ELS MATERIALS

Ainhoa AguilarMarta LosadaPaula MalatestaPatricia Soler

Patricia Soler

LA FUSTA

ÍDEX• La fusta

1. La fusta natural.2. La fusta manufacturada.3. Les propietats de la fusta.

• El suro• El paper

La fusta• La fusta és un material que com tots

sabem prové dels troncs dels arbres.• L’element principal de la fusta és la

cel·lulosa (un 50%). També hi conté lignina(un 30%) que és la substància que li dóna consistència.

• Queda un 20% de les substàncies de la fusta conté diversos elements resines, midó sucres diversos.

Les parts del tronc• En el tronc de l’arbre hi podem distingir les

diferents parts:1. La medul·la: és el cor de l’arbre i té una

consistència esponjosa.2. El duramen: és el que anomenem fusta i ocupa

la part més desenvolupada del tronc. És poden distingir unes línies que representen els anys de vida de l’arbre.

3. La fusta jove: és la part que envolta del duramen i és la part que no ha acabat el desenvolupament.

4. El líber: és un teixit que envolta la part jove i per allà circula la major part de la saba de l’arbre.

5. L’escorça: part exterior o «pell» del tronc.

Mèdul·la

Fusta jove

Duramen

Líber

Escorça

Fusta natural• Aquesta fusta s’obté dels arbres

que ja no tenen branques.• Quan veiem uns taulons de fusta

no donen l’aspecte de que s’hagi extret d’un arbre. Això es pot explicar perquè l’escorça que dóna aspecte de l’arbre ha desaparegut.

Distribució de la fusta natural

• La fusta natural és pot classificar en dos grups:1. Fustes toves (poc denses).2. Fustes dures (denses).

• La fusta dura triga més en fer-se malbé. A causa d’això també el seu preu és més elevat. També és perquè l’arbre que conté aquesta fusta creix més lentament. Els mobles es fabriquen amb aquesta fusta.

Fusta manufacturada• La fusta manufacturada és aquella fusta que ha

sigut treballada i no és pas la de l’arbre original.• Hi ha diferents materials que són el resultat del

procés de transformació de la fusta:1. La xapa: fusta tallada en làmines molt primes, que de

vegades serveix per recobrir interiors. 2. Anglomerat: material elaborat amb una pasta de

serradures de fusta i cola que actua d’aglomerant. Avui, molts dels mobles fabricats en sèrie són d’aglomerat.

3. El contraplacat o contraxapat: està format per un seguit de tres o cinc làmines de fusta tova. S’utilitza molt per fabricar caixes.

4. El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molt triturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paper reciclat.

Propietats de la fusta

• La fusta té diferents propietats:1. Segons el tipus de fusta poden tenir més o

menys densitat, és a dir, que la densitat es variable. La fusta del pi és una fusta lleugera i té una densitat equivalent a la meitat de la de l’aigua. N’hi ha d’altres fustes que poden arribar a tenir una densitat que supera la de aquest líquid.

2. Qualsevol fusta si està a una temperatura elevada és inflamable, és a dir, que es fàcil de cremar.

• La fusta té una notable resistència a la tracció i també en alguns casos a la flexió però amb aquestes propietats no arriba a la resistència de l’acer.

• La fusta no és prou dura i es pot treballar amb eines fàcils. Per això es fàcil d’utilitzar per a fer mobles.

• Aquesta és porosa no sigui que estigui recoberta amb un plàstic. Per això quan hi ha molta humitat tendeix a dilatar-se però quan s’asseca torna al seu estat normal. És atacada per alguns insectes que en empassar-se-la la destrueixen.

• La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.

El suro• El suro és un material que es pot

trobar en alguns arbres, com per exemple en destaca l’alzina surera.

• Aquest és un material porós però impermeable i un aïllant acústic perquè absorbeix perfectament el so.

• És molt lleuger.

• El suro l’utilitzem segons les seves propietats:1. S’utilitza per fer taps (perquè és porós).2. Elements de flotació per a la pesca

(perquè té una densitat molt baixa).3. Serveix per a recobriments aïllants i

embalatges diversos. • Catalunya va tenir una gran importància en

la fabricació de taps de suro, a la zona de la Costa Brava, on Sant Feliu de Guíxols que havia tingut molta importància com a centre de la indústria de fabricació de taps. A Extremadura també hi ha una gran producció debut a que hi ha molta alzina surera.

