DIUMENGE · 17 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15183 - AVUI / Any XLI. Núm. 14053 - EL PUNT

2,50€

Un judiciinèditPer primer cop,l’Estat espanyol jutjaun president catalàen exercici

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1344

95-1

2061

56LCULTURA I ESPECTACLES P30,31

Les pors de sempre continuenproduint imatges a través del còmici el llibre il·lustrat, perpetuant elsclàssics de Poe, Lovecraft o Shelley Frankenstein segons Wrightson ■ EPA

El terror nopassa de moda

EUROPA-MÓN P24,25

Els ‘armillesgrogues’revifen enl’any de lamobilitzacióAniversari ambincidents i detinguts

ESTRATÈGIA · Els que hemplantat cara som els que hemampliat la base el 10-N

GOVERN · Confio que Podemconvenci el PSOE que no potavalar una llei mordassa 2.0

“El decret digitalacosta Espanya almodel turc-xinès”

ENTREVISTA Jordi Puigneró CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

P6-8

Manifestants convocats pels CDR, davant d’un cordó policial, ahir, a l’entrada de l’estació de Sants ■ JOSEP LOSADA

NACIONAL P10

La policia desallotja una altra protesta pacífica convocada pels CDR

Bloqueig simbòlic a Sants

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019

n temps de paro-xismes naciona-

listes, de nervis perveure qui és més pa-triota, de competi-cions per plantar la

bandera més gran, de fogueres ambels símbols de l’“altre”, etc., etc., llegirhistòries de traïdors pot resultar unexercici saludable. “Si hagués de triarentre trair el meu país o els meusamics, vull pensar que tindria el corat-ge de trair el meu país.” Això afirmavael novel·lista E.M. Forster en un articleel 1938. En defensa d’aquesta idea,l’escriptor aportava el testimoni d’unprecedent il·lustre: “Potser el lector ac-tual se sent escandalitzat i està a puntd’agafar el telèfon per denunciar-me ala policia. Dante no s’hauria escandalit-zat pas perquè va posar Brutus i Cassi-us a l’últim cercle de l’infern perquèhavien preferit trair el seu amic Juli Cè-sar en lloc de trair Roma, el seu país.”No és estrany que l’autor d’un llibre ex-traordinari sobre el cèlebre cas de l’es-pia Kim Philby, un dels dobles agentsde Cambridge al servei de la Unió So-

viètica, fes servir les paraules de Fors-ter com a epígraf del seu Un espía en-tre amigos (Crítica). La vida novel·lescade Philby posa en tensió el mateix con-cepte de lleialtat. En el seu cas, la dico-tomia entre l’amic i el país té la compli-cació afegida que la lleialtat de fons noés ni amb l’amic ni amb el seu país: hoés amb un país estranger. Philby comels seus companys de joventut a la Uni-versitat de Cambridge, MacLean i Bur-gess, va acabar acollit i recollit per laUnió Soviètica, la pàtria d’adopció a laqual va servir sense defallir mai malgratdubtes o decepcions. Ni amor a l’amic niamor al seu país: lleialtat indestructible iacrítica a un ideal. Una vida de sant, demàrtir? La gràcia de Philby és que vaaconseguir ser condecorat pel generalFranco en plena guerra (mentre tenial’encàrrec de Moscou d’acostar-s’hi permatar-lo!), de ser mimat i valorat perl’establishment britànic mentre treballa-va secretament per destruir-lo i de sercondecorat pels soviètics –desertd’amics i de família– en la solitud gèlidad’un país desconegut al qual va servirtota la vida... per patriotisme. L’enigmaPhilby: un heroi?, un esquizofrènic?, untraïdor?, un patriota?

E

Keep calmMiquel Berga

Traïdors

L’enigma Philby: un heroi?,un esquizofrènic?, untraïdor?, un patriota?

n dia d’aquesta setmana, emsembla que dijous, ConchitaZendrera, la traductora dels àl-

bums de Tintín al castellà, va complircent anys. El seu nebot Luis Zendrera,director de l’editorial Juventud/Joven-tut que el pare d’ella va fundar, emconfirma que cada matí la Conchitasegueix prenent un bany de mar a Ca-daqués, on viu. “És un cas!”

Els que tenim una edat vam comen-çar a llegir Tintín en castellà. Les ver-sions de Conchita Zendrera, doncs,ens van marcar. Ens sabem frases dememòria. Ara me’n ve al cap una: “He-redé la gracia de mi tío Anatolio, queera peluquero”. La diu Serafín Latón(en català, posteriorment, Serafí Llan-tió) a El asunto Tornasol. La traducto-ra va tenir d’entrada vacil·lacions al’hora d’anomenar el professor “unamica dur d’orella”: Silvestre? Maripo-sa? Al final es va imposar Tornasol, se-guint la literalitat de l’original francès.En canvi, va mantenir sempre que elspolicies Dupond i Dupont fossin Her-nández i Fernández. Petits detalls da-vant l’encert general.

Jo anava a la llibreria del meu oncle

U

Tria a llegir els Tintín. M’agradavenamb deliri. Un dia l’oncle em va dirque en triés un, per regalar-me’l. Vaigoptar per El tesoro de Rackham el Ro-jo sense saber que era la continuaciód’un altre, El secreto del Unicornio.Tots els àlbums els vaig llegir barre-jats. En uns Tintín era un jove estilit-zat que es feia acompanyar del capitàHaddock, la gran troballa de la sèrie, elSancho Panza que dona la replica i es-pavila el protagonista, sempre una mi-ca encarat; en altres àlbums era unvailet rodanxó que anava sol. Una vigí-lia de Nadal, passant per davant ladesapareguda Llibreria Francesa de la

Rambla amb el pare vaig veure a l’apa-rador un Tintín que l’oncle no tenia.Era Stock de Coque. El pare em va dirque, pel títol i la situació, seguramentera en francès. L’oncle el va rebre, encastellà, i per Reis ja el tenia. Mai elcapità ha proferit tants improperis itan creatius. La Conchita Zendrera elsva treballar a fons.

Un dia Tintín va començar a parlaren català. Un amic em va dir que reiamés en castellà. Fins a tal punt actuenel costum i la fatalitat. Tots els més jo-ves que nosaltres han rigut de valentamb el català noucentista de JoaquimVentalló. Traduir Tintín prova: Venta-lló va arribar als 97 anys.

Tinc tots els àlbums. Alguns en cas-tellà, uns altres en català. Per celebrarl’arribada de l’home a la Lluna ara facinquanta anys vaig llegir fa poc elsdos volums de l’expedició lunar de Tin-tín i els seus companys. Un jove inex-pert, un borratxo, un savi sord, dospallassos, un traïdor... i hi arriben. Elspallassos són en el primer Hernández iFernández i en la continuació Dupondi Dupont. Agraït, Joaquim Ventalló;per molts anys, Conchita Zendrera.

“La traductoradels àlbums alcastellà arribaa centenària

Vuits i nous

Cent anys de TintínManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019

o es pot negar que el sistemaque ha trobat el govern espa-nyol perquè ens deixem de pre-

ocupar per la famosa guardiola de lespensions és tan curiós com eficaç. Pri-mer va ser el govern del PP, que va po-sar en marxa l’estratègia i hi va insis-tir any rere any; i ara ja fa temps queés el govern socialista, el que l’aplica.Una estratègia brillant, certament,que demostra que el nivell (el nivellàs,vaja) és el mateix tant en el PP com enel PSOE. Recordin que la guardiola deles pensions, que es va crear l’any2000, va arribar a acumular fins a66.800 milions d’euros. Això era l’any2011. L’any següent, amb la crisi im-mobiliària i les crisis que van venir aldarrere, la bossa va reduir-se per pri-mer cop. I va començar la preocupacióde tots plegats pel futur de la guardio-la de les pensions. Doncs no es preocu-pin. Si repassen quina ha estat l’estra-tègia dels governs espanyols des del

N “El governespanyol ha trobatun sistema bencuriós perquè noens preocupem perla guardiola de lespensions

2011 fins ara en aquest tema, no calque es preocupin gaire. Han establertun sistema que garanteixi que s’in-gressa més per cotitzacions que el quees necessita per pagar les pensions?No. Han fet res preveient que la pirà-mide d’edats els va a la contra, i qued’aquí a pocs anys hi haurà un boom

de jubilats i, en canvi, pocs nous treba-lladors? Tampoc. La seva estratègiaperquè deixem de preocupar-nos perla bossa de diners per a les pensions ésben simple: buidar-la. No han parat defer-ho. Dels 66.800 milions del 2011als 5.040 de l’any passat. Més de61.000 milions, s’han hagut de treure,del fons. I aquesta setmana el governSánchez ha anunciat que en retiraran3.500 més per pagar la paga extra deNadal als nou milions de pensionistesque hi ha a Espanya. Fantàstic. Si nohi ha guardiola de les pensions, certa-ment no caldrà que hi pensem més.Però tranquils. Que la ministra de Tre-ball, Magdalena Valerio, va anunciardivendres que prendrà mesures per“fer virar el transatlàntic” (textual) isolucionar-ho. Deu anys després, esveu que ara s’hi posaran. I que no hemde patir per res. Segur. Per si de cas,però, tinguin vostès la seva, de guar-diola. Sembla més fiable.

No pateixinXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Una de les principals notíciesque ha deixat la repetició de

les eleccions generals del 10-N –isense cap mena de dubte la méspreocupant– ha estat l’importantascens de Vox. La ultradreta espa-nyolista se situa com a tercera for-ça al Congrés amb 52 escons. Elpartit que lidera Santiago Abascals’ha beneficiat de la desfeta de Cs iha guanyat 1 milió de vots amb unperillós discurs autoritarista farcitde xenofòbia pel que fa a la immi-gració –que vincula de manera infa-me a la delinqüència–, d’homofòbiai combatiu amb les polítiques con-tra la criminal violència de gènere,que causa cada any la mort de de-senes de dones. Sense oblidar lacatalanofòbia del seu projecte polí-tic amb l’amenaça constant d’unadura recepta repressiva contra lesinstitucions catalanes i els dirigentspolítics independentistes.

Es poden buscar explicacionssociològiques sobre l’emergènciade Vox. Però el desastre que suposael creixement de l’ultranacionalis-me espanyol d’arrel totalitària tétambé múltiples responsables. Unadreta espanyola del PP i Cs no ho-mologable a Europa en el seu blan-quejament de l’extrema dreta ambquè han institucionalitzat el feixis-me de Vox en pactes de govern tanimportants com els de Madrid i An-dalusia, entre d’altres. Una esquer-ra que no ha sabut replicar les bar-baritats que plantejava Vox. L’àm-plia difusió per part d’un ecosiste-ma mediàtic espanyol amable ambla ultradreta. I un govern socialistaque ha optat per la repressió a Ca-talunya i la intolerància cap als ad-versaris independentistes. Tot unaval per als postulats de Vox. Unconjunt de greus irresponsabilitatsque enforteix l’extrema dreta, queacabarà pagant el conjunt de la ciu-tadania i que pot liquidar la ja dete-riorada democràcia espanyola.

L’auge de Voxté més d’unresponsable

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Amnistia Internacional ha criticat durament lasentència del Suprem contra els líders catalansper la “criminalització d’actes legítims de protes-ta” amb una interpretació de la sedició que vulne-ra els drets d’expressió i reunió pacífica, i exigeixla llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

EXCONSELLER DE PRESIDÈNCIA I PRES POLÍTIC

Amnistia necessària

L’exconseller explica en primera persona com vaviure els mesos trepidants de l’1-O i les seves conse-qüències des de la visió política, però també des del’íntima al llibre Persistim, amb pròleg del presidentPuigdemont i epíleg de Lluís Llach, on convida apersistir per assolir la República Catalana.

-+=

-+=

Solucions per al planetaPere Fullana

Testimoni de primera líniaJordi Turull

-+=

Daniel Joloy

Des de la càtedra Unesco de Cicle de Vida i CanviClimàtic de l’escola de negocis ESCI-UPF s’estu-dien els sistemes de producció industrial sensedogmatismes i es busquen solucions perquè em-preses i governs posin fil a l’agulla per harmonit-zar producció i respecte pel medi ambient.

DR. EN ENGINYERIA INDUSTRIAL I ENGINYER QUÍMIC

CONSELLER D’AMNISTIA INTERNACIONAL

http://epa.cat/c/kfspyj

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Cent anysde llibertat

il·lustrador de São Paulo Marcelo D’Salete haconvertit la seva obra Angola Janga (“petita

Angola”, en llengua quimbundo) en un homenatge alsmilers d’esclaus escapats de les plantacions de sucreque entre 1580 i 1710 van organitzar el Quilombo dosPalmares, una comunitat emancipada i resistent alsatacs dels colonitzadors portuguesos i holandesos. Enel còmic, un treball de més de 400 pàgines traduït al’espanyol per Flow Press, hi té un paper destacat el líderZumbi però també un munt d’homes i dones anònims,

capturats a Angola i Congo i portatsal Brasil que van fugir de jornadesde vint hores sota el fuet per crearuna república independent ambmés de 30.000 habitants a la serrade Barriga (estat d’Alagoas). El 20de novembre –dimecres que ve– escommemora l’aniversari del’assassinat de Zumbi (1695) com a

dia de la consciència negra i no és sobrer remarcar-hoperquè fins al 2003 la història afrobrasilera era absentde les escoles i perquè l’actual i ultradretà president delpaís no s’amaga, precisament, de mantenir viu el vincleentre esclavitud i racisme, és a dir, la marginació i laviolència al carrer i a les institucions. En contraposicióals qui sembren odi i mort des del poder, a Angola Jangahi batega un somni de vida lliure, una galeria depersonatges que treballen, s’estimen, es defensen,s’enfronten als seus dubtes i temors... Éssers humans,a la fi, això que a alguns tant els costa reconèixer.

L’

Un còmic rethomenatgeals esclausfugitiusde l’imperibrasiler

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Els accidents han causat 171víctimes mortals fins ahir, duesmés que en tot l’any passat.Trànsit parla de distraccions ide l’alta velocitat.

10anys

20anys

Rodríguez Zapatero i el PSCtopen en l’executiva del PSOEarran de la sentència del’Estatut que ha de dictar elTribunal Constitucional.

Jordi Pujol aconsegueix trencarels blocs amb el vot afirmatiudel PP i l’abstenció d’ERC i ésinvestit president de laGeneralitat.

Més morts Sentència TC A la primeraTal diacomavui fa...

a passat una set-mana de les

eleccions i no noméstenim anunci de go-vern d’esquerres a Es-panya i el suport d’al-

gun dels grups a formalitzar-lo, sinótambé una campanya dura, oberta ifrontal per intentar que aquest governno nat no pugui arribar a tenir el su-port necessari al Congrés dels Dipu-tats. No, no els parlo de la necessàriaintervenció dels partits catalans per-què es concreti aquest govern anun-ciat de Sánchez i Iglesias, sinó de laguerra bruta que han fet a l’Estat i laque fan a Sánchez des de dins mateixdel PSOE: Ibarra a la seva barrueramanera i el sibil·lí González, també co-negut com a Felipe quan semblava queera d’esquerres. Torna a tenir Sánchezl’enemic a casa, però queda tot dissi-mulat perquè la pilota sembla que es-tà, només, al teulat d’Esquerra Repu-blicana. Aquí la CUP ha estat sempreclara i Junts per Catalunya (hauríemd’escriure Laura Borràs), d’una ferme-sa inqüestionable. Ara tocarà, doncs,

parlar del paper d’Esquerra, que ho técomplicat. ERC vol governar a Catalu-nya i vol liderar el procés, i té tot el dreta voler-ho, però sap que ho té moltcomplicat amb els líders a presó i l’exili.Faci el que faci, rebrà. Ara, als espa-nyols, els ha vingut la pressa, però hiha variables que no poden controlar. Elprocés d’extradició del president Puig-demont i els consellers Puig i Comín aBèlgica i el de la consellera Ponsatí aEscòcia. I la immunitat dels diputatseuropeus, aquí negada. I el judici alpresident Torra, que va malament pera tothom menys, potser, per al presi-dent, que ostenta el càrrec dignamentperò sense ganes. Massa variables perpensar que tot sortirà d’una maneraacceptable per a totes les parts. Per ai-xò cal tornar a dir que només hi hadues maneres de continuar una situa-ció engegada el 2010. O hi ha diàlegentre Espanya i Catalunya o l’Estattriarà la repressió, que és el que ha fetfins ara i el que lamentablement crecque continuarà fent. Hi hagi o no hi ha-gi govern d’esquerres a Madrid.

H

Full de rutaJordi Grau

Diàleg orepressió

O hi ha diàleg entre Espanya iCatalunya o l’Estat haurà detriar la repressió, que és elque ha fet fins ara i el quelamentablement semblaque continuarà fent

i ha moments especials, queserveixen per mirar enrere iprojectar-se cap al futur. Per

exemple, quan se celebra un aniversa-ri, l’efemèride remou i et fa pensar enl’ahir, també en l’avui i en el demà quevolem escriure. Quan fem anys, sol serun d’aquells instants on la intersecciódel passat, del present i del futur aflo-ra i es generen emocions fortes i esconverteix en un instant memorable.Quan era petit, recordo un dia singu-lar, una tarda en la qual després del’escola en lloc d’anar a casa vam des-plaçar-nos al carrer Consell de Cent.Aquell dia el meu pare i la meva marevan fundar la galeria familiar. Eral’any 1989. Tenien l’objectiu d’iniciarun projecte galerístic del qual cele-brem demà dilluns el trentè aniversa-ri, i ho fem amb tota l’emoció i entu-siasme i amb un agraïment infinit aells dos i a tanta gent que ha fet possi-ble aquest camí compartit.

ELS PROJECTES CAMINEN, canvien i esmodulen al llarg dels anys; també lesgaleries d’art. Una galeria és un diàleg,

H una conversa, una pregunta, un espaide debat i d’interrelacions, una portaoberta a la reflexió. Un espai per qües-tionar-nos, un món que pot ser irreve-rent i sacsejar-te. Un lloc que pottransgredir, que pot posar en dubteles rutines i les inèrcies. La nostra ga-leria està especialitzada en l’art mo-dern i de postguerra, així que hem demirar-nos el passat des del present,rellegir, treure la pols a mirades pot-ser caducades, revisar, donar contem-poraneïtat a un passat que no ha deser remot, sinó memòria viva, útil pera l’immediat i per al futur. Volem con-nectar amb els nous públics i creiemque la millor manera de posar en valorla història és que segueixi viva, l’im-portant és que aquest art històric si-gui vigent. Sabem la dificultat de fer-ho possible, i per aquest motiu estemconvençuts que cal aglutinar talent:comissaris, crítics, historiadors del’art, col·leccionistes, artistes i elsseus llegats, museus, fundacions... I,és clar, cal exigència, passió i conven-ciment per la feina, amb la finalitatque l’art del nostre país sigui cada cop

més conegut, reconegut i valoratmundialment.

