espai de llibertat - núm. 25
DESCRIPTION
Monografic: Por a la llibertat Entrevista: Ascesion TejerinaTRANSCRIPT
espai de llibertaT re\iSLa d'esquenes per a la rormació, la refl ex ió i ragi Lació políLicA
Pl'illJ('I ' I l'i 11 Il'sl 1'(' 2002 ~{ . [) O l'li ro ~
El moIlOgr'àI'ie: POl' ;:¡ la llibertat L'entrevista: !\sccnsión Tcjel'in8
25
Número 25. Pnmer tnmestre 2002
Director' JordI Serrana Subdlrector: Jordi Miralles
Consell de redaccIó David Sempere, Xavier Brelones, Josep Sellarès, Gemma Martln. Santi Castellà. Ferran Escoda , Monlse López. Anton i Castells Vicenç Molina.
Espai de llIbertat. AVinyó. 44 primer. 08002 Barcelona e-mail [email protected] Tel. 93 412 59 28 Fax 933170661
Edita ' Fundació Ferrer I Guàrdia
Impremta: Pnmera Impressió. S,L Sabadell
Disseny: Ferran Cartes / Montse Plass
Maquetacio: FundacIó Ferrer i Guàrdia .
Assessoramenllmgüistic: Montse López.
Revista tnmestral . Preu : 3.50 euros. Subscripcions: 14 euros/any.
DipÒSit legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-'581
Espai de ll ibertat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.
La !ínia ed itoria l d'aquesta revis ta ês ellllurepensament. per tant. les opinions del consell de redacció, les Irobareu a l' Editorial. la resta d'opinions seran ünicament responsabilitat de qui les firm i.
espai de llibertaT
Sumari
Editorial 2
El punt de vista de Forges 3
La reflexió Recic lar fa mandra 5
25 Jordi Miralles
La consigna 1 Pebrots a la finestra 9 Carmina Rusealleda
El monogràfic: Por a la llibertat Què hem fet per merèixer aquesta televisió 13
Siseu Baiges La llibertat en l'era digital 15
Josep Sellarès El món lliure de Guantànamo 17
Santi Castellà Guerra o terrorisme global? 20
Antoni Castells Algunes reflexions sobre l'islamisme 25
Ferran Izquierdo
La col,laboració El tràgic desti argenti 31
Pedro Núñez
L'entrevista Ascensión Tejerina 33
La creació Bitllet d'estació: l'estiu 40
Ferran Escoda Sense titol 45
Josep M Espin L'acudit
Xavi Torrent 46
Les recomanacions Lllibres 47
2
cd itol'iaL
No tenim por a la llibertat
La por, qualsevol mena de por, però sobretot la por a la llibertat és el pitjor enemic de l'autonomia de la consciència de les persones. La por ens pot ofegar l'enteniment, ens pot fer perdre el sentit de tota mesura a l'hora de jutjar la realitat que ens envolta, a l'hora de jutjar-nos nosaltres mateixos com a éssers amb perspectiva crít ica i amb capacitat d'acció. La por ens porta
marc de cohesió social -encara que sigui tan prim i pretenguin aprimar-lo encara més- davant les incerteses de la precarietat econòmica i laboral. Exactament el contrari del que gent com Bush i Aznar -i Toni Blair- volen fer-nos creure. La dreta, que sempre és, al mateix temps, mare i filla dels autoritarismes - tinguin el nom que tinguin- aprofita l'ofensiva dels
fanatismes polítics o directament a l'anul· lació d'allò que de millor -encara que sigui poquet- tenim els éssers humans. I això és el que està passant.
Sota el pretetx de la lluita contra el terrorisme s'estan
incentivant actituds
religiosos per vendre fa lsa seguretat a canvi de les llibertats civils i dels drets democràtics, Amb l'excusa del terrorisme - que el Iliurepensa-
fonamentades en l'extensió
Sota el pretext de la lluita contra el terro-
universal de la por
risme s'estan incentivant actituds, procediments i mesures polít iques, judicials i legislatives fonamentades en l'extensió universal de la por. I si la por s'estén, perilla la llibertat. La que s'havia pogut aconseguir en el món occidental després de tants anys de combat per la democràcia i per la igualtat de drets. La llibertat que fa que, malgrat tot, els individus que viuen en aquest espai geogràfic i històric, siguin els que poden sentir-se més segurs d'arreu del món. I no pas a l'inrevés. El que ens pot donar certa seguretat és, precisament , la llibertat de saber-nos ciutadans més o menys protegits pel dret davant l'arbitrarietat , més o menys defensats per la legislació enfront de la tirania, més o menys protegits per un mínim
ment no es cansa de denunciar, però que, massa sovint, pot semblar posat al servei d'obscurs interessos regressius partidaris de la por igual que el mateix terrorisme- volen limitar la llibertat de moviments -sobretot de les persones de determinats origens ètnics o territorials ... com si no la tinguessin ja prou limitada-, entorpir la dels qu i fins ara se'n sentien deslliurats, transgredir tots els mandats judicials per empresonar algú sense proves i en absència de garanties jurídiques, carregar-se les més prudents tradicions jurídiques del moll de l'os de les democràcies liberals , retallar la llibertat d'expressió en nom d'una pretesa unanimitat "patriòtica" falsament constitucional , reforçar la pedra de toc del pensament únic capitalista , augmen-
el IlUlll de vista de "'ol'geS
4
tar els beneficis de les grans empreses de l'armament i de la seguretat i, paral ·lelament, reduir les plantilles de les altres, i fins i tot accedir al control de la informa
en el debat públic, de viatjar o d'exercir la critica política. Les màfies terroristes, que també són grans grups de poder, ho notaran poc o gens. I se'n faran un bon fart
de riure . Nosaltres ció més privada - les agències d'investigació policial , l'FBI per exemple, podran accedir als sistemes informàtics d'ús particular, sen-
Per combatre el terrorisme no ens sentirem més segurs, però segurament serem menys lliures.
poden caldre mesures policials però no contra el conjunt
de ciutadans Per combatre el ter-
se cap necessitat de provar-ne la perillositat o l'ús amb finalitats violen tes o d'in-citació a la violència- ...
Els terroristes, si això no s'atura, se n'hauran sortit. Hauran aconseguit debilitar la resistència espiritual de la democràcia, que és la garantia de la ll ibertat. Hauran aconseguit, per exemple, que el govern nord-americà apliqui judicialmen t la seva mateixa lògica (els tribunal s militars), Els governs dels Estats Units i molts dels de la Unió Europea contribuiran a enfortir els mecanismes de defensa dels interessos dels més poderosos - com si no en tinguessin prou- i no tocaran , - faltaria més!- els paradisos fiscals ni la llibertat de moviment de capi tals amb finalitats especulatives , que els segueixen enriqu int li dels quals també se n'aprofiten els terroristes). Som els ciutadans comuns els que podrem notar les retallades a la llibertat, a l'hora d'expressar-nos, de comunicar-nos , de participar
rorisme poden caldre mesures policials, però no contra el conjunt dels ciutadans, només, si de cas, contra els terroristes. Cal també fer el contrari del que s'està fent, i construir un marc universal de garantia de drets i de justícia econòmica i social, per al qual , avui, hi ha prou recursos financers . És bo empresonar les màfies violentes de qualsevol signe, perquè atempten contra la nostra llibertat. però no a canvi de bombardejar població civil innocent ni de fernos perdre la mateixa llibertat amb aquesta excusa. Nosaltres volem defensar les garanties i els drets per a tota la ciutadania, precisament perquè puguem sentir-nos segurs. I no ens podem sentir segurs sense sentir-nos lliures.
I com que no tenim por a la ll ibertat. volem defensar la utopia del respecte als drets humans - a tots els drets- que, cada cop més, voldrà dir també la defen
sa de la llibertat democràtica, de tota la democràcia •
•
la l'cl1cxiÓ Reciclar fa mandra
Jordi Miralles. President de la Fundació Terra
Reciclar és transformar un material per ser reutili tzat. no necessàriament en la seva forma original. Així quan parlem de reciclar el paper de diari no volem pas dir que l'hàgim de convertir novament en paper. Tanmateix, amb les fibres de la cel·lulosa del paper de diari es pot fabricar novament paper de diari , però també altres productes papers com ara el cartronet de les capses per a aliments. Quan parlem de rec iclar els envasos de tetrabrik en realitat el que fem és reaprofitar la pasta de paper per fabricar paper kraft i recuperar el plàstic i l'alumini per donar-los nous usos. Els envasos de tetrabrik també es poden triturar i conve rt irlos en planxes de consistència semblant a l'aglomerat de fusta per fer mobiliari. Les ampolles de beguda fetes amb plàs
visquem en un món menys empudegat i tòxic. Perquè les nostres deixalles es puguin reciclar cal que les separem i les diposi tem en contenidors separats o les portem a les anomenades deixalleries. Tanmateix, aquest gest tan senzill com és separar els nostres residus domèstics requereix un esforç i organitzar casa nostra per fer-ho possible . L'administració ajuda (no sem
pre) al reciclatge instal ·lant conten idors específics per al paper. els envasos, el vidre i les piles si tuats als carrers. També pot organitzar la recollida selectiva d'aquests materials a domicili i construir deixalleries (que malauradament molts ciutadans ignorants rebutgen) . Ara bé, no en tots els barris hi ha contenidors de reciclatge i en molts menys indrets no es fa
recollida domicilària. tic de pol ietilètaraftalt (PET) es poden filar per teixir jerseis. En definitiva. reciclar és afavorir que allò que seria un rebuig només útil per omplenar
En realitat , doncs, contribuir al reciclatge és fer
Aix í, doncs, que afavorir el reciclatge del paper, els envasos, el vidre i altres materials requereix la col·laboració ciutadana. Una
que visquem en un món menys empudegat i tòxic
els abocadors tingui una nova vida. L'actual tecnologia de l'anomenat reciclatge ens permet reaprofitar un bon nombre de productes usats, com ara l'oli de fregir, dels motors d'automoció, dels fluorescents, de les piles botó, etc. En realitat, doncs, contribuir al reciclatge és fer que
col· laboració que no té cap recompensa directa per al ciutadà individual i que a més costa diners públics .
Malauradament, els missatges i les campanyes de l'administració per animar al reciclatge tampoc no són gaire enginyosos i més aviat es plantegen
25 5
sempre amb eslògans que o bé culpabilitzen al ciutadà o bé els polítics són els primers de no fer-los-hi cas . En aquest sentit, val a di r que reciclar és un acte gai rebé heroic a la nostra societat. Per altra banda, cal afegir el fet que per cada ciutadà que recicla
més adient i que sobretot cal garantir que tot el paper que rebutgem es separa per a poder ser recolli t selectivament. Encara massa sovint hom es fa càbales sobre el paper que s'ha de comprar per fer un treball mentre poques persones reaprofiten
el paper per les n'hi ha nou que no ho fan . Així que per al qui recicla les seves ampolles de vidre després de con servar-les en una pila uns quants dies
Qualsevol moviment educatiu dues cares i moltes menys guarden el paper usat en una capsa i a continuació es fan la caminadeta fins al conte-
ha de propiciar que es generin comportaments socialment o ecològicament favorables
a casa i, finalment, fent l'esforç de caminar entre 50 i 100 m o més, s'adonarà que, mentre ell les diposita al contenidor iglú verd, en els contenidors de la brossa n'hi ha un munt de llençades pel veïnat. Tot plegat. és ben frustrant.
No ha hi dubte que en aquestes condicions reciclar (en el sentit de separar la brossa reaprofitable i dipositar-la en el contenidor o portar-la a la deixalleria) només és possible si ho hem convert it en un hàbi t. Un hàbi t és un comportament que hem automatitzat i que podem practicar amb independència d'allò que puguem pensar. Fa uns anys ens deien que si compràvem fo lis recicla ts contribuíem al reciclatge del paper. En realitat, el que fèiem era comprar un producte fabr icat amb el paper usat que recollien els alemanys. Mentre. les papereres del nostre pais, les quals majoritàriament empren com a matèria primera paper usat , continuen havent de comprar paper usat arreu del món, en una xifra que anualment supera les 600 mil tones. Ai xò és així perquè el fet important no és tant escriure o fotocopiar sobre paper reciclat sinó fer que ni un gram de paper es perd i a la brossa domèstica i arribi al contenidor de color blau o a la deixalleria.
Reciclar és un art .. .
És hora que acabem amb els tòpics i ensenyem a la nostra mainada que per cada realitat concreta ca l usar el paper
nidor específic . Aix í que si algun missatge és urgent que a nive ll educatiu transmetem és el que no hi ha recicla tge sense un esforç personal. amb independència de les facilitats que l'administració aporti ... perquè reciclar és un art .
L'espècie humana és mandrosa per definició. Aixi que el repte per fer front a qualsevol millora social o ecològica és dotar-nos d'aquella informació que real ment ens sensibilitza sobre un tema i com a resposta generi un gest o comportament favorable. Si tothom veiés o conegués allò que es pot fer amb una guia telefònica ve lla potser tindríem més mala consciència quan no ens la recullen i la llencem al cubell d'escombraries. Oualsevol moviment educatiu ha de propiciar que es generin comportaments socialment o ecològicament favorables. Si veiéssim l'esforç de treball i la maquinària necessària, així com l'impacte ecològic que causem, per obtenir els pocs grams d'or d'una joia potser no en fa riem col·lecció amb tanta alegria. Potser si poguéssim observar la toxici tat del mercuri rebutjaríem qualsevol aparell electrònic que incorporés piles botó. En canvi , la gran majoria de les eurocalculadores no incorporen una placa solar per funcionar; certament , són una mica més ca res que les que només van amb piles botó, però el seu impacte ecològic és molt menor.
