manlleus en català

7/24/2019 Manlleus en catal

1/6

David VallsAntropologia lingstica

Incorporaci de manlleus

Analitzo uns quants manlleus del camp de la gastronomia. Poso la definici de les paraules que

poden tenir un significat poc transparent, en no ser massa conegudes. Els termes sn per ordre

d'ocurrncia i no per ordre alfa!tic. Ai" matei", miro de fer una !reu e"plicaci so!re el perqu

del tipus de manlleu. Em !aso en els criteris del lli!re Manlleus i calcs lingstics en terminologia,

editat per #ermcat.

$. Albergnia% manlleu documentat, &a, el $() provinent de l'*ra! al-beden na, el qual &a l+avia

manllevat del persa. En el cas del catal* i a l'article *ra! -al le"icalitzat am! la paraula. /s unaadaptaci ortogr*fica, morfol0gica i fontica.

(. Sndria:1anlleu documentat, &a, el $2$ provinent de l'*ra! bat a sindia 3mel del pas de

4ind, al Pa5istan actual6. 7i a un proc8s d+el9lipsi i bat a desaparei". :a ;r< i aparei" per un

influ" de cidra, cdria -fruita ctrica. /s una adaptaci ortogr*fica, morfol0gica i fontica.

#racto els segents termes 3del al )6 de la cuina &aponesa de forma unit*ria%

. Dashi: =rou fet am! !ontol assecat i algues.

>. Sushi:Plat ela!orat a !ase d+arr0s !ullit avinagrat, acompan?at de pei" o marisc, generalment

crus, o de verdures.

@. Kotsuobushi:ilet de !ontol assecat, fumat i madurat am! el fongAspergillus glaucus.

B. Makizushi:Cotlle que es prepara em!olicant am! una fulla d+alga una !arre&a d+arr0s !ullit

avinagrat i pei" o verdures.

2. Mirin::icor fet d+arr0s glutins, de gust dol i graduaci alco0lica !ai"a.

#ots aquests @ termes sn adopcions directes del &apons, que a m8s, no presenten cap mena de

pro!lema quant a qestions fontiques des d'un punt de vista del catal*. Ens podem preguntar per

qu no ferne l'adaptaci% dai"i, sui"i, cotsuo!ui"i, maquizui"i 3o maquisui"i6 i mirn. Fom a cas


2/6

e"cepcional, vegem els criteris a seguir pel #ermcat a l+ora d+adaptar o d+adoptar uns manlleus

com aquests que aca!em de veure. :a informaci 8s e"treta de la seva acta 2B del Fonsell

4upervisor%

-Saproven els termes dashi, atsuobushi, sushi, rotlle de sushi i mirin, procedents del!apon"s, pels motius segents#

$...%

dashi, atsuobushi, sushi i mirin responen a la transcripci& dels termes originals segons el

sistema de transcripci& ms internacional, el roman!i 'epburn(

$...%

)n *avor de la internacionalitat dels termes, el +onsell Supervisor ha optat per la transcripci& i no

pas per ladaptaci& a lortogra*ia catalana, malgrat ue ai pugui donar lloc a *ormeslingsticament estran/es en catal0 1manteniment de les gra*ies sh, i /, per eemple2.

)l +onsell Supervisor considera ue el sistema de transcripci& internacional s *or3a simple, ue

no cont necess0riament diacrtics ue di*icultin lescriptura dels termes 1les vocals o i u llargues,

per eemple, poden representar-se o b amb duplicaci&, oo i uu, o b amb diacrtics, 4 i 52, i ue la

pron6ncia s *0cilment dedu7ble per als parlants catalans.

)ls especialistes en !apon"s consultats s&n partidaris, en general, de la transcripci& i consideren

ue s aviat per proposar *ormes adaptades com daii, catsuobuii 1o atsuobuii, paral8lelament a

arate, per eemple, ue s un terme normatiu2, suii o mauisuii 1o maisuii2, peru" s&n termes

encara no prou estesos.

