LLUM D'OLI porreresDesembre 82 - Gener 83Número 23

SN

Monti-Sion

Hem viscut el millor moment de la Humanitat ?ESPIPELLANT ELS AANYS (III)

NOTICES DE FORAVI LA

Resum de totes les activitats de Porreres

^ ^

EL NOSTRE PASSAT

Porreres en la repoblació

de CiutadellaEl dia 20 de gener de 1.429, Alfons el Magnànim dic-

tava a València un privilegi per afovorir la repoblació deMenorca, aleshores molt despoblada per la inseguretat deles comunicacions marítimes, la pobresa de la seva econo-mia i les contínues guerres amb Castella o amb Gènovaque provocaven un neguit continuu entre els seus moradors,emigrant aquests a terres més segures.

No obstant, serà després del saqueig turc de Ciutadellael 1.558 —recordem que el 1.535 ja havia estat saquejatMaó— quan serà més necessària la utilització d'aquest privi-legi reial. Les seves clàusules eren molt ventajoses per alsnous habitants de Menorca: se'ls concedia el sobreseientde les causes en què estassin implicats per qualsevol tipusde crim excepte els de lesa majestat o fabricació de mone-da falsa, mentre residissin a Menorca, i també aplaçamentdels seus deutes (excepte alguns casos) per 6 anys. Ampa-rant-se en aquestes gràcies, bastants de delinqüents i gentsencalçades pels acreedors, cercaren sortida a la seva situa-ció emigrant a la menor balear, la qual cosa provocà conti-nuus conflictes entre els governadors d'una i altra illa, ésa dir, de Mallorca i de Menorca.

Pel Llibre primer de determinacions tant en generalcom de ordinari de la Universitat General de Menorca iparticular de Ciutadella (orgue superior de govern del'illa) que comprèn de 1.558 a 1.573, vèiem que la quasitotalitat dels repobladors de Menorca després de 1.558 sónmallorquins, tant de la Ciutat de Mallorca com dels poblesde la Part Forana. Entre ells hi hem trobat tres porrerencs.

-El 17 de novembre de 1.559, es concedeix guiatge(salconduit) al "senyer Raffell Jaume, perayre" de Porre-res.

-El 30 d'agost de 1.563 se'l concedeix a Guillem Ser-vera "conrrador" de Porreres.

-El 22 de maig de 1.568 se'l concedeix a Pere Mulet,fill de Lluc, de Porreres.

Florenci Sastre i Portella.

Porrerencs d'ahir

BANYERES

De .cada dia ens inte-ressa més l'estudi del'Onomàstica en la seva do-ble vessant, l'Antroponfmiai la Toponímia. Ara, enaquestes línies aprofitareml'avinentesa per a retreureun dels aspectes toponímicscom és la repetició dels to-pònims en el context d'unamateix àrea lingüística i cul-tural, i que en el nostre casconstitueix un dels elementsa tenir en comptes a l'horad'entendre la procedènciageogràfica dels repobladorsde la Mallorca del segleXIII.

Prenguem l'exemple deltopònim BANYERES, nomd'una de les possessionsporrerenques.

-BANYERES. Lloc (83habitants el 1.960) del ter-me municipal de Sant Sa-durní de l'Heura (comarcadel Baix Empordà) situata l'esquerra del riu Daró, ala: zona muntanyosa quelimita amb la comarca delGironès.

-BANYERES, o Sant

Joan de Banyeres. Llogaretdel terme municipal de laVansa (comarca de l'AltUrgell), situat a 1.341 m.d'altitud a la dreta del riude Bona, a l'extrem occi-dental de la serra de Cadí.

-BANYERES. Prioratbenedictí de Santa Mariade Banyeres, depenent deRipoll, situat dins el termemunicipal de Banyeres delPenedès (comarca deiBaix Penedès), del qual se'nconserva l'església romànica.

_ -BANYERES DEL PE-NEDÈS. Municipi de la co-marca del Baix Penedès, si-tuat a 6 Km. al Nord-Est delVendrell, en una zona moltvitícola. 648 hab.

-BANYERES DE MA-RIOLA. Municipi de la co-marca de l'Alcoià al PaísValencià, situat al vessantoccidental de la serra deMariola i travessat el seuterme pel riu Vinalopó. Alcentre de la vila han romàsrestes de l'antic castell.5.583 hàbit.

Maria Barceló i Crespí.

L'erudit Joaquim Ma.Bover de Rosselló a la sevaobra Memoria biogràfica delos mallorquines quese han distinguido en la an-tigua y moderna literatura,publicada a Palma l'any1.842, fa esment d'algunsporrerencs dels quals ani-rem oferint-ne notícies,aprofitant les pàgines de"Llum d'Oli", intentant feruna síntesi i la traducció ala nostra llengua d'ailò queens diu en Bover.

CERVERA, Joan:Religiós trinitari. Nas-

qué a la vila de Porreresel 10 de novembre de 1.702.

Cursà els estudis de Fi-losofia amb els jesuïtes delCol·legi de Monti-Sion deCiutat.

El 27 de setembre de1.722, quan tenia 19 anys,professà com a religiós enel convent del Sant Espe-rit.

Fou lector de Teologiaa Catalunya però retornatací, després d'haver obtin-gut els càrrecs de vicari iqualificador del Sant Oficifou elegit ministre del seuconvent el 1.754. Enaquelles dates fundà la Ger-mandat de la SantíssimaTrinitat, millorà considera-blement la biblioteca, obte-ní rendes suficients per apoder celebrar cada any lesQuaranta Hores de l'Espe-rit Sant, pagà una bonacoUecció de retrats delstrinitaris il·lustres naturalsde l'Illa, enriquí el seu con-vent amb l'adquisició de la

possessió Es Pinaret, etc.Els bisbes de Mallorca l'ano-menaren el seu teòlegconsultor a més d'examina-dor sinodal i delegat de lainquisició, càrrecs que desen-volupà fins a la seva mortocorreguda el 15 de no-vembre de 1.767.

Deixà manuscrites lessegüents obres:

-Tratado histórico delos conventos de Mallorcade la orden de la SantísimaTrinidad y de sus varonesilustres.

-Porreras ilustrada conla invención y milagros de laSanta Cruz. Descripción dela villa y sus varones ilus-tres en letras y armas.

-De Fide, Spe et Chari-tate.

-De cruce et Christocruficixo.

-De quadragessima etadventu.

-Diversos novenaris,entre ells el de Beat Simonde Rojas.

-Diversos sermons.

ESCARRER, BartomeuReligiós franciscà. Nas-

qué a la vila de Porreres(sense especificar la data).

Fou lector de Teologia,difinidor i provincial en eiconvent de Sant Francescd'Asís de la Ciutat de Ma-llorca.

Escrigué:-Poema dramático de

San Buenaventura y SantoTomàs de Aquino,escritabans de l'any 1.767.

NOU LLIBRE

El porrerenc Joan Ros-selló i Lliteras en col·labo-ració amb Josep Alfred Vi-dal i Rettich ha publicata la Ciutat de Mallorca unllibre sobre la Incidènciade la toponimia catalanasobre els llinatges de Mallor-ca. Per als interessats po-dem dir que la seva temàti-ca es relaciona amb l'articleaparegut a la pàgina 10 delpassat' número de "Llumd'Oli".

CLASSIFICACIÓ ICATALOGACIÓ DEL'ARXIU MUNICIPAL

Dins l'àmbit del con-veni conjunt Ministeri deCultura-Conselleria de Cul-tura del Consell Interinsu-lar i pel que fa referènciaa l'ordenació i catalogaciód'arxius municipals ha es-tat inclòs dins la segonafase el de l'Ajuntament dePorreres, baix de la supervi-sió del Sr. Antoni Mut,director de l'Arxiu del Reg-ne de Mallorca.

AGRAÏMENT

La família Colomer - Servera agraiex a tot el poble iespecialment a la joventut les mostres d'adhesió per la mortdel seu fill Joan el passat dia 17 de novembre.

INFORMACIÓ LOCAL

EDITORIAL

Els Ajuntaments ¡ la cultura

Si va a dir ver, la vinguda de la democràcia, de mo-ment, no ha contribuí't gaire a modificar l'actitud delsajuntaments envers de la cultura. Llevat de qualque excep-ció, el fet és que les corporacions municipals han mostratmolt poc interès per un aspecte tan essencial dins la vidad'una col·lectivitat.

Podríem retreure'n exemples. Hem pogut tocar ambles mans que, a Mallorca, possei'm peces d'un valor artísticexcepcional que, de manera inexplicable, se troben total-ment abandonades, deteriorant-se progressivament amb eltemps i en perill de sofrir danys irreparables. Que aixòsucceesca a un país amb pretensions de formar partd'Europa és un pur i simple contrasentit.

