espai de llibertat - núm. 34
DESCRIPTION
Monografic: La revolta democratica i els mobils Entrevista: Joan TugoresTRANSCRIPT
espai de llibertaT l'('vista cI'esq uerres per a la rO I'Il1é1c ió, la l'cflcxió i l'agitació pol íti cA Segon I I'i nH'~II'(' 200-1 :t:-,() ('UI'O~ 34
El monogl'àfï c: La l'cvo lLa democ l'àLicu i els mòbil s
r:ent l'evisLa: .Joa n Tugores, l'cc l or cic Iu Cnivr l'siLa L rle Ba rce lona
Numero 34. Segon trimestre 2004
Director Jordi Serrana Subdirector· Vicenç Molina
Consell de redacClo David Sempere, Xavier Bretones. Josep Sella res. Gemma Martln. Sanli Castellà , Ferran Escoda, Montse López, Antoni Castells, Jordi Miralles.
Espai de Lhberlal AVinyó, 44 primer. 08002 Barcelona e-mail [email protected] wwwlalc.org Tel. 936011 644 Fax 936011 640
Edita FundacIó Ferrer I Guardla
Impremta: Primera Impresslo, SL Sabadell
Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass
Maquetació: Fundació Ferrer I Guà rdia
Assessoramentlingülstic: Montse López Vicenç Molina
Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. SubSCripCions: 14 euros/any.
DlpOSlt legal: B. 33.262-1996 ISSN: 1136-1581
Espai de ll iberta t és membre de I"Associació de Publicacions Periòd iques en Català.
La I(nla editOria l d'aquesta revista és ellllurepensamenl. per tant. les opinions del consell cie redacc ió, les Irobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qui les firmi.
espai de llibertaT Sumari
Editorial
El punt de vista de Forges
La consigna El dret a la mandra
Vicenç Molina
La reflexió El matrimoni davant la Ciutat
Joan-Francesc Pont
El monogràfic: la revolta democràtica Discernir
Josep Sellarès Quan poc és molt, i el que és petit és gran
Xa vier Domènech El bigoti passa a la història
Ouique Toledo Por
Xavier Bretones
2
3
4
5
11
13
15
20
Mobil · .. . litzats 23 Ferran Escoda
Què ens ha deixat el PP en política social? 25 Jordi Serrana. Gemma Martin
Les mentides de l' 11 de març 27 Antoni Castells Duran
L'entrevista Joan Tugores 31
Rector de la Universitat de Barcelona
L'apunt Manuel Azaña. La ll ibertat a Catalunya i a Espanya 38
Joan-Francesc Pont
La creació Sense títol 43
Xavi Torrent Sense títol 45
Ferran Mas
Les recomanacions L1libres 47
34 1
2
edilorialj
Doncs sí que sabíem qui érem!
El 15 de febrer de 2003 vam sortir al carrer, vam ocupar pacíficament moltes ciutats - Barcelona, sobretot- per manifestar la nostra oposició a una guerra injusta, il·legítima i pensada en contra de la gran majoria de l'opinió pública, però, això sí, ben orquestrada amb els cops de cap del senyor Piqué davant d'en Bush. D'aquelles mobilitzacions se n'ha mantingut una memòria vi-
i de la reinstauració de la religió obligatòria, de Perejil , de la repressió contra la joventut , contra la immigració, contra el pensament, contra la cultura. Veníem de l'especulació immobiliària i la precarietat laboral. Veníem de l'ofensiva irresponsable contra el govern de Catalunya. Veníern de l'insult com a únic argum ent i de l'ocupació dels mitjans de comunica-
ció. Veníem de l'ofec, va en la dinàmica de les reivindicacions socials i de les alternatives polítiques a l'autoritarisme oligàrquic del PP. I alguns es pensaven que allò ja era aigua passa-
L'aznarisme posava en perill la democràcia
el cansament i el fàstic, I haviem mantingut aquella memòria, just quan s' intentava tornar a enganyar i a manipular l'opin ió pública jugant amb la
i nosaltres tenim memòria , El 14 de març
els hem fotut al carrer
da. Però és que allò no anava sol. Veníem de l'ús autàrquic i autista d'una majoria parlamentària ultraconservadora, lliurada als interessos dels sectors més reaccionaris de la gran empresa fin ancera i de la Conferència episcopal. Veníem de Gescartera, del repartiment del poder entre els amics de l'Aznar en grans empreses com Telefònica, Ibèria, Endesa, Argentària , Repsol... Veníem de la LOCE
mort de cent noran-ta-un innocents assassinats a Madrid . L'aznarisme posava en perill la democracia. I nosaltres tenim memòria. El 14 de març els hem fotut al carrer. Havia valgut la pena mobilitza r-se. Aquesta ha estat la clau de la revolta democràtica contra el PP. Valdrà la pena col·laborar a construi r una democràcia més jove, més viva , més valenta. I per fer-ho cal atrevi r-se, sempre, a no perdre la memòria \
el PUnt de \'isl,a de For'geS
¡RENDios! iVQSOTRO~
TENEIS RAZON, PERO NOSOTROS
TENEMOS VUESTRAS HIPOTECAS!
4
la consignA El dret a la mandra
Vicenç Molina. Professor d'Etica empresarial
Paul Lafargue, gendre de Marx, era un actiu propagandista de la Internacional obrera. I també aspirava a viure com déu ... Ep, si pot ser! Va decidir suïcidar-se quan tenia setanta anys (que era bastant, atesa l'esperança de vida de l'època), després de reconèixer que havia fet el que havia volgut, havia viscut prou i prou bé i no volia enfrontar-se amb els patiments i les malalties de la vellesa. Abans, havia escrit Le droit a fa paresse - Georges Moustaki té una cançó relacionable- defensant l'existència del dret a tenir mandra, a no deixar-se endur per rictus de comportaments productivistes, molt renunciatius, molt fonamentats en els valors de l'eficiència i de l'excel·lèn-
de parar un moment, d'aturarnos a reconèixer les necess itats de l'ànima, d'espolsar-nos de rutines i d'inèrcies, i de fixar-nos en la vida interior. En la nostra i en la dels altres. I de fer-ho sincerament, mirant-nos els ulls de fit a fit. De vegades, passen coses que trasbalsen l'existència habitual , que voldrien una mica de calma, un reconeixement explicit d'aquest dret a tenir mandra,
per poder dedicar-nos més a allò que és fonamental: saber qui som, què ens cal , buscar. la complicitat en els ulls dels altres. De vegades, sovint , això mateix se'ns fa evident sense que hi hagi hagut cap fet desencadenant, tan sols perquè ja era hora de parar una mica. Perquè ja
cia, un tant impregnats d'un tarannà rigorista d'origen més o menys purità, procedent del calvinisme, que impregnen alhora la mentalitat burgesa i la de l'esforç
Passem una mica del tarannà rigorista
d'origen purità,
era hora d'estar per nosaltres mateixos, al marge de quotes i d'hipoteques socials. I fer això implica alterar els ritmes dels mecanis-que és tan renunciatiu ...
redemptorista constant de la classe obrera. I és que, com deia a l'ex ili mexicà en Joan Macià, fi ll del primer president de la Generalitat republicana, "hi ha anys en què hom no té ganes de fer res ... "
De vegades, la feina -la feina dels altres , fins i tot- se'ns enduu la possibilitat
mes que no sempre s'han escollit i que, més o menys, tothom dóna per sobreentesos. Què tant treballar! Què tant pensar en el futur! Ara és ara, i no demà. Aturem-nos una mica. Tinguem una mica de temps per tenir mandra. Fixem·nos, també, en nosaltres. Mirem·nos als ulls • •
la l'cflcxiÓ
El matrimoni davant la Ciutat
Joan-Francesc Pont C/emente. Catedràtic de Dret financer i tributari (UB)
Contràriament al que pensa molta gent, la regulació més perfecta del matrimoni ha nascut i s'ha desplegat en el si de la Ciutat. I aquesta concepció no prové només del libera lisme decimonònic, al qual devem tantes coses, ni molt menys del maig de 1968. Es molt més antiga. En la història de la humanitat, els grecs descobreixen, precisament, el concepte mateix d'humanitat, desconegut fin s aquell moment, però no van ser encara capaços de traslladar aquesta idea al Dret. Hauríem d'esperar, com en tantes coses, a Roma. El dret clàssic del matrimoni és, sense cap mena de dubte, la fita més impressionant del geni jurídic romà, perquè entén la institució com la unió ll iure en que viuen els cònjuges en peu d'igualtat. Aquest dret clàssic va ser crea t pels mi
dor amb els pretors i amb els jutges, sense necessitat de cap ajut legislatiu . Durant cinc-cents anys va existir així a Roma un dret humà del matrimoni , clau en la història de la civilització i de la jurisprudència i plenament capaç de superar la seva època i arribar fins avui com una força viva . L'extinció de Roma suposaria la desaparició del seu dret matri monial que no seria reivindicat
fins a les Llums, al segle XVIII , i només apareixeria, fugisserament, als ordenaments alemany i francès en el XI X, per començar a imposar-se cap al final d'aquell segle. A Espanya, amb el parèntesi de la segona República, el dret matrimonial no arribarà a la perfecció del romà fins 1981, en desplegament de l'article 32 de la Constitució de 1978, i encara triga
ran uns anys més llors exponents de la societat romana, aplegats al voltant dets amics nobles d'Escipió el Jove
La concepció antiga patriarcal els Ajuntaments en poder acolli r amb dignitat la cerimònia nupcial que naturalment es celebra en
es supera
i det seu moviment
per la del matrimoni lliure i dissoluble
humanístic, estès progressivament fins inspirar reformes legals. La concepció antiga del matrimoni patriarcal , en el qualla dona es trobava in manu mariti, és superada per la nova i estrictament humana del matrimoni lliure i dissoluble, nascut de les mental itats obertes dels juristes i del seu esforç crea-
el seu si. L'afany de propietat exclusiva de les
religions sobre els moments clau de la vida dels ciutadans, la seva vocació totalitària d'intermediaris forçosos entre les persones i la societat. el seu afany de negar l'autonomia moral, ha determinat la lluita dels lIiurepensadors en favor d'insti-
34 5
C> FI N
ENTORN, secl és una iniciativa d'espiat, constituïda tom a coopefali~ a m ia de trebal associat i consumidors que realilza serveis socioeducatiu$1Ief als seus associats i l!!fcers en general.
Iniciativa d'espia e ENTORN nei, en el $1 d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASHI cap a l'any 1988, AI cap da 4 anys es constitueix com a cooperativa per tal de dilerenciar els serveis prolesSKlnals i els VOIOOlíUis de l'as$oclatio. mantenint la vinculació a partir dels soeis consumidors,
El 1993 I!:I ftuiona ilmb AREC, cooperativa de similars object ius formada enlfe esplais de Badalona, adoptant defin~lyament el nom d'ENTORN, sccl.
DEMDCRÀTlCA li nostra yotlció toopel'liYI es POSI de manife$\ en dotll d'un pili , onun\llll als Ilrgans 6!mottittcs .mb q IMflitipa(iO di lots Ib soti ...
CATAlAU Treb.1IIm '* llots lIb tlUladans d. Cat lluny. dos da t',rrll.mllnl IOClI dllls nasuu SlrVl!S ! 1i !cMnllfitatJ6 cu/lLIri! que lAS is prOPil,
INNOVADORA Resolem crUIJV~t les netMS1II" QUIl eb canvIs SIlCIDIiI!Jltl mar lll*l. ICIUKu.11 I*mantnlmenlltls IICUfSDS IdIJC.tAli r organlllJllUS.