HI HA GALERIES DE TOT TIPUS i especiali-tats. Nosaltres volem que la nostra siguiun espai transformador i que segueixil’estel dels artistes que representa. Peraconseguir-ho volem preservar el seu es-perit innovador, revolucionari, amb no-ves idees i mirades. Hi ha molts relatspossibles, és clar; nosaltres creiem en eltrencament narratiu, en la força de l’ori-gen, la memòria i de posar en valor latradició i, a partir d’aquí, innovar ambllibertat. El nostre és un espai que se-gueix estimant els radicals del seutemps, els que es van atrevir a experi-mentar. Amb aquestes artistes no no-més cal obrir els ulls, cal obrir la ment.Volem recollir el seu llegat, que és per anosaltres font d’inspiració.

I EN VOLEM MÉS. Més reptes, més pregun-tes, més exposicions. Trenta anys són,bàsicament, aprenentatge i volem se-guir fent créixer la recerca i, sobretot,ens agradaria fer-ho, de bracet, ambtots aquells a qui l’art us commou.

Jordi Mayoral. Historiador

Construint una galeriaTribuna

Qui paga elTsunami?b Aquest matí estava mirantdiaris i a la secció de cartes aldirector d’un dels de tota la vi-da n’he trobat una que m’hasorprès, sobretot perquè lapersona signant diu ser de Bar-celona. Diu que no entén comtanta gent es pot anar despla-çant per diferents llocs de Ca-talunya “com si estiguessin devacances continuades”, i espregunta si aquestes persones“no tenen feina” o “han deixatels llocs de treball amb el visti-plau de les empreses”; final-ment diu que “voldria que algúli aclarís qui paga el Tsunami”.Aquesta persona, tot i ser deBarcelona, no sap com és lagent d’aquest país? Fa anysque els catalans es manifestenper centenars de milers o permilions; sacrifiquen hores delleure i d’estar amb la família,demanen festa a la feina acompte de vacances, es pa-guen de la seva butxaca tota

mena de despeses, transports ientrepans inclosos (no tothomho pot dir), per anar a defensarel país passant calor, fred, set,gana, i a risc de rebre algunagarrotada de part de robocopsdesfermats, o ser detingutsmés o menys aleatòriament.Sap que el tsunami és un feno-men natural?, doncs el Tsuna-mi Democràtic és gairebé aixòen magnitud perquè aquestaonada gegantina ja té gairebémig milió d’adherits. D’on hasortit?, no se sap; qui hi ha aldarrere?, no se sap (bé, potserel Marlaska sí... ai, que em pi-xo!); qui decideix?, no se sap;qui el paga?, només és segurque les administracions no. Siem llegeix, espero haver aclaritalguns conceptes a aquestapersona. De res.AGUSTÍ VILELLA GUASCHCambrils (Baix Camp)

Els joves actuals

b Soc d’aquelles personesque, tenint més de 60 anys, em

mirava els més joves de reüll ipensava que no anaven bé. Notinc fills i per tant, aquest món,el segueixo a través dels ne-bots. Fa anys que em feia lasensació que la seva lluita per-sonal era “passar de tot” i viuresegons “bufa” el seu mòbil. Ésa dir: quan parlava amb ells dequalsevol temàtica, sempreque dubtaven miraven què de-ia el seu aparell portàtil, que,per cert, sempre el porten a so-bre seu. Igual que nosaltresportem el nostre rellotge de to-ta la vida. O sigui, raonar, pen-sar i meditar semblava que pera ells no existia! Però ara reco-nec que aquest maleït aparellcomunicatiu tan imprescindi-ble per a ells resulta que els es-tà portant cap a una lluita unifi-cada per aconseguir els seusdrets i llibertats per al seu fu-tur! És a dir, gràcies a aquestfet, poden organitzar-se ràpi-dament per aconseguir elsseus objectius de protesta a di-ferents llocs del país. M’imagi-no que ni miren els diaris ni les

televisions per decidir-se. Noels cal. Per a ells, el seu “ull” ésel seu mòbil.ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Cotxes de lloguer“ecològics”b Nota d’avís a possibles vícti-mes d’una suposada empresade lloguer de cotxes ecològicaa la Gran Bretanya anomenadaGreen Motion, la qual vam con-tactar per internet en comprarel bitllet d’avió.

Ni ecològics ni res. Un abúscontinuat cobrant extres pertot, excés de quilòmetres, ex-cés de combustible, obligacióde contractar una altra assegu-rança, etc. No soc l’únic. A l’ae-roport d’Edimburg vaig trobaruna parella de Barcelona quetambé n’havia sigut víctima.Vaig posar la reclamació cor-responent, però des de l’agostno he rebut cap resposta.JOAN SELLÉS I MESTRESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Marcel Mauri, VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Cal una via de diàleg en què es pugui parlar de la llibertatdels presos polítics, la fi de la repressió i l’autodeterminació”

La frase del dia

“La idea dePaïsos Catalans téun pes menor enl’independentismecatalà i en moltsdels seus dirigentsi aquest buitreferencial ensafebleixenormement

opressió nacional continuadacrea un marc mental fet pels es-tats despersonalitzadors que

converteix en normal allò que no ho és. ElTractat dels Pirineus (1659), que esquei-xà Catalunya, i tres segles llargs d’aliena-ció han cavat una profunda rasa entre elnord i el sud, entre Catalunya Nord i elPrincipat, com s’ha vist amb el tall al Per-tús. La desorientació dels mitjans de co-municació –i d’alguns manifestants– haestat monumental i no és, malaurada-ment, només cosa d’ara. La denominaciógeogràfica ha comportat l’ús absoluta-ment arbitrari de conceptes com català,francès o espanyol, de manera que, perreferir-se al que succeïa al Vallespir (elPertús), es parlava de la banda francesa ide la Jonquera per avall, de la part catala-na, com si la gent del Pertús i fins a Salsesno fossin catalans. Paradoxalment,molts dels gendarmes eren catalanopar-lants i s’adreçaven als manifestants enaquesta llengua, en contrast amb la Poli-cia Nacional i la Guàrdia Civil de la bandacatalana, i mentre a França parlaven ca-talà, a Catalunya ho feien en espanyol! SiPerpinyà és a França i no a Catalunya, enjusta correspondència Girona deu ser aEspanya, atès que el Principat no té elmonopoli de la catalanitat toponímica.Una mínima consciència d’unitat nacio-nal, cultural i lingüística exigeix l’ús ade-quat de paraules i conceptes, perquè nopodem acceptar com a nostres les ideesmentals d’aquells que ens oprimeixen.

LA IDEA DE PAÏSOS CATALANS té ara un pesmenor en l’independentisme català i enmolts dels seus dirigents i aquest buit re-ferencial ens afebleix enormement. Peròsi l’operació urnes va ser possible, si el se-nador Francesc Calvet, batlle del Soler,promogué manifestos de membres del’Assemblea Nacional o el Senat de Parísa favor dels presos i exiliats; si Claudi Fer-rer, batlle de Prats de Molló, va fer de mit-jancer al Pertús, amb llaç groc inclòs; siJúlia Taurinyà presideix la nova delega-

L’ ció nord-catalana del Consell per la Repú-blica, no és pas per la proximitat geogràfi-ca amb el Principat o per un rampell sob-tat de solidaritat internacionalista, sinóperquè els patriotes de Catalunya Nordque custodiaren les urnes, els dos batllesesmentats i na Júlia són catalans comnosaltres. Fa una mica d’angúnia, enaquestes alçades, haver d’insistir tant enaquestes obvietats, però quan llegim titu-lars de notícies com “els manifestants esdesplacen ara cap a la part catalana” al-guns ens quedem tan perplexos com des-orientats, atès que el titular no té el ma-teix sentit per algú de Perpinyà que per aalgú de Figueres. Per a molts dels pri-mers, els del sud són, simplement, espa-nyols, ja que els catalans són ells, amb lamateixa naturalitat que, del sud estant,hom parla de francesos per a referir-seals catalans del nord. En fi, tan senzillque fora esborrar la frontera mental iparlar de l’Empordà o del Rosselló o el Va-

llespir, sense caure en el parany estatalestablert de referir-nos, amb total frivoli-tat, a França o Espanya.

SOVINT S’OBLIDEN COSES ELEMENTALS,com ara que la mítica muntanya del Cani-gó, tan present en la nostra cultura popu-lar, és al Conflent, on fa dècades que secelebra la Universitat Catalana d’Estiu, aPrada, municipi on és enterrat PompeuFabra, igual que, justament al Pertús –enterra catalana però a l’exili–, reposa Rovi-ra i Virgili. Des del costumisme populard’Albert Saisset, fins a Joan-Lluís Lluís oDaniel Bezsonof, la literatura catalanaseria una altra cosa sense noms tan sò-lids com Josep Sebastià Pons, EdmondBrazès, Carles Grandó, Gumersind Go-mila, Jordi Pere Cerdà, Simona Gay, Jor-di Carbonell, Pere Verdaguer o RenadaLaura Portet, entre altres. Ni ho seria lapintura sense Jacint Rigau, ni l’esculturasense Arístides Maillol i Gustau Violet, nila ciència sense Francesc Aragó, ni la mú-sica i la cançó sense Jordi Barre, sensePascal Comelade, Gerard Jacquet, JoanPau Giné, Pere Figueres, Maties Mazari-co, Gisela Bellsolà o el grup Blues de Pico-lat, amb molts d’altres, ni el coneixementde la cuina catalana sense Eliana Thibauti Comelade, ni l’art català seria el mateixsense l’ombra de Ceret, ni...

