-se segons les eines treballades.

3 3 3 3

3.3. Àrea instrumental3.3.1. Promoure iniciatives, de caràcter lúdic i educatiu, des del mateix recurs que fa-cilitin i potenciïn la vinculació amb el servei.

100% participen a 1 acció comunitària(cultural, associa-tiva, etc.) per trimestre. 3 3 2 3


42


raci

ó 1

Valo

raci

ó 2

Valo

raci

ó 3

Val.

Fina

l


3.3.2. Conèixer els recursos i xarxes que regulen o facili-ten la vida quotidiana adulta.

El 100% dels usuaris saben el lloc correcte per expressar cada demanda.

3 3 4

3

Modificar indicador:- Fer accions per conèixer els recursos que necessiten.- Fer que participen d’aquestes accions.

El 20% participen d’activitats organitzades des de centres cívics o culturals de la ciutat.

2 2 2

3.3.3. Potenciar l’ocupabilitat El 100% dels usuaris saben definir el seu objectiu laboral 3 3 4

3

El 100% dels usuaris saben situar-se davant del context social i estructural que estem vivint

2 3 3

El 100% del usuaris saben adequar les seves expectati-ves a les possibilitats reals

2 3 3

El 80% dels usuaris saben quines passes fer per millorar les seves possibilitats

2 2 3


100% de les vegades porten la roba adient i neta 2 3 3 3

3.4.2. Potenciar el suport, l’acompanyament i el segui-ment adequat a les situacions de risc en els joves atesos.

Ràtio de 2 reunions o comu-nicacions trimestral per jove amb referents educatius 4 4 4 4

Propostes de millora 11-12 Indicadors valo

raci

ó 1

valo

raci

ó 2

valo

raci

ó 3

val.

final


1. El suport als expulsats ha estat incipient però creiem que val la pena pensar-hi i trobar una dinàmica que per-meti abordar la problemàti-ques que suposa alumnes fora dels IES en hores lecti-ves.

Pla de treball consensuat amb serveis educatius i ins-pecció.

4 3 3

Posar en marxa pel curs 12/13 el programa Bassa. Cal acabar de concretar amb ins-pecció i serveis educatius les edats que es poden atendre.

43


Propostes de millora 11-12 Indicadors valo

raci

ó 1

valo

raci

ó 2

valo

raci

ó 3

val.

final


2. Per altra banda, pen-sem que el projecte TET pot oferir també, a aquells joves que es desvinculen dels cen-tres o que no han graduat anys anterior, la possibilitat de preparar-se per les proves del graduat en educació se-cundaria o accés al grau mig.

Elaborar una proposta per po-der organitzar espais d’estudi assistit per joves que facin formació estructurada (PQ-PIs, preparació proves ESO o CFGM, etc.).

4 4 4

3. Considerem fonamental que els alumnes absentistes del municipi puguin acudir al servei d’acompanyament i orientació i ens fixem com a objectiu treballar amb l’Ajuntament que pugui ser un sector de la població atés pel servei de TET.

Espai de sala d’estudi per atendre als expulsats.

2 4 3 3

No hem tingut massa de-rivacions al programa d’orientació.

II.5. Seguiment de l’organitzacióII.5.1. Acció educativaII.5.1.1 Calendari i horari

Horari: Segons els diferents programes s’ha atès en matí (orientació i bassa) o tarda (preparació proves GESO).

Calendari: de setembre a juny.Tot i que el projecte comença al mes de setembre és difícil que la derivació dels beneficiaris es faci abans del mes de novembre. El fet de poder tractar els alumnes durant l’horari lectiu facilita la tasca de seguiment tot i que algunes vegades els educadors s’han de trobar amb els joves fora de l’horari lectiu.

II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtioL’atenció als joves ha estat individualitzada de mane-ra que la ràtio per educador depengué de la respos-ta i el grau de seguiment que requereix cada jove. En orientació la ràtio és 1 per tractar-se d’accions d’acompanyament individualitzat. La resta de progra-mes depèn de la confluència a la mateixa franja hora-

ri d’usuaris en situació de mateixa necessitat. En tot cas mai ha estat de més de 6 usuaris per educador.

II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativaLes eines de seguiment emprades han estat:• Fitxes de seguiment: on queden reflectits els temes tractats i els acords establers amb l’alumne.• Fitxes entrevista serveis externs: on queden reflectits els temes tractats i els acords establerts en les diferents reunions amb els professionals que ate-nen l’alumne a part de SAÓ.

II.5.2. Mecanismes de coordinacióCal destacar per una banda els mecanismes de coor-dinació interns de l’associació (reunions d’equip) i per un altre els mecanismes de coordinació externs (reunions amb els centres educatius, serveis socials, comissió de seguiment).

II.5.2.1. Coordinació internaL’equip educatiu de SAÓ del projecte TET s’ha reunit un cop a la setmana per dur a terme la coordinació i avaluació del projecte. Els temes tractats i els acords establerts han quedat reflectits en l’acta de les reu-


44

nions que tots els membres de l’equip han rebut set-manalment.

II.5.2.2. Coordinació externaEls educadors de SAÓ s’han reunit amb periodicitat amb els psicopedagogs dels centres educatius per tal de fer el seguiment dels alumnes derivats. S’ha participat de la taula d’orientació de l’Ajuntament; fet que ha facilitat la coordinació amb els IES. Els temes tractats i els acords establerts en aquestes reunions han quedat reflectits en la fitxa d’entrevista dels ser-veis externs.

II.5.3. RecursosII.5.3.1. Recursos humans

L’equip educatiu està composat de les següents per-sones:• Educador referent dels IES: 15 hores setma-nals.• Educador de suport pel programa Bassa: 9 hores setmanals al segon trimestre.• Coordinació: 3 hores setmanals.• Direcció i administració: dedicant el temps que sigui necessari en la gestió general

II.5.3.2. Recursos materialsLes accions d’orientació i acompanyament es des-envolupen principalment fora del centre, en la seva vessant d’atenció directa, i amb preferència als IES o Centres concertats del municipi.

Les accions de suport a expulsats o de preparació a les proves d’ESO s’han fet als locals de l’Associació.D’altra banda, tota la feina de recerca de cursos, etc. es fa ales oficines de l’entitat, comptant amb ordina-dors, connexió a internet, telèfon, fotocopiadora i ma-terial didàctic que serveix de suport per fer les inter-vencions socioeducatives.

A nivell econòmic, els costos per mantenir el projecte són: 23.151,65€ dels quals un 10% corresponen a estructura (telèfon, material d’oficina, etc.).

El finançament d’aquest projecte depèn d’una subven-ció de la Diputació tramitada a través de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat (71,43%) i dels fons de la pròpia entitat (28,57%).

• Hores dedicades per voluntaris, sobre tot en l’acompanyament a la preparació per les proves d’ESO.

ISO 9001:2008 - 0379/10

2011-

2012

III-

Mem

òria

Pro

ject

e E

NT

ER

47

Curs 2011-2012[Memòria ENTERAssociació SAÓ-Prat]

Índex ENTER

III.1. Introducció 48

III.2. Avaluació dels destinataris 48

III.3. Avaluació de la metodologia 49III.3.1. Descripció de la metodologia per a l’acollida i acompanyament en el procés d’inserció de persones beneficiaries 49III.3.2. Descripció de la metodologia per a la prospecció d’empreses, gestió d’ofertes i presentació de candi-datures 50III.3.3. Descripció de la metodologia per al seguiment post-inserció 50

III.4. Seguiment del servei 50III.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 50

III.5. Seguiment de l’organització 54III.5.1. Acció educativa 54III.5.1.1 Calendari i horari 54III.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 54III.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 54III.5.2. Mecanismes de coordinació 55III.5.2.1. Coordinació interna 55III.5.2.2. Coordinació externa 55III.5.3. Recursos 55III.5.3.1. Recursos humans 55III.5.3.2. Recursos materials 55

Curs 2011-2012 [Memòria ENTERAssociació SAÓ-Prat]

48

III.1. IntroduccióTot i que l’objectiu principal de SAÓ és atendre in-fància i joventut en risc d’exclusió social, donada la situació de crisis actual i les necessitats del municipi estem atenent un número alt d’usuaris majors de 23 anys. Veiem necessari oferir aquest servei a totes aquelles persones en situació o risc d’exclusió social, sense distinció d’edats o col·lectius, però som conscients que per poder sostenir un volum tan elevat de perso-nes beneficiaris com fins ara, i donar-los una atenció de qualitat cal ampliar els recursos.

III.2. Avaluació dels destinatarisTot i que l’objectiu principal de SAÓ és atendre in-fància i joventut en risc d’exclusió social, donada la situació de crisis actual i les necessitats del municipi estem atenent un número alt d’usuaris majors de 23 anys.

Veiem necessari oferir aquest servei a totes aquelles persones en situació o risc d’exclusió social, sense distinció d’edats o col·lectius, però som conscients que per poder sostenir un volum tan elevat de perso-nes beneficiaris com fins ara, i donar-los una atenció de qualitat cal ampliar els recursos.

Durant el curs 2011/2012 s’ha atès un total de 109 usuaris d’edats compreses entre els 16 i els 55 anys, derivats de Serveis Socials, altres projectes de l’associació (TET, formació prelaboral, empresa d’inserció) o que han accedit al servei per compte pròpia.

D’aquests 109 usuaris 58 han estat homes i 51 do-nes.

Cal destacar que tot i haver ampliat la franja d’edat d’atenció continuem atenent una majoria de joves tal i com es defineix en els estatuts de l’associació.

Pel que fa als serveis que ens han derivats els usua-ris mantenim una tercera part directament des de ser-veis socials municipals. Hi ha un grup important de 31 usuaris que venen dels projectes actius a SAÓ; principalment de la formació prelaboral i de familiars dels usuaris del centre obert. Derivats dels serveis socials van arribar al centre 21 usuaris. Això fa que el 56% dels usuaris atesos estiguin en seguiment a Serveis Socials municipals. El 18% estan en segui-ment des de Centres socials vinculats. El 34% restant són usuaris que han demanat el servei per iniciativa pròpia.

S’han aconseguit 21 insercions d’usuaris en segui-ment des de SAÓ.

49


III.3. Avaluació de la metodolo-giaIII.3.1. Descripció de la metodologia per a l’acollida i acompanyament en el pro-cés d’inserció de persones beneficiariesEls usuaris/es del projecte ENTER poden accedir al servei derivats d’altres projectes de la mateixa asso-ciació, per iniciativa pròpia o bé derivats pels Ser-veis Socials del municipi. Sigui quina sigui la seva via d’accés al servei tots els i les usuàries han de sol·licitar per via telefònica o de manera presencial una primera entrevista amb la tècnica d’inserció. Els usuaris/es derivats per Serveis Socials són citats per mitjà de la treballadora social que acorda el dia i l’hora d’entrevista amb la tècnica d’inserció de SAÓ i la informa de la situació personal i laboral de la per-sona derivada.