Podem admetre que la cultura no és un problema espe-cíf ic ni exclusiu dels ajuntaments; però si és necessària unapolítica cultural ben organitzada i eficaç, és indispensableque els ajuntaments hi tenguin assignat un paper prepon-derant, sobretot si volem avançar cap a un model d'estatde línia autonòmica. I creim que és aquest el camí vàlidper a resoldre certs problemes amb eficàcia. N'hi ha molts,de problemes, que només pot copsar i afrontar el qui elsté a la vista, és a dir, un organisme local.

Per ventura aquesta indiferència de què parlam no éssinó un eco de la indiferència del poble mateix. Es una tris-ta realitat que les masses, espontàniament, no solen mostrargran entusiasme per la cultura. Per això els governs delspai'sos civilitzats posen tant d'esment a rompre'n la inèr-cia i a estimular l'activitat cultural des de dalt. Els orga-nismes de govern han d'ésser capdavanters en molts decamps i un d'aquests és precisament la cultura, un delsbens més valuosos d'una comunitat civil.

Amb això no volem significar que la cultura haja d'es-ser un monopoli estatal. Al contrari, la cultura autènticaha de sorgir del poble i s'ha d'ajustar a les seves peculia-ritats. La història recent del nostre país ha mostrat fins aquin punt és estèril una cultura oficial, fabricada i mani-pulada per uns organismes que, a més a més, no tenien ba-se popular. Als ajuntaments no els pertoca fer la cultura,sinó impulsar-la per les vies més adequades a cada momenti a cada situació, seguint uns plans traçats amb intel·ligèn-cia, imaginació i generositat, que determinin accionscoordinades i coherents; no amb activitats esporàdiques,inconnexes, empreses de tard en tard per quedar bé davantels intel·lectuals i per tranquil.litzar-se una consciènciatampoc no gaire exigent.

No ens temerem i estarem a punt d'haver d'elegir elsnostres representants als ajuntaments. A l'hora de valorarels mèrits dels candidats, tots els ciutadans conscients hau-rien de sospesar amb tot esment quina aportació pot fercadascun d'aquells dins l'àmbit cultural, quines garantiesofereixen de dur endavant una bona política cultural apli-cada amb fe, entusiasme i, en especial, inspirada en la rea-litat autèntica del nostre país, en consonància amb les nos-tres arrels vertaderes i orientada cap als horitzons quepoden constituir el nostre únic possible futur.

PREMSA FORANA.

BOTIGUES SENSE PADes del passat dia 7 de

gener els forners no podenrepartir pa fora dels seuspropis establiments, pertant les botigues de que-viures no poden vendreaquest aliment bàsic als por-rerencs.

NOU CAPELLA APORRERES.

La comunitat ecle-siàstica de la nostra vilas'ha vist augmentada ambun nou sacerdot. Es tractade Mossèn Bartomeu RamisPalou, procedent de Mancorde la Vall. Benvingut.

SEGUEIX LADISMINUCIÓ DE LAPOBLACIÓ.

La despoblació de lanostra Vila es va fent reali-tat cada any que passa, isense que de moment elsqui podem facin tots elspossibles perquè s'aturiaquesta emigració. Mal as-sumpte, si no li posen remei,a base d'instal·lar alguna no-va indústria o comercialit-zant millor els nostres pro-ductes del camp.

Moviment demogràfic,segons dades del Jutjat dePau:

Naixements: 38. Nins:21; Ni'^s: 17 (L'any 1.981varen ésser 44, sis més).

Defuncions: 52: Vuitmenys que l'any anteriorque n'hi hagué 60. O siguique hi ha hagut una dife-rència en menys de 14 per-sones.

Matrimonis: 22. Il'any anterior 18. L'únicque ha augmentat.

F. LI.

NOTICIES DE LAFILHARMÒNICAPORRERENCA.

-La "Filharmònica Por-rerenca" oferí el tradicionalconcert de Sa Fira el diu-menge dia 31 d'octubre. De-gut a la inseguretat deltemps tingué lloc en el salódel Centre Parroquial i no.enmig de Sa Plaça.

-El dia 20 de novem-bre a- l'església parroquialtingué lloc el concert quecada any la Filharmònicaofereix en la festivitat c1'-í '2seva patrona.

-El dissabte dia 27 ia l'església de Sant Felipels membres joves de la nos-tra banda oferiren una ac-tuació individual.

-Dia 5 de desembre baixdel patrocini del Consel!tengué lloc la l·l Trobadade Bandes de Música deMallorca a Ciutat on la Fil-harmònica hi participà.Aquest mateix dia es rebéuna subvenció per part del'organisme autonòmic.

TRACTAMENTS DETOTA CLASSE

PEDICURA - MALA CIRCULACIÓ -VARICES

NETEJA DE CUTIS IDEPILACIO DEFINITIVA

MAQUILLATGES PER A DISFRESSES

DEMANAU HORA A

GABINET DE BELLESA

APOLOGÍA BAUZACarrer d'es Parents, 16 - Tel. 64 71 15 - PORRERES

INFORMACIÓ LOCAL <1La ronda exterior molt

avançadaDarrerament han continuat a bona marxa les obres

de construcció de la nova via de cintura que unirà la car-retera de Campos amb la de Ciutat, desviant el trànsit desde l'interior del casc urbà cap als afores. El curiós del casha estat els preus pagats per les expropiacions, ja que men-tre els que donaran els terrenys voluntàriament han cobratla terra a 100 pessetes el metre quadrat, més la valoraciódels possibles arbres afectats, l'expropiació legal ha pagatdes de 275 fins a 325 pessetes el metre quadrat. Això ésun indici més de com s'han duit les coses per part de l'Ad-ministració (MOPU, Ajuntament, etc) en aquest intentquasi desesperat de fer la ronda a qualsevol preu. Nos'haurien d'oblidar al final, i ara que canviarà l'Ajunta-ment, de la creu de Pou Nou que se'n dugueren...

TORN A HAVER-HI"TELÉGRAFOS"DESPRÈS DE 48 ANYSD'AUSENCIA.

El servei de telecomuni-cacions a la nostra vila hapermanescut clausurat desde que es va tancar el seulocal de Ca'n Beltran, abansde la Guerra Civil. Hem es-tat quasi cinquanta anyssense aquest servei "de" co-municació.

Fins fa pocs dies, i grà-cies a l'actual "Jefatura" deCorreus i Telègrafs s'ha ins-tai, ¡at a les seves oficines—^i tu adés provisionalmenta l'Antic Quarter de la Guàr-dia Civil, al carrer d'EnVeiet— un aparell de tèlex,

el qual està connectat al'actual xerxa de Gen-tex Estatal. Permet trans-metre i rebre qualsevol mis-satge telegràfic i "giros"urgents, directament al seudestí o ho reb directamenta Porreres, des de qualsevoloficina d'Espanya. Un ser-vei que val la pena divul-gar-ho, ja que a vegades potser molt necessari, malgratel telèfon. I molt més pelsque tenen fills que fan elservei militar, enfora de ca-sa seva i es troben sensedoblers, o han d'enviar unacomunicació urgent. Tambété utilitat per a altres neces-sitats comercials i indus-trials.

CLUB DE L'ASSOCIACIÓDE PARES DE L'ESCOLA

NOVA

Els diumenges es pro-jecten pellicules al Col.le-j; p:tatal essent una activi-tat más programada pelClub Social sorgit de l'As-sociació de Pares.

Aquesta classe d'acti-vitats es venen celebrantdurant el present curs, elshorabaixes. El que conside-ram, emperò, més importantés que l'escola no es limitiúnicament a la funció do-cent durant l'horari oficialsinó que fins i tot les por-tes estiguin obertes els diu-menges, dissabtes, festes,etc. Per tot això, la nostraenhorabona.

TROBADA DE CORALSINFANTILS A SANT

JOAN.

El diumenge 12 de de-•= nins i nines porre-

,, ., „, ticiparen a la Tro-

bada de Corals Infantils quetengué lloc al poble de SantJoan.

El primer porrerenc quearribà en aquest món dinsl'any nou va venir dia 2 degener. Li diran Tomeu i ésfill d'En Rafel Barceló i NaCatalina Oliver, amics i col-laboradors d'aquesta Revis-ta. Enhorabona!.

INAUGURACIÓ DEL'ORGUE.

