Dimecres, 20 de novembre de 1935

IL T IEMPPreui a la Influencia de la pertorbaele tal-

la:21ra que s'apropa a Europa, empujora etleMp9 a Catalunya, 1 s'Inicia un notable n 111,

ment de la nuvolo.eltat de ponent a llevan'.PIS sents en general san Oulaos, pero tendel-xen a augmentar dantensitat

temperatura maxima crahlr fell de Mssetgraus a GlrOna, i les mtnIrnes Wavul. de vul tgraos sola zero a l'Estangento 1 Envallra, setgnus soi4 zero a Ilansol 1 clnr, lambe Solauzo, a Engolasters 1 Nuria.

D'IMPREMTA:REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: BARCELONA TALLERS

ICORTS CATALANES, 559, pral.—Tel. 11430 BARBARA, 11 I 13. — TELtFON 10603e

Ja tenim cinquè Governador general!Com ahir ¡a se suposava, el nomenament ha recaigutal Sr. Ignasi de Vilallonga, el qual digué als periodistes

que coneix perfectament Catalunya i elnostre moviment intellectual i econòmic.

...Que sap que l'ambient d'ací és molt sem-blant al de València.

...Que coneix a fons el DIALECTO català.

...I que és un gran i cordial amic de totsels elements de la Lliga.

Ap

Les ruines del magatzem de la "Grand Chartreuse"

EL PREMI NOBEL

DE QUIMICA

A LA FILLA I AL GE

DRE DE CURIE

N-

e -

La causa per l'assassinatde Barthou i Alexandre

de lugoslitviaAbans-d'ahir, o sigui dilluns, va co-

mentar al Tribunal d'Aix. la vistade la causa seguida contra alguns in-dividus que formen part de rorga-nització terrorista dels "oustachis",coneguda tumbé per la banda d'assas-sins dels caps d'Estat.

Com se sap, formen la dita bandasúbdito croates, i se sospita que elseu cap és el doctor Paflevitx, ac-tualment detingut en una presó ita-liana.

Els "oustacbis" strm una organit-

Any 19046.—Preu: 15 cts.

ABONAMENTBarcelona, mes ... .•• •.. •.. 3110 Pta.cala/maya 1 terimoria no la nepu-

Mica. trimestre tmsoAmerica 1111100 1 Portugal, trimestre 12'—Panes Conveni postal. 1t1. ..• ••• "anees paises, "

blArtl D'AVISOS 1 NOTICIES

ANENC1S I RECLAMS, SEGONS TARIFA

A PUBLICITAT

Es crea que ayuiserà proclamadala independènciadel lord de XinaQue fui el goyern de Nanquín?

¿Se separara el Sr, Alba

del partit radical?Madrid, 19. — S'afirma que en la

reunió de la rninoria radical que s'ha decelebrar dijous, el senyor Alba te el pro-päsit derccaptar d'aquella la declaradaterminant, respecte la funda investiga-dora i de depuració de qué está re-vestida la Comissió organitzadora. Tant-he es diu que el senyor Alba exigraaMplies facultats a favor de la Coniissi•5.que de no atorgar-se portarien aparia-da la . seca dimissió immediata del cär-rec de President de ja referida Co-missia, i alanos arriben a afirmar quearrlbaria fins i tot a la seva separadadel partir,

Sembla que ha quedat

deturada l'ensulsiada

de terres de Grenoble1.1- moviment de terres del qual

parlas-cm en Vediciú d'ahir i que, comtliguerem, ha produit l'esiondramentd'una gran pare de l'edifici on esta-ven installades Izs destilleries del li-cor Lhartreuse -, a hourvoire, en-cara continua. La massa de terra, enmoviment, arrossega els bastimentscentenaris de la dastilleria dels parescartoixos. Amb tot, sembla que res-liaviseada pa no té la virulencia delsdies anteriors.

