marÇ informaciÓ per al consum …opcions.org/wp-content/uploads/2017/06/11-1.pdf2017/06/11 ·...

11 MARÇ MAIG 2004

NUM. INFORMACIÓPER ALCONSUMRESPONSABLE

PVP 3 €

Aliments locals i de temporada,

consum directe

Aliments locals i de temporada,

consum directe

Fruites i verdures del tempsFruites i verdures del temps

L’agricultura i la nostra societat


El paEl pa

2 11 MARÇ/MAIG 2004

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsMariona Ferret, Johny, Jordi Redondo, María José Romano, Titi Trigo

CorreccióToni Casals

Disseny gràfic i maquetacióMuntsa Busquets, Pep Sansó

FotografiaBetty Navarro, Laia Navarro, Lily Gallamini

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de larevista citeu la procedència

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIAL

En aquest número estrenem una nova estructura per a la secciócentral. En números anteriors ja havíem introduït en l’apartatResumim el concepte de Punts Calents, que recullen el que enssembla més important de tenir en compte sobre el pa (o elproducte que sigui) i algunes idees pràctiques que podem aplicara l’hora de consumir-ne. La novetat ara està en què posem elsPunts Calents al principi de la secció amb la idea de proporcionaruna visió “de primer cop d’ull”, i indiquem a quina pàgina hi ha lesexplicacions detallades sobre cada Punt. Ho hem fet amb la inten-ció que sigui més fàcil de localitzar els diferents conceptes en eltext i d’escollir el grau de profunditat a què vol arribar cada lector.Ja ens direu si trobeu que és útil.

També hem inclòs en la secció central una llista amb les fontsd’informació que consultem en fer l’estudi, que inclouen universi-tats, centres de recerca, el sector professional (intentem consul-tar diferents tipologies i tendències), publicacions especialitzadesi legislació. En contrastar les diferents fonts hem constatat que hiha molta disparitat de visions, de vegades fins a extrems sorpre-nents. En ocasions publiquem conclusions que ens semblenraonables després de sospesar totes les visions, i en ocasionsveiem que no té sentit pretendre arribar a una conclusió perquèes tracta de diferents maneres de concebre les coses.

Canviant de tema, continuem sense poder enllestir els númerosd’Opcions en dos mesos. En general us arribaran cada tres mesos,sense descartar que algun es pugui avançar. La subscripció conti-nua sent per sis números.

11 MARÇ/MAIG 2004 3

SUMARI

Perquès Aliments locals i de temporada,

consum directe

OpcionsEl pa

Els elaboradors de pa

EinesFruites i verdures del temps

Idees Intercanvi de cases:

com ser hoste i amfitrió al mateix temps

TrampesDissenyar els somnis: publicitat,

o com confondre ideals,identitats i objectes

MiradesEl dejuni:

neteja, curació i introspecció

AL PROPER NÚMERO:

Els comerços

30

619

4

27

24

26Cartes a Opcions Envieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3r 2a · 08010 Barcelona

Números anteriors d’OpcionsL’edició en paper dels sis primers números d’Opcionsja està esgotada. És possible que els reeditem, peròseria més endavant. Les subscripcions es poden fer apartir del número 7 (o posteriors), i poden inclouretambé el número 5 en castellà, que encara no estàesgotat.

Al web www.opcions.org hi ha els quatre primersen format pdf. Molt aviat penjarem un nou web ambmés contingut.

Trobada Solar 2004a Benicarló (Castelló) · 26 i 27 de juny

Multiespai popular dedicat a les energies renovables.

Fòrums tècnics, mostra d’empreses de l’economia solar, exposicions, cuines i ginys solars, menjar solar...

Una celebració única per un futur solar, net i sostenible

Per a totes les edats i condicions No te la perdis!!

Organitza: Fundació Terra – www.terra.org – 93 601 16 36

MARÇ/MAIG 2004 114

Alimentslocals i detemporada,consumdirecte

Consumir productes locals,

de temporada i ecològics,

i obtenir-los per canals

tan directes com sigui possible

estableix una base àmplia

per avançar cap a un model

agrícola i alimentari

més igualitari i sostenible.

Per què?

En la secció central d’aquest número,dinsl’apartat El context (en la pàgina 16),expli-quem a grans trets com funciona el mónagrícola avui.La manera com es produei-xen i comercialitzen els aliments genera unaforma de comprar-los, i viceversa: la formade consumir retroalimenta la manera deproduir.

Usar canals tan directes com sigui possi-ble entre el productor i nosaltres, adqui-rir productes locals i de temporada,conre-ats segons les normes de l’agriculturaecològica… són alguns dels principis quedes del punt de vista del consum respon-sable intenten afrontar els diversos aspec-tes negatius que genera el model agríco-la actual i ens permeten potenciar unaagricultura, un medi rural i una indústriaalimentària més igualitàries i sostenibles.

ALIMENTS LOCALS I DE TEMPORADALa proposta consisteix a tractar de satisferles nostres necessitats i preferències alimen-tàries segons la producció local. El quecadascú entengui per local és una micarelatiu. Potser podem pensar en les àreesque pel relleu i pels seus recursos naturalss’han configurat com a unitats econòmi-ques amb una certa coherència i autosu-ficiència.

Però,més enllà d’una delimitació geogrà-fica precisa, l’entorn local és el que podemconèixer de forma directa, podemintervenir-hi amb els nostres propis actesi veure amb els nostres ulls els efectes dela nostra forma de vida. Els vincles mate-rials i emocionals que hi tenim ens podenfer veure clarament el perquè de procu-rar la sostenibilitat del nostre medi.No ésel mateix sentir parlar de sostenibilitat queveure com l’expansió del barri on viusestà envaint les hortes que fins ara hanproveït la teva ciutat.

Una de les claus per mantenir l’entornsa i sostenible és adaptar la nostra activi-tat al seu funcionament natural en la mesu-ra del possible, i no al revés (com solemfer). Això passa per consumir productesde temporada.

Alguns dels aspectes concrets que poten-ciem o deixem de potenciar amb unconsum local i de temporada són:· Reduïm el requeriment de transport i

distribució d’aliments,amb la qual cosaes minimitza la despesa energètica, lacontaminació, l’embalatge, i és més fàcilmantenir un equilibri entre espai natu-ral i espai destinat a infraestructures d’em-magatzematge i transport.

· Els aliments frescos ens nodreixen millori eliminen la necessitat de conservació:empaquetatge, cambres refrigeradores,conservants químics… Avui els produc-tes que s’apliquen als aliments perquèaguantin una vegada collits poden sermés perjudicials que els que s’apliquendurant el conreu,especialment en el casde la fruita.

· Evitem el conreu massiu en condi-cions molt forçades, com grans exten-sions d’hivernacles amb calefacció oregadius intensius en zones seques.

· En demanar aliments variats a la nostrazona no afavorim la superespecializacióregional i els monocultius, perjudicialsper a l’equilibri dels ecosistemes i derisc per a la viabilitat de l’activitat agrí-cola.

El terme sobirania alimentàriaes refereix al dret dels pobles adecidir sobre les polítiques agrà-ries pròpies, i a mantenir el grauque vulguin d’independènciarespecte als mercats alimentaris.Es pot dir que el concepte esfonamenta en dos principis: quel’alimentació sana i nutritiva ésun dret bàsic que ha d’estargarantit universalment, i quel’agricultura i els pagesos, per serla base per a un mitjà rural viu,tenen un valor sòcio-ecològic queva més enllà del valor econòmicde la seva activitat.

Molts grups camperols, ecolo-gistes i moviments socials engeneral promouen l’autonomiaalimentària de les regions tant enel Nord com en el Sud.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

No és el mateix sentirparlar de sostenibilitatque veure coml’expansió del barri onvius està envaint leshortes que fins ara hanproveït la teva ciutat

P erq

uè s

del consum responsab

le


· En particular,podem potenciar el conreude les varietats locals més adaptades almedi enfront de les varietats que s’im-posen globalment per facilitar la comer-cialització a gran escala sense tenir encompte la sostenibilitat ni la qualitat.

· No ens allunyem dels cicles naturalsdel nostre entorn i adaptem la nostradieta a les condicions per a la vida pròpiesde cada estació.No és per casualitat quea l’estiu es cull la fruita més refrescant,per posar un exemple.

· És el primer pas per a la sobiraniaalimentària (vegeu el requadre).

· Contribuïm a la viabilitat econòmi-ca de la producció local, sobretot si femun consum directe.

CONSUM DIRECTE Per consum directe entenem canals curtsde comercialització que ens permetinconèixer més sobre qui, on i com s’hanproduït els aliments que mengem.Aquestmajor coneixement, de nou, ens facilita

El primer que podem fer és analitzar la nostra dieta: quin coneixement tinc sobre l’origen dels aliments i la forma com han arribatfins a mi? Varia gaire el que menjo segons les estacions? M’agradaria respondre millor a aquestes preguntes? Consumir produc-tes locals, de temporada i a través de canals directes ens pot ajudar.

COM FER-HO

Com sé si el que compro és local?• Podem preguntar per l’origen dels

productes a qui els comprem (botiga,supermercat, mercat, etc.).

• Si no ens sap informar, plantegem-nos canviar d’establiment i expli-quem-li per què. Hi ha botigues quefan constar l’origen en l’etiqueta queindica el preu. A través dels canals deconsum directe (vegeu-ho a la dreta)disposarem en general de més infor-mació sobre l’origen dels aliments.

• Per als productes elaborats, femsaber a qui ens els ven que volemque les etiquetes indiquin l’origendels ingredients.

• Si consumim productes dels tempsla probabilitat que siguin locals solser més gran. En la secció Einespresentem el calendari de collita deles fruites i verdures més comunes.

• Les cadenes de supermercats i granssuperfícies s’abasteixen en centresde distribució on arriben productesde qualsevol origen (local, estatal ointernacional).

Quins són els canals de consumdirecte? • Hi ha molts models de consum

directe. Pagesos amb botiga pròpia ouna parada en el mercat municipal,mercats de producció local, coopera-tives agràries (solen vendre produc-tes fins i tot si no disposen d’unabotiga pròpiament dita), o cooperati-ves i associacions de consumidors.Aquestes darreres es donen sobretoten el camp dels aliments ecològics ien general fomenten i faciliten elconsum de productes locals i detemporada. N’hi ha diverses modali-tats: cada soci fa una llista de lacompra setmanal o bé hi ha un cistellestàndard segons l’estació, elsproductes es recullen en el local del’associació o es lliuren a domicili...

• De vegades el consum directe reque-reix més temps que les formes mésconvencionals de comprar. Com diemsempre, es tracta de replantejar-nosprioritats i anar trobant equilibrisentre avantatges i dificultats de lesdiferents opcions.

I si en la meva zona no hi ha producciólocal o vies de consum directe?• Ja hem vist que no hi ha una delimi-

tació geogràfica estricta per al termelocal. Sempre podem buscar el mésproper possible, cadascú segons lesseves circumstàncies i possibilitats.

• Les opcions locals no solen ser cone-gudes pel gran públic perquè lesopcions majoritàries tenen méscapacitat de difusió. És habitual que,en comentar-ho en converses,preguntar en botigues o fires, buscarorganitzacions en guies o per inter-net, etc., es descobreixin alternati-ves insospitades.

• Si hi ha un nombre suficient de gentmotivada es pot crear una coopera-tiva o associació de consumidors.De fet, en els últims temps estanproliferant, sobretot les d’alimentsecològics, i en moltes d’elles lessol·licituds d’associació estan en llis-ta d’espera. Les que ja funcionen(en la secció Eines del núm. 6d’Opcions n’hi ha una llista) enspoden assessorar.

intervenir de forma directa en el funcio-nament de la nostra societat segons elnostre criteri.Un consum directe potenciaria els següentsaspectes:· Facilitem als agricultors de la zona una

forma de comercialització en la qual ellscompten més que en les formes actualsmajoritàries (mercats de gran abast imolt competitius), amb la qual cosa elsés més fàcil mantenir la seva activitat deforma estable.Això protegeix el medirural de la despoblació i l’envelliment.

· Si el pagès surt d’aquests mercatscompetitius, abaixar els costos deproducció podrà deixar de ser la sevaúnica preocupació i podrà buscar formesd’agricultura menys nocives i demés qualitat.

· Alhora que el preu cobrat per l’agri-cultor serà probablement més alt, elpreu de venda al públic pot ser quesigui més baix, sobretot en el sector delsaliments ecològics (en el qual la cursa

de preus cap avall encara no ha arribattan lluny com en el cas dels alimentsconvencionals).

· Un major coneixement entre produc-tors i consumidors és propici per a lacooperació i la creació de llaçoscomunitaris. El vaquer a qui compresel iogurt et pot explicar que no faservir pots retornables perquè no dónal’abast a rentar-los, i tu li pots facilitarel contacte d’una persona jubilada queho faria de bon grat de franc o perpocs diners. n


El pa


a

Un gra de blat està format pel segó,queés la “closca” externa, el germen o

embrió de la nova planta, i l’interior oendosperma.L’endosperma conté prin-cipalment midó (una cadena de sucres),proteïnes i una petita proporció de sucreslliures (no encadenats).

Quan es barreja farina de blat i aiguaes forma una pasta en la qual les proteï-nes es tranformen en una substànciaanomenada gluten. Si la pasta es deixareposar, els microorganismes que hi ha enels grans de blat fan una fermentació:mengen sucres i generen alcohol, àcids iun gas (CO2) que fa “bombolles” en lapasta.El gluten és prou elàstic com perquèles bombolles de gas puguin anar inflantla pasta sense que es trenqui.

A Occident, per elaborar pa a la pastas’hi afegeix llevat: una massa que contéuna població elevada de microorganismesi fa que la pasta s’infli o pugi.També s’hiposa sal per donar-li gust. Opcionalment

El pa és l’aliment que més ha nodrit la humanitat des de l’antiguitat i a tot elmón. No ha estat fins fa pocs anys que en la nostra cultura ha passat a tenir unpaper més secundari.

El pa es pot fer amb quatre ingredients bàsics, poques eines, un cert temps defermentació i un forn. El procés es pot escurçar afegint complements i additius ala pasta. Els forns locals han proveït tota la població d’aquest bé bàsic durant totala història.Actualment s’està desenvolupant la indústria del pa precuit, quecomporta una pèrdua d’autonomia local i de qualitat del pa i un gran consumd’energia, transport i embalatges.

s’hi poden afegir ornaments (sèsam, lli,nous,etc.).Per accelerar el procés s’hi podenafegir certs complements i additius.

La pasta s’ha de pastar (o funyir) durantuna estona i després deixar-la reposarperquè es faci la fermentació.Els micro-bis mengen en primer lloc els sucres lliu-res i després els que es van alliberant de lacadena de midó per l’acció d’enzims.

La pasta es divideix en peces del pes quees vulgui, se li dóna la forma (de barra,pa rodó etc.), reposa una estona més, s’hifan uns talls (per on s’escaparà el gas) i escou al forn.

Al forn, l’alcohol s’evapora i el pa conti-nua pujant fins que els microbis es morenper excés de calor.En arribar a certa tempe-ratura, el midó gelatinitza: es trenca encadenes més curtes que absorbeixen aiguai la molla passa de pastosa a sòlida.En l’úl-tima part de la cocció la crosta es torra iels aromes penetren cap a l’interior de lamolla.

Les einesLes eines més bàsiques per fer pa (i usadesdes de l’antiguitat) són la pastera (un braçque remena els ingredients) i la divisora(divideix una massa gran de pasta en pecesdel pes que es vulgui).També és usual ferservir una formadora (dóna forma debarra a un tros de pasta).Alguns forns queutilitzen només aquestes eines diuen queel seu pa és “fet a mà”.

• Al Neolític, fa 12.000 anys, ja es feiapa, sense llevat. Els egipcis que vandescobrir que podia pujar deixant-lofermentar.

• El mot company deriva del llatícompanio: que comparteix el pa.