El dissabte dia 11 dedesembre, a les 20,30 h. i al'església parroquial, tinguélloc l'acte d'inauguració del'orgue. Després de la missavespertina començà el pro-grama —l'església plena depúblic— amb la presentacióde l'acte per a llavors con-tinuar amb un concert co-ral actuant conjuntamentles Corals de Porreres i Fe-lanitx i u '"encert d'orgue

a càrrec de Mossèn MiquelPons. Hem d'afegir que ambtal motiu es publicà un lli-bre on es recullen les da-des del procés de la restau-ració de l'orgue a més d'uninteressant treball històricsobre els organistes quehi ha hagut a la nostra vila,obra de Joan Rosselló i Lli-teras.

NETEJA DEL CAMÍ DESON M ESQUI D A.

Baix dels auspicis delConsell de Mallorca un nom-brós equip formant coope-rativa de La Sapiència, Puigdels Bous i Ca'n Pere Anto-ni portà a terme la netejade voreres del camí de SonMesquida.

FESTA DE SANTANTONI

El passat dissabte dia15 de gener el Moto-ClubMonti-Sion organitzà al ParcMunicipal un foguero enmotiu de la Festa de SantAntoni, antigament una ce-lebració que no passava de-sapercebuda als porrerencs ique seria interessant ques'intentàs reanimar ambforça. Ànim motoristes!.

PLUVIOMETRIANOVEMBRE.

Dia 7 1,1 litresDia 8 9,4 litresDia 9 1,9 litresDia 10 2,4 litresDia 13 0,3 litresDia 14 1,0 litresDia 15 4,0 litresDia 26 5,0 litresDia 27 4,1 litresDia 29 3,0 litresDia 30 4,4 litres

TOTAL 36,5 litres

DESEMBRE

Dia 3 6,0 litresDia 4 5,3 litresDia 7 1,4 litresDia 8 4,0 litresDia 14 3,1 litresDia 17. ... '. ip.Dia 18 1,2 litresDia 20 1,5 litresDia 21 1,6 litresDia 23 6,9 litresDia 24 0,4 litres

TOTAL 31,4 litresMolts de dies de preci-

pitació però poca quantitatd'aigua.

MOLT BREU

El passat dia 30 dedesembre va tenir lloc lainauguració del reformatescorxador municipal. Lanostra revista no hi va assis-tir i per tal cosa no podemdonar més informació.

-El dissabte dia 8 de ge-ner, al Principal Cinema dela vila tingué lloc una sessióde Circ per als infants,

-Els dies 18 i 19 de no-vembre hi hagué activitatsdestinades a la Tercera Edatper part de l'Ajuntamenti el Ministeri de Cultura. Esfeu una visita al Dijous Bod'Inca i una representacióde teatre a càrrec d'un grupde Felanitx al Cinema dePorreres.

-El Collegi "Verge deMonti-Sion" ha assumit apartir del present curs esco-lar els cursos ECCA de Rà-dio Popular de Graduat Es-colar i formació d'adults,que inicialment havia pro-mogut i introduit dinsPorreres l'Agrupació Cultu-ral. Gràcies i enhorabona.

-Un cop més la Coralde Porreres participà a laTrobada de Corals de Ma-llorca a l'Auditorium deCiutat dins l'acte les "Co-rals canten a Nadal".

-80 litres de llet s'em-praren per fer la xocolata-da al Collegi Estatal Mixtel dissabte dia 18 de desem-bre.

-Sembla que pels me-sos de febrer o març s'ins-

• tallaran els telèfons perpart de la Companyia Tele-fònica per atendre les sol-licituds que hi ha fetes idesprés de l'ampliació de400 línies telefòniques mésamb que comptarà Porreres.

-L'Ajuntament convo-cà dues places d'auxiliar ad-ministraiu amb caràctertemporal, que ja han estatocupades.

-Durant els dies 25 i26 de setembre tenguélloc l'actuació d'una com-panyia de revista al Prin-cipal Cinema. Es tractavade la "troupe" de ZulmaGrey —vedette sexy de bonveure— que deleita al nom-brós públic assistent. Enaquesta obra que es titu-la "Follies de Nit", hi par-ticipava l'actor porrerencJoan Vidal, en una novafaceta seva damunt l'es-cenari.

MOLT BREU

FORA Vf L A

NOTICIES DE FORAVILASa Fira, amb molts de venedors, molta assistència de

públic com anys anteriors i manca d'actes complementaris.Els cercadors d'esclata-sangs, tengueren desigual fortu-

na: mentre n'hi ha haguts que ompliren la sarrieta, bas-tants han hagut de conformar en tapar el cul al paner. Elstords, pocs i escalivats, més que una cacería de tords semblauna carnisseria. I xerrant de carn pareix que enguany s'hancelebrat menys matances que anys anteriors. Molta gentha llevat del corral la soll i ho han transformat en un pati ojardí. Així són molts que la compren a la carnisseria, veï-nats o familiars. Preus elevats s'han pagat enguany pelsporcs i els seus derivats —com a mostra la sobrassada s'hapagat entre 400 i 600 pessetes el kilo—. Els productors iramaders han estat els guanyadors, s'ho mereixien des-prés d'altres temporades de preus ruinosos. Els escorxa-dors locals, segons ens han dit, han funcionat a tota marxa.

IRYDA,- Organisme autònom del Ministeri d'Agricul-tura que ha solventat de moment, el dèficit d'explotacióde la secció de llet de la Cooperativa amb l'entrega d'unasubvenció d'un milió de pessetes.

POLLS.- Dels polls, ja es sap: "polls de gener fan elsous dins el paner".

PASTURES.- Hi comença a haver-hi herba en abun-dància, s'acaben els problemes per als propietaris dels ani-mals de pastura i les ovelles poden pasturar a més dins l'al-fa Iç.

SEMBRA,- Ara que la terra està preparada per la plu-ja es comencen a sembrar arbres, vinyes i patates.

EMPELTAR.- A partir del gener es comença la labord'empeltar.

Normes obligatòries per alrai'm de taula

Van ésser publicadesal "Boletín Oficial del Es-tado" unes normes dicta-des pel Govern, que seranobligatòries per al rai'm detaula destinat al mercat in-terior. Això ho fan perquèel consumidor tengui una

major informació i garantiade qualitat d'aquest produc-te. Així s'acordà que alssis mesos de publicadaaquesta Ordre Ministerialentri en vigor.

Per a començar establei-xen tres classes d'aquestfruit:

a) extra, senyalada ambuna etiqueta roja.

b) categoria I, etiquetade color verd.

c) categoria II, etiquetagroga.

Aquest rai'm de taulaprocedeix de les varietatsdenominades "Vitis ViniferaL" destinades al consum enfresc, han d'ésser sans, sensecap senyal, "moho", humi-tat, ni olor ni color estrany,a més els grans han d'estar

ben formats, normalmentdesenrotllats i afegits a larapa.

Categoria extra: serande qualitat superior i elsgrans hauran d'ésser durs,ben afegits a la rapa i bendistribuas.

Categoria I: seran debona qualitat, i es perme-trà una petita deformaciócom també petits defectesde coloració i petites alter-nacions produídes pel sol,que només afectin a lapell.

Categoria II: rai'ms dequalitat comercial peròsempre que reuneixin unmínim de condicions.

Calibrat.- El pes delsrai'ms serà:

-de gra gros.*Categoria extra . 200 grms*Categoria I . . . . 150 grms*Categoria II ... .75 grms.

-de gra petit.*Categoria extra . .150gms.*Categoria I 100 gms.*Categoria II . . . . 75 gms.

PRESENTACIÓ: En-

vassats i amb les següentsdades: identificació de l'ex-pedidor, denominació delproducte, origen, zona, pro-ducció o denominació na-cional, regional o local, cate-goria, pes i facultativamentmarca oficial.

LLISTA DE VARIE-TATS.- Alfons Lavallés, Ale-do, Rivier, Cardinal, Corni-chon, Dominga, ImperialNapoleón, Itàlia, MoscatellRomà, Moscatell Alexan-dria, Ohanes, Planta Mula iNova, Ragod, Rossetti,Regina i Valeri blanc i negre-tots de gra gros-. Aliilo,Bela, Eva, Chasselas, Fran-ceseta, Franceset, Molinera,Reina de les Vinyes i Sul-tanina.

Hem volgut donar-vosàmplia informació ja quesón bastant els porrerencsque, darrerament, es dedi-quen a aquest cultiu. Faltasaber si ara ho llegiran.

Francesc Llinàs.

Vil FESTA PAGESA.

No pogué començarpitjor e! dia de la Festa Pa-gesa d'enguany: molt defred, vent i brusca. A lanit, al Parc Municipal elsfoguerons d'En JaumeGui'a acollien alsmés valents i així i tothi.havia poca gent. La co-sa s'animà una miqueta des-prés del partit de futbol dela televisió, que inicialmentens teu la competència.

