LLUM D'OLI porreresNum. 25 Octubre-IMovembre 83

/í£^

Entrevista: L'AMO ANTONI VILA, 6O ANYSA LA FILHARMÒNICA PORRERENCA

ESPIPELLANT ELS ANYS (V) -NOTICIES DE FORAVILA

^

EL MOSTRE PASSAT

NOTES HISTORIQUES1343, juny.- El rei Pere d'Aragó, tot just s'ha apoderat

de Mallorca, nomena batle de Porreres Pere Nebot.

1343, agost,- El rei Pere concedeix allongament de deu-tes al poble de Porreres.

1358, 28 octubre.- El rei, volent regraciar el fidel Mi-quel Reylles de Porreres, l'admet entre els familiars i domès-tics, fruint d'aquells honors, favors i prerrogatives dels al-tres domèstics.

1364, 15 abril.- El rei Pere, atenent l'escrivania de laCort reial de Porreres és vacant per defunció del notariBernat Narbona, ara la concedeix al notari Pere Tordera,per temps de 5 anys, amb el salari de costum.

1365, 22 desembre.- El rei nomena batle de PorreresGuillem Narbona, per temps d'un any a partir de la festade Pentecostés.

1368, 25 abril.- El rei nomena batle de Porreres Bar-tomeu Joan, també per temps d'un any.

1369, 16 març.- El rei nomena batle de Porreres Fran-cesc Bàrbara de Felanitx, des de Pentecostes a un any, ambels drets i salari de costum.

1370, 13 febrer.- El rei Pere escriu al governador deMallorca dient que Ramon Sitjar de Porreres ha demanat"que li establíssem, sots cert cens, aquells dos forns qui sónen lo dit loch. E com duptem si lo dit stabliment seria a nósprofitós e per açò vullam ésser sobre açò clarament infor-mats".

1372, 24 setembre.- El rei escriu al veguer de Mallorcareferent a la mort de la dona muller de Maimó Ponç de Por-reres, 'de la qual mort és culpat el propi marit,- perquèsegons sembla la dona havia comès adulteri.

1374, 30 gener.- El rei nomena batle de Porreres Cris-tòfol Mora, des de Pentecostés a un any.

1374, 23 octubre.- El rei nomena batle de Porreres An-toni Llitera des de Pentecostés a un any.

1377, 7 setembre.- El rei concedeix a Ramon Genovardde Porreres llicència de portar espasa i altres armes prohibi-des, de dia i de nit, amb Dum i sense llum, i no incorrerà enpena alguna.

1380, 18 febrer.- El rei nomena batle de Porreres An-dreu Mora.

• 1378, 21 abril.- El rei nomena batle de Porreres JoanGuinart, des de Pentecostés a un any amb el salari i dretsacostumats.

1379, 11 febrer.- El rei nomena batle de Porreres PereValls.

1379, 19 setembre.- El rei escriu al governador de Ma-llorca sobre el fet del rector de l'església de Porreres que hapredicat que algun cristià no gosi, sots pena d'excomunió,comprar carn de la que maten els jueus de la vila. L'Alja-ma de Mallorca ha protestat sentint-se perjudicada. De fetsels cristians poden comprar carn als jueus per a menjar.

1386, 20 febrer.- El rei nomena batle de Porreres Jau-me Blanc per temps d'un any des de la festa de Pentecostés.

1386, 18 juny.- El rei accepta entre els seus familiarsi domèstics Bartomeu Orell de Porreres; també podrà portarespasa i altres armes prohibides.

1386, 12 setembre.- El rei concedeix guiatge a favor de

Joan Orell i Pere Fuster de Porreres, culpats de la mort dePere Riera.

1382, 6 juny.- Nomenament de notari a favor d'Anto-ni Reyes, oriünd de Porreres. Podrà exercir la notaria en totel Regne de Mallorca, prendre escriptures públiques i altresactes i notes propis de l'art de notaria.

1383, 19 juny.- El rei nomena batle de Porreres PereValls, des de la pròxima festa de Pentecostés a un any(1384).

1384, 1 juny.- El rei nomena batle de Porreres Mari-mon Ferran.

1386, 6 novembre.- El rei absol les qüestions, peticionsi demandes que es puguin moure contra Joan Orell i PereFuster de Porreres, culpats de la mort de Pere Riera.

1427, 25 abril.- El rei, confiant de la suficiència i lleial-tat de Jaume Fullós, li comana l'escrivania de la Cort dePorreres, de vida seva.

1428, octubre.- El rei concedeix l'escrivania de Porre-res a Antoni Salvador, notari, vacant per resignació feta perJaume Fullós.

(Totes les precedents notes són regestes dels documentsque es troben a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, sèrie Majori-carum).

RAMON ROSSELLÓ.

m PORRERES 1983 mmmmm^m§í^^^mmm^mm^^fMDel 21 al 30 d'Octubre de 19B3

-* Programa — *».Utlocil faDIVENDRES DIA 21,- A les 21 h.: Final del XI Torné« Social d'Etcsc« (6* rond.

Sochi.

DISSABTE OÍA 22.- A IM 19.: ln*uptt»ció da l'exposició de pintura d'ANTONI MARQUETPASQUAL (olii) a U Sau d ' Expone io a* de «La Caixa".

A let 22 h.: SESSIÓ" D'INTERÈS AGRARI. Ertreni d'un audio-ÏMUÍ] -video tob» l'albercoquer i Sa Cooperativa del Servei d'ExleniióAgrària. La projecció et complementarà irnb elf documentili "Seleccióde ¡amador« bovina". "Invernidoroi de tornitisi", "Flou í ctctut" i"En Salom i Et Batic" (argument »obre «quc*u rondalla mallorquina),li'Üri-sU-s Forez Quiñonis, al local del ' Aim pació Cultural.

DIUMENGE DIA 23.- A li 10 li ¡ortída d t* del carrer de l 'Almoini de I*Excursió ciclista alpoblat Ulaiòtic da SOD Forní* (Montu&i) texcavación« tiqueo logique*..

DILLUNS DIA 24.- A let 22 h. (local tocial) Senio de video amb projecció d'una pel·lícula

DIMARTS DIA 25.- (SA FIRA) A let lò h. Sortida d'uní colla de X l ï ü M l H ü S que faràu na volta pe r Iota ell etpait f «ert d« U població.

A 1« 16 h. Conegudet cíclate* per • nini i ninet "el darrer que arriba' guanya". Sortida det de davant 1' Etc ont »d or i arribada aia Pitta d ' An-

toni Maura.A let 19 höre*: BUKYOLADA POPULAR al local social.

DIVENDRES DIA 2B-- A let 20 h. Recital de Cançó a càrrec del grup "Camamil.la" ([ocal del'Agrupació).

DISSABTE DIA 29.- A loi 21.30 h. Projecció d 'un audioviíual del GOB (Grupd'Ornitolo¡UBalear) tabre "El Trtnc i E( Salabror de Campoi";» l'Agrupació.