• Acollida (entrevista inicial): L’objectiu d’aquesta primera entrevista és informar del progra-ma a l’usuari/a i recollir la màxima informació possible sobre la seva situació personal, formació, experiència laboral, expectatives, necessitats, etc., amb la finalitat

de poder elaborar un diagnòstic que ens permeti dis-senyar un itinerari d’inserció. En aquesta entrevista es demana a l’usuari/a la documentació necessària per poder participar al projecte (fotocopia del DNI o NIE, permís de residència, permís de treball, targeta OTG, currículum, autorització i protecció de dades) i s’omple de forma conjunta la fitxa d’acollida.

• Entrevistes individuals: Segons la necessitat de cada usuari/a es porten a terme entrevistes indivi-duals d’orientació, seguiment i acompanyament a la inserció laboral amb més o menys periodicitat. Al final de cada entrevista l’usuari/a i la tècnica estableixen acords de treball i fixen dia i hora per la propera en-trevista i/o revisió dels acords, que queden reflectits en la base de dades del mateix projecte.

• Sessions de grup: Un cop a la setmana els usuaris/es, amb previ acord de la tècnica d’inserció, participen de sessions en grup relacionades amb la inserció laboral i les competències i habilitats so-cials. Les sessions es porten a terme als locals de l’associació o en espais del mateix municipi. Habitual-ment la tècnica d’inserció i la prospectora laboral són les que duen a terme les sessions tot i que esporà-dicament poden ser convidats experts en la matèria. * No tots els usuaris/es del programa participen de les sessions en grup. Es valora segons l’autonomia, habilitats i capacitats de cada persona).

• Club de feina: Els i les beneficiaries del pro-jecte poden accedir, de forma voluntària, al club de feina. Tenen al seu abast les ofertes actualitzades, premsa i accés a Internet. La tècnica d’inserció con-trola les entrades i sortides al servei i està a la dispo-sició dels usuaris/es que ho necessiten. Es valora la participació i assistència al Club a l’hora de presentar candidatures a les empreses.

• Sessions de grup: Un cop al mes els usuaris/es poden participar de sessions en grup relaciona-des amb la inserció laboral i les competències i ha-bilitats socials. Les sessions es porten a terme als locals de l’associació i són organitzades per la tèc-nica d’inserció i la prospectora amb col·laboració d’altres professionals de la mateixa entitat. S’informa als usuaris/es d’aquestes sessions al Club de feina.


50

III.3.2. Descripció de la metodologia per a la prospecció d’empreses, gestió d’ofertes i presentació de candidatures• Identificació d’empreses i contactes: La prospectora identifica aquelles empreses que els pu-gui interessar el projecte. Un cop identificades les in-forma breument, per via telefònica, e-mail o carta, del servei que ENTER ofereix a les empreses. L’objectiu d’aquesta primera pressa de contacte és aconse-guir una cita amb la persona responsable de recur-sos humans i/o responsabilitat social corporativa de l’empresa. Si s’aconsegueix aquesta cita es presenta el projecte detingudament fent ús dels materials de difusió de l’entitat (tríptics, carpetes, vídeos, etc.) i s’estableixen acords de col·laboració.

• Gestió d’ofertes: En cas que una empresa col·laboradora faci arribar a la prospectora una oferta, aquesta junt amb la tècnica d’inserció busquen entre els usuaris/es si hi ha algú que compleixi els requisits de la demanda, en cas afirmatiu la prospectora es posa en contacta amb l’empresa per enviar els currí-culums escollits i fer la selecció del millor candidat/a.

III.3.3. Descripció de la metodolo-gia per al seguiment post-inserció• Seguiment a nivell d’empresa (per part de la prospectora): Quan la prospectora estableix amb l’empresa acords de col·laboració queden d’acord en com es farà el seguiment (freqüència, via de contac-

te, etc.) en cas d’inserció. La durada del seguiment post-inserció depèn de cada cas concret, de les ne-cessitats de les persones i de la demanda i/o recepti-vitat de les empreses. Per conèixer el nivell de satis-facció de l’empresa amb el programa la prospectora passa el qüestionari de satisfacció del client-empresa després d’un mes, més o menys, de la inserció. Si la inserció i el seguiment continua, se’ls hi passa un altre qüestionari passat l’any.

• Seguiment a nivell de treballador/a (per part de la tècnica d’inserció): A tota persona inseri-da a través d’accions derivades del projecte se li fa un seguiment després de ser contractada per tenir:

• Eines que facilitin la seva adaptació al lloc de treball.• Assessorament per part dels tècnics d’inserció o altres professionals de l’entitat en temes laborals.• Suport per mantenir el lloc de treball de forma autònoma.• Se’ls informa d’aquest seguiment quan se’ls presenta el projecte en la primera entrevista indivi-dual i un cop inserides a mode de recordatori.

La durada del seguiment post-inserció depèn de cada cas en concret i de les necessitats de les persones. Les accions de suport es donen per diverses vies: telefònica, correu electrònic o de forma presencial a l’entitat social. S’acorda la via amb l’usuari/a. La tèc-nica d’inserció passa als usuaris/es un qüestionari de satisfacció respecte la seva inserció per tal de poder reconduir, si cal, les accions de seguiment.

III.4. Seguiment del serveiIII.4.1. Grau de consecució dels objectius proposatsS’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests objec-tius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se segons aquests indicadors.

1: no començat / 2: en procés / 3: avançat / 4: assolit

Objectius específics Indicadors v1 v2 v3 vf proposta de futur 12-131. Factors estructurals1.1 Prendre consciència de les normes que regulen la vida col·lectiva i les exigèn-cies de la vida social

100% de puntualitat 2 3 3

3

Fer registres mensuals de se-guiment

Iniciativa: el 50% de les ges-tions a fer només s’expliquen una vegada.

3 2 3

51


Objectius específics Indicadors v1 v2 v3 vf proposta de futur 12-131.2. Oferir un equip educa-tiu coherent i consistent.

Ell 100% dels usuaris ente-nen el funcionament del pro-grama i responsabilitats de cada educador

4 4 4

3

Dissenyar enquestes de va-loració a usuaris i calendari d’aplicació

Ell 100% de les empreses amb les que es fa seguiment entenen el funcionament del programa i responsabilitats de cada educadora

4 4 4

1.3 Corresponsabilitzar l’equip educatiu.

Ràtio de reunions per mes 4 3 3 3 Fixar calendari de reunions a la tarda.

1.4. Treballar en xarxa: vincular els joves amb altres entitats i recursos per tal de garantir la correcta consecu-ció del projecte individual.

Ràtio de 2 reunions trimestral amb referents de serveis So-cials. 3 1 3 3

2. Factors personals2.1. Desenvolupar la capaci-tat d’organitzar-se en grup i gestionar projectes comuns.2.2. Implicar el jove en el pro-pi procés educatiu

El 100% coneixen el pla de treball i estan d’acord amb les accions acordades.

4 4 4 4El full del pla de treball indi-vidual no acaba de funcionar; no és pràctic.

2.3. Construir el seu futur i el seu procés d’autonomia per-sonal.

El 100% fan les accions del pla de treball segons el calen-dari pactat.

2 3 3

3. Factors competencials3.1. Àrea cognitiva i intel·lectual3.1.1. Desenvolupar la ca-pacitat d’actuar eficaçment i resoldre problemes pràctics.

El 75% de les accions són d’iniciativa pròpia i la saben explicar. 2 2 2 2

Indicador molt alt. Són per-sones amb moltes carències. Potser l’indicador més ajustat seria del 50%.

3.1.2. Desvetllar processos d’interès i motivació cap a la formació continuada que ga-ranteixin competències bàsi-ques necessàries per poder fer processos d’autonomia i apoderament.

El 50% dels usuaris fan preinscripció als cursos que se’ls ofereixin.

2 2 3 3


50% saben formular expecta-tives laborals o formatives. 3 3 4 4


52

Objectius específics Indicadors v1 v2 v3 vf proposta de futur 12-133.2. Àrea emocional i relacional3.2.1. Desenvolupar les ca-pacitats de relació. Fomen-tar la inserció dels joves en activitats de temps de lleure, esportives, culturals, etc. del territori.

El 100% dels usuaris partici-pen a 1 acció grupal per tri-mestre.

2 2 2 2

Modificar l’indicador:100% dels usuaris que po-den o necessiten participar d’accions grupals se’ls exi-geix participar i acaben parti-cipant.

3.2.2. Desenvolupar la ca-pacitat d’expressar allò que són les seves opcions i va-lors.

El 75% de les vegades que donem un espai per expres-sar-se, ells ho aprofiten. 4 4 4 4


El 50% dels usuaris saben encaixar les expectatives amb les oportunitats reals, i modifiquen el seu pla de tre-ball.

4 3 4 4

3.2.4. Potenciar i desenvolu-par l’educació en valors. Aju-dar els adolescents i joves en el seu procés de creixement personal i presa de decisions: exercir la llibertat i la capaci-tat de superació, respectar els altres i el medi, adquirir actituds solidàries.3.3. Àrea instrumental3.3.1. Promoure iniciatives, de caràcter lúdic i educatiu, des del mateix recurs que fa-cilitin i potenciïn la vinculació amb el servei.3.3.2. Conèixer els recursos i xarxes que regulen o facili-ten la vida quotidiana adulta.

El 100% dels usuaris saben el lloc correcte per expressar cada demanda.

3 3 4

2

Modificar indicador:- Fer accions per conèixer els recursos que necessiten.- Fer que participen d’aquestes accions.

El 20% participen d’activitats organitzades des de centres cívics o culturals de la ciutat.

1 1 1

53


Objectius específics Indicadors v1 v2 v3 vf proposta de futur 12-133.3.3. Potenciar l’ocupabilitat El 100% dels usuaris saben

definir el seu objectiu laboral 3 3 4

3

El 100% dels usuaris saben situar-se davant del context social i estructural que estem vivint

2 3 3

El 100% del usuaris saben adequar les seves expectati-ves a les possibilitats reals

2 3 3

El 80% dels usuaris saben quines passes fer per millorar les seves possibilitats

2 2 3


100% de les vegades porten la roba adient i neta 2 2 3

2

Afegir un 3r indicador:100% de les vegades que se’ls convida a accions for-matives d’higiene hi partici-pen.

100% de les vegades no fan olor 2 2 2

3.4.2. Potenciar el suport, l’acompanyament i el segui-ment adequat a les situacions de risc en els joves atesos.

Propostes de millora 11-12 Indicadors v1 v2 v3 vf Propostes de millora 12-131. Acabar de definir i elabo-rar material escrit on quedin descrits els diferents itine-raris d’orientació i inserció que pot seguir un beneficiari. Elaborar també un dossier amb els materials didàctics, d’anàlisi, definició del perfil d’ocupabilitat, etc.