Actuaren els grups del'Escola Card de Sant Llo-renç, el del Centre Cultu-ral de San Joan i MúsicaNostra de Ciutat i desprésels habituals músics "roke-ros" del nostre poble, quedemostraren una bonapreparació, allargant la festafins prop de les cinc de lamatinada

El binerbo —acompa-nyat d'una llarga traca—fou el punt central de lajornada, el qual registràfins i tot ferits.

Taula de la rittwa i del viUn vi porrerenc ambCabernet Sauvignon

Darrerament a molts dediaris i revistes especialitza-des és notícia un porrerenc:Jaume Mesquida, en "Xe-noy". Motius: la propera co-mercialització d'un vi de lacollita de l'any 1.981,obtengut a partir de les va-rietats que durant tota unasèrie d'anys s'han vengut ex-perimentant a Porreres baixde la mirada crítica ¡ exper-ta del nostre amic Jaume.

Aquest vi que encara noté nom comercial és un vide varietats i conté un tren-ta per cent de CABERNETSAUVIGNON. Manuel Pi-có, a "Ultima Hora" ho de-finia com a "vi que duuuns nou mesos de roure,que és un vi jove. Duu elroure que ha de dur i ne-cessita madurar...". Conti-nua dient: "que és un vi demolt bon aroma, molt cu-bert, gust afruitat, sensemassa fusta i de molt decos... necessita enveir enbotella i tal vegada en dosanys, ens trobarem davantun gran vi".

Nosaltres hem pogutdonar fe d'aquestes opi-nions de l'entès Manuel Pi-có, i com a defensors delbon vi, i més si és porre-renc, volem animar a Jau-

me Mesquida, ja que creiemque la seva experiència vaper bon camí la qual cosapot donar una miqueta dellum a la imaginació, no jatan sols dins el camp por-rerenc, sinó també dinsl'àmbit mallorquí en ge-neral. Ara ja començama poder constatar una possi-bilitat de fer vins de qua-litat a Mallorca però a par-tir de noves varietats. Aaquest respecte s'ha defer referència a la in-troducció a Espanya delque s'anomena "nova viti-cultura", caracteritzada perla implantació de novesvarietats, per tal d'augmen-tar la qualitat del vi, entreles que crida l'atenció elCabernet Sauginon que elva començar a plantar JeanLeón, del Pla del Penedès,fa uns deu anys, quan jaMarquès de Riscal ho haviafet fa uns setanta anys aEl Ciego. Enguany i segonsla revista "Bouquet", ja nosón només en Miquel Torresi en Jean León els únicsque tenen Cabernet, citaentre altres bodegues i viti-cultors a Jaume Mesquidade Mallorca, al costat deVega Sicilià.

ULL DE LLEBRE.

Entrevista:

En Miquel Segura, un jove pastisserinnovador de Porreres.

Ens ha parescut interessant, després de les festes de Na-dal, resaltar una de /es tradicions més antigues i al mateixtemps gustoses, com és la tasca de fer torrons.

Per això vàrem anar a parlar amb en Miquel Segúnconegut a Porreres per en Miquel "Llauner" que actual-ment és el pastisser més jove de la vila.

Té 22 anys, estudià fins a quart de batxiller a Fela-nitx. Com que no H agradava estudiar, a l'estiu de l'any1.974 se'n va a Muro, per no fer el perdut per Porreres,a fer feina a un forn de ca uns parents. Més tard passà tre-ballar al forn de Ca'n Pomar de Campos i durant el tempsque fa el servei militar compagina les guàrdies i els dies lliu-res fent feina a la sucursal de Ca'n Pomar a Ciutat. Acabadala "mill" obrí a Porreres el seu propi forn ubicat on abamhi havia el forn de Ca'n Pistola.

Joana: Com han anatenguany els torrons?.

Miquel: Vaig començardues setmanes abans de,Na-dal. N'he fet bastants.

En Miquel fa un- mesque va assistir aun curset detres dies a León de torronsi massapans.

J: Quin tipus de torronshas fet aquest Nadal?

M: A més de tots elstípics torrons mallorquins iles coques raissqnes o de Na-dal, les de torró cru, tambéhe fet uns quants torronsque he après en aquest cur-set: nata amb nous, "prali-né''' (espècie de torró de Xi-xona però sense mel, casta-nya, fruites, vermell d'ou,crema cremada, xocolateamb ametles i també massa-pans i polvorons.

j. W.UI.IO ¡nfreciïents omatèries primes empres pera fer aquests torrons?

M: Tots els torronsduien ametla i sucre, si nono es pot dir torró. Per adonar-li el gust: vermelld'ou, mel, etc.

J: Empres qualque ti-pus de conservant?

M: Empr un tipus desucre (sucre invertit) per aque el torró no torni fort.

J: Què és el que et de-mana més Ja gent?

M: Bé, encara no tenemassa experiència, però etdiré que l'any passat el tor-ró de nata amb. ous no vaarribar a Nadal; el de ver-mell d'ou es va vendre bas-tant bé; i el de "praliné",que té un "bouquet" dife-rent al de Xixona, però

molt parescut, no es vivendre tant degut a que ¿Porreres moltes cases en fard'aquest.

En Miquel ens diu quta Porreres per això dels ingradients ho tenim molt bé,hi ha moltes ametles i mel.Els nous que empra són deCalifòrnia i les millors cas-tanyes són les de León.

J: He vist exposat almostrador l'escolania i l'or-gue de xocolate. T'ha du itmolta feina?

M: Sí, m'ha duit 1 se-mana de feina.

En Miquel l'any passatva fer un naixement demassapà policromat ambço I ors vegeta I s.

J: Quins són els teusprojectes per al futur?

M: La meva idea es anarintroduint totes les especia-litats regionals: polvorons(Estepa - Sevilla), rosquilles(Castella)...

Per a en Miquel aques-tes festes són les millors iles que passa més gust detreballar doncs la feina ésmolt variada. Crec que pera nosaltres també són lesmillors podent espipellar elsbons torrons de Ca'n Mi-quel. .

I ja per acabar, Miquelque puguis veure realitzatsels teus projectes i que no-saltres també ho poguemveure.

Molts d'anys i bonesfestes i que els torrons noens facin mal.

Joana Mora.

• "j—¡ ».Els colomers passen a dependre del Serveiombòfil Militar

L'esport colombòfil,afició que té molts de sim-patitzants i seguidors dinsPorreres, és regirà per unanova normativa que ha dic-tat al Ministeri de Defensa,segons informa la revista"Llucmajor de pinte enample". El nou üecret-Llei considera el colommissatger d'especial inte-rès per a la defenscí del'Estat ja que constitueixun dels mitjans de comuni-cació més segurs delsemprats per l'home.

Els colomers, com que

són considerats d'utilitatpública, poden ésser "movi-litzats" en qualsevol mo-ment. En contrapartida,l'exèrcit concedirà ajudesper a formentar la seva criai millora derogant lesnormatives de 1.898 i 1.931vigents fins ara.

Ajudes i subvencions.

Segons aquest nou De-cret-Llei els colomers po-dran rebre les ajudes se-güents: subvencions eco-nòmiques, entrega de colo-

mins escollits per al millora-ment de la raça, concessionsde premis per a concursos,assessorament tècnic itransport gratui't dels co-loms fins al lloc de molla-da a fi de facilitar la cele-rado de proves i de com-leticions.

Per a que els aficionats^articulars se'n puguin benefíciar, han de cumplir lescondicions següents: tenirnacionalitat espanyola,posar a disposició del ServeiColombòfil de l'Exèrcit mésde vint coloms,-i comprome-tre's durant un any a acu-

dir a les maniobres o expe-riències que es determinin.Finalment, la nova norma-tiva estableix també quequeda prohibit l'encreua-ment de coloms missatgersamb altres races, així comcaçar-los apresar-los o usar-los per al tir. Qualsevolpersona que trobi colomsmissatgers està obligada aentregar-los a la GuàrdiaCivil o a l'autoritat mili-tar més aprop. Els colomsmilitars es distingiran perles lletres "FAS" gravadesa les anelles.

CENTRALS ÏŒPORTATGE

Segona entrega de cuadrosal Museu

d'Art ConlcmporaniDurant les passades festes de Nadal es teu per part

del promotor del Museu d'Art Contemporani de> Porreres,senyor Joan Mesquida, entrega d'una segona donació quehan fet al nostre Museu un grup de devuit pintors més.