Aprofitant aquesta circumstancia,relativament favorable, els treballs pera impedir els estralls han continuateiectuant-se amb molta intensitatsegons sembla, aconseguit dein-rar momentaniament el perill que hihavia que el noble de Fourvoire que-des deatruit totalment.

S'han construit fileres de trinxe-res, amb sacs de sorra, a una distan-cia de tres-cents 'mires l'una de l'al-tra, per tal d'evitar la inundaci,5 casque el torrent de Guien es desbordes ,!'er ara, afortunadament, sembla queno lli ha perill que es produeixi.

Pel que es refereix a la destilleriade la “Chartreuse", cal dir que ja hancstat recuperades molles tones delfamas licor. Els enginyers especia-litzats, han examinat restat dels ter-renas a l'objecte de saber situdiar un projecte especial per talde trobar una solució.

Mentrestant, sha paralitzat la vidaeconómica de la regid, on sla pro-duït l'esllavissada.vissada es deturarà totalment, i, enaquest cas, si s'In podran marcar ru-tes. Els dits tecnics he n manifestatque en els mornents presents, no erapossihle fer-ho. Han començat a es'

Al front diplomàtic:

L'ambulància de la Creu Roja angle-sa preparada per a marxar cap

a Abisilnia

Taquio, 19. — El neu timen/ de lesprovindes del Nord de Erna lianaaraun maniiest proclamant la independen-cia financera i econamisa i desentenent-se del Govern de Nanquín. En clnifcst es ¿emana la cooperaciö de laXina, del Japó i del Ilanxukuo per aajudar-lo a Ociensar-se contra clnisme.

De Pequin comuniquen al diarichi Nichi" que els cstatuts provisional;del mal régini del Nord de Xina are-\Tuca la unció dan Comité autanomanticomunista que administrará les pro-vincies de Hopei, Txahar, Xantung, re-coneixent la sohirania xinesa ea peine:-pi. Conservará la bandera nacional, pe-ra cessarà en totes les seves rclacionsadministratives amb el Govern de Nan-quin, i s'oposarà a l'autoritat del Kilo-rnintang. Totes les recaptacions de lesdites províncies que fina ara erenrades a Nanquín, entre dies el produc-te de les duanes maritimes i els impos-tos, seran administrats pel Comité as-temom, que creara un fons de reservaespecial per a garantir el pagament delDeute estranger.

El Comité autOnom reconeixeràsobirania nominal de Nanquín, a condi-dé, que el Govcrn central reconegui elnou regins del Nord de Xina.

L'alcalde de Pequin ha deixat cessantla majoria del personal d'aquell Munici-pi. Quasi tots els nous funcionaris sanaddictes a les tendències japoneses.

En els centres autonomistes del Nordde Xina es calcula que els ingressos delnou regim seran duns 26o milions nieivans anuals. Les duanes maritimes re-capten uns cent milions, i les gabellesi impostos uns 16o milions.

LES AUTORITATS ACCEPTENLA FEDERACIÓ

Pequin, 19. — Les autoritats de laNnia. del Nord han acceptat la tecle-rack, de lea cinc provincies, que sc-ran independents del Govern de Nan-quín financerament i econamicament.El general Sun Xe Yuan, comandarade les guarnicions de Pequín i deTira Tsitt, será el president de lafederació.

SERÁ PROCLA3LIDA A111?Pequin, tq. — S'anuncia que la de-

clarada de l'autonomia en t'orina deFederació de les provincies de Hope:,Sunyan, Nabar, Xantung i Xhanshiera proclamada denla o dema. pas-

sat. Els detalls relatius a l'organitza-ciO dels impostos i de les Duanes en-cara nn han estar enllestits.

Segons informacions portades a Pe-quín per un missioner cstranger, noes cert que ba^

'i esclatat una revoita

camperola al Xunyun. Sembla ques'havia preparat un ti/ovil/ir/lt sem-blant al que baria esclatat recentmeata Siang Ho, pera a última hora ira-cassä.

Es desmenteix que Yuan 'Xi Jui ha-gi estar sotlicitat per les autoritats delnord de Nina per tal de dirigir elmovirnent separatista en aquelles re-gions.