1 1

Resta pendent pel curs 12/13

2. Oferir el projecte i els serveis de la xarxa Incorpo-ra a les famílies ja ateses a d’altres projectes de La Caixa implantat al centre; especial-ment als pares dels nens i nenes atesos a CaixaProin-fància.

4 4 4 4


54

Propostes de millora 11-12 Indicadors v1 v2 v3 vf Propostes de millora 12-133. Habilitar espais d’atenció individualitzada als nous locals.

4 4 4 4

4. Fer formació a mida d’empreses que potencial-ment poden oferir llocs de treball.

Nombre de sessions de for-mació a mida de les necessi-tats específiques d’empreses 2 2

Estem en converses amb em-preses i altres centres socials (CFSFP) per iniciar formació en costura i neteja.

5. Estructurar el segui-ment de les empreses 3 3 Objectiu a plantejar pel curs

13/13.6. Estudiar com donar resposta a les necessitats dels joves que faran el pas a formacions més estructu-rades (PQPIs, preparació de proves, etc.).

3 3

Cal acabar de fer concrecions amb l’Ajuntament del Prat. Des de SAÓ ho iniciarem amb voluntaris.

Altres propostes de millora 12-13: - Formar part de l’Associació empresarial que està naixent al Prat per tal de fer aportacions en el disseny de formacions ajustades a les necessitat del mercat i per gestionar ofertes de llocs de treball.- Adults: dissenyar estratègies per fer-los participar d’activitats del centre.- Donar visibilitat i espais de participació al grup d’adults tant a activitats com a les comunicacions (web, fa-cebook, etc).- Dinamitzar el grup d’educadors per tal que s’impliquen més en els diferents projectes.

III.5. Seguiment de l’organització

El curs 2011-2012 ha estat un curs de canvis i dificul-tats. L’atenció als usuaris ha estat satisfactòria. Dels 109 usuaris atesos s’han inserit al món laboral 21, 15 dels quals continuen treballant actualment. Tot i que ens agradaria que s’haguessin inserit més usua-ris/es estem satisfets dels resultats, doncs donada la situació actual de crisis creiem que aquest número d’insercions es pot considerar un èxit. Empreses noves pros-pectades

187

Empreses fidelitzades 10Ofertes rebudes 53

Pel que fa a la prospecció la dedicació d’una profes-sional de manera exclusiva ha propiciat poder expli-car el projecte a més empreses. Hem començat a dedicat esforços en la fidelització de les empreses

prospectades i en el seguiment dels usuaris una ve-gada inserits. Això ens ha portat a rebre 53 ofertes, de les que s’han pogut concretar amb contracte labo-ral el 40%.III.5.1. Acció educativaIII.5.1.1 Calendari i horari

Horari: de dimarts a divendres de 9 a 17h.Calendari: de setembre a juliol.

III.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios

Distribució d’usuaris i ràtio: durant el curs 2011/2012 s’han ates un total de 109 usuaris/es. La ràtio es de-termina depenent del tipus d’intervenció que s’hagi de fer.

III.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa

Les eines de seguiment emprades han estat:• Fitxes de seguiment: on queden reflectits els temes tractats i els acords establers amb l’alumne.• Base de dades del projecte Enter on es recu-llen totes les dades dels usuaris i els acords.

55


• Base de dades del projecte Enter on es recu-llen totes les dades de les empreses i els acords.• Base de dades del programa Incorpora de La caixa on es recullen les accions de prospecció i d’acompanyament a la inserció pròpies del programa.

III.5.2. Mecanismes de coordinacióCal destacar per una banda els mecanismes de coor-dinació interns de l’associació (reunions d’equip) i per un altre els mecanismes de coordinació externs (reu-nions amb Serveis Socials).

III.5.2.1. Coordinació interna

L’equip educatiu s’ha reunit un cop a la setmana per dur a terme la coordinació i avaluació del projecte. Els temes tractats i els acords establerts han quedat reflectits en l’acta de les reunions que tots els mem-bres de l’equip han rebut setmanalment.

III.5.2.2. Coordinació externa

Amb Serveis Socials hi ha hagut una molt bona coordinació per mail i telèfon, amb el Centre de Pro-moció Econòmica s’està treballant per l’intercanvi d’informacions.

III.5.3. Recursos III.5.3.1. Recursos humansL’Equip Educatiu del projecte Enter està format per 4 membres: direcció, coordinació, tècnica d’acompanyament a la inserció i tècnica de prospec-ció.

III.5.3.2. Recursos materials

Per tal de dur a terme l’atenció i l’orientació el cen-tre disposa de tota una infraestructura que ja funcio-na gràcies a d’altres projectes. Així doncs l’acollida i l’atenció als usuaris es fa als despatxos i aules de l’entitat. Els espais de que es disposa són els se-güents:• Despatx per a l’atenció personalitzada• Aula polivalent per activitats de grup• Aula d’informàtica amb ordinadors Pentium IV.• Telèfon, internet, fotocopiadora, etc

A nivell econòmic, els costos per mantenir el projecte són els següents: 66.042,95€

Les fonts d’ingressos són a través de la Fundació “Obra Social La Caixa”, la Generalitat de Catalunya (Joventut) i fons propis de l’entitat.

2011-

2012

ISO 9001:2008 - 0379/10

59

Curs 2011-2012[Memòria Centre ObertAssociació SAó-Prat]

Índex Centre ObertIV.1. Introducció 60

IV.2. Avaluació dels destinataris 60IV.2.1. Distribució per sexe i etapa escolar 60IV.2.2. Procedència per barris 60IV.2.3. Procedència per escoles de primària 60IV.2.4. Procedència per escoles de secundària 60IV.2.5. Derivació dels usuaris 61IV.2.6. Nacionalitat dels usuaris 61

IV.3. Avaluació de la metodologia 61

IV.4. Seguiment del servei 62IV.4.1. Grau de consecució dels objectius 62

IV.5. Seguiment de l’organització 65IV.5.1. Acció educativa 65IV.5.1.1 Calendari i horari 65IV.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 65IV.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 65IV.5.2. Mecanismes de coordinació 65IV.5.2.1. Coordinació interna 65IV.5.2.2. Coordinació externa 66IV.5.3. Recursos 66IV.5.3.1. Recursos Humans 66IV.5.3.2. Recursos materials 66

Curs 2011-2012 [Memòria Centre ObertAssociació SAó-Prat]

60

IV.1. IntroduccióLa present memòria del Centre Obert SAÓ vol deixar de manifest el procés de centre seguit durant el curs 2011-12. Te caràcter valoratiu i pretén mostrar els re-sultats obtinguts durant el curs en la intervenció edu-cativa duta a terme.

Una millorat significativa ha estat l’augment d’un grup de nois de l’etapa de secundària donada la gran de-manda d’atenció i seguiment d’aquest franja d’edat per part dels serveis socials de la ciutat.La posada en marxa del Taller de Famílies segons la metodologia proposada des del Programa Pro-in-fància de La Caixa, ha afegit una millora en l’atenció a les famílies i la repercusió en la millora de les rela-cions pares-fills.

Aquest curs l’equip d’educadors s’ha vist afectat per dues baixes al darrer trimestre, això ha suposat un gran esforç per part de l’equip per tal que els grups de nois continuessin el procés iniciat.Les activitats realitzades durant el temps d’estiu: Ca-sal i Colònies es recullen en una memòria a part ja que la població atesa s’amplia a molts altres nens/es de la ciutat.

IV.2. Avaluació dels destinatarisNombre infants i adolescents atesos: 57, dels quals 39 derivats i/o amb seguiment de Serveis Socials de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat i d’aquests, 5 amb seguiment d’EAIA; la resta d’infants/adolescents arriben al centre per coneixement propi, a través d’altres famílies, pel barri o pels altres projectes que realitzem.

IV.2.1. Distribució per sexe i etapa es-colar

IV.2.2. Procedència per barris

IV.2.3. Procedència per escoles de primària

IV.2.4. Procedència per escoles de secundària

61


IV.2.5. Derivació dels usuaris

IV.2.6. Nacionalitat dels usuaris

El nombre de nois i noies que assisteixen al centre és similar, no obstant, continuem observant un ascens dels nois a mida que augmenta l’edat d’escolarització i d’igual manera un descens de les noies.

La derivació dels nois al centre la realit-za serveis socials, és per aquest motiu que ha augmentat en relació al curs passat.

La procedència dels nois per barris continua sent molt majoritària de Sant Jordi, que és el barri on està situat el Centre Obert, i de Sant Cosme, tot i que els nois van a escoles o instituts fora del barri de Sant Cosme, viuen en ell; la resta de nois són d’altres barris de la ciutat.

La nacionalitat dels nois i noies que assisteixen al cen-tre és majoritàriament espanyola, només hi ha cinc nois del Marroc, una de Xile i un altre de Romania.

S’ha realitzat una proposta educativa adaptada a les necessitats reals de cada infant alhora que s’ha se-guit la programació d’activitats proposada pel grup de referència. Aquesta proposta ha quedat reflectida en el projecte educatiu d’intervenció individualitzat (PEI), tant a nivell acadèmic com en l’àmbit d’habilitats so-cials i creixement personal. S’ha fet l’oferta d’un espai de reforç acadèmic i també d’activitats educatives: tallers, jocs col·lectius, dinà-miques de grup, assemblees... procurant així una in-tervenció global.

Hem fet un seguiment acurat del rendiment dels nois a través de les notes de cada trimestre i hem introduït canvis en la manera de plantejar l’estona de reforç per tal que es facin més conscients del seu aprofita-ment. En els cas dels nois de secundària continuem tenint la dificultat que portin i treballin les tasques que realment necessiten ja que sovint ells no són respon-sables en el seguiment dels deures i estudi per als controls.

Per poder fer l’atenció personalitzada, des de l’equip educatiu s’ha fet un seguiment no només a partir del contacte directe amb els nens i nenes, sinó també a través de la coordinació i contacte amb les famílies, mestres, educadors/es de serveis socials, EAIA.

Hem treballat la relació interpersonal en els espais d’activitat i també a través dels diferents moments de “vida quotidiana”. Cada dia, s’ha reservat un espai per a berenar junts parant atenció als temes que els infants van comentant.

S’han realitzat tutories individualitzades amb cada noi per tal d’anar revisant amb ell el procés que va seguint i consensuar amb ell els objectius a treballar al llarg del curs.