*, BlUInHti

Ô*UMENGE OÍA 30.- A let 20,30 h. Concert de mûtico clãutt

( Program« «part).

NoU: Tou eli act« ion graluiii.

•X-X'X'X'I" Patrocina: CONSELL INSULAR DE MALLORCA••V.V.V.;.X CONSELLERIA DE CULTURA DB L,•V.V.V.V."« BALEARS.

A COMUNITAT AUTuNOMA DE

iKAmb el suport de

"laCai 77aixa. CA1XADE PENSIONS

INFORMACIÓ LOCAL

NOTICIES DE LAFILHARMÒNICA

-La Filharmònica Porre-renca, especialmente a l'es-tiu, duu a terme les habi-tuals actuacions arreu de lageografia illenca. Però en-guany n'ha afegit una quesurt del seu calendari nor-mal. Ens referim a què eldiumenge dia 21 d'agost lanostra banda donà la voltaa l'Illa de Mallorca, en elvaixell "Ciudad de Bur-gos" de la companyiaTransmediterrània en unaexcursió marítima que or-ganitzen algunes empresesturístiques. La banda por-rerenca donà, una vegadamés, bona prova de la sevacategoria musical en el con-cert que oferí als viatgers.

-Darrerament la Bandaha participar a les Festes dela Beata de Santa Margali-da on celebrà un concursa més de participar a laprocessó i el diumenge dia25 de setembre també parti-cipà en un acte a Sóller.

-La Banda "Filharmòni-ca Porrerenca" ha elegit no-va Junta de Govern. ElPresident és Gabriel Salieres.

Entre les darreres sorti-des que ha efectuat la nos-tra banda hem d'esmentarl'anada a Sóller i la partici-pació a la festa de la Beataa Ciutat e! dia 15 d'octubre.

MOLT BREU• -La societat porreren-

ca "El Porvenir" organitzàuna excursió el diumenge11 de setembre per les ter-res del Pariatge. Omplirencinc autocars. Això és unèxit de convocatòria!.

• -Als locals del conventde Sant Felip es durà a ter-me en els propers mesossessions de dança clàssica igimnasia femenina.

• -Al local de l'Escola No-va seguirà durant el presentcurs acadèmic les sessionsde gimnasia per a adults iinfants els dimarts i dijousde cada setmana.

• -Per a l'anomenada Ter-cera Edat s'organitzà unviatge a Galícia d'una set-mana de duració. Semblaque a la vila de Porreres lapromoció d'aquest viatge hatengut bona acullida.

L'ESCOLA NOVA ESDIRÀ OFICIALMENT"COL.LEGI PUBLIC DEPORRERES".

"Colegio Nacional Mix-to de Porreras" ha demanat-segons decisió del claus-tre de professors— el canvide nom de l'escola que pas-sarà a denominar-se "Col.le-gi Públic de Porreres". En-horabona!.

• -S'organitzarà la III Fes-ta des Pou d'Amunt?. Espe-rem que els yeihats d'aquellbarri s'animin una vegadamés.

© L'Altre dia un redactord'aquesta revista va veureun regidor per una d'i-recció prohibida amb unmotoret. (Al plenari del mesde juny d'enguany es va dirque es faria complir la llei"caiga quien caiga")

NOTICIARI

• -El periodista porrerencTomàs Bordoy i Mora, col-laborador del nostre "Llumd'Oli" fou nomenat perl'Ajuntament de Ciutat pera ocupar una plaça de novacreació dins el gabinet depremsa de Cort. "Enhorabo-na, Tomàs!.

-Joan Mèlia i Garí, noucatedràtic.

Joan Mèlia i Garí, con-soci de l'Agrupació Culturali membre de la redacció de"Llum d'Oli", ha guanyat,amb el número 1, la plaçade catedràtic d'Institut enl'especialitat de Llengua iLiteratura Catalanes. A par-tir del present curs durà aterme la seva tasca docenta l'Institut "Joan Alcover"de Ciutat. Enhorabona!.

UN GRAN CONCERTEl dimecres dia 12

d'octubre va tenir lloc al'església parroquial dePorreres un concert orga-nitzat per la Comissió Dio-cesana dels Orgues Histò-rics de Mallorca en col·la-boració amb la ComunitatEvangèlica Alemanya dinsde la "Setena setmana dels

Orgues Històrics de Mallor-ca-1.983". El concert vaanar alternant les pecesd'orgue a càrrec de HansDieter Möller amb el cant dela Coral NiederrheinischeChorgemeinschaft deDüsseldorf. Sens dubte, l'ac-te va estar presidit per unagran qualitat musical.

EL C L U B COLOMBOFIL DE PORRERES, va organit-zar el passat dia 16 d'octubre la festa del repart de premisamb una amollada de coloms a la possessió de Son Santsde Ca Na Apol.lonia Mas. Com a cloenda hi va haver unbarenar de companyerisme, i una subhasta de coloms abenefici del club.

PLUVIOMETRIA

Mes de Juliol..0,0 litres

Mes d'agost.Dia 7 inapreciableDia 23 6,9 litresDia 25 20,4 litresDia 27 8,2 litres

Mes de Setembre.Dia 1 :2,4 litresDia 12 inapreciableDia 19 0,3 litresDia 28 inapreciableDia 29 4,5 litresDia 30 inapreciable

Total 12,2 litres

Mes d'Octubre.Dia 5 3,1 litresDia 8 inapreciableDia 10 0,5 litres.

UN CONGRES VISITARÀPORRERES.

-Aquesta redacció s'haenterat de què a la primerasetmana de novembretendra lloc a Mallorca unCongrés de ANABAD (Aso-ciación Nacional de Archi-veros, Bibliotecarios, Ar-queólogos y Documentalis-tas) amb participació degent d'arreu de l'-Estat ientre -altres activitats —amés de les -ponències icomunicacions- es farà unaexcursió visitant Porreres onels congressistes podranassistir a un concert d'orguea l'església parroquial. Sensdubte és una manera de do-nar a conèixer la nostra vila.

<*» En Tomeu Barceló (des Missèr) va llegir la seve tesidoctoral de matemàtiques.

Francesc Sastre Andreu, campió de Porreres a la tirada detir al plat que va tenir lloc per les festes de Sant Roc - 83.

Foto Vidal

INFORMACIÓ LOCAL

Un racó tan hermas mereixeria estar millor conservat, millorajardinai, No ho trobau? (Foto Pep Marí).

DIMARTS, DIA 26,SA FIRA!

-Els diumenges de fut-bol que juga el Mallorcadins el "Lluís Sitjar" dePrimera Divisió, l'empre-sa del servei d'autocars que

passa per Porreres ve posanta disposició dels aficionatsun viatge per a-presenciarel partit corresponent.