NANG KAI NEC DEMANAPLENS PODERS

Segons el "Xenpao", el Congres haaprovat una demanda del mariscalXang Kai Xec en la qual es decideixconcedir plens poders al Govern enqüestió de política exterior.

[CRONICA1 Una claudicació sense excusaFinalment, després d'inexplicables dilacions, ha estat nomenat el gover.

aviar general de Catalunya. La persona designada és el senyor Villalonga.Je Valencia, diputat de la Ceda per Castelló de la Plana, admirador del;enyor Carnbó i "alter ego" del líder de la Lliga en qüestions Professionals.El nomenament del senyor Villalonga s'acosta melt a la realització d'aquellaiormula felicíssima del t ' tots guanyant", amb perdó del senyor Cireraazraue si per disciplina el nou governador general segueix les inspiracionsde la Ceda, per inclinació se sent atret dintre l'òrbita de la Lliga. Les unes2dmiracions van de Camba a Gil Robles, i aquesta doble atracció ha vinguta 2 ituar-lo eructament a la presidencia de la Generalitat de Catalunya.

Amb tots els respectes a la persona, els antecedents valencianistes dela qual ccneixem, hem de dir que la solució donada al conflicte nascutla hei inconstitucional del a de gener és una altra mostra típica de lapolítica catalanista de la Lliga, política que consisteix a cercar lora de Cata-lunya el remei a tots els mals que afligeixen els catalans. Cal reconèixer quefins ara aquesta tàctica ha produit molts mis desenganys que alegries; perinterès de Catalunya desitgem que, mal sigui sin() per una negada, la sortno li sigui esquiva, i que la comprensió i el tacte del nou governador generalens estalvii de recordar-li la responsabilitat que ha tingut en la promediódel diputat valencia a la presidencia de la Generalitat, la representada) mesalta a que es pot aspirar a Catalunya.

Hem d'insistir en els punts de vista que exposàvem ahir. La figura delgovernador general és una creada arbitraria del T'égira transitan, un engranatgebalder dintre el mecanisme de l'autonomia; despres d'haver separat l'ordreoúblic de les facultats que la llei del a de gener Ji atorga, la seva inutilitatrt absoluta. No haurà de realitzar cap fundó que de hei no pertoqui al Presi

-dent de la Generalitat; per tant, en designar governador general, de fet elque es nomena és el president de la Generalitat, carnes inseparables que hande coincidir en una mateixa persona. El arree de governador general ésuna pura redundancia política, que no té altra explicada que l'afany de fersentir una tutela que ni la Constitució i l'Estatut autoritzen ni la realitataconsellava.

Es una paradoxa ben significativa el fet eme un partit que ha tingut laconsecució de l'autonomia com a ebiectiu primordial de les seves activitatspolitiquee s'aiupi a les imposicicns d'una llei que ell mateix denuncia coma inconstitucional. i faci alguna cosa pitjor, encara: posar al lloc de lamáxima representació catalana una persona nue per honorable que siguit per mèrits aue pugui tenir no és ciutacia de Barcelona ni pot ésser electora Catalunya. En altres ternos pediere resignar-nos als governadors civils queel peder central ens imoosana: després d'aprenat l'Estatut amb totes lessolemnitats legals no podlem esperar ose un partit que s'ha dit catalanistaens pogués donar la sorpresa de fer amb la presidencia de la Genera l itat alióque s'hauria donat vergonya de fer amb la presidencia de l'antiga Diputacióde Barcelona. Aquesta claudicada , que admet un tutelatge incompatible ambels principis mes elementals de l'autonomia. equival a la consolidada delregim transitori. En aquesta qüestió no és tolerable la teoria del mal menor.Si la Lliga no té homes que vulguin adraetre les responsabilitats que elcartee implica, que ho confessi; tot és preferible a establir un precedent quepet ésser funest, perquè la transigencia d'ara en fa témer de pitjors.

