mecanizado basico -cata_ud01

Mecanitzaci bsicaEsteban Jos Domnguez - Julin Ferrer

Mecanizado basico -cata- por_CF 09/03/11 10:18 Pgina 1

6 Unitat 4

El taller dautomoci1

i en acabar aquesta unitat...

Coneixers la distribuci, les eines i els equipsdel taller de manteniment de vehicles.

Sabrs quins sn els riscos ms comuns als tallers i coneixers les seves mesurespreventives.

Estudiars les normes de prevenci i protecciutilitzades en les operacions de mantenimenti reparaci.

Coneixers i utilitzars lequip de protecci de seguretat adequat a cada treball.

Identificars els senyals ms utilitzats als tallers.

ara coneixerem...

1. El taller

2. Eines i equips del taller

3. Riscos dels tallers de manteniment de vehicles

4. Normes de prevenci i protecci

5. Equips de protecci individual (EPI)

6. Senyalitzaci

PRCTICA PROFESSIONALOrganitzaci de les eines i el lloc de treballTractament de residus del tallerdelectromecnica

MN TCNICNormes bsiques dels equips de protecciindividual

El taller dautomoci 7

situaci de partida

En Josep, en Joan, en Jess i lArnau sn alumnes dun IES deTarragona; en Josep i en Joan estudien el mdul de grau mitjdElectromecnica i en Joan i lArnau, el mdul de Carrosseria.Els quatre sn amics i sestan plantejant formar una empresa dereparaci de vehicles quan finalitzin els seus estudis.

Lempresa subicaria al Polgon del Tur, on el pare del Josep tuna nau industrial de 500 m2, que actualment es troba lliure iestan disposats a llogar-lhi.

Lactivitat empresarial es dedicaria a reparacions delectromec-nica i carrosseria. Els quatre companys pensen que a lempresahan de tenir clares totes les responsabilitats de cada un i, deforma inicial i provisional, es reparteixen les tasques i les res-ponsabilitats principals: en Josep i en Jess, que estudien Car-rosseria, es dedicaran als treballs de reparaci de carrosseria; enJosep, de la secci de xapa, i en Jess, de la secci de pintura.

En electromecnica, formarien dues seccions: en Josep es res-ponsabilitzaria dels treballs de mecnica (direcci, frens, embra-gatges, canvis manuals, etc.), mentre que lArnau es responsabi-litzaria dels treballs amb equips de diagnosi, climatitzaci, so, etc.

El treball de disseny el realitzen de forma individual, cada un enla seva rea, per a desprs reunir-se els dos de carrosseria i elsdos delectromecnica. Finalment, els quatre amics realitzenuna posada en com de tot el projecte.

estudi del casAbans de comenar a llegir aquesta unitat de treball, pots respondre les dues primeres preguntes. Desprs, analitza cadapunt del tema, amb lobjectiu de respondre la resta de preguntes daquest cas prctic.

1. Pot ser viable una empresa de reparaci de vehi-cles formada per quatre alumnes de cicles forma-tius?

2. Creus que els alumnes coneixen totes les eines que esnecessiten en un taller de reparacions?

3. Penses que els alumnes shaurien de formar dos o tresanys en una empresa per tenir suficient experincialaboral, abans de formar la seva prpia empresa?

4. Dels quatre alumnes, segons shan distribut les tas-ques, qui podria realitzar millor la recepci dels clients?

CAS PRCTIC INICIAL

8 Unitat 1

1. El tallerEl taller s lespai dedicat a la reparaci i el manteniment de vehicles. Aquest es-pai consta, al seu torn, de diferents zones per a la realitzaci de les diverses acti-vitats professionals. Aix, per exemple, un taller dautomoci tipus consta de lessegents zones en funci de la seva branca dactivitat:

Mecnica. Per a treballs de reparaci o substituci en el sistema mecnic delvehicle, incloses les seves estructures portants i els equips i elements auxiliars.

Electricitat. Per a treballs de reparaci o substituci en lequip elctric del ve-hicle, tant el bsic de lequip motor com els auxiliars denllumenat, senyalitza-ci, condicionament i instrumental dindicaci i control.

Carrosseria. Per a treballs de reparaci o substituci en elements de carrosse-ria no portants, guarnicioneria i condicionament interior i exterior.

Pintura. Per a treballs de pintura, revestiment i acabat de carrosseries.

Els tallers tamb es poden classificar en dos tipus, atenent a la seva relaci ambels fabricants de vehicles i dequips i components, i poden ser:

Tallers genrics, o independents. Els que no estan vinculats a cap marca queimpliqui un especial tractament o responsabilitat.

Tallers oficials de marca. Els que estan vinculats a empreses fabricants de ve-hicles autombils o dequips o components, nacionals o estrangers.

La famlia professional de transport i manteniment de vehicles es dedica a la re-paraci i el manteniment de tot tipus de vehicles a motor: motocicletes, auto-mbils, vehicles industrials, autobusos, tractors, etc. Per aquest motiu, depenentde locupaci per a la qual estiguin destinats, els tallers tindran unes caractersti-ques prpies o unes altres.

Com a norma general, el taller sha de dissenyar seguint les recomanacions seg-ents:

Les mquines fixes: elevadors, trepants de peu, esmeriladora, bancs de treball,etc. han destar collocats en zones que no impedeixin el pas ni a vehicles ni aoperaris. Al mateix temps, han de disposar dun espai circumdant suficient pertreballar-hi amb seguretat i comoditat.

La illuminaci del taller en el seu conjunt ha de ser apropiada i sha daprofi-tar la llum natural tan com sigui possible.

Els llocs o les zones dedicades a treballs que requereixin ms illuminaci shan dedotar dequips dilluminaci elctrica (porttils o fixos).

La ventilaci ha de ser adequada per renovar laire del taller, i pot ser natural,per finestres o claraboies, o b forada, per extractors i ventiladors.

El taller ha de disposar de connexions elctriques i pneumtiques.

Tamb es disposar dequips dextracci de gasos per a motors i soldadu-res.

El taller en el seu conjunt haur de complir la normativa de seguretat i higieneen tots els aspectes: sls antilliscants, lavabos adequats, extintors, etc.

A ms, el taller ha de disposar duna dotaci adequada pel que fa a equips, estrisi eines, que permeti oferir una garantia de qualitat en els treballs, aix com unarendibilitat en el negoci.

Legislaci Lactivitat industrial i la prestacide serveis als tallers de reparacide vehicles autombils, dels seusequips i components, es regulen alReial Decret 1457/1986, de 10 degener.

per saber-ne ms

Installaci elctricaLa installaci elctrica del taller hade complir la normativa vigent. Lespreses de corrent han destar nor-malitzades per a les caractersti-ques del taller en qu es trobin (ta-ller de pintura, xapa, motor, etc.).La protecci de la lnia es realitzaamb diferencials i automticsadaptats a la tensi i la intensitatde la presa.

Els punts de corrent disposen depreses de 230 V i/o 400 V, i excep-cionalment 12 V o 24 V per a con-nexions de lmpades porttils.

per saber-ne ms

a Figura 1.1. Taller de mecnica.


a Figura 1.2. Caixa deines.

a Figura 1.4. Boca de la clau fixa de12 mm.

12 mm

a Figura 1.3. Claus fixes.

Cada un ha de realitzar un llistatamb les eines mnimes que ne-cessita per a la seva rea o secci

cas prctic inicial

2. Eines i equips del tallerAl taller dautomoci, la dotaci deines, estris i equips ha de ser suficientper poder realitzar els diferents treballs de reparaci i manteniment. Atesala multitud deines i equips existents al mercat, farem una breu enumeracidels ms caracterstics. Per al seu coneixement, els dividirem en els grups se-gents:

2.1. Eines manuals

Dins daquest grup senquadren totes les eines de treball en el maneig de lesquals s el propi operari el que realitza lesfor principal. Per exemple, sneines manuals els martells, les claus fixes, les alicates, la clau dinamomtri-ca, etc.

