mates
DESCRIPTION
mates 2 segunda parteTRANSCRIPT
DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT MATEMÀTIC I LA SEVA DIDÀCTICA
LES RELACIONS LÒGIQUES A L’EDUCACIÓ INFANTIL
EL CONEIXEMENT LÒGICO-MATEMÀTIC DE L’INFANT
3/14/10
• Al principi, els infants només tenen coneixements aïllats de les coses, a través de les seves experiències.
• Poc a poc es van establint relacions entre aquests coneixements.
• El coneixement lògico-matemàtic sorgeix a partir de les relacions establertes entre les propietats dels objectes. No és un coneixement que deriva de la realitat externa.
• El coneixement lògico-matemàtic no es pot deslligar dels altres tipus de coneixements Les relacions lògiques estan presents en qualsevol situació (programada o espontània).
L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES
3/14/10
Atributs
• El nivell més bàsic de la construcció del pensament lògico-matemàtic consisteix en fixar-se en una característica d’un objecte prescindint de les altres característiques abstracció empírica.
• És el primer pas per començar a establir relacions entre objectes abstracció reflexiva.
• Els atributs més adequats per començar (sensorials) són: la forma, el color, la textura.
• Hi ha atributs visuals com el tamany, la forma o el color; i atributs tàctils com la temperatura, la duresa o la textura.
L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES
3/14/10
Atributs
• El raonament lògic s’inicia amb les comparacions entre objectes segons una determinada propietat o atribut.
• La relació més senzilla és la detecció de semblances i diferències entre dos objectes.
• Hi ha atributs que no permeten ordenacions com per exemple el color (es pot dir si tenen “el mateix” color o “colors diferents”.
• Hi ha atributs que permeten ordenació (són graduals) com són la longitud, la temperatura, el tamany, etc.
L’APRENENTATGE DE LES RELACIONS LÒGIQUES
3/14/10
Conjunts, correspondències i relacions
• Els objectes es poden agrupar per formar conjunts. Podem distingir:
1. Formació de conjunts: a partir d’una característica es forma un conjunt amb totes les coses que la tenen.
2. Denominació de conjunts: es presenta un conjunt i s’ha d’indicar la propietat o atribut que el defineix.
• S’han de plantejar activitats que poc a poc vagin treballant les relacions entre conjunts: pertinença, inclusió, intersecció, unió i complementari.
• Aquestes relacions les enriquirem amb tres conceptes molt importants: les correspondències, les classificacions i les seriacions.
ACTIVITATS A L’AULA
3/14/10
Els jocs o exercicis de lògica són, principalment, de tres tipus:
• Relacions: Es realitzen comparant objectes i detectant el que tenen en comú; primer amb dos objectes i després amb més. Després segueixen les relacions d’ordre.
• Reconèixer i definir: aquests jocs consisteixen en agrupar i definir objectes o grups d’objectes per les seves qualitats, expressades per afirmació o per negació jocs del SI i del NO.
• Operacions o canvis de qualitats: són jocs que permeten passar d’un element a un altre a partir del canvi d’una qualitat.
ACTIVITATS A L’AULA
3/14/10
Resum d’activitats:
1. Relacions per igualtat o semblança • Objectes iguals: emparellament. • Més objectes: classificacions segons criteris preestablerts o lliures.
2. Correspondències entre objectes d’un grup i d’un altre Seriacions d’objectes amb alternança de qualitats.
3. Jocs d’identificació d’un element a partir de l’afirmació o la negació dels seus atributs.
Amb tot tipus de materials i especialment amb els blocs lògics. 4. Agrupacions o jocs del sí i del no a partir d’un criteri
preestablert. Formació i reconeixements de grups a partir de l’afirmació o
negació d’una qualitat.
ACTIVITATS A L’AULA
3/14/10
Resum d’activitats:
5. Ordenacions d’objectes segons una qualitat creixent o decreixent.
No es poden fer amb materials lògics. 6. Inici dels jocs del sí i del no a partir de dues qualitats: joc de la i;
joc del tot i joc de la part. 7. Jocs de la màquina de canviar qualitats. Es realitzen de forma quasi exclusiva amb material lògic. 8. Resolució de problemes senzills a partir del dibuix.
ACTIVITATS A L’AULA
3/14/10
Alguns exemples:
1. Emparellar: visual, tàctil, musical. Emparellar per utilitat.
3. Joc de la peça amagada. Jocs de veritat.
5. Ordenació tàctil-visual (per volums per exemple).
7. Màquina de canviar qualitats.
ACTIVITATS A L’AULA
3/14/10
Bibliografia complementària:
• Viure les matemàtiques. Maria Antònia Canals. Ed. Rosa Sensat.
• Matemàticas activas. Catherine Berdonneau. Ed. Graó.