CURIOSITATS

• Al pa de Viena i al pa francès s’hiafegeix llet o sucre.

• Al pa de motllo s’hi afegeix greix(pot ser vegetal o animal), algunderivat lacti i sucre. Es posa alforn dins d’un motllo tapat, peraixò la crosta no es fa gruixuda. Ésoriginari dels Estats Units.

• Per fer biscotes es llesca el pa demotllo i es torra. Tot i que hi ha elcostum d’usar-les per fer dieta,contenen més greixos que el pa.

• El pa torrat es fa com les biscotesperò a partir de pa comú.

ALTRES TIPUS DE PA

+INFO

Pàg. 10

El contextpàg. 16

OPCIONS DE CONSUM

• El pa eeccoollòòggiicc està fet de blatcultivat sense productesquímics.

• Si el pa és integral i s’ha mòlt enun molí convencional hi podenquedar rreesstteess ddee ffuummiiggaannttss.

PUNTS CALENTS

• La política agrària actual fa tendir cap a unabandó de l’activitat agrícola i del medi rural.

• Si es fa servir farina de poca força cal afegirmillorants a la pasta.

• En l’agricultura convencional es fan servir fitosa-nitaris sintètics.

• Els molins que treballen amb farines no ecològi-ques es tracten amb fumigants químics.

Harina

Levadura

Agua

Sal

Distribución6

5 4

321

Molino

Horno

PlantaIndustrial

Punto de venta

Consumo

pan rallado

pan seco

ganadopiensoaprovechar el pan seco

industria de complementosy aditivos para panificación

Trigo

Farina

Llevat

Aigua

Sal

Distribució6

5 4

321

Molí

Forn

PlantaIndustrial

Punt de venda

Consum

pa ratllat

pa sec

bestiarpinsoaprofitar el pa sec

indústria de complementsi additius per a panificació

Blat

MARÇ/MAIG 2004 118

+INFO

Pàg. 15

OPCIONS DE CONSUM

• El pa de fermentaciólenta dduurraa mmééss, per tanten desaprofitem menys.Com que és més densen podem consumirmenys quantitat.

• Evitem que el pa ss’’aassssee--qquuii.

• Hi ha moltes rreecceepptteessper aprofitar el pa sec.

PUNTS CALENTS

• El planeta Terra no potsatisfer de manerassoosstteenniibbllee el volum deconsum de la nostrasocietat.

• La dinàmica econòmi-ca que ens empeny aconsumir cada vegadamés ens causa unaiinnssaattiissffaacccciióó perma-nent.

+INFO

Pàg. 14

OPCIONS DE CONSUM

• Els rreeccllaammss de l’estil ““hhii hhaa ppaa ccaalleenntt”” solen correspon-dre a punts de venda de pa precuit.

• Val més menjar pa bo fred que pa calent de mala quali-tat. Podem tenir pa calent posant-lo al forn o en unatorradora.

• La millor manera d’adquirir la diversitat de nutrients quenecessitem és menjar-los en aalliimmeennttss ffrreessccooss ii vvaarr iiaattss.

• MMaasstteeggaarr ajuda a mantenir la dentadura sana.

PUNTS CALENTS

• La societat de consum ha de ccrreeaarr--nnooss nneecceessssiittaattssconstantment: trobar pa calent a qualsevol hora, pansenriquits amb minerals, àcids Omega 3, etc.

• El pa de producció industrial s’asseca molt de pressa,de manera que en desaprofitem molt.

• Es tendeix a fer pans tous i sense crosta, que són mésffààcciillss ddee mmeennjjaarr. També es tendeix a posar-hi sucre.

EL CICLE DE VIDA DEL PA

1 EL BLAT

6 REDUÏM EL CONSUM

5 EL PA I LA SOCIETAT DE CONSUM

Harina

Levadura

Agua

Sal

Distribución6

5 4

321

Molino

Horno

PlantaIndustrial

Punto de venta

Consumo

pan rallado

pan seco

ganadopiensoaprovechar el pan seco

industria de complementosy aditivos para panificación

Trigo

Farina

Llevat

Aigua

Sal

Distribució6

5 4

321

Molí

Forn

PlantaIndustrial

Punt de venda

Consum

pa ratllat

pa sec

bestiarpinsoaprofitar el pa sec

indústria de complementsi additius per a panificació

Blat


+INFO

Pàg. 12

OPCIONS DE CONSUM

• Podem identificar unpa de fermentaciólenta perquè ppeessaaforça més que un pad’elaboració ràpida.

• Demanem a la botigaamb quin tipus dellevat es fa el pa, iquins complements iadditius es fan servir.

• El pa precuit és l’opciómmeennyyss aaccoonnsseellllaabblleedes del punt de vistadel consum responsa-ble. És el que es couen un forn que solestar aa llaa vv iissttaa delclients al punt devenda.

PUNTS CALENTS

• Perquè el llevat mare faci laseva feina cal que la fermenta-ció duri uunn cceerrtt tteemmppss. Avui estendeix a fer una eellaabboorraacciióórrààppiiddaa i s’afegeixen diversosccoommpplleemmeennttss i aaddddiittiiuuss a lapasta, naturals o sintètics, queintenten suplir les transforma-cions que no tenen temps deproduir-se.

• Per fabricar aquests additiuscal una iinnddúússttrriiaa qquuíímmiiccaa.

• L’elaboració ràpida comportauna ddeessnnaattuurraalliittzzaacciióó.

• Darrerament s’ha introduït laproducció industrial de ppaapprreeccuuiitt . S’elabora interrompentla cocció, la qual cosa fa quetingui una vida molt curta.

+INFO

Pàg. 11

OPCIONS DE CONSUM

• Preguntem a la botiga si el paidentificat com a integral ho ésrealment.

• El pa integral i semiintegralaalliimmeennttaa més.

• És més habitual trobar pans fetsamb llevat mare, aigua senseclor i sal sense refinar en elsseeccttoorr eeccoollòòggiicc.

PUNTS CALENTS

• La farina bbllaannccaa té menys nnuuttrriieennttss que la integral.La iinntteeggrraall 100% fa el pa molt dens. La sseemmiiiinnttee--ggrraall recull part dels avantatges de la integral i de lablanca.

• Molts fabricants identifiquen com a ““ppaa iinntteeggrraall”” elppaa aammbb sseeggóó, però no és pas el mateix.

• El lllleevvaatt mmaarree fa el pa més digerible i li dóna mésriquesa de gustos i olors. El lllleevvaatt pprreemmssaatt fa pujarel pa més de pressa.

+INFO

Pàg. 14

OPCIONS DE CONSUM

• Podem trobar pa sseennssee eennvvaassaarr en puntsde venda que no siguin d’autoservei.

• Perquè no ens emboliquin amb cap menad’embolcall, podem anar a comprar el paamb una bboossssaa rreeuuttiilliittzzaabbllee (com ara laclàssica bossa del pa, de roba).

• Els forns de barri o municipals donen auto-nomia a les poblacions.

PUNTS CALENTS

• La major part del pa precuit es distribueix congelat, laqual cosa comporta un ccoonnssuumm dd’’eenneerrggiiaa molt elevat.També requereix fer servir molt eemmbbaallaattggee.

• Van apareixent grans panificadores que produeixenmolta quantitat i distribueixen a distàncies grans.Aquest model de ggrraann eessccaa llaa incrementa el requeri-ment de ttrraannssppoorrtt i limita l’aauuttoonnoommiiaa de les poblacionsen l’obtenció d’un bé bàsic.

4 DISTRIBUCIÓ I VENDA

3 FORMA D’ELABORACIÓ

2 ELS INGREDIENTS BÀSICS


1 EL BLATMODEL AGRÍCOLA La política agràriaeuropea i l’espanyola en particular no fangens fàcil la vida de l’agricultor.Les terresagrícoles tendeixen a convertir-se en urba-nes.D’altra banda, l’agricultura mundial estàen mans d’unes poques multinacionals.Al’apartat El context (p. 16) en parlem mésextensament.

FARINA DE FORÇA Hi ha moltes varie-tats de blat. Mitjançant creuaments o, enels últims anys, modificacions genètiquesal laboratori1, es desenvolupen varietatsnoves buscant qualitats com alta produc-tivitat (quilos de gra per hectàrea deconreu), adaptació a la mecanització (comara alçada i rigidesa estàndard de la tija),

qualitat del contingut en proteïnes, pocrequeriment de reg... Segons la varietat iel clima que faci durant l’any la farina tépropietats força diferents i s’utilitza per ferun determinat tipus de pa, o galetes, opastissos, etc. És usual barrejar diferentsblats segons les característiques que esvulguin en la farina.

Per tal que el pa pugi, el blat ha de teniruna determinada qualitat proteínica, hade fer el que s’anomena farina de força.També es pot fer pa amb farina de pocaforça, i en aquest cas s’ha d’afegir algunmillorant a la pasta (vegeu el punt 3, ala pàgina 12). En principi, com mésproductiva és una varietat menys qualitatde proteïna té, i les varietats de menysqualitat són més barates. La recerca enmillora de les varietats persegueix obte-nir rendiment i qualitat alhora.

FITOSANITARIS SINTÈTICS Fan perdrefertilitat al sòl,contaminen l’entorn i podenperjudicar la salut de l’agricultor. En elsconreus de cereals s’apliquen sobretotherbicides i, en menor mesura, fungici-des, majoritàriament quan el blat encarano està espigat. En la producció ecològi-ca estan prohibits.

MOLÍ Els molins es tracten regularmentamb diversos biocides químics per evitarque el gra sigui atacat per insectes, fongs,etc.A Espanya encara es fa servir el bromurde metil,un gas molt tòxic i perjudicial pera la capa d’ozó que ja està prohibit a diver-sos països. Malgrat que el gra es renta noes pot garantir que no quedin restesd’aquests fumigants al segó, i per tant al paintegral.

En la producció ecològica els fumigantsestan prohibits. No obstanta això, el blatecològic es pot moldre en un molí quetreballi també amb blat convencional(sempre que no es barregin els dos tipus),i per tant també es pot contaminar.

Tipus de molinsEl blat es pot moldre de dues maneres.Enun molí de pedra o de moles (els tradi-cionals), el gra passa per entre dues granspedres que giren a velocitats diferents il’estripen. Les partícules més grosses desegó es poden separar mitjançant garbells.Els molins de corrons (van aparèixer elsegle XIX) estan dissenyats per poder sepa-rar l’endosperma de la resta del gra, demanera que s’obté farina blanca per unabanda i segó més germen per una altra.Els components es poden tornar a ajuntarper obtenir farina integral o semiintegral(vegeu el punt següent).

El blat del qual es fa el pa a Occident (Triticum aestivum) és elcereal que més es cultiva al món. És originari d’Europa però potcréixer en qualsevol clima excepte en les zones tropicals méscàlides, de manera que avui se’n cultiva gairebé arreu i se’nrecull tot l’any. A més de pa i altres aliments també se’n fapinso.

Perquè el pa pugi ha de dur almenys una part de farina d’al-gun d’aquest quatre cereals: blat, sègol, espelta o triticale. Enels altres cereals les proteïnes no formen gluten i per tant lapasta de pa no pot pujar sense trencar-se.

El sègol té poc gluten i per això el pa no queda gaire inflat. Esfa servir a l’Europa central i del nord. L’espelta és un cereal moltantic que s’havia anat desestimant perquè no és gaire productiui el processament és una mica més complex (té una pellofa queels altres grans no tenen), però té molta qualitat nutritiva i el paés de molt bon fer. Darrerament s’està reintroduïnt, sobretotdins de la producció de pa ecològic. El triticale es va obtenir alsegle XX del creuament entre blat i sègol. Té més gluten que elsègol i es més resistent a malalties que el blat.

PA DE DIFERENTS CEREALS

1 Una de les principals empreses agroquímiques,Monsanto, ha dedicat anys de recerca a modifi-car genèticament un blat per tal que no es morien aplicar-li un herbicida que fabrica ella matei-xa.L'empresa ha sol·licitat a diversos governs auto-rització per cultivar aquest blat comercialment.Apunt de tancar l'edició d'aquest número,Monsantoha anunciat que abandona la recerca i el desen-volupament d'aquest blat, perque ha deixat detenir interes comercial. Segons Greenpeace, laretirada es deu en bona part a la campanya d'opo-sició de Greenpeace i altres organitzacions socialsi a les reticències per part dels compradors.


LA FARINA La farina integral és la que s’obté quan es mol el gra de blat i no se’nsepara res. La farina blanca és la que té un grau d’extracció del 70%-75%, és a dir, sesepara un 25%-30% de la matèria del gra, que correspon al segó i el germen (tot i quen’hi queda en quantitat infinitesimal).Les característiques més importants d’aquests dostipus de farina són:


El terme integral fa referència a laidea de mantenir íntegre un tot. En laproducció actual d’aliments és usualseparar les parts d’un tot i tornar-lesa ajuntar. Per exemple, els ous esdeshidraten i s’hi torna a afegir aiguaen el moment de fer-los servir, o esconstrueixen els anomenats alimentsfuncionals a partir de vitamines,àcids i altres molècules prèviamentextretes d’algun altre aliment.

Aparentment, el tot que obtenimdesprés d’ajuntar les peces és igualque el tot original. Però aquestprimer tot no constava només deles “grans peces” que podem sepa-rar i reajuntar, sinó també de milersde partícules i de vincles entre ellesque donen al tot les característi-ques més subtils (gustos, olors,energia).

Aquests vincles són poc coneguts ivalorats per la ciència occidental, peraixò en la indústria alimentària no esdóna importància a la “integritatreal” dels aliments. Per exemple, elpa amb segó es considera equivalental pa integral, tot i que el segó i lafarina poden no venir del mateix blat– fins i tot poden correspondre avarietats diferents – i per tant el“tot” que s’obté pot ser ben diferentd’un tot original. En canvi, dintre delsector de l’alimentació “natural” oecològica la integritat dels alimentsés valorada com a clau perquè s’en-tén que estarem més bé (sans, feli-ços) si el funcionament del nostrecos – totalment lligat a com ensalimentem – s’adapta al funciona-ment de la natura.

QUÈ VOL DIR “INTEGRAL”

2 ELS INGREDIENTS BÀSICS

Integral· Conté tots els nutrients i la fibra del

blat.· La fibra fa el pa més difícil de pastar i

trenca les bombolles de CO2 que es vanformant amb la fermentació.Per aixòel pa integral sol quedar menys espon-jat que el blanc.

· La fibra no es digereix.Es pot combi-nar amb proteïnes i minerals delsaliments, i llavors aquests tampoc noels assimilem.

La farina integral 100% a penes es fa servir perquè el pa queda molt dens. Per acon-seguir un pa amb més nutrients que el pa blanc i més esponjós que l’integral es potbarrejar farina blanca i integral, o fer servir farina semiintegral, que conté una partdel segó i del germen (per exemple pot correspondre a un grau d’extracció del 85%).

Una altra possibilitat, força comuna en el pa no ecològic, és fer el que s’anomena paamb segó (tot i que molts productors l’identifiquen com a “pa integral”): afegir segóa la farina blanca en el moment de pastar2.

Blanca· Se n’ha extret la fibra,part de les proteï-

nes i pràcticament tots els greixos,minerals i vitamines, que es troben alsegó i al germen.Part de les vitamineses desnaturalitzen amb l’escalfor delforn.

· Com que no hi ha el germen, queconté la majoria de greixos del blat, lafarina no es fa rància i per tant es conser-va més temps. Com més temps passades que s’ha mòlt, més vitalitat perd.

2 Durant l’estudi per fer aquest número hem constatat que hi ha la creença força generalitzada que elpa amb segó no conté el germen del gra. En realitat, en separar el segó de l’endosperma (en un molíde corrons) quasi tot el germen queda amb el segó, i no es poden separar. El germen que es vencomercialment per separat s’obté de la petita part (al voltant d’un 5%) que queda amb la farina.