EXPERTA Amlll'avll da mM de 10 Inys 1I'l!.Ipl'lllMl;u¡ us ohRn solUCions c:o nlrUlldu an ICl i'11I1I on som espetJllulll
PRDGRESSISTA Portem I la pr;CIlCI ampr8sarlal un Ideari que 81'11 Id.nl l f l~ ' 1mb al MovlIllIn! L.lc I Plo;r,nIS!.
EflC1ENT Eni do!." d'un. organiuació utructurad, ¡ ¡uolesSlonal Pf! Ullant .. 1130~' dels noS1t8S servers.
'. . :..J !:J / 'I :¡ 1J
l , Assessoreu·vos. Per tolS aquells projectes professionals Que pug uem realillar amb vosaltres ,
2. Participeu. FIItI·nos saber les vostres propostes de serveis, millores en els que realiuem, nec8ssililtS ...
3. FetHlOS arríbar els vostres currlculums per poder,vos oferir treball.
ENTORN, sec I Avinyo, 44 , 2n . 08002 Barcelona Tel 93302 61 62 ' Fox 93 301 96 94 ..... ~,..", ontorn@entorn .org I _ ,onlorn,org
tucions tan bàsiques com el regis tre civil o com el matrimoni civil. Aquest darrer, dificultat fins el paroxisme de demanar la prèvia apostasia durant el franqu isme (herència , tot s'ha de dir, de l'obligatorietat del matrimoni canònic per als catòlics continguda a l'a rticle 42 del Codi civi l de 1888) o arraconat als jutjats fin s començats els anys noranta (!) encara ocu
que és la monarquia parlamentària- com és el casament del Príncep d'Astúries amb Letizia Ortiz , i només. en segon lloc, adquireix rellevància personal i, en tercer lloc, religiosa. Es vulgui o no, el matrimoni del Príncep d'Astúries és un fet polític que hauria de regir-se , exclusivament, per l'ordenament jurídic espanyol i celebrar-se a l'Ajuntament de Madrid.
pa a Espanya un lloc secundari en l'escala social , en haver aconseguit l'Església Catòlica Romana, en el Concordat de 1953
Les religions Desprès, és una opció personal dels contraents de viure en pare lla - d'acord amb les lleis civils- i és un es-
s'han volgut apropiar dels moments clau de la vida
ii en els acords ve rgonyants de 1979, el manteniment dels efectes civi ls del matrimoni canònic previstos en l'article 76 del Codi civil de 1888. Així, el nostre ordenament jurídic admet que un tema cabdal de la convivència es reguli per les lleis d'un Estat estranger (la Santa Seu) amb el que ha firmat un tractat internaci onal i, el que encara és pitjor. que en el matrimoni , els ciutadans es divideixin segons les seves creences. bo i esmicolant la unitat necessària de la república. Als països civil itzats -com a Espanya durant la curta vigència de la llei de 1870, derogada el 9 de febrer de 1875, i de 28 de juny de 1932, extingida amb la República, amb la prèvia derogació pels nacionalistes al març de 1938-, el matrimoni civil és obligatori i els cònjuges queden en llibertat de contraure o no matrimoni reli giós posteriorment allà on vulguin. Els nostres catòlics romans, per contra, per suposat els conservadors, però també els "progressistes", defensen a capa i espasa el privilegi del matrimoni concordatori , que ha sobreviscut a quinze anys de majoria parlamentària d'esquerres a les Corts Generals.
En un altre ordre de coses, al meu parer, resu lta patètica i intolerable la intromissió de l'Església Catòlica Romana, amb el seu "curset" i altres tonteries, en un afer que, en primer lloc, té transcendència constitucional - d'acord amb la forma política actual de l'Estat espanyol
deveniment que per creences o per tradició pot commemorarse a la Catedral de l'Almudena, però cal distingir la dimensió "púb lica" -en el Dret constitucional , pel peculiar càrrec del nuvi ; en el Dret civil . per la natu ralesa de qualsevol matrimoni- que correspon només a la Ciutat, de la dimensió privada, que cadascú pot organitzar a la seva manera, bo i sotmetent-se, si vol, a les més O menys sensates o rid ícu les prescripcions de qualsevol confessió.
La història ens mostra els tretze segles, com a mínim, de foscor cultural derivats de l'Edat Mitjana i els esforços que ha hagut de fer l'ésser humà per exercir la seva majoria d'edat, el que ha aconseguit, en bona mesura, perquè ha tornat a posar els seus ulls en Roma. Efectivament, en el matrimoni clàssic romà el marit no té cap poder legal sobre la seva dona i ambdós cònjuges són considerats en un pla d'igualtat absoluta. La dona conserva el nom de la seva família originària. No existeixen deures recíprocs en ordre a les relacions sexuals entre els cònjuges i el Dret renuncia a ficar-se en la intimitat de les seves relacions personals, per considerar inhumana aquesta intromissió.
Com contrasta aquesta idea de la civilització romana amb l'obsessió de les religions del Llibre pel que succeeix al ll it' Isabel Allende explica a Mi país inventado que la prohibició insistent a les joves a Xi le de que "se acostaran" va produir em-
34 7
8
barassos no desitjats entre persones que ho havien fet prudentment drets ' El ll ibre Consultor del Clero de J. Berthier (Barcelona, 1940) recomana complir el dèbit conjugal "ut vir incubus uxorem succubam et ad se conversam cognoscat" (per abreujar, "el missioner") , malgrat que accepta altres postures, per dedicar un grapat de pàgines a descriure els pecats
d'aquesta igualtat era que el marit i la muller mantenien la propietat dels béns que tinguessin en contraure matrimoni i dels béns adquirits durant el mateix. Cada un dels esposos podia disposar dels seus béns inter vivos i morti s causa i la dona no necessitava l'autori tzació marital en els actes en els que intervenia. Tots aquests elements s'han mantingut
comesos amb el propi cònjuge que revesteixen la mal icia de l'adul teri' La recuperació de la intimitat de les rela-
Un fet íntim , personal, pot exterioritzar-se,
integres a pocs indrets d'Europa. però entre el ls destaca Catalunya i la seva institució de la separació de béns. si es vol , davant la Ciutat
cians personals ha dei-xat molts màrti rs en el cami, sobretot dones, no ahir, sinó avui mateix, en la pervivència de les lapidacions per adulteri ; i no només a països subdesenvolupats , sinó a llocs tan propers culturalment a nosaltres com el Marroc o Xile que han de recórrer un llarg cami d'humanització del seu dret matrimonial. Encara la IV Assemblea Nacional del Moviment de Critica Radicat havia de detensar els dies 13- 15 de març de 1981, el divorci per mutu consentiment, en el sentit més ample d'aquest concepte i criticava la nostèlgia teocràtica de la jerarquia eclesiàstica.
El matrimoni clàssic romà és, en aquest sentit d'amotllar-se a la naturalesa humana, més un estat que un contracte i troba el seu eix configurador molt més en la voluntat lliure de viu re junts que en l'establiment d'un conveni generador d'obligacions. D'aquesta to rma, el matrimoni és la unió de dues persones iguals. La manifestació
Certament, ja Roma va experimentar ta tensió entre la concepció patriarcal d'Ulpianus per a qui "con nubium est uxoris iure ducendae facultas", la facultat de prendre esposa d'acord amb el Dret, i la concepció igualitària i humanista de Publil i Syrus que descriu com perenne coniugium animus, non habeas, facit, que la unió perfecta del matri moni la realitza l'esperit i i no el cos. Ciceró insistia en que prima societas in ipso coniugo est , que la primera societat és el mateix matrimoni . però la seva opinió era molt esbiaixada, doncs el seu interès es centrava en prendre-li els béns a la seva rica esposa Terència cada cop que ell feia fallida .
Malgrat que hem d'acceptar, amb els antics, que bona vincula nuptiarum.
sed tamen vincula , que són bones les lligadures det matrimoni , però que al cap i a la fi són lligadures, no resulta reconfortant contem-
plar com en ets dos moments estel·lars de ta civi lització, la Roma ctàssica i l'Europa liberal de la democràcia i dels
drets humans. el matrimoni es construeix sobre
el respecte radicat de la ll ibertat dels
cònjuges per conviure i per persistir o no en aquesta convivència?
Aquest és, en efecte, el matrimoni que es contrau davant la Ciutat, el que neix i es manté sobre l'autonomia de la voluntat i sobre la igualtat de cadascú i en el que, a més, la seva perdurabil itat i estabilitat no s'imposen coercitivament , sinó que deriven de l'afecte i de la responsabilitat.
M'agrada la idea, potser imprecisa, però de gran bellesa plàstica, que el matrimoni davant la Ciutat adopta més els perfils d'un estat -és a dir, de la situació en què es troben dues persones- que no els d'un contracte. Escau a la família la serenitat nascuda de la permanència pacifica en el temps dels vincles nascuts de la un ió lliure, mentre que resulta pertorbadora, en la meva opinió, la insistència en el contracte , sobretot si aquest s'entén com la font d'exigència de dèbits de qual-
sevol naturalesa. Per a mi , les fórmules antigues, com moltes de les religioses , de celebrar el matrimoni estaven i estan molt lligades a la seva assimilació a una compravenda de la dona, mentre que la fórmula del matrimoni davant la Ciutat és la de compartir els nuvis (que de forma natural i humana ja no haurien de ser forçosament home i dona, sinó simplement dues persones de diferent o del mateix sexe) , amb la gent que estimen , la realitat tangible de la un ió feliç dels seus esperi ts, un fet íntim i personal , radicalment íntim i personal, que, tanmateix, des de la seva exteriorització comporta 34 efectes jurídics que només a la Ciutat correspon regular, tutelar i, si s'escau, mediar en els conflictes o determinar-ne 9 la solució • •
SI no rec!clé$5lm cada YeQada
hI hauria més escombrarIes als
abocadors l ,'haurit'n dI' ¡t>r més
abocadors I aIxò ja es ~eu Que no
pot ser.
AI prIncIpI és una mIca pesat tenIr
tants cubells diferen ts per cada
cosa, però jo penso Que gràC ies
a aIxò estem protegInt el medI
ambIent.
Jo trobo Que redelar està molt bé.
Tu no?
ci monogl'¡1fiC Discernir
Josep Sellarès Antropòleg
En un món on els ciutadans cada cop més hem de decidir, votar, opinar i/o actuar respecte a fets que mai no veurem en persona, i dels quals mai no tindrem informació de primera mà, discernir allò que és raonablement cert del que és probablement fals, discernir qu ines són fonts d'informació fiables i quines no, s'ha convertit en un element cabdal de la política.
Ara bé, per discernir, l'experiència ens ha ensenyat que ens calen fonts de contrast, hem de poder veure els fets "en volum", només aleshores podrem intuir què és probablement fals.
Tenir, doncs, fonts d'informació independents i múltiples no és només re llevant, és essencia l per al bon funcionament democràtic. Avui a Espanya
Per a sort nostra i desgràcia seva , aquells que fem un ús massiu d' Internet, fa temps que hem descobert que el món no s'acaba al nostre quiosc, sinó que múltiples fonts, gratuïtes i altament fiables mostren una imatge, de vegades, ben diferent de la del discurs oficial. Però, malgrat això, no n'hi havia prou. El Prestige, la guerra d'Iraq , la propaganda econòmica i les posteriors eleccions mu
nicipals ens demostren que l'aprenentatge escolar i famil iar de confiança cega en la bondat de l'autoritat, la nul ·la cultura crítica d'una gran massa de ciutadans i, no ho oblidem mai , la mandra de pensar, funcionen d'una manera poderosa i escombren la capacitat de discernir allò que és cert i la font que és fiable.
aquestes fonts pràcticament no existeixen, els periodistes obliden constantment la necessitat de contrastar
Les manipulacions del pp Però l'autoritat per parlar com a tal (sense necessitat de comparació) , ha de ser transparent, s'ha de
ens van ensenyar que l'autoritat anava nua
les informacions des de diverses fonts, l'obligació de contextualitzar-les des del punt de vista històric, geogràfic o pol ític, o simplement citar les fonts (molts cops agències de noticies governamentals) .