9el ue *a espec*icament al cas de sushi, tot i ue s un terme !a *or3a est"s en catal0, el +onsell

Supervisor considera ue s aviat per *er-ne ladaptaci& i pre*erei mantenir el paral8lelisme amb

la resta de termes, sobretot tenint present ue s&n *ormes ue sovint es documentaran !untes 1en

cartes de restaurant, sobretot2.:

). Kombu% Alga !runa de color marr fosc i am! forma de l*mina, rica en iode, en *cid glut*mic i

en *cid algnic, molt utilitzada en la cuina &aponesa. Del &apons, segons el sistema de transcripci

7ep!urn% 5on!u. En aquest cas tenim una adopci, per0 tam!8 tenim una adaptaci fontica, &a que

malgrat que es dei"a la -5 per qestions sem!lants a les vistes anteriorment, es decidei" d'adaptar

la -n a -m, &a que no nom8s gr*ficament en catal* seria estran? la com!inaci escrita -n!, sin

que fonol0gicament la nasal es torna !ila!ial per assimilaci regressiva am! la ;!


3/6

A m8s, en aquests termes &aponesos 3del al )6 i a una adaptaci morfol0gica al gnere mascul.

Fal tenir en compte que en &apons no i a gnere.

G. Rave apon!s% terme alternatiu a la denominaci de Hasa!i, tam!8 utilitzat. En aquest cass+utilitza una denominaci alternativa pr0pia del catal*. 4i es fa 8s perqu en d'altres llenges tam!8

s'a fet, com per e"emple en aleman?%;ergstocrose o!apanischer a.4i ens fi"em en la part fontica, podrem dir que 8suna adopci.A d'altres llenges es fa des del turc,balava%baclava 1es2, balava 1*r2, balava 1it2,

balava 1ang2.

$$. "an#a de gasela% Pastisset am! forma de mit&a lluna farcit am! una pasta d+ametlles

aromatitzada am! aigua de flors de taronger, originari del 1agri!. De l'*ra! 5a! algazal 3garr de

gasela6 o garn algazal 3!an?a de gasela6. En aquest cas ens tro!em una forma alternativa catalana

que 8s un calc.

$(. $arissa% 4alsa espessa i picant que es prepara am! !it"o, oli, all i er!es arom*tiques, i que

s+utilitza especialment com a condiment per al cuscLs, tpica del nord d+Mfrica i del Pr0"im Krient.

De l'*ra! har?sa, del qual se'n fa l'adopci per un cant, per0 am! una mnima adaptaci gr*fica per

representar el so sord ;s


4/6

passar a arro>-root. /s una adopci &a que el terme en angls a esdevingut molt popular i

segurament !uscarne una forma alternativa catalana no tindria "it.

$B. 'iitake: =olet de soca de la famlia de les tricolomat*cies, de carn consistent i gust fort, que es

cultiva so!retot al Nap i a la Oina. En transcripci &aponesa siita5e. En aquest cas 8s unacom!inaci d+adopci i adaptaci. El terme en si 8s una adopci, nom8s que se n+a adaptat part de

la grafia al catal*.

$2. (ricass)% uisat de carn tallada a trossos i cuita en una salsa am! llard i espcies servit damunt

llesques de pa. Adopci del francs*ricass.

$). Sal de s!sam:terme per designar el que en &apons 8s -gomasio. En aquest cas s+a anat a!uscar formes alternatives dins del matei" catal*.

$G. Aiaco *il!% guisat fet a !ase de carn, patates i "ili. 4+a fet una adopci del terme, no nom8s

perqu 8s el nom am! que es conei" 8s aquest 3seria com mirar de traduir Qallioli+6, sin que a m8s,

crea un cert dilema alora de representar el so fricatiu, que en catal* s+auria d+escriure am! una

-, per0 que llavors deforma la paraula. A m8s, en angls, itali*, francs i aleman? s+anomena

igual que en castell*, sense canviarne la grafia. 4eria un cas sem!lant al de mo&ito. En tots dos

casos seria estran? ahiacoo mohito. Pel que fa a "il, 8s una adaptaci gr*fica i morfol0gica del

top0nim chileno.

