8

.-elOelO

~

eQ)-\JroU)U)

~

lOU

~

ORÍGENS DE LA CARASSA D' EN

MANAN!

Trinitat Gilbert

La reproducció del cap d' un turc, que haviaestat derrotat a la batalla de Lepant(ocorreguda el7 d'octubre de 1571) "va serpenjat sota l'orgue d'algunes esglésies icatedrals deIs Paisos Catalans", segonselsestudis de l' expert en folklore MasanaSaburit i el Grup d' Amics del Bestiari i de laCultura Popular (GABICP). L'objectiud' aquest fet hauria estat, en un primermoment, mostrar la superioritat de laLliga Santa (farmada per la monarquiahispánica, elsEstatsPontificis i Veneciai per naus catalanes i de marineria deIsPaISOSCatalans) que havia desfet elgros de la flota turca al golf de Lepant.Amb el pasdel temps, "la intenció de lacarassa (nom amb que esconeix el capde turc penjat sota l' argue) hauria estatespantarla mainada perque creguésquehi havia algú "superior" quela vigilava sino esportava bé, especialment per SantEsteve i Cap d' Any.

El geltrunenc Masana Saburit recordaque alguns historiadors han asseguratque les carasses que es penjaven alsorgues s'havien construít amb cues decavall, que esfeien servir per poblar lesabundoses barbes de les carasses. Amés, les carasses estaven fetes de talmaneraquetambépodien moure elsullsi la boca. "Tots aquests elements (lanegror de la barba i els moviments delsorgans facials) i el fet que els organistespoguessin fer-les bramar o roncar,

mitjancant unesteclesquel' organistatocaya,provocaquen veritables esgarrifances en lagent que s'ho mirava i sobretot en elsmenuts", diu Masana. Malgrat aquestaprecisió en la descripció de les carasses,lesobres deIs historiadors que Masana Saburitha consultat mai no han aclarit el dia o elsdiesque la carassaplovia caramels. "El queés segur ésque devia ser per Sant Esteveoper Cap d' Any" , afirma.

Carassade moro.Procedent de la Catedral de Girona.

Arxiu: G.A.B.I.C.P.

Algunes esglésiesdels PaísosCatalans tenendocumentadesl' existencia deles esmentadescarasses. Així, segons ladocumentació que MasanaSaburit ha trobat a l' ArxiuHistorie Fidel Fita de Arenysde Mar (Maresme) n' hi haviauna que va desapareixer cap afinals del 1800. També sesapque n'hi havia hagut a lesesglésies o basíliques depoblacions com ara Manresa(Bages), Mataró (Maresme), Vilafranca delPenedes (Alt Penedes). A hores d'ara esdesconeix si esvan destruir o, simplement,van desapareixer. Altres poblacions encaraconserven la carassadel moro. És el casdeBarcelona, que l' antiga carassade la Seuespot veure al' interior dela catedral, al costatesquerra de la galeria que hi ha sobre laportalada principal. O el cas de la carassaquecompletava l' orgue del' esglésiadeSantJust i Pastor,queespot contemplar al' ArxiuParroquial. Malgrat aixo, la que estrobavaa la basílica de Santa Maria del Mar, deBarcelona, es va cremar durant la GuerraCivil. En canvi, a les mensules de duesbigues de sota l' orgue de l' església de SantLlorenc deMorunys (Solsones) espot veureesculpides dos caps de turcs, que no sónexactament iguals.

"Teníem referencies que aGirona n'hi havia una a lacatedral. Hi vam anar, amb els

GABICP, fa vint anys. Vamvisitar el Museu d'Historia delaciutat, vam voltarpels carrersi vam entrar aun bar, L' Are, ala placa de la Catedral. Allávamveureunaesculturadefustaque ens va agradar molt, perono li vam donar capimportancia. Anys després, amesura que vam anar

investigant més documents i vam anarassabentant-nos de més aspectes de lescarasses,vam pensaren aquella escultura defusta que vam veure al bar de Girona. Desobte, se'ns van obrir uns ulls com unestaronges:vam lligar caps!L' estiu passatvamtornar aGirona i vam anardirectament al barL' Are. L'Heribert, el meu fill, va preguntar aunanoia, quedespatxava darrere el taulell, siensdeixava fer fotos aaquella escultura i ensva dir que sí, que en féssim. Després vampreguntar a la noia que des de quan tenienaquella escultura. Ella ens va dir una micasorpresa: 'El cap de turc? Mireu, em semblaqueensla van donar els dedalt, els capellans.Aquí la tenim de decoració' . Nosaltres ensvamquedarsangglacats.Creiem queésunadeles millors carasses que hem vist mai".