• Catalunya va tenir una gran importància en la fabricació de taps de suro, a la zona de la Costa Brava, on Sant Feliu de Guíxols que havia tingut molta importància com a centre de la indústria de fabricació de taps. A Extremadura també hi ha una gran producció debut a que hi ha molta alzina surera.

El paper• Del paper sabem moltes coses però ara

aprendrem a fabricar-lo:1. Primer es separa la cel·lulosa del materials

que l'acompanyant triturant o desfent amb aigua el material de partida que tant pot ser paper vell, roba o fusta.

2. A continuació es col·loca el color que desitgem que quedi el paper i alguna cola per aglomerar-la.

3. La pasta final s’asseca i es bobina en grans rotlles.

• Actualment el paper és fa de forma contínua mentre que per una banda és posa la cel·lulosa per l’altre surt el paper ja fet.

METALLS

Marta Losada

INDEX • Que són els metalls?• Propietats dels metalls• Classificació dels metalls• Eines per treballar els

metalls...

Que són els metalls?

• Els metalls són uns elements químics a temperatura ambient (excepte un: el mercuri).

• Tenen una brillantor característica i són bons conductors de la calor i l’electricitat.

• Alguns d’ells, es poden trobar a la natura en estat pur, altres estan barrejats amb altres elements en forma de minerals.

• La metal·lúrgia es la ciencia que estudia els diferents tipus de metalls.

Propietats dels metalls• Els metalls, tenen unes propietats

característiques físiques, entre elles:1. Resistència mecànica: capacitat per

resistir esforç te tracció, comprensió, torsió i flexió sense deformar ni trencar-se.

2. Mal·leabilitat: capacitat dels metalls per fer-se làmines en ser sotmesos a esforços de compressió.

3. Ductilitat: propietat dels metalls per modelar el filferro i fils en ser sotmesos a esforços de tracció.

4. Conductivitat: els metalls presenten una conductivitat molt bona, tant elèctrica com tèrmica.

5. Tenacitat: resistència que presenten els metalls a trencar-se o en rebre forces brusques.

Classificació dels metalls

• Els metalls, es classifiquen, com la resta de materials.• Es classifiquen en dos grans grups totalment diferents: els metalls fèrrics i els metalls no fèrrics.

Metalls fèrrics • Els metalls fèrrics són aquells

materials metal·lúrgics que contenen com a component principal el ferro.

• Hi han tres tipus de metalls fèrrics: el ferro, l’acer i la fosa.

fosa acer

ferro

El ferro• És un dels metalls més abundants a

la natura.• També és un dels més utilitzats a la

indústria.• És de color gris brillant, però com es

un metall que s’oxida amb molta facilitat, es torna de seguida d’un color marró fosc.

• El ferro pur és fràgil i no gaire dur i s’imanta molt fàcilment.

L’acer• L’acer és un aliatge de ferro més

carboni. • Es solen afegir una altres elements

com: el crom, el níquel, el titani... • Quan s’afegeixen aquests elements

les propietats de l’acer milloren com major resistència a la corrosió, major duresa, més elasticitat.

La fosa• La foses és un aliatge de ferro més

carboni.• És diferencien dels acers per el

percentatge de carboni que contenen.

• Els acers: entre 0,03 i 1,76 % de carboni i la fosa: entre 1, 76 i 6,67 % de carboni.

Metalls no fèrrics• Els metalls no fèrrics, són aquella

que no contenen res de ferro.• Hi han tres tipus (els més

importants) de metalls no fèrrics: el coure, l’alumni i el plom.

coure

alumini plom

El coure• El coure és un metall de color vermell

brillant. • És molt resistent a la corrosió, és un

bon conductor de la calor i l’electricitat. • És molt dúctil i mal·leable, és fàcil de

treballar. • S’utilitza per a fabricar calderes, per fer

cables elèctrics, en la decoració d’objectes, etc...

L’alumini• S’obté d’un mineral anomenat bauxita. • És de color blanc lluent, com la plata,

però perd molt ràpidament la lluentor. • És un metall lleuger, bon conductor de

la calor i l’electricitat i molt resistent a la corrosió.

• S’utilitza en les llaunes de refrescs, portes, finestres, embalatges d’aliments…

El plom• El plom és un metall de color gris. • Té un densitat alta i no s’oxida. • S’utilitza en soldadures per unir

altres metalls, en cinturons de submarinistes, ploms de pescar…

Els aliatges• Un aliatge és un material que s’obté

de fondre i deixar que se solidifiqui una mescla d’un metall amb uns altres materials, gairebé sempre amb uns altres metalls.