Si reciclar fa mandra i és un art afavorir les tecnologies menys contaminants. també sol ser una mica més ca r. La
25 7
8
qüestió és que entre comprar-se un rellotge de pites botó cada dos anys, més valdria adquirir-ne un que costa quatre vegades més, però és solar o bé genera
els propis comportaments. Reciclar fa mandra i viure ecològicament és un art, raó per la qual és més car. Però, la salut d'una persona no té preu i un entorn sa
l'energia amb el moviment del canell i dura un mínim de quinze a vint anys. El principal problema de la nostra societat és que volem viu re en un món ecològic pagant el
Volem viure ludable per a les generacions lutures potser no el puguem pagar ni amb lot \'or del món. En canvi, ara per ara som a temps que amb la nostra contri-
en un món ecològic pagant el mínim
i sense fotre ni brot
mínim i sense ni fotre brol. Potser que a l'hora d'educar la nostra mainada els monitors hauríem de donar exemple amb les andròmines que porten al damunt i amb
bució tot sigui una mica dilerent , és a dir, una mica menys pol ·lucianat i menys peri llós per a la nostra supervivència. I llavors, encara hi ha qui diu que reciclar fa mandra.. \
la consignA Pebrots a la finestra
Carmina Ruscalleda.
L'alimentació humana ha anat oblidant els vegetals. La canalla d'avui és més feliç amb un bon plat de macarrons que no pas amb un de llenties. Tanmateix, els llegums secs procedents de les beines de les plantes de la família de les fabacies (lleguminoses) foren conreats molt abans que els cereals. L'alimentació mediterrania per excel·lència la formen fruites, hortalisses, llegums i peix per la seva base proteica i oli d'oliva com a greix ideal. La carn era un complement dietètic per a ocasions excepcionals . Avui , els catalans mengen un mínim d'un apat amb carn, mentre que els saluda
que les plantes amb fruits aeris eren més apreciades que els tubercles, rizomes i altres òrgans subterranis com serien els porros, els raves, les cebes. les pastanagues o els alls . Els horts no són altra cosa que bocins de terra sotmesos a un cultiu rotatori i intens de diferents verdures. mentre que els camps estan destinats essencialment als cereals . Les ano-menades plantes hortalisses ba
sen la seva fama en el fet de l'alta productivitat. Si observem el creixement d'una albergínia des del plançó ens adonarem que és quelcom espectacular, un miracle de la natura prodigiosa. La mida
bles llegums són gairebé una excepció. L'horticultura és una activitat
d'una alberg ínia, de més de 30 cm, sorprèn que la suporti una planta herbacia escardalenca que creix en un trosset
Exaltar les verdures en aquests temps en els quals domina una dieta excessivament greixosa i proteica és important;
no només amb un interès nutritiu sinó també educatiu atès que ens ajuda a valorar
allò que mengem de terra de no res. Potser per això l'hor
especialment quan l'excés de colesterol és habitual entre el nostre jovent. Potser és bo, doncs, recordar el vincle històric de la humanitat amb les verdures . Per exemple, els anomenats jardins penjats de Babilònia no eren altra cosa que horts i vergers on es conreaven albergínies, carbassons, carabasses. llenties, pèsols, cigrons, arbres fruiters i fins i tot arrÒs i cereals. També és curiós ressaltar el fet
ta familiar és una activitat complementaria per a l'alimentació de molts pobles. Sens dubte, de no ser per la tradició de la datxa russa (barraca camperola amb un trosset d'horta) l'entrada del capitalisme salvatge hagués provocat una fam canina en el poble rus .
A casa nostra fa massa anys que no valorem la qualitat del menjar que prenem i hem perdut l'interès per conrear
25 9
10
hortalisses. L'horticultura és una activitat no sols amb un interès nutritiu sinó també educatiu atès que ens ajuda a valorar allò que mengem, Quan els esplais es plantegen activi tats educati-
Actualment hi ha sistemes de control de reg per degoteig molt barats, fet que permet programar la dosi d'aigua necessària per fomentar el creixemenl de la
nostra collita sense ves ambientals ningú s'oblida de fer tallers sobre com fer paper reciclat i disposar contenidors de recollida selectiva per al paper usat. En canvi , ben pocs inclourien
Des de la creació del planter, el trasplant i la recol -Iecció
del fruit ens interessem
malmetre aquest escàs recurs natural. Igualment, disposem de plaguiCIdes biològics per si les nostres plantes sofreixen alguna
pel clima i ens fem una mica més nostre l'entorn comú
en els seus programes ambientals el conreu d'hortalisses com una activitat ambiental primordial. Curiosament, per cultivar verdures no cal disposar de terra lliure ja que n'hi ha prou amb uns tests , Tests o jardineres que, per altra banda, podem fabricar-nos amb fusta reciclada de paletes de transport o altres materials, com ara garrafes de plàstic, pneumàtics usats, etc,
Un terrat, un balcó, una finestra, en definitiva, qualsevol espai construït que li toca l'aire, el sol i la pluja, pot ser idoni per conrear les nostres pròpies hortalisses, Lògicament, la producció d'aquestes verdures serà humil i no passarà de ser-nos útil per fer tastets, Tanmateix , l'observació setmanal o diària de les plantes conreades, en el que podem anomenar el racó comestible de la llar o l'esplai , és suficient per sensibilitzar-nos sobre molts aspectes ambientals, nutricionals i agrícoles.
Un test de quaranta centimetres de diàmetre és suficient per fer créixer un parell de pebroteres que a finals d'estiu ens poden aportar un bon manat de pebrotets del Padrón amb els quals fer un pica pica d'allò més suculent.
malura i no ca l dir que podem fertil itzar el nostre racó comestible amb el compost obtingut de les nostres deixalles orgàniques. En el context educatiu l'horticultura casolana o fins i tot urbana té un notable interès, Entre els seus avantatges esmentarem que:
• Les plantes conreades són un pont entre la cul tu ra i la natura que afavoreix el
respecte per l'entorn, en tant que aquest ens proveeix de l'aigua I el sòl per fer créixer els nos-tres aliments,
• Conrear ni que sigui en una colla de tests ajuda a desenvolupar un treball manual i estimula nous valors comunitaris, com ara l'i ntercanvi i la cooperació ,
• Facili ta la relació entre els veïns, especialment quan s'empren espais comunitaris com són els terrats en els gratacels,
Des de la germinació d'una llavor, la creació del planter, el trasplant a la lerra del test o de l'hortet i la recol,lecció
del fruit ens interessem pel clima i ens fem una mica més nostre l'entorn comú, En aquest art icle no hi ha espai
per descriure un possible cicle anual d'hortalisses, ni les minimes tècniques que hauriem d'aplicar, però hi ha llibres a vessar, i molt ben il·lustrats, sobre el tema.
Tanmateix, polser si que hem de donar la consigna sobre la importància educativa de plantar tomàquets, pastanagues, cols , enciams. albergínies. pèsols o pebrots fins i lot a la finestra si no tenim més espai. En definitiva, advertir que davant la ti rania de la globalització ens cal reivindicar, potser més que mai , acli-
vitals tan infamades en la nostra societat com ara fer de pagès, i que els municipis han de començar a dissenyar espais d'horta fami liar dins el seu terme amb el mateix zel que fan zones blaves per a aparcament dels vehicles contaminants que malmeten la nostra salut. Un municipi sostenible és aquell que valora la verdura fresca , les herbes aromàtiques .. .. on aquestes plantes s'incorporen, fins i tot , als jardins públics, Reciclar el paper usat és important però ho és molt més aprendre a conrear aliments saludables •
• 25 11
ENTORN. secl és una ~ocial •• d'esplac, conslitu'ida com a cooperativa .rula de treball associa I 1 consumidors que realilla serveis soaoeducaws per als seus aUOOIIS I tercers en general.
Iniciativa d'esplae ENTORN ne,. en el $1 d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es cons litueir com a cooperativa per Iai de dlterenciar els serveis prolenlonals I e!s yo!ut1taris de l'a.ssoclacló. mantenint la yinculació a parllr dels socis consumidors.
El 1993 es fusiona amb AREC, cooperativa de similars objectius formada entre esplais de Badal008. ¡doplaot definitivament el nom d'ENTORN, secl.
DEMDCRATlCA li noslr. Y1Itltl6 COQPII.lwl as posa lAt mll'lltasl en do," d'un ple conlingyt lis .pns dImoailES amb I. P'rucip1u6 Ot IOlS els SOCIS.
CATAtAU TNballlfn .... IOts IU: CIUtadans d. C'ltluny. des d, l''ff.lamenl lotll dtls nou,u 11"111 I I. 1CIen!lfit1d6 cuhll'.11IUI1RS 6. 111'.'. INNDVADDRA Ruolem etNIIV."..,t les IllCaSltl1lQU' lis CIII'I'IS soaoI6lJ1CS ~ ICtll.wlf1t pant\IIntI1l1Nf1t Ib rlCUl'sos IdlJCltAlS I Ol;anrtll tlUS.
EXPERTA Amb l'lnl de"", de 10 Inrs d'upenb;yWl ohnn 10lUClons contrutlGIS .n ICt lWl tlU on som !SpIIàII1l11I
PROGRESSISTA Pallam I Ii pr'ctlca .m~,nlnlllln Id .. " QUI ens Id.nlll ltl .mb .1 MOY lmlnt lllC I Prolll lUlstl
EFICIENT [ns dalini d'un. Olil'1lll.a4I ulrvclw'ldl i prolaSlOflll pel IIIt.ol .. 11 solvtnul dels noSlIlS senil.
1. Asse.ssoreu vos Per 10ls aqueUs plojecte.s profeSSIOnals que puguem rea In li! amb vOSlltres.
2. Participeu. Feu nos saber les vostres propostes da serveis, millores en els que lealtllem, necessitats" ,.
3. Feu·nos arribar els vostres clKrfcuJums
ENTORN, sccl Avinyó, 44 , 2n . 08002 Borcelona To l 93302 61 62 . Fax 93 301 9694 ontorn@onlorn ,org I www.enlorn.org
ci monogràfiC Què hem fet per merèixer aquesta televisió
Siscu Baiges. Periodista
Ha començat t'any 2002 i els mitjans de comunicació han entrat en una davallada qualitativa que sembla no tenir fi. La batalla entre el dret a ser informat i la voluntat de fer diners dels propietaris dels mitjans es decanta de forma descarada a favor dels segons. Fins i tot els pocs mitjans de comunicació que depenen de les administracions públiques es deixen dur per aquest pendent. Alguns, a més, hi barregen una "caspa" ideològica repel ·lent.
Aquesta "deriva" és especialment grotesca pel que fa a les cadenes de televisió. A Catalunya se sintonitza un dels canals més antiquats de televisió que emeten arreu del món : Televisió Espanyola. Tots
Però a Catalunya també se sintonitzen, sense necessitat de recórrer al satèl ·lit, cadenes de televisió que lan mèrits per superar TVE en "casposi tat" . Parlem d'Antena 3. Però parlem també de Tele 5, que no ha sabut posar fre a l'evolució llastimosa del programa Crónicas Marcianas, de la factoria Maynat-Sardà. TV3 ha viscut uns mesos de llibertat que ens preocupen. Set
de nit. amb alts i baixos, ha trencat el sostre critic dels anterio rs programes de la productora El Terrat i té molt atabalats els cristians ortodoxos liderats pel regidor de CiU de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Miró i Ardévol, i els convergen ts que no estan acostumats que la "seva"
televisió digui les els valors carrinclons i condemnats a canviar pel sol fet del pas del temps hi troben suport. O valors
La batalla entre el dret a ser coses pel "seu" nom. Val a dir que TV3 ha sabut manteni r-se al marge del deteriorament que manifesten les cadenes privades.
informat i la voluntat de fer diners dels propietaris dels mitjans
es decanta de forma descarada
i hàbits cu lturals que són aliens a
a favor dels segons
comunitats autònomes com la nostra. La superposició de "coplas", famílies clàssiques, capellans i monges, pel·licules espanyoles de fa trenta o quaranta anys, espectacles musicals sense cap mena d'originalitat, i defensa a ultrança del Govern del PP entristeix i fastigueja .
tot i incórrer en alguns tractes de favor politic que no s'esborren d'un dia per l'altre . L'esperpèntica presència -amb entrevista inclosa- de dirigents de CiU i del Govern de la Generalitat a la llotja de Can Barça es perpetua, ara amb la substitució del capgròs Pujol pel nou delfí Mas.
25 13
14
La preocupació és: "durarà gaire aquest temps de llibertat. del qual també en forma part Júlia Otera i la seva Columna dels migdies?". TV3 busca nou director i les eleccions al Parlament de Catalunya són cada cop més a prop. Dos factors que fan témer una marxa enrera imminent.