El govern del PP, intel ·ligentment, va deduir que només calia una petita empenta i la capacitat de discernir hauria desaparegut.
poder comparar raonablement amb altres fonts i així contrastar i augmentar la seva "auctoritas".
Però 1'11 -M, després d'unes hores en què tots vam creure que tot s'havia perdut, l'autoritat , obviant la resta de part its, va cometre el més gran dels errors: va ensenyar que anava nua i els ciutadans, que com va remarcar un intel ·ligent psicòleg de moviments socials (professor
34 11
12
als EUA) buscaven una autoritat fiable sota la qual aixoplugar-se, van votar intel·ligentment a l'oposició.
Malgrat això, fin s a les properes eleccions generals de l'any 2008, hi haurà un debat soterrat que enverinarà la política espanyola, si més no a nivell de carrer, perque hi ha molta gent per a la qual el senyor Rodríguez Zapatero governa sobre els 200 cadà-
pacitat de discernir, perquè cap mitjà d'informació donava inportància als fets diari s, cap no informava de dades objectives, com ensenyava un video de Hay Motivo, cada cop més vidues tenien cabells blancs perquè no podien anar a la perruqueria .
No cal només reformar el Senat o la Corona, cal generar, ara mateix sistemes
d'informació indevers que li han donat la victòria electoral. És ben bé aixi? '
Cal impedir pendents i intocables (universitats, fundacions , etc.) , que garanteixin que l'apa-
noves apagades estadístiques amb més informació
Qualsevol perso-na amb informació independent, pot discernir que no va ser aixi. Només via inflació especifica (aliments), els jubilats en 8 anys poden haver perdut el 10% de la capacitat adquisitiva de la seva migrada pensió, només amb l'encariment dels pisos dos o tres milions de parelles joves poden haver perdut la capacitat de gaudir de la vida i molts pares un bon munt dels seus estalvis.
Hi havia molta mala llet acumulada, però to thom creia que la culpa era només seva, perquè tothom estava sol sense ca-
gada estadística que hem patit els darrers vuit anys no es torni a produi r, que garanteixin que els qui no tenen veu en tinguin , que el problema d'arribar a final de mes torni a ser un problema polític .
Si no, quan la sorpresa dels ciutadans davant de la nuesa del pp s'esvaeixi , mancats de la capacitat de discernir allò que és cert del que és fals , un bon gruix de ciutadans poden caure novament en l'ombra de la mala llet contra si mateixos i potser ara la foscor regnarà per sempre més a la Terra Mitjana •
•
el monogràtïC Quan poc és molt, i el que és petit és gran Reflexions a l'espera del desencís
Xavier Oomènech. Historiador
En aquests ultims dies hem assistit a una de les batalles més importants i audaces lliurades per la nostra jove, i a vegades no excessivament bella , democràcia. És probable que aviat sigu i oblidada en els annals ofi cials del nostre sistema polític -als guanyadors finals no els hi és grat governar amb deutes pendents, prefereixen pensar que només es deuen alguna cosa a ells mateixos, i finalment creure que és el pob le qui els hi ha de tributar gratitud-, però hi ha ll içons que va l la pena no oblidar. Sobretot pels de sota. Amb elles maduren i, en el fons, fan madurar tot el nostre sistema polític. Alguna cosa d'això ja hi havia en el crit "no ens fallis" amb el que fou rebut el nou poder constituït. Encara que foren altres crits, i al tres musi-
reali tzessin més enl là de les nostres fronteres, o que, fins i tot, no hi havia contradicció entre estar en contra de la guerra al mateix temps que es recolzava a uns nous messies guerrers, ja que ells represen taven la maduresa dels Caps d'Estat , mentre nosaltres manteníem intactes els nostres virginals valors, acomodats en els nostres negocis, el somni va acabar. I malgrat això, el que va seguir
no fou el despertar, sinó el malson. Davant d'aquesta veritat s'imposà la mentida. Mentida organitzada des de les altes esferes del poder. Mentida seguida pels seus acòli ts mediàtics, Mentida tan gran que fins i tot dins l'Estat va trobar resistències. Mentida que no pot ser definida d'altra manera que com és: un intent
ques, les que van determinar tot el que estava en joc durant aquelles jornades.
Els colpistes mediàtics han estat expulsats
del poder
de cop d'estat mediàtic. I si en aquells moments era difícil percebre la veritat entre tants orga-nitzadors de la confusió ,
Després dels pitjors atemptats de la nostra democràcia una veritat massa dolorosa es feia evident. Per tots aque ll s que pensaven que les "ga llines no tornen a la nit al corral ", tal com recordava Malcolm X durant la guerra del Vietnam, que podíem seguir vivint en la nostra bombolla de prosperitat occidental independentment d'aquells actes que en el nostre nom es recolzessin o es
si era difíci l veure-la sobretot en alguns lloc de l'estat , en el mateix centre de l'intent de cop d'estat mediàtic, van ser un grapat de persones els que treballaren, soterradament primer, per treure-la a la llum. Mentre els (des)informadors callaven o tronaven els seus enganys, preguntes senzilles foren formulades als nostres líders: qui eren els culpables? Remarcant que alguna cosa
34 13
14
de culpabilitat hi havia en ells mateixos, d'altra manera no tindrien perquè amagar la veritat, no haurien de fugir de les manifestacions que elts mateixos havien convocat. Manifestacions, i cassolades, que amb els seus crits i els seus ritmes ajuntaven dos fets, encara que no fos explícitament, que ningú no volia ajuntar, que cap líder, ni els de la principal oposició , s'atrevia a assenyalar: el terror i la guerra. O millor dit, en el
i que probablement no tornaran a votar, decidiren que s'havia d'acabar amb el malson. El que era increïble, impossible fins aquell moment, es va encarnar: els colpistes no perderen, foren expulsats del poder. Es va salvar la democràcia, però el que realment es va salvar fou la nostra dignitat com a éssers humans lliures. No lluitàvem per molt , no estava en joc una nova societat, ni tan sols una vida millor
seu ordre IUSt. la guerra i el terror. I això desencadenà els fets. Mentre els conspi radors contra la
Hem salvat la nostra dignitat i encara podem
tenir-nos confiança
per als que menys tenen, només la nostra llibertat de pensar lliurement. I movia a sorpresa veure mili-
ve ritat acusaven aquesta gent d'antidemocràtica. I algunes de les nostres organitzacions d'esquerra no sabien, afanyades a mostrar-se com a organ itzacions d'ordre , contestar-los , una petita marejada cresqué davant dels centres simbòlics del poder governant. "No es pot votar sense saber la ve ritat" cridaven, i amb aquesta petita certesa ja indicaven que la veritat era la mentida i que la mentida estava tenyida de sang, sempre ho havia estat, però ara ja era la nostra sang. Petites veritats que foren elaborades per gent corrent i que anaren més enllà, i amb més efectivitat, que qualsevol complexitat política. El poder intentava respondre i, amb cada resposta , més evident es feia la seva falsedat.
Desprès molts canviaren el seu vot i molts dels que no havien votat mai ,
tants dels moviments socials més radicals , barrejats amb persones normals i corrents , i com, conjuntament, percebien una realitat que no podia deixar d'impulsar-los: una vegada l'engany organitzat a nivells extrems hagués triomfat, no hi havia volta enrere. Seria el poder sense lligams, el poder que sabria que ja no hi havia límits en la seva vanitat, necedat i ambició. Era la possibilitat que un malson es tornés real marcant ja definitivament les nostres vides, i davant d'ella vam tornar a confiar en nosaltres mateixos, desconfiats de tot com som, i a refiar-nos dels altres, i aquesta reali tat ens va estremir de nou.
Val la pena seguir recordant: recordar què va fer cadascú durant aquells dies, recordar que encara podem tenir-nos confiança
i que els lemes d'aquelles nits són un tribut que
els governants deuen al poble.
•
cI monogl'à rir: Cròniques des del Foro El Bigoti passa a la Història
Quique Toledo. Educador
Després dels terribles esdeveniments succeïts a Madrid 1'11-M i del tomb en les eleccions del diumenge 14. la meva atenció es fixava en la guerra de dades desfermada pels senyors Zaplana i Acebes, amanida per les declaracions de la propera exministra d'Educac ió i Cultura, per les de la ja gairebé esborrada ministra en funcions d'Afers Exteriors, per les "espontànies" manifestacions dels joves lleons del PP al carrer Gènova, per les darreres remors de l'exalcalde de Madrid , o pels comentari s sobre el possible cop d'estat promoguts per vés a saber qui . El meu cap processava la informació procedent de la ràdio (ràdio,
arxiu adjunt i un senzill text: "Espanyols : Franco és mort ". Afegeixo l'arxiu perquè és digne de lectura, atès el seu caràcter històric innegable. Efectivament. All ò realment important (sense menysten ir en absolut els fets terribles del dijous anterior) era que es tancava una pàgina de la història d'aquest pais . Això m'ha portat a fe r la reflexió sobre el personatge que hem
tingut al capdavant del govern i el seu indubtable protagonisme en aquests darrers anys. Interessat pels meus propis pensaments, he regi rat en la meva memòria (i en algun Ilibrot d'història) a la
recerca d'uns paràbeneïda ràdio'), de la premsa (nacional i internacional), de la multitud de correus i missatges de mòbil , tot intentant posar ordre en les meves idees.
PRESIDENCIA DEL GOBIERNO metres que m'expliquin en poques paraules què dimonis ha fe t aquest senyor, desitjós de comparar-se amb personatges de la història. Posats a fer comparacions amb personatges històrics, la semblança que he trobat sobre el paper del senyor del bigoti en la història espanyola és un remix. una mena
Tot d'una, l'o rd inador va fer el soro llet de l'arribada de correu. El meu amic Paquito -sempre amatent a aquestes cosesm'havia enviat un missatge amb un
4782 REAL DECRETO 448/2204, de 15 de marZO, por el que se declara el cese de don José Maria Aznar López como Presidente del Gobierno.
De conformidad con lo dispuesto en los articulos 62 y 101 de la Consli tución y como consecuencia de la celebración de elecciones generales,
Venga a declarar el cese de don José Maria Aznar López corno Presidente del Gobierno , que continuarà en funciones hasla la lama de posesión del nuevo Presidente del Gobierno.
Dada en Madrid, a 15 de marzo de 2004.
JUAN CAR LOS R
34 15
Introducció al món de les assegurances
Autores: Lluís Bemúdez, Fernando Espinosa I José Luis Pérez
Editor : Edicions Universitat de Barcelona
Coeditor: Escola Universitària d'Estudis Empresariats
ISBN; 84-8338-463-9
Nurn. pag.: 352
Año ed.: 2004
Aeseña: El presente manual conslI1uye una breve pero completa Sinopsis del sector asegurador. En primer lugar, reallza un breve recorrido pOr los conceplos y principlDs fundamentales de los seguros, y posteriormente se adentra en la descnpcrón de los productos aseguradores y en sus respect ivos ramos de actlvldad. Finalmente, se describe brevemente la organización y la acllvidad de una empresa aseguradora.
En definitiva . es1e lexto es una buena opclón para aquellas personas que pralenden desenvolverse con soltura y garantías de exito en puestos tècnicos. ejecutivos y directivos de responsabilidad, en cualquier empresa que tenga cargos especializados en la gestión de los nesgos inherentes a su actividad.