AGRUPACIÓCULTURAL

Excursió ecològica alSalobrar de Campos

El dimecres dia 12 d'oc-tubre l'Agrupació Culturalva organitzar una excursióen pla ecològic per a conèi-xer el Salobrar de Campos.Es va comptar amb les in-teressants explicacions delProfessor Climent Picor-nell i Bauçà del Departa-ment de Geografia de la Fa-cultat de Filosofia i Lletresde .la nostra Universitat.Així "in situ" es va podercontemplar la flora i lafauna d'una de les poqueszones d'aigües embassadesque resten a la nostra illaa més de tenir l'ocasiód'entrar al balneari de SantJoan de la Font Santaon se'ns explicà el seu fun-cionament i caracterís-tiques. Després de dinar,els assistents —unes 35 per-sones entre grans i petits—arribàrem fins a la Colò-nia de Sant Jordi on ambamicable tertúlia i el cafèdonàrem per acabada l'ex-cursió.

Adhesió a la campanya deIMo-Urhanització del Trenc

L'agrupació Cultural dePorreres s'ahereix a la ini-ciativa del GOB i altres en-titats per a la campanyade la no urbanització d'unade les poques zones vergesde Mallorca que per sortencara no ha estat feta mal-bé pels interessos d'unspocs en detriment d'unsmolts.

Excursió al Castell delRei (Pollença)

Per al proper mes dedesembre s'organitzarà unaexcursió al Castell del Rei.S'informarà oportunamentdel dia i hora de partida.

AGRUPACIÓ CULTURAL.

La Secció d'Excursio-nisme ha programat per aldiumenge dia 6 de novem-bre una excursió al Puig deMassanella.

Si el dia 2 no hi ha su-ficient gent inscrita s'hi ani-rà en cotxe particular. Esprega que els interessatss'inscriguin el més aviat pos-sible. La sortida serà comsempre de Sa Plaça a les8,30 h.

ESCACSV V I L A D EPORRERES.

Classificació final:1er. OLLERS, 6,5

punts. 2on. F. POMAR, 6,53er. CERRATO, 6;4t. PLA-NAS, 5,5; 5è. ESTELRICH,5,5;6è/10è: LORENZO, A.CANAVES, J. CANAVES,GORNALS i J. OLIVER,5 punts. 29 jugadors classi-ficats de 35 inscrits.

Es va jugar a 8 rondesper sistema suís des del 19d'agost al 13 de setembre.

XI TORNEIG SOCIAL.

Des del 20 de setembreal 21 d'octubre s'ha jugatel torneig social, aquestavegada per sistema suís ambla participació de 17 juga-dors porrerencs, vuit d'ellshi han participat per prime-ra vegada fruit de la pro-moció de jugadors joves.

CAMPI ON AT PE REQUIPS.

Han començat els cam-pionats de Mallorca perequips. Nosaltres jugam aprimera i segona categoriaamb la participació de 9jugadors per setmana.

ZÈPPELIN

Al.lots o al·lotes del "Barça": si veniu en el "Zèp-pelin" podeu dispondre de la cinta del "Barca" persols 300 pessetes.

Se comunica a tots els catalans que el local està dis-posat a fer una penya blaugrana. Visca el Barça! Viscaen Maradona i En Schuster! Barça campió!

FORA VI L A

NOTICIES DEFORA VILA

Llarg temps ha passat des de la publicació de l'ante-rior número i moltes han estat les novetats en el nos-tre camp. N'hi ha de positives: bons preus de vendad'ametles i garrpves i d'altres de negatives: seguim ambel ditxós aixut, i una altra solsament a l'expectativa, comés la venda de les actuals i nombroses existències d'alber-cocs. Si bé hi ha algun comerciant que al moment d'escriu-re aquestes línies pareix que ha començat a vendre en quan-titats importants les primeres partides i a un bon preu. ASa Cooperativa estan esperant als possibles compradors, queal parèixer s'estan retrassant més del que és normal. Una no-vetat és la de cada any: més demanda de pinyol d'aquestfruit. Si fa uns quants anys quasibé se despreciava, les ten-dències de l'actual i futura demanda pareixen indicar unaugment en les compres, el que repercutirà dins els bonspreus de venda.

SEMBRA.- Si hi ha saó octubre és més apropiat per asembrar tota classe de cereals, "verses", faves primaren-ques, farratge, lletugues, andivis, cols, etc. D'arbres a fi-nals de mes ametlers, magraners i si el lloc és calent, totaclasse n'admet.

RECOLLIDES,- Moneatos, patates i safanòries. En frui-tes, figues de moro, magranes, anous, i aglans, a més de co-donys, nesples i serves, unes classes de fruites ben especialsi molt arrelades dins les velles tradicions pageses mallorqui-nes i que en el pas que van se tornaran unes fruites "exòti-ques" i minoritaris.

DE PERES.- Aquests darrers anys, s'han sembrat nom-broses plantacions d'aquest fruital i ara s'està recollint elfruit. Unes 80 tones se n'hauran collides enguany, segonsens ha informat un dels principals productors. Els preus devenda ha osciUat entre 28 i 50 pessetes. Així podeu calcu-lar els ingressos totals que haurà representat pels produc-tors.

RAÏM DE TAULA.- Igualment podem dir. S'ha anataugmentat les superfícies destinades al seu cultiu i quanta la seva rendabilitat doncs hem de dir que va per parts.N'hi ha que han sabut escollir determinades varietats ipreparació del fruit, a més d'una determinada comercia-lització, que és un punt principal de la seva rendabilitat.Els raïms han estat. bons.

MEL.- La que es recplleix dins aquestes dades, -se-gons els experts- és la millor i de més qualitat. Ens refe-rim a la mel de Mallorca.

GORETS.- Se fan dins els quatre mesos, perquè ten-guin bon fer feina.

D'OVELLES I MATANCES.- Es duu a terme laprimera desmamada d'ovelles si ha plogut. Igualment laprimera llevada de porcs grossos. I comencen les matan-ces, encara que amb aquesta calor dels primers dies d'oc-tubre, no sigui massa indicat.

DEL YERMAR.- Bona anyada i qualitat en general.I cada any manco rentabilitat. Heu de tenir en compte lesconclusions d'aquella taula rodona que es celebrà fa dosanys al nostre poble i a la que molts no en feren ni fan cas.I que -tornarem a repetir-ho- es resumeixen així: les ac-tuals vinyes no serveixen, s'han d'implantar nous ceps icuidar en primer lloc la qualitat, qualitat que demana l'ac-tual mercat. Fer bodegues pròpies i la comercialitzacióa càrrec del mateix productor p bé la unió entre uns quansd'ells. El propi Ministre d'Agricultura Sr. Romero deia fapoc: "Ens sobra vi, l'únic que pot augmentar és la produc-ció de vins de marca i vins reconescuts, que són els únicsque poden competir dins el mercat interior i especialmenta l'exterior". Ja no sabeu.