La resposta no pot ser que la gent que vulgui estar informada llegeixi diaris, perquè els diaris no són aliens als jocs de l'economia de mercat , i en aquests jocs la informació correcta , plural i exhaustiva, té totes les de perdre,
Són els diaris públics O els diaris de
La 2 i el K3 fan bons productes, tot i que massa sovint els reportatges que ofereixen són antics,
Una persona passa uns 20 anys dormint.
partit , obertament reconeixedors de la seva tendència ideològica, l'a lternativa? Sernpre ens 11an dit que això no té cap futur, que és
És intolerable que se'n passi uns altres més idiotitzada
Com ens ho podríem fer per capgi
i anorreada davant el televisor
rar les audiències, Ouè ca ldria fer per què milions de persones seguissin els debats de Millennium, ets reportatges de 30 minuts o els informatius de Lorenzo Milà, i que l'audiència minoritària fos per als programes que ens expliquen les aventures sexuals i sentimentals de personatges que no han fet res d'interessant en sa vida?
La televisió ha de ser, inevitablement, esclava del diner i abandonar la seva funció informadora per convertir-se en un element d'entreteniment més o menys encertat?
tornar al comunisme o coses similars , Mentrestant, però, prosperen diaris vinculats a opcions religioses o polítiques conservadores,
Ouè ens queda? lnternet? La ràdio? Els mitjans de comunicació locals?
En parlarem un altre dia, si voleu , però cal fer alguna cosa per arrencar dels seients amics i familiars que perden hOres i hores davant un televisor que no els aporta res al seu creixement personal. Una persona, en una vida normal , passa uns 20 anys dormint. És intolerable que se'n passi uns altres 20 o més idiotitzada i anorreada davant el televisor ,
•
ci monogràfiC La llibertat en l'era digital
Josep Sellarès. President de l''MLP
En Ramon , ciuladà conscienl i lliure, va a l'Abacus i alhora que compra els llibres de l'escola dels seus fills, en compra d'al lres que li inleressen, una pel·licula de video i material divers. La caixera prepara el rebul a partir dels codis de barres que, al mateix lemps, ho descarreguen lot de l'estoc, abaratinl la gestió de la baliga. A través dels pagaments algú pot tenir un retrat fide l dels interessos literaris, fílmics i gastronòmics i de les prioritats de lleure d'en Ramon.
Ell però, està tranquil. Hi ha un organisme que vetlla per la confidencialitat de les bases de dades.
empreses els vigi laran, perquè és informació estratègica. Però no s'atura aqui la seva relació informàtica: ell treballa al departament d'administraci ó d'una agencia d'informes comercials i està molt content perquè ara pot presentar totes les declaracions de tots els impostos a través d'Internet. Però no està gens con tenf quan ha de pagar els submarins que, des de la Seguretat Social i des dels
bancs, passen informació confidencial de persones a qui s'està buscant per temes de morositat o vés a saber per què. Informacions extretes de bases de dades
confidencials de l'adClar que ningú no li ha dit que uns quanls bons funcionaris han de fe r el seguiment de milers de bases de dades, amb dades perso-
Els programes de gestió comercial i financera
contenen informació valuosa
ministració. Quan plega, després de ler vida de familia, en comptes dels programes de televisió sempre pesats
sobre persones i empreses de tot el país
i idioles, es dedica a nals i, que quan in-tervenen - que ho fan- és sempre a partir de la denúncia de particulars directament afectats , mai a partir d'inspeccions d'ofici.
D'altra banda, els programes de gestió d'estocs, els comercials de gestió de cfients i els financers de gestió de comptes corrents, que sense caure dins de la llei, contenen informació valuosa sobre persones i empreses de tot el pais, no tenen cap control, ja que es confia que les
navegar per lnternet fent pràctiques d'anglès i baixa fitxers de jocs amb els codis de seguretat trencats , o de música de CD introbables en uns casos o massa cars en d'altres, gràcies a programes fàcils i àgils de baixar i d'instal ·lar.
S'ha fixat que, de vegades, alguns d'aquests programes, tenen diversos fitxers executables, alguns dels quals són programes troi ans, veritables portes d'en-
25 15
16
trada perquè els detecti un hacker o, algú altre, espïi allò que consideri interessant de l'ordinador de casa o de l'empresa. Per això, ha instal·lat un programa que ha baixat de www. lavasoftU SA.com. que esborra els programes troians instal·lats del seu ordinador.
Ell , però, no sap que quan entra en moltes webs , petits programes incrustats a les imatges de la pàgina que contempla, de vegades d'un pícsel de mida, escannegen el seu ordinador per saber quines webs ha visi tat
està molt tranquil quan envia adhesions als moviments antiglobali tzac ió. Perquè no s'ha parat a pensar que, després d'amenaçar amb els tribunals als navegadors que oferissin aquest nivell d'encriptació fora dels Estats Units, de sobte , quan ho van fer, no hi va haver cap conseqüència posterior.
Potser perquè, com va acabar reconeixent una comissió del Parlament Europeu, els correus electròn ics de tothom són transparents al sistema de re-
prèviament, i per tant, L'única garantia cerca Eche lon, dissenyat per la CIA
quins interessos té i quins no.
és obrir finestres, i l'FBI. En Ramon no ho sap, però, si cal, és un home transparent. Només cal que algú
També poden descobrir quin software té instal·lat a fi de fer
que els serveis secrets tinguin control parlamentari
estudis de mercat i detectar quins programes es pirategen i quins no.
En alguns casos, els innocents cookies que es deixa instal ·lar a l'ordinador, perquè li han dit que serve ixen per accelerar l'accés a les webs, el que fan , a més, és informar la web d'origen de quan i quanta estona es connecta a lnternet sense tornar a aquella Web. Tot això, de moment i que se sàpiga, naturalment.
Li van comentar que els americans, de fa anys, molt abans d'Internet. van dissenyar un programa informàtic que rastrejava trucades a través de tot el món, i que quan detectava determinades paraules clau , gravava immediatament i automàticament la conversa, que era traduïda i ana litzada per l'espionatge, americà, anglès, francès, israelià o alemany.
Ell té un nave-gador que li permet encriptar a 168bitsl I per això
estigui in teressat en rnirar que lli ha dins del seu ce rvell i a través dels seus actes ho sabrà.
Com ha passat al llarg de la història, tanta gansoneria amb la confidencialitat... i qui ho vo l, se la salta. Excepte en el cas dels paradisos fiscals, els arxius dels serveis secrets i les declaracions patrimonials dels rics.
Potser és hora que ens adonem que l'única garantia que hi ha no és posar barreres, sinó obrir finestres, que els se rveis secrets tinguin control parlamentari , que els arxius siguin públiCS al cap d'un temps prudencia l, que es deixi de reconèixer i s'expulsi dels organismes
internaciona ls aquell s països que posen infinites barreres
a la lliure ci rculació d'informació i no de capitals,
perquè, des de sempre. la transparència és la mi llor garantia de la
democràcia ,
•
ci monogl'àlïC El món lliure de Guantanamo
Santiago Castellà. Professor de la Universitat Rovira i Virgili
Allò que està passant a Guantànamo no és una anècdota . Allí , en aquell petit tros de Cuba ocupat pels americans ens hem jugat, i encara ens hi juguem, una part molt important del nostre futur, del futur del món. Des d'ara ja no podrem -si és que podíem- anar predicant pel món les bondats i la superioritat moral de les llibertats individuals i de la democràcia, sense sentir-nos venedors de tercera d'un producte trucat. Com sabem , o netegem primer casa nostra o no podem assenyalar les brutícies dels veïns; i a Guantànamo hem
pels altres, tot això és la via principal més fàcil i menys costosa que tenim per convèncer els fonamentalistes totalitaris de les virtuts de la llibertat. De fet , la partida, hipotèticament. ja hauria d'esta r guanyada: n'hi hauria prou amb la simple comparació entre sistemes. Els ciutadans de règims totalitaris i no-liberals quan surtin a l'estranger, quan mirin televi-sions alienes, quan es connectin
a lnternet s'adonaran dels avantatges del món lliure. Per contra , les televisions - les nostres i les seves-, la premsa i lnternet
els presenten una rea-perdut la principal ar-ma política del món il·lustrat: la pedagogia.
Hem perdut litat més crua: racisme, xenofòbia, polítiques dïmmigració inhumanes, prepotència policial i militar, ex-
L'existència d'estats i/o civilitzacions
la principal arma política del món iI ·lustrat:
rebels amb les Iliber-la pedagogia
plotació econòmica .. i Guantànamo, tats -especialment
amb els drets de les dones- i amb la democràcia política, no pot ser combatuda amb la força bruta i les armes: això només genera ressentiments latents que acaben esclatant , i impedeix que la principal eina per mostrar les virtuts del sistema liberal democràtic -que és la seva demostració pràctica- quedi invalidada, L'aplicació o demostració que el sistema funci ona, que amb llibertat i democràcia es viu millor, que augmenta la dignitat de l'ésser humà i el respecte per si mateix i
I és que vist tot plegat, no és gens fàcil d'explicar:
Primer. Una actuació militar il· legal -és prohibit l'ús de la força per la Carta de les Nacions Unides amb excepció de la legitima defensa o l'autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (veure Espai de Llibertat Núm. 24)- decidida unilateralment pels Estats Units i els seus amics. com a resposta als brutals atemptats terroristes de bin Laden i els seus sequaços.
25 17
DISFRUTA LA DIV3RSITAT Terra ssa és una gran ciutat. Ulla eMal gran on ",.v m molll1S ~e'SOO'les PerSOf'r;s ¡ja dl lerents 1,1~IIS, IHlaI$. tu1tt.f!!S (lI' "'0115
CU.Jtal. una ciutat que vol ser mlllo •. mes sohdalla qUI \Iol contmllar CIli ~ent apraClant.iI -Ajuntement ~ d. T.", .... dlvc'~l\al 'ILI! 11 dOlll! Vldll' colm PI!I se' Uf'B e ,.lidi m,llol \C11,rn ell~a'a 101 tl!1 nou n' len."
Segon. La indiferència mora l sobre els règims políti cs dels amics. Quan ca l s'impulsen dictadures militars ferotges a l'Amèrica Central i del Sud (també era un 11 de setembre quan Pinochet ajudat per la CIA iniciava un
ment únic com a l'únic políticament correcte, etc. AI mateix temps, les nostres possibilitats de lliure moviment s'escurcen ràpidament: S'instaura el poder absolut dels poliCies -sovint prlvats- dels
aeroports, que multirègim de terror a Xile). Aquí no importen les actituds, importa ser amic del que mana: A Aràbia, per exemple, no im-
La nostra llibertat pliquen els escorcolls als que vesteixen "sospitosament", confisquen objectes potencialment perillo-
està morint a les platges de Guantànamo
porta la manca de democràcia i de respecle als drets humans - fins i tot les dones militars americanes són obligades a les bases dels EUA a Aràbia a amagarse darrera un vel-; les constants violacions del Dret per part d'Israel han estat premiades pels seus aliats que reaccionen agressivament contra Iraq quan s'envaeix Kuwait (un Estat fictici creat per les petroleres).
Tercer, I per arrodonir el pastis: Guantànamo. Els detinguts tali bans han estat traslladats il· legalment, en condicions pèssimes a Guantànamo. Alli reben un tracte claramenl cruel, inhumà i degradant, contrari al dret internacional humanitari que s'aplica en temps de guerra tant a combatents regulars com a irregulars . Els Estats Units no poden decidir aplicar o no els Conven is de Ginebra, no poden no aplicar el Pacte de Drets Civils i Polítics i el Conveni contra la Tortura als talibans detinguts, negar l'accés a les garan ties judicials i a un procediment penal just: la situació és inexplicable ... de tota l impunitat tan so ls imaginable en un govern on es parla de Irobar bin Laden "viu o mort".
I tot això pot semblar anecdòtic o llunyà, però té moltes implicacions en el nostre dia a dia: així. progressivament es retallen les llibertats, primer de forma subtil la de premsa, impedint distribuir els vídeos de bin Laden, generant un estat d'opinió que condemni com a compl icitat les idees dissidents, establint el pensa-
sos, I decideixen si et deixen viatjar o no ... si protestes et quedes a lerra o et retornen a casa.
Paral·lelament la repressió policial indiscriminada, gratuïta, desproporcionada i provocadora es generalitza: recordem l'actuació de la policia a Gènova o a Barcelona contra els antiglobalitzadors.
I se'ns presenta com allò més natural del món que les llibertats tan durament i llargament conquistades, siguin suprimides per decret. Així a Gran Bretanya -on va néixer l'habeas corpus- o als Estats Units es prolonga perillosament els temps que un detingut per terrorisme pot estar en mans policials sense passar a disposició judicial - quan és el lutge l'únic que pot decidir si es tracta o no de terrorisme.
Aixi , paral·lelament a la impossibilitat de fer pedagogia liberal democràtica en el mon Integrista, hem iniciat en el nostre món, suposadament lliure, una perillosa i accelerada retallada de les llibertats. I és que si no s'hi posa remei : la nostra llibertat està mOrint a les platges de Guantànamo, on resten agenollats , emmordassats, amb els ulls embenats i les oïdes i el nas obturats els presoners talibans il,legalment detinguts i il ,legalment traslladats -o sigui, segrestats- a Guantanamo. I mentrestant , nosaltres, a Europa, veiem com una convenció - amb Fini com a membre- farà una Constitució europea que no serà consultada als CiUtadans: EUROPA, una constitució sense referèndum ... ho expliquem al segle XVIII i no s'ho creuen •
•
25 19
20
ci rnonogl'MiC Guerra o terror global?