Eines manuals per al desmuntatge i muntatge

Sn eines que permeten el desmuntatge i el muntatge de les diferents peces a tra-vs del seu sistema duni mitjanant lesfor realitzat per loperari. Les eines ma-nuals ds ms com sn:

Claus fixes

Sutilitzen sobre cargols i femelles de cap hexagonal i quadrat. Es fabriquen enacer al crom-vanadi i altres aliatges. La femella es fixa entre les dues cares oposa-des del cap del cargol per permetren el gir.

Les claus es classifiquen per la distncia entre les seves boques. Aquesta distnciasindica en mm (per exemple, 12) (Figura 1.4) o en polzades (1/2).

Les claus fixes ms utilitzades van des de la 4-5 a la 30-32. El nmero indica lamesura en mm que t lobertura de la clau.

Aquesta eina sha dempnyer amb el palmell de la m. Daquesta manera sevitaque, en cas que leina patini, loperari es colpegi a la m o als artells. En cas quelesfor sigui de tirada, es realitzar subjectant la clau amb la m sense fer servir eldit gros.

Muntatge idesmuntatge

Desbast i tall Medici i

comprovaci

Subjecci, fixaci iextracci

Copejament imartelleig

Estris especfics

Porttils Fixes

Manteniment i diagnosi Grans equips

EINESMANUALS

EINESMECNIQUES

EQUIPS

Mecanizado basico -cata- Ud01_01 Tecn. Mecanizado 09/03/11 11:15 Pgina 9

10 Unitat 1

Claus destrella

Sn similars a les claus fixes, amb la diferncia que aquestes sn tancades. El capde la clau pot tenir sis o dotze costats per ajustar al cap del cargol.

Grcies al fet que el seu cap est tancat, aquestes claus permeten una millor fixacidels cargols que les claus fixes. Nexisteixen de diversos tipus, per les ms usadessn: les claus destrella planes, colzades, de mitja lluna i amb carraca (Figura 1.5).

Claus destrella obertes

Sn claus destrella reforades al cap i amb una obertura que eviten el risc darro-doniment del cap del cargol o manegueta (Figura 1.6). Les claus destrella ober-tes permeten treballar en candeles, maneguetes de frens, etc.

Claus mixtes

Consisteixen en una clau que t una boca fixa plana i una altra destrella. Lesdues boques de la clau sn de la mateixa mida (Figura 1.7).

Claus de tub

Sn claus en forma de tub que als extrems tenen dos caps hexagonals de diferentmida (Figura 1.8). El gir daquesta clau saconsegueix a travs de claus fixes o ajus-tables.

El cos porta mecanitzats dos orificis que permeten que dins seu es pugui introdu-ir una barra metllica per produir el gir de la clau.

Claus de pipa

Sn similars a les claus de tub, per es diferencien en el fet que aquestes sn col-zades i tenen el cos cilndric. Les seves dues boques sn de la mateixa mida (Fi-gura 1.9).

En la boca curta, a la part superior, porten practicat un orifici que permet intro-duir una clau de tipus Allen o Torx.

Claus de vas

Sn claus cilndriques de 6, 8 o 12 cares de diferents mides i altures. Les claus por-ten marcat un nmero que indica la mesura de la distncia entre les cares oposa-des de la femella o el cargol (en mm o polzades).

Les claus de vas es comercialitzen en maletins, amb les seves carraques i mane-rals; cada vegada sn ms usades i estan substituint les claus fixes planes i les detub.

a Figura 1.10. Claus de vas. a Figura 1.11. Reductor per a claus de vas.

a Figura 1.5. Clau destrella planai colzada.

a Figura 1.6. Clau destrella ober-ta.

a Figura 1.7. Clau mixta.

a Figura 1.8. Clau de tub.

a Figura 1.9. Clau de pipa.


Laccionament de la clau de vas es produeix amb lestri que hi encaixi a linte-rior dun orifici quadrat que porta a la part oposada. Els quadrats daccionamentes mesuren en polzades i existeixen reductors dacoblament duna mesura o unaaltra.

Els estris daccionament poden ser (Figura 1.12):

Carraques.

Mnecs articulats i desplaables.

Filaberquins.

Allargadors, articulacions i reductors.

Claus de creu, etc.

Tots aquests elements daccionament es poden subministrar en un conjunt formatper aquestes ms les claus de vas Torx i Allen (Figura 1.13).

a Figura 1.13. Joc de claus de vas amb carraca.

Les claus de vas es fabriquen en dues qualitats diferenciades: en treballsnormals, susen claus de crom-vanadi i molibd; i per a treballs de grans es-foros, sutilitzen claus dimpacte, ms robustes i fortes que les anteriors(eines pneumtiques, destorgolpe, etc.). Aquestes claus, a simple vista, esdiferencien pel color: les primeres tenen un color cromat i dacabat llis,mentre que les segones tenen un aspecte ms rugs i sn de color negre mat(Figura 1.15).

a Figura 1.15. Claus de vas dimpac-te reforades.

a Figura 1.12. Estris dacciona-ment.

a Figura 1.14. Clau dinamomtrica.

Clau dinamomtricaLa clau dinamomtrica disposadun sistema de regulaci quepermet donar el parell de subjec-ci adequada a les femelles i elscargols. A la clau dinamomtricaes poden installar els diferents ti-pus de claus de vas.

per saber-ne ms

12 Unitat 1

a Figura 1.16. Joc de claus dAllen.

a Figura 1.17. Joc de claus de Torx.

a Figura 1.18. Clau anglesa.

a Figura 1.19. Clau de grifa.

a Figura 1.20. Clau de cadena.

Claus Allen i Torx

Les claus dAllen estan formades per una barra hexagonal de principi a fi, ambuna mesura exterior (en mm) que coincideix amb la distncia entre les caresoposades.

Aquestes claus disposen dun costat curt i un altre de llarg, que serveix de pa-lanca per al gir.

Les claus de Torx sn de forma similar a les claus Allen, amb la diferncia queel cos daquestes s cilndric i que als seus extrems porta mecanitzat el cap detipus Torx que servir com a fixaci al cargol. El cap t forma destrella de sispuntes.

Claus ajustables

Es caracteritzen per poder-se adaptar a diferents mesures de cargols i femelles. Lesms conegudes sn la clau anglesa, la clau de grifa i la clau de cadena.

Clau anglesa. Consisteix en una clau amb dues boques paralleles, una de fixa iuna altra de mbil, que permeten variar la mesura del cap de la clau. El desplaa-ment de la boca mbil es realitza grcies a un cargol helicodal sens fi (Figura 1.18).

La fixaci dun cargol amb la clau anglesa sha de realitzar de manera que la for-a recaigui sobre la part fixa de la clau.

Clau de grifa. Permet subjectar superfcies arrodonides a travs de dues man-dbules paralleles, una de fixa i una altra de mbil. Les mordasses sajusten atravs dun cargol sens fi que dna moviment a la boca mbil (Figura 1.19).

Aquest tipus de claus noms poden treballar en una direcci.

Clau de cadena. Subjecta perfils arrodonits per lacci duna cadena regulablei de les seves estries (clau de filtres) (Figura 1.20).

Tornavisos

Permeten el gir dels cargols a travs del mecanitzat de la seva punta. Els tornavi-sos no permeten una gran fixaci degut a la seva escassa palanca.

Els tornavisos ms comuns sn els plans i els destrella (Figura 1.21), enca-ra que en carrosseria sutilitzen amb assidutat els tornavisos amb puntesTorx i XZN.

a Figura 1.21. Joc de tornavisos destrella (Philips) i plans.