L'únic canal per a rehabilitar l'Estatut i tots Els òrgans de l'autonomiaparalitzada amb un criteri abusiu és deixar out, parlin els ciutadans a leslunes. Negar-se a aquesta prova els que es refugien en el regir/1 d'excepciócale ens fou ¡menear ner la força és confessar roe són minoria dintre Cata-lunya. L'excusa de salvar unes ruines no és válida ni lleial, peraue s'havienarruinat uns bornes, les institucions, pera. san intangibles i no delinqueixen11121. L'upertunisme regionalista pot satisfer-se amb aquests sofismes, quevalen llames per la forca material aue tenen darrera: el caraltnisme, però, elsrerusa, i per mis entrebancs que hi posin els ho demostrara així que uneselerrions seran connocades.

A les Cortsde la Repülicael senyor Barcia ahir

defensa. al Parlament

dels atacs que el senyor

Chapaprieta Ii prodiga

a Saragossa i acusa elGovern d'obstruir la

discussió dels pressu-

postos

Continü la discussió del pro-

lecte de Hei sobre Drets reals i

s'efillesti la del dictämen

sobre el sucre

zacai revolucionaria que te per objec-te aconseguir, pels mitjans que si-gula, la llibertat de Croacia dintrel'estat iugoslau.

Els individus subjectes al procescomençat a veure's el dilluns passat,taren detinguts a conseqüencia deVate/notar que va causar la mort delrei Alexandre de Serbia i del Presi-dent Barthou, a l'arribada del primera Marsella, quan anava a visitar Fran-ca.

Petroux Kelemen, el retret del qualacompanya aquestes ratlles i ‘me fouconsiderat com Fautor material delfet, mori a, conseqüencia de les fe-rieles que Ii causa el coronel que ca-valcava al costal de la porta de Fan-tomaba en el qual anava el rei Ale-xandre, a cona de salare.

(A la pagina 7, informad/Stelegráfica de la vista del

preces.)

posades al servei d'aquella empresa, ser_viretí a/ scnyor Vilallonga per a tea-

algunes campanyes autonomista,que culminaren en una entes° protestacontra a Poder central cada regadaque el Gavera de Madrid enviava a Va-lencia Un governador cizIl foraskr. Elsenyor Vilallonga trabara aleshores fra-ses Per a condemnar la tramesa d'aquell"funcionari colonial" que injerta unaofensa a les aspiracions autonomistade Valencia. Aquesta expressió de "fan-tionari colonial" era del Propi scnyor1./ zAlall,o,:zegseidea que

s'anà estoma la serainfluencia económica per la regia, esdebilita el sera fervor regionalista; fi-nalme nt el senyor Vilallonga ingressaa la Dreta Re ,ional Valenciana, s'untad-se a l'oportunisme politic que cl scna•Or

Lucia hacia infiltrat en les anliduesguerrilles carlista de la regló. El se-nyor Vilalloriga ha coi: mesto, dones,Tarnistat del senyor Gil Robles, i con-serva la del senyor Combó. elsdos personatges ha mantingut durantaquests dos darrers cuyo contincia:; dies-tros als passadissos del Colores, finsal punt que se'l considerava cOnl

agent d'entlae'entre els dos politics.Diverses regada baria esta assen ya-

test per a ocupar carrets Polities impar-tants, i id/rae en certes ocasions se'lva considerar candidat per a les corte-ses de Finalices i Obres Publiques, Pe-r() a Muga no podrà, estranyar que, ar-riba el montera, el diputat cedista va

-lencia elegit los el Sr. Lucía. Les intcr-rencions parlamentaries del senyor Vi-

lallonga no han estat molí brillants, pe-ra es tracto, sens dable, d'un honre in-telligent i estudió:.