Els artistes que han incrementat gratuïtament elsfons inicials són els següents: Felip Blanes Font, JaimeT. Blazquez, Joan Miquel Codina i Oliva, Daniel Codor-niu Aloy, Joan Lluís Gamundí Seguí, Diego Guirao Fer-nández, Masaki Ashii (japonès) Mateu Llobera Bauçà, Ar-mando Lluent Ribalta, Héctor Obella, Mario Pasqualotto,Lluís Pessa Cortada, Carles Prunes Alvarez, Toni RoviraGiró, Pere Ruiz Grima, Maria-Luisa Saura Manuel, CarmeSentís i Miquela Vidal Barceló.

Actualment el nombre d'obres s'acosta a la cinquan-tena.

Necessitat d'un Patronat.

Sembla prou evident que després d'aquests inicis elMuseu està aconseguint una situació d'importància i en unproper futur encara gaudirà de més prestigi. Es prepara latercera entrega per a Tes Festes de Pasqua. Els objectius mésdifícils, com era el començar una empresa de tal magnitud,s'han superat.

Crec, emperò, que un Museu d'aquestes característi-ques, no es pot confiar única i exclusivament a una enti-tat com l'Ajuntament. No dic que passi, però d'una vegadahem pogut comprovar la capacitat de conservar i cuidar lescoses patromonials que tenen els ajuntaments ¡ el nostreAjuntament.

Un museu no pot rebre els va-i-vens que té a vegadesla gestió municipal. Podria succeir que el que s'ha creat ambmolta il.lusió i fins i tot sacrificis econòmics per part delmunicipi —que per cert n'hi hauria de fer en el futur si esvol que el Museu no quedi embarrancat— es perdi per mord'un període de deixadesa cultural. Els cuadros cada vegadavalen i valdran més i un museu requereix algunes condicionsnecessàries per a la seva supervivència. No sempre això hopoden comprendre els que regeixen la política local.

D'aquí la importància de la creació d'un Patronat, quetendria la finalitat de promoure, vetlar, i incrementar elsfons. Un patronat, que l'haurien de formar els diversos es-taments culturals, artístics i institucionals del poble.

Sabem que es pensa properament situar el Museu a unanova dependència de l'Ajuntament, és a dir, canviar-lo delloc, doncs ara està situat al Saló de Sessions, un espai benpoc freqüentat pels porrerencs.

El pròxim destí no crec que sigui molt millor. Elscuadros requereixen d'una bona temperatura, adecuadallum i sobre tot han d'ésser accessibles al públic. El milloremplaçament no és fàcil de decidir encara que l'ideal seriauna casa confortable, elegant i que acompanyi i reunes-qui les esmentades condicions.

Joan Barceló.

Notícies

TRES OPOSITORS A LAPOLICIA MUNICIPAL

Al Bollati Oficial de laProvíncia de dia 27 de ge-ner d'enguany es publicaque una vegada expirat eiplac de presentació d'ins-tàncies sol·licitant ésser in-duits a l'oposició per a cu-brir una plaça lliure d'Agen;Municipal s'han admès,sense cap exclusió, a Anto-

ni Mèlia Barceló, HoracioCarmona Puga i a CatalinaBauçà Martínez de Larosa.Es poden presentar recla-macions fins dia 12 defebrer, després la llista seràdefinitiva.

Destaca el fet que unadona s'hi presenta, la qualcosa suposaria que, de sor-tir, hi hauria un agent feme-ní a la nostra Policia Muni-dn.il

TROBADA DE PREMSAFORANA

El dia 27 de novem-bre fengué lloc a Algaidauna nova trobada de Prem-sa Forana organitzada per"Es Saig", revista locald'aquella vila. Es tracta so-bre la situació actual i lesperspectives de la nostrapremsa.

Destacà per la sevaimportància l'acte d'home-natge a fra Salustià Vice-do per la seva feina a favorde la Premsa Forana, home-natge al qual "Llum d'Oli"s'hi afegí incondicional-ment.

COMITÈ LOCAL D'AP.

Alianza Popular s'haorganitzar a Porreres. L'ac-te de formació del noucomitè local d'AP va tenirlloc dies passat amb l'assis-tència de J.A. Berastain, se-cretari regional. La junta laformen Salvador Mora (pre-

sident), Gregori Barceló(secretari), Tomeu Taber-ner, Guillem Barceló,Tomeu Vidal, Guillem Gri-mait, Joan Gornals, TomeuJulià i Gabriel Mora (vocals)

AP està preparant la se-va candidatura a les elec-cions municipals.

MOLT BREU

-Al Parc Municipals'han instal·lat els cotxetsde xoc des dels darrersdies de gener.

-Dia 31 va acabar elplac de fer rectificacionsi inclusions al cens electo-ral. Els que no ho haginarreglat no podran votar.

Els alumnes del Col.le-gi "Verge de Mpnti-Sion"feren una excursió visitantles instal·lacions de la Cen-tral lletera Agama, el cas-tell de Bellver per acabara Disneylandia.

Í

(2W

vS'-o^&czm^Gàtsrnfie>4-+

A TOTA MUSICA !

EL MILLOR

DE TOTA LA COMARCA

ESPSPELLANT ELS ANYS ( I I ! ) 8

Abans de començar aespipellar per ací i perallà, crec convenient ad-vertir als editors de LLUMD'OLI que no m'espipellinles meves espipei lades, per-qué entre espipellat meu,vostre i un poc de l'imprem-ta, l'espipellada queda tanforadada que pareix una do-màtiga madura passada pelgalliner, i en el que entregalls, gallines i polls no hi hatros per hom. -'-.••"'

• No se m'ocorr rectifi-car amb rotulador cap in-corecció i rectificar tota latirada, tal com ha fet elPrevere Julià, tanmateix re-sulta lleig a "Coses d'altratemps", plana trenta cinc.Tanmateix n'hi queden mas-sa sense corregir, ja que en-tre dades històriques noexactes i l'ortografia massapotejada més valdria...

Per altra banda que nosap que el senyor Andreu"Ternal" feu els Salomons ino els sermons (LLUMD'OLI núm. 21, agost1.982, plana 8, retxa 47) jaque sermons ell no en va fermai, tal com diu Jaume Oli-ver al Pregó de les Festes deSant Roc 1.976. Amb laseva teologia, el senyor An-dreu no hagués estat lallum de Trento. Ell, ambaquella humanitat, senzilla,que se'n fotia de dur balin-dranys o capa pluvial, quanfou convidat, per fer un ser-

mó, aprofitant l'estànciaseva alguns dies a Lluc perarreglar Salomons, ho va re-fusar, i davant l'insistència,contestà: "i que voleu quevos digui, que per cagardamunt sa trona puc ca-gar a baix" transcric la fraseque diu "de l'abundànciadel cor..." resulta massa ve-gades falsa, perquè la hipo-cresia ens posa un tap queno deixa exterioritzar elnostre interior.

Es agradable, trescantel passat daixo-daixo topar-me amb En Miquel "Pa"fent de porter de l'UnióEsportiva Porreres ambEn Rado, Ribas, Llinàs,Feliu, ou!, menos mal quem'he aturat, perquè la llis-ta de futbolistes porrerencsés tan llarga com llarga lahistòria de n'Hereveta, campvell de futbol porrerenc. Pera l'afició. porrerenca, de ju-gadors porrerencs només enqueden tres de vius, delsfundadors: En Montserrat"Ros", En Francesc "Ja-ner" (apotecari) i en Joan"Vila". El primer partit sefeu dins el rostoll de res-toble davant el que és arataller de Ca'n Sebastià Mo-ra, a la dreta segons sortimcap el Camí de Ciutat, eral'any 1.922.

Pareix que no donariamal resultat cultivar la"cantera" d'alevins i juve-nils de Porreres per poder

tenir un equip més porre-renc, que costaria mancodespeses i l'afició celebrariaamb més entusiasme veurepasisans i familiars.

Al pròxim LLUMD'OLI vos contaré cosesde la fundació i primersalens del futbol.

Pensant amb la pilotame record de quan a Ca'nMiquel ara, ahir Ca'n Ber-nat "Renya", hi havia elclub de futbol. Com que ve-gi encara aquell Jletrero blauen el balcó de I'escafada oxamfrà que deia "U.D.PORRERAS". Quasi eraobligació, tractant-se de lle-treros o motius públics,fosin els que fosin, posar elcolor blau. I vertaderamentel color blau, o de cel, éscelestial i la mar amb laseva blavor, tan de tempes-ta com de calma, fascinai provoca música, pintura,passió, poesia, ardor i man-situt. Mar i cel!, art i virtut,mar i cel! ruinesa i vici. Mari cel, perquè em marcau?Nostre mar, terra, bressoli vas de podridura humana.Per això pot ésser el blausíntoma de dolcesa, comun quilo de sucre requisato un amarg tassó d'oli dericí, però de tot això elrecord ens duu a fa 40anys.