MENTRE CONVERTIM ELS CATALANS enfrancesos i la terra en França, hi ha qui aCatalunya Nord fa possible les escoles ca-talanes Bressola i Arrels, o Ràdio Arrels,o les colles castelleres, i continua la tascaa la Universitat d’Alà Bailac-Ferrer, o l’ac-tivisme permanent de Raimon Gual oJoan Becat, o el caràcter precursor de Mi-quel Mayol, fent el pas del catalanismefolklòric al moviment polític de reivindi-cació nacional i tantes altres iniciatives.No és estrany que, francesitzant-los desdel sud, hi hagi catalans de Perpinyà quediguin, irònicament com a resposta, queells viuen a Catalunya, situada just al da-munt d’Espanya.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Filòleg i escriptor

Damunt d’EspanyaTribuna

a primera jugadaintel·ligent que ha

fet Pedro Sánchez enaquest darrer any haestat compartir cafèamb Pablo Iglesias el

mateix dilluns a la tarda i signar imme-diatament un preacord de govern. Desorpresa, amb l’única complicitat delseu guru particular, Sánchez va iniciarun camí sense retorn, al qual va abo-nar la pròpia supervivència. Movimentclau i ciri encès a l’altar de santa Rita.

El fracàs del PSOE en les darrereseleccions (si, fracàs, quan va quedarmolt per sota de les expectatives) au-gurava una nit de cacera de bruixots,en què els barons passarien per la mo-la Sánchez, Redondo, Calvo i Ábalos. Amés, els poders econòmics demana-rien un acord entre socialistes i popu-lars, amb el consegüent canvi de lide-ratge, i les pressions de la caverna me-diàtica també jugarien les seves car-tes. Seria un enfrontament massa de-sigual i l’exjugador de l’Estudiantes sapel que són les dolces derrotes.

No importava gaire que les basessocialistes donessin suport a un acordamb Podem, quan els barons tenen al-tres interessos, no sempre confessa-bles. Sempre els enemics estan en elmateix partit i no pas en els renglesdels adversaris polítics, i, a aquests,calia avançar-los per l’esquerra i ambla màxima velocitat possible. A partirde dimarts, els poders fàctics haurande conspirar a la contra i en una posi-ció incòmoda.

Ara queda el moviment més difícil,com és el de portar els independentis-tes a la cleda. Els barons ja han iniciatel pressing i els mitjans madrilenysparlen de traïdoria. Però l’equip en fun-cions, presoner de les pròpies contra-diccions, només té una sortida. Sobre-viure és parlar de sobiranisme i ho sa-ben. Però també ho saben els indepes,i poden vendre els vots a molt bonpreu.

L

De set en setJaume Oliveras i Costa

Supervivència

n un moment en quètant la gestió de les mobi-litzacions populars alcarrer com el funciona-

ment de l’administració tendei-xen cap a l’ús inevitable de latecnologia, l’Estat ha activat undecret clarament restrictiu enaquest sentit. El conseller dePolítiques Digitals i Administra-ció Pública, Jordi Puigneró, va-lora aquesta i moltes altresqüestions en una entrevista queemet avui El Punt Avui TV i dela qual us oferim un extracte.

Vostè estava preparant una re-pública digital catalana?El que preparem és un projectede futur per a aquest país d’acordamb la manera com creiem queseran les nacions del segle XXIque estaran a l’avantguarda digi-tal. Aquest país no pot quedarenrere en aquesta cursa.

Li ho dic pel decret llei aprovatpel govern espanyol i per les de-claracions de Pedro Sánchez,que deia que a Catalunya s’es-tava preparant una repúblicadigital i que això s’ha d’impedir.És curiós, perquè fa dos anysque en neguen l’existència i araresulta que volen prohibir unacosa que deien que no existia.I a més ho fan amb un decretmolt virulent des de la perspec-tiva dels drets fonamentals dela ciutadania, perquè permet in-

E

tervenir internet, les comunica-cions de les persones, sense or-dre judicial, i emparant-se enun concepte tan subjectiu comés l’ordre públic. Amb aquestdecret, Espanya està fent pas-ses per apropar-se a modelscom Turquia i la Xina, en llocd’apropar-se als valors de laUnió Europea i dels països queen formen part.

En una entrevista que li vaigfer fa un any, vostè deia: “Hemd’aprofitar que a internet nodepenem de l’Estat.” L’Estats’ha adonat que ho estavenaprofitant?El nostre objectiu és l’empode-rament digital de la ciutadania.I, en el fons, el que els fa por ésaixò. Aquest país, quan empo-dera la seva gent, és imparable.Per això desenvolupem aquestprojecte de república digital,que també han fet altres païsosdel món. Estònia, sense anar

més lluny, és pionera en la cons-trucció d’un estat digital. Perquè? Un exministre em deiaque Estònia ha viscut cinc inva-sions russes i que n’hi hagi unasisena és qüestió de temps. I,per tant, es prepara per conti-nuar governant amb les einesdigitals quan tingui els soldatsrussos pel carrer.

Està pensant que serem objec-te d’alguna invasió?No, no. Ell es referia al fet que,quan no tens el control físic delterritori, et queda la teva gent,les persones i la capacitat d’estarconnectat amb aquestes perso-nes. Si ens agafem a la definicióde nació de Pompeu Fabra, veu-rem que hi diu que una nació ésuna comunitat de gent amb vin-cles culturals, lingüístics, de tra-dicions, històrics... No hi diu quevisqui en un territori concret.La nació són les persones. I, pertant, al segle XXI, la nació cata-

lana i qualsevol del món que vul-gui persistir han de tenir un pro-jecte de nació o república digital.

Li deia “invasió” perquè potserl’Estat fa una invasió de compe-tències amb aquest decret...El decret té diversos objectius.Primer, crec que es fa pensanten el que està succeint ambl’app de Tsunami Democràtic.No havia vist mai un estat tanespantat per una app. En segonlloc, també està pensat per atu-rar projectes com l’IdentiCAT,que vol dotar la ciutadaniad’identitat digital autosobirana.Jo crec que no aconseguirancap de les dues coses. Perquèavui dia tothom té molt clar,també la UE, que l’empodera-ment digital és imparable enaquest segle XXI si volem tenirun model europeu de com ente-nem la governança, la tecnolo-gia i les dades.

A molta gent potser li cal algunexemple per acabar d’entendrequè serà l’IdentiCAT quan esti-gui en marxa.Serà un sistema perquè tu etpuguis identificar a la xarxaquan accedeixes a qualsevol ti-pus de servei digital. Ara es faamb una adreça de correu elec-trònic, una contrasenya... Vo-lem facilitar aquest procésd’identificació amb una einaque s’emmarqui en el regla-ment europeu i que puguis por-tar al mòbil per identificar-te

digitalment en qualsevol àmbit.A diferència del DNI, no serviràper identificar “los nacionales”,sinó per facilitar la vida als ciu-tadans. Per tant, el que estàfent l’Estat amb aquest decretés intentar impedir això: el dreta tenir una identitat digital queestigui emparada per la UnióEuropea.

Votar seria una de les accionsque es podrien fer amb l’Identi-CAT una vegada desenvolupat?Quan anem a votar ens hemd’identificar, no? Doncs si tuvols votar des de casa, per in-ternet, clarament aquest po-dria ser un instrument que hofacilités. Però això no hauria deser cap problema. Al contrari:el que ens hem de començar a

Jordi Puigneró Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

Xevi XirgoGIRONA

COMBATIUS · “Hem tingut més suport en un escenari de menys participació; potser és l’estratègiaque vol el país” NEGOCIADORS · “Tenim converses amb Podem per aturar el decret digital”

“Els que hemplantat cara hemampliat la base”

❝ ❝Si empoderem la gent,som imparables. Peraixò fem la repúblicadigital i per aixòl’Estat té por

Confio que Podemfaci entendre al PSOEque no pot acceptaruna nova lleimordassa, ara 2.0

Marcel Mauri vainstar el governespanyol a obrir unanegociació bilateralper Catalunya

La mobilitzacióconvocada ahir pelsCDR a Sants no vaprovocar talls decirculació ferroviària

Acció sensebloqueig

Òmniumreclama diàlegNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20196 |

plantejar és com és que la lleielectoral de l’Estat espanyolencara prohibeix poder avan-çar cap a una cultura de votelectrònic.

I poder votar digitalment seriauna competència que la Gene-ralitat podria desenvolupar? Oaquí toparia amb la legislacióespanyola?Aquí una part de la responsa-bilitat és nostra, perquè el Par-lament de Catalunya hauriad’aprovar una llei electoral prò-pia que permetés utilitzar demanera normal la via digital.Ja hem intentat fer-ho ambel vot dels catalans residentsa l’estranger i el primer a atu-rar-ho ha estat l’Estat.

Se’ls va acusar de fer servir pa-radisos digitals per guardar da-des. Què hi ha de cert?L’obligació legal és que única-ment les dades que són perso-nals, no totes, resideixin en ser-vidors que estiguin en un marcde la nova llei general de protec-ció de dades de la Unió Europea.I això la Generalitat ho com-pleix. Ara, la llei no exigeix quehàgim de tenir tots els serveisinformàtics a Europa. Complimtot allò que hem de complir. Ai-xò, en tot cas, és una cortina defum per tapar altres qüestionsdel decret que són molt méspreocupants.