(I. 'ili% Varietat de la pe!rotera, de fruits petits i allargats en forma de !an?a, intensament picants a

causa de llur alt contingut en capsaJcina. Rn cop m8s, ens tro!em am! un cas do!le% per un cant

paraula adaptada directament del n*uatl, que s+escriu i es diu cili. Per un altre cant, 8s una

adaptaci gr*fica. En aquest cas qestiono el fet de si no s+agu8s pogut recorre a una forma

alternativa catalana com ara -!it"o o, per ser m8s especfic, -!it"o me"ic*, prenen com e"emple

la paraula anterior.

($. Saint+paulin% tipus de formatge. :a paraula 8s una adopci en ser un tipus de formatge am!

denominaci d+origen. Sormalment aquest tipus de productes conserven el seu nom original, &a que

el que potser era un nom genric esdev8 un nom propi i, com a tal, no es traduei" ni s+adapta.

((. Al dente% Dit de la pasta cuita fins al punt que no s'engan"i i am! una cocci no e"cessiva de

manera que conservi una consistncia agrada!le. /s una adopci. Foncepte cultural difcil de


5/6

traduir am! un equivalent que resumei"i de la matei"a manera la definici anterior. A m8s, 8s un

terme que a esdevingut internacional.

(. ,ue-ir% :quid efervescent fet de llet fermentada emprat com a aliment. 1algrat que 8s una

paraula d+origen incert, ens arri!a am! la grafia -5efir. 4+a fet una adopci de la paraula, am! unaadaptaci gr*fica adequada a la normativa catalana.

(>. 'i* kebab% =roqueta feta am! trossos de carn, generalment de !e, intercalats am! verdures,

marinada i preparada a l'estil de la cuina de la 1editerr*nia oriental. Bi ebabprov8 del turc CiC

ebap que ara!itzat a donat lloc ai eb=b. El terme es normalitza a partir de l+*ra!, que 8s des

d+on s+a popularitzat. Podem dir que 8s una adopci, malgrat que i a adaptaci gr*fica total en el

terme -sis per -"i", i es mant8 la -5 a 5e!a!. 4egons el #ermcat o fan pel fet que encara no8s un terme prou arrelat en catal*. En aquest cas em permeto de dir que sn uns criteris fora

dispars, &a que -5e!a! no 8s un terme arrelat, encara, per0 -"i" s que o 8sT

(@. 'uarma% Farn marinada, generalment de !e, que es cou en un ast vertical que es fa girar, i que

se servei" tallada a tires, sovint com a farciment d+entrep*. Paraula que segurament ve del turc

3evirme, malgrat que sem!la ser que s+a popularitzat de l+*ra!=>arma. Per tant, tenim que 8s una

adopci passant per una adaptaci gr*fica.

(B. .asan#a% de l+itali* lasagne. /s una adopci am! una adaptaci gr*fica en passar de -gn a n?,

i una adaptaci fontica al catal* en canviar l+Lltima Qe+ per una Qa+.

(2. .ambrusco% tipus de vi escums d+origen itali*. En aquest cas 8s una adopci.

(). Raclet% Plat originari del cant sus de Valais que es prepara generalment a taula e"posant una

pea de formatge a una font de calor i col9locant la pasta fosa a so!re de patates o verdures. #erme

d+origen francs, raclette. En aquest cas, tam!8 8s una adopci que aca!a am! una adaptaci gr*fica

al catal*.

(G. /aspat*o% del castell* gazpaco. /s una adopci am! una adaptaci gr*fica i fonol0gica en

canviar la fricativa !ila!ial que en catal* no e"istei" per una fricativa alveolar.

I. 0acherin% tipus de formatge am! denominaci d+origen, per tant, es fa una adopci del nom que

8s propi.


6/6

$. Ragus1% tipus de formatge d+origen itali*. El nom itali* original 8s ragusano. El nom s+a

popularitzat tant que a aca!at adaptantse 38s una adaptaci6 a la morfologia catalana. Ugual que a

passat am!parmesanoparmes*.

Bibliografa

rup Enciclopdia Fatalana.Diccionari de la Elengua catalana. Fonsultat el $I mar (I$, a

HHH.diccionari.cat

#ermcat. 3([email protected] i calcs lingstics en terminologia.=arcelona% Eumo Editorial #ermcat.

#ermcat. Fermcat. +entre de Ferminologia.Fonsultat el $I mar (I$, a HHH.termcat.cat

manlleus en català

Documents