Eines manuals de desbast i tall

La funci de les eines de desbast s la de desgastar i afinar la superfcie de les pe-ces a mecanitzar, mentre que la funci de les eines de tall s permetre separar lespeces a travs de diferents tipus de tall.

Com a eines de desbast, la ms important s la llima, de la qual nexisteixen di-verses mides; i, com a eina de tall, coneixem entre altres les serres, les tisores, lescisalles, etc.

Llimes

Sn platines dacer trempat extradur que porten tallades a la superfcie una s-rie de dents tallants que permeten larrencada descapadures en el seu sentitdavanada. Nexisteixen de diferents formes i mides, entre les quals destaquemles llimes planes, de mitja canya, triangulars, quadrades, rodones, etc. (Figura1.22).

Serra de m

Aquesta eina realitza el tall de les peces per arrencada descapadures mitjanantel moviment alternatiu de la fulla de serra. Est composta bsicament per duesparts: larc de serra i la fulla (Figura 1.23).

Tisores

El tall de les tisores manuals es realitza per cisallament entre les dues fulles de lestisores. Sutilitzen per a petits talls de paper, cartr, etc.

Cisalles manuals

Estan fabricades en acer dalta qualitat. Permeten el tall de xapes de petites es-pessors (de fins a ms o menys un millmetre despessor).

Tamb sn eines de tall els cisells, les ganivetes (cter), les broques, etc.

Eines de mesurament i comprovaci

Sn els instruments de mesura o estris usats per mesurar i comparar peces. Els msutilitzats sn: el calibre, el micrmetre i el rellotge comparador.

Altres estris o eines de mesurament i comprovaci sn:

Claus dinamomtriques.

Esquadres, regles, marbre dajustador.

Gonimetres.

Manmetres.

Dinammetres.

a Figura 1.27. Calibre o peu de rei.


a Figura 1.22. Joc de llimes.

a Figura 1.23. Serra de m.

a Figura 1.24. Tisores.

a Figura 1.25. Cisalles manuals.

a Figura 1.26. Metre flexible.

14 Unitat 1

a Figura 1.28. Alicates amb puntesintercanviables.

a Figura 1.30. Mordasses.

Eines de subjecci, fixaci i extracci

Les eines de fixaci i subjecci permeten fixar o subjectar les peces mentre shiest realitzant una operaci de mecanitzaci. Tamb serveixen de fixaci en elsdesmuntatges i muntatges de peces.

Les eines de subjecci, fixaci i extracci ms utilitzades sn les alicates, les mor-dasses, els cargols de banc i els extractors.

Alicates

Sn eines de fixaci formades per dos braos articulats que realitzen la subjeccigrcies a la fora que simprimeix sobre les seves palanques.

Les alicates ms utilitzades sn: alicates universals, delectricista, de boques planes, deboques rodones, de tall, dextracci danells de retenci (Figura 1.28), regulables, etc.

a Figura 1.29. Alicates universals, de tall i de puntes.

Mordasses

Les mordasses subjecten o fixen les peces grcies a la pressi generada per les se-ves palanques. Permeten la regulaci de lobertura de la mordasses i el seu blo-queig (Figura 1.30).

Cargol de banc

Consisteix en un element de fixaci que serveix per subjectar peces petites al bancde treball. Est fabricat dacer i disposa de dues mordasses, una de fixa i una altra dembil, que es desplacen per un fuset accionat manualment (Figura 1.31).

Extractors

Els extractors sn eines dissenyades per desmuntar peces unides per pressi: ro-daments, rtules, pinyons, etc. (Figura 1.32). Es fabriquen amb acer i sn molt re-sistents a la pressi i a la tracci.

a Figura 1.31. Cargol de banc. a Figura 1.32. Extractors.

Al taller delectromecnica es potcollocar un lloc de treball ambun cargol de banc que utilitzarprincipalment en Josep, a la sec-ci de mecnica.

cas prctic inicial

Eines manuals de copejament i martelleig

Sn totes les eines que sutilitzen per colpejar o que susen colpejant-les.

Martells

Es fabriquen de diferents materials i geometries segons ls al qual estiguin desti-nats (Figura 1.33). Poden ser: Martells dacer; de bola, quadrats, etc. Martells de goma o maa, poden ser de fusta, plstic o nil. Martells de xapista; plans i amb diferents superfcies per aplanar (Figura 1.33b),

picar, recalcar, etc.

Els martells sempren per colpejar estris o directament per colpejar les peces.

Tornavs dimpacte (destorgolpe)

Aquesta eina disposa dun mecanisme que transforma el cop que es realitza al da-munt seu en un gir brusc de la seva boca. La boca de leina s un cub dacobla-ment normalitzat que permet el muntatge de diferents puntes: planes, Torx, es-trella, etc.

a Figura 1.34. Destorgolpe. a Figura 1.35. Cisells.

Cisells i burins

Els cisells o burins permeten realitzar talls o practicar fenedures grcies al filque porten en un dels extrems. A ligual que els botadors, es colpegen ambmartells.

Botadors

Els botadors es colpegen amb els martells i sempren per extraure passadors o pe-ces; per exemple, per extraure leix de la frontissa duna porta.

Contrapunxons

Els contrapunxons es fan servir per marcar peces mitjanant cops (generalment,centres de broques).

Existeixen models denominats dimpacte que no necessiten ser colpejats. Aquestsmodels disposen dun mecanisme percutor que actua sobre el contrapunx realit-zant un cop suficient per marcar les peces.

a Figura 1.36. Joc de botadors. a Figura 1.37. Contrapunxons.


a Figura 1.33. a) Martells de goma.b) Martell de xapista.

a)

Estris especficsEls estris especfics sn eines es-pecials fabricades exclusivamentper realitzar una funci determi-nada. Algunes daquestes einessn comercialitzades pels fabri-cants, mentre que altres sn fa-bricades al taller segons lopera-ci que shagi de realitzar.

per saber-ne ms

b)

16 Unitat 1

Eines manuals passives

Les eines manuals passives serveixen al xapista com a suport o sola en la repara-ci i el conformat de la xapa.

Aquestes eines es fabriquen en acer forjat de gran resistncia a la percussi.Com a eines manuals passives, podem destacar els tassos, les tratxes i les palan-ques.

Tassos

Els tassos sn masses dacer fabricades amb formes capaces dacoblar-se als dife-rents dissenys dels plafons de xapa.

El tas serveix com a sola i es colloca a la part posterior del plaf de xapa per tal que,mitjanant el copejament del martell, es conformi la xapa a la seva forma primitiva.

Segons la seva forma, els tassos poden ser: en falca, en coma, amb cares arrodonides,en forma de rail, de tal, en forma de sola, amb cara ovalada, en forma de C, etc.

Tratxes

Serveixen per conformar les zones deformades de la xapa amb la finalitat de re-cuperar la seva forma primitiva, principalment arestes, contorns, depressions, etc.

Per un extrem, es colpegen amb el martell i per laltre, mitjanant la seva forma(plana, arrodonida, en falca, etc.) sacoblen a la pea per a la seva conformaci.

Palanques

Les palanques sutilitzen per ajudar al desmuntatge de les peces o per al desabo-nyegament dels plafons de xapa en llocs de difcil accs.

Aquesta eina treballa mitjanant la palanca que es realitza amb la prpia eina.

a Figura 1.39. Tratxes.a Figura 1.38. Tassos.

d Figura 1.40. a) Palanques. b) Des-muntables.

En Joan, el responsable de carros-seria en el projecte, ha dadquirirun joc de tassos, tratxes i palan-ques per als treballs de desabo-nyegament.

cas prctic inicial

a) b)

2.2. Eines mecniques

Als tallers dautomoci existeixen mquines ls de les quals s necessari per lesdiferents tcniques que shi treballen. Aquestes mquines es poden classificar endos grups:

Eines mecniques porttils.