DE SA COOPERATIVA.- Varen tenir una reunió on esva tractar la compra d'un tèlex, que s'aprovà per majoria.Segurament serà obligatori pels seus socis, per altra part,entregar a aquesta entitat la seva producció de garrova iametla. De les quantitats entregades l'any passat se varenaconseguir 10.000 quilos de bessó.

FRANCESC LLINÀS.

La contribució rústica ipecuària pujarà unamitja d'un /4 per cent.

Si no prosperen diver-sos recursos, presentats perentitats i particulars, perenguany està previst l'aug-ment mig d'un 74 per cent,en que se carregarà el rebutde contribució rústica. Al-guns cultius, com podrienser els fruitals de reguiu pels conreus de secà i tambéde reguiu, així com la rama-deria intensiva, possible-ment superin aquest pro-mig. Hisenda de Balears diuque aquest augment és sen-siblement inferior als regis-trats a la resta de l'EstatEspanyol, on s'ha arribat asuperar el 300 per cent, amés de considerar -segonsells— ridícula la recaptacióque es recolleix a Les Illesper aquest concepte: 28milions de pessetes.

Blat de les índies i pruneres:Dues experiències del'IBIA.

L'IBIA (Institut Baleard'Investigacions Agràries)ha efectuat recentment as-saigs -entre altres- da-munt la rendabilitat delblat de les índies (el

"maíz) sembrat i recollitdins Mallorca, obtenint unsresultats satisfactoris. Lesvarietats de més alta produc-ció han estat les del "cicle600", que reprodueixen-segons aquestes primeresdades- un total de 11.000quilos per hectàrea. La nos-tra illa és deficitàriad'aquest producte -de82.000 tones consumidessolsament en produeix1.500- i debut a la pocamà d'obra que necessita,es considera un cultiu d'in-terés per a determinades zo-nes de Mallorca. El costper quilo és d'unes 15,39pessetes enfront de les19,50 que li costen al pa-gès al moment de comprar-ho.

EMPELTS DE PRUNE-RA duits a terme per aques-ta mateixa entitat, damuntametlers, encara no han po-gut donar resultats defini-tius. En principi opinenque pot ser una soUucióper aquells ametlers de bai-xa rendabilitat. La comer-cialització de les prunespanses, mitjançant unprocés de secat, pot ésseruna via de sortida quanno es pugui vendre com afruita fresca.

F.L1.

Les nostres carreteres tenen les voreres plenes de fems,llaunes, plàstics I brutor. El camí de Son Oms és un autèn-tic abocador descontrolai. Per què no som un poc més cí-vics? per què l'Ajuntament no ho fa net? (Foto Pep Marí).

COMPTABLEOfereix els.seus serveis per a oficina o

feina similar - Experiència.R fra.: Antoni Vidal, carrer Cerdà, 85 - Porreres

REPORTATGE PASINI

L'AMO ANTONI VILA: 60 ANYS«FI ARMONICA PORRERENCA»

Parlar de la banda "Filharmònica Porrerenca" i noparlar de l'amo Antonj Picornell, de malnom Vila no tésentit. Per això, avui, dimarts dia d'assaig de la banrfa hem

-acordat fer una xerradeta amb ell. Asseguts dins un cafè dela placa, I amo Antoni amb la seva gorra i el seu gaiato de-mana unes herbes dolces i un tassó d'aigua. "És l'únicacosa que bec", em diu.

L'amo Antoni avui ha deixat l'assaig de la banda perparlar-nos una estona de les seves vivències a la "Filharmò-nica .

Va néixer a Porreres l'any 1.905 i des de petit ia vaviure dins un ambient musical. "Sempre música, música .el meu padrí ja era músic així com també el conco Sebas-tià, llavors , i ara dues netes i alguns nebots" ens diuAls desset anys decideix entrar a la banda allà on entreinstruments, assaig, festes, directors i música passà quasitota la seva vida. La va deixar fa dos anys però l'afiei óno acaba ací.Encara segueix assistint a tots els assaigs sor-tides fora poble i a qualsevol acte en què hi particmi labanda.

Joana Mora-On anàreuaprendre solfa?

Antoni Picornell- Vaiganar a classe un parell demesos a Ca'n Pedró Ne-gre, el qual era el direc-tor de la banda en aquellaèpoca (devers l'any 1.922)

J.'M.Amb tants d'anysdins la banda, quants direc-tors lieu conegut?

A.P- En Pedró Ne-gre, N'Oliver de Ciutat, EnDalmau (poc temps) i EnJordi.

J.M.Quins instrumentsal llarg d'aquests anys sona-reu?

A.P.-Durant . dos anysvaig tocar el trombó i des-prés -quan vaig retornardel servei militar- em dona-ren el baix gros.

J.M.-En aquell temps,quans de músics forma-ven la banda?

A.P.-Erem uns 25 o 26músics, tots homes, no hihavia cap dona com ara.

Actualment, la bandaestà formada per uns 48o 49 músics, entre ells unagran majoria de joves i al Jo-tes. "Avui encara, n'ha co-mençat un de nou" diul'amo Antoni.

J.M.-Podrieu compararels assaigs d'abans amb elsd'ara?

A.P.-No tenen punt decomparació. Aquests jove-nets no saben el que tenen:instruments nous, classes desolfa durant un parelld'anys, uniforme nou, cadi-ra i faristol per a cada un...Abans assaijàvem de dretsamb un faristol gros defusta per tres o quatre mú-sics i amb llum de carbu-

ro. Ah! però no faltavenmai les dues botelles desuc, que buidàvem cada ves-pre.

De tant en tant l'amoAntoni ens conta algunaanècdota entre les moltesque té per a contar: "Auna de les tantes sortidesque fèiem va succeir unfet molt graciós. Érem aBanyalbufar fent •un cerca-viles. Per una capavallada aEn Joan "Gurió" li va fu-gir la caixeta (el tambor)i els al·lots cridaven: l'amo,l'amo, que vos fuig eltambor!

J.M.-Com veis la intro-ducció a la banda dels jo-ves i al.lotes?

•A.P.-E1 fet de què hientri gent jove vol dir quela banda continua sonant.es una cosa molt bona.I perquè no les al·lotes?Per cert, que ho fan moltbé.

J.M-Què seria per a vosuna festa sense la banda?

A.P.-Per a mi ja noseria una festa. La bandaés allò que fa més festade tot.

I parlant de festes l'amoAntoni recorda haver sentitcontar unes festetes enquè hi participava la ban-da: "Això que et contdeu fer vuitanta o norantaanys. Pels darrers dies unparell de músics es posavendamunt Ca'n Botera, unsaltres damunt Ca'n Torresi uns quants més damuntla Sala. Començaven a sonaruns contestant-lis els altres,Entre coets i música passa-ven la vetlada. Era unaglosada musical".

J.M.-Quins eren els ac-tes en què hi participavala banda i que avui ja noes celebren?