Per exemple?Aquest és un decret que perse-gueix la censura política i judi-cial. Som davant una llei mor-dassa 2.0 o davant una llei Cor-

cuera del segle XXI, allò de “pa-tada en la puerta sin orden ju-dicial”. Aquest decret permetràal govern de l’Estat intervenirles comunicacions del seu mòbilsense ordre judicial si conside-ra, per dir-ho així, que vostè vaa una manifestació en què hi hadesordres públics.

De fet, pel referèndum de l’1-Oes van tancar llocs web i vostèsvan recórrer a Europa, però laresposta va arribar tard o no vaser contundent.Però allò es va fer amb ordresjudicials i emparant-se en la lleide seguridad nacional, sobresupòsits molt greus com el ter-rorisme. Ara el govern no neces-sitarà cap ordre judicial ni, pertant, ningú suposadament unamica més neutral, i s’ha ampliata supòsits d’ordre públic, de se-guretat pública, i també a in-teressos econòmics que es pu-guin veure afectats. Això és ab-solutament inadmissible en unaEuropa del segle XXI. Aquest ésun model que jo estic convençutque Europa els tombarà. Ja es-tem preparant tota la batallajudicial amb els serveis jurídicsde la Generalitat, amb la pre-sentació d’un recurs o d’infor-mació en el Consell de Garan-ties Estatutàries perquè emetiun informe sobre la inconsti-tucionalitat d’aquest decret. I,en paral·lel, engegarem la bata-lla europea.

El decret està en aquest mo-ment en vigor, però pendent

Continua a la pàgina següent

El conseller Puigneró,durant l’entrevista ambel director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo ■ QUIM PUIG

Podeu veure la conversaavui a El Punt Avui TV

a les 10 i a les 14 h

Mesuresnecessàries

L’APUNT Dues-centes ciutats europees tenen ja zones de bai-xes emissions per restringir l’impacte de la contami-nació provocada per la circulació de vehicles, algunesdes de fa molts anys. En un moment en què queden japocs negacionistes del canvi climàtic, cal passar a l’ac-ció, i fer-ho amb mesures eficients que serveixin permillorar la situació, encara que sigui tard.Marta Membrives

L’àrea metropolitana de Barcelona afrontarà ben aviatla primera gran mesura destinada a millorar la qualitatde l’aire. Es tracta de la zona de baixes emissions al’interior de les rondes, una superfície total de 95 qui-lòmetres quadrats per on els vehicles més contami-nants no podran circular a partir de l’1 de gener de di-lluns a divendres de set del matí a vuit del vespre.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

que la setmana vinent hi hagila rúbrica. Confia que desprésdel 10-N, i amb la negociacióque hi ha ara oberta, algunacosa hagi canviat?Jo espero que Podem faci veureal PSOE que ells no poden ac-ceptar una nova llei mordassa,en aquest cas en versió digital.El decret ha traspassat una lí-nia vermella i es va tirar enda-vant per un govern en funcions,durant unes eleccions i per lavia del reial decret, sense passarpel Parlament. No són maneresi, tot i que ja està en vigor, Po-dem i els comuns encara són atemps de negociar-ho de mane-ra adient perquè no sigui defini-tiu, perquè necessita la conva-lidació. És un decret que, perprimera vegada, prohibeix latecnologia i, per tant, bloquejala innovació. És una cosa inau-dita. Això t’ho pots esperar d’unpartit com Vox, però que PedroSánchez abraci un decret ambiniciatives que són més pròpiesde Turquia i de la Xina ens sem-bla inaudit. És un decret pensatper a Catalunya, però que faràretrocedir Espanya cap a l’eraanalògica. Voler controlar inter-net, intervenir les comunica-cions dels ciutadans i prohibirdeterminades tecnologies... Desde la Loapa no havíem vist unprocés de recentralització comaquest. Hi ha una invasió clarade competències de les autono-mies, i això que els socialistesdiuen que volen enfortir l’estatautonòmic.

S’ha parlat d’una ofensiva ju-dicial conjunta contra aquestdecret. N’ha parlat amb el PaísBasc i Galícia?Hem iniciat converses en clautècnica amb altres comunitatsclarament afectades per aquestdecret. De fet, afecta totes lescomunitats, però el País Bascpot protestar de manera mésirada. Segurament obriremconverses també amb Galícia.No podem admetre un decretd’aquestes característiques. Ésper això que la batalla serà ju-dicial, però també política, tantal Congrés dels Diputats com aescala europea. Aquest decretno només vulnera estatuts i laConstitució, sinó també directi-ves europees. Per això ens plan-tegem fer un acte important aBrussel·les per explicar bé quèsignifica aquest decret i quinaperillosa porta obre respecte alsdrets fonamentals digitals, elconcepte d’internet lliure i laprivacitat dels ciutadans euro-peus i les seves empreses.

Atès que la situació política iles aritmètiques parlamentà-

ries han canviat, el més pru-dent seria que la Diputació Per-manent, que és l’ens que ha devalidar el decret, el deixés ensuspens. Han fet gestions ambPodem en aquest sentit?Sí, estem tenint converses dis-cretes perquè ells també estaninquiets amb aquest decret. Es-tem estudiant fórmules per atu-rar aquest decret com més aviatmillor. En tot cas, que un go-vern que es diu progressista co-menci la legislatura convalidantun decret que és una llei mor-dassa 2.0 haurà de donar mol-tes explicacions.

Confia que arran d’aquesta no-va coalició Pedro Sánchezs’acabi posant al telèfon? Ovostè és dels escèptics?Hem de ser escèptics d’entrada,perquè estem molt escamnats.Les paraules ens costen de creu-re i els decàlegs de bones inten-cions, amb el govern d’Espanya,normalment acaben sent papermullat. Per tant, el que esperemsón fets. Si el senyor Pedro Sán-chez vol restablir la confiançaamb el poble de Catalunya i lesseves institucions, hauria depassar de les paraules als fets.Calen accions que clarament

demostrin el restablimentd’una confiança impossible no-més amb paraules.

Fa un any deia que li costavaenfadar-se en política, peròfa uns dies l’hem vist moltenfadat al Parlament amb elgrup de Cs.Segurament ha estat la mevaintervenció més dura, perquèCs és un dels grans responsa-bles de la situació que viu elpaís en aquests moments. Encomptes de liderar l’oposició,Cs ha liderat la crispació. Lameva intervenció, dura però

respectuosa, era per demanar-los que facin política i que si-guin part de la solució, no delproblema.

Objectivament, la crispació alParlament ha crescut. En culpatambé altres grups?En certa manera, també el PP,però com que són un grup moltinsignificant no s’ha visibilitzattant. El Partit Socialista tambéha estat molt dur amb el procés,però no ha traspassat la líniade la falta de respecte o l’insult,i això és d’agrair.

S’està negociant una possibleinvestidura. Al seu parer, elspartits independentistes s’hau-rien d’abstenir? ERC, més ne-cessària aritmèticament, s’hau-ria d’abstenir? A canvi de què?Jo no diré què ha de fer ERC. AJunts per Catalunya ja vam dirque no investiríem a canvi deres. Si aquest nou govern d’Es-panya espera alguna cosa denosaltres, el primer que hauriade fer és trucar-nos i plantejar-nos un escenari de negociació.No poden esperar que els do-nem els vots gratis sense ni tansols trucar-nos.

Junts per Catalunya no és unespai pendent de reordenar?JxCat, el PDeCAT, la Crida…Què ha de passar, amb totaquest espai?Evidentment, ara l’endreça jaés inajornable. I més veient quel’estratègia que hem seguit alllarg d’aquests darrers mesossembla que ha estat la bona.Perquè, al final, els que hemplantat cara som els que hemampliat la base en aquestes dar-reres eleccions. Per tant, potserel fet de plantar cara és el quepermet ampliar la base al nos-tre país. S’ha d’ordenar l’espaiamb lideratges i amb una es-tructura que tingui menys capsdes d’una perspectiva de diver-ses estratègies internes. Mal-grat aquesta desendreça, enpart fruit de la repressió, hemestat i som l’objectiu número ua batre per l’Estat. I el poble deCatalunya ens ha atorgat mésconfiança en un escenari de bai-xada de la participació. Pertant, si ens endrecem, podemser imparables.

Endreçats amb quina fórmula?Això és el que hem de decidir.Personalment, crec que ja acu-mulem diverses conteses elec-torals amb la fórmula Juntsper Catalunya, que la gentidentifica precisament amb elfet de plantar cara a l’Estat, ai-xò sí, intel·ligentment. Crecque la línia bona és aquesta.Hem de ser capaços de resol-dre-ho, és inajornable. ■

Jordi Puigneró Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

Ve de la pàgina anterior

Puigneró defensa la legalitat i la necessitat de l’agència catalana de ciberseguretat ■ QUIM PUIG

❝Ara és inajornablel’endreça de l’espaide JxCat. I més veientque l’estratègiaseguida era la bona

❝És inaudit que ungovern aprovi undecret que prohibeixla tecnologia ibloqueja la innovació

Estem en conversesamb el País Basc perpreparar una batallapolítica i judicial alCongrés i a Europa

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Els Comitès de Defensa dela República (CDR) van ir-rompre ahir al matí a l’es-tació de Sants de Barcelo-na sense arribar-la a blo-quejar. Un centenar depersones van entrar al ves-tíbul fins a l’accés a les viesdel TAV, fortament custo-diat per la Policía Nacio-nal, que va encapsular elsmanifestants, que protes-taven per la sentència delTribunal Suprem contraels presos polítics, i els vaanar desallotjant de dos endos. Els CDR havien con-vocat protestes en nou es-tacions de la ciutat, peròfinalment les van centra-litzar a la de Sants. Elsusuaris tant del servei derodalies com del TAV vanpoder accedir en tot mo-ment a l’estació. La de me-tro va quedar tancada.