Practicas en empresa. Diez experiencias reales de colaboración
--Prócticos en Empresa--
Coordinador:
Colección :
Editor:
ISBN:
Num. pag.:
Año ed.:
Reseña:
Agusli Casas Romea
Institucional num. 4
Escola Universitària d'Estudis Empresarials
84-923874-9-,
95
2004
En motivo del dècima aniversario del Programa de PrActiques ; Recursos Humans de la Escuela de Empresariales. el presente libra cumple un doble objetlva: en primer lugar. explicar la evolución y la !llosoffa de las pracl icas en empresa, tanta en la EsclJela como a nivel general ; y por otro, mostral las visiones de diez de las empresas que colaboran con el pragrama.
Mas información: Programa de Publicacions. Escola Universitària d 'Es tudis Empresarials. Telf. 934024461 Fax. 934024474. E-mail : resp-pub @emp.d2.ub.es
d'amanida que intentaré resumir en les següents ratll es .
Francisco Franco A més a més d'allò del bigoti, i de que
els dos són baixets (un cert complex?) , i de la seva ideologia i forma de vida compartida, i d'allò de la baraka (en so· breviure a l'atemptat d'ETA l'any 96) . la meva mare, una mena d'abuelita Paz, no hi veu res, així que jo tampoc.
El comte-duc d'Olivares El famós valido de Felip IV, arribat al
poder després del dessagnament dels fons de l'estat i dels casos de corrupció succeïts al llarg del periode del duc de Lerma (o siguí, els sociates). Les seves promeses de neteja es van trencar al cap del temps. D'aquí a uns mesos veurem què en surt dels calaixos de despatxos com els d'en Cascos, què va passar de veritat amb Gescartera, allò dels crèdits de la famílía Rato , allò del lli , all ò de la parada de l'AVE a Guadalajara (just en
el món, ens va sotmetre a dècades de guerres inútils que van provocar la ruïna i la fragmentació d'Espanya. ¿No va ser en el seu govern quan va esclatar la història dels Segadors? La seva visió d'Espanya-castellana, enfront de l'Espa· nya Plural (que existia aleshores i existeix ara) ha estat reproduïda pel senyor del bigoti com si es tractés d'una fotocòpia. El seu tancament ha estat a punt de provocar una fractura sense precedents. A veure si som a temps d'arreglar-ho.
Ferran VII Quan era candidat (més ben dit, he
reu) al tron, el príncep no deixava de llençar floretes a les idees de la 1I ·lustra· ció francesa, prometent tota mena de meravelles als ingenus demòcrates del seu temps. La seva arribada al poder va comportar un retrocés als temps medievals. El mateix va passar amb el senyor del bigoti , paralitzant tots els mecanismes de la democràcia i provocant un salt enre re en el desenvolupament del sistema
mig de la finca de la família de danya Esperanza Aguirre ... )
L'afany del comte-duc per ascendir dins la societat esta-
Casar la nena a l'Escorial , amb senyores amb mantellina
i cotxes de cavalls ...
pol ític d'aquest país. Sense comptar les mentides i manipulacions davant la vaga general. davant la
mental que ca racteritzava la dinastia dels Àustries podria comparar-se amb el fet de casar la nena a l'Escorial (les senyo· res amb mantellina , cotxes de cava ll s, retransmissió per la tele ... Un esdeveniment! ). Si això ho acompanyem amb el seu afany de protagonisme en la política exterior (allò de posar les potes al damunt de la taula del seu amic Geooorge, feliç i content de fer-se les famoses fotos del tri o de les Açores (el mundo es mío), dels reportatges fent footing , del pade l. .. el resu ltat és el d'un pretenciós infeliç. Res més. I pensar que es va senti r Grande de España .. . 1 No tinc més remei que referir-me al refranyer: dime de qué presumes y te di ré de qué careces.
El comte-duc, en el seu intent de mantenir o restituir el "lloc d'Espanya" en
LOCE, el chapapote , les mentides de Gescartera , les mentides del Yak-42, les mentides de la guerra, les mentides sobre el cas Nevenka, les mentides sobre les vaques boges ... I és que, com diria el refranyer: s'enxampa abans un mentider que un coix.
Torquemada És indispensable per entendre el per·
sonatge l'esperit credor de la Síndrome de Torquemada al que m'he referit alguna vegada. El seu Santiago y cierra España, el seu antieuropeisme, la seva punyetera mania d'uniformitzar el pensament i d'anatematitzar la dissidència. El seu caràcter ultraortodox (sense parlar de la seva senyora , la regidora, vincu lada amb sectes preconci liars) , el seu discurs menyspreador i insultant, la seva manca
34 17
18
de capacitat per at diàleg, el seu entestament en l'estudi de la religió catòlica finançat amb fons públics en un estat aconfessionat. .. Encara sort que se'n va , perquè jo em veia venir allò de les penitències públiques. Sense anar més lluny, viure a Madrid, amb l'Àlvarez del Manzano, s'havia convert it en una cursa
la dels altres, amb habilitats socials iguals a zero, ple de tòpics i prejudicis sobre tot allò que no és capaç de comprendre, com el dret a discrepar, el respecte per les minories i la cura de les formes. El que subscriu ha pogut investigar en els anys escolars del senyor del bigoti per poder constatar aquesta comparació.
per superar un doble tràfic: el dels vehicles i el de les processons.
La seva mania d'uniformitzar És veridic i la meva font és fiable (el va conèixer al cole).
D'a ltra banda, la cacera de bruixes (indispensab le per a
el pensament i anatematitzar la dissidència,
insultant a tothom Sigmund Freud Com a representant
un exercici inquisitorial del poder) ja s'havia posat en marxa des de feia anys, tot i que amb les iniciatives de la cultura contra la guerra més d'un estava esmolant els ganivets.
Godoy Un altre personatge, freturós per pro
mocionar-se i ascendir. L'anomenat (el nom fa gràcia) Principe de la Paz, va ser un mentider i un oportunista. Quan es va produir el famós mot in de Aranjuez, el va lent s'havia amagat dins un armari , que va ser allà on el va trobar el poble revoltat. Comparat amb aquest personatge, el senyor del bigoti ha recolzat una guerra i després s'ha amagat dar-rere del seu amic ame-ricà , i també ha donat la culpa als serveis d'intel·ligència de les seves manipulacions informatives després de 1'11-M .
Cristobalito Gazmoño
Llegendari personatge de contes i acudits, el tipic pesat que acusa i malpar-
de la psicologia i les seves aportacions al coneixement de la ment i de les desviacions de la conducta humana. L'ús rei terat d'allò que en psicologia s'anomena projecció com a mecanisme de defensa (això que tant li agrada dir, com als nens: "i tu més"), o culpar l'altre de fer el que un mateix faria (vostè posa els seus amics, i després ens col·loca el seu col·lega a Telefònica, per exemple) .
Carles V Aquesta semblança surt a partir de la
creguda i desmesurada comparació realitzada pel ja expresident davant d'un
prestigiós diari francès a escassos dies del tràgic esdeveniment i com a conclusió de la seva hipotèica glo-
riosa retirada . No van esclatar la
revolta dels Comuneros i la de les Germanies en el regnat de l'lmperator? El senyor del bigoti va aplicar una visió d'Espanya un pèl antiquada, no?, centralista, castellana
vieja. Per no parlar de la seva concepció del poder com a ordeno y mando, tol oblidant la importància del contrast i la negociació.
En la seva superada visió de treure 'ns del racó de la Història, el senyor del bigoti ens n'ha fet protagonistes de ple. I tant si ho ha aconseguit! A base de posar-nos dins una guerra el l tot sol (con dos cojones) i de ca rregar al damunt de les seves espatlles amb doscents cadàvers. Que li pesin! Que li pesin, per mentider, llepaculs i imperialista! Que li pes in per retrògrade i antidemòcrata' Com abans, la Història l'escriu el poble, la gent. Aquests dos-cents cadà-
vers han escrit la Història amb la seva sang.
Santiago Bernabeu AI meu amic Paquito, que em va pro
vocar la reflexió que us transmeto , li vaig contestar el seu missatge tot dient-li que mala sort. És madridista . Tots tenim un costat fosc. Segons que diu un altre col ·lega descaradament antimadridista , com el que subscriu, el Madrid només guanya la Copa d'Europa quan hi ha un bigoti en el govern. Sembla que en Rodríguez Zapatero. afortunadament, no es planteja aquesta possibil itat. Quedaria 34 horrible .
• 19
20
el monogràfiC Por
Xavier Bretones Llicenciat en Psicologia
Por! t quina por que fa ta pròpia parauta per ella mateixa quan és dita. Si no, feu la prova, i digueu en veu alta: POR!. I si , tot i així , no ho acabeu de veure clar, acosteu-vos per darrera a la vostra parella estimada i, gairebé a cau d'orella, digueu la maleïda paraula: POR. Això sí, retireu-vos ràpidament. No fos cas que la reacció defensiva, de la vostra parella , resultat de la por provocada per la paraula pronunciada pels vostres llavis, es giri en contra vostra d'una forma indefinida, descontrolada i difíci l de predir. Per això, es recomana anar amb compte no fos cas que la resposta nerviosa-muscular innata, present en qualsevol membre de l'espè
foc ... tot per evitar desgràcies sobre l'entorn, però especialment sobre nosaltres mateixos. És un dels mecanismes de supervivència dels que disposem. No és l'únic. S'aconsella i es recomana que els nostres mecanismes de defensa (sempre primaris i molt sovint automàtics) vagin ben acompanyats pel coneixement, la raó i, si voleu, la raó de causa. Atès que la por és un mecanisme nerviós que s'ac
tiva després d'un determinat estímul , el qual porta associat una determinada reacció , sense passar per les anomenades estructures superiors del sistema nerviós, allà on resideix la capacitat de consciència superior sobre un mateix i allò que
cie animal (no cal que sigui racional , perquè aquí la raó no hi fa res) , se us torni en contra, podent sortirne mal parats.
La por és la cara i la creu
l'envolta, i sobretot, allà on se si tua el centre de control de la nostra estimada Raó o capacitat de raciocini . d 'una mateixa moneda
O sigui , la por és la cara i la creu d'una mateixa moneda. Dit ras i curt , la por ens salva la vida, i la por ens l'amarga. Sense aquesta sensació, la nostra esperança de vida baixaria moltíssim, tant que potser fins i tot no existiríem. Perquè el mecanisme de la por és un mecanisme defensiu , d'autoprotecció. És aquell mecanisme que ens fa atu rar-nos , anar en compte, callar, posar uns estalvis sobre la taula després de treure l'olla del
Però per no confondre, aclarirem que la por no és la reacció a l'estímul sinó que la por és el que origina la resposta , la por és un mecanisme del propi sistema nerviós que li diu al centre responsable de les nostres funcions superiors, el discerniment, la cultura , l'associació d'idees o, com diem més amunt, la raó, que, aquest tema, per motius de seguretat, a aquesta qüestió no li toca. i per tant , s'activa un sistema d'emergència d'autoprotecció que consu -
meix molta energia inte rior i provoca una gran angoixa, tanta que estar-ne sotmesos durant llargs periodes pot derivar en estrès o depressió. Aquest sistema d'emergència actua provocant-nos una resposta d'evitac ió o fugida en uns casos, o d'immobilització en altres. Si evitem la por és senyal que tenim un coneixement del que ens espera: si faig això passarà allò que no m'agrada o no desit-
que ens passa sigui només un mal son, o que misteriosament ens tornem invisibles, o acabem assumint la si tuació, normalitzant el que passa fruit d'una alt ra sensació anomenada indefensió (no tenir o creure no tenir habilitats i/o recursos per canviar la situació).