També es diu que el pa blanc desmineralitza perquè per digerir-lo calen minerals, i si no són al paels ha de “robar” del cos.Això és el mateix que passa amb qualsevol aliment: els elements que no estanpresents en un àpat els agafem del cos.Per això seria perjudicial menjar només pa blanc, igual que menjarnomés un únic aliment. Una dieta variada ens va aportant tots els elements que necessitem.

MARÇ/MAIG 2004 1112

EL LLEVAT El llevat possibilita que la pasta pugi i dóna gust i olor al pa. Hi ha dosgrans tipus de llevat que s’usen en l’elaboració del pa:· llevat mare o massa mare. És el resultat d’esperar que s’hagi multiplicat la pobla-

ció de microorganismes en una pasta de farina, aigua i sal. La pasta es deixa reposardurant moltes hores i de tant en tant s’hi afegeix més farina i aigua per proporcionaraliment als microorganismes.

La població microbiana de la farina està formada per unes 250 espècies de llevats(un tipus de fong) i bacteris. Els llevats generen alcohol i CO2 (es diu que fan unafermentació alcohòlica), i els bacteris generen àcid làctic (fan una fermentació làctica).

· llevat premsat o llevat de forner3. De tots els llevats que hi ha a la farina, l’espè-cie que més CO2 genera és l’anomenada Saccharomyces cerevisiae. Industrialment es fancultius d’aquesta espècie i s’obté una massa premsada en la qual n’hi ha una quanti-tat molt més elevada que en la massa mare.

Els dos tipus de llevats tenen característiques força diferents. Es pot fer pa amb nomésun tipus de llevat o amb tots dos alhora.

Llevat mare· La diversitat d’espècies de microorga-

nismes és el que dóna al pa riquesa degustos i olors. La fermentació làcticaque fan els bacteris li dóna un regustàcid.

· La fermentació làctica també trencafibra.Per això el pa integral queda mésesponjós si s’ha fet amb llevat mare.

· El llevat mare està totalment associatamb una fermentació lenta (vegeu elpunt següent).

Llevat premsat· El pa no és tan ric en gust perquè hi

ha moltíssima més proporció d’unasola espècie de llevat que de la resta dellevats i bacteris. La fermentació ésnomés alcohòlica.

· Com que es genera molt gas ràpida-ment, la pasta puja molt més de pres-sa i la fermentació pot durar menysestona; es diu que fa una “gasificació”en lloc d’una fermentació real (vegeuel punt següent).

3 FORMA D’ELABORACIÓ

3 També es coneix per llevat de cervesa perquè esfa servir en la fermentació que dóna lloc a lacervesa, i també en la del vi. En aquests casos elproducte conserva l’alcohol generat per la fermen-tació i, en la cervesa i el vi d’agulla, també el gas.


L’AIGUA I LA SAL És preferible que l’ai-gua no tingui clor, perquè el clor matabacteris i pot interferir en la fermentació,sobretot si es fa servir llevat mare.

Aproximadament un 4% de la sal estàformat per una gran varietat de minerals,que es perden en refinar-la.

FERMENTACIÓ LENTA La manera tradi-cional de fer el pa és fent servir llevat marei deixant que la fermentació sigui proullarga com perquè es produeixin un grannombre de transformacions químiquesque permeten digerir el pa més bé.Perexemple, en la farina integral hi ha unàcid, l’àcid fític, que es combina amb elsminerals i forma fitats,unes molècules queno podem assimilar. Durant una fermen-tació llarga es produeixen uns enzims, lesfitases, que trenquen els fitats de maneraque podem assimilar-ne tots els nutrients.

Durant una fermentació lenta també esgeneren substàncies que dónen gust, comara l’àcid làctic,i un gran nombre de compo-nents aromàtiques que donen olor al pa.

ELABORACIÓ RÀPIDA Tal com passaen tots els sectors econòmics,en la produc-

ció del pa es tendeix a escurçar el tempsque dura el procés. Per aconseguir-ho espot actuar sobre diversos factors:· Màteries primeres. Es fa servir llevat

premsat i farines de poca força, perquèsón més barates i perquè una farina fortano pujaria en la poca estona que durala fermentació.

· Mecanització. En la producció mésindustrialitzada es posen els ingredientsen un extrem d’una línia de produccióautomàtica i per l’altre extrem surt elpa cuit o congelat, sense cap interven-ció manual.

· Ús de complements i additius queintenten substituir les transformacionsque tenen lloc durant una fermentaciólenta i facilitar la mecanització.

No es pot dir a partir de quantes hores espot considerar que la fermentació és lenta,

perquè la durada varia molt en funció dela quantitat de pasta, de la temperatura ide la humitat. El que caracteritza unafermentació lenta és el fet de no aplicaraquestes tècniques per accelerar-la.

COMPLEMENTS I ADDITIUS· La farina de poca força necessita un millo-

rant que l’ajudi a pujar.Pot ser farina demés força o,més comunament,àcid ascòr-bic (E300 o vitamina C).

· En una fermentació lenta els enzimspropis de la farina van alliberant sucresde les cadenes de midó. Per accelerar-ho, durant molt temps s’ha afegit fari-na de malta germinada (rica en enzims)a la pasta.Actualment és més usual afegir-hi enzims produïts industrialment.

· Es poden afegir a la pasta les versionssintètiques de les substàncies que es


generen al llarg d’una fermentació lenta(per exemple àcid làctic). En cas de ferservir llevat mare,és de producció indus-trial. S’incorpora a la pasta per aportar-li gust però no la transforma,donat queels microbis estan morts: a fi que esconservi, el llevat mare industrial es couper matar-ne els microbis.

· Per tal que la pasta aguanti les estreba-des a què la sotmet la mecanització s’hiafegeixen emulsionants.També fan queel pa quedi més suau. Se sol usar leciti-na de soja (E322;cada cop és més proba-ble que la soja sigui transgènica) o deri-vats d’àcids grassos (E471).

· La temperatura i la humitat afecten moltel procés d’elaboració del pa. En unaproducció artesanal, el forner varia lesproporcions entre els ingredients i ladurada de cada pas del procés d’acord

amb les condicions ambientals. Lafermentació se sol fer en una cambraon es poden regular la temperatura i lahumitat.En les produccions automatit-zades es minimitza l’ocurrència de fenò-mens imprevistos, les condicions estancontrolades pel fet que en les línies deproducció el pa té poc contacte ambl’exterior i que s’usen additius. La lleipermet usar reguladors del pH,esta-bilitzants, espessidors, gelificants,antiaglutinants,conservants,gasifi-cants, humectants, antioxidants,ajudants de la fermentació, exci-pients i, en el pa de sègol, colorant.

· Bona part del pa de producció industrials’envasa quan encara és calent.L’interiorde la bossa, doncs, és un hàbitat idealperquè es desenvolupin fongs.Per evitar-ho s’apliquen fungicides.

L’àcid ascòrbic i les diferents farines (deforça, de malta) no estan qualificats coma additius sinó com a complements, igualque altres farines, sucre,ous, llet o greixosque es fan servir en pans especials (perexemple el pa de motllo).

Per regla general,en la producció ecolò-gica es fan servir només els ingredientsbàsics. En la producció convencional esfan servir uns millorants ja preparats quecontenen àcid ascòrbic, lecitina de soja ienzims. En la producció més industrialit-zada es fan servir tota mena d’additius.

INDÚSTRIA QUÍMICA Per sintetitzar lessubstàncies que pretenen imitar una fermen-tació natural és necessària una indústriaquímica,amb totes les seves circumstàncies(vegeu el número 9 d’Opcions, p. 12).

Darrere dels additius també hi ha moltafeina de recerca. Un dels primers campson es va aplicar l’enginyeria genètica va serla producció de llevats i enzims.

DESNATURALITZACIÓ La tecnologiaens permet conèixer moltes de les trans-formacions que es produeixen en unafermentació lenta i imitar-les artificial-ment, però no podem reproduir íntegra-ment tota la complexitat dels fenòmensnaturals,ni dels que coneixem ni dels enca-ra no en sabem l’existència.

PA PRECUIT Es va introduir a finals delsanys 80 i des de llavors la producció s’hamultiplicat per deu.Avui es calcula que ésprecuit un 8% del pa que es consumeix4.

El pa precuit es treu del forn abans queestigui del tot cuit i es guarda de maneraque no es faci malbé durant mesos, ja siguicongelant-lo o envasant-lo en una atmos-fera en què no es poden desenvolupar elsfongs.Un cop al punt de venda (botiguesde pa, gasolineres, restaurants...) o en undomicili particular es posa en un forn percompletar la cocció.

Interrompre la cocció implica que s’in-terromp la transformació que el midósofreix al forn (la gelatinització).Això afec-ta la manera com la molla absorbeix l’ai-gua, de manera que en un parell d’horeses torna gomós i s’asseca de seguida.

En un forn de llenya (avui n’hi ha molt pocs), primer es crema la llenya dintre el forn i s’hi posa el paquan queden les brases. La llenya genera uns aromes que donen al pa una olor molt característica.

4 Asoc. Esp. de Fabricantes de Masas Congeladas


DESPESA ENERGÈTICA El pa precuitque es produeix industrialment (un 85%de tot el pa que es precou5) es congela.Es passa per un túnel a -40ºC (l’interiorde la barra arriba a -12ºC) i s’ha demantenir a uns -20ºC als magatzems delproductor, als camions distribuïdors i alsmagatzems dels punts de venda. Aixòcomporta una despesa energètica moltconsiderable.

EMBALATGE El pa precuit que es conge-la es transporta en capses de cartó reves-tides de plàstic.El que es destina a consumdomèstic (el que trobem en un super-mercat) s’envasa en bosses de plàstic enpaquets de poques unitats, en una atmos-fera modificada perquè no es floreixi.

NECESSITATS CREADES El pa precuites presenta com un avantatge per al consu-midor perquè li permet trobar pa calenta qualsevol hora. En contrapartida, però,té els inconvenients que hem assenyalat ité una vida de dues o tres hores,de mane-ra que podem donar per perdut tot el queno ens acabem en un àpat.Per aconseguirel gust i l’olor del pa calent el podemposar al forn abans de menjar-nos-el, otorrar-lo.

El pa calent a qualsevol hora ha esde-vingut una moda, de manera que avui lesfleques,del tipus que sigui,es veuen empe-ses a oferir aquest producte. Els fornerspetits no en solen guardar estoc congelatsinó que el van acabant de coure al llargdel dia.

4 DISTRIBUCIÓ I VENDA

5 EL PA I LA SOCIETAT DE CONSUM

Paradoxalment, el pa que surt més barat de produir és el precuit que es fa anivell industrial, tot i que els costos de producció són molt més elevats (princi-palment per la congelació i l’envasat). El que fa rendible l’activitat és l’escala: lagran quantitat de pa que es fabrica. Però resulta que bona part d’aquesta quan-titat de pa l’acabem llençant, perquè s’asseca molt de pressa, mentre que d’unpa de fermentació lenta en necessitem molta menys quantitat perquè una solallesca ens alimenta segurament com tota una barra precuita i a més triga dies aassecar-se i és més ric en gust.

Aquesta quantitat i qualitat de pa, doncs, no respon a un requeriment alimen-tari. La seva raó de ser és desenvolupar una activitat rendible econòmicamentsense tenir en compte altres factors com impacte ambiental o nutrició de lapoblació.

ALIMENT O NEGOCI?

També se’ns presenta el pa enriquit (ambminerals, Omega3, etc.) com a necessariper alimentar-nos de manera completa.En realitat els nutrients amb què es cons-trueixen els aliments enriquits estan moltdesnaturalitzats per tal com es processen(trossejaments, congelacions, deshidrata-cions, etc.). Els nutrients que necessitemes troben en estat òptim en els alimentsfrescos i variats, que no requereixen capprocessament.

Els reclams de l’estil “Hi ha pa calent” se solen referir a pa precuit

La llei obliga a envasar el pa que esvendrà en establiments d’autoservei, siguidel tipus que sigui.A l’etiqueta hi han deconstar tots els ingredients i els additius.

PRODUCCIÓ A GRAN ESCALA El paprecuit facilita l’activitat del productor:en lloc d’haver de proporcionar un produc-te fresc cada dia, pot tenir-ne en estoc. Fatirades molt grans que permeten repartirels costos fixos entre moltes unitats; leslínies de producció actuals poden produir40.000 pans per hora i funcionar les 24hores del dia. Per això van apareixentempreses amb volums molt grans deproducció que distribueixen pa precuit aàrees molt extenses, i fins i tot n’exporten.Això implica un increment del requerimentde transport.

El fet de poder tenir estoc de pa tambéelimina l’exigència de treballar de nit.Noobstant això, les fàbriques de pa precuittreballen dia i nit.

El pa és un aliment bàsic que es potproduir molt fàcilment a petita escala, cosaque proporciona una possibilitat d’auto-nomia i seguretat alimentària a tota lapoblació. Optar pel model de producciómassiva centralitzada significa renunciar aaquesta possibilitat.

INDUCCIÓ AL CONSUM Perquè el pasigui més fàcil de menjar es tendeix afer pans tous i sense crosta, i avui hi haconsumidors que ho reclamen, espe-cialment entre els més joves. De fet, enmolts aspectes anem copiant les mane-res de fer dels Estats Units, i allà a peneses menja res més que pa de motllo. Finsi tot algunes fleques fornegen el pa amolta temperatura durant poca estonaperquè així reté més aigua i queda ambtextura de xiclet. També trobem cadavegada més pa amb gust dolç, perquès’hi afegeix sucre.

Mastegar és bo per mantenir la denta-dura sana (vegeu el número 9 d’Opcions)i perquè la saliva fa la primera part de ladigestió (trenca algunes molècules).

5 Asociación Española de Fabricantes de MasasCongeladas



MENYS QUANTITAT DE PA El pa defermentació lenta és més dens, amb la qualcosa en podem menjar menys quantitatsense reduir la quantitat d’aliment queingerim. Si el pa s’asseca de pressa és mésprobable que en desaprofitem i acabemcomprant-ne força més del que ensmengem.

QUE NO S’ASSEQUI Alguns factors quefan que el pa s’assequi de pressa:· La crosta prima. Hi queda en els forns

per aire calent.Els forns de sola de pedraajuden a formar crosta, si el pa s’hi deixaprou estona.

· La forma de barra. En el pa rodó hi hamés quantitat de molla preservada del’aire.

· La poca densitat.El pa molt inflat (fet ambmolt llevat premsat) està més airejat i lesparets de les bombolles són més primes.

· Pa precuit.Té una vida de dues o treshores, des que s’ha refredat fins que esfa gomós i s’asseca.

· El pa és higroscòpic: tendeix a tenir tantahumitat com l’ambient.Per això si l’am-bient és humit es fa gomós i si és secs’asseca.

Per evitar que s’assequi:· Guardar-lo en un lloc no humit i en una

bossa o un calaix. Es conserva més bé atemperatura ambient que a la nevera.

· Si la peça de pa està sencera s’assecamenys. Si està llescat el podem guardaral congelador.

· Si el volem congelar és convenient fer-ho com més aviat millor.

Per aprofitar el pa sec· Si no és sec del tot el podem humitejar

una mica i escalfar-lo,així recupera textu-ra i gust durant una estona.També enpodem fer pa amb tomàquet (que defet es va originar per aprofitar el pa massasec i els tomàquets massa madurs).

· Hi ha moltes receptes amb pa sec: sopade pa, de ceba, d’all, de peix, gaspatxo,mandonguilles,picades,“migas”, amani-des (com ara la cesar), púding...

· També podem moldre’l (amb un moli-net o una liquadora) per fer-ne pa ratllat(o sopa torrada o farina de galeta). Es pottorrar una mica al forn perquè sigui mésbo. Ens servirà per fer croquetes, arre-bossats, gratinats, alguns pastissos...

· Si estem en un entorn rural el podemdonar al bestiar.