I en fa quasi cin-quanta d'any que la creu

dreta i alçada, empesa perla fe de tot un poble perl'iniciativa de don LluísCrespí i N ¡el I, ecònom dePorreres, arribà a Monti-Sion per el camí vell, al re-dós de la Mare, El senyaldel fill sota els peus deMaria perquè tengués avi-nent que els seus germans,blancs i negres, s'estavenmatant i el poble va pro-metre, per boca de donLluís "tendrem la creuamb Testóla blanca estesafins que la guerra hagi aca-bat". La victòria, més bendit, el fi de les hostilitatsbel. liqües obertes, perquèla història és una roda debregues de bons? i dolents?una roda que volta tan aviatque un no té temps de des-triar colors ni figures. A lavictòria, millor dit, al fi, sedevallà la creu i la Vergede Monti-Sion.

Me veren a la memò-ria aquelles sabatines durantla guerra, com a rogatives idesprés com a acció degràcies. Don Toribio Rosse-lló fou ànima i vida d'aquell

• grup femení d'Acció Catò-lica que altre temps feufeina.

Amb les seves espipe-llades al temps passat béhi cap aquesta mica derecordança.

JAUME ROSSELLÓ.

Llum d'Oli amb els Presidentsdels Consells

La nostra publicació assistí, juntament amb altres de laPremsa Forana, a unes trobades que tengueren lloc els pas-sats 28 de desembre i 11 de gener a Inca amb els senyorsFrancesc Tutzó i Maximilià Morales, presidents del ConsellGeneral Interinsular i del Consell de Mallorca respectiva-ment.

Francesc Tutzó tengué un intercanvi particular d'opi-• nions i preguntes amb els nostres mitjans informatius. Ma-

nifestà la ferma voluntat per part seva d'una normalitza-ció lingüística, valorant molt positivament la tasca que de-senvolupen les publicacions que es redacten en català, totdeixant una porta oberta a la col·laboració per part delC.G.I, a aquestes revistes i periòdics, interesant-se per lanostra problemàtica.

Ens passà l'encàrrec de donar als lectors de "LLUMD'OLI" i als porrerencs en general els molts d'anys i un bonany 1.983.

Maximilià Morales mantengué una reunió de compa-nyerisme, oferint després una roda de premsa —emesa perRàdio Balear—, en directe. Morales ens recordà, per cert,i de manera particular, l'anècdota que ell recorda de que laprimera vegada que feu un acte públic va esser a Porreres,amb la presentació del Partit Lliberal, l'any 1.977 organit-zat per l'Agrupació Cultural i on ell —diu— s'atreví a par-lar en mallorquí, també per primera vegada.

El President Tutzó explica l'alcanç de la política autonò-mica a la nostra premsa. (Foto Salieras).

A ambdues reunions hi estigué present el Cap de Prem-sa de-l gabinet Andreu Manresa.

JOAN BARCELÓ.

NOTICIA QUE PODRIASERVERA.

Ja es pot aparcar a totel carrer de l'Almoina.

Els discosíSeran aprofi-tats per a fe.r-ne torradores

i els cepos es posaran dinsel clot que hi ha al carrerCerdà, davant el Club d'Es-plai/Oratori de Sant Felip,per si passa algun lleó i elvolen agafar.

LLENGUA í CULTURA 9

DIVULGACIÓ PER A NO CONVENÇUTS (III)Per acabar d'arrodo-

nir aquestes nocions ge-nerals, bàsiques al meuentendreu, parlarem avuid'idiomes i dialectes.

Si demanàssim a gentmajor de vint-icinc anys,què és el català? Uns res-pondrien que és una cosaque no serveix per res, jaque sabent català no potsanar en lloc; d'altres, potseramb més mala fe o engatus-sats per aquests, dirien queés un dialecte del Proven-çal, un altre grup en diriaque és un dialecte del cas-tellà, i la majoria els hau-ríem d'assignar la casella deNo sap/ no contesta. Lesdues primeres repostes emsemblen que han estat ja co-mentades als anteriors ar-ticles, a les dues darreresintentarem donar repostaavui.

Els qui donen la ter-cera resposta els haun'emde dir que van errats peròla culpa no és seva sinó delsmanuals escolars. L'evolu-ció dels manuals escolarsés paral.lela a l'evolucióde la tolerància del règimfranquista en vers les "Llen-

gües no imperials". Els ma-nuals més antic que en par-laven, deien que "el cata-lán es un dialecto delcastellano"; més tard ferenuna distinció entre "len-guas nacionales" com elfrancès o el castellà, "len-guas regionales" com el ca-talà o el Basc, "dialectos"com el Lleonès o el Mallor-quí, i "hablas locales".

La primera definiciódels manuals a més a mésd'ésser una sobirana menti-da pròpia de règims feixis-tes, en conté una altra demés subtil. Aquesta respos-ta implica també fer un ju-dici de valor respecte als dia-lectes, considerant-los unacosa de menys grau, demenys importància que unallengua.

Esbrinem bé aquestadefinició. Si per dialecteentenem, cosa que nonegarà ningú, una varietatd'un mateix idioma, segonsla resposta dels manuals elcatalà i el castellà són el ma-teix idioma. Ara ens caldriasaber quan és que dues per-sones parlen el mateix idio-ma. La resposta és de sentit

comú, parlen un mateix idio-ma quan en una conversanormal s'entenen. Totssaben que quan ve un madri-leny a Mallorca per primeravegada i li parlam en Catalàno ens entén, per tant noparlam el mateix idioma,ell parla castellà i nosaltrescatalà, per tant català i cas-tellà no són el mateix idio-ma, aleshores el català maipodrà ésser un dialecte delcastellà.

La Segona resposta delsmanuals, si bé no suposauna barrabassada tan grossacom la primera, no deixade tenir-ne la tara subtil, ésa dir, porta al meu parer,uns judicis de valor. Lesllengües no s'han dividiten "nacionales" i "regio-nales". Els idiomes no sónmés importants uns que elsaltres com vàrem veurea l'article primer. El governd'una acció on es parlendiferents llengües en potadoptar una com a oficialper a tots els habitantsperò això no vol dir, permolt més democràtic quesia el govern, per molt mésprogressista que sia, que la

llengua triada sigui més bo-na que les altres. Les llen-gües no són com els deter-gents de les rentadores quecom més granets multico-lores tenen més bons sem-blen, el seu valor no és me-surable, no es poden fercompeticions per saber qui-na llengua diu més coses.Canviar de llengua no éstant fàcil com canviar demarca de detergent.

Havíem dit que parla-ríem de dialectes, n'hemparlat una mica, peròd'aquest tema en direm méscoses en successius articles.De moment només anuncia-ré dues . nocions generals:tots els idiomes tenen dia-lectes, tant el francès, l'an-glès, "italià, el castellà, elcatalà, en tenen. Una darre-ra cosa que s'hauria de te-nir ben clara és que entreels dialectes d'un mateixidioma no es poden esta-blir judicis de valor, no po-dem afirmar que per ell ma-teix el mallorquí sigui mésimportant que l'eivissencni que el barceloní.

Rafel Crespí.

Hem viscut el millor moment de la humanitat?Llegint el llibre de

don Joan Julià Sastre Por-reres, coses d'altre temps,ens adonam de què quanabans visqué l'home mésincòmode ho passà, cosaque ja sabíem, però queva bé recordar-ho de tanten quan. Qualsevol tempspassat fou millor, és a tí-tol individual mai col.lec-tiu. Però, per altra part,el futur no és molt prome-tedor —i no em referesc ala crisi econòmica i moralque estam patint —sino peraltres coses que posen elspèls de punta. Per exem-ple, fa uns dies escoltantper la televisió una entre-vista a un polític i escrip-tor senegalès. Leopold SedarSenghor, vaig sentir comes queixava de què en elmón es gastas més de500.000 milions de dò-lars anuals amb armament.

A la Primera Guerrasortiren els gasos asfixiants,i per tant al començar laSegona tots anaven prote-gits per aquelles horroro-ses caretes que no arriba-ren a servir per res.