A.P.-A les comèdies ioperetes, de Sant Roc finsa la fira un diumenge sí iun diumenge no, les comple-tes (consistien en acom-panyar l'ajuntament a l'es-glésia el dissabte de SantRoc), per les festes deSant Antoni damunt el llocSagrat, el dilluns de Pas-qua a la processó del Com-bregar (la banda acom.rpanyava al capellà a durla comunió als malalts i elsfamiliars també hi partici-paven amb ciris), pelsdarrers dies anàvem a tocarcada diumenge al molíd'En Jordi on fèiem moltabulla tocant "chotis","Charleston", vals, polca,mazurca...

J.M.-Creurieu interes-sant que durant els mesosd'estiu la banda oferís unconcert, diumenge sí diu-menge no enmig de laplaça?

A.P.-Interessant sí, peròcrec que els joves no esta-rien disposats a tal sacri-fici. No podrien anara la vorera de mar!.

J.M.-Qué em deis del"rock"?

A.P.-No m'agrada gens,

preferesc la música antiga.J.M.-He sentit parlar

dels concursos de Sa Pobla.Podríeu explicar-nos en quèconsistien?

A.P.-Aquests concursosde Sa Pobla replegaven to-tes les bandes de Ma-llorca celebrant-se duranttres anys: 1918, 1922 i1946. També en feren aInca i a Ciutat (1.947).La banda de Porreres sem-pre hi va participar aconse-guint ésser la guanyadora.

SEMPRE HA ESTAT I ESL A BAN D A MES BONADE MALLORCA

En aquests momentsentre En Jordi Rosselló"Guia", director de labanda. L'amo Antoni el cri-da: "Jordi, vine. M'ajudaràsa recordar temps enrera".Entre tots dos recorden lespeces que varen sonar alsconcursos de Sa Pobla.

A.P.-Havíem de tocarun "pasodoble" obligatòriai una peça lliure elegint"Marcha húngara", "Golon-drinas de - Madrid", "Suiteen Fa" del mestre Oliver.

Entre glo.p i glop d'her-bes dolces li ve a la memòriauna altra anècdota: "Fatrerta eins anys en el trans-curs d'un dinar a la Colònia

CENTRALS REPORTATGE

de Sant Jordi vaig dir queno pagaria perquè no duiadoblers i els músics jovesm'agafaren i em tiraren a lamar".

J.M.-La banda sempreha tengut uniforme?

A.P.- No, que va!. Pri-merament, només dúiem go-rra. Per anar als concur-sos de Sa Pobla es varenfer els primer uniformes.Encara me'n record quevaren ésser estrenats abansd'hora per al funeral dedon Jaume "Notari" que l'a-nàrem a esperar a l'estaciódel tren. Aquest senyor vamorir a Barcelona i haviaestat qui havia pagat elsuniformes.

J.M.- L'alegria mésgran?.El disgust més gran?

A.P.- Guanyar el con-curs de Sa Pobla. I el disgustva ésser no poder assistira la festa del Centenaride la banda degut a ungrip.

J.M.- Heu viscut maimoments dins la bandade preocupació que fessinpensar en una probable dis-solució?

A.P.- He estat quasi 60

anys dins la banda i encap moment ho vaig veurenegre, malgrat fa 30 anys,quan vaig entrar de Pre-sident, em trobàs amb trentadues mil pessetes de deutes.

J.M.- I ja per acabar,

què significa per a vos labanda?

A.P.-Per a mi la bandaho és tot i res més.

LA BANDA: "ANTETODO"

A.P.- Encara et vull

dir la darrera:"En Vila és un baixer

i En Gurió un bon redobleperquè anàrem a Sa Poblai vàrem dur es primer".

Joana Mora

ENTREGA AL MUSEUD'ART CONTEMPCRAMI

Durant les passades festes de Sant Roc es feu la terceraentrega de quadres destinats al Museu d'Art Contempora-ni de Porreres, en el decurs d'un acte oficial en el que assis-tiren distints artistes pintors i els promotors, els nostresamics Joan Mesquidai Anna Ferrando.

La relació dels autors que a partir d'ara tendrán una deles seves obres al Museu és la següent: Pepe Antequera Al-varez, Francesc Arias Beltran, Joan Arroyo Salom, AlfredXavier Belasch i Garcia, Josep Bover Bennàssar, Maria dela Salut Company Prohens, Guillem Darder Batle,Kim Dp-mene, Diego Guirao Fernandez, Anna Manel.la Llinàs, Cris-tòfol Malbertí Fernández, Benet Marcos Crehuet, José Àn-gel Robles del Valle, Martha Cecília Torres Fajardo.

Segons ens va informar Joan Mesquida, el passat dia 10de juliol va morir el pintor Héctor Obella, que va ésser undels primers que entregaren una obra seva per al nostrefons pictòric.

Per altra part, creim que no es pot ajornar més unaadequada instal·lació del Museu d'Art Contemporani, coma mínim dins una sala destinada única i exclusivament al'exposició de totes les obres que ja s'han entregades. Elque no pot ésser és que una escultura estigui depoátada da-munt la taula de lectura de la Biblioteca, i que per poderdeleitar-se mirant una bona pintura s'hagi d'esforçar la vistacap a unes altures no gens apropiades, tot dins una sala queper no anar-hi la gent no hi va ni els dies que hi ha plena-ris.

NOTES-Els dies 24 i 25 de se-

tembre tengué lloc, de bellnou, la representació del'obra "Necessito una infer-mera" a càrrec del grupFOGANYA.

-El Cine de Porreres vaprogramar a principis delmes d'octubre una sessiódenominada "7 Hores deCinema de Terror" i a lesdues hores de projecció seva espanyar la màquina. Depor.

LA LLENGUA ALCARRER

-En aquests dies d'estiuhem assistit a l'apertura detres nous comerços a lanostra vila: material espor-tiu, roba d'infant i sabateria.

Volem fer constar lasatisfacció que ens produeixel comprovar com aquests

comerços han col·locat elsrètols del carrer en lanostra llengua la qual cosasens dubte constitueix unapassa més en el llarg i difi-cultós procés de la norma-lització lingüística d'aquestpaís.

CULTURA 8

ENTREVISTA AMBJOAN BIBILONISOBRE EL DISC«JOANA LLUNA»

Escoltant música a"Xocolat", de Ciutat, de-vers les cinc del capves-pre entrà En Joan Bibi-ioni i li vaig demanar perfer-li aquesta entrevista.Ens anam a prendre unacopa a "La Posada de laMar", just a vora la bo-tiga de "Xocolat".

Toni Servera: Estàscontent del teu èxit amb eldisc "Joana Lluna"?

Joan Bibiloni: N'estic molt satisfet, sobretot després de tants anysd'anar pel món tot sol.La gent ho ha acceptatmolt bé.

P: Com va ésser quegrabàreu? "Blau vos vacridat o fóreu vosaltres quehi anàreu?