Una dona que cridava“Llibertat d’expressió o re-pública bananera, esco-lliu” va ser la primera aser desallotjada, de malamanera, entre crits de“vergonya”. Els manifes-tants, que portaven car-tells amb el lema Perdonaque t’aturi, tenim ostat-ges, van anar obeint pací-ficament els agents, queels demanaven abandonarel vestíbul.

A fora, un cordó delsMossos barrava l’entrada

a tothom qui no anés aagafar el tren. Durant totel matí es van congregarcentenars de persones a laplaça dels Països Catalans.Clamaven per la llibertatdels presos i consignescom ara “Som gent depau”, “Buch, dimissió”,“Fora les forces d’ocupa-

ció” i “El vostre consellerés a la presó”, amb refe-rència a l’extitular d’Inte-rior Quim Forn, empreso-nat a Lledoners. Algunsvan llançar peles de taron-ja als agents. N’hi haviaque tenien l’uniforme ta-cat amb pintura malva igroga d’altres convocatò-

ries. També hi va aparèi-xer inesperadament Fran-cisco Nicolás, més cone-gut com El Pequeño Nico-lás, que es va encarar alsmanifestants i va ser escri-dassat fins que la policia,acusada de “protegir elsfatxes”, el va acompanyarfins a l’interior de l’estació.

En general, la protestava ser tranquil·la. La con-vocatòria havia començata les onze del matí i elsCDR la van desconvocarpassats dos quarts d’unaamb una piulada: “Hemfet un bloqueig total a l’ar-tèria de Renfe a Barcelo-na. Hem visibilitzat el blo-

queig total del govern, queha reprimit amb Mossos ipolicia la protesta no vio-lenta. Persistirem cadadia fins a arribar a la repú-blica!”

Un grup més reduït esva quedar i es va desplaçarfins a la cantonada de Vi-riat amb Enric Bargés peraturar el trànsit. Allà unmotorista va increpar elsqui tallaven la via. Un ho-me li va agafar les claus dela moto i va intentar fugir.El motorista el va perse-guir i va aconseguir recu-perar-les enmig d’un bati-bull de gent que li clavavacoces i un cop de casc. Al-tres manifestants mira-ven de contenir la situacióal crit d’“així, no”.

Posteriorment, el tall es

va moure fins a la confluèn-cia entre el carrer de Nu-mància i les avingudes deRoma i Tarragona. Algunsconductors feien sonar elclàxon en solidaritat ambels manifestants. A dosquarts de tres, diverses fur-gonetes dels Mossos s’hivan acostar i van anar em-penyent els concentratsavinguda de Tarradellasamunt, fins que van disper-sar i dissoldre la protesta.

D’altra banda, a la nit,centenars de veïns van tor-nar a tallar l’avinguda de laMeridiana amb Fabra iPuig, una acció que es repe-teix des de fa 34 jornadesper protestar contra la sen-tència del Suprem. ■

Emili BellaBARCELONA

Els CDR actuen a Sants sensearribar a bloquejar l’estacióa La policia desallotja un centenar de manifestants pacífics del vestíbul a L’accés al servei de rodalies i alTAV no queda interromput a Moments de tensió a l’exterior quan un grup de persones talla el trànsit

Mossos desallotjant el vestíbul de l’estació de Sants durant la concentració convocada pels CDR ahir ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Hem fet unbloqueig total al’artèria de Renfea Barcelona. Hemvisibilitzat el bloqueigtotal del govern”CDR Catalunya Oficial

Amnistia Internacionaldenuncia que els drets i lli-bertats d’expressió i re-unió pacífica estan amena-çats a l’Estat espanyol i de-mana l’alliberament im-mediat de Jordi Sànchez iJordi Cuixart, de qui lasentència del Tribunal Su-

prem “trepitja” els drets,d’acord amb les conclu-sions d’un informe quepresentarà dimarts, peròque la versió francesa delseu lloc web a Suïssa va ferpúbliques ahir en un co-municat recollit per Vila-Web i que posteriormentAmnistia va esborrar. L’or-ganització critica que lacondemna es basa en “la

definició vaga del delictede sedició del Codi Penalespanyol i en la interpreta-ció massa general i perillo-sa d’aquesta definició”. “Laimprecisió d’aquesta defi-nició i la seva interpretacióàmplia posen en dubte lescondemnes per sedició”,continua.

El comunicat incloïa de-claracions del conseller

principal d’administració,dret i política d’Amnistia,Daniel Joloy: “Encara quela nostra anàlisi no ha re-velat cap prova per pensarque tot el judici va resultarinjust, és clar que el Su-prem ha interpretat la se-dició massa àmpliament,fet que comporta la crimi-nalització d’actes legítimsde protesta.” ■

Amnistia exigeix l’alliberamentimmediat de Sànchez i CuixartRedaccióBARCELONA

L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i el presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart, a Madrid el 6 d’octubre del 2017 ■ EFE

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019

1785

56-1

2188

45L

Marcel Mauri, vicepresi-dent d’Òmnium Cultural,va instar ahir el govern es-panyol a obrir una nego-ciació bilateral per tal dedonar solució a la situacióa Catalunya. Durant unacte de la campanya d’au-toinculpacions que du aterme l’entitat en solidari-tat amb els presos polítics,al barri de Sant Andreu deBarcelona, Mauri va la-mentar que el govern es-panyol es negui “sistemà-ticament” a dialogar ambles institucions catalanes,

quan l’única sortida possi-ble és “parlar de tot, senserenúncies, sense vets”, iabordar sense embuts la fide la repressió, la llibertatdels presos polítics i l’au-

todeterminació. L’Estat,va dir, ha d’entendre el“gran consens” que hi haentre la societat civil i elsintel·lectuals en aquestsentit. Per tot plegat, va

reiterar la necessitatd’obrir aquesta via de con-verses per donar sortidapolítica a un conflicte queés polític”.

El representant d’Òm-

nium va recordar que “capdels delictes dels qualss’acusa Jordi Cuixart, pre-sident de l’entitat, i la res-ta de presos ho són, de de-lictes, “i així ho està veient

tot Europa”. També va vo-ler constatar que “a Cata-lunya no hi ha un proble-ma de convivència” i que“el que hi ha és un proble-ma molt greu a l’Estatamb l’extrema dreta”.

Fent un últim balançpostelectoral a l’Estat, elportaveu d’Òmnium va re-cordar que l’entitat sem-pre ha apostat perquè “ to-

tes les forces polítiques so-biranistes treballin en unaestratègia unitària”, i vaesmentar la resposta de laciutadania que “fa mésd’un més que no han paratde mobilitzar-se peraquesta sentència injus-ta”. “Entenem – va re-blar– que cal una respostadels partits a l’altura de lescircumstàncies”. ■

Òmnium comminal’Estat a obrir unanegociació bilaterala Mauri crida al diàleg “sense renúncies, sense vets” a Lafi de la repressió i l’autodeterminació, temes a tractar

M. MorenoBARCELONA

Coincidint amb la campa-nya d’autoinculpacions,Òmnium també va celebraruna taula rodona amb l’acti-vista Pilar Massana, l’advo-cada Mireia Montesinos il’exdiputat Albano-DanteFachín. Tots van defensar lalegitimitat de la desobe- Mauri, vicepresident d’Òmnium, ahir, a la plaça Orfila de

Sant Andreu, durant la campanya d’autoinculpacions ■ ACN

diència civil no violenta, ivan alertar que la judicialit-zació i la repressió de lesprotestes, ara molt centra-des en la preservació a ul-trança de la unitat territorialde l’Estat, acabaran este-nent-se a qualsevol altra re-ivindicació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La línia vermella de la unitat territorial“A Catalunya nohi ha un problema deconvivència; és l’Estatel que té un problemaamb l’extrema dreta”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Pedro Sánchez cultiva unabiografia de resistent al’adversitat que té una ta-ca: és l’únic president espa-nyol que no només no haestat investit mai, sinó queté l’estigma d’haver prota-gonitzat quatre intents fa-llits (els dos del març del2016, quan es presentavaamb el pacte amb AlbertRivera, i els dos del 23 i 25de juliol, quan no va con-vèncer Pablo Iglesias). Sivol complir la promesaelectoral de tenir el governen marxa abans de Nadal,Sánchez, que va entrar aLa Moncloa per la porta del’article 115 de la Constitu-ció, que regula la moció decensura, no té cap altra viaque convèncer ERC per

desfer el clixé biogràfic dela investidura fallida.

La nova i ajustadíssimaaritmètica sorgida el 10-Nes plasmarà al Congrés el3 de desembre, quan lesCorts es constitueixin ambel rècord de tenir 22 for-macions a l’hemicicle inou grups parlamentaris.Aquell dia es constituiràtambé el Senat, en el qualel PSOE ha perdut la majo-ria absoluta i ara depènd’ERC i el PNB per elegir denou Manuel Cruz com apresident de la cambra,que és el que el filòsof a lesllistes del PSC desitja.