6 REDUIR EL CONSUM DE PA

Fonts d’informació que hem consultat:Asociación Española de Fabricantes de MasasCongeladas, Asociación de Fabricantes de Harinasy Sémolas de España, Confederación Española deOrganizaciones de Panadería, Consell Català de laProducció Agrària Ecològica, CSIC – Dept. deCiència i Tecnologia d’Aliments, Laboratori deCereals i Panificació, DSM Bakery Ingredients(fabricant de complements i additius panaris),elaboradors que apareixen en l’estudi i altres(Illargui, Kan Pascual, Pre-pa), EnciclopèdiaBritànica, estadístiques agràries de la FAO i delMinisteri d’Agricultura, farineres (Fills de Moretó,La Grana, Harinera La Esperanza, Ylla 1878),forners i experts en pa (Artur Bòria, Diego Rivera,Francisco Tejero), Gremi de Flequers de Barcelona– Escola de Forners, Harold McGee: On Food andCooking – The Science and Lore of the Kitchen.HarperCollinsPublishers, Londres 1991, Laboratorid’Investigació Cerealista Ofice, legislació (RD1137/1984, RD 1286/1984), Universitat de Lleida –Dept. de Tecnologia dels Aliments, www.moline-riaypanaderia.com i les que apareixen referencia-des com a notes al peu.


En el nostre món occidental, l’agricul-tura majoritària està regida en gran

mesura pel productivisme, com tots elssectors econòmics.Això vol dir que produirmolta quantitat amb un cost com més baixmillor és més prioritari que altres factorscom ara mantenir l’equilibri ecològic delsconreus o l’equilibri entre el món rural il’urbà.En aquest article expliquem en quèes tradueix això en la pràctica agrícola.Veurem que les conseqüències són preca-rietat per als agricultors i abandó del medirural. En el proper número parlarem del’impacte mediambiental del model agrí-cola actual.

MATÈRIES PRIMERES I FORMA DE CONREARL’any 2000, la suma de llavors, fertilitzantsi fitosanitaris va suposar un 25% delscostos de producció d’un pagès1.

Llavors. Des de l’antiguitat s’han usat lestècniques de selecció i creuaments per a lamillora dels cultius: triar les llavors de lesplantes que han donat més rendiment,quehan aguantat millor el clima o que hanestat menys atacades per malalties, i creuar-les per combinar qualitats i evitar la dege-neració genètica.A principis del segle XXvan començar a aparèixer empreses quees dedicaven específicament a aquestestasques (el que després ha esdevingut elsector agroindustrial), amb la qual cosapodien aconseguir plantes més producti-ves que els pagesos.

Les primeres llavors que aquestes empre-ses van vendre comercialment són lesanomenades híbrides. Són el resultat delcreuament entre espècies emparentadesllunyanament i donen lloc a plantes moltproductives però estèrils. Els pagesos vanoptar per haver de comprar les llavors a cadatemporada a canvi de rendiments alts, iaixí es va iniciar una dependència que s’haaccentuat cada vegada més i ha donat lloca una gran acumulació de poder en mansde l’agroindústria,un sector molt contro-lat per unes poques empreses multi-nacionals (en parlarem al proper núme-ro d’Opcions).

Avui, quasi totes les llavors de plantesd’horta són híbrides. Les dels cereals illegums no ho són (només el blat de moro),però estan protegides: es poden plantaruna vegada i prou.En comprar-les, l’agri-cultor signa un compromís de no replan-tar-les l’any vinent.Està a punt d’entrar envigor una reforma del Codi Penal per laqual l’incompliment d’aquest compromísper part de l’agricultor deixa de ser unafalta i passa a ser un delicte que es potcastigar amb penes de 6 a 12 mesos depresó. L’objectiu d’aquestes normes ésgarantir que la feina de recerca de lesempreses en millora de llavors es recom-pensi amb la compra anual per part delspagesos.

Un pagès pot no fer servir llavors prote-gides,és a dir,produïdes per agroindústries.El que passa és que les que desenvolupenles empreses són les que donen més rendi-

ment, s’adapten millor a la mecanitzaciói satisfan els requisits que demana la indús-tria alimentària (mida, forma,etc.); són lesanomenades híbrides estandaritzades.Com veurem més endavant, per vendrela producció (és a dir, per guanyar-se lavida) el pagès té poques alternatives forad’usar aquestes llavors.

Fitosanitaris.A mitjan segle XX es vandesenvolupar diversos productes que podienaportar certs nutrients al sòl i matar insec-tes, fongs i males herbes.Es van veure comuna “victòria” que permetria incremen-tar espectacularment la producció d’ali-ments i, tal com es va anunciar als quatrevents, acabar amb la fam al món.Va serl’anomenada Revolució Verda.

Amb el temps s’ha vist que aquesta modi-ficació radical del funcionament dels ecosis-temes no és factible. Els insectes mutenmolt ràpidament i es fan resistents alsplaguicides, de manera que cal inventar-ne de nous en una roda que no es potacabar mai.Els fertilitzants químics no sónun substitut equivalent al cicle de la matè-ria orgànica, i després d’uns quants anysd’aplicar-ne la terra deixa de ser fèrtil.Avui aquesta realitat és ben coneguda; enla segona meitat del segle XX s’han perdutmés de 2.000 milions d’hectàrees de terresagrícoles, dues vegades la superfície delCanadà2. Malgrat tot, l’agricultura ambquímics continua sent àmpliament majo-ritària, pel paper que juguen les empreses


EL CONTEXT

222324252627282930313233

0

5

10

15

20

25

30

35

50

100

150

200

250

300

350

400

envio calendari, editorial.Perqu?a corba 1b no creixi, hi hauriem d'afegiruna segona corba.Els punts s?8

1,9099 2,8500 6,4601 13,4902 22,4203 32,68

La llegenda que ja tenies ?per la corba que jatenies, i la llegendad'aquesta nova corba ?

Evoluci? l'?dex de Preus al Consum pelsproductes d'alimentaci?

a font, a m?de Mercabarna hi ha d'haverInstitut Nacionald'Estad?ica.

envio calendari, editorial. Perquè la corba 1b no creixi,hi hauriem d'afegir una segona corba. Els punts són:

98 1,90 99 2,85 00 6,46 01 13,49 02 22,42 03 32,68

La llegenda que ja teniesés per la corba que ja tenies, i la llegenda d'aquesta nova corba és:

Evolució de l'Índex de Preusal Consum pels productes d'alimentació

Com a font, a més deMercabarna hi ha d'haver Institut Nacional d'Estadística.

0,50

0,55

0,60

0,65

0,70

0,75

0,80

0,85

FLUCTUACIONS EN ELS PREUS AGRÍCOLES

Hi ha quatre cobres, amb etiquetes 1990, 1995, 2000, 2003.OJO!! La del 2003 està calculada amb una fórmula a partird’una columna que té euros/quilo. Espero que pugueu agafarbé els valors...Llegenda b): Mitjana setmanal del preu de fruites i hortalissesa Mercabarna. Eix Y: euros per quilo. Font: Mercabarna.Hi ha tres corbes, amb etiquetes 2001, 2002, 2003.

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

0

5

10

15

20

25

30

35

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Gràfica 2És a la Hoja1 de l’excel contextGràfiques. Són dues corbes, unaper blat (a) i una per horta i fruita (a). Penso que no podenanar a la mateixa gràfica perquè els valor són molt dispars il’interval d’anys no és el mateix, però si trobeu que queda milloren una sola vosaltres mateixos. A l’eix X hi va anys.Títol: Evolució de preus agrícoles els últims anysLlegenda a): Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cerealsde Barcelona. Eix Y: pessetes per quilo. Font: Llotja de Cerealsde Barcelona.Llegenda b): Mitjana anual del preu de fruites i hortalisses aMercabarna. Eix Y: euros per quilo. Font: Mercabarna.

Potser queda més bé posar una sola llegenda? Vosaltresmateixos.

Gràfica 3És a la Hoja2 del mateix arxiu. Igual queabans, blat (a) i horta i fruita (b). A l’eix Xhi van números de setmana i la llegenda“setmana”.Títol: Fluctuacions en els preus agrícolesLlegenda a): Mitjana setmanal del preu delblat a la Llotja de Cereals de Barcelona. EixY: pessetes per quilo. Font: Llotja de Cerealsde Barcelona.Hi ha quatre cobres, amb etiquetes 1990,1995, 2000, 2003. OJO!! La del 2003 estàcalculada amb una fórmula a partir d’unacolumna que té euros/quilo. Espero quepugueu agafar bé els valors...Llegenda b): Mitjana setmanal del preu defruites i hortalisses a Mercabarna. Eix Y:euros per quilo. Font: Mercabarna.Hi ha tres corbes, amb etiquetes 2001, 2002,2003.

2.003 2.000 1.995 1.990

23,56 24,50 28,00 30,0023,56 24,75 28,85 30,0023,56 24,75 28,85 30,0023,06 25,00 28,85 30,5022,05 25,00 28,85 30,5022,05 25,00 28,00 30,5022,05 25,00 28,00 29,5022,05 25,00 28,00 29,5022,05 25,00 27,25 29,5021,30 25,00 28,00 29,5021,30 25,00 27,75 29,5021,30 25,00 27,75 29,5021,30 25,00 27,75 29,7521,30 25,50 27,75 30,0022,05 25,50 27,75 30,0022,30 25,50 27,25 30,0022,55 25,50 27,25 30,0023,06 25,50 27,75 30,0022,55 25,75 27,75 30,5022,55 26,00 27,75 30,5022,55 26,00 28,75 30,5022,55 26,00 29,00 30,5022,52 26,00 29,50 30,6522,35 26,00 29,50 30,0022,35 24,50 29,50 30,0022,68 22,50 29,50 30,0023,02 22,50 29,50 27,2523,02 22,25 28,25 27,2523,02 22,25 28,25 28,2524,02 22,50 28,25 28,2524,02 22,50 28,25 28,2524,68 23,00 28,00 28,2525,02 23,25 28,00 28,2525,02 23,25 28,00 28,5025,02 23,25 28,00 28,5026,02 23,25 28,00 28,7526,02 23,25 28,00 29,0026,02 23,50 28,75 29,0026,69 23,50 28,75 29,0027,02 23,50 28,75 28,7527,27 23,50 28,75 29,7527,27 23,50 29,25 29,5028,35 23,50 29,25 29,5028,69 23,50 29,65 29,5030,02 23,50 29,65 30,0030,02 23,75 29,65 30,0030,02 24,00 29,65 29,3530,02 24,25 29,65 30,5030,36 24,50 29,65 30,5030,06 24,50 29,25 30,5030,36 24,50 30,5030,52 24,50

23,5623,5623,5623,0622,0522,0522,0522,0522,0521,3021,3021,3021,3021,3022,0522,3022,5523,0622,5522,5522,5522,5522,5222,3522,3522,6823,0223,0223,0224,0224,0224,6825,0225,0225,0226,0226,0226,0226,6927,0227,2727,2728,3528,6930,0230,0230,0230,0230,3630,0630,3630,52

24,5024,7524,7525,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,5025,5025,5025,5025,5025,7526,0026,0026,0026,0026,0024,5022,5022,5022,2522,2522,5022,5023,0023,2523,2523,2523,2523,2523,5023,5023,5023,5023,5023,5023,5023,5023,7524,0024,2524,5024,5024,5024,50

28,0028,8528,8528,8528,8528,0028,0028,0027,2528,0027,7527,7527,7527,7527,7527,2527,2527,7527,7527,7528,7529,0029,5029,5029,5029,5029,5028,2528,2528,2528,2528,0028,0028,0028,0028,0028,0028,7528,7528,7528,7529,2529,2529,6529,6529,6529,6529,6529,6529,25

30,0030,0030,0030,5030,5030,5029,5029,5029,5029,5029,5029,5029,7530,0030,0030,0030,0030,0030,5030,5030,5030,5030,6530,0030,0030,0027,2527,2528,2528,2528,2528,2528,2528,5028,5028,7529,0029,0029,0028,7529,7529,5029,5029,5030,0030,0029,3530,5030,5030,5030,50

0,710,710,730,700,710,740,740,770,780,740,730,710,730,690,730,770,710,780,650,670,700,660,630,660,620,680,600,580,620,560,550,510,540,570,570,600,550,590,590,690,610,650,640,640,580,570,560,570,620,650,660,62

0,650,550,530,550,570,580,600,610,650,650,620,640,600,610,680,720,750,750,700,730,700,700,680,680,690,660,640,630,600,590,560,530,550,530,550,580,590,590,610,670,660,670,590,610,550,600,620,560,580,640,710,72

0,530,650,620,650,600,690,740,750,750,760,640,700,750,790,750,730,740,760,760,700,740,740,690,760,730,750,670,720,630,690,760,580,650,750,650,720,810,840,800,750,750,730,750,740,740,810,770,670,680,710,800,70

0,50

0,55

0,60

0,65

0,70

0,75

0,80

0,85

SETMANA

EUROS PER QUILO

1 20 30 40 5010

PESSETES PER QUILO

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

SETMANA

1 20 30 40 5010

Mitjana setmanal del preu del blat a la Llotja de Cereals de Barcelona.Font: Llotja de Cereals de Barcelona

Mitjana setmanal del preu de fruites i hortalisses a MercabarnaFont: Mercabarna

2002 20032001

Gràfica 2És a la Hoja1 de l’excel contextGràfiques.Són dues corbes, una per blat (a) i una perhorta i fruita (a). Penso que no poden anara la mateixa gràfica perquè els valor sónmolt dispars i l’interval d’anys no és elmateix, però si trobeu que queda millor enuna sola vosaltres mateixos. A l’eix X hi vaanys.Títol: Evolució de preus agrícoles els últimsanys Llegenda a): . Eix Y: pessetes per quilo.Llegenda b): . Eix Y: euros per quilo.

Potser queda més bé posar una solallegenda? Vosaltres mateixos.

EVOLUCIÓ DE PREUS AGRÍCOLES ELS ÚLTIMS ANYS

2000199519901985

Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cereals de BarcelonaFont: Llotja de Cereals de Barcelona

Mitjana anual del preu de fruites i hortalisses a MercabarnaFont: Mercabarna, Institut Nacional d’Estadística

PESSETES PER QUILO

Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cereals de Barcelona

2000 20031990 1995

Altresimportacions11%

Catalunya 21%

País Valencià18%

Andalusia16%

Múrcia7%

Altres nacional17%

França10%

PROCEDÈNCIES DELS PRODUCTES COMERCIALITZATSA MERCABARNA DURANT L’ANY 2002

Font: Mercabarna

EUROS PER QUILO

1’90

1,902,856,4613,4922,42

32’68

2’42

Evolucióde l’Índex dePreus al Consumdels aliments

1 Elaboració pròpia a partir de l’informeCostes de Producción de COAG, 2004.2 Gary Gardner (Worldwatch Institute):Shrinking fields: cropland loss in a world of eightbilion.Worldwatch paper n. 131, 1996.

1711 MARÇ/MAIG 2004

blat que arribi dels Estats Units pel portde Tarragona.Actualment hi ha aranzels pera l’entrada de gra a la Unió Europea, ques’apugen o s’abaixen segons si el preu ques’hagi fixat a Chicago és baix o alt.L’Organització Mundial del Comerç(OMC) té previst eliminar del tot els aran-zels en pocs anys.

Horta i fruita.El mercat d’aquests produc-tes és d’abast més local donat que no se’npoden guardar grans estocs (la localitat ésrelativa,però.Fa anys que, fent servir refri-geració i altres tècniques de conservació,es transporta sobretot fruita de cap a capdel món. El 2002 a Mercabarna es vacomercialitzar tanta producció catalanacom estrangera).