Eines mecniques dubicaci fixa.

Les eines mecniques necessiten una font denergia per al seu funcionament.Aquesta font denergia pot ser elctrica, hidrulica o pneumtica.

La connexi de les eines mecniques amb la font denergia es realitza mitjanantendolls i connectors rpids o mitjanant una preinstallaci fixa, com en el cas deles eines mecniques dubicaci fixa.

Eines mecniques porttils

Les eines mecniques porttils permeten dur a terme els diferents treballs del ta-ller grcies a una font denergia o alimentaci que disminueix lesfor a realitzarper loperari. Les eines mecniques ms utilitzades als tallers dautomoci podenser elctriques o pneumtiques.

Entre les eines mecniques porttils ms importants podem destacar el trepantpneumtic o elctrica, lescatadora pneumtica o elctrica, la radial, la rebladorapneumtica, la serra pneumtica, la serra de vaiv, la pistola pneumtica dim-pacte, etc.

a Figura 1.42. Trepant, pistola dimpacte i rebladora pneumtica.

Eines mecniques dubicaci fixa

Les eines mecniques dubicaci fixa se situen en llocs estratgics del talleramb la finalitat de treballar-hi sense necessitat moure-les. Faciliten el treballa loperari en operacions de mecanitzat que no requereixen el treball sobre elvehicle.

Dins daquest tipus deines trobem el torn, el trepant de columna o sobre-taula, lelectroesmeriladora, el compressor de molles de suspensi hidrulic,etc.

Aquest tipus deines han de disposar de sistemes de seguretat que permetin evitaro disminuir els riscos de lesi durant la seva utilitzaci. Els dispositius de segure-tat ms comuns sn les pantalles, els resguards i els dispositius de parada demer-gncia.


a Figura 1.41. Preses de corrent i in-terruptors automtics de la installa-ci elctrica.

a Figura 1.43. Trepant de columna.

a Figura 1.44. Electroesmeriladora.

s molt important decidir el tipusdaccionament de les eines port-tils, pneumtic o elctric, per cal-cular la mida del compressor. EnJoan i en Jess, responsables deltaller de carrosseria, han de decidirel tipus daccionament de les m-quines descatar, trepants, etc.

cas prctic inicial

18 Unitat 1

2.3. Equips

Al taller existeixen molts i molt diversos equips dedicats a la reparaci i el man-teniment de vehicles. Els equips es poden agrupar en equips de manteniment idiagnosi i en grans equips.

Equips de manteniment i diagnosi

Sn aparells destinats a realitzar funcions especfiques de manteniment en els ve-hicles.

Com a equips de manteniment i diagnosi podem destacar lestaci de crrega da-ire condicionat, lequilibradora de rodes, la muntadora de rodes, els bancs de dia-gnosi, lalineador de direcci, el regloscopi, etc.

Aix mateix, al taller sutilitzen altres equips de manteniment, com el recupera-dor doli, la rentadora de peces, etc.

Grans equips

Aix es denomina la dotaci dequips de crrega i transport que sutilitzen per a lareparaci i el manteniment de vehicles al taller. Aquests equips permeten lele-vaci o la subjecci dels vehicles o conjunts mecnics per tal de facilitar-ne el des-muntatge i el muntatge.

Entre els grans equips, podem destacar els elevadors, els gats hidrulics, les tauleselevadores, les grues, les bancades, etc.

Dins dels grans equips, tamb podem incloure els destinats a generar energia tantpneumtica com elctrica, com per exemple, generadors elctrics, compressorsdaire, etc.

a Figura 1.47. Alineador de direcci, recuperador doli i elevador.

a Figura 1.45. Gat hidrulic eleva-dor de vehicles.

a Figura 1.46. Gat hidrulic per alextracci de conjunts mecnics.

2.4. Manteniment deines i equips

La utilitzaci deines i equips en la reparaci de vehicles implica que hagin de te-nir un manteniment. Aquest manteniment dependr del tipus deina o equip i dels que se li doni.

Les eines manuals han destar sempre netes i exemptes de greixos; a ms, han detrobar-se collocades al seu lloc dubicaci. Qualsevol eina que estigui deteriora-da per desgast o per s inadequat sha de substituir per una altra de nova.

Les eines mecniques necessiten un manteniment ms exhaustiu, ja que disposenduna font denergia externa que els fa funcionar.

A les eines elctriques, com trepants, radials, etc. sha de prestar especial aten-ci al fet que els cables i els endolls estiguin en perfecte estat; en cas contrari,shan de reparar o substituir.Ls daquestes eines fa deteriorar les seves escombretes. Les escombretes no re-quereixen manteniment (llevat de la neteja); per aix, quan es trobin desgas-tades, shauran de substituir.

A les eines pneumtiques, el manteniment es redueix a la neteja de filtres da-ire i decantaci daigua de la installaci i al greixatge peridic dels mecanis-mes interns. Aquest greixatge es pot realitzar manualment o b mitjanant unsistema de greixatge installat a la prpia installaci pneumtica.

Amb ls daquestes eines, es deteriora el sistema dacoblament rpid. En cas deprdua daire, shauran dinstallar endolls rpids nous.

Pel que fa als equips de manteniment i diagnosi, el manteniment s previst pel fa-bricant al seu manual de funcionament i dependr de lequip en qesti.

En els equips que incorporen unitats electrniques i software, el manteniment quesolen tenir s lactualitzaci del software i el calibratge amb equips apropiats delssensors de preses de dades. En els grans equips, com compressors, elevadors, gru-es, etc., el manteniment es tradueix en la substituci o la neteja de filtres i en laverificaci i la realitzaci dels nivells hidrulics corresponents.

En equips hidrulics o pneumtics en qu existeixin prdues doli o aire, shaurande substituir peridicament els retenidors o anells trics destanquitat. Com a nor-ma general, en els equips hidrulics no s convenient barrejar diferents olis o flu-ids. Els grans equips tamb solen disposar dengreixadors per a les seves articula-cions. Per mitj daquests engreixadors, sinjectar peridicament greix a pressiper a la correcta lubricaci del mecanisme.


Mesures de seguretat de les mquinesResguards de seguretat: sn mit-jans de protecci per impedir queles persones accedeixin a punts deperill de la mquina. Poden ser re-gulables o denclavament.

Dispositius de seguretat:

Detector de presncia: detel moviment o lactivitat quanla mquina detecta la presn-cia duna persona dins del lmitde seguretat.

De moviment residual: lamquina no permet loberturafins al cessament total de movi-ment.

De retenci mecnica: retmecnicament una part peri-llosa de la mquina en movi-ment, mitjanant un obstacle:la falca passador.

De comandament a duesmans: requereix ambdues mansper accionar la mquina, evitantaix que loperador pugui patiraixafament de les mans, per ex-emple en el cas de premses.

c Figura 1.48. Armari-plaf deines.

per saber-ne ms

20 Unitat 1

2.5 Perills que poden generar les mquines del taller

Les mquines utilitzades en el manteniment de vehicles poden ser perilloses durantel seu funcionament. Segons la seva naturalesa, els riscos es poden classificar en:

Risc Naturalesa

Perill mecnic

Poden produir lesions degudes, principalment, als elements mbils de lamquina o a les peces del material amb qu es treballa. Es poden con-cretar en: tall o seccionament, cisallament, aixafament, enganxada, aga-fament o arrossegament, punxonament, fricci o abrasi i projecci defluid a alta pressi.

Perill elctric

Poden produir lesions greus, fins i tot la mort. Tamb poden produir cre-mades internes i/o externes.

El perill elctric es pot originar per:

Contacte elctric directe, amb conductors actius.