R: Ni "Blau" ens va.ridar ni nosaltres ens

moverem, doncs nosal-tres i "Blau" som una ma-teixa companyia i fóremtots junts que realitzàremla gravació. ,

P: Quin temps es vanecessitar per gravar-ho?

R: Necessità vint diesper sortir al mercat. Perquèno el podíem vendre, jaque abans havíem de fer lasocietat.

P: Tornareu a repetir?R: Esperam els resultats

d'aquest, però ara ja estictreballant en la preparaciód'un altre

P: On es va fer la filma-ció de la pel·lícula que apa-resqué a "Musical Express"?

R: A Barcelona,als ma-teixos estudis. Ara prepa-ram, per cert, un video tam-

bé per a la televisió.P: El primer disc que

feres amb En Milan va tenirel mateix èxit que aquest?

R: Bono, és una llargaduració que encara es dema-na a totes les botiguesde música, si bé sensdubte el "Joana Lluna" hatengut més èxit.

P: Tornaries a fermúsica amb En Milan?

R: Sí, m'agradaria.Es molt bon músic.

-A l'Auditorium lagent sembla que t'ajudàmolt, va aplaudir i et donàsuport...

-Sí, el públic va estaren io. Va esser la millor ac-tuació que he fet fins ara.

P: Es veritat que unavegada anares a Amèrica?

R: Havia d'anar-hiamb un trio, però no vaigarribar a partir perquè noera rendable i ja prepara-va el "Joana Lluna".

TONI SERVERA.

EXPOSICIÓ OLIS

A. MARQUET PASCUALInauguració: Dissabte dia 22 a les 19 horesOben els dies 23, 25, 26, 29 i 30 d'octubre

Sa/a d'exposicions de«LA CAIXA»

POESIA

EUSEBI COLOMERAMB TU

M'agradaria poder-te donar la pauque de vegades pens que em sobra,compartir-la, tal com es pot repertirun petit tassó de vi dolç.Voldria que dins la llum i la nitmai no t'arribàs la tristori et semblas així lluitar sol.Desitjaria saber moltper poder-te ajudar més.Però jo tan sols teneel que som i pens;i crec que és per aixòque estic aquí, amb tu...

RAFEL CREUSERA JOVE

Tan sols tenia quinze anys,tenia molts d'amics i era apreciata la vegada que dejectat.Era jove.Volia córrer món,volia volar sense avió.Volia ésser diferent,no estar mai en el present.Era jove.Ningú el comprenia,ningú l'ajudava.Ningú li deia mai que sí;tot ho feia malament.Era jove.I va conèixer allò que es diu droga,allò que entra i no surt,allò que queda dins tu,allò que fa mal molt endins.Era jove.Li va començar a agradar,després ja no ho pogué deixar.Ja no era el mateix,havia canviat del tot. Però...

- Era jove.

Un dia que ploviase n'anà i no tornà.Algú diu que encara viu,però a Ciutat varen trobar . .un cos sense identificar.N'hi ha que diuen que era ell,però, si era ell,encara era jove.

CLUB D'ESPLAI: ANAM FENT CAMÍFa ja una sèrie de

mesos, un grup de jovesdel nostre proble ens và-rem animar a començar ambmolta d'il.lusió i ambmoltes de ganes un cìub,la seva finalitat havia d'es-tar totalment dirigida capals nins.

El dia 6 de Novembrede 1.981 aquesta il·lusióés convertia ei. una reali-tat i començà a funcionarel Club d'ESPLAI de Por-reres Inscrit en la fede-ració de clubs d'esplai deMallorca, amb el número19.

Ara després de mésd'un any de camí, ja po-dem contar moltes coses, bo-nes i positives. Els objec-tius que ens vàrem propo-sar en el principi, es duena terme totalment, el mésimportant de tots, crec queés la bona amistat que hiha entre nins i monitors,i l'entusiasme que hi haentre les dues parts.

Dins les activitats ques'han organitzat destaquen:el 2 festivals Infantils, elcampament d'estiu a Selvai també la I setmana Cul-tural de la festa de Monti-Sion.

• Aquell I festival, quees va realitzar, als inicis,era pobre en contingut,però molt ric, per lo quesuposava per tots els par-ticipants, per primera vegadaa Porreres, el nin era pro-tagonista d'una cosa im-portant, i aquesta vegada

. els espectadors eren- els ma-jors. En aquells dies elclub només tenia 3 mesos,i ja vàrem conseguir om-plir per complet el princi-pal cinema, era el 12 deFebrer de 1.982.

Un altre dia importanthavia d'ésser també el diadel I aniversari, per cele-bar-lo, organitzàrem el IIFestival Infantil, molt mésple de contingut que elprimer, amb un tema clar"Mallorca així era, aixíés", estava compost per21 actuacions, de molts detipus i variades, un decoratperfectament realitzat perun grup de nins, però enaquell dia la tècnica vavoler jugar-nos una malapassada, i vàrem haver d'a-cabar de mala manera, ladesil·lusió va ésser moltgrossa.

Possiblement lo mésdestacable d'aquesta curtahistòria va ésser el campa-ment d'estiu a Selva, perprimera vegada més de 75joves i nins del nostre po-ble, vàrem conviure junts

8 dies enfora de Porreres,dins un ambient, d'amistati educació i sobretotmoltes ganes d'aprendre co-ses noves i benes, el pro-grama era molt divers: 2excursions amb autocar(Formentor i Port d'Alcú-dia), 2 dies per Lluc, ex-cursions a peu al Torniri a la Talaia del Port d'Al-cudia, havia gent un pocrenegada a caminar, .peròara ho tenen com un bonrecord. També poguéremnedar cada dia, a més delsjocs i vetlada a on tothomparticipava

També cal destacar laI setmana Cultural de lafesta de Monti-Sion, ambun programa molt diversi-ficat, la pujada a Monti-Sion a peu, organitzadajuntament amb l'Agru-pació Cultural, i la prime-ra Mostra Porrerenca, forenles activitats que tengue-ren major participació degent, foren un gran èxit,a més d'això també hi ha-gué: —partits de basket,de voleibol, visita al talaiotde Baulenes, Projecció de lapel·lícula de la carreterade Mpnti-Sion i del seu25 Aniversari, i una visita alpoble de Porreres on. NaMaria Barceló i Crespf enscontava coses de la his-tòria del nostre poble.

A més d'aquestes ac-tivitats (tant importants)n'hi ha d'altres que tambéhan estat del gust dels nins:-Excursió a la Trapa-Xo-colatada organitzada cadaany el vespre de maitines

-Excursió en el Puig deSanta Magdalena-Organit-zació d'uns jocs el dia dela fira 1.982-2 balls de, desfresses infantils, —par-ticipació a la diada de totsels clubs d'esplais deMallorca que es va feral Març-82, i també la par-ticipació a la V Mostra dela Cançó Infantil, querealitza la federació deClubs d'Esplai, el nostreclub hi va tenir una des-tacada actuació, ja que ladirectora del grup era unanina.