Hem realitzat una reunió de pares dels nois de cada grup amb el seu educador en la que hi ha hagut una introducció general de tot el centre. S’han realitzat tu-tories amb cada família quan hi ha hagut algun aspec-te concret a treballar amb el noi/a i mínim una tutoria individual amb cada família i l’educador/a. De cara al curs vinent proposem fer una entrevista semestral amb les famílies i una reunió cap a meitat de curs.

IV.3. Avaluació de la metodolo-gia


62

Al final de cada tarda s’ha dedicat un espai de valora-ció a tots els grups en la que també cada noi valora la seva actitud i participació individual.

S’ha implementat el programa de Formació de fa-mílies que ha impulsat la Fundació La Caixa des de Pro-infància. Han participat 8 famílies: les mares i els seus fills. Ha estat dinamitzat per la coordinadora del Centre Obert i una educadora, que prèviament ha-vien fet un curs de formació. A mida que han evo-lucionat les sessions, algunes mares han hagut de deixar-ho a causa de la situació laboral, però quan els ha tornat a canviar s’han reincorporat. Han finalit-zat els tallers 5 famílies. La valoració és molt positiva ja que els temes treballats han estat a l’abast d’elles i s’han produït canvis en la manera de gestionar la vida familiar, sobre tot en les relacions afectives, la comunicació i la vivència de l’oci compartit. Les fa-mílies han manifestat la necessitat i importància de poder parlar dels aspectes educatius que els ajuden amb els seus fills i han agraït poder realitzar alguna

IV.4. Seguiment del serveiIV.4.1. Grau de consecució dels objectius

activitat conjunta amb ells. Només aquest fet ja els ha portat a que s’hagin produït canvis en la relació entre pares i fills. A nivell organitzatiu ha comportat un reajustament d’espais i educadors que ha trasbalsat bastant la dinàmica del Centre Obert durant aquella tarda. El curs vinent proposem buscar un altre espai per poder-ho portar a terme. S’han dedicat moltes hores d’entrevistes individuals amb les famílies que formaven part del programa i amb un altres grup de famílies de control a les que s’han passat qüestiona-ris sobre la parentalitat positiva i els hàbits de temps lliure. També s’ha passat qüestionaris a tots els nens participants i al mateix nombre de nens que no assis-tien a les sessions. Això ha comportat moltes hores de feina però també un coneixement de les famílies del centre que han volgut col·laborar.

Valorem molt positivament el Programa de Famílies i proposem la seva continuïtat per al curs vinent, obrint-lo a d’altres famílies que tot i que els seus fills no vinguin al Centre Obert, vulguin participar.

S’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests objec-tius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se segons aquests indicadors

Objectius Generals 1t Observacions 2t Observacions 3t observacions F Propostes de futur 12-13

1. Ser un recurs de detecció, prevenció i tractament de situacions de risc social. 4 4 4 4

Reunió trimestral de coordinació amb serveis socials. Restablir la coordinació amb el CSMIJ. Comunicar a serveis socials qualse-vol indicador de risc que detectem en els nois.

2. Donar suport, es-timular i potenciar l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat de l’infant o del jove.

4 4 4 4

Donar a conèixer a tra-vés els nois els objec-tius que ens proposem a treballar com a Centre Obert. Treballar-lo a partir dels objectius 3, 4 5 i 6

63



3. Proporcionar una aten-ció compensatòria de les mancances familiars: emocionals, alimentàries, higièniques, adquisició d’hàbits, integració de normes…

3

Hem tornat a donar berenars perquè hi ha nens que no porten. Pel que fa a la higiene, de cara al segon trimestre començarem amb les dutxes.

3 4

Les dutxes no les han aprofitat tots els grups de la mateixa mane-ra. El berenar s’ha fet l’esforç d’anar-lo a buscar i els nois que no portaven sempre se’ls proporcio-nava. 3

Berenar: fomentar que portin entrepà i un dia a la setmana fruita; quan no porten berenar, han de berenar el que el centre ofereix, si no ho fan, se’ls penalitza. Higiene: Dutxes: conti-nuar oferint les dutxes setmanals. Rentar-se les dents després de berenar. Informar a les famílies sobre la possibilitat de fer revisió gratuïta al CAP. Fer una tutoria cada semestre amb cada noi. Elaborar i treballar les normes a principi de curs i valo-rar-les cada trimestre.

4. Promoure habilitats socials bàsiques que afa-voreixin la convivència, la integració i el desenvolu-pament social. 4 4 4 4

Promoure la participació dels pares per alguna activitat conjunta: festi-val de Nadal, cantada de nadales a la residèn-cia, Sant Jordi. Convi-dar a les celebracions de final de trimestre organitzant activitats.

5. Afavorir la socialitza-ció i la integració social dels menors i les seves famílies en el seu entorn més proper. 4 4 4 4

Promoure la participació dels pares per alguna activitat conjunta: festi-val de Nadal, cantada de nadales a la residèn-cia, Sant Jordi. Convi-dar a les celebracions de final de trimestre organitzant activitats.

6. Acompanyar i orien-tar les famílies en els processos educatius que afecten els seus fills i filles. 3 3

No es pot treba-llar amb moltes de les famílies per la seva nega-ció a assistir a les reunions.

3

Tot i que s’han fet entrevistes i la reunió de pares no sembla que les orientacions que es donen als pares es posin en pràctica

3

Fer dues entrevistes anuals. Seguir propo-sant el taller de famílies obert a d’altres que no siguin del centre obert. Els nois que facin l’edat d’escolaritat obligatòria farem l’orientació.

7. Prevenir les situacions de risc social i de ruptura amb la família i l’escola. 2 2

Per poder assolir quest objectiu faltarien moltes mes hores per treballar amb els nois/es.

2

Hem informat als educadors socials del que observem en els nois. 2


64


8. Potenciar el desenvo-lupament de l’educació en els valors per ajudar els infants i joves en el seu procés de creixe-ment personal i presa de decisions: exercir la llibertat i la capacitat de superació, respectar els altres i el medi, adquirir actituds solidàries.

3

És podria treba-llar molt més tant amb dinàmiques per grups com amb dinàmiques conjuntes. 3 3

La manca d’assistència ha dificultat treba-llar el desen-volupament de dinàmiques. S’ha treballat des de l’activitat diària.

3

Programar les activi-tats a partir del pla de pastoral

9. Oferir als infants i joves referents adults po-sitius i estables fora del seu ambient familiar.

4 4 4 4

Valorar-ho a través de les enquestes de satis-facció d’usuaris

10. Amb la nova dis-tribució d’espais dels projectes de l’Associació, ampliar el lavabo/dutxa i fer-ne un altre.

2

Encara no ho hem dut a terme

2 4 4

11. Unificar les actua-cions amb el monitor de Reforç ja que compartim horari i algunes activitats.12. Fer una reunió d’inici de curs de cada edu-cador amb les famílies del seu grup. Fer alguna tutoria amb els pares de 16 a 17h durant el curs.

2

Les tutories amb els pares si que s’han fet. Està pendent de cara al segon trimestre fer la reunió amb les famílies.

3

No es pot acon-seguir amb totes les famílies

1

Aquest trimestre no he fet cap reu-nió amb totes les famílies. Però he anat fet tutories a nivell individual.

3

Fer una entrevista per semestre amb les famí-lies i una reunió a l’any ( no a principi de curs).

13. Donar-nos a conèixer a principi de curs a tots els centres educatius. Afavorir la coordinació amb els centres educa-tius.

1

Aquest es un tema que cada any costa molt i no s’ha aconse-guit 1 2

No hem tro-bat la manera d’articular-ho. Només en els Instituts gràcies al TET i en el cen-tres de primària on fem Reforç.

2

Demanar participar de les comissions socials de les escoles en les que es tracti d’algun del nois de CO

14. Desenvolupar el pla pastoral.

3

Hauríem fer més dinàmiques rela-cionades amb el pla pastoral

3 3

Costa que es motivin en les dinàmiques que es proposen en els grups de grans. S’han fet les activitats pro-gramades al Pla de pastoral.

3

Comprovar que s’han realitzat les activitats programades del pla de pastoral a través del diari de camp

14. Desenvolupar el pla pastoral.

3

Hauríem fer més dinàmiques rela-cionades amb el pla pastoral

3 3

Costa que es motivin en les dinàmiques que es proposen en els grups de grans. S’han fet les activitats pro-gramades al Pla de pastoral.

3

Comprovar que s’han realitzat les activitats programades del pla de pastoral a través del diari de camp

65



15. Afavorir la coordina-ció amb els centres edu-catius a través de: una fitxa d’objectius prioritaris a treballar amb cada nen, oferir el nostre correu electrònic i procurar tenir el de cada tutor i la seva disponibilitat horària.

1

És molt difícil poder accedir als tutors; algunes vegades perquè els nens no els fan arribar les nostres peti-cions als tutors i d’altres per la poca disponibilitat dels mateixos professors

1 2

He mantigut co-rreu amb alguns tutors escolars i alguna coordina-ció, però no amb el centre educatiu directament. En-cara si que hi ha algun centre que manté una bona coordinació a par-tir de l’interés del seu tutor.

2

Aconseguir els mails dels tutors dels nois.

IV.5. Seguiment de l’organitzacióIV.5.1. Acció educativa

IV.5.1.1 Calendari i horari

IV.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios

IV.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa

L’activitat del Centre Obert s’ofereix de setembre a juliol fora de l’horari escolar. Durant el curs l’atenció directa als infants es fa de dilluns a divendres de 17 a 20h, reservant l’hora prèvia (16h-17h) per la prepara-ció de les activitats, tutories, reunions de coordinació i d’equip, etc.

Durant el mes de juliol es fa el casal d’estiu, obert a tots el poble, no només als infants del CO. L’horari d’atenció és de 9.30h a 17h amb possibilitat de men-jador.

Es valora molt positivament donar importància a l’estona de reforç educatiu ja que la majoria dels nois/es tenen dificultats per realitzar les tasques escolars a casa i si aprofiten al centre obert aquesta possibili-tat s’esdevenen en molts d’ells millores significatives en el seu rendiment.

L’assistència dels nois al centre ha estat molt bona inclús el grup de l’ESO: grup de petits 82%, grup de mitjans 88%, grup de grans 80%. En total hi ha una mitjana d’assistència al Centre Obert d’un 83,33%.

Una de les eines fonamentals del projecte és l’atenció personalitzada. Això és possible a través de la dinàmica de petits grups. D’aquesta manera, a cada educador/a li corresponen 10-12 infants/ado-

lescents, sempre comptant amb el suport de com a mínim un voluntari.

Enguany cal destacar que el grup més nombrós ha estat el d’adolescents,amb 32 beneficiaris. Han estat atesos per 3 educadors.

La principal eina d’intervenció socioeducativa és el PEI (Projecte Educatiu Individualitzat) que es fa per cada infant/adolescent. S’ha fet una valoració trimestral dels mateixos i tutories amb els benefi-ciaris per tal que siguin ells partíceps del seu propi itinarari.