El funcionament del mercat, però, ésmolt similar. En aquest cas els canals sónla venda directa (molt minoritari), la indús-tria alimentària i les grans superfícies (pera productors grans) i els mercats majoris-tes, que funcionen per la llei de l’oferta ila demanda. Els majoristes negocien ambels minoristes (bàsicament botigues i restau-rants) i donen al pagès un 88% del preuque en treuen.En aquest cas hi ha moltís-sims productors,de manera que la compe-tència és ferotge.

Ramaderia. En aquest sector es dóna,sobretot pel porc i l’aviram, el que s’ano-mena integració: un ramader produeixexclusivament per a una indústria càrnia,de manera que a efectes pràctics és comsi fos un assalariat d’aquesta empresa, quedecideix el “sou”que li paga,és a dir,a quantli compra la producció.

CONSEQÜÈNCIESDisminució de la renda.El resultat d’aques-ta competència a nivell local i mundial ésque els preus es mantenen constants o finsi tot baixen al llarg dels anys, tal com esmostra a les gràfiques de la pàgina ante-rior. Un dels pagesos que hem consultatper elaborar l’article ens explicava que fa vintanys el tractor li va valdre un milió i migde pessetes i va vendre el blat a 29 pessetesel quilo; actualment un tractor equivalentval 12 milions i el blat s’ha venut a 20 pts/kgl’estiu passat; el preu de cost és d’unes 18.Una altra característica d’aquest mercat ésque es donen,especialment en horta i frui-ta, fluctuacions molt grans en poc temps(vegeu les gràfiques en aquesta pàgina),cosaque aporta incertesa i inestabilitat.

A l’altre extrem de la cadena producti-va, el preu dels aliments és dels que pujamés (del 2002 al 2003, l’IPC del sectord’alimentació va créixer un 4’1% i el gene-ral un 2’1%). L’any 2002, aquest preu devenda al públic va ser gairebé tres vegadesmés gran que el preu en origen pelsproductes ramaders i gairebé cinc vegadespels productes agrícoles5.

En aquest escenari,molts agricultors nopodrien subsistir sense les subvencionspúbliques.Segons l’OCDE,el 2002 repre-sentaven el 35% dels ingressos dels page-sos de la Unió Europea.

productores3 i perquè no és fàcil sortir dela dinàmica majoritària.La fam al món,d’al-tra banda,no s’ha pas acabat,perquè no estàcausada per una manca d’aliment sinó peruna distribució desigual dels recursos.L’any 2001 Argentina va produir prou blatcom per alimentar la Xina i l’Índia juntes,però al país hi havia gana4. Només hemd’anar a algun contenidor a la porta d’unsupermercat per veure la quantitat demenjar que llencem.

Especialització.Per tal de maximitzar laproductivitat amb el menor cost possible,s’ha tendit a l’especialització. El pagès esconcentra en el treball d’un sol conreu icompra maquinària específica (per exem-ple una màquina de netejar pastanagues)amb la perspectiva d’amortitzar-la gràciesa l’alta producció. Això comporta moltrisc: una pèrdua de collita per una malal-tia o pel clima, o un preu baix al mercat(per exemple perquè ha arribat un carre-gament del teu mateix cultiu al mercat,procedent de Sudamèrica), no es podencompensar amb la collita d’un altre cultiu.

COMERCIALITZACIÓCereals i llegums. Es poden vendre direc-tament a indústries de pinso o farineres (quecompren a l’engròs i per tant a productorsgrans) o a cooperatives o magatzemistesintermediaris que els posaran al mercat através de les llotges, on es negocien elspreus en base a la llei de l’oferta i la deman-da.El mercat d’aquests productes és d’abastmundial i està dominat per la llotja deChicago: el preu que s’acordi per al blat ala llotja de Barcelona depèn del preu del

222324252627282930313233

0

5

10

15

20

25

30

35

50

100

150

200

250

300

350

400

envio calendari, editorial.Perqu?a corba 1b no creixi, hi hauriem d'afegiruna segona corba.Els punts s?8

1,9099 2,8500 6,4601 13,4902 22,4203 32,68

La llegenda que ja tenies ?per la corba que jatenies, i la llegendad'aquesta nova corba ?

Evoluci? l'?dex de Preus al Consum pelsproductes d'alimentaci?

a font, a m?de Mercabarna hi ha d'haverInstitut Nacionald'Estad?ica.

envio calendari, editorial. Perquè la corba 1b no creixi,hi hauriem d'afegir una segona corba. Els punts són:

98 1,90 99 2,85 00 6,46 01 13,49 02 22,42 03 32,68

La llegenda que ja teniesés per la corba que ja tenies, i la llegenda d'aquesta nova corba és:

Evolució de l'Índex de Preusal Consum pels productes d'alimentació

Com a font, a més deMercabarna hi ha d'haver Institut Nacional d'Estadística.

0,50

0,55

0,60

0,65

0,70

0,75

0,80

0,85

FLUCTUACIONS EN ELS PREUS AGRÍCOLES

Hi ha quatre cobres, amb etiquetes 1990, 1995, 2000, 2003.OJO!! La del 2003 està calculada amb una fórmula a partird’una columna que té euros/quilo. Espero que pugueu agafarbé els valors...Llegenda b): Mitjana setmanal del preu de fruites i hortalissesa Mercabarna. Eix Y: euros per quilo. Font: Mercabarna.Hi ha tres corbes, amb etiquetes 2001, 2002, 2003.

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

0

5

10

15

20

25

30

35

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Gràfica 2És a la Hoja1 de l’excel contextGràfiques. Són dues corbes, unaper blat (a) i una per horta i fruita (a). Penso que no podenanar a la mateixa gràfica perquè els valor són molt dispars il’interval d’anys no és el mateix, però si trobeu que queda milloren una sola vosaltres mateixos. A l’eix X hi va anys.Títol: Evolució de preus agrícoles els últims anysLlegenda a): Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cerealsde Barcelona. Eix Y: pessetes per quilo. Font: Llotja de Cerealsde Barcelona.Llegenda b): Mitjana anual del preu de fruites i hortalisses aMercabarna. Eix Y: euros per quilo. Font: Mercabarna.

Potser queda més bé posar una sola llegenda? Vosaltresmateixos.

Gràfica 3És a la Hoja2 del mateix arxiu. Igual queabans, blat (a) i horta i fruita (b). A l’eix Xhi van números de setmana i la llegenda“setmana”.Títol: Fluctuacions en els preus agrícolesLlegenda a): Mitjana setmanal del preu delblat a la Llotja de Cereals de Barcelona. EixY: pessetes per quilo. Font: Llotja de Cerealsde Barcelona.Hi ha quatre cobres, amb etiquetes 1990,1995, 2000, 2003. OJO!! La del 2003 estàcalculada amb una fórmula a partir d’unacolumna que té euros/quilo. Espero quepugueu agafar bé els valors...Llegenda b): Mitjana setmanal del preu defruites i hortalisses a Mercabarna. Eix Y:euros per quilo. Font: Mercabarna.Hi ha tres corbes, amb etiquetes 2001, 2002,2003.

2.003 2.000 1.995 1.990

23,56 24,50 28,00 30,0023,56 24,75 28,85 30,0023,56 24,75 28,85 30,0023,06 25,00 28,85 30,5022,05 25,00 28,85 30,5022,05 25,00 28,00 30,5022,05 25,00 28,00 29,5022,05 25,00 28,00 29,5022,05 25,00 27,25 29,5021,30 25,00 28,00 29,5021,30 25,00 27,75 29,5021,30 25,00 27,75 29,5021,30 25,00 27,75 29,7521,30 25,50 27,75 30,0022,05 25,50 27,75 30,0022,30 25,50 27,25 30,0022,55 25,50 27,25 30,0023,06 25,50 27,75 30,0022,55 25,75 27,75 30,5022,55 26,00 27,75 30,5022,55 26,00 28,75 30,5022,55 26,00 29,00 30,5022,52 26,00 29,50 30,6522,35 26,00 29,50 30,0022,35 24,50 29,50 30,0022,68 22,50 29,50 30,0023,02 22,50 29,50 27,2523,02 22,25 28,25 27,2523,02 22,25 28,25 28,2524,02 22,50 28,25 28,2524,02 22,50 28,25 28,2524,68 23,00 28,00 28,2525,02 23,25 28,00 28,2525,02 23,25 28,00 28,5025,02 23,25 28,00 28,5026,02 23,25 28,00 28,7526,02 23,25 28,00 29,0026,02 23,50 28,75 29,0026,69 23,50 28,75 29,0027,02 23,50 28,75 28,7527,27 23,50 28,75 29,7527,27 23,50 29,25 29,5028,35 23,50 29,25 29,5028,69 23,50 29,65 29,5030,02 23,50 29,65 30,0030,02 23,75 29,65 30,0030,02 24,00 29,65 29,3530,02 24,25 29,65 30,5030,36 24,50 29,65 30,5030,06 24,50 29,25 30,5030,36 24,50 30,5030,52 24,50

23,5623,5623,5623,0622,0522,0522,0522,0522,0521,3021,3021,3021,3021,3022,0522,3022,5523,0622,5522,5522,5522,5522,5222,3522,3522,6823,0223,0223,0224,0224,0224,6825,0225,0225,0226,0226,0226,0226,6927,0227,2727,2728,3528,6930,0230,0230,0230,0230,3630,0630,3630,52

24,5024,7524,7525,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,0025,5025,5025,5025,5025,5025,7526,0026,0026,0026,0026,0024,5022,5022,5022,2522,2522,5022,5023,0023,2523,2523,2523,2523,2523,5023,5023,5023,5023,5023,5023,5023,5023,7524,0024,2524,5024,5024,5024,50

28,0028,8528,8528,8528,8528,0028,0028,0027,2528,0027,7527,7527,7527,7527,7527,2527,2527,7527,7527,7528,7529,0029,5029,5029,5029,5029,5028,2528,2528,2528,2528,0028,0028,0028,0028,0028,0028,7528,7528,7528,7529,2529,2529,6529,6529,6529,6529,6529,6529,25

30,0030,0030,0030,5030,5030,5029,5029,5029,5029,5029,5029,5029,7530,0030,0030,0030,0030,0030,5030,5030,5030,5030,6530,0030,0030,0027,2527,2528,2528,2528,2528,2528,2528,5028,5028,7529,0029,0029,0028,7529,7529,5029,5029,5030,0030,0029,3530,5030,5030,5030,50

0,710,710,730,700,710,740,740,770,780,740,730,710,730,690,730,770,710,780,650,670,700,660,630,660,620,680,600,580,620,560,550,510,540,570,570,600,550,590,590,690,610,650,640,640,580,570,560,570,620,650,660,62

0,650,550,530,550,570,580,600,610,650,650,620,640,600,610,680,720,750,750,700,730,700,700,680,680,690,660,640,630,600,590,560,530,550,530,550,580,590,590,610,670,660,670,590,610,550,600,620,560,580,640,710,72

0,530,650,620,650,600,690,740,750,750,760,640,700,750,790,750,730,740,760,760,700,740,740,690,760,730,750,670,720,630,690,760,580,650,750,650,720,810,840,800,750,750,730,750,740,740,810,770,670,680,710,800,70

0,50

0,55

0,60

0,65

0,70

0,75

0,80

0,85

SETMANA

EUROS PER QUILO

1 20 30 40 5010

PESSETES PER QUILO

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

SETMANA

1 20 30 40 5010

Mitjana setmanal del preu del blat a la Llotja de Cereals de Barcelona.Font: Llotja de Cereals de Barcelona

Mitjana setmanal del preu de fruites i hortalisses a MercabarnaFont: Mercabarna

2002 20032001

Gràfica 2És a la Hoja1 de l’excel contextGràfiques.Són dues corbes, una per blat (a) i una perhorta i fruita (a). Penso que no poden anara la mateixa gràfica perquè els valor sónmolt dispars i l’interval d’anys no és elmateix, però si trobeu que queda millor enuna sola vosaltres mateixos. A l’eix X hi vaanys.Títol: Evolució de preus agrícoles els últimsanys Llegenda a): . Eix Y: pessetes per quilo.Llegenda b): . Eix Y: euros per quilo.

Potser queda més bé posar una solallegenda? Vosaltres mateixos.

EVOLUCIÓ DE PREUS AGRÍCOLES ELS ÚLTIMS ANYS

2000199519901985

Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cereals de BarcelonaFont: Llotja de Cereals de Barcelona

Mitjana anual del preu de fruites i hortalisses a MercabarnaFont: Mercabarna, Institut Nacional d’Estadística

PESSETES PER QUILO

Mitjana anual del preu del blat a la Llotja de Cereals de Barcelona

2000 20031990 1995

Altresimportacions11%

Catalunya 21%

País Valencià18%

Andalusia16%

Múrcia7%

Altres nacional17%

França10%

PROCEDÈNCIES DELS PRODUCTES COMERCIALITZATSA MERCABARNA DURANT L’ANY 2002

Font: Mercabarna

EUROS PER QUILO

1’90

1,902,856,4613,4922,42

32’68

2’42

Evolucióde l’Índex dePreus al Consumdels aliments

3 Són grans empreses agroquímiques, algunes deles quals estan també entre les principals fabri-cants de llavors.4 Doug Parr (Greenpeace): Seguretat alimentàriaper a tots els habitants del món, 2002.5 Coordinadora de Organizaciones deAgricultores y Ganaderos (COAG): “Fallo” en elmercado/sistema agroalimentario, 2003.


Dependència. Donat el funcionamentd’aquest mercat, els productors es veuenabocats a reduir al màxim els costos, i pertant planten varietats estandaritzades, apli-quen pesticides i fertilitzants químics buscantque – aquest any – la collita sigui bona...és a dir, es veuen abocats a dependre de laindústria agroquímica, com dèiem abans.

També depenen de la tecnologia – avuiuna explotació agrícola o ramadera no potfuncionar sense un enginyer agrònom –,de les subvencions – i per tant de la polí-tica agrària que s’apliqui – i del mercatinternacional – i per tant de la políticacomercial mundial. Tot això sumat a ladependència inexorable del clima i lespluges. Com deia un dels agricultors quehem consultat: abans els pagesos miràvem elcel, ara a més mirem cap a Brussel·les,Chicagoi les cimeres de l’OMC.

Abandó.Tradicionalment,una de les moti-vacions per deixar l’agricultura ha estatque la feina del camp és dura. Avui s’hisuma la precarietat econòmica (es guan-yen més diners amb moltes altres activi-tats7) i la inestabilitat que deriva de la

dependència de factors incontrolables enpràcticament tots els aspectes. S’hi sumatambé el fet que avui la vida s’articulaentorn de les ciutats (un 48% de la pobla-ció mundial viu en ciutats8).

Així,el nombre de baixes és elevat,espe-cialment entre els pagesos que es dedi-quen a un sol producte i els petits. Unaopció seria augmentar el tamany de l’ex-plotació,però això requereix una inversiómolt gran;a Almeria els pagesos tenen unamitjana d’endeutament de 20 milions9.Als Estats Units la principal causa de mortentre els pagesos és el suïcidi, amb unataxa tres cops més gran que entre la restade la població10.

Degradació del medi rural. Les terresagrícoles es veuen envaïdes per l’expansióurbana i les infrastructures de transport, odeixen pas al creixement de masses fores-tals de poca qualitat. Els pobles es desha-biten, s’envelleixen o opten per dedicar-se al turisme o a l’oci rural – que enocasions degrada encara més l’entorn –,amb la qual cosa depenen totalment deles ciutats.

En definitiva,el model agrícola que s’apli-ca avui a l’Estat espanyol tendeix cap a undesequilibri important entre l’agricultu-ra – font principal d’aliment – i altres acti-vitats (com el turisme), i entre l’espai natu-ral i els àrees urbanitzades. És desitjableaquest desequilibri?

Per la banda del consum responsabletenim opcions que potencien un modelmés igualitari, segur i sostenible, com lesque proposem en les seccions Perquès iEines d’aquest número.