Contacte elctric indirecte, amb elements posats accidentalment entensi.

Fenmens electrosttics.

Fenmens trmics relacionats amb curtcircuits o sobrecrregues.

Perill trmicPot originar cremades per contacte amb materials o peces a temperatu-res extremadament fredes o molt calentes.

Perill produt per lexposici a soroll

Lexposici contnua a soroll pot ocasionar, en uns casos, prdua perma-nent daudici i, en altres, fatiga, estrs i trastorns generals. Dificulta elsprocessos de comunicaci i pot invalidar, en alguns casos, els senyalsacstics, utilitzats per avisar dalgun altre perill o duna situaci demer-gncia.

Perills produts per lexposici a vibracionsPoden ocasionar trastorns musculars (m, lumbago, citica, etc.), a msde trastorns de tipus neurolgic i vascular.

Perill degut a les radiacions

Ionitzants. Poden procedir de fonts radioactives com: equips de radiogra-fia, eliminadors de crregues esttiques radioactives, etc.

No ionitzants. Es produeixen en processos descalfament per inducci, enoperacions de soldadura amb arc elctric, etc.

Perill degut a lexposici a substncies perilloses i a lemissi de pols, gasos, etc.

Es poden desprendre en el processament dels materials, ocasionantrisc higinic per als operaris que els poguessin inhalar o entrar-hi encontacte.

Perills deguts a defectes ergonmicsLoperari pot patir trastorns fsics per ladopci de postures incorrectes oper la necessitat de realitzar esforos majors dels que serien propis de latasca.

Perill dincendi

Algunes mquines, ja sigui perqu generen calor o perqu tenen alimen-taci elctrica i per tant estan exposades a un curtcircuit, poden generarincendis, sobretot si estan prximes a determinats compostos o substn-cies inflamables.

Perill dexplosi

Algunes mquines tenen riscos dexplosi; principalment, les que tenentancs demmagatzematge de combustible (alcohol, gasoil, gasolina o ga-sos combustibles), o b les que utilitzen aire comprimit per al seu funcio-nament.

a Taula 1.1. Perills que poden generar les mquines del taller.

3. Riscos dels tallers de mantenimentde vehicles

Les diferents operacions i treballs que es realitzen als tallers de manteniment devehicles fan que existeixin nombrosos riscos propis de cada una. A la taula seg-ent podem veure els riscos ms caracterstics i les mesures de seguretat recoma-nades.


Operacions de treball Riscos Mesures preventives

Treballs en fosses Caigudes a linterior.

Caigudes deines i objectes a linterior.

Cops al cap.

Incendis i explosions per acumulaci de vaporsinflamables.

Intoxicacions produdes per fums de combus-ti, generalment ms densos que laire.

Caigudes del vehicle.

Utilitzar ponts elevadors en comptes de fosses.

Escala de la fossa amb esglaons antilliscants.

Collocar una barrera desmuntable al voltantde la fossa, quan no sestigui utilitzant.

Envoltar la fossa dun scol que impedeixi lacaiguda deines i objectes a linterior.

Mantenir nets i ordenats tant la fossa com elsseus elements daccs.

Mantenir en bon estat la installaci elctrica.

En realitzar un reglatge del motor, connectar undispositiu daspiraci de gasos descapament.

Assegurar-se que la posici del vehicle sobre lafossa no obstaculitza la sortida de linterior.

Installar un extintor en cada un dels extrems dela fossa.

Treballs en ponts elevadors

Caigudes de peces i eines. Formaci en el maneig de lequip.

Delimitaci de la zona de treball, lliure dobs-tacles.

Lequip comptar amb dispositius apropiatsque impedeixin un descens no desitjat.

Sevitar, en tot moment, una possible sobre-crrega del pont elevador.

Revisions peridiques, prestant especial aten-ci als rgans de suspensi i als nivells de lquiddels circuits hidrulics.

Circuits daire comprimit

Elevat nivell de soroll.

Projecci de partcules procedents de broquetsbufadors.

Exposici directa al raig daire comprimit.

Explosi del compressor.

Verificar peridicament el funcionament delsrgans de control i de seguretat, com el ma-nmetre i la vlvula de seguretat.

Realitzar les inspeccions i les proves reglamen-tries del dipsit daire.

Netejar anualment linterior dels calderins,amb la finalitat deliminar les restes doli i car-bonet que poguessin contenir.

Alimentar-les amb una pressi inferior a 2,5 bars,usant un reductor.

Utilitzar models provets de difusor, amb la fina-litat de reduir la projecci de matries slides.

(continua)

El pla de riscos del taller lhan derealitzar tots quatre de formaconjunta.

cas prctic inicial

22 Unitat 1

Operacions de treball Riscos Mesures preventives

Treballs amb fluids aelevada pressi

Injecci accidental del fluid en els teixits hu-mans.

Existeixen diversos tipus de fluids que podenser manipulats a alta pressi:

- Rentat de vehicles i peces amb aigua freda icalenta, contenint additius (detergents, anti-incrustants, plastificants, etc.).

- Greixatge de vehicles amb pistola daltapressi.

- Operacions de pintat aerogrfic.

- Tarat dinjectors.

Verificar peridicament els dispositius de segu-retat dels grups generadors (manmetres, vl-vules de seguretat, etc.).

Comprovar el dispositiu de disparament man-tingut en totes les pistoles.

Revisar lestat de les mnegues i els tubs flexi-bles, aix com evitar el contacte amb arestes icaires vius durant la seva utilitzaci.

No situar la m davant de la pistola, una vl-vula o un injector.

No desmuntar mai un equip, sense assegurar-se que se nha anullat la pressi.

Treballs amb bateries Despreniment dhidrogen i oxigen, podent ge-nerar atmosferes explosives.

Possibilitat de cremades si es produeix larcelctric.

Esquitxades dcid sulfric.

No fumar i evitar la presncia de flames, fontsdignici o guspires prop del lloc demmagat-zematge i a les rees de crrega.

Les zones de crrega han de ser independentsdel taller i han destar adequadament ventila-des i amb lenllumenat antideflagrant.

En la crrega, afluixar els taps dels vasos per talde facilitar levacuaci dels gasos.

Treballar amb eines allants.

Desconnectar comenant pel pol negatiu.

Quan es manipuli cid sulfric, shaur dabo-car lcid sobre laigua i mai a linrevs, per taldevitar projeccions perilloses.

Abans de llenar restes dcid, shaur de diluiramb aigua i neutralitzar-se qumicament.

Utilitzar EPI adequats.

A la sala de crrega, shan dinstallar disposi-tius rentalls i dutxes demergncia.

Elevat nivell de soroll Serres de disc, circulars, etc.

Trepants.

Torns.

Mquines abrasives: afiladores, etc.

Muntadores de pneumtics i equilibradores.

Compressors.

Mquines amb marcatge CE.

Utilitzar parets i sostres revestits.

Allar fonts de sorolls.

Reduir temps dexposici dels treballadors.

Delimitar i senyalitzar zones dexposici al so-roll.

Productes qumics Detergents.

Substncies custiques i corrosives.

Ceres, abrillantadors.

Pintures, vernissos, dissolvents, massilles, deca-pants.

Adhesius i gomes.

cid de bateria.

Lquid de frens i greixos.

Establir un pla dutilitzaci segura dels produc-tes (mtode de treball, higiene, neteja i elimi-naci).

Evitar el contacte de substncies amb la pell,utilitzant mescladors, paletes o guants.

Establir mesures higiniques, com utilitzar robade treball i no menjar ni fumar.

Preparar els productes dacord amb les instruc-cions del fabricant, sense realitzar mescles queno siguin les indicades expressament.

a Taula 1.2. Riscos dels tallers de manteniment de vehicles.