Aixi, doncs, la por es manifesta de moltes maneres i també responem de diferents maneres. Per aixó, és important
saber com funciona jo, ni per a mi ni per a ningú , per tant no ho faig i me'n vaig a una altra cosa. Si fugim és que hem fet tard i l'única so lució és allunyar-nos tant com
Hem de saber minimament el seu mecanisme per poder dominar-la o acabar amb l'arrel del problema, i saber discernir
com funciona la por, per dominar-la
o acabar amb el problema
sigui possible del que ens amenaça. I si ens quedem immòbils és perquè la por és tan gran, que el nostre sistema nerviós central i no central queda col ·lapsat de tal manera que no troba cap sortida viable a la situació, cada centre de control autònom dicta la seva resposta , que es contradiu i compensa amb la d'un altre centre, amb el que el resultat no és cap altre que el de la criofixació, quedar glaçat de por, immòbil , esperant que allò
entre si quelcom ens fa por objectiva, o sigui per una qüestió externa a nosaltres, o és una por subjectiva fruit de la pròpia interpretació com a persones del que ens envolta.
Es important i útil conèixer com funciona la por perquè també es propaga i s'encomana. I si jo tinc por, i te la transmeto, tu tens por, i aixi successivament , amb l'ell té por, nosaltres tenim por, vosaltres teniu por, ells tenen por, i d'aquesta manera tenim por \
34 21
ci mOl1ogl'àfiC Mobil· ... litzats
Ferran Escoda. Periodista
L'atemptat d'aquest passat 11 de març i els esdeven iments posteriors que van culminar en les eleccions del dia 14, amb la coneguda victòria socialista , han generat força circumstàncies de reflexió. Van ser uns dies intensos, amb l'horror de la mort indiscriminada, amb la indignant manipulació informativa i amb l'allleujament d'una victòria de les esquerres al Parlament espanyol.
Un dels moments més significatius fou el de les concentracions espontànies davant les seus del PP que es va produir el dissabte previ a les eleccions. Eren prop de les sis de la tarda quan, al ca rrer de Gènova de Madrid , començaven a trobarse els primers ciutadans descontents. AI cap de poca estona passava el mateix al
més necessaris. La televisió es va saltar tots els codis ètics. L'excepcionalitat de la situació es va carregar les normes d'ac· tuació per a una situació excepcional. Els diaris van caure en el parany del xantatge governamental, amb els directors rebent trucades del propi president: "Convéncete, es ETA". Tots van caure en el discurs de conveniència, malgrat els indicis contraris. Només la gent, el poble,
mantenia lúcida la intuïció, que més tard es transformaria en ind ignació, en emprenyament col· lectiu davant la manipulació evident. Però els mitjans de comunicació no van saber-se espolsar la pressió que un poder espantat exercia.
La capacitat de convocatòria dels telèfons mòbils ja s'ha utili tzat en d'altres
ocasions, però carrer d'Urgell de Barcelona i en d'altres ciutats. La gran majoria arribaven convocats per un missatge rebut al seu telè-
Els diaris van caure en el parany del xantatge governamental,
però la gent mantenia lúcida la intuïció
gairebé sempre d'una manera fesliva i un xic pocasolta. Els flashmobs acostumen
fon mòbil. La ciutadan ia estava emprenyada per la desinformació, per la manipulació que el govern havia desencadenat. A més a més, es va produir un col· lapse informatiu.
Els nostres mitjans de comunicació, el periodisme en general , van fracassar en aquest moment critic -que és quan són
a convocar el personal en accions sense altra intenció que la de la pròpia convocatòria. Però en aquesta ocasió l'anomenat flash-mob fou producte d'una necessitat col·lectiva . La jornada de reflexió es va conve rt ir en jornada d'acció i els omnipresents telèfons mòbils es van convertir en protagonistes. Dos dies abans, en el moment de
34 23
24
l'atemptat també els telèfons mòbils foren els macabres protagonistes ... la seva connexió va servir de detonador dels explosius col·locats en els trens. Una trucada va servi r per matar i una trucada, també, servia per convocar el descontentament de la població. Es la tecnolog ia en la seva paradoxal amorali tat , el bastó que
Els mòbils, per exemple, serveixen per comunicar-nos o per matar-nos, la bondat tecnològica ve condicionada per l'ús que en fem. Cada novetat ens amaga un parany. Internet ens all ibera del monopoli de les televisions públiques. I qui ens allibera d'Internet? Cada "alliberament" tècnic és una nova presó que hem de desart icu
serveix per ajudar al coix o per fotre garrotada.
El món ens posa en noves situacions confl ictives que ens
Els alliberaments tècnics s'han d'omplir
lar. Els fets d'aquest passat mes de març han començat a dibuixar un nou futur, un futur que s'ha d'omplir amb la ideologia de
amb la pau i la solidaritat
obliguen a inventar respostes col·lectives. La democràcia i els drets individuals viuen sota la fragilitat d'aquests canvis.
la pau i la solidaritat. Només aixi la tecnologia serà una crossa benèfica per a la societat •
•
el monogl'àriC
Què ens ha deixat el pp en política social
Jardi Serrana. Gemma Martín Espai de Llibertat
Molta gent continua dient que el pp no ho va fer malament en alguns aspectes, sobretot els econòmics. Nosaltres ja vam exp licar en la campanya electoral al Parlament de Catalunya els nombrosos dèficits socials que ens havien deixat. Vicenç Navarro s'ha erigit, ell sol, en la darrera Irontera de la ciència i la consciència al se rvei de les classes populars. explicant, a tort i a dret, que el PP ho havia fet malamanent especialment en els aspectes econòmics. Fem-ne un repàs.
La despesa pública en protecció socia l s'ha reduït amb el govern del PP i. com a conseqüència, Espanya es troba a la cua d'Europa. Vegem-ne alguns exemples. En sanitat, hi ha ll istes d'espera de fi ns a quatre anys per a les intervencions
mitjana europea. Això significa que els estudiants de 14 anys tenen els coneixements dels estudiants de 13 anys de la Unió Europea . Els seus coneixements de matemàtiques, ciències i idiomes estan molt per sota de la mitjana europea. L'absentisme escolar és 20 punts per damunt del de l'OCDE al batxillerat i a la Formació professional. El nombre d'estudiants universitaris becats ha
disminuït. El fracàs escolar és un dels més alts d'Europa.
Respecte a les pensions, la si tuació ha empitjorat des de 1996. Hi ha menys despesa en pensions, malgrat que el percentatge de gent més gran de 60 anys és el mateix que a la Unió Europea.
Quan parlem de treball. hem d'esmenta r la precarietat del mercat laboral, que
afecta sobretot quirúrgiques. Les visites en l'atenció primària tenen una durada mitjana de 5 minuts perquè hi ha pocs metges. Hi ha
El pp ha reduït la despesa pública en protecció social
les dones i els joves de 16 a 34 anys, i és una de les més al tes d'Europa . La precarietat implica di
i, per tant, ho ha fet malament, també, en economia
hospitals que tenen fin s a sis llits per habitació. La majoria d'hospitals no tenen servei d'atenció geriàtrica .
En educació. els estudiants espanyols tenen un dèfici t horari setmanal a la secundària que, al cap del temps. es tradueix en un any menys d'escola que la
ficultats per a l'emancipació dels joves: no poden accedir a un crèdit hipotecari i endarrereixen la decisió de tenir fills. És el pais que té la taxa de fecunditat més baixa. Els treballadors espanyols cobren menys i tenen tres vegades més accidents laborals. El salari minim interpro-
34 25
26
fessional esta molt per sota de la mitjana europea.
La ll ei d'estrangeri a ha donat lloc a una si tuació insostenible per a la gent que arriba d'altres països: els que no poden regularitzar-se no cotitzen a la Seguretat Social, els impediments per al
lies facil itaria la incorporació de la dona al mercat de treball.
En conclusió, a partir de 1996, l'increment de la despesa social a Espanya ha estat molt lent i la distancia amb la Unió Europea. És a dir, hem passat d'un 24% de despesa social en referència al PIB
reagrupament familiar faciliten l'exclusió i la conflictivitat.
El preu de l'habitatge ha augmentat tres cops més que els sa-
Gescartera: 20.000 milions
l'any 1996 a un 19% d'enguany. També s'afirma que amb el PP no hi ha ha· gut casos de corrupció fosos per bisbes i militars
laris. Els habitatges de protecció social s'han reduït del 30 al 8% en 10 anys. Els joves són els que tenen més dificultats per accedir a l'habitatge.
Les dones de 35 a 55 anys pateixen un 300% més de malalties que el promig, degut a l'estrès. Moltes dones que voldrien incorporar-se al mercat laboral no poden per falta d'ajuda a casa o perquè tenen cura d'altres persones. El desenvolupament dels serveis d'ajuda a les fami-
com abans. El ce rt és que un dels múltiples casos de corrupció derivats de la gestió del govern del PP equival a tots els casos anteriors multiplicats per deu. Gescartera - bisbes, capellans i militars que s'han fos 20.000 mi· li ons de pessetes-, el cas del BSCH on el directiu Corcóstegui s'emporta 10.000 milions de pessetes, les stock·options de Telefònica, el cas Fabra a Castelló , les subvencions al lli de la Unió Europea. I, dissortadament , es podria continuar •
•
el monogl'à fiC
Les mentides de 1'11 de març
Antoni Castells Duran. Doctor en Economia
En les eleccions del passat 14 de març, el pp no tan sols va perdre la majoria absoluta sinó que, contra tot pronòstic , fou su perat en vots i escons pel PSOE. Aquest resultat electoral tres dies abans inimaginable - la incògnita es situava en si el PP mantindria o no la majoria absoluta- va ser degut, en primer terme, a les mentides del PP sobre l'autoria de l'atemptat de l'onze de març.
El govern del PP, en especial a partir de l'obtenció de la majoria absoluta, va fer de la mentida descarada i la tergiversació més abjecta un dels dos eixos en els quals fonamenta l'actuació política per atènyer els seus objectius. L'altre eix fou la criminalització de l'oponent, de tot aquell que no pensava com ell.
Mentí sobre el Prestige, sobre la vaga general, sobre les raons i el comportament dels "okupes",
Aquest seguit de mentides, però, no havien tingut per al PP un cost electoral important. com tampoc no havien tingut una repercussió electoral significativa els moviments d'oposició ciutadana contra l'actuació del PP, que es desenvoluparen majoritàriament al marge dels partits parlamentaris i dels sindicats oficials i que s'expressaren amb massives manifestacions i altres formes de rebuig .