Antoni Castells Duran. Doctor en Ciències Econòmiques
El desenvolupament de la tirania privada del capital financer i de les grans multinacionals, que des de fa més de vint anys va impulsant la ideologia neoliberal , porta a un desordre mundial cada cop més profund i fora de control. Desordre que es manifesta en tots els aspectes de la vida i que comporta l'increment de les injustícies i les desigualtats socials, de la inestab ili ta t laboral i emocional dels individus, del càncer, de la depressió i d'altres malalties , de les crisis econòmico-financeres nacionals o regionals que cada cop so
camperols i treba lladors del Brasil , la dels obrers de Corea del Sud , etc. , es va estenent l'oposició i mobil ització social contra la tirania . En els darrers temps, la crítica i la con testació en l'àmbit local s'han incrementat, tal com demostren els actes i manifestacions contra la desfilada milítar a Barcelona, la llu ita contra la llei d'estrangeria, les okupacions d'habitatges, la lluita contra el
Pla Hidrològic, etc . Aix í mateix, la contestació de la globalització neoliberal s'ha estès per tot el món. Des de Seattle, on a
finals de 1999 es va vintegen més i són més greus, de l'engany i la corrupci ó dels professionals de la política i dels mitjans de comun icacíó, de la incomunicació
La tirania del capital financer està portant a un desordre
mundial cada cop
impedir la inauguració de la conferència de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), cada cop que s'ha celebrat una cimera d'al
més profund i fora de control
entre les persones, de la desestructuració social , de les agressions al medi ambient i del seu deteriorament, del nombre de morts víctimes de les armes i de la gana, etc .
Tot plegat , ha anat acompanyat de la manca de vitali tat del pensament crític i de l'exercici de la capaci tat de raonar i analitzar lliurement, així com de la passivitat i el pessimisme social. Aquesta situació , però, sembla que comença a canviar des de fa un cert temps. Des de la lluita dels indis de Chiapas, la dels
guna de les instàncies (FMI , BM , OMC, GB, Fòrum Econòmic Mundial, etc.) que utilitzen els grans grups financero-especulatius i les multinacionals per imposar la seva tirania privada s'han produït noves i mes grans protestes. A Seattle es van congregar més de 50.000 manifestants ; un any i mig després, a Gènova, el nombre de manifestants s'havia triplicat.
Davant la impossibilitat de defensar l' indefensable, el desordre a què ens ha portat la seva tirania, els que posseeixen el poder responen al qüestiona ment de
què són objecte de l'única manera que saben fe r-ho. Utili tzen la violència física contra els que expressen pacíficament la seva protesta i intenten destruir la veritat amb les mentides i els enganys que s'encarreguen de difondre els mal anomenats mitjans de comunicació, per tal de criminalitzar tota dissidència. Es a dir, terroritzen i criminalitzen. La repressió de les protestes contra la globalització neoliberal a Barcelona i a Gènova constitueix una mostra.
I és en tots aquests actes de protesta i manifestacions, que van des de Seattle fins a Barcelona i Gènova, que la matusseria i brutal itat de l'actuació policíaca se'ls va girar en contra. On va quedar al descobert el seu engany i desqualificada la seva actuació davant la població, restant fins i tot públicament qüestionada la seva legitimitat. Això provocà el pànic dels governants, tal com van posar en evidència els patètics esforços que realitzaren per tal d'intentar justificar l'actuació policial.
Aquesta situació ha sofert un canvi a partir de l'onze de setembre passat, amb els brutals atemptats de Nova York i Washington. Els que posseeixen el poder han util itzat els atemptats per justificar l'ús de la pròpia violència i brutalitat i incrementar-les. Començant pels EUA - bombardeig indiscriminat de la població afganesa. fins i tot després de la caiguda del govern talibà, establiment de tribunals militars en què els acusats estan desproveïts de qualsevol dret. autoritzac ió als seus serveis secrets per assassinar estrangers, etc.- i seguint pels altres estats que han
aprofitat l'ocasió per intentar "resoldre" els seus afers domèstics incrementant l'exercici del terror, com Rússia amb Txetxènia, Israe l amb els palestins, l'Estat espanyol amb el Pa is Basc, etc.
Pel que fa als atemptats de l'onze de setembre, tot i que no es coneix amb precisió ni l'autoria, ni el conjunt d'interessos i complici tats que van fer-ne possible la realització, el que pot afirmar-se és que el seu origen es troba en el desordre generat per l'actual tirania privada i en el desig de posar-h i fi. Es a dir, aquests atemptats han sorgit del des-ordre, han estat possibles pel desordre, a 25 la vegada que l'han pretès combatre .
L'atac contra les Torres Bessones i el Pentàgon es va produir quan als Estats 21 Units s'havia iniciat la construcció de l'es-cut antimíssils, ve rsió actual de la "Gran Muralla". Mural la que, tot i els ingents re-cursos materia ls i humans que es van emprar en la seva construcció , no va evi-tar que la Xina fos envaïda. La pretensió d'aconseguir la invulnerabilitat, que va motivar la construcció de la "Gran Muralla" a Xina i ara la de l'escut antimís-sils als EUA, es va demostrar, una vega-da més, impossible d'aconseguir. L'atac de l'onze de setembre als centres de po-der financer i militar dels EUA, va posar en evidència la seva vulnerabil itat.
L'onze de setembre, amb tot el seu horror i conseqüències negatives, podia haver produït també un efecte posi ti u: el de contribuir a fer reflexionar els amos
del món. Hi havia la possibil itat que aquests. almenys per propi
egoisme, fossin capaços de comprendre que
els calia esco 1-
Molt per- ~erMolt per- viur-e
Goneralitat de Catalunya
tar i prendre en consideracIó tes raons det creixent descontentament que es dóna arreu del món. Descontentament que fins ara s'ha expressat, en generat, de forma pacífica.
met ficar en el mateix sac tot tipus d'organitzacions, incloses les que lluiten pels drets humans i les paCifistes, com va succeir amb la investigació del grup paCifista "Women in Black" pel FBI. Tota crítica a
I a partir d'aquí, esforçar-se en corregir o, com a mínim, mitigar les causes que originen l'esmentat descontentament. Procurar posar fre
L'onze de setembre, amb tot el seu horror
l'actual política del govern o l'intent d'analitzar les cau ses de l'onze de setembre, representa convertir-se en sospitós, en antipatriota i amic
podia haver produït també un efecte positiu :
fer reflexionar els amos del món
al desordre que han creat. encara que només fos per no acabar convertint-se, també, en les seves víctimes.
La reacció dels dirigents dels EUA i dels seus lacais ha anat, però, en la direcció oposada. Per una banda, han mobilitzat una impressionant maquinaria militar per destrossar amb bombes "intel ·ligents" la poblacIó afganesa, els magatzems de queviures i les precaries Instal·lacions sanitaries de què disposaven, sense aconseguir detenir -segons ells- els responsables dels atemptats. Amb gran pompa han traslladat a Cuba uns quants fonamentalistes de poca Importància per empresonar-los en condicions inhumanes. Mentrestant. diuen no saber on és Ossama bin Laden, Mohammed Omar es passeja en motocIcleta per Kandahar, i els dirigents d'AIOaida i dels talibans estan descansant tranquil ·lament als seus habitacles. Recorda l' Iraq , no?
Per altra banda, a nivell intern , els EUA han aprovat una legislaCIÓ antiterrorista que recull l'anomenada "llei patriòtica", que restringeix de forma molt important les llibertats i els drets de les persones i en particular dels estrangers. Tribunals mi litars sense unes mínimes garanties per a la defensa, detencions per sospites durant un temps il · limitat. autorització per violar la correspondència i lot tipus de comunicació interpersonal, etc .. són només algunes de les restriccions de les llibertats que propugna aquesta llei . A més, la seva vaguetat per-
dels terroristes . Tal com va dir Bush el 20 de setembre "esteu amb nosaltres o esteu amb els terroristes".
Cnminali tzen les organitzaCions, mOVIments i activitats en què s'expressa el pensament crítiC o en què es defensa alguna Idea o plantejament que divergeix de la VERITAT oficial , tot i que la seva actuació sigui pacifica i democràtica. Es a dir, es criminalitza la llibertat de crítica . d'opinió i d'expressIó, elements indispensables per a l'existènCia d'un règim democràtic .
També es criminalitza la pertinença a determinades col·lectlvitats , definides en funció de les seves característigues ètniques, religioses , culturals , etc. Esser estranger, palestí, magrebí, kurd , txetxè , negre, etc .. et converteix en culpable o. com a minlm, en pOSSible culpable que ha de demostrar la seva InnocènCia. Els exemples son incomptables. Als EUA han establert tribunals militars especialS, la practica de la detenció arbitraria i Indefinida, .. . per als estrangers. A Barcelona , la policia nacional ha apallissat , maltractat I acusat, injustament I cínicament , un negre I dos magrebinS, tal com ha aparegut als mitjans de comun icació. La Immensa majoria de casos similars no hi apareixen mai. però aquests són especials en ser un ciutada nord-americà - membre de l'orquestra de Barcelona-I britàniCS els altres dos (característiques que no portaven escrites a la cara) , vet aquí "l'error policial" de què parla la Valdecasas.
25 23
24
La criminal ització té per finalitat, en primer ll oc, desprestigiar aquestes organitzacions, moviments i col·lectivitats davant la població. Desprestigiar els seus plantejaments i reivindicacions , però sobretot té per objectiu justificar la utilit
da inevitable del Pensament Únic i de la globalització neoliberal.
Sigui per la raó que sigui. el fet és que en lloc d'escol tar i procurar apaivagar el descontentament, han passat de posar en primer terme el Pensament Únic i la
zació de la violència i el terror que el poder exerceix sobre els criminalitzats. En altres paraules, d'acord amb la definició
La criminalització té per objectiu justificar la utilització
globalització neoliberal. a posar-hi la lluita del BÉ contra el MAL i la globalització de la guerra dintre i fora de les pròpies fronteres,
de la violència i el terror que el poder exerceix
sobre els criminalitzats que el diccionari dóna de "terrorisme": "Ut ilització sislemàtica i sovint indiscriminada de la violència per aconseguir uns determinats objectius socia ls i po litics", tracta de justificar el terrorisme d'Estat.
Ni el creixent malestar i contestació de la població , ni els fets de l'onze de setembre que han evidenciat la vulnerabilitat de la primera potència mundial , no han aconseguit , fins ara, fer reflexionar de fo rma raonada, tot i que sigui interessada, els amos del món. Sia per patir d'una incapacitat absoluta per raonar, sia per tenir el convenciment ferm de la falli-
cada cop mes desdibuixades. Han optat per generalitzar a tot el món la guerra entre "bons" i "dolents", en la qual tot raonament. tot intent de diàleg , no tan sols sobra sinó que, a més, converteix en traïdor i en "dolent" tot aquell que el practica.
Solament una molt àmplia i generali tzada mobilització de la població pot fer desistir els amos del món de seguir amb la seva demencial estratègia de guerra global. Si no el futur que ens espera és la guerra i la seva progressiva extensió per tot el món, tal com el propi Bush ja ens va advertir •
•
ci monogl'àlïf: Algunes reflexions sobre l'islamisme
Ferran Izquierdo. Professor de Relacions Internacionals de la UAB
L'onze de setembre de 2001 passarà a la història com un punt culminant del terrorisme per la dimensió de l'atemptat i per la localització als Estats Units, però, sobretot , perquè per primera vegada ens enfrontem a un terrorisme que escapa a les dimensions internacionals que coneixiem per entrar de ple en el fenomen de la globali tzació.
Des de l'onze de setembre s'han adoptat majoritàriament dues òptiques, sobre les quals més que anàlisis s'han construït opinions: la psicològica i la rel igioso-cultural. El més sorprenent de la primera ha estat la diferenciació que s'ha fet entre matar i morir per
que acumula la nostra societat. Aix i, en ocasions s'ha lligat amb la perspectiva anterior per presentar "l'altre" com un ésser alienat per la religió , o hi hem trobat desqualificacions globals de l'islam com a rel igió i com a cultu ra, o ha reaparegut l'argument colonial del retard i subdesenvolupament de "l'altre" respecte a Occident. Ens repeteixen des de la ignorància els exemples del jihad, de la pro
mesa del paradís als màrtirs i dels haixaixin , o hem d'escoltar, com pretesos especialistes . ens parlen de les escoles alcoràniques pakistaneses o palestines que preparen els nens per al suïcidi. I po
raons politiques. Curiosament, per posar de manifest la bogeria del suïcidi per raons pol itiques, de forma impl icita hem acceptat com a
Curiosament, per posar litics irresponsables abandonen la correcció i s'atreveixen a expressar la seva xenofòbia , com Berlusconi o l'alcalde de
de manifest la bogeria del suïcidi per raons polítiques,
de forma implícita hem acceptat com a raonable l'opció de matar
raonable l'opció de matar. Ha estat la decisió de morir dels terroristes, i no l'assassinat dels innocents, el que s'ha vist com un signe clar d'alienació, cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre els nostres paràmetres cultu rals i els nostres principis.
L'altra òptica, la religioso-cu ltural , és més periltosa. Ha servi t per deixar sorti r tota la por, la incomprensió i la xenofòbia
Tarragona que proclamaven obertament la superioritat d'Occident i la seva cultura, o, sobretot, el president Bush recuperant les croades.