Cada setmana es realit-zen treballs manuals, elsdivendres horabaixa, i basketels dissabtes dematins, ales instalacions del clubque tenen la seva ubica-ció a Sant Felip.

Després de tot això usvolem dir que tenim pensatsolicitar que la.d iada delproper any, sigui a "Por-reres-84" Però és un esde-veniment de gran

envergadura que cal pensar-ho molt.

El nostre lema entreels monitors és molt clar"TOTS SEMPRE", e's tot unsímbol per a nosaltres, quevol dir moltes de coses, i suposa una continuïtat, anantfent activitats allà a onel nin sigui el protagonis-ta, activitats que quan lespreparam, ho feim, mirantlo que pugui ésser més posi-tiu per al nin, on podràaprendre coses noves, a tre-ballar en conjunt, conèixerMallorca, i aprendre a esti-mular la fe, d'una maneramolt real: aprendre aestimar al seu company, iajudar-li quan es necessi-tin, no crear un nin-massai sense personalitat, sinóque sàpiga viure per lesseves idees pròpies.

Voler agrair aquí atotes les persones que hanajudat al Club durant totaquest temps és totalmentimpossible, però si ho po-dem fer d'una manera moltgjobal, gràcies als qui heuajudat econòmicament, alsqui heu perdut les vostreshores en la nostra ajuda,

als qui moralment tambéens heu animat,., 'i, a\s~germans de Sant Felip quetant desinteressadament enscedeixen els locals. Gràciesa tots perquè mai dintredel nostre poble hem trobatcap porta tancada, quanhem demanat ajuda.

Recordau que el clubestà obert per a tothom,nins, pares, i per qualsevolpersona, nosaltres poca pocintentam millorar material-ment i moralment. El grupde monitors per si qualcúvol donar qualque consell,observació o demanar qual-que cosa, està format per:Joana Ma. Mesquida, Damia-na Mesquida, Maria Mèlia,Ma. Magdalena Picornell,Margarida Vaquer, BàrbaraSureda, Miquel Mora i Ber-nat Bauçà a partir delsnostres inicis, despréss'han sumat a la tasca:Antònia Julià, Joana Sastre,Maria Sastre, FrancescaAmengual, Francesca Bi-nimelis, Ma. Antònia Mèlia,Rafael Martorell, Pau Bauçà,Bartomeu Vich i Rafel Sit-iar.

Bernat Bauçà

CANTERA GRAVILLA

NOMBRE COMERCIAL REGISTRADO

ESPIPELLAiïT ELS ANYS 10

No tot han d'ésser espi-pellades per ací i per allà,com si fos un gallet de gar-bera, que tot ho remou i pi-cotetja i més estant al corde l'estiu. Hi cabria, escar-nint la gavina, capficar-scdintre l'aigua salinosa delMare Nostrum, ara queencara és menys neta queantany debut als olis i po-mades, cosmètics llimico-sos (ganes de presumir d'uncolor de pell comprat) i notan olorosos ni perfumaiscom un brot de romaníverjo.

Altre temps d'estiu totel que t'aferraves era un pocde vernís, com a molt unafulla d'alga, un poc d'arenai poca cosa més. Avui...?

Ahir, la vista descansa-va damunt un blau célie,només trencat per les cà-brides marines o el solcardels llaüts i pasteres delspescadors manners indíge-nes. Avui, la importació dematerial estranger per a feresport acuàtic ha espantatles llises i el moixó. Anar acercar pagellides, cornets ocrancs: això era cosa d'al-tre temps.

Ahir la vista descansa-va damunt un verd espone-rós de vida intensa, tan es-tès, tan ample, com la reialcapa de la reina mare natu-ra, plena de vitalitat fecun-da, neta, pura, com la ver-ge Nuredduna que amb lasang al front trencat pel rocdel guerrer boccoris bàrbar,engendrà quelcom delnostre dir, part del nostreésser, puix la vida nostra ésl'expresió prosòdica mallor-quina.

Quan a la carrossa queper les fires i festes de pri-mavera de Manacor de l'any1.977 hi vaig presentar "Ladeixa del geni grec", atrevi-da composició plàstica quèem valgué el primer premi,no vaig dubtar gens en ves-tir a TVurcdduna de vestaverda. Ara l'hauria de ves-tir de color d'asfalt.

Què engendrarà ara lanostra deprimida i malmesa'Verge IN atura, ferida demort per grecs, romans,.an-glosajons, àrabs i nadius.Quin mal ha fet i a qui,que mans sacrílegues prò-pies profanen llur vhgini-tat, llançant al front denostra verge no un còdolroquer, si no tonelades deterra i roca, enderroc i cal-cinada amb maquinària des-tructora, que no constructo-ra.

Quan vulguin tornar lestrenta monedes traïdores nohi seran a temps...

1 quan de dintre l'en-telada aigua he retret elcamp, del meu capfic, hevist com monstres antidilu-vians de ferro i ciment ar-mat esclafaven la nostra ri-bera, abans esponerosa de

' vida, ara abatuda i trepit-jada. Desafiaven al fonollmarí, al tamarell, als llirisde mar, al romaní, als ga-tells i a les sivines, matesi pins, i tantes de bestiolesque amb corradissa falegue-ra i vol lleuger protagonit-zaven idilis amorosos i ma-ternals mai trencats. Maitrencats. Destruïen la vi-da, vomitaven verí mortal.

M'he sentit un gust sa-lat per la boca, no sé si era

manducare uní. L'únic queli demanaven era que escu-ras. Així que quan plensde panxa i horeta feta elsenyor Andreu, fora cota—no hi havia ningú mésque gent del clero— calçonsarromengats, fora sabates nicalcetins i amb un maripl.letmàniga a tall de braó (jaera ' destape" ja) señala da-munt el cap piena de plats,culleres i tassons, cap a lespasteretes a rabetjar elsutensilis emprats per lamenjua. I quan ja els tenianets i degotats, es tornavaposar davall la senalla, i acobro, cantant un oremus, ouna patenera, que de tot sa-bia el senyor Andreu. Més

"Quan vulguin tornar les trenta monedes traidores no h¡ se-ran a temps... " escriu e ¡.nostre col·laborador.

Sust d'aigua salabrosa o lesàgrimes que l'angoixa me

sucava dels ulls.He vist asfalt escampat

per terra, tapant fecunditat.Tapant fecunditat. Civilit-zació, que ets? vida o mort?

Com pot ésser que elsque tenen les riendes de lahistòria de demà, que ésl'avui, vulguin quedar tanmal parats, o és que tambéasfaltaran la història?