La raó principal que tot plegat no es traduís electoralment es troba basicament, al meu entendre, en el seguidisme en uns casos i en la manca d'al ternativa o de coratge en altres enfront la política, les tergiversacions i les mentides del PP, que han mantingut la quasi totalitat de les altres formacions polítiques -PSOE, CIU, BNG, CC, etc. Això ho confirma el fet que, durant el "quatrienni negre", quan un
sobre els motius reals El pp va fer parti t s'ha oposat de forma clara i coherent als designis del PP, ha incrementat el seu suport electoral i ha fet reduir el del PP: cas
del transvassament de l'Ebre i sobre les seves conseqüències, sobre la vincu lació del
de la mentida descarada un dels eixos
de la seva actuació política nacionali sme no vio-lent basc i, darrerament, també del catal a amb els atemptats d'ETA, sobre les manifestacions contra la globalització neoliberal , sobre els motius i les "proves" per justificar la participació espanyola en l'agressió contra l'Iraq , etc.
del PNB-EA en les eleccions autonòmiques basques quan s'enfronta a la coalició PP-PSOE comandada pel primer, i cas d'ERC en les darreres eleccions municipals i autonòmi ques a Catalunya. Malauradament, en la resta de l'Estat espanyol no existí cap
34 27
Diputació Barcelona xarxa de municipis
partit que actués d'una forma semblant. Confiat en la seva impunitat electoral -excessivament confiat, tal com han demostrat els fets- el pp va tornar a mentir obertament respecte a l'autoria dels atemptats de l'onze de març amb la finalitat d'afavori r les seves expectatives electorals i perjudicar les dels seus oponents, criminalitzant-los en un o altre grau: directament a ERC - ara la seva bèstia negra- i també, com sempre, al nacionalisme basc no violent i
ja hi havia, i es coneixia, prou informació que la desmentia, equivalia a voler fer combregar als ciutadans amb rodes de molí , a considerar-los a tots plegats uns pobres imbècils sense cap mena de capacitat de raonament. Aquesta obstinació, que va provocar un ampli malestar al propi si dels cossos encarregats de la investigació dels atemptats, constituí una clara manifestació de menyspreu de l'Aznar i la seva banda envers tots els
ciutadans de l'Estat de retruc al PSOE per permetre a Catalunya l'acord de govern entre el PSC i ERC. Aquesta vegada, però, li va sortir el tret per la cula-
Qui s 'ha oposat al govern del quatrienni negre,
espanyol. Un greu insult que contribuí també a la seva der-
ha incrementat el seu suport electoral i n 'ha reduït el del pp
rota electoral. La vilesa que representà utilitzar la
ta. La mentida se li girà en contra dels seus interessos electorals i no tan sols no li permeté obtenir la majoria absoluta , sinó que, a més, li va fer perdre també la majoria simple que tenia pràcticament assegurada. A què fou deguda aquesta reacció? A continuació tractaré d'assenyalar els motius, al meu entendre, més rellevants.
D'entrada, cal recordar que tot té un límit , que es pot desconèixer on és, però que, ser-hi , hi és. Que sempre hi ha una gota que és la que fa vessar el vas quan aquest és ple , i, a més, en aquest cas no es pot parlar de go-ta sinó d'aiguat. Les mentides del PP i les dels seus mitjans de comunicació sobre l'atemptat de l'onze de març van fer vessar el vas de les mentides, tergiversacions i criminalitzacions que s'havien anat acumulant durant "el quatrienni negre".
L'entossudiment, l'obstinació a mantenir la mentida quan
mentida per criminalitzar altres opcions politiques i tractar d'obtenir guanys electorals, la manca d'escrúpols que signi ficà emprar la mentida per crear un clima de crispació entre la població del qual el PP creia que se'n beneficiaria electoralment, no tenia en consideració les greus conseqüències que podia provocar. Tot plegat va fer que força gent, la necessària per donar el tomb electoral , considerés prioritari impedir que el PP governés durant quatre anys més, al marge de confiar o no en el que pogués fer un altre govern.
Una vegada més, va ser l'oposició ciutadana espontà
niament, al marge de qualsevol consigna, de qualsevol partit o sindicat, i per diverses raons, així com la pròpia autodefen-sa, la que es mobilitzà per exigir la veritat i impedir una possible victò
ria electoral del PP. Aquesta mentida, però , va tenir tam-bé una altra conseqüència greu
34 29
30
i molt dolorosa: l'assassinat d'un forner de Pamplona pel simple fet de negar-se a posar un determinat ca rte ll en el seu establiment. Assassinat que fou executat per un policia nacional.
La salut democràtica del nostre país comporta exigir totes les responsabili tats que es desprenguin d'aquest assassinat, tant als executors directes com als seus
inductors. És a dir, tot Existeix una relació di recta entre aquest assassinat del forner pel policia i el clima generalitzat de crispació creat per l'Aznar i la seva banda - política i
L'assassinat el contrari del que fins ara han fet tant l'actual govern , com els mitjans de comunicació: tapar-ho, esborrar-ho, oblidar-ho, co-
del forner de Pamplona té a veure amb la crispació
creada per l'Aznar
mediàtica- arrel de l'atemptat de l'onze de març. El ls són els responsables, en grau d'inductors, d'aquest assassinat.
sa que ja es va fer durant "la transició" i que, entre altres coses, ens ha portat haver de pati r el "quatrienni negre" ,
•
l'entrevistA Joan Tugores Rector de la Universitat de Barcelona
Joan-Francesc Pont i Gemma Martin Espai de llibertat
Joan Tugores es llicencià en Econòmiques i en Drel. 34 Catedràtic de Teoria Econòmica és especialista en microeconomia i economia
internacional. Autor d 'una vintena de publicacions, ha estat president del Comitè de Normativa i Ètica Professional del Col ·legi d 'Economistes de Catalunya. 31
- A la contraportada d'Espai de llibertat hi posem aquell vell lema icarià. probablement de la colla de Narcís Monturiol, "Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu lorts, estimeu-vos i sereu feliços" ... Potser podria servir per plantejar quina és la funció actual de la Universital, d'una Universitat que viu el debat entre formar per a la cultura o formar per a les professions .. - D'entrada , ca l dir que l'inici de la frase encaixa perfectament amb el que és l'emblema de la Universitat de Barce lona - Libertas perfundet omnia luce: La llibertat difon per tot la lIum- i aquesta ha es· tat la funció d'aquesta institució que represento al llarg dels darrers cinc-cents cinquanta-quatre anys, lormar per construir la llibertat. De sempre, aquesta casa ha estat la dipositària d'aquest vincle entre la instrucció i la llibertat. D'a ltra banda, en aquesta tensió que s'ha plantejat ent re els objectius cu ltura litzadors i professiona litzadors de la Universitat no hi ha contradicció en el mig termini. sinó complementa rietat. La Universitat tan sols assumeix l'encàrrec que li fa la societat si respon a la vegada a ambdues
fites. No es tracta de lormar grans professionals sense cap mena de riquesa cultural, que no podran mai exercir de debò com a ciutadans, ni tampoc de dedicar-nos a una saviesa especulativa sense saber com articular-la en el món real , cosa que se ria poc Iructífe ra. Es veri tat que hi ha tensions i conflictes en el moment actual , però a mitjà i llarg termin i és clar que
s'han de resoldre alavorint la simultaneïtat de les dues visions.
- Un dels teus predecessors, a començament de segle Xx. col· laborava, com a rector de la Universitat de Barcelona, amb l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia ... Ara, un segle després. som aquí - la Universitat i la Fundació Ferrer i Guàrdia- i veiem com es pot col·laborar a l'extensió de la cultura. Ara . precisament, hem vist que l'Aula-capella era plena, dedicada als cursos per a la gent gran .. . - Es que seria una llàstima - i un malbaratament- que la Universitat reduís la seva tasca al segment de població d'edat compresa entre els divuit i els vint-i-quatre anys. Des de l'inici de la modernitat
32
industrial hem vist com els coneixements que té una generació queden depassats en més d'un cinquanta per cent en el decu rs de la generació següent, i això ha fet més evident la funció de difusió de la Universi tat que ha d'arribar als més am
frustracions, tot veient algú que és encara més dissortat... Com en els jocs romans hi havia aquells que morien i patien davant els ll eons, en comptes de l'espectador. Allò que respecta la societat, quan ho troba, és la cultura i la serenor, no
ples segments de la població. Es tracta d'incorporar aquest rol formador al nucli dur de la vida universi tària -com fem
La Universitat aquesta mena de comportaments mediàtics. No s'ha de confondre l'audiència amb l'èx it.
sempre ha treballat per unir la instrucció amb la llibertat
ara- contribuint a la difusió del coneixement més enllà dels compromisos estrictament acadèmics -en lin ia, d'altra banda, amb aquell precedent de la col·laboració en tre rector i Escola Moderna que heu esmentat i que superava el perfil acadèmic i oficialista de la Universitat de l'època. A més, la meva experiència personal és que no hi ha públic més agraït que aquest que omple a vessar les Aules de la Tercera Edat. Això és una tasca que reivindiquem amb orgull i que creiem que form a part de les nostres obligacions amb la societat.
- Això contradiu la idea segons la qual la cultura no està de moda i l'éxit és, només, sortir en programes de l'estil de Gran Hermano. Que la gent vulgui continuar formant-se, a qualsevol eda t, per amor al coneixement i no només buscanthi una utilital. és molt interessant ... - Però això no vol dir que l'èxit social estigui lligat amb el fet de sortir a Gran Hermano , per exemple. Potser es tracta que a la gent li agrada veure aquestes coses per superar les
- I realment estem aconseguin t que la Universitat sigui un espai per a la cultura? - No de manera tan satisfactòria com jo voldria. Fent autocrítica, cal reconèixer que les darreres onades de plans d'estudi, fa deu o quinze anys, han fet un cert mal el iminant moltes assignatures introductòries i de visió general i substituïntles per una sobreespecialització exagerada, omplint-ho tot de continguts massa especifics, en contra del que necessita la nostra societat, que són caps ben ordenats, amb fo rmació ampla i general que permeti anar absorbint els inputs can
viants que van derivant de la mateixa societat. L'excessiva especiali tzació no afavoreix allò que ha de ser la base i que anomenem cultura. Un dels grans debats que tenim ara a la Universitat cata lana, espanyota i europea, que és la inserció en l'espai europeu d'educació superior, és sobre la mi llor manera d'afavorir la combinació òptima entre els continguts de formació general , ciutadana, i els més especialitzats i professi onali tzadors . No hem de
repetir els errors dels darrers deu o quinze anys, que han portat a una imatge dels alumnes com a màquines de prendre apunts al llarg d'un nombre excessiu d'hores a la setmana, sense temps per fer la decantació de coneixements que és
als canvis, és a dir, que la gent tingui capacitat per anar absorbint les innovacions que deriven de la mateixa societat. Cada cop hi ha una convergència més gran entre les idees que la majoria defensem des de la Universitat i les demandes que ens
arriben del teixit sola base de la cultura , del capital humà. Des d'aquest punt de vista, les Universitats hem de fer l'esforç d'aprofitar l'oportunitat de la inserció en l'espai eu
No hem de confondre cial, especialment del teixit empresarial. Això és una bona no-
l'audiència amb l'èxit; la cultura i la serenor lícia.
es valoren cada cop més
ropeu d'educació superior per tal de corregir els errors d'aquests darrers temps.
- Hem viscut, doncs, una dècada d'hiperespecialització i ara hauriem de tornar a ... - A coneixements més generalistes. Aquest és el meu desig . En èpoques de canvis ràpids és el que la societat necessi ta i també el que el mercat comença a valorar: assimilar cone ixements canviants i tenir una ampla comprensió del món . Una visió massa especiali tzada té el risc de no saber assumir les noves dimensions, en tots els sentits, del món .
- En les relacions entre Universitat i societat què és el que demana la societat? - A l'inrevés del que alguns pensen, allò que cada cop més les empreses, per exemple, ens fan arribar és, precisament, la necessitat d'aquests caps ben ordenats, oberts a tots els coneixements, i no pas la de tècnics estrictament capaços de desenvolupar una so la feina especifica. Les empreses prefereixen aquesta primera formació ampla i culturalment sòlida, perquè volen reservar-se per a ell es mateixes l'última etapa de forma-ció més profes-sionalitzada, dins el seu àmbit específ ic. També se'ns requereix que la formació sigui adaptable
- En altres països el paper de la Universitat s'ha anat dis tribuint entre la Universitat pública i la privada. Aqui, la Universitat púbtica té el paper predominant. Això continuarà aixi? - Penso que sí, per poc bé que ho fem les Universi tats públiques. Com a mínim, a Catalunya, la confiança social en la Universitat pública continua sent molt gran. I la Universitat pot respondre satisfactòriament a aquesta confiança. En altres llocs d'Espanya potser hi ha alguns sectors de la poblaciò que atorguen valor a una certa diferenciació elitista , classista i per això la Universitat privada té un cert camp, per motius que a mi no em semblen ni massa presentables ni socialment defensables. Però a Cata lunya, afortunadament, com ja he dit, per poc bé que ho fem, el model actual persistirà durant molt de temps.