Un cas a part és Perpinya. La catedral deSant Joan de la capital del Rossellóresguarda del pas del temps una carassademoro penjada en el seu lloc original, sotal' orgue. En aquest sentit, Marie Jose, guiade Roulotte 66 (una associació de guies dePerpinya), explica que antigament quanl' organista acabava el concert de N adal,s' encarrageva de Ilancar caramels illaminudurés, que sortien expel-Iits per laboca de la carassa.La nord-catalana MariaJose comenta q?,e actualment ja no espractica aquestatradició.

'l

De totes les poblacions que Masana Saburitha visitara la recerca decarasses,Girona ésla que li va deixar més sorpres. Ho explica:

Masana Saburit es lamenta que s'haginperdut autentiques obres d' art, que hauriende formar part de la imatgeria festiva delnostre país. Segons l' estudiós, cap al 1960se'n van perdre les últimes que restaven alstemples religiosos. 1si en van quedar algunadesprésd' aquella data, desprésque esfes elII Concili Vatica, envan desapareixer totes.De fet, el cas de Girona és un botó queil-Iustra el poc respecte que esva tenir a lescarasses.1ésque segonsunaguia deGirona,Rosa Duran, als anys 50, les golfes de lacatedral de Girona es van reformar i es vadecidir llencar tot allo que no els feia falta.Va ser llavors quan els propietaris del barL' Are van veure els embalums que elscapellansportaven alscontenidors, quanvandemanar-los si s'ho podien quedar. 1així va

9

.-eroero

~

eQ)-'"Oro(J)(J)

~

roU

~

.-eroero

~

eQ)-1J

ro(J)(J)

~

roU

~

anar. De llavors enea, al bar hiha la carassai una biga de fusta,que ara fa de banc al bar".

La carassade Vilanova

Masana Saburit diu que no vacornencar a interessar-se pelscaps de turc de fusta pel fetque el 1979 es va estrenar unacarassaal pati de l' Ajuntamentde Vilanova que l l anc av acaramels. Segons l'estudiós,va ser el 1980 quan es vaencuriosir per aquest tema.Aquell any el grup teatral laClaca en va construir una peral' Ajuntament de Barcelona,que van co l-Io car al carrerde laCiutat. Quan Masanava llegir la notícia als diaris,es va preguntar d'onprovenia la tradició.

Al seu torn, Joan Baixas, quehavia format part del grup teatral la Claca,diu que pel Nadal de 1980 van construir lacarassa perque "volien homenatjar la quehavia tingut la basílica de Santa Maria delMar". De manera que, animats per laresponsable de Cultura de l' Ajuntament,Marta Tatger, van construir una carassa,que era un autómata, que feia cinc metresdalcada. "A la cara del moro li anavenpassant coses: treia fum per les orelles,llancava caramels i aigua... "

Ara bé, la carassano esva tornar acol- locar alcarrerdelaCiutatl' anysegüent."L' experienciano devia agradar gaire i mai mésesva treureper Nadal. Segur que arala carassadeu estarguardada per algun racó", diu enJoan.

Siguicomsigui,elcasésqueel 1979lacapitaldelGarraf va estrenarunacarassa.BienveMoya,tecnic de Cultura de l' Ajuntament deVilanova, explica que "la idea de fer unacarassa a Vilanova va venir perque vampensar que la ciutat no tenia gaires cosesper Nadal. Llavors, com que jo provenia

marta balaguer (..companyia de titelles de l' estaquirot

[L M()I,{) NA~Al\Ji

••

de l' Ajuntament de Barcelona i sabia quela Claca estava construint una carassa,ho vaig proposar".

La proposta es va materialitzar i pel Nadalde 1979 alguns vems, que per aquells anysencara no estaven gaire acostumats aentrara la casa de la vila, van anar al pati del' Ajuntament per veure la carassa. "Elprimer any va serun antic capgros arreglat,pero després, per als altres anys, ja se' n vafer una de nova". La resta de la historia dela carassa de Vilanova potser ja és mésconeguda per tothom: Marta Balaguer esva inventar un conte il-Iustrat sobre lacarassai la companyia de teatre l' Estaquirotel va representar. La historia de la MartaBalaguer tractava d'un moro, anomenatManani, que va voler assaltar la ciutatperque no celebrés el Nadal. Per aixo, esva menjar tot els menjars que hi havia a laciutat, perque no quedés res de res. Alfinal, els vilanovins el van atrapar i el vantraslladar a la placa de la Vila perque elsretorné s tot el que s'havia cruspit".