revolució francesa en català

La Revolució francesa 1789-1799 La Revolució francesa 1789-1799

Causaprofunda

1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa

Difusió de les idees dels il·lustrats (libertat, igualtat, soberania Nacional,...)

Difusió de les idees dels il·lustrats (libertat, igualtat, soberania Nacional,...)

La bancarrota de les finances del rey.¿D’on podia el rei obtenir diners?

La bancarrota de les finances del rey.¿D’on podia el rei obtenir diners?

1

Porta a

Un canvi polític revolucionari Un canvi polític revolucionari

La burguesia a desitjar acabar ambL’absolutisme i amb els privilegis de nobles i clero

La burguesia a desitjar acabar ambL’absolutisme i amb els privilegis de nobles i clero

Succesives males collites i competència industrial britànica

Succesives males collites i competència industrial britànica

Porten a Fam; la pressió a pagar impostos; i al descontent dels camperols, comerciants i artesans.

Fam; la pressió a pagar impostos; i al descontent dels camperols, comerciants i artesans.

Excesives despeses de l’Estat en guerres i en la cort

Excesives despeses de l’Estat en guerres i en la cort

Porta a

Any 1788Ingressos Despeses472 milions de lliures 633 milions de lliuresImpostos a Pagesos Exèrcit (25%) y burgesia (85%) Cort (20%)Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques(2%) Deuta i interessos (41%)

Són la única institució capaz de modificar privilegis y tradicions

Altrescauses

El rei es veu obligat a convocar les Corts (Estats Generals) per sol·licitar un canvi en el sistema d’impostos.¿Per que convoca els Estats Generals?

* Una institución de origen medieval ya no utilizada por el Absolutismo monárquico.

•Una asamblea de representants dels estaments socials. 1r estament: Església, 291 representants2n estament: Noblesa, 270 representants3r estament: Poble o Tercer Estat (en realitat, burgesos) 578 representants

Que són els ESTATS GENERALS

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

2

1. Introducció: Els Estats Generals1. Introducció: Els Estats Generals

* Cada estament disposava d’un sol vot

* Cada estament se reunia i discutia per separat

Però, quina importància va tenir la convocatòria i opertura dels Estats Generals a maig de 1789?

Va donar, per primera vegada en molts anys, la oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organizar-se

i va precipitar l’esclat de la Revolució Francesa

* El rei els convocava per sol·licitar nous impostos, canviar lleis i demanar recolzament per a les seves decisions, però estaava obligat a escoltar les queixes dels estaments.

Com funcionven ELS ESTATS GENERALS:

2 vots

1 vot

Els privilegiats disposaven de majoria.


3

A les primeres sessions, la burgesia exigeix una reforma en l’organizació dels Estats Generals: el vot por diputat i no per estament. Si ho conseguien seria un canvi quasi revolucionari

A les primeres sessions, la burgesia exigeix una reforma en l’organizació dels Estats Generals: el vot por diputat i no per estament. Si ho conseguien seria un canvi quasi revolucionari

¿Ho acceptaren el rei i els nobles? NO

Els Estats Generals:Maig de 1789. Versalles

1.- Introducció: La causa detonant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals

1.- Introducció: La causa detonant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals

Davant la negativa, Com varen reaccionar molts diputats?

Inicien la Revolució:

• Se proclamen representants de la Naciói creen una Assemblea Nacional (16 junio 1789)

• Juren no separar-se fins elaborar una Constitució que asseguri la libertat i la igualtat.

El jeu de Paume o Jurament delJoc de pilota

La revolució triomfa:El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.

2. El triomf de la revolució: la toma de la Bastilla2. El triomf de la revolució: la toma de la Bastilla


4

Com reacciona el rei? Com reacciona el rei?

Com reacciona el poble de París? Com reacciona el poble de París?

Assalt a La Bastilla presó i arsenal militar

(14 de juliol de 1789)

Assalt a La Bastilla presó i arsenal militar

(14 de juliol de 1789)

Crida a lexèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional Crida a lexèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional

La revolució triomfa: el rei accepta l’Asamblea Nacional

Repàs cronològic de les causes del triomf de la revolució Repàs cronològic de les causes del triomf de la revolució


4

1750-1789 1750-1789

Difusió idees il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)Influència d’independència nordamericana (1776)

Difusió idees il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)Influència d’independència nordamericana (1776)1780-

1789 1780-1789

Successives males collites (fam). Crisi industrial Successives males collites (fam). Crisi industrial

1788 1788 Bancarrota de les finances reals Bancarrota de les finances reals

Mayo 1789 Mayo 1789

Convocatòria i reunió dels Estats Generals Convocatòria i reunió dels Estats Generals

Junio 1789 Junio 1789

Jeu de Paume, se constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució Jeu de Paume, se constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució

Julio 1789 Julio 1789

El rei crida a l’Exèrcit a Versalles. El rei crida a l’Exèrcit a Versalles.

Asalt popular a la Bastilla. Asalt popular a la Bastilla.

LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA

3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)

5

Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)

Declaració dels drets de l’Home (agost 1789)

Igualdad en derechosIgualdad en derechos

La Assemblea Nacional legisla: Constitució de 1791

Drets naturals:- Llibertat individual- Propietat sagrada i inviolable- Seguretat- Resistència davant l’opressió

Drets naturals:- Llibertat individual- Propietat sagrada i inviolable- Seguretat- Resistència davant l’opressió

Règim polític: Monarquia parlamentària i limitadaRègim polític: Monarquia parlamentària i limitada

Separació de poders: el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunales escollits jutgen. Separació de poders: el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunales escollits jutgen.

Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguen impostos (cens)Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguen impostos (cens)

Altres reformes Expropiació bens de l’esglésiaExpropiació bens de l’església

Libertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, no als gremis etc...

Libertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, no als gremis etc...

Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?

Quins grups creus que estaran descontents amb els canvis?Quins grups creus que estaran descontents amb els canvis?

A qui favoreixen?A qui favoreixen?

Igualtat en dretsIgualtat en drets

Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguin impostos (cens)Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguin impostos (cens)

burgesos burgesos

La iglesiaLa iglesia

MonarquiaMonarquia

privilegiats)privilegiats)

Els Grups populars

Preparen els seus exércits aprop de la frontera amb FrançaPreparen els seus exércits aprop de la frontera amb FrançaDeclaren la guerra a França. La invadeixen.Arriben a les portes de París.

Declaren la guerra a França. La invadeixen.Arriben a les portes de París.


4. La 1 Crisi del nou Estat: una segona revolució, més radical (1792)4. La 1 Crisi del nou Estat: una segona revolució, més radical (1792)

6

El poble de París (els sans-culotte) y els jacobins (el grup polític burgès més radical) protagonitzen una segona fase revolucionària (1792):

Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França:

Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França:

El rei i els privilegiats no accepten de bon grat els canvis:El rei i els privilegiats no accepten de bon grat els canvis:

Molts nobles s’exilien de FrançaMolts nobles s’exilien de França

Provoquen

- Assalten el Palau Reial de les Tulleries i fan presoner al Rei- Proclamen la República

(setembre 1792)

El rei intenta fugir, però és descobiert a la frontera (Varennes) i retornat a París.El poble desconfia del rei i la reina

El rei intenta fugir, però és descobiert a la frontera (Varennes) i retornat a París.El poble desconfia del rei i la reina


7

Nova Constitució (1793):Estableix la república i el sufragi universalNova Constitució (1793):Estableix la república i el sufragi universal

Nou Exércit Nacional Obligatori (levée en masse): els triomfs militars donen seguretat a la República FrancesaNou Exércit Nacional Obligatori (levée en masse): els triomfs militars donen seguretat a la República Francesa

Noves lleis econòmiques i socials: preus controlats, protecció als pobres Noves lleis econòmiques i socials: preus controlats, protecció als pobres

Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarrevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans) (oct 1794 - juliol 1794)

Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarrevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans) (oct 1794 - juliol 1794)

5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)

La burgesia conservadora tem

la radicalizacióde la revolució

Nou govern radical: ROBESPIERRE

I el grup jacobí amb el Comité de Salut

Pública.

Nou govern radical: ROBESPIERRE

I el grup jacobí amb el Comité de Salut

Pública.

Com reacciona quan s’aconsegueix

parar l’amenazaextrangera?

Revolució? Revolta?Cop de estat?

Cop d’estat


6. El final de la revolució: (1794-1799)6. El final de la revolució: (1794-1799)

8

La burgesia conservadora protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats

La burgesia conservadora protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats

S’estableix un nou govern conservador (Directori)

S’estableix un nou govern conservador (Directori)

Nova Constitució (1795, termidoriana): reestableix el sufragi censitarioNova Constitució (1795, termidoriana): reestableix el sufragi censitario

Noves lleis econòmiques: se reestableix el lliure mercatNoves lleis econòmiques: se reestableix el lliure mercat

Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar joveCreixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove

I la guerra contra els estats europeus continuaI la guerra contra els estats europeus continua

A 1799 Napoleó pega un nou cop d’estat (18 Brumari) i pren el poder. A 1804 s’autoproclama Emperador.

A 1799 Napoleó pega un nou cop d’estat (18 Brumari) i pren el poder. A 1804 s’autoproclama Emperador.

Els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen. Hi ha una gran inestabilitat (per una part els defensors de l’antic règim amb la revolta de la Vendée, i per altra els jacobinos...)

Els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen. Hi ha una gran inestabilitat (per una part els defensors de l’antic règim amb la revolta de la Vendée, i per altra els jacobinos...) N

APOLEÓN

No obstant respectarà els principals avanços de la revolució:- Supressió dels privilegis dels nobles i l’eglésia, - Declaració de drets de l’home, - Establiment d’una Constitució, - Creació d’un nou Codi Civil i una justícia independent,- Lliure mercat…

No obstant respectarà els principals avanços de la revolució:- Supressió dels privilegis dels nobles i l’eglésia, - Declaració de drets de l’home, - Establiment d’una Constitució, - Creació d’un nou Codi Civil i una justícia independent,- Lliure mercat…

Napoleó governa França desde 1799 fins a 1815Se considera que amb Napoleó acaba la Revolució Francesa,

pero no l’època de les Revolucions.Pero el més important del període napoleònic

fou l’intent de formació d’un gran imperi!

La Revolució Francesa va donar lloca dos moviments polítics liberals diferents

-Drets polítics restringitsals més rics

- sufragi censitario-Propietat privada i lliure mercat

-Governs i lleis defensores d’interessos de l’alta burgesia

- Drets polítics amplis- sufragi universal

-Drets col·lectius més amplis(lliure associació, de manifestació,

etc...)Governs i lleis que defensen

els interessos populars

Partits polítics conservadorsi liberals

Partits polítics progressistesi demòcrates

Els grups polítics característics d’EuropaA la primera mitat del s.XIX (1800-1850)

ABSOLUTISTES iTRADICIONALISTES

RADICALS I/OPROGRESSISTES

EXTREMA DRETA

ESQUERRA

MODERATS I/OCONSERVADORS

LIBERALS

DEMÒCRATES REPUBLICANS

TENDENCIA POLÍTICA

DRETALIBERAL

revolució francesa en català

Education