Altra eina és el full de seguiment, on queden reco-llides totes les situacions rellevants, reunions amb tutors, familiars, serveis socials o centres educatius, amb els possibles pactes als que s’ha arribat.

Per últim el diari de camp és una eina que tal i com està dissenyada resulta poc àgil, però que entenem que, redissenyant-la, pot ajudar a fer un seguiment de la programació.

IV.5.2. Mecanismes de coordinacióIV.5.2.1. Coordinació internaCom cada curs, setmanalment es fan les reunions d’equip educatiu en els que participen tots els educa-dors, coordinació i direcció. Trimestralment aquestes reunions són més llargues ja que es fan les valora-cions del funcionament general del projecte i dels PEIs de cada infant/adolescent.

Enguany hem Hem realitzat una reunió mensual de


66

l’equip d’educadors amb el psicòleg que ve al centre per tal d’assessorar-nos i intercanviar informació de cada cas que ell ofereix atenció psicològica. En algun cas les famílies ha pogut mantenir tutories amb ell.

IV.5.2.2. Coordinació externaS’ha aconseguit la coordinació amb els centres de primària a través dels tutors de diverses maneres se-gons els centres. S’han realitzat entrevistes amb al-guns d’ells, s’ha establert comunicació i coordinació a través de correu electrònic i/o les agendes dels nois. Als centres de secundària s’ha contactat a través dels psicopedagogs i l’educador del TET, que coincideix amb l’educador del grup de grans de l’ESO.

Les coordinacions amb els educadors de serveis so-cials s’han realitzat cada trimestre amb la coordinado-ra i ella ha fet el traspàs a l’equip educatiu. En alguna de les coordinacions convocades de manera extraor-dinària per tractar algun cas més urgent, han pogut assistir els educadors referents. Hem millorat els es-pais de coordinacions, de manera que l’educadora social referent de tots els nois amb seguiment d’EAIA ha participat de les reunions d’equip educatiu un cop al mes.

Aquest curs no ha estat possible establir coordinació amb el CSMIJ a causa del canvi de professional de re-ferència i per manca de criteris comuns d’intervenció en un cas portat en equip des de serveis socials, cen-tre obert i CSMIJ. Cal restablir la coordinació de cara al proper curs.

IV.5.3. RecursosIV.5.3.1. Recursos Humans

L’equip educatiu ha funcionat amb bona col·laboració, els educadors han estat responsables en tot moment de la programació i seguiment dels infants i adoles-cents del seu grup. El fet que hagi hagut dues baixes en l’equip el darrer trimestre ha comportat la necessi-tat de reajustar les relacions i millorar la comunicació i criteris comuns a seguir. L’equip ha estat capaç de treballar conjuntament malgrat les dificultats sorgides. S’ha millorat en la planificació d’activitats conjuntes, tot i que cal seguir tenir-ho present.

IV.5.3.2. Recursos materialsL’entitat segueix comptant amb les instal·lacions i la infraestructura necessària pel desenvolupament del projecte. Hem disposat d’una sala més pel grup de grans i i s’ha ampliat un lavabo amb dutxa, això ens ha permès començar a oferir la dutxa setmanal als diferents grups.

S’ha posat connexió a internet a totes les aules, però tot i així els grups de secundària han tingut problemes ja que cada noi te deures a fer amb l’ordinador i al-gunes tardes no era possible oferir la connexió per a cada un d’ells. Hem posat un ordinador a cada aula.

Disposem com cada any de la sala d’educadors i coordinació del projecte. També hem seguit dispo-sant d’un espai per l’atenció psicològica.Hem continuat oferint berenar als infants i adoles-cents cada dia, gràcies al Banc d’Aliments de les Obres Socials Maristes, encara la varietat d’aliments depenia de la disponibilitat. De cara al curs vinent continuem valorant que els nois puguin portar el seu berenar i nosaltres els donarem llet, suc, natilles, ga-letes... ja que alguns dels nois continuen no portant res.

El projecte ha tingut un cost anual de 151.490,28€, sent les principals fonts de finançament les proce-dents del Programa Pro-Infància de l’Obra Social “La Caixa”.

2011-

2012

ISO 9001:2008 - 0379/10

Índex Reforç Educatiu

V.1. Introducció Reforç Educatiu 70

V.2. Avaluació dels destinataris 70

V.3. Avaluació de la metodologia 70V.3.1. En l’atenció als infants 70V.3.2. En el seguiment dels monitors/es 71

V.4. Seguiment del servei de Reforç Educatiu 71V.4.1. Grau de consecució dels objectius 71

V.5. Seguiment de l’organització 74V.5.1. Acció educativa 74V.5.1.1. Calendari i horaris 74V.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 74V.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 74V.5.2. Mecanismes de coordinació 75V.5.3. Recursos 75V.5.3.1. Recursos humans 75V.5.3.2. Recursos materials 75

Curs 2011-2012 [Memòria Reforç EducatiuAssociació SAÓ-Prat]

70

V.1. Introducció Reforç EducatiuEl curs 2011/2012 l’Associació SAÓ Prat ha estat contractada per l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat per a dur a terme el projecte de Reforç Educatiu vin-culat al Pla d’Entorn de la Ciutat.

A les escoles, d’acord amb la direcció dels centres, s’ha adaptat la proposta del nostre projecte al plan-tejament que des de l’escola s’ha fet adaptat a les seves necessitats.

L’activitat s’ha desenvolupat a tres centre de primària: Escola Pompeu Fabra, Escola Galileo Galilei i Escola del Parc.

V.2. Avaluació dels destinatarisEl projecte de reforç educatiu està dirigit als alum-nes dels centres escolars d’El Prat de Llobregat que l’Ajuntament ens ha contractat per fer aquest servei. Els beneficiaris que són escollits per l’escola des de les CADs (comissions d’atenció a la diversitat). El perfil de nois i noies derivats al servei es caracteritza per tenir dificultats en el procés d’aprenentatge però no dificultats conductuals, o també per manca de se-guiment familiar en la realització de les tasques esco-lars encomanades per fer a casa.

El nombre d’alumnes atesos dels diferents centres educatius ha estat el següent:

CEIP POMPEU FABRA 30 alumnes

30 alumnes

2n 73r 54t 95è 66è 3CEIP GALILEU GALILEI 16 alumnes

16 alumnes

1r 12n 43r 34t 55è 16è 2

ESCOLA del PARC alumnes

16 alumnes

1r 42n 43r 14t 7

Després de consultar als tutors/es del infants i aten-dre al procés personal de cada noi/a, es va preparant un dossier d’activitats per treballar els aspectes que els cal millorar durant l’estona dedicada a reforçar els aprenentatges.

A l’escola del Parc, els tutors dels infants més petits (1r, 2n i 3r) han proporcionat una quaderns per treba-llar l’escriptura i el càlcul. Això ho valorem molt positi-vament ja que fa que hi hagi continuïtat amb el treball que el noi fa a l’escola i que rep també seguiment del

V.3. Avaluació de la metodolo-giaV.3.1. En l’atenció als infants

71

Curs 2011-2012[Memòria Reforç EducatiuAssociació SAÓ-Prat]

mestre o tutor/a.

En les escoles que hem realitzat la segona hora (Pompeu Fabra i Galileo Galilei) s’han preparat ta-llers i dinàmiques grupals. S’han busca aquelles que s’adaptaven millor a cada grup i segons les possibili-tats horàries de cada centre.

S’ha treballat la relació interpersonal en totes les activitats plantejades, abans de començar les activi-tats de cada tarda hem donat importància a l’estona d’acollida i al final de la tarda s’ha fet valoració de les activitats realitzades.

L’avaluació del procés que va seguint cada noi/a s’ha

V.3.2. En el seguiment dels monitors/esCada setmana s’ha tingut un espai de reunió-prepa-ració de l’equip de monitors/es, en aquest s’han anat adequant les activitats a les necessitats dels infants i fent el seguiment de cada un d’ells.

realitzat amb el monitor/a responsable de cada grup, la coordinadora de SAÓ i quan ha estat necessari amb els tutors/es dels i/o cap d’estudis.

A final de cada trimestre s’ha fet una valoració dels in-fants deixant reflectit l’aprofitament del recurs, aques-ta valoració s’ha fet arribar a l’escola i a les famílies.

V.4. Seguiment del servei de Reforç EducatiuV.4.1. Grau de consecució dels objectius

1: no començat; 2: en procés; 3: avançat; 4: assolit

Objectius específics 1t observacions 2t observacions 3t observacions vf Propostes de futur 12-13

1. Recuperar la con-fiança dels nois/es en la seva capacitat d’aprendre i millorar la seva autoestima.

3 3 3 3

Veiem que hi ha hagut una evolució important des de principi de curs en la majoria de nois.

2. Possibilitar espais d’activitats educatives després de l’horari escolar i reforçar els aprenentatges bàsics. 3 3

Mirarem de fer cada dia un joc educatiu que treballi les capacitats bàsi-ques per apren-dre. A l’escola del Parc no dóna temps de fer jocs.

3

Els nois són conscients que es queden a fer deures i la majoria d’ells aprofiten el temps

3

3. Desvetllar capa-citats i potencialitats d’aprenentatge a partir de situacions noves i lúdiques

3 3

Mirarem de fer cada dia un joc educatiu que treballi les capacitats bàsi-ques per apren-dre. A l’escola del Parc no dóna temps de fer jocs.

3

Al Galileu hi ha temps per po-der fer alguna activitat lúdica i els ha funcio-nat molt bé. Al Pompeu els ha costat fer acti-vitats lúdiques perquè estan cansats.

3


72


4. Potenciar l’autonomia personal

2

Alguns nois més petits els costa molt no demanar ajuda constantment. Caldrà marcar petites fites durant cada sessió i ajudar-los més en aquest sentit

3

Mirarem de fer treball col·laboratiu entre els nens del mateix nivell de manera que s’ajudin entre ells.

3

Els nois dels grups de grans han fet una bona evolu-ció i són més autònoms. Amb els nois més petits continuen demanant molt de seguiment. La majoria dels nois han avançat molt. Aquest tercer trimestre els grups han fun-cionat molt bé.

3

5. Potenciar hàbits i desvetllar com-petències que els ajudin en l’adquisició d’aprenentatges 2

Cal anar més enllà de “fer els deures”, treballant les capacitats i competències d’atenció, me-mòria, lectura.

3 3

Depenent de les edats els costa portar els deures apuntats a l’agenda. En la comprensió lectora tenen moltes dificul-tats.