• Uns dels aliatges més importants són: el bonze i el llautó.

bronze

llautó

Eines per treballar-los• Les propietats dels metalls canvien quan

se’ls sotmet a elevades temperatures. • Les tècniques de modelatge dels metalls

més corrents són la forja i la fosa. • Avans, es portaven els metalls al ferrer

per modelar la forma amb un martell.• Ara, es fa mitjançant una estampació.

La barra metàl·lica roent es col·loca a l’interior d’un molde amb la forma desitjada (estampa) i pressionant amb una altre peça (contraestampa), es dóna a la barra metàl·lica la forma desitjada.

PLÀSTIC

Ainhoa Aguilar García

INDEX• Propietats del plàstic.• Tipus de plàstics: termoplàstic,

termostables i elastòmers.• Tècniques de fabricació.

Plàstic• El plàstic es un material sintètic es a

dir fabricat a partir de materials artificials.

• Estan formats per polímers, que son grans molècules que contenen carbo, i també hidrogen, oxigen i nitrogen.

Propietats del plàstic

• Lleugeresa, flexibilitat, ductilitat, mal·leabilitat

• Capacitat aïllant • Resistència química • Resistència mecànica • Versatilitat • Facilitat de fabricació • Econòmics• Durabilitat

Tipus de plàstics• Plàstics termoplàstic: són els

plàstics mes utilitzats, les seves macromolècules estan disposades sense entrellaçar-se.

Tipus de plàstics• Plàstics termostables: les seves

macromolècules s’encreuen formant una xarxa.

Tipus de plàstics• Plàstics elastòmers: les seves

macromolècules s’ordenen en forma de xarxa. Aquests plàstics son molt elàstics.

Tècniques de fabricació

• Es fabrica a partir de matèries primes, que poden ser d’origen natural o d’origen artificial.

RECICLATGE

Paula Malatesta

• Les selves i els boscos són una part vital de l'ecosistema. El reciclatge de la fusta que consumim es fa tan necessari que, amb ell, contribuïm a la conservació de la vida a la Terra.

• La fusta es converteix en els països industrialitzats en el 10% de les escombraries acumulades. En alguns països està prohibit tirar la fusta als abocadors i converteixen la fusta, directament, en aglomerat, humus i material per construir carreteres.

• La fusta recuperada és triturada i convertida en taulers d'aglomerat perquè tornin a ser consumibles. Els taulers de fibres i els de partícules, són derivats de la fusta que sorgeixen com a conseqüència del seu aprofitament integral. Per produir una tona d'aglomerat es necessitarien sis arbres; gràcies al reciclatge de fusta, no cal talar cap.

• També es pot utilitzar la fusta recollida com a font energètica controlada i neta.

• Una altra de les formes de reciclatge de la fusta és la conversió d'aquesta en compost que és una barreja de matèria orgànica descomposta i transformada en una rica esmena per al sòl. Els encenalls de fusta i serradures és un bon material per compostar ja que és ric en carboni

• Des de la llar podem contribuir al reciclatge de la fusta construint petits objectes com caixes o joguines amb els mobles vells que es volen llençar. També es poden restaurar els mobles, canviar d'aspecte i allargar la seva vida útil amb un tractament adequat.

Reciclatge del plàstic• Per poder dur a terme el reciclatge dels residus

plàstics, així com tots els altres residus, és fonamental la col · laboració ciutadana a l'hora de la separació selectiva de les escombraries. Els ciutadans separen i determinades empreses reciclen.

• Els plàstics es classifiquen d'acord al seu tipus de resina. Tot i que s'han utilitzat diversos mètodes al llarg del temps per distingir les resines, actualment s'utilitzen els infrarojos. Després de separar es trituren i s'eliminen les impureses, com les etiquetes de paper. Després es fon i es divideix en boletes que posteriorment s'utilitzen per a la fabricació d'altres productes. És molt important aquesta ja que contribuïm al medi ambient.

Reciclatge dels metalls• La major part dels metalls que hi ha poden

fondre i tornar a procesare creant nous metalls. Metalls com alumini, plom, ferro, acer, coure, plata i or són reciclats fàcilment quan no estan barrejats amb altres substàncies, perquè poden ser fosos i canviar de forma o adoptar la mateixa anterior. D'aquests materials, el ferro és el que té major demani comercial. El reciclatge de l'alumini aquesta incrementant força pel fet que una llauna, producte de reciclatge, requereix només una part de l'energia necessària per elaborar una llauna similar amb tomaqueres primeres.

FI