El terrorisme no és un problema psicològic, tampoc religiós o cultural. El terrorisme és un problema politic . fins i tot el que està lligat a l'islamisme, i cal fer un esforç per entendre el context en què sorgeix per no caure en l'error de confondre l'islam, com a religió i cultura , amb
25 25
26
l'is lamisme, ideologia politica. De la mateixa manera. no es pot tenir per terrorista tot l'islamisme, perquè l'opció de la violència , igual que amb qualsevol altra ideologia política, és una tri a minoritària.
L'islamisme és una ideologia políti ca que defensa el govern de la xara, la llei islàmica, sobre la comun itat de creients en l'islam. Aquest és l'únic punt en el qual estan d'acord la gran pluralitat de moviments islamistes, ja que la interpretació que poden fer uns i altres de la Llei islàmica i, per tant, del govern. pot ser molt diferent. L'assimilació que es fa, des dels mitjans de comunicació occidentals, de tot l' islamisme a la tendència més impactant del moment és un error. No tot l'islamisme és talibà. ni del FIS o del GIA algerians, ni khomeinista, etc. És més, les diferents tendències poden ser molt distants i fins i tot enfrontades entre elles. Per entendre-ho hem de buscar les arrels de l'onada islamista que ha crescut en el món musulmà des dels anys setanla.
En aquests anys. bona part d'aquesta regió del món es va veure sotmesa a tres grans crisis, a les quals va haver de fer front. Una crisi ideològica causada pel bu it deixat per les ideo logies polítiques importades d'Occident, ja sigui el nacionalisme, el "socialisme" estatalitzant o el liberali sme. La derrota de juny de 1967 davant Israel i la pèrdua de Jerusalem fou el símbol més clar d'aquest fracàs. Però no l'únic: altres exemples els trobem en els naufragis dels "socialismes àrabs" de Síria o d'Algèria, de l nacionalisme de Mossadeq a l'Iran. dels règims d'inspiració liberal controlats des d'Occident o en la derrota del règim prosoviètic a l'Afganistan . I des de l'islamis-me es va oferir una alternativa ideològica basada en les arrels cu ltura ls del mÓn musulmà. La forta presència de la religió en aquestes societats va faci litar el
proselitisme d'aquells que van buscar la unió de la religió i la política 1.
Una al tra crisi important fou l'econòmica, sobretot a partir de mitjan anys setanla. La crisi econòmica va debili tar els estats i règims sorgits de la descolonització, que van trobar-se sense mitjans per mantenir els incipients aparells educatius, sanitaris i d'ajuda social que havien creat. Les associacions de difusió de l'islam, algunes d'elles amb dirigents islamistes, van guanyar presència gràcies als ajuts que rebien dels estats o dels magnats petrolers i de l' tran . En moltes ocasions donaven resposta a les necessitats de la població més desafavorida. substituint i debilitant l'aparell estatal i els règims.
L'islamisme va guanyar presencia en les capes de població cada cop més àmplies dels "desheretats". Però hi havia també una al tra capa social que va sen lir la crisi, era la burgesia tradicional desplaçada per la nova burgesia lligada al poder. Aquest sector de la societat, conservador i ressentit amb els règims, també va veure en l'islamisme un instrument que s'adequava a la seva fo rma de pensar i que podia servir per intentar recuperar parcel·les de poder.
La crisi d'identitat, lligada a les anteriors. també va facili tar la difusió de l'is
lamisme. La identitat nacional (àrab, iraniana , etc.) es va desdibuixar
amb la crisi del nacionalisme com a ideologia. La identitat tribal ja
havia quedat debilitada pel nacionalisme, pel desarrelament i la separació familiar provocats pels processos d'urbanització cap a
les grans perifèries de les ciutats,
per l'emigració i pels
canvis en els sistemes de
producció. La identificació amb
l'islam va guanyar força per sobre d'altres nivells d'identitat, i aquest procés també
va afavorir la difusió de l'islamisme com a ideologia politica.
L'islamisme, en presentar-se com una resposta a aquesta triple crisi, va aconseguir un ampli seguiment en les capes de la societat que la van sentir amb més força .
cebre'l com un perill per al poder, perquè cap d'ells, ni tan sols el saudita. es regeix per la llei islàmica, i molt menys per la interpretació que en fan els moviments islamistes. Per tant, són il· legítims davant l'islamisme. D'altra banda, tots els règims
tenen greus probleNo obstant això,
també hi ha altres sectors socials que. o no senten les crisis esmentades o no accepten les respostes dels islamistes i, fins i tot , poden veure
La realitat de l'islam no es pot reduir als grups més radicals
mes de corrupció i de legitimitat democràtica, per la qual cosa els és encara més difíci l fer front a dos dels principals cavalls de ba-
o violents, perquè abasta un espectre ideològic
molt ampli i difús
l'islamisme com una amenaça. Els ateus, els creients d'una altra religió o tots aquells musulmans que creuen que els estats han de ser laics i que la religió i la politica han d'anar separades. Aquelles persones que encara mantenen els lligams ideològics amb l'esquerra. el nacionalisme i el liberalisme. La burgesia propera als règims i tots aquells units al poder. Les minories nacionals. que reivindiquen la defensa d'una identitat pròpia i veuen com una amenaça la voluntat uniformitzadora de l'islamisme. Els sectors més occidentalitzats, que veuen l'islamisme com un atac als nous costums. O àmplies capes de la població femenina, sobretot amb l'islamisme més retrògrade com el dels tali bans afganesos2.
L'onada islamista es va veure acompanyada, inevitablement, de situacions confl ictives. Sorgeix en un context de crisi i, de la mateixa forma que pot rebre el suport de la població , altres la poden veure com una amenaça. Tots els règims no islamistes, després d'intentar utilitzar l'islamisme per debilitar al-tres ideologies naciona-listes o progressistes, van passar a per-
talla dels grups islamistes: la gangrena de co rrupció que envolta els governs i el poder, i la legitimitat dels governants.
Cal veure , doncs, que fins i tot ara que ja es parla de la decadència de l'islamisme, aquest no deixa de ser una rea litat important en moltes de les societats musulmanes. Una reali tat que no es pot reduir als grups més radicafs o violents. perquè abasta a un espectre molt més ampli i difús, igualo més que la resta d'ideologies. Dins d'aquest ventall hi trobarem des de grups que defensen la via pacífica i la col·laboraciÓ amb el poder, els que reivindiquen ser una opció electoral , els que han adoptat la via armada davant la persecuciÓ a la qual se'ls ha sotmès, fins als que, ja d'entrada, veuen només en la via armada i la violència un camí per accedir al poder. Però, segurament, si fos possible fer una radiografia sociològica del suport social a l'islamisme , hi trobaríem una capa extensa de població, però no forçosament majoritària, que des d'una certa moderació politica i social es podria escoltar els missat-
ges que vénen de l'islamisme i, si fos possi
ble, votar-hi a favor.
25 27
\J-\ LJ-\DELLj
CJUTt-\T DE COl TV l VEl T Clf-\
, AMABLE, SOLIDARIA I COHESIONADA
CIUTAT DE DIÀLEG I PARTICIPACIÓ
DINÀMICA, COMPETITIVA
1 EMPRENEDORA
CAPITAL AMB UN LIDERATGE COMPROMÈS
Ajuntament IXI de Sabadell
Un dels problemes que ha tingut Occident en la seva relació amb aquests països ha estat la incapacitat per percebre i acceptar aquesta realitat. Les polítiques exteriors occidentals sempre han tingut com a objectiu prioritari l'estabi litat de les aliances econòmiques i estratègiques. i el mante-
des. Un tercer factor que porta Occident a justificar actituds autoritàries és la repressió de qualsevol manifestació contrària al procés de pau araboisraelià. I, evidentment, tots ells s'enfronten també a les demandes econòmiques i socials d'una població cada cop més empobrida,
i a l'oposició a la niment de les elits en el poder que les garanteixen. Això ha arraconat en un tercer terme l'objectiu de la democratització i el respecte dels
La democratització i l'estabilitat corrupc ió que polencia tots els factors anteriors" Aquestes tensions interiors
d'aquests països dependran de la inserció de l'islamisme en els
sistemes polítics i institucionals. Fins i tot si això repugna
al nostre laïcisme
provoquen conflictes greus i respostes repressi-
Drets Humans. No és cap novetat , i la so lució militar-policia l adoptada arran de l'onze de setembre implica un suport encara més gran als règ ims aliats autoritaris .
En el món musulmà aquesla constanl en les pol ítiques exteriors occidentals es veu accentuada per l'enfrontament ideològic amb l'islam polít ic. Occident es nega a acceptar l'islamisme com una opció política vàlida i el veu com una amenaça a l'estabilitat del sistema. Això ha portat a un ajut sense matisos als règims que s'han enfrontat a l'islamisme, fins i tot si les armes utilitzades han estat la negac ió total dels drets democràtics, el manteniment de les dictadures i la repressió més sagnant3. Els governs occidentals no han sabut superar la seva percepció ideologitzada, que els porta a rebutjar l'islam polític sense enlendre que és una realitat en la vida política d'aquestes regions.
Cal adonar-se que la democratització i l'estabi litat d'aquests països dependran en gran manera de la inserció de l'islamisme en els sistemes polítics i institucionals, fins i tot si això implica l'accés a parcel·les de poder. O fin s i tot si això repugna al nostre laïcisme.
D'al tra banda , alguns d'aquests règims s'enfronten a reivindicacions politiques identitàries de minories que també són reprimides amb els mateixos mèto-
ves des defs règims per tal de mantenir el poder I aquests conflictes, que haurien de ser domèstics i s'haurien de conduir a través de sistemes polítics democràtics i respectuosos amb els Drets Humans, es poden traslladar cap a Occident a causa del recolzament als règims dictatorials aliats.
El te rro risme va ll igat sobretot a les ideologies politi ques més mobilitzadores i, actualment , aquestes són les que uneixen la política i la identitat nacional o religiosa. El món musulmà és segurament el que sent amb més fo rça aquestes tensions. I és també on aquests conflictes estan més ll igats al poder globalS.
La presència militar nord-americana a la regió musulmana, la Guerra del Golf i l'embargament i bombardejos sobre l'Iraq, l'enfrontament ideològic amb l'Iran i l'islam polític són factors que traslladen les tensions polítiques naciona li stes i islamistes també cap als EUA i els seus aliats occidentals. No obstant això, aquests podrien ser facto rs conjunturals si no acompanyessin el conflicte israelopalestí i el suport occidenla l als règims dictatorials aliats.
L'opinió pública occidental i els seus governants fari en un gran pas endavant si comprenguessin l'impacte que tenen aquests fets en l'opinió pública musulmana. Un cop més, som incapaços de comprendre que '' l'al tre'' pot tenir els mateixos
25 29
30
sentiments i raonar com nosaltres. La proximitat cultu ral ens fa veure com a normal i lògica la solidaritat que s'ha generat amb els EUA
qüència de la pobresa imposada: o del bombardeig a l'Afganistan. etc. El sentiment de solidari tal en aquesta opinió pú-
blica és tan o més i amb els novaiorquesos des de l'onze de setembre. No obstant això, no som capaços de situar-nos en el lloc d'una persona àrab o musulmana
Les revoltes les apaguen els règims amb les armes
venudes per Occident Els terroristes guanyen força
gran que el d'Occident amb Nova York. però el món musulmà se sent impotent, no té força per respondre a les agressions. i els
que, cada dia des de fa més de 50 anys, té noticies de la colonització de Palestina amb les guerres i els morts, expulsats, refugiats, tortu rats o empresonats: o de l'embargament a l' Iraq. amb més d'un milió de morts en 10 anys com a conse-
Notes 1. Cal esmentar Que, en un primer moment. els règims més reaccionaris i Occident van potenciar alguns dels moviments islamistes i. sobretot. l'esforç per reimplantar una major presència de l'islam més conservador en aquests països. La re ligió, un cop més, es va veure com una potent arma per Huitar contra ideologies com el nacionalisme o el marxisme, que amenaçaven la influència occidental i l'estabil itat d'aquests règims. Un dels principals difusors d'aquest Islam conservador fou i és el principal aliat dels EUA en el món musulmà. l'Aràbia Saudita, i aquesta reislami tzaclo de les societats ha servit com a brou de cultiu per als moviments de l'islam polític,
2. De to tes maneres, no es pot generalitzar tampoc sobre el lloc de la dona dava nt lïslamisme. Exemples contraris als dels talibans els podem lrobar en la important presència de dones en alguns grups islamistes, des del Marroc fins a Jordania o Indonèsia .