Com havia d'esser deneta l'aigua ahir. A Ses Co-vetes a T'acabar l'estiu elsnostres capellans de Porre-res hi solien anar uns dies.El senyor Bartomeu de SoN'Orell, el senyor MiquelJaner, el senyor AntoniRoig, el senyor Sebastiàde Ca'n Guia i, perquèno, el senyor Andreu Ter-nal. RII hi aportava nihil

d'una vegada icabava l'es-curada amb benediccions i

asperges amb aigua salada.Pensant amb les facul-

tats cantarelles del senyorAndreu record dins una es- •pipellada pels anys 20 queles processons estaven a laplena. A una de les proces-sons de les "lladanís", irne'n donà fe Sa inadona Ai-na Calimenta (la mare d'enJaume "Bou") entre d'al-tres. I no sabien elles el queera això de "lladanís", —idòse anomenaven així aquellesprocessons, tres, que esfeien abans de l'Ascensió—durant les quals se cantaven ;les lletanies de tots els sants.Sa madona Antònia Lluca,germana de N'Enrique quefou batle, havia contat alsenyor Andreu d'una senyo-ra molt grassa que quan ha-via acabat la necessitat fisio-lògica, natural, indispensa-ble i necessària d'una diges-tió normal, no podent durella mateixa la neteja indis-pensable, cridava a la cria-da i li deia: "torca i no mi-ris".

Per això va ser quecantant les lletanies i pas-sant per davant la madonaAntònia i estant ella al por-tal el senyor Andreu —pri-matxer amb borbó i plu-vial— mesclà la pregària ambel record profà i al (Sant Fe-lip) semitonat i afegí, sen-se perdre la tonada (torca ino miris).

Per la sinceritat i sen-zillesa és hermosa la infan-tesa, per la senzillesa i veri-tat sense falsedat és la velle-sa, al fi de la vida i el prin-cipi tan nets i tan embullat,el que en deim la sensetatla madura el seny.

Jo voldria ésser tantransparent d'idees com hoera el Mare Nostrum.

JAUME ROSSELLÓ.

ira, recordi. . .

C^evit- (/Vicvivib^v

Articles Infantils

Carrer l'Almoina, 59 - Te/'. PORRERES (Mallorca)

AGRUPACIÓ CULTURAL 11

CONCURS DE LLANTERNES.

-Per primera vegada s'organitzà un concurs de llanter-nes que constituí un vertader motiu d'alegria i bulla no no-més pels petits sinó també pels més grans. Això era el di-vendres 23 de setembre.

La concentració tengué lloc davant l'Escola Nova pera llavors a manera de desfilada pujar pels carrers de SaGalla, de l'Almoina, plaça de l'Església, avinguda BisbeCampins i arribar a Sa Plaça. Es va cantar la popular cançó"Es sereno ha mort un moix...". Es varen repartir els pre-mis segons les categories establertes.

Al manco molts dels nostres nins tengueren l'ocasió deveure allò que en altre temps era tot un ritual en els darrersdies d'estiu pels carrers de la nostra vila. Cal destacar l'efi-caç feina que feren moltes mares d'infants les quals contri-buïren d'una manera desinteressada a recuperar aquesta tra-dició. Hem de dir que a la desfilada hi participà el Dimonide Porreres.

Pròxima aparició de "Porreres, contribució a l'Estudi d'unaVila Mallorquina a la Baixa Edat Mitjana", nou llibre deMaria Barceló i Crespí, Editat per l'Agrupació Cultural dePorreres.

Prest sortirà dels tallers d'Edicions Manacor una novapublicació de l'Agrupació Cultural de Porreres. Es tractade l'obra de la Dra. en Història Maria Barceló i Crespí, re-dactora de "Llum d'Oli", sobre aspectes històrics de la nos-tra vila corresponents al període 1450-1521, és a dir, l'espaihistòric que compren des de la Revolta Forana fins a la Ger-mania, fites certament importants per a la Història de Ma-llorca i un dels períodes mes foscos del nostre passat.

Aquest esforç editorial per part de l'Agrupació Cultural

LLUM D'OLIButlletí' Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres.

D.L PM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número solt: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únjcament l'opinió

dels seus autors.

Direcció-coordinació: Joan Barceló i Macià Lladó.Redacció: Maria Barceló i Crespí, Francesc Llinàs, JoanaMora, Jaume Rosselló.Col·laboradors: Ramon Rosselló, Bernat Bauçà, Pep Mayol.Fotografia: Pep Marí, Foto Vidal, Joan B. Bauçà.

voldríem que tehgués continuïtat en altres camps de larecerca a nivell local, a la qual aquesta entitat des de sem-pre ha estat oberta a totes les persones que vulguin dur aterme investigacions, del caire que siguin, sobre la nostra vi-la, per tal de fer l'aportació possible -des de la nostrapart- al coneixement de la realitat porrerenca.

• -El diumenge dia 23d'octubre es farà una marxaciclista fins a Son Fornes(Montui'ri) on visitarem undels més interessants poblatstalaiòtics de Mallorca.ANAU EN BICICLETA!NO FEIS RENOUS, NOCONTAMINAU... I FEISEXERCICI.

» -Per al dia 7 de novem-bre: excursió a Massanella.S'anunciarà amb més de-talls oportunament.

« -La secció d'excursio-nisme llamenta el que no es

pogués dur a bon terme latradicional travessia del Tor-rent de Pareis, enguany enla seva novena edició. Lapluja caiguda els dies abansimpedí poder travessar-lo.

• -Per al dia 12 d'octu-bre es va programar una vi-sita ecològico-cultural al Sa-lobrar de Campos, amb cot-xes particulars. Comptaremamb les explicacions delgeògraf Climent Picornell iBaucà del Departament deGeografia de la Universitatde Palma.

-Enguany i com ja ve essent tradicional, l'AgrupacióCultural de Porreres organitzarà la VIII FESTA PAGESA eldia 26 de novembre.

NOTA: La Redacció firmades amb nom i lli-vol recordar que és im- natges, i per aquelles per-prescindible que per a la sones que no siguin de Po-difusió de cartes "amb prec rreres també amb elde DUblicació' és necessari DNI.si van amb pseudònim anar

Í

&Uco

^^'-eJjkjcum,Cczx*>yto^

A TOTA MUSICA !

EL MILLOR AMBIENT

DE TOTA LA COMARCA

(í) PROGRAMA DE TRATAMIENTOS ESTÉTICOS PARAREAFIRMAR LA PIEL Y ATENUAR LAS ARRUGAS

La esteticista cuida de su piel durante todo el añoAsegure su belleza confiándose a una Esteticista Titulada

MARGARITA RARCELOC/ Luna, 12 - Porreres Tel. 64 70 70

SABATERIA ES CANTOEspecialitat en sabates de vestir per a home i dona

marca "Patricia" i "Martínez"(sabates per a peus amples o delicats)

CALÇATS ESPORTIUSPer a nins i nines sabates "Gorila" i "Líder".

Carrer Pou Florit, 54 Tel64 7338 -Porreres.