La Seau'.a acsbà amb la

bomba atòmica i clar aratot és pensar amb el perillatòmic i no vèiem que l'ho-me per destruir-se ha creatcoses molt pitjors com és laguerra bacteriològica que enmans d'aquests gui I lats queens governen si els podenemprar, i poden perquè hisón, els empraran inevita-blement. Si ja a la SegonaGuerra els avions llançarenbombes de 10.000 kilos—l'anomenada "GrandSlam"—una bomba de sols2.857 kilos carregada deP.S.F. (Paralític ShellfischPoison) fet de verí de serp,—això sí, tirada ben repar-tideta—, seria capaç de ma-tar als quatre mil milions depersones que habiten aquestmón. Com es pot fer ambel dit Krait i amb toxinesi microorganismes diversos:bactèries, virus, llevadures,protozoos, paràsits, rickett-sies, micosis, etc. La O.M.S.té catalogades centenars demalalties les quals, en certamanera, es poden emprar enla guerra bacteriològica. Enel número 8 ja vaig parlardel perill que represental'erradicació de la pigota

per a uns policies que espodran valer de la desapa-rició de la vacunació con-tra ella.

La venda d'arma-ments és un gran negociper a Estats Units, UnióSoviètica, França, GranBretanya, Xina, RepúblicaFederal Alemanya, Txecos-lovàquia, Canadà.

Com que això es un ne-goci rodó, a més de donarfeina a molta gent (solsels EE.UU. l'any 1.975emprava a 700.000 perso-nes) i com tot en aquestmón és una simple qües-tió econòmica, no hi hau-''à qui ho aturi.

Vergonya, cavallers,vergonya.

A un món a on 45 mi-lions de persones morende fam cada any 100.000nins queden cecs per man-ca de vitamina A, en el ma-teix temps, 25 milionsmoren per aigües mal tracta-des, mil milions de personespassen fam i la llepra espodria quasi erradicar, comha passat amb la pigota em-prant la rifampicina en lloc

de les sulfones, però resul-ta que és més cara. I a ixíva el món.

M.T.

-

Sis bollesnegres

Des d'aquestes pàginesvolem fer evident la nos-tra més enèrgica repulsaa la no aprovació per partd'un sector de l'Ajuntamentde Ciutat de Gabriel Alomari Villalonga com a FillIl·lustre.

Si deim això no és peraficar-nos en les coses d'unaltre ajuntament sinó queamb aquest desagradable idesagrait fet s'atempta con-tra el reconeixementd'una de les principalsfigures de la nostra cultu-ra. Amb un acte comaquest sols aconsegueixendesqualificar-se els matei-xos regidors, no pas GabrielAlomar.

Volem recordar als lec-tors que ja a l'any 1.977l'Agrupació Cultural feu eldia 28 d'octubre una acted'homenatge a qui aral'Ajuntament de Ciutat linega.

ESPORTS 10

Futbol a PorreresA finals d'octubre els

equips d'Alevín i Infantilcomençaren oficialment latemporada 82-83.

Plantilla alevín:PORTERS: G. Barceló i

A. Mora.DEFENSES: J. Alzina,

B. Mesquida, J. Sastre, F,Binimelis i A. Barceló.

......Mitjans-: B. Noguera,J. Ginard, O. Escoda, A. Al-zina i M. Moria.

DAVANTERS: J.Obrador, A. Oneto, J. So-rell, J. Jaume, L. Viedma,M. Rosselló, J. Rosselló iS. Expósito.

ENTRENADOR: S. Al-zina.

Fins avui l'equip estàdemostrant, tenir una plan-tilla forta, amb gran podertant en defensa com enatac i una gran preparaciófísica. La incorporació denous elements a la planti-lla ha donat un resultat al-tament positiu i així' poderfigurar entre un dels equipsforts del grup. ' • -

Plantilla Infantil:PORTERS: G. Mas i R.

Mulet.DEFENSES: J. Mesqui-

da, M. Gil, C. Sastre, J.Servera, B. Rosselló i P.Mulet.

MITJOS: J. Bover, R.Miralles, J. Sorell, J. Guerre-ro, M. Servera i G. Mulet.

DAVANTERS: P.Barceló, A. Rosselló, M.García, J. Martorell i M.Barceló.

ENTRENADOR: B.Taberner.

La plantilla actual ésuna de les més equilibra-des en la que actualmentno es pot parlar de juga-dors reserves o titulars ex-ceptuant alguns amb proble-mes físics o de comporta-ment incorrecte. La regula-

. ritat fins avui és bona des-comptant els gols encaixatsa Petra, 6-1. En els mo-ments difícils de vegadesha faltat un poc la'confian-ça per al manteniment deljoc i resultats més satisfac-toris.

Plantilla Juvenil.PORTERS: J. Nicolau

i J. Almendros.DEFENSES: A. Nogue-

ra, A. Sastre, B. Garí, G.Mora, B. Ferrer.

MITJOS: J. Viedma, R.Creus, M. Frau, M. Mora.

DAVANTERS: G. Mes-quida, A. Sorell, P. Sorell,J. X i mel is, P. Servera, S.Barceló, G. Mulet.

Començaren amb moltaforça sense ésser vençutsdurant les sis primeres jorna-des, fins que'jugaren ambSantanyí i Espanya. Peròpoc a poc, l'equip agafàl'ona situànt-se de bell noua la zona tranquila de la tau-la d'aquest grup de segonaDivisió Juvenil, havent rea-litzat darrerament unamolt meritòria campanya.

AFICIONATS.

Aquesta competició,per cert molt curta, degutal poc nombre d'equipsparticipants ha arribat a laseva final. L'equip porre-renc en donà una de calç il'altra d'arena.

TERCERA DIVISIÓ.

Passat el primer mo-ment de derrotes contínuestant fora com en el propicamp porrerenc, començà larecuperació passant de 4 ne-gatius a la darrera derrotaa Porreres a costa del Port-

many als 3 positius que ac-tualment posseeix desprésdel darrer partit jugat

Darrerament el contra-colp és l'arma fonamentalque serveix al Porreres peranar sumant punts. LLasti-ma que jugadors com Apari-cio ¡ Prado no s'esforcinuna mica i així demostrarque són jugadors de gran va-lia per a l'equip. Però comque en el futbol l'únicacosa que compta són elspunts, i en aquests momentss'aconsegueixen, sembla queno importa esforçar-se mas-sa. Esperem que continuiaixí, perquè contràriaments'hauran de prendre mesu-res. -

Pep Mayol.

UN RESULTAT COMN'HI HA POCS.

Calvià, 4 - Porreres, 5(tercera divisió).

ANDREU OBRADOR,BAIXA.

Durant el partit contral'Espanya de Llucmajorjugat a "Ses Forgues" esva lesionar de certa consi-deració n'Andreu Obrador,únic representant junta-ment, amb en Xim Sorell,de la cantera local dinsl'equip de tercera divisió.Es produí una fisura de tur-mell i això li suposarà anaruna temporada embanat iuna baixa de prop de dosmesos de l'onze titular.Una llàstima, després d'ha-ver aconseguit esser un delsmillors homes de cada diu-menge. Li desitjam que esrecuperi aviat.

TRIAL.

El passat diumenge dia30 de gener va tenir lloc unaprova de trial organitzadapel Moto-Club Monti-isiona una extensa zona situadaal Puig de Monti-ision i elsseus voltants. Com sempregaudí de molta espectacula-ritat i interès competitiuentre els motoristes.

-En acord municipal deldia 29 de desembre es modi-ficà la plantilla de funciona-ris administratius de l'Ajun-tament, transformant el sub-grup d'Administració Ge-neral, segons el BOP del27 de gener.

-A la campanya per aorganitzar la Festa del Car-rer de l'Almoina s'ha empa-perinat tot el carrer i s'hafet un sorteig grautit en-tre els clients dels comer-ços i establiments.

EL DISC DEL BARÇA.

Al bar "Zeppelin" hi haun disc del Barça quesembla afectar molt als "ma-drilenys" quan el posami això perquè ells no hanaconseguit gravar-ne cap, nicrec que el gravin. Així quesi qualcú del Barça el volgravar que passi pel "Zèp-pelin" i li gavarem.

Endavant Barça! Viscael Barça!.

TONI SERVERA.

AGRUPACIÓ CULTURAL 11

Balanç de les activitats realitzades perl'Agrupació Cultural durant l'any 1.982

GENER:Dia 19: Surt el número

18 de "Llum d'Oli".Dia 22: Assemblea ge-

neral de socis.Dia 24: Excursió a la

Talaia d'Alcúdia-PenyaRotja, visita al Museu Etno-lògic de Muro.

FEBRER:Dia 5: Presentació de

les candidatures a la novadirectiva de l'AgrupacióCultural.

Dia 14: Excursió al'Avenç de Son Pou -Orient.

Dia 20: Festa dels Dar-rers dies.

Dia 26: Comença uncurset d'Història de Ma-llorca (4 sessions).