(continuaci)

4. Normes de prevenci i protecci

Ls deines i equips en el manteniment i la reparaci de vehicles requereix queloperari tingui en compte unes normes de prevenci i protecci amb la finalitatde disminuir o evitar els riscos propis de les diferents operacions.

Les mesures de prevenci i protecci es poden agrupar en: mesures individualsque cada treballador ha dadoptar en funci de la tasca que realitza i mesurescollectives o comunes per a tots els treballadors.

En el pla de riscos laborals dun taller, sempre han de prevaldre les mesures deprotecci collectives: extracci de gasos, disposar de zones de treball mplies iadequades, protectors de mquines, plans daspiraci, etc. Les mesures de pro-tecci individuals (EPI) complementen les mesures de protecci collectiva o lessubstitueixen, en casos o situacions de treball en qu no sen puguin establir decollectives.

4.1. Mesures de protecci individual

Les mesures individuals que el treballador ha dadoptar depenen dels treballs idels materials que manipuli. Com a norma i mesura de seguretat comuna per alstreballs en automoci, podem esmentar les mesures segents:

Protegir-se les mans i el cos amb guants i granota de treball homologats, sem-pre que existeixi la possibilitat que saltin partcules o es puguin produir talls ala pell, ja sigui perforant, tallant, repassant soldadures, manejant peces i einesamb fil, etc.

Protegir-se els ulls amb ulleres homologades, sempre que existeixi la possibili-tat que saltin partcules o lquids, ja sigui perforant, llimant, tallant, treballantamb la radial, etc.

Protegir-se amb cascs homologats dels sorolls estridents.

Protegir-se les mans amb guants homologats, sempre que es treballi amb lquidsde frens, olis, dissolvents, etc.

Protegir-se amb la mascareta adequada de les partcules en suspensi i dels ga-sos i dissolvents.

Utilitzar adequadament les eines elctriques, comprovant-ne sobretot les con-nexions i els cables.

Comprovar lestat de les eines manuals: mnecs i caps dels martells, caps delscisells sense rebaves i amb els protectors adequats, etc.

Usar leina per a la finalitat per a la qual sha dissenyat, ajustant b leina i noforant-la; un s incorrecte podria danyar leina, el mecanisme o la pea.

Les eines shauran de trobar en perfectes condicions ds, netes i situades al llocdestinat per a aquesta finalitat. Desprs de cada treball, loperari ser lencar-regat de realitzar amb ordre la recollida de les eines i dels equips.

Contrastar el pes del vehicle i la capacitat de crrega dels elevadors, aix comels seus punts dancoratge.

Fer servir tots els equips disponibles (gats, elevadors, grues, etc.), per disminu-ir la fora fsica del treballadors, en els treballs que sigui necessari.


4.2. Mesures de protecci collectiva

Les mesures de protecci collectiva intenten evitar riscos a totes les persones.Mitjanant la protecci collectiva sevita ls de les proteccions personals al m-xim, i daquesta manera saugmenta la comoditat i la seguretat de les persones ex-posades al risc.

Les mesures de protecci collectiva ms utilitzades en els tallers dautomocisn:

Disposar de suficients eines i equips homologats i de qualitat contrastada.

Collocar els elevadors i els equips fixos en zones adequades, evitant les zonesde pas dels treballadors.

Dedicar un espai especfic per als residus i la ferralla, lluny del pas dels treba-lladors.

Utilitzar equips daspiraci adequats per tots els gasos que es generen al taller:fums de motor, gasos de soldadura, preparaci de pintures, etc.

Utilitzar equips dextracci de partcules i pols. Els plans daspiraci sn ne-cessaris per no contaminar tot el taller de partcules en suspensi.

Fer servir cortines en els llocs de soldadura per tal devitar radiacions daques-ta activitat.

Usar pintures que compleixin les normes demissi de matries voltils.VOC.

No llenar cap lquid contaminat pels desguassos.

Recollir el gas usat en el circuit de laire condicionat, amb lequip recupe-rador.

Disminuir la contaminaci acstica i dedicar el temps necessari a ordenar i ne-tejar el taller.

Treure els compressors fora de lespai del taller o fer una installaci tancadads exclusiu amb la finalitat de disminuir la molstia acstica del seu funcio-nament.

a Figura 1.50. Pla daspiraci amb infrarojos.

24 Unitat 1

a Figura 1.49. Contenidors per aresidus.

Emmagatzematge de residusEls residus shan demmagatzemarper separat i seguint les indica-cions de les empreses que sencar-reguen de recollir-los i reciclar-los:oli usat, paper contaminat, serra-dures, escapadures, pastilles i sa-bates de frens, bateries, filtres, etc.

per saber-ne ms

5. Equips de protecci individual(EPI)

La protecci personal s lltima barrera entre lhome i el risc, i sha de conside-rar com una tcnica complementria a la protecci collectiva (mesures collec-tives), ja que aquesta darrera es dissenya i saplica amb la finalitat deliminar la si-tuaci de risc, mentre que la protecci personal (mesures individuals) pretneliminar, o en el seu defecte mitigar, les conseqncies que es deriven de la situa-ci de risc per a la salut del treballador.

Es considera un equip de protecci individual (EPI) qualsevol dispositiu o mit-j que hagi de portar una persona, o que tingui una persona, amb lobjectiu de pro-tegir-se contra un o diversos riscos que puguin amenaar la seva salut i seguretat.

a Figura 1.51. Operari realitzant la soldadura duna carrosseria protegit amb lEPI.

Tamb es consideren com a EPI:

El conjunt format per diversos dispositius o mitjans que el fabricant hagi asso-ciat de forma solidria per protegir una persona contra un o diversos riscos quepugui crrer simultniament.

Un dispositiu o mitj protector solidari, de forma dissociable, o no derogable,dun equip individual no protector, que porti o que tingui una persona amblobjectiu de realitzar una activitat.

Els components intercanviables dun EPI que siguin indispensables per al seufuncionament correcte i que sutilitzin exclusivament per a lesmentat EPI.

De la mateixa manera, es considerar com a part integrant dun EPI qualsevol sis-tema de connexi comercialitzat juntament amb lEPI per unir-lo a un dispositiuexterior complementari, fins i tot quan aquest sistema de connexi no lhagi deportar o de tenir a la seva disposici de forma permanent lusuari durant el tempsque duri la seva exposici al risc o als riscos.

En lmbit preventiu, lEPI t carcter dltima protecci: shaur dutilitzar quanels riscos no es puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tcnics de pro-tecci collectiva o mitjanant mesures, mtodes o procediments dorganitzacidel treball, de forma que constitueixin el recurs final de la cadena preventiva; sa dir, els EPI shauran dentendre com un mitj de protecci de riscos comple-mentaris i, en la mesura que sigui possible, temporals.


Legislaci aplicableLa normativa legal respecte delsEPI se centra fonamentalment endos aspectes:

En les seves circumstncies de fa-bricaci i comercialitzaci, reco-llides al Reial Decret 1407/1992,de 20 de novembre, pel qual esregulen les condicions per a lacomercialitzaci i la lliure circula-ci intracomunitria dels equipsde protecci individual (BOEnm. 311, de 28 de desembre).

En els diferents tipus que exis-teixen i en la seva forma duti-litzaci, informaci recollida alReial Decret 773/1997, de 30de maig, sobre disposicions m-nimes de Seguretat i Salut rela-tives a la utilitzaci per partdels treballadors dequips deprotecci individual (BOE nm.140, de 12 de juny).

per saber-ne ms

Un EPI (botes, mascaretes, cascs,guants, etc.) mai elimina, i ni tansols controla, una situaci de risc.El control consisteix en implantarels mitjans que impedeixin la pre-sncia de riscos en el lloc de tre-ball.

per saber-ne ms

Classificaci dels equips de protecci individual

Existeixen diferents sistemes de classificaci dels EPI. Els ms utilitzats sn elsque es basen en el fet que la protecci sigui integral o parcial.