Però on de debò està enjoc el desbloqueig de la queserà la catorzena legislatu-ra estatal és al Congrés. ElPSOE no esvaeix l’enigmade si Meritxell Batet seràde nou el nom proposat a la

presidència del Congrésper mantenir l’aposta deSánchez de tenir dos cata-lans al capdavant del Con-grés i del Senat o si l’exmi-nistra de Política Territo-rial aspirarà de nou a unacartera dins del govern decoalició amb Podem.

Tant si és Batet com unaltre nom, però, el que nocanvia és l’obligació de gua-nyar la votació, i Sáncheztindrà el primer tast de laprecarietat en què l’han si-tuat les eleccions del 10-Nque ell va repetir. Com pas-sarà amb Sánchez, la pre-sidència del Congrés ne-cessita la majoria absolutade 176 escons en la prime-ra votació, o més sís quenos en la segona, i la sumadel PSOE (120), UnidesPodem (35), Més País (3),el PNB (6), el BNG (1), elPRC (1) i Terol Existeix (1)arriba a 167. El bloc gra-nític del no del PP, Vox, Cs,JxCat, la CUP i NavarraSuma aplega 163 vots encontra. Així que el PSOEes concentra en una via:moure ERC cap a una abs-tenció que li garanteixil’elecció en la segona vota-ció per majoria simple si vaacompanyada de l’absten-ció d’EH Bildu (5) o bé dela de Coalició Canària (2)si Ana Oramas abdica delpassat bel·ligerant contraels “populistes” d’Iglesias.“Fiar-se d’Oramas és fiar-se d’un lleó que ha estatquinze dies sense menjar”,diu el fundador de Podem,Juan Carlos Monedero.

El rol del rei, en qüestióConstituïdes les Corts, elrei Felip VI –que ha viscutla gestació de la coalicióPSOE-Podem a 7.000 qui-lòmetres pel fet d’estar deviatge oficial a Cuba– té apartir del 9 de desembreuna setmana propícia perfer la seva ronda de con-tactes amb tots els grups,tret d’ERC i EH Bildu, queno hi van. El rol del rei estàen qüestió pel guió erràticde La Zarzuela. Si al junyel rei va proposar Sáncheztot i no tenir ni un vot mésque els del PSOE, el 17 desetembre va renunciar aproposar-lo quan encarano s’havia esgotat el termi-ni del 23 de setembre perser investit i va deixar mo-rir la setmana final. Ara,en canvi, Felip VI s’ha tro-bat que després del 10-Nha de proposar un candi-dat que ja se sent proposati actua com a tal, perquè,passades 48 hores des del’escrutini, Sánchez ja vaanunciar una coalició degovern amb Iglesias. ■

Sánchez topa amb ERC en elclixé de la investidura fallida

David PortabellaMADRID

a Les Corts es constitueixen el 3 de desembre i l’elecció de la presidència del Congrés mesurarà sipot complir el desig de ser investit abans de Nadal a El PSOE no esvaeix la incògnita sobre Batet

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

El secretari general del PSOEi president del govern, PedroSánchez, ha enviat una cartaals militants, als quals asse-gura que la decisió de ratifi-car l’acord assolit amb Uni-des Podem (UP) és “a les se-ves mans”, i els demana el votfavorable el 23 de novembre,que obriria pas “al primer go-

09.12.19Arrenca la setmana en quèes podria fer la ronda de con-tactes del rei, que ha de propo-sar un candidat a ser investit.

03.12.19Dia de constitució del Con-grés i del Senat. L’elecció delpresident de la cambra prefi-gura la legislatura.

17.12.19Dia propici perquè comenciel ple d’investidura. La prime-ra votació seria el dia 18 i lasegona, 48 hores després.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a La Moncloa, dijous passat ■ MARISCAL / EFE

vern de coalició de la històriarecent” de l’Estat, sosté.

“L’acord ha estat possiblequan les dues parts ens hemconvençut plenament. Aratenim les garanties que ne-cessitàvem”, manifesta Sán-chez en la carta, i hi afegeix:“Per a UP era crucial partici-par en el Consell de Ministres.

Per al PSOE era condició in-dispensable garantir un únicgovern cohesionat, basat enla lleialtat i la solidaritat go-vernamental. Especialmenten els assumptes econòmicsi territorials capitals.” I con-clou: “Un govern progressistaper fer un país més just ne-cessita majories àmplies.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carta als militants del PSOE per ratificar l’acord

Buidem les presons és eltítol de la jornada solidàriaamb les preses polítiques“segrestades a Wad-Ras”que diverses plataformesvan organitzar a l’ateneuLa Flor de Maig de Barcelo-na, ahir. Les protagonistesempresonades al penal deBarcelona pels disturbisde protesta contra la sen-tència (Paula, de Barcelo-na i en presó preventiva12 dies; Xènia, de Caldesde Montbui, 13 dies a lapresó, i Andrea, de Saba-dell, que en va sortirabans-d’ahir a la tarda des-prés de 30 dies tancada)hi eren presents, però novan participar en l’acte i,prudents, tampoc van vo-ler parlar, ja que el seu pro-cés penal continua obert.

La cantautora Sílvia To-màs va emocionar la salaamb la seva veu i la inter-pretació d’Ejecución pú-blica, del poeta anarquistaChicho Sánchez Ferlosio,

per recordar els dos últimsassassinats al garrot vilpel franquisme, SalvadorPuig Antich i Heinz Ches.

La Marina, xicota d’enMario, el veí de Cerdanyo-la del Vallès de 23 anys enpresó preventiva pels alda-rulls des del 16 d’octubrepassat, i que ha creat unaplataforma de suport, vaobrir la xerrada explicantels “sentiments de dolor iràbia” que l’envaeixen, i vaconfessar que està “moltorgullosa de la unitat perlluitar per tots els presos”.En aquest sentit, l’Eva,germana de l’Alfon, el joveempresonat a Madrid perla vaga del 2012, va reivin-

dicar el paper de les dones:“Som conscients del quefem, som militants, i nonomés per la nostra empa-tia i amor cap a la personaempresonada.” Va posarl’exemple de la seva mare,que, sense ser activista,un cop implicada en lacausa del fill, va ser la pri-mera en tot, “com la majo-ria de dones”.

La sociòloga ElisabetAlmeda va assegurar que“totes les preses socialstambé són preses políti-ques, perquè hi són per laseva pobresa”. “Les dones–hi va afegir– són molt so-lidàries dins la presó, peròestan soles; no les va a veu-re ningú si no són mares ogermanes, fet que no pas-sa amb els homes.” Altresponents van parlar de larepressió política i les ei-nes per protegir-se. I, a lesvuit del vespre, la Paula, laXènia i l’Andrea, agafadesde la mà, van creuar el car-rer Doctor Trueta per dirbona nit a les companyesde Wad-Ras. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Reivindiquenel paper de lesdones activistesi de les reclusesa L’ateneu La Flor de Maig de Barcelona celebra una jornadasolidària amb les preses polítiques a Hi són presents les tresnoies empresonades a Wad-Ras pels disturbis i ja en llibertat

1noia continua a la presó, LauraSolé, de Tarragona, juntamentamb 18 nois més. Les tres en lli-bertat: Paula, Xènia i Andrea.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La jutgessa del jutjat penalnúmero 11 de Barcelona hafixat per als dies 27, 28 i 29d’abril del 2020 el judici con-tra els cinc integrants de laSindicatura Electoral del re-ferèndum de l’1-O, segonsfonts judicials.

La fiscalia demana dosanys i nou mesos de presó pera tots cinc. En l’escrit d’acusa-ció provisional, el fiscal sol·li-cita que, “davant la seva vo-luntat indestructible d’igno-rar” els acords del TribunalConstitucional (TC), siguincondemnats per un delicted’usurpació de funcions a dos

La cantautora Sílvia Tomàs, en l’acte reivindicatiu a l’ateneu La Flor de Maig, ahir ■ JOSEP LOSADA

anys de presó, més nou me-sos de presó per un delicte dedesobediència a l’autoritat.Alternativament, demana pera ells un any d’inhabilitació iuna multa de 5.400 euros perun delicte de desobediència.L’advocat Ramon Setó, de-fensor dels cinc síndics, vaaconseguir que la jutgessad’instrucció i l’Audiència des-cartessin que havien comèsel delicte de malversació defons públics. Setó defensa laseva absolució.

La sindicatura estava in-closa en la llei del referèndumd’autodeterminació, que

Junts pel Sí i la CUP van apro-var el 7 de setembre del 2017.I es va aprovar la seva consti-tució: Jordi Matas Dalmases,de president; Marta Alsina,de vicepresidenta; Tània Ver-ge, de secretària, i Marc Mar-sal i Josep Pagès Massó, devocals. El mateix dia 7, el TCva admetre a tràmit la sus-pensió de la llei i va avisar elssíndics que no actuessin. El12 i 14 de setembre van ferquatre resolucions i es va de-manar al TC una sanció de12.000 euros diaris per a ells,que no es va executar, ja quevan dimitir el 26 de setembre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El judici contra els síndics electorals, l’abril vinent

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201914 | Nacional |

1301

38-1

2195

22Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201916 | Nacional |

Espanya torna a tenir, oficialment, presospolítics i exiliats, així com centenars devíctimes de la repressió de l’Estat a tots elsnivells. Es pot considerar derrotat, l’inde-pendentisme? “De cap de les maneres.El més important en un repte democràticingent com el que ens proposem és quela lliure voluntat dels ciutadans, el seucompromís i determinació romanguin ac-tius, mobilitzats i determinats. En aquestprimer intent han vençut, però de cap deles maneres han convençut”, assenyalaTurull.