3

6. Treballar con-juntament amb els tutors dels alumnes, les seves famílies, Serveis Socials i altres institucions per tal de tenir una mateixa línea d’intervenció en la tasca educativa

1

Aquest trimes-tre ha costat establir rela-ció amb els tutors. Ara ja estan prenent consciència de l’activitat i s’adrecen a nosaltres

2

Al Pompeu ens han donat les fitxes dels pri-mers nens que es van inscriu-re. Les famílies s’interessen poc per com van els nens.

1

En alguna escola costa molt poder con-nectar amb els tutors. Amb les famílies algu-nes vegades. El tema que portin apuntats els deures a l’agenda és una dificultat per tal que els nois facin els deures. Algunes famílies no do-nen credibilitat a les monitores com ho fan amb els profes de l’escola.

1

Poder fer una presen-tació dels monitors a les famílies. Demanar a les escoles que puguin facilitar ma-terial dels que estan treballant a classe per poder treballar al reforç. A l’escola de El Parc ho han fet i ha anat molt bé.

73



7. En el moment de fer el contracte assegurar-se que els monitors entenen i ac-cepten les condicions i obligacions laborals: justificació de faltes d’assistència, trami-tació d’altes i baixes, etc.

4

S’ha realitzat en el moment del contracte

4

S’ha realitzat en el moment del contracte

4 4

8. Reforçar el segui-ment i acompanya-ment dels monitors contractats:a. Fer i revisar les pro-gramacions trimestralsb. Seguir fent les valo-racions trimestrals de cada noi/a i donar-la a l’escola i a les famílies.c. Assessorar i acom-panyar els monitors en la preparació de les activitats i fer la valo-ració d’aquestes.

4 4 4 4

9. Incidir més en millorar les tècniques d’estudi en alguns nois d’ESO a l’hora d’estudiar per als controls

1

Aquest curs no fem reforç educatiu amb cap curs d’ESO per tant aquest objectiu poder realitzar-se

10. Demanar infor-mació a l’inici de curs i cada trimestre de l’evolució dels nois a l’escola a través de les fitxes de continguts prioritaris a treballar.

2

Hem demanat la informació però no ens han retornat cap fitxa de cap nen. 2

Al Pompeu ens han donat la meitat de les fitxes.

1

Hem entregat les fitxes a les escoles però les han retornat complimenta-des. Només ho han fet alguns professors del Pompeu i manca molta informació.

2

Demanar que propor-cionin materials.

11. Fer signar a les famílies i nens un full d’acord i compromisos a seguir en l’activitat.

3

Alguns nens no venen a realit-zar les inscrip-cions i no se’ls pot fer signar

3

La coordinado-ra passarà per les escoles per fer signar el full de contracte.

2

No l’han signat tots els nens.

3


74


12. Tenir accés a la plataforma “Àgora” que és on els nois tenen penjada tota la feina a fer. Poder saber les contrasen-yes quan els nois s’inscriuen a l’activitat i tenir accés a internet des dels seus ordina-dors. (A proporcionar per l’IES)

1

Aquest curs no hem fet reforç educatiu amb cap curs d’ESO per tant aquest objectiu no s’ha pogut realitzar

V.5. Seguiment de l’organitzacióV.5.1. Acció educativa

Aquest curs s’ha iniciat el primer grup del Pompeu al mes d’octubre ja que a través del Programa Pro-in-fància de La Caixa, s’ha pogut oferir un grup més en aquesta escola. A la resta d’escoles s’ha trigat més en començar degut a la incertesa que tenia l’Ajuntament sobre la dotació econòmica destinada a aquest pro-jecte que rebien de la Generalitat i del Ministerio de Educación de Madrid. En el moment en que s’ha sig-nat el contracte amb l’Ajuntament i s’han realitzat les inscripcions, s’ha iniciat el servei.

Les escoles han demanat reduir hores segons les se-ves valoracions i necessitats dels nois i de la gestió dels espais del centre. Creiem que el fet de fer dues hores seguides dos dies a la setmana permet orientar l’activitat no com a reforç acadèmic, sinó com a treball d’una sèrie de capacitats i competències que permeti els infants tenir millor rendiment escolar. En alguns casos, però, quan els nois són més petits, se’ls fa molt pesat i llarg estar 8 hores seguides a l’escola.

Els horaris han estat els següents:• Escola Pompeu Fabra: dos dies a la setmana dues hores: de 17h a 19h• Escola del Parc: quatre dies a la setmana 1 hora cada dia: de16.30h a 17.30h• Escola Galileo Galilei: dos dies a la setmana 1h 30’: de 16.30h a 18h.

V.5.1.1. Calendari i horaris

V.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtiosAquest curs hem pogut tenir una ràtio d’1/8, i això ha permès una millor atenció i seguiment dels infants. S’ha de tenir en compte que quan els nens presenten dificultats d’aprenentatge, és necessari adaptar-se al procés de cada un. Caldrà recordar la tipologia dels nens a derivar a aquesta activitat, ja que quan hi ha alguna patologia o trastorn (TDAH, dislèxia, disminu-cions intel·lectuals,...), aquest no és l’espai on es pot donar l’atenció individualitzada que aquests nois ne-cessiten.

L’assignació dels grups de nois ha vingut marcada pel contracte de l’Ajuntament i a més hem ofertat un grup més al Pompeu Fabra per les característiques del centre i la demanda per part de l’equip directi: Pompeu Fabra (4 grups), Galileo Galilei (2 grups), El Parc (2 grups).

V.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativaAmb la finalitat que cada infant rebi l’atenció que ne-cessita personalment, s’elabora un full de seguiment o valoració en el que es fixen els objectius acadèmics i d’aprenentatge que es volen treballar coordinada-ment amb l’escola. Trimestralment es fa arribar a les famílies i els tutors dels centres educatius aquest full de seguiment amb les valoracions.

D’altra banda els monitors disposen de material pe-dagògic i de temps per poder preparar material pels infants. Cal continuar el seguiment per part de coor-dinació per tal que l’activitat no sigui només un espai per fer els deures. L’escola que ens ha proporcionat material didàctic per als nois en coordinació amb els

75


mestres ha afavorit un treball més eficient i coherent amb el procés escolar del noi.

V.5.2. Mecanismes de coordinacióCom s’ha dit abans les coordinacions les ha dut a terme la coordinadora del Centre Obert amb les cap d’estudi, referent LIC o director per parlar del desen-volupament dels grups i de l’aprofitament dels nois/es.

També s’han fet reunions i seguiment setmanal amb els monitors on s’han anat ajustant les programa-cions i resolent les dificultats que anaven sorgint. S’ha passat un full d’objectius prioritaris a treballar amb els tutors de cada infant però no tots els mestres l’han retornat.

V.5.3. RecursosV.5.3.1. Recursos humansL’equip educatiu està conformat per la coordinació dels projectes d’infància (Centre Obert i Reforç Edu-catiu) i els monitors que atenen els grups a les diver-ses escoles.El número total de monitors és de sis, dos per escola.

V.5.3.2. Recursos materialsPer dur a terme el projecte de reforç educatiu s’ha disposat de les instal·lacions dels diversos centres educatius, de Saó i de tota la infraestructura de SAÓ.

Econòmicament, el projecte es sosté a través de les contractacions per part de l’Ajuntament i els centres educatius, com també l’ajut que del projecte ProIn-fància de l’Obra Social La Caixa.

El cost total del projecte és de: 17.668,19€

Aquest equip, com els altres projectes, compta amb el suport de direcció.

2011-

2012

ISO 9001:2008 - 0379/10

79


Índex Empresa d’Inserció

VI.1. Introducció 80

VI.2. Avaluació dels destinataris 80VI.2.1 Distribució per sexes 80VI.2.2. Derivació dels usuaris 81VI.2.3. Distribució per edats 81VI.2.4. Procedència geogràfica 81VI.2.5. Nivell d’estudis 81VI.2.6. Característiques dels usuaris 82VI.2.7. Problemàtiques sòciofamiliars 82

VI.3. Avaluació de la metodologia 82

VI.4. Seguiment del servei 83VI.4.1. Grau de consecució dels objectius específics 83

VI.5. Seguiment de l’organització 84VI.5.1. Calendari i horaris 84VI.5.2. Distribució d’usuaris i ràtios 85VI.5.3. Mecanismes de coordinació 85VI.5.3.1. Coodinació interna 85VI.5.3.2. Coodinació externa 85VI.5.4. Recursos 85VI.5.4.1. Recursos Humans 85VI.5.4.2. Recursos materials i econòmics 86

VI.6. Activitat mercantil de l’empresa 86VI.6.1. Feines realitzades a la línia de manteniment 86VI.6.1.2. Exemples de productes/serveis per clients privats 87VI.6.2. Feines realitzades a la línia de disseny gràfic 87VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per l’administració pública 87VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per clients privats 87

Curs 2011-2012 [Memòria Empresa d’InsercióReformes SAÓ s.l.]

80

VI.1. IntroduccióReformas SAÓ, s.l. és una empresa d’inserció que té com a únic soci l’Associació SAÓ-Prat, que té com a activitats mercantils la reforma integral d’edificis des de l’any 2007;i el disseny gràfic i realització de pàgi-nes web des d’octubre del 2011, donant feina a joves entre els 16 i 21 anys que, per diferents motius, es troben en situació de risc o d’exclusió social. Dintre dels objectius de l’empresa no només està el d’oferir un servei d’alta qualitat als nostres clients, sinó es-pecialment el d’oferir un camí de vinculació al món laboral i de motivació per a l’entrada a processos for-matius per aquells joves que no ho tenen fàcil. Per tal d’aconseguir-ho és necessari comptar amb una sèrie de dispositius de formació i acompanyament a la fei-na com ara l’acompanyament a la inserció.

La vinculació de l’empresa d’inserció a l’Associació SAÓ-Prat (soci únic) ha permès que des d’un inici s’hagi tingut cura d’aquests altres elements “no mer-cantils” de l’empresa com ara la formació prèvia dels joves a contractar, assessorament jurídic i acompan-yament a la inserció. El creixement tan de l’empresa com de l’associació ha fet necessari nous planteja-ments organitzatius per tal d’afavorir l’atenció als jo-ves en inserció i la viabilitat tècnica i econòmica de l’empresa.

Els joves en inserció contractats a l’empresa proce-deixen d’un itinerari de seguiment i acompanyament a la inserció dut a terme des de l’Associació SAÓ-Prat. Una vegada s’ha fet el diagnòstic ocupacional i s’han definit els interessos i necessitats del jove, es fa la selecció d’aquells que passen al curs de formació en manteniment d’edificis juntament amb un contracte parcial a l’empresa d’inserció de durada igual al curs; en el cas de disseny gràfic una vegada assolits els conceptes i tècniques mínimes per poder participar de la producció.