Mitjans parcials de protecci

Sn aquells que protegeixen lindividu enfront de riscos que actuen preferent-ment sobre parts o zones concretes del cos.

Protecci del crani: casc de seguretat.

Protecci de la cara i els ulls: pantalles facials, ulleres.

Protecci de laparell auditiu: orelleres, taps, cascs que protegeixin el cap iloda.

Protecci de les extremitats inferiors: calat de seguretat, amb puntera refor-ada, enfront de riscos elctrics, etc., plantilles de seguretat.

Protecci de les extremitats superiors: guants, manyopla, didals resistents a le-lectricitat.

Protecci de les vies respiratries: mascaretes, mscares.

Mitjans integrals de protecci

Sn els mitjans que protegeixen lindividu enfront de riscos que no actuen sobreparts o zones determinades del cos, proporcionant daquesta manera una seguretatintegral o completa sobre tot lorganisme. Exemples daquests tipus dEPI sn laroba de treball, les peces de senyalitzaci, els cinturons de seguretat anticaigudes ila protecci enfront de riscos elctrics: perxes, catifes i banquetes allants.

26 Unitat 1

Principals riscos relacionatsamb els EPI: No utilitzaci.

Utilitzaci incorrecta.

Mala qualitat.

Utilitzaci compartida. Aug-menta el risc de contagi de ma-lalties infeccioses.

Incorrecte emmagatzematge iconservaci, ja que nafavoreixel seu deteriorament.

d Figura 1.52. Operari protegint-seles vies respiratries.

per saber-ne ms

6. SenyalitzaciLa senyalitzaci permet duna forma rpida informar, avisar, indicar diferents si-tuacions, com per exemple: perill, obligaci, etc. Segons el Reial Decret485/1997, de 14 dabril, es defineixen els segents tipus de senyalitzaci:

Senyalitzaci de seguretat i salut en el treball: una senyalitzaci que, referidaa un objecte, activitat o situaci determinades, proporcioni una indicaci ouna obligaci relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjanant un se-nyal en forma de plaf, un color, un senyal llumins o acstic, una comunica-ci verbal o un senyal gestual, segons convingui.

Senyal de prohibici: un senyal que prohibeix un comportament susceptiblede provocar un perill.

Senyal dadvertncia: un senyal que adverteix dun risc o perill.

Senyal dobligaci: un senyal que obliga a un comportament determinat.

Senyal de salvament o dauxili: un senyal que proporciona indicacions re-latives a les sortides dauxili, als primers auxilis o als dispositius de salva-ment.

Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents.

Senyal en forma de plaf: un senyal que, per la combinaci duna forma geo-mtrica, de colors i dun smbol o pictograma, proporciona una determinada in-formaci, amb una visibilitat assegurada per una illuminaci de suficient in-tensitat.

Senyal addicional: un senyal utilitzat juntament amb un altre senyal dels con-templats al pargraf g/ i que facilita informacions complementries.

Color de seguretat: un color al qual satribueix una significaci determinadaen relaci amb la seguretat i la salut en el treball.

Smbol o pictograma: una imatge que descriu una situaci o que obliga a uncomportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de plaf o sobreuna superfcie lluminosa.

Senyal llumins: un senyal ems per mitj dun dispositiu format per materialstransparents o translcids, illuminats des del darrere o des de linterior, de talmanera que aparegui per si mateix com una superfcie lluminosa.

Senyal acstic: un senyal sonor codificat, ems i difs per mitj dun disposi-tiu apropiat, sense intervenci de veu humana o sinttica.

Comunicaci verbal: un missatge verbal predeterminat, en qu sutilitza veuhumana o sinttica.

Senyal gestual: un moviment o una disposici dels braos o de les mans en for-ma codificada per tal de guiar les persones que estiguin realitzant maniobres queconstitueixin un risc o un perill per als treballadors.


a Figura 1.53. Senyals dobligaci.

a Figura 1.54. Senyal de mnegacontra incendis.

b Figura 1.55. Senyals de perill, pro-hibici i obligaci usats en produc-tes i tallers

Materialsinflamables

Matriesnocives

o irritants

Prohibittransportarpersones

Prohibitabocarresidus

Protecciobligatriade la vista

Protecciobligatriade loda

Protecciobligatriade les vies

respiratries

28 Unitat 1

ACTIVITATS FINALS

1. Realitza un croquis del taller delectromecnica i situa-hi les mquines i els llocs de treball.

2. Quins sn els riscos ms comuns i quines mesures preventives shan de prendre en els treballs amb pontselevadors?

3. Qu s un EPI?

4. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un inventari de les eines dun carro deines i anota-les a lataula segent:

5. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un llistat dels equips i la maquinria disponibles al taller ianota el manteniment que sha de realitzar i cada quant temps.

6. Copia el quadre en el teu quadern i fes un llistat amb els senyals de qu disposes al teu taller i un altreamb els que hi trobis a faltar.

Eines Tipus o mesura Falta per completar o est defectuosa

Exemple: claus fixes planes Des de la 6-7 fins a la 30-32 Falta la 12-13

Equip o mquina Manteniment a realitzar Periodicitat

Exemple: Compressor

Verificaci del nivell doli

Purgament de laigua del calder

Neteja del filtre daire

Cada tres mesos

Cada tres mesos

Cada tres mesos

Senyals que hi ha al taller Senyals que hi falten


AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS

1. Quins materials sutilitzen generalment per ala fabricaci de claus fixes?

a) Les foses o calamines.

b) Lacer amb aliatge de crom-vanadi.

c) El ferro dol.

d) Lacer amb aliatges de coure i plom.

2. Quin estri dels segents no porta quadratdacoblament?

a) Les claus de carraca.

b) El filaberqu.

c) Les claus de tub.

d) El destorgolpe.

3. Quina s la caracterstica principal de les clausdestrella obertes?

a) Duna banda sn obertes i regulables.

b) Estan reforades al cap de la clau i porten unaobertura especial per a maneguetes.

c) Estan reforades en tota la seva longitud.

d) Funcionen amb un mecanisme de carraca.

4. Quantes puntes t el cap de les claus de tipusTorx?

a) Quatre puntes.

b) Vuit puntes.

c) Nou puntes.

d) Sis puntes.

5. Si volem desmuntar un cargol de cap hexa-gonal de 12 mm, que es troba allotjat en unorifici de 6 cm de profunditat, quina clau po-drem utilitzar?

a) Una clau mixta.

b) Una clau de grifa.

c) Una clau de tub.

d) Una clau anglesa.

6. Quin risc pot ocasionar trastorns musculars(m, lumbago, citica, etc.), a ms de tras-torns de tipus neurolgic i vascular?

a) Perill produt per lexposici a soroll.

b) Perill elctric.

c) Perills produts per lexposici a vibracions.

d) Perill trmic.

7. Per a qu sutilitzen generalment els contra-punxons?

a) Per marcar centres de trepants a les peces.

b) Per realitzar talls en peces dacer.

c) Per comprovar mesures.

d) Per realitzar palanca.

8. Quina daquestes eines no s de mesura-ment?

a) El dinammetre.

b) El calibre.

c) El bur.

d) Lesquadra.

9. Quina eina utilitzarem per desmuntar un anellde retenci dun eix de gir?

a) Una cisalla.

b) Una clau de pipa.

c) Unes alicates de punta.

d) Un extractor.

10. Quin tipus de senyal prohibeix un comporta-ment susceptible de provocar un perill?

a) El senyal dadvertncia.

b) El senyal dobligaci.

c) El senyal de salvament i auxili.

d) Totes les respostes anteriors sn incorrectes.

