La llibertat d’expressió: diverses manifestacions i límitsLlibertat d’informació i mitjans de comunicació

La llibertat de càtedraEl dret de reunió i manifestació

El dret d’associacióEls partits polítics

� Origen: la llibertat d’expressió pertany al conjunt dels drets fonamentals reconeguts en les primeres Constitucions.

� Naturalesa: la llibertat d’expressió té un doble caràcter:◦ Dret subjectiu individual. Inicialment, es configura com un dret de

naturalesa bàsicament negativa: determina un àmbit de llibertat enfront a l’Estat, un àmbit en el que ningú no podrà veure restringida la seva llibertat d’expressió◦ Requisit funcional de l’Estat democràtic: la llibertat d’expressió

posa en relació a l’individu amb la resta de ciutadans. És el complement d’altres drets de participació política: sufragi, reunió, manifestació, petició.

� És un dret essencial per el complet desenvolupament de la personalitat (art. 10.1 CE) i està clarament relacionat amb la llibertat ideològica

� MANIFESTACIONS (Art. 20 CE):◦ Llibertat d’expressió en sentit estricte◦ Dret de producció i creació literària, artística, científica i tècnica◦ Llibertat de càtedra◦ Dret a comunicar o rebre informació verídica per qualsevol mitjà

de comunicació

� “Dret a expressar lliurement les pròpies idees i opinions, i a tenir accés, individualment o com a grup, als mitjans que possibiliten l’efectiva difusió d’aquestes idees i opinions”

� Contingut essencial. Protegeix qualsevol expressió de pensament i la difusió d’idees i opinions i impedeix ser discriminat per la seva exteriorització

� L’article 14 prohibeix qualsevol discriminació per raó d’opinió� La llibertat d’expressió i el dret a usar la pròpia llengua (art. 3 CE)� Protegeix:◦ Activitat única i irrepetible de comunicacions (discurs, concert,

etc.)◦ Difusió d’un fet “expressiu” per a qualsevol mitjà de comunicació◦ És indiferent l’àmbit en el que es produeix la difusió de la opinió

(molta o poca audiència)� La llibertat d’expressar o difondre idees implica la prohibició de

restriccions procedents:◦ Dels poders públics (art. 20.2 CE)◦ De particulars, excepte que constitueixi un dels supòsits art. 20.4

CE

� Doble naturalesa (segons el TC):◦ Manifestació de la llibertat d’expressió (àmbit actiu de la llibertat

d’expressió)◦ Autonomia respecte aquesta

� S’exerceix en un doble àmbit:◦ Actiu: Dret comunicar lliurement informació verídica per qualsevol

mitjà◦ Passiu: Dret a rebre informació en les mateixes condicions

� Subjectes titulars: tots els ciutadans i, en particular, els mitjans de comunicació (dret a comunicar informació).◦ Compleixen una funció informativa d’intermediaris entre la notícia i

els ciutadans◦ Tenen preferència i prioritat en determinades ocasions (rodes de

premsa, accés a judicis, etc.)� Contingut i objecte: ◦ Conjunt de fets que es poden tenir transcendència pública

� La veracitat de la informació: deure específic de diligència en la comprovació de la veracitat (informació contrastada)

� Concepte: “exempció de limitacions que ha de tenir qualsevol professor per investigar, exposar i transmetre el saber científic mitjançant la lliçó, seminaris, conferències, escrits i experiments a qui vulgui aprendre”

� Origen: en l’àmbit universitari� Titularitat: tradicionalment era considerada una llibertat dels

catedràtics d’universitat. El Tribunal Constitucional la reconeix a tots els docents

� Contingut: Formar els continguts que després seran impartits i transmetre el coneixement conforme el mètode i els principis científics i ideològics que elegeixi el professor

� Modulació: Segons els Centres públics o privats del centre docent i segons el nivell o grau educatiu en el que s’imparteix la docència◦ Centre públics: no hi ha una doctrina oficial. No es pot ensenyar

una orientació política determinada◦ Centresprivats: la llibertat de càtedra està condicionada per

l’idearidel centre

� Concepte: congregació transitòria de vàries persones per l’intercanvi d’idees o defensa d’interessos

� Tipus:◦ Reunió privada: en domicili, sense convocatòria pública, però amb

assistència controlada◦ Reunió pública (sense convocatòria i d’assistència lliure) en llocs

tancats (un míting polític) o a l’aire lliure: concentracions i manifestacions

� Règim jurídic (art. 21 CE i LO 9/1983): llibertat, responsabilitat i pacifisme◦ Llibertat:

� manca del requisit d’autorització prèvia� comunicació per escrit a l’autoritat governativa, que podrà prohibir-

les en cas d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a les persones i els béns

◦ Responsabilitat dels organitzadors� Adopció de les mesures necessàries per l’adient desenvolupament

de la manifestació� Responsabilitat civil quan hagin omès la diligència raonable per

prevenir el danys◦ Pacifisme: associacions pacífiques i sense armes

� Reunions en llocs de trànsit◦ Comunicació per escrit per part dels promotors entre 10 i 30 dies d’antelació

(24 hores en cas d’urgència)◦ En l’escrit ha de constar: dades personals dels organitzadors, lloc, data, hora i

duració prevista, objecte, itinerari i mesures de seguretat◦ Si l’Administració no respon en el termini de 72, s’entén que no hi ha cap

objecció a la celebració de la manifestació (Concepte positiu de llibertat).◦ L’autoritat governativa pot prohibir la reunió o manifestació o proposar la

modificació d’alguna de les circumstàncies que consten en l’escrit de comunicació a través d’un escrit motivat i tramés als organitzadors abans de 72 hores

◦ En cas que els promotors no estiguin d’acord amb la resolució administrativa podran interposar Recurs contenciós-administratiu davant el TSJ de la comunitat autònoma en un termini de 48 hores (LO 9/1983, en relació a la LO 29/1998, de la jurisdicció contenciosa-administrativa).