Aquesta relació entre el curs i l’empresa en l’activitat de reforma integral d’edificis, es du a terme amb el tallerista que realitza la formació tècnica dels joves per a poder posar en pràctica les tècniques apreses i estar informat de la manera de treballar, reaccionar i comportar-se que tenen els joves a la feina, la seva evolució professional, etc. A diferència dels altres ofi-cials contractat, no té una única obra assignada, sinó que passa per les diverses obres revisant i dedicant

temps específic a ensenyar als joves tècniques de treball. En el cas de l’activitat de Disseny Gràfic i rea-lització de pàgines web, les tècniques contractades realitzen la formació tècnica dels joves i la producció demandada des de l’empresa.

Per últim cal es manté el sistema de qualitat de les Obres Socials Maristes (incloent en aquest grup l’Associació SAÓ-Prat) de la Província L’Hermitage Servei d’Obres Maristes del Institut Germans Maris-tes, mantenint així la certificació del sistema de gestió de qualitat Multisite d’acord amb la Norma UNE-EN-ISO 9001:2008 per part d’EDUQATIA, amb el número 0379/10.

VI.2. Avaluació dels destinataris

VI.2.1 Distribució per sexes

Des de la perspectiva dels joves en inserció, aquests no només estan contractats a l’empresa, sinó que participen obligatòriament del projecte de pre-laboral, compaginant així el contracte parcial a l’empresa amb formació tècnica i en competències. D’això es deriva que les dades dels usuaris coincideixen en gran part amb les de la memòria de pre-laboral. No exactament perquè no tots els joves que participen del projecte de prelaboral estan contractats a l’empresa d’inserció. Especialment és el cas dels joves que fan el curs de Disseny, ja que enguany l’empresa només ha tingut volum d’activitat suficient per fer dos contractes.

Iniciar el projecte de formació en disseny gràfic ha permès entrada de noies que fins ara, tot i no impe-dir-ho, no s’acabava de cristal·litzar ja que l’oferta en manteniment no és atraient per a elles. La formació en disseny és més inclusiva pel que fa a oportunitats no condicionades ni a orientacions sexuals ni a sen-sibilitats. És per això que en el curs 2011-2012 creiem que augmentarà el número de noies contractades que realitzin satisfactòriament la formació inicial en disseny gràfic.

Noies 2Nois 22Total 24

81


VI.2.2. Derivació dels usuarisAquesta gràfica reflecteix les derivacions directes de cada administració/entitat. En general, sigui quina si-gui la seva derivació, el grup ha estat constituït amb alumnes d’alt risc social. Convé destacar que el cen-tre està especialitzat en el treball amb adolescents amb dificultats que justificarien el caràcter especial d’aquests projectes.

• Serveis Socials: de l’àrea bàsica del municipi del Prat de Llobregat.• Xarxa Social: xarxa de centres amb els que SAÓ treballa de manera coordinada i comparteix re-cursos i reflexions.• ASJTET: Àrea de Suport al Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat de Catalunya.

usuarisServeis Socials 11

Xarxa Social 2ASJTET 11

total 24

VI.2.3. Distribució per edatsEl nostre projecte s’adreça a joves de 16 a 21 anys; joves d’alt risc social que no han obtingut la seva pri-mera feina, ni els títols necessaris. És un col·lectiu amb unes deficiències econòmiques, familiars i so-cials molt accentuades que repercuteixen en el seu procés d’aprenentatge.

Constatem que els joves tenen entre 17 i 22 anys. El fet de no trobar una gran disparitat d’edats facilita el tipus d’ intervenció educativa, fins i tot pels alumnes nouvinguts, ja que la identificació amb el company motiva el desig d’ integració.

La situació laboral i formativa és heterogènia enca-ra que el gruix del grup són alumnes que han acabat

recentment amb fracàs la seva escolaritat. Això ha obligat a individualitzar en alguns casos l’acció edu-cativa, sobretot a la part teòrica del currículum, per tal de pal·liar i retallar la distància cultural i formativa entre els alumnes del curs.

VI.2.4. Procedència geogràficaEn aquest curs, han predominat alumnes del Prat de Llobregat en seguiment des de Serveis Socials Muni-cipals i de Barcelona en seguiment als pisos de l’Àrea de Suport als Joves de la DGAIA.

El Prat de Llobregat 13Baix Llobregat 2Barcelona Ciutat 3Barcelona Província 6

VI.2.5. Nivell d’estudisEls nivells d’aprenentatge reals són inferiors als apre-nentatges corresponents al curs i edat cronològica. En valoració real, alguns tenen un nivell en les matèries bàsiques semblant a als darrers cursos de primària. Molts no saben multiplicar, dividir o escriure correcta-ment. Alguns han passat per la UEC. Podríem parlar de la influència de l’entorn, de les amistats en casos d’absentismes escolars o de fracassos.


82

Com que el nivell d’aprenentatge real de l’alumne no sempre va relacionat amb l’últim curs realitzat, hem hagut de reforçar els seus coneixements bàsics amb dinàmiques i practicitat. Tots els dilluns hem impartit matemàtiques, informàtica, riscs laborals i competèn-cies socials, posant en comú problemes personals i casos reals a on podien aplicar aquests coneixe-ments.

També hem de valorar molt positivament l’evolució dels nouvinguts arribats, principalment, del Marroc. Al curs ha primat la comunicació pel davant de qües-tions lingüístiques... suposem que, al sentir-se desin-hibits, la comprensió i l’habilitat de l’ idioma ha estat molt més ràpida que no pas ens pensàvem.

VI.2.6. Característiques dels usuaris

Una bona part dels joves tenen una vida familiar amb moltes dificultats:- Greus i prolongats problemes econòmics.- Treballs marginals.- Malaltia greu o invalidesa al menys d’un dels pares.

- Inestabilitat emocional dels pares. - Abandonament dels fills. - Manca de suport social en el seu entorn més proper que provoca conductes predelictives.- Freqüents agressions físiques entre els pa-res o cap als fills.- Immaduresa tant a nivell d’actituds com apti-tuds que deriva en desajustaments conductuals. - Emigració forçada per problemes econòmics o polítics amb totes les conseqüències emocionals que aquests fets comporten.

VI.2.7. Problemàtiques sòciofamiliars

VI.3. Avaluació de la metodolo-giaEls joves en inserció contractats a l’empresa proce-deixen d’un itinerari de seguiment i acompanyament a la inserció dut a terme des de l’Associació SAÓ-Prat o d’altres institucions amb les que es té vincu-lació (altres Obres Socials Maristes, Serveis Socials del Municipi, Àrea de Suport al Jove, etc.). Una ve-gada s’ha fet el diagnòstic ocupacional i s’han definit els interessos i necessitats del jove, es fa la selecció d’aquells que passaran al curs de formació en man-teniment d’edificis i que simultaniejaran amb un con-tracte parcial a l’empresa d’inserció, o que comença-ran el curs en disseny gràfic amb contracte d’inserció una vegada hagin assolit uns aprentatges mínims.Així doncs, es podria dir que l’itinerari que segueixen els joves que són contractats a l’empresa és el se-güent: 1. Derivació al servei, primeres entrevistes amb les inseridores laborals de l’Associació SAÓ. Elabo-ració del diagnòstic ocupacional.

2. Realització del curs de formació pre-laboral en

83


Manteniment d’Edificis (6 mesos de formació), simul-taniejat amb un contracte laboral parcial a l’empresa d’inserció Reformas SAÓ, s.l; A partir d’aquests mo-ment el jove mantindrà un seguiment periòdic amb la inseridora laboral i un seguiment a la producció, on es valorarà l’actitud del treballador a la feina (la capacitat d’entendre i seguir les instruccions, puntua-litat, respecte, seguiment de les normes de seguretat, etc). La coordinació entre els diferents professionals que fan el seguiment del jove és fonamental per po-der incidir més efectivament en els objectius a tre-ballar. Per tal que el tècnic d’acompanyament en la producció pugui dur a terme la seva tasca de segui-ment és fonamental la coordinació amb els oficials dels grups de treball; aquests el mantindran informat de la manera de treballar, reaccionar i comportar-se que tenen els joves a la feina, la seva evolució pro-fessional, etc. A diferència dels altres oficials no té

una única obra assignada, sinó que passa per les di-verses obres revisant i dedicant temps específic a en-senyar als joves tècniques de treball. D’altra banda també s’ocupa de la distribució dels joves segons la conveniència d’ells i les necessitats productives.

3. En el cas de la formació en Disseny Gràfic es diferencia en l’inici de la vinculació contractual a l’empresa que s’inicia quan l’alumne ha assolit uns aprenentatges mínims.

El procés de seguiment a la producció acaba en fina-litzar el contracte a l’empresa, però el seguiment a la inserció no acaba fins que el jove s’hagi inserit exito-sament o ja no vulgui ser atès. A l’acabar el curs se’ls orienta per fer altres cursos i els que volen entren en el projecte d’acompanyament a la inserció laboral ENTER, al mateix centre SAÓ.

VI.4. Seguiment del serveiVI.4.1. Grau de consecució dels objectius específicsS’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de curs. Aquesta valoració ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests objectius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se segons aquests indicadors .

1: No començat; 2: En procés; 3: Avançat; 4: Assolit

Objectius específcs val

Observacions i propostes de futur

1. Introduir en el món laboral aquells joves que tenen difícil l’accés si no és mitjançant una em-presa protegida.

4Reformular l’objectiu: “Els joves formulin inquie-tuds i que volen fer/estudiar”

2. Dur a terme l’activitat mercantil amb qualitat i de manera sostenible. 3

Cada vegada estem aconseguint més qualitat. Per aconseguir la sostenibilitat del projecte hem d’aconseguir un 16% més de renidibilitat amb més eficiencia i amb ajustos de pressupost.

3. Aconseguir la inserció laboral i social de joves en risc d’exclusió social, que tenen greus dificul-tats per accedir al món laboral. 4

El 90% dels joves que superen la 1ª fase (1,5 mesos) tanquen el procés positivament. Del total de joves que tanquen el procés, el 80% saben que volen fer i el 70% entra al mercat la-boral o a processos formatius.

4. Sostenibilidad econòmica de l’empresa.3

Per aconseguir la sostenibilitat del projecte hem d’aconseguir un 16% més de renidibilitat amb més eficiencia i amb ajustos de pressupost.

5. Oferir un producte de qualitat i competitiu al mercat. 4 Cada vegada estem aconseguint més qualitat

en les obres realitzades.


84

Objectius específcs val

Observacions i propostes de futur

6. Ajudar a finançar la formació en oficis dels joves en risc d’exclusió social. 3

Per aconseguir la sostenibilitat del projecte hem d’aconseguir un 16% més de renidibilitat amb més eficiencia i amb ajustos de pressupost.