Fonts d’informació que hem consultat:Coordinadora de Organizaciones de Agricultores yGanaderos, D. López i J.A. López: Con la comida nose juega. Traficantes de Sueños 2003, Institut deRecerca i Tecnologia Agroalimentàries, pagesos(Francesc Moncusí, Joan Gomà, José Ángel López,Pep Riera, Ramón García, Vicent Martí), revista ElPimiento Verde, Unió de Pagesos.

7 Segons el Ministeri d’Agricultura, la rendamitjana agrària és la meitat que la de la indús-tria i els serveis.8 Nacions Unides, Urban and Rural Areas, 2003.9 COAG.10 Internacional Society for Ecology andCulture.


A l’Estat espanyol hi ha unes 15.000 empreses que elaboren pa, amb una mitjana de vuittreballadors, i uns 164.000 punts de venda amb una mitjana de 1’3 treballadors. Gairebé el30% dels llocs de treball de la indústria alimentària corresponen al sector del pa1.

Als anys 80 van aparèixer les empreses de producció industrial; avui n’hi ha 26. Segons laConfederación Española de Organizaciones de Panadería, la liberalització dels preus del pa el1987 i l’aparició dels productes semielaborats (masses congelades i pans precuits) en la dècada dels 90està provocant en el sector una revolució i reestructuració més profundes que les ocorregudes en els últims3.000 anys i que no ha fet sinó començar.

compren gairebé la meitat del cafè quees produeix al món2. L’ONG interna-cional Oxfam s’ha adreçat a aquestesempreses proposant-los una sèrie demesures a prendre perquè les condicionsde vida dels productors de cafè millo-rin (vegeu el requadre El mercat del cafè).Segons Oxfam, Sara Lee no ha donatpràcticament cap pas en aquest sentit3.

· Seguint la pràctica habitual dintre delsector tèxtil i molts d’altres, Sara Leesubcontracta la confecció de part de laseva roba a fàbriques de països de màd’obra barata, en les quals les condicionslaborals són molt pobres (vegeu el núme-ro 8 d’Opcions). Participa en el WRAP(Programa Mundial de Certificació dela Producció Responsable de Roba),unprograma de certificació que té per missió

BimboL’empresa Bimbo es va crear el 1964 aBarcelona.Fa pa de motllo i brioixeria en11 plantes repartides per tota la Península.

El 2001 va ser comprada per Sara LeeCorporation, una de les multinacionalsmés grans del món.Té activitat en el sectord’alimentació (embotits, salses, pa i brioi-xeria, menjar preparat, cafè i te), tèxtil(roba interior i esportiva), drogueria iperfumeria.És propietària d’empreses comCruz Verde-Legrain i de marques comSanex, Marcilla o Wonderbra.

ASPECTES SOCIALS· Sara Lee és una de les cinc principals

empreses en el sector del cafè, junta-ment amb Philip Morris, Nestlé,Procter&Gamble i Tchibo. En conjunt

garantir que a les fàbriques es complei-xen determinades normes referents acondicions laborals. Segons la MaquilaSolidarity Network, el WRAP té pocacredibilitat entre organitzacions sindi-cals i socials, que el veuen com una einade les multinacionals per esquivar unsistema de control independent i trans-parent.Les normes que exigeix es reduei-xen pràcticament a què es compleixi lalegislació laboral dels països i no inclouennormes més estrictes de l’Organització

Els elaboradors de pa

1 Confederación Española deOrganizaciones de Panadería: Datos del sectorde panadería en España, 20012 Multinational Monitor, desembre 20023 www.maketradefair.com/ca


Internacional del Treball, ni tan sols pelque fa a treball infantil5.

· Sara Lee ha donat 19.450 euros a polí-tics per les eleccions presidencials nord-americanes d’aquest any (el 53% al partitdemòcrata i el 47% al republicà)6.

· Segons la revista Multinacional Monitor7,el 1998 hi va haver un brot infecciós alsEstats Units que va afectar un centenarde persones i 21 en van morir.La infec-ció provenia d’una fàbrica de salsitxesde Sara Lee.Segons el diari Detroit FreePress i l’advocat de les víctimes,Sara Leehi havia detectat una contaminació bacte-riana però no ho va notificar,per la qualcosa va ser acusada de crim. El cas es vatancar quan Sara Lee i el fiscal van publi-car una nota de premsa conjunta en quèanunciaven un acord pel qual es decla-rava l’empresa culpable de delicte menori se li imposava una multa de 200.000euros.No hi ha cap altre cas en la justí-cia criminal nord-americana en què lafiscalia i l’acusat facin una declaracióconjunta.

EcoopanÉs una petita cooperativa de Madrid.Pastael pa a mà i el cou en dos forns domès-tics. Proveeix de pa i està implicada ambuna altra cooperativa formada per produc-tors i consumidors (Bajo el Asfalto está laHuerta, en parlarem al proper númerod’Opcions) per tal de fomentar la pràcticadel consum responsable.

MEDI AMBIENT· Tots els cereals són de cultiu ecològic.· Distribueix a domicili del client un cop

per setmana movent-se amb el trans-port públic.

El Forn de Can BusquetsÉs una petita empresa familiar fundada fa20 anys a L’Ametlla del Vallès.Fa pa i brioi-xeria per a consum general i per a perso-nes que tenen algun requeriment dietè-tic específic.

MEDI AMBIENT· Tots els cereals i la majoria de les matè-

ries primeres que utilitza són de cultiuecològic.

· Distribueix a la província de Barcelona(i algun altre punt aïllat) un cop persetmana.

Marca Empresa

Sara LeeCorporation1

Ecoopan

El Forn de Can Busquets

Europastry2

Forn Mistral

Pa d’en Pitus

Groupe Holder

PanaderíaRincón delSegura

Vilapan

Activitats

Alimentació, tèxtil, drogueria i perfumeria

Elaboració de pa

Elaboració i venda de pa i brioixeria dietètica i ecològica

Elabora i ven pa i brioixeria i fabrica pa precuit i pastes congelades

Elabora i ven pa i brioixeria

Fa farina i elabora pa ecològic

Elabora i ven pa, brioixeria i pastisseria i fabrica pa precuit ipastes congelades

Cultiva cereals, fa farina i elaborapa. Comercialitza llegums i oli ecològics

Elabora i ven pa

Tipus

Multinacional

Cooperativa

Empresa unipersonal

Grup empresarial

Empresa unipersonal

Empresa unipersonal

Multinacional

Comunitat de béns

Petita

Propietat

95.000 accionistes

Els tres socis

Jordi Clapés

58% família Gallés, 22% Inversions Fenec,20% Banc de Sabadell

Jaume Bertran

Josep Ibañez

Família Holder

Els tres socis

Forn de la Plaça, Ramon Bonet

Treballadors

145.800

3

5

1.250

20

1

4.300

13

67

PERFIL DELS ELABORADORS DE PA

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

D’on és

Estats Units

Madrid

L’Ametlla del Vallès(Vallès Oriental)

Sant Cugat del Vallès(Vallès Occidental)

Barcelona

Vilada (el Berguedà)

França

Villares - Elche de laSierra (Albacete)

Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)

Segons explica la Xarxa de ConsumSolidari4, el cafè és el producte mésimportat del món després del petro-li. Mentre que els països del Nord enconsumeixen el 80%, la produccióes concentra en països de climatropical. El mercat internacional delcafè ve determinat per la llei del’oferta i la demanda i per especula-cions financeres a les borses deNova York o Londres; el preu ésmolt inestable i va a la baixa. Abansque arribi a les nostres taules, elcafè ha passat per les mans d’inter-mediaris i grans empreses multina-cionals que s’emporten la millorpart del negoci. Segons Oxfam, en10 anys els ingressos dels païsosproductors han passat de 12.000 a5.000 milions d’euros, mentre queel preu de venda al públic ha passatde 30.000 a 70.000 milions d’euros.Aquesta situació fa les condicionsde vida molt difícils als camperolsproductors de cafè, 25 milions depersones a tot el món.

EL MERCAT DEL CAFÈ

4 www.xarxaconsum.org/materials.html5 www.cleanclothes.org/codes/02-11-codupd.htm6 www.opensecrets.org/industries/contrib.asp?Ind=G21007 www.multinationalmonitor.org/mm2001/01december/dec01corp1.html


El Molí Vell, FripanAquestes dues empreses pertanyen aEuropastry, un grup empresarial amb laseu a Sant Cugat del Vallès.Té l’origen enun forn que es va fundar el 1863 aCastellterçol (Vallès Oriental).

Fripan és una de les principals fabri-cants industrials de pa precuit. Té nouplantes de producció a Catalunya i una aMadrid, Galícia i les Canàries. Exporta elpa precuit i congelat a Europa, els EstatsUnits, Puerto Rico, la RepúblicaDominicana i Cuba.Cada any treu dotzeproductes nous, sis de pa i sis de brioixe-ria (per exemple fa pa enriquit amb fibrao àcids Omega 3, pa d’olives, etc.).

El Molí Vell és una cadena de 15 fornsi 126 fleques situades a l’àrea metropo-litana de Barcelona (la majoria), algunsaltres punts de Catalunya, Zaragoza iGalícia. En els forns s’elabora pa demanera bastant tradicional. La meitat delpa que es ven a les fleques està fet enaquests 15 forns i l’altra meitat és paprecuit de Fripan, excepte per les boti-gues de fora de Catalunya que noméstenen pa Fripan.

Europastry també té Frida, una divisióque fa pastes congelades per a brioixeria.Un 22% de l’empresa és propietatd’Inversions Fenec, una empresa d’inver-

sions que pertany al mateix propietari queVall Companys,una de les principals empre-ses espanyoles de producció de carn deporc i pollastres, pinso i medicaments pera animals.

MistralÉs un forn de barri fundat el 1879.Actualment el porta la cinquena genera-ció de la família Bertran.Només ven el paen dues botigues pròpies al centre deBarcelona.

Pa d’en PitusÉs una empresa familiar de Vilada (elBerguedà). El 99% del blat que fa servirprové d’una finca agroramadera que hi haa pocs quilòmetres,que es gestiona seguintles normes de la biodinàmica (vegeu elnúmero 4 d’Opcions, p. 4). Mol el blat enun molí de pedra propi. La majoria d’in-gredients ornamentals que posa al pa prove-nen del Berguedà.

MEDI AMBIENT· Tots els cereals són de cultiu ecològic.· Un cop per setmana es distribueix el pa

a tot Catalunya (en alguns llocs dos copsper setmana).

Contacte

www.saralee.com93 476 79 00

[email protected]

93 843 23 57

93 504 17 00

93 301 80 37

93 823 81 61

93 457 91 67

967 41 04 62

93 658 60 00

Plantes deproducció

500 a 55 països (11 a Espanya)

1 a Madrid

1 a L’Ametlla del Vallès

El Molí Vell: 15Fripan: 12

1 a Barcelona

1 a Vilada

3 plantes indus-trials i uns 240forns a França, uns15 forns a l’estran-ger (2 a Catalunya)

1 a Villares-Elche de la Sierra

1 a Sant Climent de Llobregat

Facturació 2003(milers d’euros)

18.291.000

No ho revela

No ho revela

204.000

No ho revela

No ho revela

216.000

500

2.500

Mercat

Tot el món (61% Estats Units)

Comunitat de Madrid

Catalunya

Espanya, exportació a 14 països

Barcelona

Catalunya

França, 9 països més

Espanya peninsular

Viladecans

Punts de venda

Comerços genèrics

Venda directa, cooperatives i associacions de consum ecològic

Fires de productes ecològics i artesans, botigues pròpies i deproductes ecològics, herbolaris i dietètiques

El Molí Vell: botigues pròpiesFripan: fleques, restaurants, gasolineres, supermercats, etc.

Dues botigues pròpies

Botigues de productes ecològics, herbolaris, dietètiques, gurmet

Botigues pròpies (98%) i grans superfícies

Botigues de productes ecològics, herbolaris, dietètiques, restaurants vegetarians i associacions de consumidors

80% botigues pròpies, 20% altres fleques

Beneficis 2003(milers d’euros)

1.221.000

No ho revela

No ho revela

No ho revela

No ho revela

No ho revela

No ho revela

56

No ho revela

PaulLes fleques Paul pertanyen a una empre-sa familiar francesa que es va fundar el1889 a Lille.Té dues divisions de produc-ció.La majoritària (li aporta un 80% de lafacturació) elabora pa de manera tradi-cional en uns 240 forns en diverses pobla-cions de França i uns 30 a l’estranger (2 aCatalunya),propis o en franquícia.Algunsdistribueixen a altres botigues de la loca-litat.A França fa servir una varietat de blatantiga,de molta qualitat de proteïna i bongust però poc productiva (un 30% menysque la mitjana) i per tant més cara. Pagauns 300 pagesos francesos perquè culti-vin aquest blat només per a Paul, seguintles normes de l’agricultura integrada(consisteix a fer un ús controlat dels fito-sanitaris químics). A Catalunya fa servir

1. Altres marques de Sara Lee: Silueta, Bony, Tigretón, Martínez, Ortiz, Semilla de Oro, Madame Brioche, Eagle – The Snack Company, Pop Up, Natreen, Marcilla, Soley,Sueños de Oro, Hornimans, Sanex, Delial, S3, Monsavon, Williams, Petit Cheri, Kiwi, Ambi Pur, Cruz Verde, Bloom, Cucal, Polil, Playtex, Dim, Wonderbra, Abanderado,Unno, Ocean, Princesa, Hanes, Champion, Just My Size2. Altres marques d’Europastry: Yaya María, Frida


Rincón del SeguraÉs una empresa que va sorgir d’una comu-nitat seguidora del filòsof pacifista Lanza delVasto.Es va establir el 1992 com una comu-nitat de béns.Conrea diversos cereals fentun cultiu ecològic i té dos molins de pedra,on es mol tota la farina que fa servir (encompra part a altres pagesos propers).Desde fa poc també comercialitza llegums ioli de producció ecològica.

MEDI AMBIENT· Tots els cereals són cultiu ecològic.· Dos cops per setmana es distribueix el

pa a tota la península.

VilapanÉs una empresa que fa pa per al munici-pi de Viladecans des del 1978.Actualmenthi té 15 botigues, i l’obrador és a SantCliment de Llobregat. És un dels socisfundadors de Pa Sense Fronteres,una ONGque envia farina a països del Sud.

Una part del pa que fa és precuit,però noel congela ni el guarda en estoc sinó que eltransporta diàriament a les botigues, ons’acaba de coure.També satisfà la demandade pa calent d’una altra manera: pasta al’obrador i llavors transporta la pasta a les boti-gues, on fermenta i es cou el pa.D’aquestamanera evita la interrupció de la cocció.

una varietat cultivada a l’Aragó amb carac-terístiques semblants.

La divisió industrial té tres plantes aFrança que fan pa precuit i brioixeriacongelada. Es ven en la cadena de flequespròpia Saint Preux i en grans superfíciesfranceses, i se n’exporta.A França tambété els salons de te Ladurée.

MEDI AMBIENT· A França fa pa ecològic, li aporta un

1’5% de la facturació.· La brioixeria i alguns panets es porten

congelats des de França un cop cadasetmana.