◦ Resolució judicial en un termini improrrogable de 4 dies. La decisió del Tribunal no es podrà recórrer.

� Reunió en via pública sense prèvia notificació o modificant alguna de les condicions previstes a la notificació (incompliment dels requisits de l’art. 21.1 de la CE): el legislador no preveu que aquesta sigui una causa de dissolució de la reunió, perquè no les considera “reunions” en sentit legal.

� Tanmateix, la celebració de concentracions o manifestacions sense prèvia comunicació pot tenir conseqüències sancionadores pels organitzadors o promotors, en virtut de l’article 23.c) de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana

� L’actuació individual dels ciutadans té limitacions i, per això, l’associació de persones facilita la defensa i la consecució dels interessos col·lectius

� Dret d’associació: Dret per crear associacions, enteses com organitzacions estables de vàries persones per a la gestió d’un objectiu comú sobre una base consensual, o per vincular-se lliurement a les mateixes.

� Contingut essencial:◦ En sentit positiu: llibertat de crear associacions o adherir-se a les

constituïdes i d’exercir lliurement les seves activitats◦ En sentit negatiu: s’exclou la obligatorietat d’adhesió a una

associació i l’autonomia de les associacions de no admetre o excloure a determinades persones◦ Organització interna i funcionament democràtics (art. 2 LO

1/2002, reguladora del dret d’associació)� Límits (Associacions prohibides): les que persegueixin fins delictius,

les de caràcter secret i les paramilitars)

� Reconeixement constitucional: després de la II Guerra Mundial� La raó de ser dels partits polítics: la lluita per aconseguir el poder i

duu endavant un programa polític� PosiciPosiciPosiciPosicióóóó constitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CEconstitucional. Art. 6 CE◦ Expressen el pluralisme polític◦ Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular◦ Instrumentalitzen la participació política

� Connexió entre la societat i l’Estat� Desenvolupen un programa polític� Protagonitzen i animen les eleccions� Elaboren proposicions de llei� Governen o s’oposen al govern

� Inclusió al títol preliminar de la Constitució. Rellevància dels partits polítics: base essencial del pluralisme polític

� Naturalesa jurídica: associacions privades amb funcions públiques

� Llibertat de creació i dissolució dels partits polítics, adopció dels estatuts i determinació de les pròpies activitats

� Subjecció a l’ordenament jurídic, sense implicar una adhesióideològica ni conformitat total amb el mateix

� Democràcia interna:◦ Assemblea general del conjunt de membres◦ Els òrgans directius se determinaran per sufragi lliure i secret◦ L’expulsió i la resta de mesures sancionadores només es podran

imposar a través de procediments contradictoris◦ Respecte als valors constitucionals, expressats en els principis

democràtics i els drets humans� Ni la Constitució ni la Llei de Partits Polítics fan referència a:◦ la llibertat d’expressió en les organitzacions partidàries◦ les fórmules de representació dels integrants dels partit◦ A la designació dels candidats per càrrecs públics

� CausesCausesCausesCauses◦ Vulneració de forma continuada i greu dels requisits de

democràcia interna (dels arts. 7 i 8 de la LO 6/2002)◦ Paràmetres de conducta de l’art. 9 LO 6/2002): vulneració dels

principis democràtics; fomentar, propiciar o legitimar la violència; i Complementar i donar suport política a les accions d’organitzacions terroristes

� LegitimaciLegitimaciLegitimaciLegitimacióóóó per a lper a lper a lper a l’’’’exercici de lexercici de lexercici de lexercici de l’’’’acciacciacciaccióóóó:◦ Govern i Ministeri Fiscal◦ El Congrés dels Diputats i el Senat poden instar al Govern la

sol·licitud de l’acció� Fur processalFur processalFur processalFur processal:◦ La Sala Especial del Tribunal Suprem (art. 61 LOPJ)◦ La resolució només serà objecte de recurs d’empara davant el TC

� EfectesEfectesEfectesEfectes de la dissolució judicial d’un partit polític◦ Cessament de qualsevol activitat del partit polític dissolt◦ No es podrà constituir un nou partit polític que continuï l’activitat

del partir declarat il·legal

� Finançament públic◦ Subvencions per despeses electorals◦ Subvencions als grups parlamentaris de les Assemblees

legislatives◦ Subvencions estatals anuals

� Finançament privat (sotmès a algunes restriccions)◦ Quotes i aportacions dels afiliats◦ Activitats pròpies del partit i rendiments del seu patrimoni◦ Aportacions regulades per aquesta llei◦ Crèdits◦ Herències o llegats

� Mancances del sistema de finançament:◦ El sistema vigent beneficia als partits majoritaris◦ No ha pogut garantir la suficiència financera dels partits◦ No ha evitat el recurs per part dels partits a pràctiques irregulars

de finançament