3. Aquesta ideologització de les polítiques exteriors occidentals respecte a l'islamisme ha
seus governants són aliats dels agressors. Aquesta Impotència pot generar revo ltes populars i també monstres lerroristes. Les revoltes les apaguen els règims amb les armes venudes per Occident. Els terroristes guanyen força,
•
portat a una VISIÓ sense matisos. i a errors d'anàlisi Que fan pensar en molts moments de la politica de blocs durant la guerra freda . AiX í, per exemple, la desqualificació ideologilzada de l'islamisme ha posat practicament lots els moviments I grups dins el mateix sac, sense apreciar les enormes diferències que hi pot haver, tant pel que fa a les idees defensades com a la via per accedir a Quotes de poder Un altre exemple el tenim en la Incapacitat d'adonar-se que un dels pocs canvIs de les elils en el poder per mitjans electorals en el món musulmà proper l'hem de buscar a l'Iran ,
4. Sobre la Situació dels Drets Humans a la conca sud del Mediterrani recomanem l'article de Laura Feliu (setembre 1997) Los DerecflOS Humanos en los paises de la cuenca meridlO~ nal, Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 37,
5. No obstant aIXÒ, no és rUtllC , Per exempte, el Pla Colòmbia I les recents manifestacions de l'Administració nord-americana amenaçant amb Intervenir militarment a Colòmbia són susceptibles de provocar reaccions semblants en aquella zona.
la col·labol'aci(}
El tràgic destí argentí
Pedro Núñez. Llicenciat en Ciència Politica. Docent UBA
La imatge dels milers d'hectàrees inundades des de fa quatre mesos i la paràlisi de la producció continuen vigents com a teló de fons del que passa al pais; dels soferts pagesos, productors, peons, comerciants, paletes, artistes, professionals , mestres .. . , de les colònies de soferts immigrants que van fer gran l'Argentina; de l'esforç de cadascú, en cada racó del país; de la realitat dels desposseïts. dels postergats i dels oblidats. una realitat que transcendeix les fronteres de classe i estatus. Un pa is amb una alta desocupació (més del 20% segons estadístiques oficials) , amb manca d'inversió, amb comerços i empreses que fan fallida . sense servei s eficients , amb més de la meitat de l'economia informal o en negre, obl igat a una banca-
flexibilitat laboral , la panacea de fi de mil·lenni que abracem, encaminada al fracàs. No es tracta ja de discutir la seva aplicació, el seu èxit o fracàs sinó la seva falta de visió estratègica. En una societat acostumada des de 1930 a la imposició per la força de les politiques, al tr iomf del més fort , on les idees del pensament únic voraç s'imposen sense equilibris ni polítiques d'Estat que contrarestin els
seus efectes arribem a la pitjor crisi pol itica , social i econòmica des del retorn de la democràcia.
Entre la ineptitud de De la Rúa, l'ortodòxia entreguista de Cavallo, el mirar cap a un altre costaf del que queda d'aquella Aliança triomfant només dos anys enrera i la voracitat d'un peronisme
que sembla nascut rització forçosa i a la congelació dels dipòsits i dels estalvis -es poden únicament retirar 1000 pesos al mes-, amb la cadena de pagaments trencada. amb una societat descreguda en la
L'obertura sense restriccions al capital estranger,
per ser govern o no ser, la República s'esvae ix. Després d'uns saqueigs, la preparació dels quals encara no ha estat ac/a ri da, de les caceroladas de la classe mitjana. de
les privatitzacions, la desregulació,
panacea de fi de mil·lenni , encaminada al fracàs
qual els jubilats i els que tenen estalvis fan interminables cues a la banca estrangerifzada. El procés d'obertura sense restriccions al capital estranger, la libera lització, les privatitzacions, la desregulació , la
la repressió pol icial , de la irresponsabilitat d'escollir un president demagògic que va durar només una setmana, el peronisme té el dret i la responsabi litat de nomenar un president i ha escollit la figura de Duhalde, el derrotat
25 31
32
en les eleccions presidencia ls i recent triomfador en les legislatives d'octubre a la provincia de Buenos Aires, una de les potencialment més riques de l'Amèrica Llatina , la qual cosa sembla portar una certa pau social ; els bombos i la liturgia
i veïnals fortes; involucrar-se molt més en el destí de la nació, per sobre dels interessos particulars. Els països industrialitzats i els organismes internacionals de crèdit també tenen la seva responsabilitat en la reconstrucció d'Argentina. Òbvia
peronista tapen les cassoles. És increïble la seva capaci tat, com a partit pràcticament hegemònic - en governar 14 províncies, cen tenars d'in-
Potser la crisi argentina demostri el còctel explosiu de
les polítiques neoliberals
ment no són responsables de la improvisació de la classe dirigent del pais , però si de les injustes imposicions i la passivitat de la ciutadania
tendències i especialment la majoria de les estratègiques comunes del Gran Buenos Aires on la pobresa ha crescut sense límits i on van començar els saqueigs de pobres contra pobres-, d'unificar-se ràpidament , de refer-se de l'error del president interí i assumir novament els destins del país. Tanmateix es troba davant el transcendental dilema que marca la seva existència. Continuar envoltat de personatges nefastos, apostar per les polítiques assistencials i clientelars , insistir en un populisme arcaic , imposar el seu poder com si aquest fos etern o replantejar-se la manera de fer política. concertar amb l'oposició, buscar la distribució de les pèrdues i de ls beneficis , la redistribució de la riquesa , la consolidació de la democràcia i la dignitat de l'ésser humà com a premisses. El nomenament d'un gabinet dèbil que reprodueix el seu poder territorial de la provincia de Buenos Aires augmentant el centrali sme no és un bon començament. Han de tenir clar que no han guanyat cap elecció, que el govern serà jutjat permanentment per la gent i que l'establishment amagat espera una sortida ortodoxa i repressiva fora del sistema.
Com a societat ens esperen també reptes: articular el teixit social; convertir les protestes i aldarulls , que fan un cert tuf de dretes i que cri tiquen igualment tots els pOlítics, en participació ciutadana, en organitzacions no governamentals
de permanent ajust , que van aprofundir la pobresa i la manca de ciutadania, i de l'aprofitament de la debilitat econòmica argentina. Les companyies estrangeres guanyen fortunes a Argentina, milions que giren immediatament a les seves filials en els països centrals sense pagar els impostos corresponents ni brindar serveis eficients amb la inversió adequada . fins i tot en aquells llocs no rendibles ja que molts SÓn serveis essencials i els seus voluminosos guanys els hi ho permetrien. La solució argentina no sembla a simple vista senzilla, es tracta de coordinar múltiples factors, la responsabilitat empresarial (especialment de la gran majoria d'empreses estrangeres) en el destí del pais , la comprensió i la sinceritat dels organismes ',nternacionals i els països industrialitzats, la serietat de la classe dirigent del pais , que portin a una institucionalització de l'Estat, a pol itiques consensuades i a una participació real de la ciutadania que deixi de banda la critica permanent sense propostes tan típica dels argentins. Potser la crisi argentina sigui la primera del mil·lenni que demostri el còctel explosiu que s'obté de la barreja d'uns dirigents preocupats per les prebendes i pel seu propi destí amb les polítiques neoliberals impulsades com a salvació i amb la passivitat de la ciutadania fins que el conflicte esclata . És el moment de buscar un altre tipus d'alternatives per als països no desenvolupats. \
l'cnll'cvisLA Ascensión Tejerina
Vicenç Molina i Jordi Serrana. Espai de Llibertat
Ascensión Tejerina és la Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, és a dir la presidenta d 'aquesta organització.
Ascensión viu a Sevilla i és assessora fiscal.
- Què és Ja maçoneria ? - Es un fenomen històric i so-ciològ ic complex, que ofereix moltes perspectives. La maçoneria contemporània , anomenada especulativa, deriva de les antigues germandats de picapedrers lliures o maçoneria operativa. D'aquesta s'hereten els ritus inicià tics, els símbols constructius i els costums pedagògics amb què s'organitzava la vida de les lògies. Però quan la maçoneria canvia el món de la pedra pel de les idees, és a dir, quan passa de ser operativa a especu lativa , s'expressa en l'àmbit de la producció intel· lectual, en un sentit ampli , deixant la construcció de catedrals i grans edificis. D'alt ra banda, la maçoneria és una societat fraternal iniciàtica que ofereix una atmosfera de treball que permet plantejar la millora de l'ésser
social o econòmica. Per a la maçoneria, l'ésser humà és amo dels seus pensaments i actes. Els maçons són, i han de ser, essencialment lliures. Resumint, també podem dir que la maçoneria és una filosofia de vida , un mètode i un compromís, en tant que proposa un procés de reflexió que duu a la presa de responsabilitat
de l'individu, amb ell mateix i amb el món, amb una finalitat constructiva, educativa i ètica.
- A veure, no t'ho prenguis malamenl, però digue'ns, des de la màxima fralern itat possible ... Què hi fa una dona moderna en un lloc d'aparença lan antiquada com la maçoneria ? - Per a una maçoneria com la que practi ca la Gran Lòg ia Simbòlica Espanyola,
humà, dins el seu entorn social, tot fonamentant-se en tres principis: el de Llibertat, el d' Igualtat i el de Fratern itat.
L'ésser humà és amo dels seus pensaments i actes, Els maçons són, i han de ser,
essencialment lliures
només una persona moderna podria acceptar el repte que suposa el qüestionament que implica el mètode maçònic. Però és veritat que
Entre els germans i les germanes maçons no s'ha de ler cap distinció de raça, religió, creença, ideologia, posició
algun dels seus elements, aïllat, podria semblar-nos anacrònic. La pràctica maçònica exigeix la reconstrucció del
25 33
progrés ètic de l'home, des dels seus origens, i és per això que en la seva tradició s'hi recullen mites i llegendes bibl ics i grecs, usos dels maçons operatius medievals i cava llerescos, i referen ts ètics i de pensament del segle XVIII , aixi com debats sobre les
no admeten les dones. Potser consideren que la dona no té les qualitats o capacitats fisiques, intel·lectuals o espirituals necessàries per ser maçona? Penso que la dona té tot el dret de ser present en tota activitat que participa de la construcció
qüestions més controvertides dels nostres dies. És com si la maçoneria tornés a viure les fases de l'evolució de la humanitat , almenys des
És aquesta profunditat de mirar enrere
del nostre món , no tan sols per ser-ne usuària i destinatària , sinó també perquè l'exercici d'aquesta activitat proporciona un enriquiment i una
que ens permet escollir lliurement les possibilitats de
projectar-nos cap al futur
de la perspectiva occ idental. És aquesta profunditat de mirar enrere que ens permet escollir ll iurement les possibil itats de projectar-nos cap al futur.
- Explica 'ns quins són els factors que poden portar una persona de mentalitat oberta i actitud progressista a sol·ticitar l'ingrés en les vostres lògies. - La maçoneria porta , en la seva essència, el germen del progrés. Una de les seves metàlores és la transformació de la pedra bruta en pedra cúbica, és a dir, tota una adscripció a l'evolucionisme. Una de les preocupacions essencials és gestionar el canvi per convertir-lo en progrés, però aquesta gestió s'ha de dur a terme des de l'individu i en l'individu.
- I com pot entendre 's que hi hagi lògies que exclouen les dones? - Això pertany a la problemàtica de la interpretació de la tradició que fan les diferents organitzacions maçòniques. El que jo puc dir, per la meva experiència personal i pels contactes amb grups maçònics de diferents sensibilitats, és que, amb ritmes diversos, tots ani ran adaptant-se per a què la dona sigui acollida a les lògies, com ja ho van fer, fa més de cent anys, algunes lògies liberals. Qui ho té més dificil , pel seu comprom is tan rígid amb la lletra de la tradició, és la maçoneria anglosaxona. Però cada dia se'ls fa més compl icat explicar per què
experiència que dificilment es poden adquirir d'una altra manera, i no hi ha cap raó per a què se'ns vulgui privar del patrimoni que representa la tradició iniciàtica, ni de cap altre.
- Aleshores, hi ha una maçoneria progressista , oberta als ritmes d 'evolució de fa societat, i una maçoneria conservadora. lligada a la tradició estrictamenl fundacional? - Sí. però cap d'elles no es si tua en l'extrem d'aquestes dues posicions. I, a més, ca l dir que comparteixen un te rreny comú, que és l'iniciàt ic_
- Si. en els seus orígens, es tracta d 'un àmbit més aviat gremial i inicià tic. obert a la lliure discussió i al lliure pensament, com s'entén que històricament se l'hagi relacionat amb trames conspiratives o grups de pressió? - Sempre ha estat un espa i de convivència en llibertat , en què les idees han circufat lliurement. Això, és clar. acaba per topar amb els sistemes totalitaris , que la prohibeixen i la persegueixen . També ha rebut les crítiques i la desaprovació d'una certa societat "benpensant". I. en el cas espanyol, ha estat utilitzada, a més, com a boc expiatori per justificar tots els mals d'Espanya al llarg de la història , patint una campanya de difamació sistemàtica , tot al llarg de la dictadura del general Franco, que ha quedat en la consciència
25 35
36
col· lectiva del poble espanyol. També és cert que la qualitat convivencial de les lògies i la seva llibertat d'expressió hi ha portat persones amb inquietuds políti
guns, com Voltaire , s'iniciaren en la seva ancianitat. El que es pot dir és que la maçoneria és una escola d'homes i dones que pretén incitar cadascú a cons
ques. No són pocs els projectes llibertaris inspirats per maçons. Això ha donat peu als detractors de la maçoneria per extrapolar aquest fenomen a tots els
La maçoneria és un estímul permanent per a què assumim
una responsabilitat
truir segons les seves possibilitats . És un estímul permanent per a què assumim, amb tota llibertat, una responsabi litat com a constructors de Llibertat,
com a constructors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat
contubernis que han volgut imaginar. Per últim, també s'ha de considerar que l'opinió pública és conformada principalment pels mitjans de comunicació. Aquests , s'inclinen a caricatu ritzar un fenomen que no comprenen, i actuen com a amplificadors de qualsevol fet anecdòtic. Aquest és el cas, per exemple, de l'anomenada lògia P2 a Itàlia, o el de Maria Conde a Espanya.