Resol en el teu quadern o en el bloc de notes

30 Unitat 1

PRCTICA PROFESSIONALEINES

Clau

Banc de treball

Carro deines

Eines i estris

MATERIAL

No en fa falta

Organitzaci de les eines i el llocde treball

OBJECTIU

Identificar i organitzar les eines de treball al taller.

PRECAUCIONS

Evitar colpejar les eines ms delicades, com calibres, alicates de puntes, etc.

DESENVOLUPAMENTLordre i la neteja sn tasques de gran importncia al taller, de forma que shan de realitzar diriament per tal que eltreball a desenvolupar sigui efectiu i de qualitat.

Per aquest motiu, shan de conixer perfectament les eines de qu es disposa i on shan de collocar desprs de laseva utilitzaci en una reparaci.

Les eines es colloquen en armaris, bancs de treball, carros i caixes.

Armaris i bancs de treball

Als armaris i als bancs de treball es colloca principalment un joc de les eines ms comunes del taller: claus fixes,claus destrella colzades, claus de tub, joc de carraca, joc dalicates i tornavisos, martells, etc., aix com els estris es-pecfics per a determinats treballs, com ara extractors, palanques, estris de mesurament, polmetres, lmpadesde proves, etc.

Als armaris i als bancs de treball, les eines es colloquen en vertical i al seu lloc corresponent.

Eines de carro deines

Les eines del carro sorganitzen de manera diferent als armaris i als bancs de treball.

Aquestes eines es colloquen en safates per seccions, de manera que en una safata es poden deixar les claus fixes, enuna altra els jocs de tornavisos, alicates, etc.

A ms, les caixes deines ens permeten poder utilitzar la seva part alta, anomenada la safata, per dipositar-hi tant lei-na que sest utilitzant com les petites peces que es desmunten.

Quan una petita eina shagi deteriorat per ls, ser necessari substituir-la per una de nova diguals caracterstiques.

a Figura 1.56. Armari dei-nes.

a Figura 1.57. Quadre deines. a Figura 1.58. Carro por-taeines.


EINES

Cap

MATERIAL

Recipients de reciclatge

Tractament de residus del tallerdelectromecnica

OBJECTIU

Conixer els residus generats al taller delectromecnica i recollir-los en recipientsadequats per a la retirada i el reciclatge posterior.

PRECAUCIONSUsar els EPI adequats per treballar amb els residus.

DESENVOLUPAMENT1. Classificar els residus del taller que shan de dipositar als recipients de reciclatge.

2. La classificaci dels residus es pot realitzar en dos grups:

Fluids i restes de peces i recipients en contacte amb aquests fluids.

Peces i components substituts.

3. Els fluids del taller que shan de recollir per reciclar sn els segents:

Olis, lquid de frens, recipients, paper impregnat en oli, etc.

Loli sha de recollir en un recipient homologat amb letiqueta identificativa del residu (Figura 1.59). El paper en bos-ses de plstic i les llaunes i els filtres, en un contenidor hermtic amb letiqueta del residu.

Les bateries, els pneumtics, les peces substitudes, etc. es recullen en contenidors adequats a cada residu, amb laseva corresponent etiqueta identificativa del generador del residu i del tipus de residu (Figura 1.60).

a Figura 1.59. Recipient de loli usat. a Figura 1.60. Contenidor de bateries usades.

32 Unitat 1

MN TCNIC

Normes bsiques dels equips de protecci individual

A continuaci, es proposen les normes bsiques que shan de tenir en compte en ls, lelecci i la conservaci delsequips de protecci individual.

1. Sha de recrrer a ls dels EPI quan shan esgotat to-tes les altres vies prioritries de seguretat, com sn lesorganitzatives o les de protecci collectiva. Tambshan dusar com a complement quan el control delrisc no estigui garantit per aquestes mesures o de for-ma provisional mentre sadopten els sistemes de pro-tecci collectiva.

2. Han de donar una protecci efica per sense supo-sar un risc addicional per a lusuari, de forma que hande complir els requisits legals de fabricaci (marcat-ge de conformitat CE), adaptar-se a lanatomia i lescondicions de salut de les persones que els usaran iser compatibles entre si.

3. Lempresa t lobligaci de determinar els llocs de tre-ball que requereixin ls dels EPI, aix com elegiraquests equips i proporcionar-los gratutament a lespersones que hi treballen.

4. En elegir els EPI, cal tenir en compte que la proteccique ofereixi lequip sigui la necessria per al risc ava-luat, que el seu s no ocasioni riscos addicionals, quedins del possible no interfereixi en el procs produc-tiu i que sadapti a les condicions de salut i ergon-miques de cada usuari.

5. En adquirir lEPI, sha de tenir en compte el fullet in-formatiu del fabricant, que cont les dades relativesa lemmagatzematge, ls, la neteja, el manteniment,la desinfecci, etc. s convenient provar els EPI al llocde treball abans de comprar-los.

6. Els EPI sn ds individual i la seva distribuci ha deser personalitzada, ja que shan dajustar a les carac-terstiques de cada individu. Abans dutilitzar-los,cada usuari ha de rebre informaci i formaci sobreels equips que se li lliuren (cursos, reunions, instruc-cions escrites personals, etc.), aix com en quin mo-ment shan dutilitzar.

7. El fullet informatiu dels EPI ha destar en un lloc ac-cessible per a tots els treballadors i haur destar re-dactat en un llenguatge comprensible per a tothom.

8. Shauran dorganitzar sessions dentrenament per alcorrecte s dels EPI, especialment en la utilitzaci si-multnia de diversos equips.

9. Cada persona treballadora t lobligaci de seguir lesinstruccions que se li han donat sobre la utilitzaci i elmanteniment dels equips de protecci individual, aixcom de collocar-los en el lloc indicat desprs dusar-los.

10. Els treballadors tamb tenen el deure dinformar im-mediatament el seu superior jerrquic directe de qual-sevol defecte, anomalia o dany apreciable en un EPI.

11. Per aconseguir resultats ptims dels equips de pro-tecci individual s imprescindible la intervenci delServei o del Tcnic de Prevenci en el procs que vades de lelecci fins a la correcta utilitzaci o conser-vaci dels EPI, a ligual que la participaci de totes lespersones que treballen i puguin necessitar-los.

Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball


EN RESUM

EL TALLER

Tallers genrics Tallers oficialsTIPUS

Mecnica Carrosseria Electricitat Pintura

Muntatge i desmuntatge: claus fixes, destrella, etc. Desbast i tall: llimes, serres de m, tisores, etc. Mesurament i comprovaci: calibre, micrmetre, etc. Subjecci, fixaci i extracci: alicates, mordasses, etc. Copejament i martelleig: martell, etc. Passives: tassos, tratxes, palanques, etc.

Porttils: trepants, radials, serres, etc. Fixes: torn, fresa, llimadora, serra alternativa, etc.

Manteniment i diagnosi: equips de diagnosi, recu-perador doli, etc.

Grans equips: compressors, elevadors, gats hidru-lics, taules elevadores, grues, etc.

Treballs en fosses i ponts elevadors Treballs amb fluids a elevada pressi Treballs en bateries Elevat nivell de soroll Productes qumics

ZONES

EINES I EQUIPS

DEL TALLER

RISCOS EN ELS

TALLERS DEMANTENIMENT

DE VEHICLES

Mesures de protecci individual (EPI) Mesures de protecci collectiva

NORMES DEPREVENCI

I PROTECCI

Senyals de: seguretat, perill, prohibici, etc.SENYALITZACI

Eines manuals

Einesmecniques

Equips

entra a internet1. Investiga per a qu serveix el marcatge CE de la maquinria i la roba de treball.

mecanizado basico -cata_ud01

Documents