Completen; aquests perfils lleugers de

la riostra hiografia diera que el senyorVilallonga es, en plena joven: al, Un ha-

n. serias; rolem dir que riu tac; lainfluencia del senyor Camba produeixaquests estralls. El non governador ge-neral de Catalun ya té tino mirada cs-Ilanguida, un gest trist i, tcmps a ve-

nir, podria fcr la competencia Per la se-veritat del seis semblant otrrl, l'inconso-

lable senyor Martincz de Velasen.

AQUEST NUMERO HA

PASSAT PER LA CENSURA

Ahir, Consell de ministres a MadridFou confirmada oficialment la designació del

senyor Villalonga per al Càrrec de Gover-nador general de Catalunya...

.. I es deixà per a un altre Consell la qüestiódel traspàs dels serveis d'Obres públiquesa la Generalitat.

Són prohibits els actes públics en determi-nats locals.

S'han estudiat amb amplitud la situació polí-

tica, el pla parlamentari i la necessitat d'in-

tensificar la recollida d'armes a Astúries.(INFORMACIÓ A LA PAGINA 5)

De 11131e3 nistet sovintejaven a Terra Santa les pe-

recrinacions russes; aquella pobra gentcan/perola no duien muda de vestit ni deblancatge, i romanien de vegades deso tres inesos a Palestina sota un sol dejusticia. i el coneixent d'aquells indretspodia dir alguna segada, tot eniilant uncarrer : —Per ach hi han passat russos.—Alguns, mes st:btils, precisaven si feiacinc. deu o be quinze minuta Es ben se-gur que honi devia coneixer d'ama tercanersona si havia parl a t amb nissos, i so-bretot si hacia coligot.

Aixi cono hi ha hocafins (aquestadora paraula catalana per gourtneti1 hi11 1 gent de l'as SellyAr. AMICSts estandestinats a patir. Si no is que fado cornun metge conecte metí, enemic del tabac,que havent <Faltar cada dia al vell Hos-pital Ir Santa Cren. es desesperavala terrible acuitat ¿el seu olfacte.niegue fumador per eamortir una qua-litat en ell tan agria i inunaneable comen l'indià de les Pradere s, Penh hi hauna manera tenir /las (per a les oca-sions prometedore,1 i sie no tenir-ne (pera les Ralees i bafarades). que us ajudaa isser oportunistes i haarecine's.fectc és COM Si ha en naixent harta-

fumatvm la hiatAria pot1tica de l'Europa

molerna ala dat renatkies vegades el casoue revolucionaris mis o naenys perillososIran nolgut fer olor de consernadors, oconservadors han volgut fer olor de re-ptil-diem/s. 1 a I si slan vist anlegamentsc p riosom. no dic pus on- cercant de de-cebre, adoba moltesd'oposicions irredttetibles, i hi ha vellsdoetrinaris ore es 'filien rer %liosos

bones herbes domestiques i qua-lificat determinats antammistes (amb es-Andol ale se - . 0. . habitu,ts a nn lèxicmis gentil) d. " rentra Jarana", cnes j

-derahl- exemple d'afectades susceptibjli•tats. Però si en la joventut existeix (finai tot en el mas) una fúria de no tran-sigir. la serilitat esulerrA t at cl sen Po

-der minvant a conjuminar. sense tantdenmatx. 1 al costana!l pedes desconsi-derar malles de fnrtor s finan el resultatque us proposen no Es sin() un bon ar-ròs electoral a l'aire Iliure.

BELLAFILA

La ¡ornada políticaa Madrid

El Premi Nobel de Quími ca Per a1 935 ha estat conceda als espososblIot , els quals consagren tota lluract ivitat al rädium, descobert pel ma-trimoni Curie, del (tul es filia la se-litera Joliot. Actualment aquests jo-es la recerca del d.-

diem artificial i han descobert ja elnentron i la radioactivitat arta . 'al.