- Per qué han estat maçons -i maçonesalguns dels més combatius militants de la la iótat i la democràcia? (Pensem en figures de la vida in tel·lectual o pOlitica, com Voltaire, Jefferson, Companys, Ramón y Cajal, peró també en alguns dels promotors de la renovació pedagógica a Catalunya i a Espanya, com Francisco Giner de los Rios o el mateix Francesc Ferrer i Guàrdia). - No és cap mèrit propi de la maçoneria, o, almenys, no és un mèrit directe , sinó que aquesta militància o aquesta significació és mèrit de cadascuna d'aquestes persones. D'a ltra banda, no totes elles van teni r una relació idèntica, en inten-si tat o durada, amb la ~
maçoneria. De fet , al- ~[ ~ _ _ _
"
Igualtat i Fraterni tat, i això pot explicar la freqüència amb què noms de maçons apareixen vincu lats amb la defensa de valors com la laïci tat o la democràcia. De tota manera, no fa falta ser maçó o maçona per sentir-se vinculat amb aquests valors, que també s'alimenten d'altres fonts. El vincle amb l'educació no ens ha d'estranyar, perquè, en darrera instància, el mètode maçònic és una forma d'educació permanent, una dinàmica de grup orientada a una constant millora personal i social de l'ésser humà.
- La maçoneria, és solidària dels forts compromisos d'alguns dels seus mem
bres?
, , , ,
- La maçoneria no practica cap tipus de compromís militant que pugui equiparar-se al d'un partit . Segons sembla, Bakunin ho va ser, i és segur que ho fou Salvador Allende, però, en tot cas, el seu compromís polític va ser una opció personal , com ho va ser, per exemple, el de Churchill amb el partit
conservador anglès, o el d'Augusta Barcia amb Izquierda Republicana, o el de Martínez Barrio amb el parti t radical. Com que la maçoneria no és una or-
._ ..:~ ganització política de ti-- - ___ _ .:J pus partidista, en el seu
si s'hi poden manifestar diferents opcions polítiques. La maçoneria és ideològicament plural. - Així doncs, en una lògia maçònica, hi poden treballar en com¡j gent d'ideologies oposades o de molt
no ha estat mai generalitzat en tota la maçoneria universal , només s'ha produït enfront d'una Església hegemònica i autoritària , Ara bé, el que sí és cert és que la maço-
neria sempre s'ha contradictòries sensibilitats filosòfiques? - L'objectiu de reuni r persones amb diverses sensibilitats, d'entendre'ns amb qui és diferent,
La maçoneria sempre s'ha pronunciat per la laïcitat
en la gestió dels afers públics, com a condició prèvia
pronunciat per la laïcitat en la gestió dels afers públics, com a condició prèvia per a l'emancipació de l'individu. El que no
per a l'emancipació de l'individu
constitueix l'essència mateixa del mètode maçònic. Aquesta convivència fraternal i enriquidora és l'origen, precisament, de les persecucions i malfiances que ha patit la maçoneria , tant per part de l'Esg lésia com per part de certes monarquies i de tots els règims totalitari s.
- La maçoneria és anticlerical? - Des de l'inici de la maçoneria moderna la institució ha estat desautoritzada per l'Església , fonamentalment pel rel ativisme religiós que practicava entre els seus membres. Des d'aleshores, les acusacions i les crítiques promogudes per les insti tucions religioses han estat molt agres i s'han basat en arguments falsos i difamatoris. Això ha originat, entre els grups maçònics més racionalistes, una actitud de defensa que podem qualificar com anticlerical. Però aquest anticlericalisme de reacció
significa que es consideri , de cap manera, el fet religiós com a nociu per a la societat. En tota tradició hi pot haver valors culturals i civilitzatoris dels que no ens hem de privar.
- És cert que la maçoneria continua sent una institució molt menys desenvolupada i influent a Espanya que a la resta d 'Europa ? Per què? - Sí, és cert . La maçoneria a Espanya encara està començant a consolidar-se,
després de 20 anys d'aquesta nova etapa, però ens queda un llarg camí per a què pugui equiparar-se a la d'altres països amb una tradició democràtica sòlida i madura, com per exemple França , Bèlgica, Anglaterra. Han d'evolucionar les mentalitats , potser no tant les dels ciutadans que són cada vegada més semblants a les d'altres països, però sí les de les insti tucions. És important esborrar la
25 37
38
imatge fosca heretada del franquisme, i també restitu ir l'honor dels maçons que van ser perseguits, jutjats i afusellats durant la dictadura.
internacionals i altres d'àmbit estata l. La divisió en ella mateixa no és negativa, si és expressió de pluralisme. Hi ha dile-
rents estils i escoles, que
- Quantes entitats maçòniques hi lla actualment a Espanya? Com i en qué es dife
Si em comprenc millor a mi mateix,
comprenc millor l'altre
no han de veure's com a antagòniques sinò com a complementàries.
rencien? Es lògica. aquesta divisió? - En aquest moment, n'hi ha dues d'àmbit estatal : la Gran Lòg ia d'Espanya, amb uns 2000 membres, i la Gran Lògia Simbò lica Espanyola, amb seu a Barcelona, que en té uns 500 i que té lògies actives a Barcelona, Terrassa, Madrid, Vitori a, San Sebaslian, Gijón, Saragossa, València, La Linea de la Concepción, Sevilla, Cartagena, Gant (Bèlgica) i Perpinyà. A part , hi ha una Gran Lògia de Canàries amb important implantació en aquelles illes , i algunes lògies que depenen de l'exterior, com les del Dret Humà, que és una associació inte rnacional amb seu central a Paris. Una diferència fonamental és la relativa a l'admissió o no de les dones en les lògies. La Gran Lògia d'Espanya, per exemple, és una associació exclusiva de lògies mascul ines, el que, a parer nostre, és una limitació arbitrària del mè-tode maçònic. Una altra diferèn-cia és la in terpretació del simbolisme, concretament pel que fa al símbol del Gran Arquitecte de l'Univers. En aquest aspecte , la Gran Lògia Simbòlica Espanyola propugna una absoluta llibertat de consciència. També hi ha alguna diferència de cai re organitzatiu. Per exemple, hi ha organitzacions
- Quin és el missatge de la maçoneria en el món actual? - Els ràpids canvis socials. de mentalitats, d'hàbits i de formes de vida ens duen a una civilització diferent. Però l'ésser humà de demà tindrà la mateixa estructura ontològ ica que el d'avui , i tot el que serà demà es Iroba en les possibilitats que té avui . Tot dependrà de la saviesa per escollir allò que el condueixi a una vida amb més oportunitats per a la felicitat i menys patiment. Per això, haurem de centrar-nos en la creativital que ens permeti un desenvolupament integral i sostenible, en la capacitat d'acordar nous sistemes ètics d'acceptació un iversal i en la solidaritat decidida amb la vida .
- Els maçons i les maçones, es reconeixen entre el/s d'alguna manera especial? - Els símbols de reconeixement entre maçons no deixen de ser un tema anecdòtic, sense importància. El que a mi m'agradaria és que els maçons es reco-
neguessin per la UNO PUA l ODOS seva conducta, TOOO.'3 PARA tJ "o per les seves ide
es i pels seus tarannàs.
- Però per qué és tan important el ritual en la maçoneria? - Es una guia per endinsarnos en un món
interior. Quan, en el món exterior, ens hem de traslladar a un lloc que no co-
neixem, ens
guiem per un mapa. El món interior es ca racteritza perquè els seus continguts són subjectius i experimentals , tot al contrari que l'objectivable món exterior. L'interior és ple de sensacions, emocions,
- Què cal per ser admès en una lógia? - Ser major d'edat, lliure i de bons cos-tums. Però també s'ha de tenir en compte la capacitat per comprendre, raonar, elaborar les pròpies opinions i saber-les
idees, creences, seguretats, desitjos, projectes, pors, complexos ... Però aquesta se lva aparent té una estructura i una dinàmica que pot ser gestionada. Tot pro-
S'ha de ser expressar. S'ha de ser una persona interessada a conèixer el món, a entendre'l i a parti cipar en la seva construcció diària_
una persona interessada a conèixer el món, a entendre' I
i a participar en la seva construcció diària
grés en aquesta gestió es manitestarà en un progrés en la gestió d'aquest altre món exterior, encara que només sigui en termes de comprensió. Si em comprenc millor a mi mateix, comprenc millor l'altre. El que passa és que el llenguatge d'aquest món interior és simbòlic, i el podem reconèixer amb el ritual.
- Peró aixó no ho fa dificil de comprendre per a la gent? - Depèn de la clau que es faci servir per a la lectura. Si volem fer servi r el ritu com ho far iem amb el mapa. no entendrem res, i això ens dificultarà la comprensió. Però si ens donem la possibil itat d'ocupar-nos del nostre món interior, el ritu ens aclarirà el cami.
- No caldria un aggiornamento del ritual maçónic? - Sempre es poden adaptar les fórmules rituals a llenguatges més actuals, però l'estructu ra simbòlica fo-namental continua sent vàlida per evocar les dimensions existencia ls de l'ésser. D'alt ra banda, cal tenir en compte que hi ha diversos ritus maçònics i que, per tant, el treball pot fer-se des de diferents perspectives i sensibilitats.
- I per sortir-ne? - Com en qualsevol associació legal-ment consti tuïda , la forma més directa de sortir-ne és demanar la baixa per escrit o deixar de pagar les quotes decidides pels socis . Una altra manera és deixar d'assistir a les reunions, perquè l'assistència és obligatòria.
- Qué hi trobaria un -O una- jove laic i progressista en una lógia maç6nica? - Davant el retrocés de les re ligions tradicionals, el revifament d'alguns fonamentalismes amenaçadors, la desconfi ança en el progrés, segurament pe ls ri scos econòmics, socials i eco lògics, n'hi ha que es refugien en el nihilisme i en el sentiment de l'absurd de la vida , però també els qui plantegen noves exigències ètiques. Les institucions docents es preocupen per formar en una sola dimensió, sense implicar cap compromís existencial. La maçone-
ria pot oferir als joves una metodologia per fer front a aquestes grans qüestions, per assumir el seu propi projecte de vida i per inscriure les seves dimensions espirituals en una pràctica que en podríem dir d'espiritualitat laica •
•
25 39
40
la cl'cacU)
Bitllet d'estació L'estiu
Ferran Escoda.
L'estiu és temps de transpiracions i de lectures, entre d'altres ocis. Em canvio de samarreta i vaig a la taula de novetats de la llibreria més propera. Tot són best-sellers amb la faixa de menys o més qualitat: L'edició en català ha perdut risc i intencionalitat: Amb la obsessió de normalitat i la concentració editorial editem Noah Gordon i no editem Maurice Blanchot: per exemple. Tot és paperassa efimera.
El juliol és urgent: Tot s'ha d'enllestir abans no comenci l'abisme de l'agost: Després resulta que no n'hi havia per tant i arriba setembre i tot és igual, sant tornem-hi gloriós doneu-nos feina, la mateixa de sempre. L'agost, però, ja fa temps que s'ha convertit en l'aglomeració de la vacança. I la lectura és una activitat posposada que a l'estiu té la seva excusa inevitable. Ens emportem la protecció solar i una pila de llibres que fa temps hauriem d'haver llegit: Resu ltat: una insolació. Un excés de literatura de temporada i una cremada de bons propòsits.
Aquests turistes són els del darrer estiu de la pesseta. L'any vinent l'euro ens farà més iguals i els viatgers podrem valorar amb més facili tat la clatellada internaciona l del vermut vora mar. El turisme és una invasió de bàrbars amb roba inte-
rior. Hem confós el cosmopolitisme amb l'exp lotació d'immigrants i l'assalt desorganitzat de nòrdics assalariats. Avui el passe ig de Gràcia sembla Platja d'Aro i el transitar bavi del turistam es mira els edificis corn qui bada per un parc d'atraccions tern ètic amb un gelat rega limant:
Es dispara una alarma abandonada d'agost i ni els lladres ni la policia li fan cap cas. Només jo, solitari, espero el curtcircuit d'una tempesta d'estiu que aturi aquesta barrina intermitent: El temps es fixa amb aquesta perforació del silenci i la xafogor. No passa res . Tothom és fora. A l'edifici li cruix l'estructura, a la ciutat li sua l'asfalt: Tot són intermitències inutils. Amb les vacances m'han fet l'encarregat d'aquest casal o m'ho sembla. Ahi r una canonada del ca rrer va rebentar i quan me'n vaig fartar de veure la font inestroncable de la companyia d'aigües rajant carrer avall vaig trucar la guàrdia urbana. Gairebé he hagut de passar el motxo. El periquito de la veïna no té menjar. El de la botiga d'abaix ha rebut una comanda endarrerida i ara tinc un munt de caixes al rebedor. També he arreplegat tres gats i dos gossos. bestioles aviciades i abandonades que quan marxa l'amo no saben què fer. Ben bé aquesta és l'època de l'any més moguda.