Marca Tipus de pa

De motllo.Farina blanca i integral

Ecològic.Farina integral

Ecològic.Farina blanca isemiintegral

Comú.Farina blanca i integral

Precuit.No contesta quinstipus de farina faservir

Comú, 5% ecològic.Farina blanca, integral, semiintegrali pa amb segó

Ecològic.Farina integral isemiintegral

Comú.Farina blanca, integral i semiintegral

Ecològic.Farina semiintegral

Comú i precuit (25%).Farina blanca, inte-gral, semiintegral i pa amb segó

Llevat

Llevat premsat

Llevat premsat

50% llevatmare,50% llevatpremsat

98% llevatmare, 2% llevat premsat

No contesta

50% llevatmare, 50% llevatpremsat

Llevat mare

Llevat premsat(poc)

Llevat mare

90% llevatmare, 10% llevatpremsat

Forma d’elaboraciói envasament

Fa servir complements iadditius.Envasa amb conservants

No fa servir complements niadditius.Fa servir sal sense refinar.Envasa sense conservants

Fa servir millorants i comple-ments naturals.No fa servir additius.Envasa sense conservants

Fa servir additius esporàdicament.No envasa

No contesta sobre la formad’elaboració.Envasa amb conservants

Fa servir millorants i lecitina.Envasa sense conservants

No fa servir complements ni additius.Fa servir sal sense refinar.Envasa sense conservants

Fa servir millorants nomésen les baguetes.No fa servir additius.No envasa

No fa servir complements niadditius.Fa servir sal sense refinar.Envasa sense conservants

Fa servir millorant (poc).No fa servir additius.No envasa

Localitat

Blat d’Espanya, Europa i Estats UnitsMolins arreu d’Espanya11 plantes de produccióVenda a Espanya i Portugal

Blat de Castella La Manxa i ValladolidMolí a AlbaceteForn a MadridVenda a la comunitat de Madrid

Blat de CatalunyaMolí al BagesForn a L’Ametlla del VallèsVenda principalment a la província de Barcelona

No coneix l’origen del blatMolí a Lleida15 forns a l’àrea metropolitana de Barcelona Venda a la mateixa àrea

No contesta sobre l’origen del blat i l’ubicació delsmolins.Fàbriques a Catalunya, Madrid, Lugo i CanàriesVenda a Espanya i 14 països

Blat d’AragóMolí a Huesca i Lleida; per a la farina ecològica aSant Cugat i Montblanc.Forn a BarcelonaVenda a la fleca mateixa

Blat del BerguedàMolí a ViladaForn a ViladaVenda a Catalunya

Blat d’AragóMolí a LleidaForn a Barcelona i TarragonaVenda a Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Tarragona

Blat de Castella La ManxaMolí a VillaresForn a VillaresVenda a Espanya peninsular

Blat d’Espanya, Europa i Nord-amèricaMolí a LleidaForn a Sant Climent de LlobregatVenda a Viladecans

Què en fadel pa sec

No fa pa fresc

No en sobramai (produeixper encàrrec)

Pa ratllat

S’entrega auna empresade reciclatge

No fa pa fresc

Part es desti-na a pinso ipart a entitatsbenèfiques

Es llença

Es ven a unagricultor queel dóna albestiar

Es dóna albestiar

Es destina apinso

ELS FABRICANTS I ELS PUNTS CALENTS1

1. Les dades de Bimbo i Paul corresponen a l’activitat d’aquestes empreses a l’Estat espanyol.


aa BBiiooCCuullttuurraa BBaarrcceelloonnaa 22000044MMAADDEERRAASS NNOOBBLLEESS DDEE LLAA SS IIEERRRRAA DDEE SSEEGGUURRAA967 435 907 [email protected] 530 393 www.maderasnobles.net

uunnaa iinnvveerrssii�óeeccooll�òggiiccaa

�èttiiccaarreennttaabbllee

AARRBBRREESSAARRBBRREESS


Fruites i verdures del temps

Com hem vist en la secció

Perquès, consumint aliments

de temporada afavorim

un model agrícola local

i adaptat al medi. En aquest

calendari es mostra l’època

de collita de les fruites

i hortalisses més comunes.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Mariano Bueno i Jesús Arnau: Agenda del huertoy el jardín ecológico. RBA Integral, 2003.

www.geocities.com/mariano_bueno

www.hortec.org/productes/fruita.htm i www.hortec.org/productes/verdura.htm. S’indicaquines verdures es conreen en hivernacle encada moment.

Contacte dels consells autonòmics d’agriculturaecològica:www.mapa.es/es/alimentacion/pags/ecologica/info.htm

Cooperatives de consum ecològic: Opcions, núm.6, secció Eines.

Extremadura) els productes de prima-vera, estiu i tardor poden avançar-semitja estació i allargar-se mitja més.Enaquest cas els conreus amb més restric-ció són els que necessiten molta aigua.Per a les plantes que espiguen amb lacalor, les temporades s’escurcen.

· A les Canàries i zones d’Almeria,Granada i Màlaga amb clima semitro-pical (la “costa tropical”) es podentrobar verdures i fruites d’estiu duranttot l’any, a més de fruites tropicals(plàtan, pinya, papaia, xirimoia, alvo-cat, mango…).

Cal tenir present que:· En totes les regions hi ha àrees amb

microclimes on les condicions per alconreu poden variar significativamenten pocs quilòmetres.

· Les temporades es poden desplaçar,escurçar o allargar segons el tempsque faci cada any.

· Hi ha moltíssimes varietats que cons-titueixen excepcions al calendari.

HIVERNACLESEn general les temporades de collita espoden modificar mitjançant el conreuen hivernacle. És una tècnica usada desde l’antiguitat i que en algunes regionsés l’única via per tenir una mínima varie-tat d’hortalisses de conreu local. Noobstant això, cal tenir en compte algu-nes coses:· El valor nutritiu de les verdures és

menor, perquè l’absència de radiaciósolar directa afecta la manera com lesplantes fan la fotosíntesi (encara queestiguin a una temperatura en què podendesenvolupar-se).

· Els plàstics s’han de canviar completa-ment cada poques temporades,de vega-des fins i tot cada any.Això comportaun consum de materials molt importantallà on s’usen de forma massiva pertransformar completament les condi-cions climàtiques de la zona.

Reduir el consum d’hortalisses d’hi-vernacle és especialment fàcil en les zonesclimàtiques amb més varietat de produc-ció durant tot l’any.

Com podem saber si una verduraés d’hivernacle? Ho podem preguntar enels punts de venda, i de passada potencia-rem una nova cultura del consum. Laprobabilitat és menor si consumim produc-tes locals de temporada. n

El calendari que presentem indica lestemporades de collita de diferents frui-tes i verdures.Volem recalcar que nomésés una referència per associar a grans tretsproductes amb estacions, ja que els climesi les condicions per a l’agricultura que esdonen a l’Estat espanyol són molt variatsi resulta impossible fer-ne un retrat precíssense dedicar-hi un llibre sencer.Per tenirdades més concretes sobre la nostra zonapodem seguir les indicacions que donemen aquest article, preguntar a pagesos obotigues locals i consultar les fonts quedonem en l’apartat Per a més informació(facilitem el contacte d’algunes entitatsdedicades a l’agricultura ecològica perquèen aquest sector és on és més probableque trobem interès pel conreu local i detemporada).

Menjar fruita i verdura del temps enspot ajudar a descobrir noves receptes,com ara les amanides hivernals amb colsi sense tomàquets ni cogombres. Parlantde menjar del temps, tenim també elsbolets, majoritàriament de tardor tot ique en alguns llocs s’allarguen fins a l’hi-vern o fins i tot la primavera. Per altrabanda, amb la collita de temporada podemfer conserves.

COM LLEGIR EL CALENDARI DES DE LES DIFERENTS REGIONSESPANYOLESEl calendari correspon a la província deCastelló,per ser el clima mediterrani l’in-termedi entre els que es donen a Espanyai Castelló la província on el temps és mésestable. Per a lectors d’altres regions lamanera d’utilitzar-lo seria:· Costa mediterrània, les Balears i les

zones d’Andalusia i Extremadura quetenen condicions climàtiques similars:a grans trets es pot aplicar el mateixcalendari.

· En zones més fredes (la zona de climacontinental, tot el nord i les zones demuntanya) en general els períodes s’es-curcen:es comença a collir una mica méstard i s’acaba una mica abans.En zonesmolt fredes les plantes que necessiten méssol i calor (tomàquets, albergínies) espoden conrear només en hivernaclefins i tot a l’estiu.Els estius suaus perme-ten que plantes amb tendència a espi-gar i a fer-se amargues amb la calor(com enciam,escarola o espinac) aguan-tin bé l’estiu.

· En zones més càlides (algunes àrees dela meseta a l’estiu, Andalusia i

Eine s

Per anar a comprar


Albergínia 14Alls 4Alls tendres 34Api 22Api-nap 21Blat de moro dolç 9Bledes 35Bròquil 23Cabdells 35Carabassa 17Carbassó 5Card 1Carxofa 31Ceba 8Ceba tendra 3Cogombres 7Cogombret 9Col 35Col de Brussel·les 20Col llombarda 27Col xinesa 18Coliflor 24Col-i-rave 29Créixens 28Enciam 35Endívia 30Escarola 25Espàrrecs 2Espinacs 26Faves 32Fonoll 16Mongetes tendres 12Moniato 19Naps 35Pastanagues 35Patates 6Pebrots 13Pèsols 33Porros 35Raves 35Remolatxa 35Tomàquets 15Xirivia 11

bledes, cabdells, col, enciam, naps, pastanagues, porros, raves, remolatxa

cogombres

patatescarbassó

alls

espàrrecs

card

ceba tendraceba tendra

pebrots

xirivia

cogombret

blat de moro dolç

fonoll

carbassa

col xinesa

col de Brussel·les

api-nap

apiapi

bròquilbròquil

coliflorcoliflor

escarolaescarola

col-i-rave col-i-rave

endívia endívia

carxofa carxofa

favesfaves

pèsols pèsols

alls tendres alls tendres

tomàquets

mongetes tendres

créixens

ceba

PRIMAVERA ESTIU TARDOR HIVERN

35

7

6

5

4

2

1

3

14

13

11

10

9

16

17

18

20

19

21

22

23

24

2526

27

29

30

31

32

33

34

15

12

28

8

card

albergínia

moniato

espàrrecs

llimones

maduixescireres

prunes

nespres

albercocpréssecs

nectarina

síndria

meló

figues

peres

raïm

magrana

caqui

codony

kiwitaronjataronja

mandarina

maduixots

21

12

3

4

67

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

1920

18

5

maduixes

pomes

kiwi

espinacsespinacs

col llombardacol llombarda

acelgas, cogollos, col, lechuga, nabo, zanahoria, puerro, rábano, remolacha

pepinos

patatas

calabacín

ajos

espárragos

cardo

cebolla tiernacebolla tierna

pimientos

chirivía

pepinillos

maiz dulce

hinojo

calabaza

col china

col de Bruselas

apiorábano

apioapio

berza berza

endivia endivia

alcachofas alcachofas

habashabas

guisantes guisantes

ajos tiernos ajos tiernos

tomates

judías tiernas

cebolla

PRIMAVERA VERANO OTOÑO INVIERNO

35

7

6

5

4

2

1

3

14

13

11

10

9

16

17

18

20

19

21

22

23

24

2526

27

29

30

31

32

33

34

15

12

28

8

cardo

berenjena

boniato

espárragos

limones

fresascerezas

ciruelas

nísperos

albaricoquemelocotón

nectarina

sandía

melón

higos

peras

uva

granada

caqui

membrillo

kiwinaranjanaranja

mandarina

fresones

21

12

3

4

67

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

1920

18

5

fresas

manzanas

kiwi

coliflorcoliflor

escarolaescarola

berro

espinacasespinacas

col lombardacol lombarda

brócolibrócoli

mandarinamandarina

Albercoc 6Caqui 16Cireres 2Codony 17Figues 11Kiwi 19Llimones 21Maduixes 1Maduixots 5Magrana 15Mandarina 18Meló 10Nectarina 8Nespres 4Peres 13Pomes 12Préssecs 7Prunes 3Raïm 14Síndria 9Taronja 20

temporada quees conserva bésense posar encambres

es pot trobar almercat perquèes guarda encambres

VE

RD

UR

ES

FR

UI

TE

STEMPORADES DE COLLITA


MA R I O N A FE R R E T, JO R D I RE D O N D O

Intercanvi de cases

Com ser hoste i amfitrió al mateix temps

Passar les vacances fora

de la residència habitual

ha esdevingut un costum.

En el número anterior

parlàvem de la importància

de qüestionar-nos

la quantitat de

desplaçaments i el mitjà

de transport que fem servir.

En aquest article presentem

una alternativa per

a l’allotjament que té

diversos avantatges

personals i ambientals.

gues (tres o sis mesos) o caps de setma-na. Habitualment s’intercanvien casesentre famílies de països diferents, sensedescartar les del propi país, i sobretot téun èxit especial entre les famílies ambfills.

QUINS AVANTATGES APORTAAQUEST TIPUS D’ALLOTJAMENT?EconòmicLa part més costosa d’unes vacances acos-tuma a ser l’estada en un hotel o un apar-tament llogat.Fent un intercanvi no hi haaquesta despesa.ComoditatPasses les vacances en una casa totalmentequipada. Igual que en un apartamentde lloguer, l’intercanvi permet seguir lesrutines familiars (horar is, tipus demenjars…), però a més pots demanar ala família que t’acull si et pot resoldrepetits problemes domèstics com ara acon-seguir un bressol o una trona, consellsper visitar la zona…Reutilització de recursos No contribueixes a l’impacte negatiu quela construcció de complexos hotelers od’aparthotels té sobre la natura en indretsmolt turístics.AprofundimentEntre les famílies intercanviadores a vega-des s’arriben a establir unes amistats queperduren més enllà de les vacances. A més,et permet conèixer uns costums i unacultura en una profunditat que difícilmentpodries aconseguir en la fredor d’un hotel.n

Pot semblar estrany que algú et deixi casaseva perquè tu i la teva família hi passeuunes vacances. Potser no ho sembla tantsi a canvi li deixes la pròpia.

Des dels anys cinquanta,quan dos profes-sors universitaris, un holandès i un suec,van decidir passar uns dies l’un a casa de l’al-tre per economitzar l’estada, s’ha conver-tit en habitual per a moltes famílies, sobre-tot al nord d’Europa i als països anglosaxons.Actualment han aparegut diverses agènciesque organitzen aquests intercanvis de cases.

La gran particularitat és que no hi inter-venen els diners. Es basa principalmenten la confiança que s’estableix entre lesfamílies i el respecte per la propietat delsaltres. La mecànica consisteix a publicarun anunci amb les característiques de casateva i de l’entorn (és interessant incloure-hi fotografies), els destins que t’interesseni les dates ideals per fer l’intercanvi.Tambés’hi acostuma a posar informació com arasi es pot fumar o no,si s’hi pot tenir animalsdomèstics, si es tenen nens petits, si s’estàprop de la platja…

Fins no fa gaire aquest anunci sortiapublicat en una revista que es distribuïaentre els membres un o dos cops l’any,però des de fa uns quants anys l’intercan-vi per internet ha adquirit molta força.Hi ha molts tipus de webs des d’on s’ofe-reixen els intercanvis, alguns d’accés gratuïti d’altres en què cal pagar una quota anualper penjar les pròpies dades i accedir a lesde les altres famílies.

L’intercanvi de cases funciona espe-cialment en època de vacances, tot i quetambé hi ha oferta per a temporades llar-

Idee s

Per consumir d’una altrama

nera

ALGUNES ADRECES D’INTERNET

www.intervac-online.com. Delegació per a l’Estat espanyol i Andorra: 93 453 31 71

www.homexchange.com

www.homeexchange.com

www.ahago.com

www.livingaway.com

Intercanviant casa nocontribuïm a l’impactede la construcciód’hotels sobre indretsturístics

ANTELACIÓ Contacteu amb temps (tres oquatre mesos) amb la família amb quèvoleu fer l’intercanvi.

FIXAR ELS DETALLS Deixeu clars elsaspectes més importants (com fareu l’inter-canvi de claus, amb quins electrodomèsticspodeu comptar, si també intercanvieu cotxeo bicicletes...)

SEGURETAT Poseu a l’abast dels hostestelèfons d’emergències (mèdiques, policia,assegurances...).

ACOLLIMENT Deixeu-los el contacte defamiliars o amics que els puguin donar uncop de mà en cas de necessitat o quevulguin trobar-se amb ells. També podeudeixar-los provisions per a les primereshores, indicacions de què hi ha en calaixos iarmaris, instruccions d’ús d’algunsaparells...