- Anem cap a la proliferació d'Universitats en el territori o cap a una especialització? - Segurament, ni una cosa ni l'altra, El meu escenari ideal seria el manteniment de l'actual nombre d'Universi tats públiques a Catalunya ... D'al tra banda, el
nombre de les privades ja ha superat el seu nivell òptim. El que sí que veurem, encara que no sigu i políticament correcte dir-ho, és una certa je-
34 33
DEIXA'T ENCISAR PELS MUSEUS DE SABADELL
exposicions • activitats • exposicions .9 JOCS D'ART 11 PREGUNTA SEMPRE PER FER
• Fins a l' 11 de jll liol Museu d'Art
• DISSENYADORS PER A UN MITE, HOMENATGE A TOULOUSE-LAUTREC
Fins al16 de maig Museu d'Art
n
:ImITe I!
lIame"lIf~.i
OULouse aUTl/eC
•
• DESCOBREIX LA JOIA DEL MUSEU, DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS Del 18 de maig al 20 de juny Museu d'Art i Museu d'Història
• • LA CREU ALTA . UN BARRI PLE D'HISTÒRIA Del 27 de maig al 31 de juliol Museu d'Història Del 28 al 30 de maig Societat Coral Colón
• PSICALípTIC, EROTISME I TRANSGRESSIÒ A LES REVISTES IL'LUSTRADES DEL PRINCIPI DEL SEGLE XX
Del 25 de maig a 1'11 de ju liol Museu d'Art
• • JORNADES DE PORTES OBERTES, TALLERS DE SAMUEL AN CIONES, NICHOLAS BERFORD, ANNA GARCIA I MARC NOGUE
Del 28 al 30 de maig Centre de Produccio i Creació Artística de Sabadell , La Nau
• LA TORRE DEL RELLOTGE DE LA FÀBRICA SAM PERE (1913) Del juny al setembre (dates per determinar) Museu d'Història · ---------------------------------------------
• SA MOSTRA DE CURTMETRATGES (30 NITS) Juliol de 2004 Pati del Museu d'Art
-JOCS
D'ART 1 _ .
•
•
•
A MÉS, EL DIUMENGE AL MATI PODEU PARTICIPAR A LES ACTIVITATS PER A FAMíLIES, VISITES COMENTADES, ITINERARIS .. , I, DEMANANT CITA PRÈVIA, A LES ACTIVITATS PER A INFANTS I ALTRES GRUPS,
rarquització, dins el sistema universitari europeu. Hi haurà una oferta homogènia de qualitat en els primers cicles i, probablement, una tendència a la diferència en els segons. Si l'Administració dissenya una oferta educativa de qua li tat , el mercat no actuarà, però si hi ha alguna man
un marc estructural sòlid que permeti enfrontar després els reptes dels canvis continus. Una altra cosa és si politicament i internament, dins la pròpia Unive rsi tat. serem capaços de resistir les dinàmiques privatitzadores que consisteixen a pensar que la meva assignatura ha
cança, aleshores el mercat generarà la seva alternativa ... L'ideal seri a que els primers cic les fossin molt generalistes,
L'excessiva especialització dificulta l'assoliment
d'una visió general del món
de ser, necessàriament, en el primer curs, perquè és molt important i perquè, d'aquesta manera, el
perquè ara n'hi ha cent trenta o cent quaranta i potser podrien reduir-se a un màxim de trenta o quaranta, de manera que totes les Universitats públiques poguessin impartir una bona part d'aquestes titulacions de primer nivell. Però en això no estic segur que els meus desitjos es facin rea litat ...
- I aixó ens torna a la idea de la Universitat com a focus de la cultura .. . - Si, clarament. Totes les Universitats haurien de tenir uns primers cicles molt més generalistes que en l'actualitat. Una part dels continguts genera li stes s'han de traduir en continguts culturals , de formació bàsica, deixant l'especialització per al final dels primers cicles i, sobretot, per als segons. Això és, soc ialment, més que desitjable. Actualment, l'imprès de preinscripció, que a Catalunya és el mateix per al conjunt d'Universi tats públiques, sembla una mena de Jeroglífic amb més de tres-centes opcions, la meitat de les quals ni un ciutadà mig ni un professional universitari no sabem exactament què són. No té sentit que als disset o divuit anys s'hagi d'escolli r entre cent quaranta camins alternatius i amb això es comprometi bona part de la vida laboral o professional. Es pot saber si t'agraden les tecnologies, els temes socials, les humanitats, les ciències de la salut o els experiments de laboratori i a això han de respondre els primers cic les, a una especia lització raonable als divuit anys ... Aqu est primer cicle ha de proporcionar
meu departament tindrà més poder ... Aquesta és una feina que tenim ara els universitaris i els politi cs , cadascú en el seu terreny, però la pressió social per anar en el cami COrrecte és, realment, molt clara .
- Una de les coses que es constaten és que la gent llegeix molt poc. No hauria d'incentivar més la leclura. la Universitat? - Si, certament. A mi , ja fa anys, se'm va demanar, per part d'una de les múltiples agències d'avaluació de la qualitat que tenim en el nostre entorn, que elaborés un informe sobre la qualitat d'una determinada titulació en diverses Universitats catalanes. I en un debat públic posterior, algú em va demanar que em deixés de rotllos i que definis un indicador de qualitat. Vaig dir -i ho continuo creient- que el meu indicador prelerit seria el nombre de It ibres en préstec de la biblioteca d'una Escola o Facultat dividit pel nombre de fotocòpies d'apunts fetes en el servei del mateix centre en el mate ix any. Amb això vull dir, efectivament, que s'està perdent la lectura de llibres i que la gent estudia no ja només amb els apunts de classe, no sempre de clara fiabilitat, sinó, de vegades, amb fotocòpies dels apunts dels altres. I això va més enllà de qualsevol plantejament raonable. Fins i tot he pogut constatar, passejant per au les de diferents centres, que, de vegades, la unitat de compte de la suposada dificultat d'una assignatu ra és el nombre de pàgines dels apunts o de les lotocòpies dels apunts ... I la setmana abans d'un examen es diu:
34 35
36
setanta pàgines d'apunts, divid its pels dies que em queden, doncs cada dia me n'he d'estudiar deu ... Hi ha moltes raons d'això i una d'elles és, segurament, causada per plans d'estudi que han encarcarat els alumnes en trenta hores de classe de promig, a base de prendre apunts, i sense temps material de reflexionar, d'estudiar. Una altra
d'altra banda, gairebé tot esta en els classics .. - És molt empobridor oblidar o menysteni r els clàssics. Fins i tot en àrees de molt ràpida innovació, en àmbits on es potencia la modernitat , els raonaments dels clàssics són absolutament impagables. En el meu àmbit més proper, l'eco
qüestió que s'hauria de revisar és la semestrali tzació de la docència. Abans, quan les assignatu-
Els plans d'estudi actuals i la semestralització
nomia, que no és ni molt postmodern ni molt antic, gairebé pots trobar les intuïcions bàsiques no ajuden a una formació sòlida
res eren anuals, entre octubre i març hi havia temps, si es volia , d'anar a la biblioteca, Itegir i treballar els dos o tres llibres fonamentals ... Ara el cu rs comença al setembre i a mitjans de novembre ja s'han de preparar els exàmens del primer quatrimestre. No hi ha temps material, molt sovint, per estudiar decantadament, amb serenitat, per tocar fins i tot materialment les obres clàssiques de la matèria que s'està tractant. Hi ha aspectes de la vida quotidiana de les nostres Universitats que no estem cuidant prou perquè pugui haver-hi lectura, serenor, treball personal. Podem dir que la culpa és de la societat, que la gent no llegeix, que els mitjans audiovisuals ho inunden tot , i parcialment és aixi, però la pròpia organització interna dels centres educatius ens fa responsables d'aquest fenomen .
- Ens agrada molt l'af.lusió que fas als classics, perquè l'esment als e/assics ha desapa regut no tan sols en els treba/ls universitaris sinó també en l'obra de molts joves investigadors i això vol dir que, probablement, no els han /legit, quan,
del funcionament dels mecanismes econòmics en Adam Smith i en Ricardo .. . Bé, i també en Keynes ... I un cert culte a la modernitat porta a l'error de partir sempre de zero i haver de descobrir sempre la Mediterrània. Cada generació creu que el món comença amb ella i això provoca errors estratègics en la investigació i també en la docència, realment molt notables. Potser forma part de la vanitat de la professió universitària i hauríem de reconèixer amb humilitat que som els hereus d'una cadena d'estudi que ve de fa molts segles en alguns casos i de la qual s'han derivat moltes coses de profit. Jo això ho veig cada cop més clar a mesura que envelleixo. Cada cop redescobreixo més el molt que havien dit els clàssics i cada cop ho
faig amb un plaer més gran.
- I ara que esta tan de moda això de fer /libres d'economia per a no economistes, si haguessis de recomanar dos /libres, quins serien? - Per a no economistes ... N'hauria de dir tres : La riquesa de les nacions d'Adam Smith, que continua sent un clàssic tot i el caràcter una mica feixuc
d'algunes parts; els Principis d'economia política de David Ricardo, que continuen sent insubstituïbles, i després, per entendre els problemes de l'economia d'aleshores i d'avui en relació amb el conjunt de la societat, sens dubte l'obra de Stuart Mill.
- I quan avalues la teva propia influència en la societat, què creus que influeix
vint els fills de les tenebres són més preclars que els fills de la llum. L'única forma de compensar-ho és que el nombre de fills de la llum sigui més gran que no pas el dels fills de les tenebres. I tot i aixi ... Per això dic que associar-se és un mal necessari, perquè conviu re i, sobretot, conviure democràticament té les seves seNituds, que podem enfrontar amb la cultura i amb un cert grau de maduresa.
més, la teva obra científica o els teus articles de premsa?
Associeu-vos, I enllaçant-ho amb la resta de la proposició , només et pots associar si tens un grau d'amor, d'estima, pels teus consorciats suficient com
- Evidentment, qualsevol dels meus articles. Un article a La Vanguardia , per exemple, té més re
per fruir de joves, i per tenir un futur
en el qual sigueu lliures
percussió - no impacte social, òbviamentque qualsevol de les coses que hagi fet de material docent o d'investigació. Això és el que penso a priori. Ara, a mesura que em faig vel l i em vaig retrobant per la vida amb una bona quantitat d'alumnes que he tingut - i te'ls trobes en els llocs més insospitats- te n'adones que hi ha una dimensió de la qual no n'ets conscient , i és el grau d'influència d'allò que dius a classe, que va més en llà del que sospitaries, I això em sembla molt pos itiu. Per això, malgrat que no tingui el mateix impacte que la premsa, m'agrada recordar com pot acabar d'influir el que ve del treball oral fet a classe, com s'acaba esculpint en una part dels qui t'escolten. Això m'ha sorprès agradablement.
- Hem començat parlant de la instrucció, el lema inicial que hem esmentat ... I si parléssim de l'associació i de l'amor? - Bé, jo diria que l'associació és, potser, un mal necessari ... Els que som profundament individualistes hem de reconèixer que associar-se és imprescindible per tal de ser forts. Fins i tot els qui no tenim cap mena de plaer intrinsec en el fet de ser forts, de vegades hem de recordar aquella cita biblica que diu que molt so-
per assumir les inevitables friccions de la convivència. I això és igual de vàlid des de les formes de parella més elementals, legalitzades o no, fins a les associacions aparentment més cohesionades per algun tipus d'ideologia forta comuna. Les associacions, tal com demostra la història , sorgeixen per ser forts i han de basar-se en una estima que permeti que el preu que es paga humanament pel fet de ser forts no sigui insuportable. Si no, realment és molt dificil.