Hi ha el mantra ruc de la cançó de l'estiu , les deshores alimentàries d'uns espagueti i una amanida al tornar de la platja, el xipolleig de la canalla - autèntics posseïdors de les vacances-, el dessalar-se d'una dutxa freda , l'erotisme medicinal de les cremetes hidratants i el temps aturat en una migdiada, només el cric-cric dels insectes trebal la sota el sol i la pinassa . En la buidor d'activitat m'ataca el tòpic -i el tròpic-o
La calor m'estova la intenció. Pateixo la síndrome de la màniga ampla. Tot m'està bé: un arròs covat o una disminució de metres quadrats. Sortim de la ciutat per aglomerar-nos en un apartament o en una carretera comarca l, finalment, el nostre gregarisme ens condueix a la incomoditat permanent. Sortim de casa per enquibi r-nos en un indret més petit i mal preparat, tot sigui per canviar, per trencar la rutina laboral.
Una altra cosa són els qui dediquen la vacança al viatge. Desastre igual. Sota la ca lda es dediquen a la pràctica de la visita fora d'hores, inoportuna: quan les ciutats tenen el rovell tancat per vacances. Bruce Chatwin mai no ho faria. Mala cosa bellugar-se a l'estiu. Així d'estovat m'amago a l'aire condicionat d'uns grans magatzems que mai no tanquen.
Ara que les escoles de l'opus són tancades de vacances, malgrat els diners públics de doña Carme Laura, m'agafa l'esgarrifança
de l'immediat futur polític. Hi ha una trinitat que em fa patir: Pujol, Maragall, Mas. Cap dels tres no em proporciona una migdiada tranquil·la , ben al contrari , cadascun amb el seu estil m'inquieta profundament. Escric això mentre estic en una pedania de Riudecols, Les Iries , i això em fa pensar en el president més discret i desconegut: Josep Iria. Miro el paisatge i constato que no tenim líders, en el sentit més bo del terme. L'allunyament entre societat i política també passa per la falta de models, els polítics s'allunyen de la gent i viceversa , no és res nou. però si miro els caps visi- 25 bles de l'arc parlamentari m'ataca la des-esma. Només un relleu generacional pro-fund ens pot portar alguna esperança, 41 encara manen els qui van pactar la tran-sició directa o indirectament. la boira és ben espessa .
La calor, de la mateixa manera que em converteix en tolerant tropical, em transforma en intransigent. M'irrita i fa que tot ho vegi cremat. inadmissible, L'estiu i l'hivern són així, no tenen matisos, o blanc o negre. A l'estiu, amb la calorada sóc víctima de la suada ofegadora i m'enfonso en la meva pròpia transpiració, Amb la canícula es cometen crims per intolerància, per aclaparament, per falta d'aire fresc , perquè vivim sota la calda o sota l'ai re enrarit dels condicionadors que refresquen fins a l'enviciament.
Obro la dutxa i miro el rellotge, la matinada avança
amb l'insomni.
42
Obres. La ciutat a l'estiu sempre és en obres, les públiques de millora interminable i les privades d'especulació permanent. L'edific i enderrocat ha deixat en la mitjanera una fotocòpia de les vides passades. Panys de paret enrajolats, papers pintats amb l'ombra fòssil d'una llibreria, la cresta esgraonada d'una escala que ja no existeix. La petjada que ha sobreviscut a la devastació de la demolició, i que ara mareja, sense terra ni sostre, sense casa. Ara només hi ha un quadriculat divers i brut, escurat de la seva dimensió.
El cartell de "tancat per vacances" a les portes de la majoria de botigues de la ciutat és una alegria. Els botiguers, després de despenjar el rètol de les rebaixes , han col·locat el de tancat per vacances, probablement no pas per gust sinó més aviat preveient la fugida inapel ·lable de la clien tela. És una joia aquesta treva venedora, serveix per constatar que es pot sobreviure sense tant de comerç, sense tant de consum que ens hipoteca. No cal fer-se l'auster eremita, ni l'apocalíptic de la caverna comercial d'en Saramago, és una qüestió d'higiene material. El cartellet de "tancat per vacances" ens neteja d'andròmines. Amb els "tot a cent" tancats s'estronca la compra compulsiva , l'adquisició irreflexiva de coses.
Es fa curt aquest dejú comprador, ens caldria mig any com a mínim amb només els productes bàsics. Ens hem acostumat , la dinàmica del siste-
ma ens ha obligat. a llençar i comprar amb una velocitat gairebé mensual. Els objectes de la vida quotidiana ja no es reparen , es "reciclen" llençant-los a l'abocador més proper.
Però la fal·lera consumidora, no ens enganyem, no ha cessat. s'ha traslladat. Ara són les paradetes efímeres, les botigues de poble , les qui reben l'allau comprador. Els turistes volen souvenirs i els estiuejants necessiten embalum logístic. Però a la ciutat tot sembla en ca lma, quiet , amb el tràfic assenyat, sense la cridòria del "caixa cobri", El s nostres objectes, sense recanvi possible, envelleixen plàcidament.
Després de la transpiració ve la set. Em planto en una barra de bar i l'estiuejant del costat demana un cafè, després prega que li sigui portada una gasosa, seguidament barreja els dos líquids i provoca l'esclat del record . Aquest senyor s'està prenent un suau (nom posat en honor als soldats algerians al servei de França) ; combinat que va estar de moda i fou la beguda oficial i refrescant d'alguns avis en procés de traspàs. Ara l'estiuejant l'ha hagut de demanar per parts perquè el cambrer no l'hagués entès si ell li demanava un suau sense més explicacions. Cada estiu té el seu refresc, des de la grosella a les begudes isotòniques cada set té les seves preferències. AI final per la set aigua, com deia l'àvia, però la sofisticació ens demana sucres per allargar la beguda. Aquesta deshidratació perma-
nent que provoca la calor vol líquid, vol la
beguda refrescant que cada estiu
ens porta.
L'estiu és l'estació de l'any que més s'acosta a l'abolició del temps, a la seva desaparició, Si més no a l'estiu es difuminen els horaris, es desgavellen i per un moment s'obliden, L'oci i el clima afavoreixen aquest miratge d'absència del temps, Tot ll isca sense més, els rellotges resten ob lidats a la tauleta de nit i ens deixem anar als impulsos més immediats i naturals; la set, la gana, el sexe, la son o el badoqueig irreflexiu, Llavors, en un llampec fugaç, ens creiem que el temps no existeix i que vivim en un continu sense fragments ni evolució, La propera obligació és desconeguda, per tant no exis-
teix, L'horari , exp licació de butxaca del que és el temps, no existeix, Així que puc oblidar-ho tot, només sóc present. Sense memòria no hi ha temps i l'estiu viu sense records, sense temps.
AI final l'estiu - tan tòpic- embafa. Ja n'hi ha prou de samarreta i calça curta , de desgavell , de calda desmanegada. Vull l'etiqueta estricta de l'hivern , l'ord re del fred , la introspecció de la pluja. Si més no el pre ludi decadent que és la tardor, Faré ús de la ll ibertat de la peresa i
me'n tornaré a treballar • • 25 43
44 Sense títol Josep M. Espin
la creaciÓ
la creaciÓ
lIibn''''
Grand o
Alain Bauer Deno;;l , Pa ris, 2001
L'actual president o "gran mestre" de la principal organitzadó maçònica de l'Euro· pa continental -el Grand Orient de France- escriu sobre la seva experiència í les seves idees en relació a la Francmaçoneria, però també sobre la seva militància política al costa t de Michel Rocard o la seva amistat permanent amb persones com Manuel Val ls, a qui la meva germana Glòria i jo vam conèixer i Iractar a la Jeunesse Européenne Féderaliste a l'inici dels vuitan ta. Elleclor que es mogui amb facilita I per les formes expressives de la llengua francesa trobarà de seguida la línia argumental de l'aulor. tan semblant a la de molts militants laics I progressistes: les alegries combinades amb les decepcions que consti tueixen fites inevitables del combat quotidià d'un Iliu repensador. Els dogmàtics, de dreta o d'esquerra , d'una religió o d'una idea, els integristes de tota mena, es limiten a seguir el seu líder cegament. Els amants de la llibertat adopten com a propi el mètode critic i estan subjectes,
per tant. a canvis d'opinió, a rebre satisfaccions i insatisfaccions, a haver de rectificar les idees i les opinions. Això és el que fa Bauer que per això em sembla d'una gra n honestedal I que resulta laci I i ag radable de llegir. No comparteixo totes les afirmacions del llibre. però sí que m'a grada l'aire que respira i la proposta raonada de que la francmaçoneria sigui una sínlesl entre orde Iniciàtic I socie tat de pensament. Com diu Bauer. aquesta és la veritable Iradició maçònica a França, certament , també ho és a Espanya. El lector trobarà una explicació comprensible del paper dels símbols en el treball maçònic i de com les lògies són el lloc na tural de conreu de les noves idees. La maçoneria - diu 8 auerno s'ocupa de les eleccions, però vo l fo rmar electors conscients de la seva responsabilitat. La maçoneria ha de tornar a ser el que semp re ha estat, un espai de lliberta t. La religió -conclou- ofereix solucions per després de la mort. mentre que la maçoneria realitza promeses només als vius: el francmaçó, quan decideix afiliar-se a una lògia, inicia un camí difícil i incert vers la ll ibertat .
(J .F.P)
Ics l'ccomanacionS
Núvols com
Esteve Miralles Torner Enciclopèdia Catalana-Proa Barcelona 2001
Som davant una bona novel·la, per a tols els qui ens agradi el gènere narratiu sense restriccions mentals. ni barreres conceptuals ni prohibicions de cap mena. Ni mandra , ni rutina. ni equívocs. Es un llibre escrit per un professor d'art de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) -que no té, d'altra banda. res a veure espiritual ment amb els qui controlen aquesta marca- que , a més de bon escriptor, és guionista i autor de projectes escènics i audiOVisuals. Ens proposa. sense defallences i sense tòpics, que és possible arriscar-se a defensar un projecte de vida lliure i fidel als propis principis, que encara és possible atrevir-se a anar a la contra i, quan sembla que el cúmul de lligams que esta bleix el model social i cultural neoliberal ens té agafats del lot, trencar-ho tot. El llibre es presenta com un mirall calidoscòpic que ens transmet les perspectives plurals de la realitat -potser n'hi ha alguna altra, si és que és real , que no sigui plural?- i, per lant , dels llenguatges amb què aquesta realitat s'expressa .
25 47
48
Ics recomanacionS
lIibrcS
Perquè el llenguatge -i els seus registres i varietats, magistralment trac lats- és el mitjà pel qualla percebem. I la podem percebre ... sota quatre nuvols. com si res. sense excloure cap dels rostres que ens pot oferir una mirada profunda en el mirall que ens reflecteix . entenent que les presències ambivalen\s, dil eren\s - lins i \0\ tantasmagòriq ues ... - també en 10rmen part. I també ens donen forma. Es un llibre va lent i arriscat, per això no és ;'fàcil", escrit per un home bo que fa una cr(tica moderna als ritmes vitals de la postmodernitat, sense concessions al vell - j superatesquema acadèmic que. tra dicionalment, pretenia separar la forma i el fons de les coses. Perquè la cosa n'és una, i els núvols, com. "
(V.M.O)
La (des)educac ión
Noam Chomsky Critica. Barcelona 2001
Ja sabiem que, maig ra l tot . encara n'hi havia que, des del cor de l'imperi americà, s'oposaven frontal ment al pensament únic i a les mentides de l'autoritarisme conservador (falsament conservador, I, evidentment, falsament liberal . segons l'autor) que pretenen fer combregar tolhom amb les rodes de molí del materialisme mecanicisla. Aquest és un mbre lÚCId i radica l -és molt recomanable, especialment. el capítol "Democracia y educación"potser un pèl dispers en els apartats d'estil més periodistic, Que es reclama directament hereu de la tradició de l'autèntic liberalisme nordamericà. el que de riva de Thomas Jeffe rson i que afirma rotundament els valors de la democràcia basada en la pa rt icipació dels ciutadans en el poder real. Noam Chomsky cri tica durament el rol d'una bona part dels educadors (mestres i professors) que assumeixen l'ensinistrament tecnocratic que els olereix el sistema per tal de preparar productors disciplinats
i mancats de tota perspectiva crítica. en comptes de fomentar el debat d'idees i la capacitat de raonament independent dels alumnes de lots els nivells educallus. en l'òptica de formar ciutadans, El poder - financer, Industrial, mediàtic, politic- aconsegueix, aixi, perpetuar-se i presentar-se com l'única possibllita\ de comprensió de ta realitat. Chomsky ens convI da a fer l'es forç de trencament crilie amb les falses veritats d'una educació "colonialista" televisiva I mediocre. recordant-nos alguna de les idees d'un dels més interessants referents de la tradició pedagògica de l'humanisme laic ¡ progressista. John Dewey, de qui l'autor es reclama deixeble: "una reforma de l'educació pot obrir el camí cap a una societat mes justa i /!iure. en què l'objectiu últim de la prodUCCió no slgu; la produccio de béns. sina la producció d 'essers l7Umans associats entre SI en termes d'igual/ar". Una nova proposta per con tinuar afirmant que l'educació ês el nucli dels processos d'emancipació de la humani tat en un horitzó que ha de ser llibertari per poder ser democràtic ,
(V. M.O)
( \
Insll'llïlH os i SI'I'I'/I /li/ll'('s, assol'Í('IH os ; SI'/,('/I {¡)l'Is, ('"Uf/U'U-IOS ; S('('('l/ {di('I/"
moviment laic i progressista