7. Facilitar la legalització dels joves que es tro-ben en situació irregular. 4 El 100% dels joves que necessiten la reguralit-

zació de papers, la aconsegueixen.

Pro

post

es d

e fu

tur 1

1-12

8. Posar en marxa la nova línia de producció en disseny gràfic 4

9. Mantenir l’autonomia en el funcionament de la línia de producció de construcció (minimitzar les subcontractes).

4

10. Mantenir un equip tècnic qualificat i de quali-tat a la línia de construcció, que permeti atendre les demandes dels clients.

4Estudiar la possibilitat de formar el personal i aconseguir els carnets d’instal·lador.

11. Fiançar el sistema d’organització i coordina-ció amb l’equip educatiu de pre-laboral. 3 Assegurar la reunió setmanal i tancar definitiva-

ment l’horari d’aquesta.12. Fiançar l’estructura de funcionament forma-ció-producció de manera que els joves en inser-ció no deixin mai la formació a causa del volum de feina de l’empresa.

3

13. Ajustar les eines de seguiment producctiu i educatiu (expedient d’obra). 2

14. Trobar recolzament de l’administració públi-ca més enllà de l’àmbit local. 3 Es seguirà treballant a través de la FEICAT

VI.5. Seguiment de l’organització VI.5.1. Calendari i horarisEl curs s’inicià al setembre’11 amb un tècnic més en la línia de Disseny Gràfic i amb la mateixa plantilla de treballadors en la línia de manteniment. Al llarg del curs, s’ha mantingut el tècnic d’acompanyament a la producció en la figura de l’arquitecte tècnic que realit-za la coordinació de l’empresa i s’han contractat dos oficials més en la línia de manteniment per l’augment de feina en l’últim trimestre del curs.

Igualment, s’ha mantingut la formació impartida en el curs de prelaboral amb l’empresa. D’aquesta ma-nera els nois que comencen el curs de manteniment d’edificis inicien un contracte laboral amb l’empresa, realitzant formació o pràctiques segons les necessi-tats puntuals de feina.

En la línia de de Disseny Gràfic el contracte amb l’empresa s’inicia una vegada assolits uns coneixe-ments previs en la formació. En l’últim trimestre s’ha

pogut inciar el primer contracte d’inserció a l’empresa.

Manteniment:• En ser curs de matrícula viva, no va parar acti-vitats a l’estiu de 2011 i, per tant, el dia 1 de setembre de 2011 ja estava fent activitat. La mateixa dinàmica pel que fa a la terminació: seguirà en actiu al llar de l’agost de 2012.• Horari: un grup de 9:00 a 13:00 hores i un al-tre de 14:30 a 18:30 hores, de dilluns a divendres.• Disseny:• Va iniciar la seva activitat el dia 3 d’octubre se-gons programació. La part formativa ha acabat el dia 12 de juliol però segueix en actiu la part productiva.• Horari: un sol grup de 9:00 a 13:00 hores de dilluns a divendres.

Hem aconseguit que, al finalitzar el curs de formació prelaboral, molts s’animen a fer altres cursos forma-

85


tius o a matricular-se a l’Escola d’Adults i acreditar l’ESO.

VI.5.2. Distribució d’usuaris i ràtiosS’han iniciat 24 contractes d’inserció: 12 en manteni-ment i 2 en disseny gràfic.

Manteniment:• Al llarg del curs hem treballat amb un mínim de quantre oficials dels quals un és el tutor dels joves i encarregat de la seva formació al taller. • El grup dividit en dos de 5 usuaris per tal de millorar l’atenció a l’hora de la formació, es divideix encara més a les feines de manera que cada oficial té com a màxim dos joves en inserció al seu càrrec.

Disseny:• Fins al maig hi ha hagut una tutora responsa-ble de la formació dels joves i de la producció en dis-seny gràfic. A partir del mes de maig es va incorporar una altra tècnica responsable del disseny de pàgines web i producció de vídeos. • Del grup de 10 joves en formació s’han pogut fer només dos contractes. De manera que la ràtio a l’hora de treballar ha estat 1/2 ó 1/1.

En cap moment hem passat de 10 contractes d’inserció simultanis a cada línia productiva. En ser de matrícula viva, tant bon punt un/a deixava el curs se n’incorporava un/a altre.

VI.5.3. Mecanismes de coordinació

Donat que tots els joves contractats participen de la formació des del projecte de Pre-laboral dut a terme per l’Associació es fan dos tipus de reunions internes: una educativa en la que participen tots els membres de l’equip educatiu de pre-laboral amb els oficials de l’empresa i una altra dedicada als temes econòmics, tècnics i de gestió.

Els temes tractats i els acords establerts han quedat reflectits en l’acta de les reunions que tots els mem-bres de l’equip han rebut setmanalment.

S’ha treballat en tres grups simultanis:• Equip educatiu de manteniment: direcció, coordinació, educador referent, tècnic producció de

l’empresa d’inserció i tècnica d’acompanyament a la inserció. Reunió setmanal.• Equip educatiu de disseny: direcció, coordina-ció, educadora referent i tècnica d’acompanyament a la inserció. Reunió setmanal.• Equip educatiu ampliat de manteniment: direc-ció, coordinació, educador referent, tècnic producció de l’empresa d’inserció, tècnica d’acompanyament a la inserció i oficials de producció. Reunió 1 vegada al mes.

Una altra reunió fonamental és la que fa cadascun dels tècnics amb els joves que té a càrrec respec-te a la feina que es presenta per la setmana. Amb aquestes reunions el principal objectiu a aconseguir és educar els joves en la programació i la previsió de feines i la seva organització.

VI.5.3.1. Coodinació interna

VI.5.3.2. Coodinació externaL’empresa s’ha reunit amb altres empreses d’inserció a través de la FEICAT per a coordinar les accions conjuntes per a reforçar el seu paper dins l’àmbit de treball de cada empresa. Des de l’inici de curs forma part com a Vocalia de Barcelona de la Junta de la Feicat. Dintre dels diversos grups de treball que s’han fet a la FEICAT participem en el de Clàusules Socials, Innovació i Joves.

Les reunions de coordinació que corresponen al se-guiment educatiu dels joves s’han fet des del projec-te de pre-laboral (principalment amb Serveis Socials municipals i l’ASJTET -Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat).

VI.5.4. RecursosVI.5.4.1. Recursos HumansLa vinculació associació-Empresa d’Inserció fa que molts dels recursos, entre d’altres humans, siguin compartits, especialment els que es refereixen a ges-tió (Direcció i administració) i estructura educativa (Cordinació CSD, Inserirdora laboral i prospectora).

D’altra banda, l’equip tècnic ha estat composat du-rant aquest curs per:• Un coordinador de l’empresa• Quatre oficials de construcció• Una tècnica en disseny gràfic• Una tècnica en disseny de webs i edició de vídeos.Per últim els joves en inserció. Amb un màxim de 10 joves simultanis en manteniment i 2 en disseny gràfic.


86

VI.5.4.2. Recursos materials i econòmicsDe la mateixa manera que l’empresa aprofita l’estructura de recursos humans de l’associació per fer una intervenció completa de cara als joves en in-serció, així també es comparteixen infraestructures, especialment en el que es refereix a oficines. En el cas dels tallers, tan de manteniment com de disseny gràfic, és l’empresa la que aporta els mitjans i eines (equipaments) al projecte de pre-laboral.

Com s’ha comentat en un altre apartat es busca el sosteniment econòmic de l’empresa independetment de les subvencions que es puguin rebre. Tot i que la presència dels joves en inserció en plantilla fa incre-mentar les despeses de personal sense que la seva producció cobreixi els seus costos, creiem que estem encaminats a aconseguir aquest objectiu. Caldrà en-cara fer algun reajustament, sobre tot en el que res-pecta a eficàcia del servei.

Les dades econòmiques que es presenten a conti-nuació corresponen a l’any 2011. El balanç econò-mic de l’empresa d’inserció es presenta des de ge-ner a desembre, per la impossibilitat de realitzar els comptes per anys lectius al tractar-se aquest projecte d’una societat limitada.

Any 2010 Any 2011Import net de xifra de negocis 174.672,32€ 248.025,46€Altres ingressos d’explotació 35.852,63€ 36.809,06€Aprovisionaments 131.975,69€ 153.637,62€Despeses de personal 49.889,03€ 115.800,95€Altres despeses d’explotació 14894,11€ 20.253,51€Resultat abans d’impostos 10.938,07€ 1.474,78€

Es pot apreciar un augment important en les despe-ses de personal, ja que s’ha continuat la línia iniciada al 2010 de assumir el màxim possible de les partides de les obres sense subcontractar.

D’altra banda destacar com els ingresos per presta-ció de serveis han incrementat en un 42%.

VI.6. Activitat mercantil de l’empresaVI.6.1. Feines realitzades a la línia de mantenimentVI.6.1.1. Exemples de productes/serveis per l’administració pública

• Reforma de la Penya Barcelonista de Sant Cosme.

• Reparació a les entrades dels edificis del barri de Sant Cosme (Ajuntament El Prat de Llobregat). Treballs de reparació i substitució de l’aplacat de ra-joles a les escales exteriors d’entrada de diversos blocs d’habitatges.

• Arrenjament de diferents pisos a vilafranca, Martorell i la Granada del Penedès.

87


VI.6.1.2. Exemples de productes/serveis per clients privats

Entre d’altres: • Realització d’enderrocs i reforç estructural de l’escola de dansa Luthier al C/ Balmes de Barcelona

• Reforma dels dos banys de la comunitat Ma-rista de Sant Cosme al Prat de Llobregat.

• Reforma integral d’una vivenda situada al C/ Gran Via 278 de Barcelona.

• Reforma de la façana posterior d’un edifici situat al C/ Aragó 335 de Barcelona.

• Urbanització d’una casa situada a Lloret de Mar.

• Feines de manteniment per a l’empresa ges-tora Gonsi, s.l. a L’Hospitalet i Sant Just.

VI.6.2. Feines realitzades a la línia de disseny gràficVI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per l’administració pública

• Projecte “Temps era temps” per un total de 6136,06€ per la creació, disseny i maquetació del lli-bre de contes “TEMPS ERA TEMPS” + il·lustracions corresponents a cada conte.

• Diferents feines de disseny per a l’àrea de promoció Econòmica de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

• Creació i disseny de la imatge “Punt solidari” per a l’ajuntament del Prat de Llobregat

• Realització d’un joc de Rol per a l’associació d’intervenció comunitària en drogodependències amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma.

VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per clients privats

• Realització de la pàgina web de la Granja Escola l’Auró.

• Realització de la pàgina web de l’associació Saó-Prat i de l’empresa (saoprat.net).

• Disseny, creació i maquetació de tarjetes de visita, díptics, per diverses entitats socials.

memoria 1112-sao prat

Documents