ALGUNS CONSELLS


MA R Í A JO S É RO M A N O

Dissenyar els somnisPublicitat, o com confondreideals, identitats i objectes

És sabut que la publicitat

és una mica més que donar

a conèixer els productes de

consum. Però rarament som

conscients de fins a quin punt

pretén –i aconsegueix–

difuminar la personalitat

de cadascun per fer-nos

partícips d’un model col·lectiu

de comportament.

Les empreses també usen

la publicitat per transmetre

una imatge de si mateixes

que pot ser totalment oposada

a la realitat; en aquest article

s’analitza el cas de Repsol.

Es considera que la publicitat i la ficció,en major mesura que la informació i l’opi-nió, són els gèneres comunicatius amb mésinfluència sobre els ciutadans. La publici-tat té una funció persuasiva. Incita alconsum, fomenta l’ambició i el desig deposseir més, cosa que fa que la gent sesenti contínuament insatisfeta.Però, a mésd’aquests fins, la publicitat també és capaçde conformar models col·lectius de valors,comportaments i formes de vida que orien-ten les necessitats i els desitjos de les perso-nes.

Mentre que la primera publicitat tele-visiva dels anys cinquanta situava l’objec-te i la seva funció d’ús en el centre del seudiscurs, en les últimes dècades l’estratègiapublicitària s’ha orientat cap a una preo-cupació per la capacitat connotativa delsproductes. Ara es tracta d’associar unproducte a uns significats específics ambl’objectiu que aquests significats siguinpercebuts i reconeguts inherentment enels objectes. El que es consumeix sónsímbols i el que en realitat ven la publi-citat, el discurs del consum, és bellesa,èxit, joventut, luxe, distinció, prestigi,erotisme… De fet, en la publicitat actuall’objecte anunciat sol aparèixer amb moltamenys freqüència que les imatges quetenen la funció d’afegir la càrrega simbò-lica al producte. Aquest article preténmostrar alguns exemples dels variats meca-nismes audiovisuals que s’utilitzen peratribuir unes determinades idees o valorsa l’objecte anunciat de manera que elfacin desitjable per al consumidor moltmes enllà del seu valor d’ús.

IMATGE DE MARCAEls elements que componen el missatgeaudiovisual –imatge, so i moviment– es

combinen per contextualitzar l’objecteanunciat en un univers particular.La posa-da en marxa de tots aquests mecanismesés especialment complexa en els anuncisque, més que referir-se a un producte enconcret,es destinen a publicitar una empre-sa en el seu conjunt per enfortir-ne laidentitat en el mercat, legitimar-se i crearen l’espectador una “imatge de marca” alseu voltant. Un exemple d’aquest gènerepublicitari,que es va emetre durant mesos,és un anunci de Repsol YPF que comple-mentava una campanya publicitària ambla qual l’empresa ha patrocinat El tiempoa Televisió Espanyola durant anys.L’anuncis’obre mostrant un espai interior en elqual predominen els colors blanc i gris.Laveu en off masculina acompanya el missat-ge visual:

Fa temps, a Repsol vam decidir avançar-nosal futur i vam sortir a trobar-te per oferir-teen les nostres botigues el que necessitaves…

Malgrat la impressió de versemblançade la imatge, l’espai és un lloc futurista, irre-al, que suggereix l’interior d’una astro-nau.Des de dalt,una cúpula circular projec-ta una llum blanca intensa i,a baix,apareixenels primers personatges de l’anunci.

PERSONATGES A IMITARConsiderar el tipus de personatges queapareixen en l’anunci és fonamental perapreciar, a partir de les seves característi-ques,el perfil del tipus d’espectador poten-cial al qual apel·la l’anunci.Normalment,aquests personatges no solen presentar tantles característiques reals del consumidorpotencial com les seves aspiracions socialsi ideals d’identificació. En aquest cas, elshomes vestits amb americana i corbata

T ram

pes

Allò que no es veu

PER A MÉS INFORMACIÓ

José Saborit: La imagen publicitaria en tele-visión. Ed. Cátedra, Signo e Imagen, 2000.

Asociación de Usuarios de la Comunicación: 91 501 67 73, www.auc.és

Un Ojo en la Repsol:www.cascall.org/repsol/unojo

cions i d’idees associades que transmet al’espectador.El color blanc metaforitza laciència, la puresa i la “netedat”de les cosessegures i eficaces, mentre que els espaisasèptics i minimalistes,gairebé nus, simbo-litzen la precisió de la tecnologia hipera-vançada. Per aquest espai grandiós, quesembla connectar la ciència amb el caràc-ter sagrat, camina un nou personatge, sol.Com que surt individualitzat, és el perso-natge que principalment s’encarrega derepresentar l’empresa.És un home de barbablanca, que camina amb actitud de sere-nitat i autosuficiència i sembla controlartot el que ocorre en aquest espai. Lasemblança d’aquest “expert”amb la imat-ge del Déu del monoteisme occidentalno és pura coincidència:

…a Repsol YPF ens hem avançat al temps,investigant i desenvolupant serveis que fanla teva vida millor.

Al llarg de tot l’anunci hi ha un inte-ressant joc que crea un contrast brusc demoviment entre imatges i oposa tot el quesimbolitza Repsol al que és extern a l’em-presa.Així, els cotxes, els núvols, les llums


l’anunci també es mou sol per un entornnatural i troba en el seu camí una targetaque,en principi, és el que sembla que s’es-tà publicitant.La sobtada aparició d’aques-ta targeta gegant a dalt d’una muntanya odes de dintre de l’aigua suggereix que, finsi tot en els espais més inaccessibles, sempreque tu puguis arribar amb cotxe tambéhaurà pogut arribar la targeta de Repsolper oferir-te els seus serveis.

… aquest viatge es diu futur, i t’ofereix unlloc a internet on trobar tota la informació quenecessitis en el teu camí.

L’espai que simbolitza el “futur”es repre-senta en un plànol que apareix just quanla veu en off pronuncia aquesta paraula.Elplànol mostra l’interior d’un edifici que s’as-sembla en grandiositat a una catedral blan-ca i arquitectònicament caracteritzada perblocs racionalistes de línies rectes.La distàn-cia descomunal que hi ha entre el sostre iles persones que caminen per aquest espaiens deixa entreveure que la imatge estàcreada per ordinador i no correspon a capespai real. Però l’eficàcia d’aquest contextimaginari consisteix en el conjunt de sensa-

Tipus d'espais

Predomini d'una gamma de colors

Moviment de la imatge

Objectes-metàfora

MinimalistesOberts, naturals

Urbans, racionalistes

BlancGrisBlauVerd

VermellTons pastel

AcceleracióRalentització

PontFletxa directa a una diana

Gràfics i imatges creats per ordinador

HumitatCalçat obert, peu nu

Mans agafant un volant

Futurisme, tecnologiaLlibertat, conquesta, tradició Modernitat, estil

Puresa, ciènciaAutoritat, prestigi, elegànciaHigiene, frescorDesinfecció, netedat, ecologiaAgressivitat, passió, iniciativa Tendresa, delicadesa, suavitat, feminitat

Innovació, dinamisme, rebel·liaSerenitat, control, suavitat

Solidesa, estabilitat, perdurabilitatEficàcia, precisió Autoritat científica o mèdica (p. ex.: anuncis de cosmètics

i detergents).Erotisme, sensualitat, frescorIndependència, emancipació, autonomiaPoder, seguretat

Recurs Símbol Significat

ALGUNES EINES DE LA PUBLICITAT

representen els professionals-experts del’empresa que estan supervisant els moder-níssims i estranys aparells que els envolten.L’única excepció entre el grup d’expertsmasculins és una dona que, abillada ambun uniforme semblant al d’una hostessade vol, està prenent notes en una carpetafent una funció que recorda l’estereotipde “la secretària”.Encara que cap d’aquestspersonatges representa directament elconsumidor o la consumidora potencial,és important subratllar que la seva figuramostra un exemple d’elegància,estil i esta-tus social que l’anunci proposa com a digned’admiració i model a imitar pels espec-tadors (aquí,com gairebé sempre, les àmpliesclasses mitjanes).

IDEALS FETS OBJECTEL’altre espai o context que apareix enl’anunci és exterior.Un plànol mostra l’es-tructura d’un gran pont per on circula uncotxe.Aquesta imatge del pont serveix permetaforizar Repsol, que es compara aixía una estructura sòlida que estén un vincleque ve del passat i et facilita a tu, espec-tador que viatja en el cotxe, el trajecte capal futur. Una altra de les metàfores quesimbolitzen l’empresa en aquest espai exte-rior és la gasolinera que hi apareix: en surtun cotxe (que,se suposa,ha engegat Repsol)i comença a circular per una carretera.

En la publicitat els cotxes solen aparèi-xer gairebé sempre recorrent deserts,espaisasocials i no pautats, com a símbols de“llibertat” i “conquesta”.Aquest cotxe de

La publicitat està calculada fins al detall persubministrar models hegemònics d’estils de vida ienvair la nostra subjectivitat


en les carreteres entorn de la gasolinera,apareixen accelerats en un moviment verti-ginós i incessant, mentre que les imatgesdels espais i personatges que representenl’empresa estan ralentides.Aquesta lenti-tud “tranquil·la” dels membres de l’equipde Repsol serveix per transmetre la ideade seguretat, estabilitat i prestigi d’unaempresa que sempre ha estat aquí, imper-torbable davant els canvis externs, i que,al mateix temps que és aliena a aquestscanvis, és qui els fa possibles amb les sevesprestigioses “investigacions”.

En definitiva, aquest anunci està llunyde publicitar simplement un nou serveicom és la targeta Repsol. La contextua-lizació dels espais i la caracterització delspersonatges que hi apareixen, juntament

amb les diferents metàfores i els valorsassociats a aquest tipus d’espais, estanoferint una “imatge de marca”que refor-ça en l’espectador una sèrie d’idees entornde Repsol: la seguretat i eficàcia de laciència i la tecnologia més avançades,l’estabilitat d’una empresa tan sòlida coml’estructura del pont que la metaforitza,i el prestigi, la saviesa i l’autoritat delsmillors i més “sobrehumans” experts, totaixò posat desinteressadament al serveidel client en el seu “viatge cap al futur”.

Res en la publicitat televisiva és fortuït.Els sondejos, les enquestes de mercat i lainvestigació publicitària en generalextreuen dades sobre els consumidors-espectadors i a partir d’aquí es dissenyenels missatges publicitaris. És un productecultural sofisticat, calculat fins al detall, iels seus continguts, a part de recollir valorsi ideals que ja existeixen, també submi-nistren models hegemònics d’estils devida, influeixen en la creació d’estereotipsi envaeixen l’espai de la nostra subjecti-vitat, la nostra identitat i el nostre universsimbòlic i imaginari.n

MÉS ENLLÀ DE LA PUBLICITAT:REPSOL EN ACCIÓQuants anys d’experiència han permès aRepsol YPF guanyar tanta “puresa”i “soli-desa” en el mercat? Aquesta companyiapetroliera ha multiplicat els seus guanys acosta d’innombrables activitats il·lícites al’Amèrica Llatina i en altres punts delplaneta. En la seva política expansiva,Repsol s’ha estès per milions d’hectàre-es de boscos tropicals i és coneguda pertrepitjar els drets de poblacions indígenesi comunitats locals, així com per l’espolii la destrucció d’ecosistemes fràgils, l’abo-cament de residus contaminants en àreesprotegides i l’escandalós incomplimentde les legislacions mediambientals vigentsen cada lloc. L’empresa és responsable degreus impactes socials i ecològics en elsterritoris maputxes de l’Argentina o en elsterritoris guaranís i el denominat “terri-tori indígena multiètnic”de la selva amazò-nica boliviana, entre altres. En els últimsanys,ha començat a realitzar exploracionsi a intentar controlar també les empresesde Cuba, el Perú, el Brasil i l’Equador.


El dejuniNeteja, curació i introspecció

L A M I R A D A D E

Titi Trigo

El dejuni es practica des de

l’antiguitat per mantenir

el cos net, ajudar

a la introspecció o curar

algunes malalties.

Però dejunar no és

simplement deixar de menjar;

és important saber

per què volem dejunar

i informar-nos de com fer-ho

per maximitzar el benefici

que ens pot aportar.

Mira

de s

De gent, sobre coses

Dejunar és donar un respir al sistema diges-tiu perquè faci a fons feines de neteja i repa-ració. És també un període d’introspecciói meditació.El dejuni s’ha practicat des defa segles en cultures de tot el món.

Quan fem un dejuni deixem de ficarmenjar al cos durant un temps per alimen-tar-nos de les reserves pròpies.Així nete-gem l’organisme de restes acumulades enles parets de l’intestí que a la llarga podenser nocives; com més temps li donem,mésa fons podrà el cos realitzar aquesta feina.A més, com que usem reserves emmagat-zemades en el greix i el fetge, eliminemles toxines que s’hi han anat dipositant.

De fet, dejunem naturalment mentredormim. És llavors quan és necessari queno tinguem res a digerir perquè el cos puguidestinar l’energia a tasques de regeneraciói neteja.Aquest procés acaba al matí, ambl’esmorzar o desdejuni (des-dejuni).

Amb el nostre sistema de vida (dormirpoc,menjar de baixa qualitat, restes d’agro-químics i additius industrials en el menjar,fàrmacs, contaminació, etc.), la necessitatde neteja i regeneració augmenta.Un o dosdejunis l’any poden ser un bon regal peral nostre cos.

COM ES FAHi ha dejunis de molts tipus i durades,desd’un dia setmanal als dejunis complets de40 dies. El més comú és el de 7-10 dies.Parlar de tots detalladament seria moltextens;hi ha llibres que poden ser de moltaajuda, sobretot per als primers cops que esdejuna (vegeu l’apartat Per a més informa-ció). Algunes coses a tenir sempre en comp-te són:· Ingesta mínima: Durant un dejuni

no mengem aliments sòlids,però prenemlíquids que contenen minerals i vita-

mines(aigua,brous o sucsde verdures i fruites, infusions).La sorti-da del dejuni s’ha de fer de maneragradual: menjar primer verdures i frui-ta,després hidrats de carboni i finalmentproteïnes i greixos. Això no és fàcilperquè els dejunis poden provocar ansie-tat per menjar, i per tant presses.

· Finalitat:Abans de decidir dejunar caltenir clar què volem obtenir: manteni-ment (no deixar que s’acumulin gairestoxines),neteja o curació (un dejuni potcurar algunes malalties).Hi ha gent quedejuna per aprimar-se; no és el mètodemés adequat perquè el pes es recuperamolt ràpidament en tornar a menjarnormalment.

· Capacitat: Cadascú ha de valorar lacapacitat pròpia per dejunar. No totsestem psicològicament preparats perdeixar de gaudir del menjar durant uncert temps ni tampoc ho estem sempreigual.També cal sospesar quant tempspodem ser capaços de fer-ho (es reco-mana començar per dejunis curts) iquanta activitat voldrem mantenir durantel dejuni,perquè podem notar una baixa-da d’energia.

· Tranquil·litat: Els dejunis són perío-des d’introspecció i augment de la cons-ciència d’un mateix.El millor és buscarmoments en els quals se’n pugui gaudirplenament en comptes de viure’ls comuna tortura. No és aconsellable, perexemple, dejunar en dies histèrics defeina, de desplaçaments i preocupa-cions. n

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Alexi Suvorin: La curación por el ayuno.Ed. Obelisco, 1998

Rüdiger Dahlke: El ayuno consciente.Ed. Obelisco, 1996

Dejunar és parar la màquina del cosperquè ella mateixa faci una feina de posada a punt

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número. . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de CRIC (18 euros).

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots subscriure’t a través del web:

www.opcions.org/butlleta.htm

Preu de la subscripcióper 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes per subscripcions massives.

marÇ informaciÓ per al consum …opcions.org/wp-content/uploads/2017/06/11-1.pdf2017/06/11 ·...

Documents