Dia 28: Eleccions gene-rals a la Junta Directiva.

Participació dels juga-dors d'escacs al campionatindividual de Mallorca.

MARC:Dia 5: Conferència

sobre "Mossèn Alcover i lesrondalles" a càrrec de Jo-sep A. Grimait.

Dia 13: surt el núm.19 de "Llum d'Oli".

Dia 19-21 : Cap de set-mana a Cura.

ABRIL:Dia 9: Exposició de

pintures d'en Falconer.Dia 18: Campanya

"Tots a peu a Monti-Sion

(Juntament amb el Clubd'Esplai)".

Dia 20: Surt el número20 de "Llum d'Oli".

Dia 21 : Comença elX Torneig Social d'escacs.

MAIG:Es forma la secció

d'Ecologia.Al local social se juga

el Campionat de Mallorcafemení d'escacs.

Participació de dosequips d'escacs a la Copade Mallorca.

JUNY:Es juga, al local social,

el Campionat de Balearsfemení d'escacs.

Dia 13: I Pu ada Mara-tón Monti-Sion en col·la-boració amb altres enti-tats).

Dia 23: Festa Revetlade Sant Joan.

JULIOL:Dia 3: Taula rodona so-

bre la carretera de circum-val·lació a Porreres.

Dia 9 : Projecció dediapositives sobre "Egip-te: el país i la gent".

AGOST:Dia 19: Surt el número

21 de "Llum d'Oli".Comença el IV Tor-

neig d'escacs "Vila de Por-reres".

Dia 22: Excursió ar-

queològica a l'illot de NaGuardis.

SETEMBRE:Dia 5: VIII Travessia

al Torrent de Pareis.Comença el campio-

nat de Mallorca per equipsd'escacs.

OCTUBRE:Dia 12: Excursió al

castell de Santueri, visitaal la Fundació "CosmeBaucà" de Felanitx.

Dia 22: Projecció dediapositives sobre l'illade Sa Dragonera.

Bunyolada de les Ver-ges.

Dia 23: Surt el número22 de "Llum d'Oli". .

Exposició de ceràmi-ques de Paula Canyelles.

Dia 24: Excursió a lacomarca d'Artà.

Dia 25: Taula rodonasobre les eleccions legisla-tives.

Dia 26: Projecció de lapel·lícula "Bona terra pera morir".

sa.

NOVEMBRE:Dia 27: VII Festa Page-

DESEMBRE:Dia 8: • Excursió al

Puig de l'Ofre.Dia 30: Assemblea

General de Socis.Xocolatada de Cap

d'any.

PROPERES EXCURSIONS

Visites culturals:Marina de Llevant i

Santuarj de Consolació,Santuaris del Pal, Marina deLlucmajor, Pobles del Rai-guer, Terres del Pariatge,Vall de Sóller, Pobles del'interior de l'illa, Alcúdia,Castellitx i Punxuat.

En bicicleta:Son Fornès, Ruta pel

Terme de Porreres.Muntanya:Castell del Rei (Pollen-

ça), Tornir o La Trapa, NaForadada.

Altres:S'Albufera.

EXCURSIÓ AL CASTELLD'ALARO-ORIENT.

La Secció d'excursio-nisme el diumenge dia 23 degener feu una excursió alCastell d'Alaró-Orient. Hihagué més de 40 persones.Animau-vos a conèixer elsracons de Mallorca!.

EXCURSIÓ AMASSANELLA.

Si no hi ha cap can-vi, pensam anar al Puig deMassanella el dia 20 defebrer. Es tracta d'una deles excursions més repre-

sentatives de les que espoden fer per la Serra deTramuntana. S'anuncia-rà oportunament.

ASSEMBLEA PIA ¿¿EXTRAORDINARIADESOCIS-PROGRAMACIOD'ACTIVITATS 1.983.Al local social a les 9 delvespre.ASSISTEIX!.

V! SETMANACULTURAL DE SAFIRA.

Una vegada més vatenir lloc aquest cicled'actes en motiu de SaFira. Hi assistí bastantagent sobre tot a les dia-positives sobre Sa Dra-gonera i bunyolada i a laprojecció del western "Bo-na terra per a morir". Ala taula rodona damunt leseleccions, reduída a qua-tre grups al no presentar-se Alianza Popular tot ihaver-hi més de trenta per-sones creim que hi haguépoc públic. L'exposicióde ceràmiques fou moltvisitada i les restants acti-vitats tengueren els incondi-cionals de sempre. El mésimportant de tot, emperò,és que la setmana tenguiconti nu ¡'tat.

ASSEMBLEA GENERALDE SOCIS.

Seguint el costum il'obligació, cada final d'anyté lloc l'Assemblea de socisde l'Agrupació Cultural.Enguany va ésser el dijousdia 30 de desembre. Malau-radament els socis que hiacudiren foren pocs, peròaixí i tot es va celebrar, se-guint l'ordre del dia esta-blert, i en el que es feu elbalanç econòmic, el d'acti-vitats realitzades i es tractàd'una sèrie de projectes arealitzar.

L'acte acabà amb latradicional xocolatada deCap d'Any.

JOAN VERGER 1GARAU.

Degut a les preses dedarrera hora a l'anteriornúmero ens oblidàrem dedonar notícia i agrai'mentdel donatiu que feu al'Agrupació Cultural elseu President Honorari ifundador Senyor Joan Ver-ger i Garau. Aixímateix ensha trasmès una subscripcióa l'edició catalana delCorreu de la Unesco que(podreu trobar mensualment'a l'Hemeroteca.

NOTA: Volem aprofitar aquestes planes per a indicar queles persones que s'apunten a les excursions, per favor, hiassisteixin doncs comptant umpllr l'autocar a vegades no-més s'arriba a la meitat amb les conseqüències econòmiquesque això ~^sa.

RECORDAM A TOTS ELS SOCIS QUETOTS ELS DILLUNS ES REUNEIX AL LOCALSOCIAL LA SECCIÓ D'ARTS PLASTIQUES DE

L'AGRUPACIÓ CULTURAL A PARTIR DE LES 20,00HORES. PARTICIPAU-HI!.

DSS^ÄBfk DIA 5 DE FEBRERz-:*' AîVi te a

A«30Jfptirdeles20hores-

FESTA AL CARRER DEn°" L'ALMOINA

"Darrers dies".

•Foguerons-Bali amb dues orquestres.-Cercaviles amb els músics joves de

la Banda.-Coca i vi per a tots els disfressats.-Balida bot.-Traques i coets.-Bulla i sarau per llarg.

Patrocinen tots els veins, comerços, entitats /establiments del carrer de l'Almoina.

FESTA DE PINYOL VERMELL

Notícies

HAN FET AQUEST NUMERO:Direcció/ Coordinació: Joan Barceló i Macià Lladó.Redacció: Maria. Barceló i Crespí, Francesc Llinàs

i Joana Mora.Col·laboradors: Flprenci Sastre, Jaume Rosselló,

Guillem Torres, Rafel Crespí Pep Mayol

Fotografia: Foto Vida'

-La plaça de -Porrerestornà ésser escenari d'unaantiga tradició: Els Reis.que juntament amb elspatges, carrosses, juguetes,coets, nins ben abrigais Imajors varen poder reviu-re una vegada més l'arriba-da de la víspera dels Reis,el passat dimecres dia 5.

-A la Residència Sociales realitza enguany nova-ment un curs d'ensenya-ment del català, la nostrallengua.

-Al Collegi NacionalMixt continuen les classesde comptabilitat, idiomes,educació física, etc. A Sant

Felip es pot practicar judo,ballet, dança, etc.

-El dia 6 de novembreel Club d'Espiai feu unfestival commemoratiu delprimer aniversari de la sevaconstitució al Principal Ci-nema.

-A l'Ajuntament va apa-rèixer una pissarra convo-cant un curset de socorris-me i primers auxilis de mo-ment no en sabem res més.

-Els veïnats del ba-rri d'Es Pau d'Amunt tor-naren organitzar enguanyla seva festa davant l'escor-xador. Apa, fins l'any queve!.

LLUM D'OLIButlletí Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres.

D.L. FM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número sort: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únicament l'opinió

dels seus autors.

CHALETS Y APARTAMENTOSEN VENTA

COLÒNIA DE SANT JORDI

TRATO DI RECTO-.

-MÁXIMAS FACILIDADES-

I'nformación: Urbanización los ESTANQUESPlaza de Europa, 4 - Co Ion /a de Sant Jordi

Te/f. 65 54 45 - Horario oficina: de 10 a 1 y de 4a 7 tardeSábados inclusive.