I a partir d’ara, què cal fer? I sobretot,com cal fer-ho? Al seu entendre, abans detraçar el camí l’independentisme ha derespondre de manera honesta a un seguitde preguntes:

—La nostra és una causa, un objectiupolític noble, just, legítim, pacífic i demo-cràtic que ens aportarà més progrés i ben-estar i pel qual val la pena persistir fins aassolir-lo malgrat les greus conseqüènciesque ja hem tastat i patit en aquest primergran intent? Per a mi, decididament, sí, iencara més davant la reacció de l’Estat.

—Estem disposats a posar-ho com a granobjectiu a prioritzar per davant dels legí-tims interessos de partits, d’egos i de bio-grafies personals? Jo, decididament, sí.

—L’independentisme és capaç de cen-trar-se en aquest “com” prenent-lo com elgran objectiu, o volem fer moltes revoltesalhora i en molts ordres, i que una siguil’excusa per condicionar fins a la paralit-zació l’avenç en el gran objectiu? Des delmeu punt de vista, fins que no siguem in-dependents no tindrem els instrumentsnecessaris per fer cap gran canvi de trans-formació social. Hem de deixar-nos de ba-rallar entre nosaltres per les engrunes iunir-nos per aconseguir el pa sencer. I des-prés la gent podrà decidir com es talla el pafent confiança a la força política que recu-lli millor les seves conviccions.

Turull també llança una pregunta alsqui estan en llibertat:

—Fins on estan disposats a fer i a supor-tar els qui estan al capdavant per respon-dre a aquest Estat absolutament desbocati sense límits a l’hora de frenar el clam quees viu a Catalunya per trobar la solució a

les urnes?—I els ciutadans, els autèntics impul-

sors i protagonistes d’aquest gran objec-tiu, fins on poden arribar, sempre per lavia pacífica i democràtica, per servir l’ob-jectiu? Ho sabem amb certesa un cop vistel pa que s’hi dona? La resposta és molt re-llevant perquè és un procés que va de baixa dalt i on els polítics i les entitats són mersinstruments i han d’actuar en plena con-sonància. Ni ser un fre gratuït ni tampocproposar accions que la gent no seguiràperquè no estan en sintonia amb la mane-ra de ser i de fer d’aquest país.

Tot esperant aquestes respostes, JordiTurull fa una crida a persistir. Persistir enel sentit actiu de la paraula. “La persistèn-cia és la contraposició a la resignació, queen els temps actuals vol dir també la con-traposició a la confortabilitat com a acti-tud.” Aquesta persistència ha estat unaconstant en la història de Catalunya. I laque li ha permès seguir sent. El sant tor-nem-hi forma part de l’ADN del país. “Ésgràcies a aquesta actitud que ja arrenca del’endemà de la desfeta de l’11 de setembre

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Avançament editorial Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

‘Persistim’ és el relattrepidant d’uns mesos queja han marcat la història deCatalunya, a través de lavisió política, però tambépersonal i íntima, d’una deles persones, Jordi Turull,que han protagonitzat enprimera línia de foc l’1-O iles seves conseqüències.Amb pròleg del presidentCarles Puigdemont i epílegde Lluís Llach, arriba a lesllibreries el dia 20. L’al·legatfinal davant del Supremdel conseller Turull és el filconductor d’un llibre queés també una invitació apersistir per assolir laRepública Catalana.

Després de lasentència: persistir

Jordi Turull, al Parlament, esdirigeix al faristol ambdeterminació durant laprimera sessió d’investiduracom a president de laGeneralitat, just el dia abansde ser empresonat ■ ORIOL

DURAN

Títol: Persistim. Cartografiade l’1-O, el relat d’un pres polític.

Autors: Gemma Aguilera iJordi Turull.

Editorial: Columna, 2019.

Preu: 15,90 euros.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 17

del 1714, que seguim sent, justament per-què en condicions infinitament més ad-verses que l’actual s’ha persistit, i no enshem resignat. La nostra història és plenad’exemples de com hem superat els dife-rents embats de l’Estat contra la nostrapersonalitat, dignitat, senyes d’identitat ollibertat a base de persistir i no donar-nosmai per vençuts. I aquest persistir sempreha comportat el sacrifici d’uns pocs i elcompromís tant actiu com anònim demoltíssimes persones per tots els raconsdel país. Com ara”, reflexiona.

[...] En aquest context, considera queapel·lar a la desobediència civil i/o institu-cional dringa bé. “A base de desobedièn-cies civils s’han assolit grans canvis quanhan concretat l’acció política. El movi-ment dels objectors i després els insubmi-sos van aconseguir que l’Estat espanyoleliminés el servei militar obligatori. Arabé, al que no s’hi val és a apel·lar que des-obeeixi el del davant i no tu, o que quan tuho fas no estiguis disposat a assumir-neles conseqüències més immediates, per-què aleshores no és desobediència, és unaaltra cosa”, afirma, deixant clar que “no éscap retret a ningú”. Insisteix que hi ha ba-se per tradició i per voluntat d’afirmacióper ser optimistes en aquest sentit “si es fai s’orienta bé, i sobretot, hi ha una basemolt sòlida a les mobilitzacions, tant lesimmenses com les capil·lars a arreu delpaís”.

Tot i les traves, Turull creu que cal teniruna mirada llarga i no desmoralitzar-se,perquè “si la nostra força ve de la ciutada-nia exercint de ciutadans del segle XXI i lade l’Estat espanyol dels seus instrumentscoercitius, la història demostra que al fi-nal la voluntat persistent de la gent gua-nya els qui tan sols disposen d’elementsexclusivament coercitius per imposar-se”. Alhora, l’Estat també ha deixat al des-cobert les seves febleses i ha comès errors.

I si bé l’independentisme ha demostratque com més repressió, més complicitats isuport aconsegueix, Turull no és partidaride basar l’estratègia a esperar errors del’adversari: “Si no els fa, quedes retratat imalmès. Si estàs segur de la causa que de-fenses has de marcar-te objectius propis almarge d’esperar errors de l’adversari. Elcom pitjor millor no deixa de ser un símp-toma de feblesa pròpia. Jo no hi crec, per-què deixar-ho tot en mans dels seus errorsés posar en mans de l’altre l’assoliment de

l’objectiu”, argumenta.La confrontació, assegura, apareixerà

sense buscar-la, perquè “l’Estat ha siguthistòricament una piconadora davant deles ambicions, reivindicacions i il·lusionsdel poble de Catalunya”. Certament, a laparaula confrontació se li poden donarmolt significats, i Turull l’entén com “lapersistència en contraposició a la resigna-ció, no deixar-ho tot per a temps millors,perquè la història ens demostra que lesnacions amb un estat en contra que hanesperat temps millors han acabat desapa-reixent com a pobles”. La confrontació,però, ha de venir d’accions i preses de posi-ció “d’autèntica radicalitat pacífica i de-mocràtica”.

Turull també fa referència al debat so-bre la unilateralitat dins de l’independen-tisme, un debat que, al seu entendre, s’hadut a l’absurd i al terreny on vol l’Estat,“que sempre siguem nosaltres els que en-trem en camins de renúncia”. “Per als queno reconeixen Catalunya com a subjectepolític, és lògic que parlin d’unilateralitatcom del gran sacrilegi. L’Estat, respecte aCatalunya, actua com vol i quan vol sensesovint respectar la més petita lleialtat ins-titucional, i no cal dir la cortesia institu-cional. És l’evolució del “Cataluña es Es-paña” al “Cataluña es de España”. Tenenclar què són ells i què som per a ells, i ac-tuen en coherència per obligar-nos a mou-re’ns en el seu marc mental polític”, refle-

xiona. “Però si nosaltres ens consideremsubjecte polític, com podem renunciar afer passos que són volguts, compartits iambicionats per tants i tants catalans, re-ferendats un cop i un altre a les urnes?Si som nació, si ens reconeixem com asubjecte polític i per això defensem quetenim el dret a l’autodeterminació, perquè hem de renunciar nosaltres a allò aquè té dret tota nació i a poder actuar enconseqüència?”

Jordi Turull remarca que el debat de sil’independentisme renuncia o no a la viaunilateral no és l’objectiu del focus, sinóque s’ha de posar en què cal fer i com sermés eficaços en el camí perquè els cata-lans decideixin el seu futur: “En tot allòque sigui radicalment pacífic, democràtici respectuós amb els drets i les llibertatsfonamentals de tothom, no entenc perquè ens hem de plantejar si hi hem de re-nunciar o no. De fet, no veig l’assolimentde grans gestes ingents en l’àmbit demo-cràtic, de drets civils i nacionals si s’ha-gués començat amb una autocensura i li-mitació d’aquesta naturalesa. Una altracosa molt diferent és que cada pas a fers’ha de mirar i valorar la seva eficàcia peravançar en comptes de recular. I, evident-ment, has de tenir present com reacciona-rà aquest estat amb tot el seu poder, o quetot allò que es pugui fer per la via de l’acordi el diàleg sempre és millor, com en tots elsàmbits de la vida”, sentencia. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El ‘com pitjor millor’ no deixade ser un símptoma de feblesapròpia. Jo no hi crec, perquèdeixar-ho tot en mans dels seuserrors és posar en mans del’altre l’assoliment de l’objectiu

1972

90-1

2196

32L