' La foto ens els matra en Ilur Iabo-

tegi dg 5.9segt; tifflül84'.:;.:oreimg-- • -

(fiESSENTA A LA PAG. 6)

(CONFERENCIA TELEFFONICAA.IIR EL NOSTRE REDACTO!? ALA CAPITAL DE LA REPUBLICA)

Acabat el Cansen de ministresel senyor Ra/rola ha ro/out donar enasorpresa als Periodista anunciad que elnou governador genciai de Cotalunyael diputat cedista per Castelló senvoVilallonga, La Yzoticia no ha sorpr,;s-capdeis periodistes, pera no catre ;vital.que cls ministres tinguin la illusia dedonar sorpresa ida innotents.

El senyor Vilallonga ha cclebrat ovni

nialeix la seva Primera corrí crineia "Per

a canviar impressions", i ha anuncias

una visita al selva,. Lerroux, que, se-

gano ha manifestad orinal darrer, es

per a sollititar el set( cansen. Si aquestes. en efecte, el propòsit del senre Vi-

lallonga, el considerem francament te-

merari.El $1014 gov.•rnador general de Cata-

/muy° ha de trabar, serio doble, nullorsconsclls gil els problemes que interessenla vida de Catclunya, als quals dedie'preferent acució des del comenomentde la seta carrera política, que fou in.-ciado a Valencia amb gran entusiasmeautonomista, contribuir:: al renaixementdel valencianisme polític que Cr Va Pro -(luir a partir de l'any 1917. Es Ca aqueo-

ta data quan comenten les seres amis-tas amb el senyor Camba, pel qualsent una gran admira ció, i atnb el qua iruante des. d'alabares retacions políti-ques professionals.

Quars el mayor Cambó votare rea-litzar el seu ambithis pla ',afilie de ¡'Es-panya gran i adquirí ceri nombre deperiisdies a distinies prorincies espanyo-

encarregals de fomentar l'ideal delregionalisme n'Ufanos! la reproduttiOdeis discursos integres del senyor Ven-

tosa toba, la india/Ha del aura, el se-

seo, Vildlkada fresgué la direccióanal mocionen, a Valencia. Les columnes4, a 4etecierCrí 111iencia",

Lscorcbiogrci ic

LES INUNDACIONS A AIX (PROVENÇA)

Com han quedat les vinyes de la vall' de l'Arc, prop d'Aix. Al fans, el ponde Roquefat

—Ea íntim d'En Camba, ha estat alguna negada a Barcelona, entén elnostre "dialecte"... Que más velen?

—N'hi ha ben be prou!... Era sembla que m'agradarà!

Vegeu a la pàgina 6el text del decret nome-nant Delegat d'Ordre

Públic a Catalunya

El pie municipald'ahir

Després de tres horesdivagacions els gestors ana-ren a sopar per reprendrela sessió a les onze i vintminuts i començar la dis-cussió dels Pressupostos.A les dues de la matinadaseguia la reunió, sense que .s'haguessin posat d'acord.

EL SENYOR FRIGOLASE SEPARA DE LA MI-NORIA RADICAL ENASSUMPTES MUNI-

CIPALS(INFORMACIÓ A LA PAG. 3)

antic va trobar tina mica de lint,i Ii demana per que flairava tan plaent-mena —Es que he estar — sa respondreel vil pastis — en companyia de larosa.

lis un fet que calla cosa té la senaflaire, i que denles en por tenir d'em-inanllenades. Les compativies, bones odolentes, us etziven un rastre que Vol-lacte, quan es aniatent, pot destriar. So-hretot lii lia bèsties i gent que deixenrastre molt fort. Tots els blancs (segonsel testinioni dels negres i dels grocs) femolor d'agre. perii hi ha poblacions que,massa indolents per a l'exercici rigorósde la higiene. penetren Ittés fortatnent

i els nostres hadius. Un prelat quepassà molts anys a Jerusalem, va con-tar-me una vegada com en els temps tsa-

LA PUGNA ITALO-ETIOPICAAhir, al front militar:

L'ululó italiana no sorti indemne del combat

al sud deI els ferits italians són més d'un

Mesures d'Italia per a afrontar les sancions

Acaba la reunió del Gran Con-sell feixista

keer.ORILIqh A LA no,