- Fem una pregunta final dirigida a saber què aconsellaríeu als joves associats, que són bona part dels nostres lectors, pera no sé si ens atrevim a fer-la després d'aquesta resposta sobre l'associació .. - Bé, sense que ningú no interpreti que rectifico brutalment el que abans he dit, els diria que s'associïn especialment quan són joves, quan tenen força i energia, perqu è quan siguin més vells i vu lguin viure més sols i tranquils ho podran fer només en funció d'allò que quan, de forma associada i enèrgica, hauran aconseguit mentre eren joves. Per tant, associeu-vos, per fruir de joves i també, a més, com una inversió per tenir un futur en el qual sigueu ll iures de continuar associats o no ,
•
34 37
38
l'alwnl' Manuel Azaña La llibertat a Catalunya i a Espanya
Joan-Francesc Pont. Catedràtic de Dret financer i tributari (UB)
Ara, quan els portaveus pol ítics més irracionals s'escandalitzen de la presència de José Luís Rodríguez Zapatero al balcó del Palau el 20 de desembre de 2003 [potser un dels gestos més simbòlics i esperançadors d'aquest canvi presidencial], és més convenient que mai recordar que l'autogovern català ha trobat sempre la fratern itat republicana més enllà de l'Ebre. Manuel Azaña va pronunciar aquest discurs el 27 de març de 1930, al restaurant Pàt ria de Barcelona, en què associa les ll ibertats de Catalunya i d'Espanya, defensa la repúbli ca federal i no tem el supòsit que Catalunya "resolviera ella remar
por el amor a vuestra tierra -y gracias al estimulo de una tradición ilustre y también al de competir con los pueblos modernos mas adelantados-, han producido el gran renacimiento catalan, cuya culminación esta en vuestra propia cultu ra y en esta maravil losa ciudad vuestra. Pero ahora, trascendiendo esa imagen que en verdad puede obtenerse por media de la información indirecta y del esfuerzo
del propio discurso, he podido yo comprobar durante estos días la profundidad del sentimiento nacionalista catalan, la ingenuidad adorable de una multitud a la vez coherente y entusiasta, con un sentir
fundado en la ve-sola en su navío .... ". Precisament, els ciutadans de Catalunya, de tarannà laic i pro-
L'autogovern català neración por su tierra y por su lengua; la alegría y la gratitud só lo por-
ha trobat sempre la fraternitat republicana més enllà de l'Ebre
gressista, no senti ran mai l'impuls de segregar-se d'una Espanya capaç de parlar el llenguatge laic i progressista de Manuel Azaña.
Siempre había admirado a Cataluña desde lejos o en co rtas estancias en Barcelona, su civismo fervoroso, su viva sensibilidad para la cosa pública, su cohesión nacional. Cua li dades todas que, animadas por el irrevocable propósito de alcanzar la plen itud de la vida colectiva y
que habéis entrevisto la posibi lidad de sentiros comprendi dos y estimados; y así se me ha aparecido el al ma catalana verdadera, suave y trasparente como una perspectiva mediterranea, recatada , propicia a la efusión sentimental como el refugio de una cordi llera.
Tenía yo, o creía tener, la comprensión del catalanismo. Me habéis dado algo mas fecundo: la emoción del catalanismo ¿ Cómo percibir la diferencia? Esta claro: antes comprendía el catalanismo.
Ahora, ademas de comprenderlo, sienlo el catalanismo. La diferencia, para mi, es notable porque - ignoro si a todos sucede lo mismo- no sé hacer nada ni sirvo para nada si las casas que me ocupan no me emocionan. AI amparo de esta emoción, que me restituye un poca a mi inclinación comunicativa, quisiera deciros dos o tres casas que me parecen muy oportunas.
Nos habéis hablado continuamente -y
través de tantas vicisitudes históricas por un destino superior, común.
En aquella protesta, por tanta . no só lo nos manifestabamos en defensa vuestra, sina también en defensa propia, para barrar la manc ha que se pretendia echar sobre nuestro pais en una de las maniobras mas bajas de la dictadura. Nadie me negara que del fenecido régimen lo peor, a pesar de ser tan dolorosa toda lo de-
mas, era la clase de ha sida pura gentileza y amabilidad de vuestra parte el hacerlo as i- de gratitud por aquella del manifiesto a favor de vuestro idioma. Y en efecto,
"Para oprimir a vuestra patria
ra zones con que pretendia disfrazarse la tirania . Razones delirantes, ofensa perpetua al buen criteria, al entendimiento y
se tomaba como pretexto a ot ra patria ... "
en dias de dolor para todos, singularmente amargos para Cataluña, pensando en nuestros sentimientos maltratados -y a este maltratamiento se debe añadir los que le siguieron- queriamos deciros lo que era menester entonces para que os lIegasen unas palabras de animo y el testimonio de que no estabais solos. Pero bien miradas las casas no debéis agradece rnos nada, porque queríamos solamente cumplir con el deber elemental de exigir que os guardasen el debido respeto a la inteligencia y en ella a la personalidad de los pueblos que se manifiesta precisamente en las obras de la inteligencia.
Y esta lo queriamos hacer no de una manera fria o en virtud de un principio general, que podria aplicarse de la misma manera a cualquier pais lejano, sina con plena concienc ia de las realidades de Cataluña, de sus creaciones actuales y del rango que ocupa entre los pueblos peninsulares, unidos a
al sentida común. Por efecto de aquella estupidez padecimos, ademas de una opresión en cuanto ciudadanos, un agravio part icular en nuestra condición de castellanos. El rubor nos embargaba al ver que para oprimi r a los catalanes se invoca ban las casas mas nobles, profanada s por la tirania ¿ Vosotros os doléis justamente de que se oprimiese a Cataluña? Pero ¿no habiamos de indigna mos aún mas al ver que para oprimir a vuestra patria se tomaba como pretexto a
otra patria? ¿AI ver que nuestro idioma servia para promulgar en Cataluña unas leyes despóticas? ¿ Qué se cometia la indigna falsedad de lanzar contra est e pais la idea de una España incompatible con las mas sencillas y justas libertades de los puebios? Contra toda eso se elevó nuestra protesta. Yo no say patriota. Este vocablo que hace mas de un siglo significaba revolución y libertad ha venido a corromperse, y hoy
34 39
40
manoseado por la peor gente incluye la acepción màs relajada de los intereses publicos y expresa la intransigencia, la in· tolerancia y la cerrazón mental. Mas si no soy patriota, si soy español por los cuatro costados , aunque no sea españolista. De ahi que me considere miembro de una sociedad ni mejor ni peor en esencia que
y la de España son la misma cosa. Yo creo que esta liberación conjunta no romperà los lazos comunes entre Cataluña y lo que seguira siendo el resto de España. Creo que entre el pueblo vuestro y el mia hay demasiadas lazos espirituales. históricas y económicas, para que un dia, enfadandonos todos, nos va lviésemos las
las demàs europeas de rang o equivalente. Y es en cuanto espa· ñol que me anima el espiritu propio de un liberal que hallandose
"Si algún dia Cataluña resolviera rema r sola,
seria justo el permitirlo .. . "
espaldas como si jamàs nos hubieramos canac ida. Es natural que en tiempos de lucha establezcamos el
predeterminada en gran parte por inclina· ciones heredadas, las corrige, las encauo za hasta donde le permite el desinterés de la inteligencia.
La vocación que aqui se manifiesta no es mia, unicamente. sino también de mu· chos ot ros que sienten como yo la grave· dad del destino que pesa sobre la gente de nuestro tiempo. Todos nosotros. todos los que sienten como yo, han descubierto que al hablar y escribir en pro de nuestros objetivos liberales y renovadores se encontraban ante un desierto ¿ Oué sole· dad la de un español que aborda las cuestiones públicas en esta forma? Oueriamos revivir a España y se nos argumenlaba con los muertos. Queriamos mover a una multitud y sólo encontràbamos fantasmas ¿ Dónde està la came viva en la cual podam os prender la fuente de una emoción que a todos hace arder con el entusiasmo de trabajar en una obra fecunda? La alegria que me produce el contemplar vuestra catalanidad activa procede de esta : el catalanismo, o dicho de otra manera, el levantamiento espiritual de Cataluña nos ofrece la ocasión y el instrumento para realizar una labor grandiosa y nos situa en terrena firme para iniciaria.
Gracias al catalanismo serà libre Cataluña; y al trabajar nosotros, apuntalados en vosotros, trabajamos por la misma libertad nuestra y asi obtendremos la libertad de España. Porque muy lejos de ser inconciliables, la liberlad de Cataluña
inventario cuidadaso de lo que nos separa; pero serà también bueno que un dia nos ponga mos a reflexionar sobre lo que verdaderamente -no administrativamente , sma espiritualmente- nos une.
Yo conciba, pues, a España con una Cataluña gobernada por las institucianes que quiera darse mediante la manifestación libre de su propia voluntad. Unión libre de iguales con el mismo rango. para asi vivir en paz, dentro del mundo hispànica que no es menospreciable. Y he de deciros también que si algún dia dominara en Cataluña otra voluntad y resolviera ella remar sola en su navio, seria justo el permitirlo y nuestro deber consistiria en dejaros en paz. con el menor prejuicio posible para unos y otros, y desearos buena suerte, hasta que cicatrizada la herida pudiesemos establecer al menos retaciones de buenos vecinos . No se dirà que no say liberal. Pero si esta ocurriera, y en el momento que se presentase, el problema seria otro . No se trataria de liberación comun. sino de separación. No es lo mismo vivir independientemente de otro que vivir libre. Nueslro pais español es una prueba de lo que diga.
Planteadas las cosas en esos terminos de convivencia y de igualdad, castelIanos y catalanes lenemos una obra en comun por realizar que nos interesa a 10-dos por igual. Ha de reslablecerse el orden en la Penínsuta ¿Que orden? El de la justícia y del derecl1o. violados no sólo por la dictadura. sina también por el
Viu un dia al Fòrum. Del 8 cie m.tg .. 2G de 5.'embre del 2004,
... : :.. .
I\.lr..-tl/lua So.'ñ. l~ upi~1 mundi~l d~ ld dl~~rsil':u I .-1 dii leg enrTt ('ultul1"l ~ \r:IVt's d~ (l'ei ..spals ,in;c,c. Fb..-, mk tir' JO hKliiR'eS on Vlur:15 h,', 1lI~' dÍ\""IWs rOfllWS d <, cultUr.l' tll1retenimeuL Fo..- DIàhog.: Iln L'1; pal d~ debat' refk'x¡ó (I" ",hi d.- 1.soo poll<'nlS bllSGlrdU solucionI " Is probl~¡lI"'" dd ",'git' XXI. J ,_ CIutJrt, 'OI I\.lrrelona .\I'd prm;¡gomsta d'ul'O,;u(I"" ''''P'KI;o('\I' I ;rJtrestxptuSWn, arti'tique.
Fòrum Barcelona 2004, una trobad. que mouril el món,
..
18:10 Diàle amb Sarama 20:50 Circ Les Arts Sauts
\ 1 12:15 Exposoons. Guerrers de Xfan 14:00 Concert amb Stin
11: les 22:00 Concert Phi CoIllns 15:15 Festival del fVlar 16:30 Carinhos Brown •
www.barcelona2004.org Informació 902 24 2004
SOCIS
E'I endesa 7éle(iJ"im ~ @ TOYOTA
PAT RO C INADORS.
~ ,,,d'. /BERlA' "'
..M"1 c· , -" a aIxa
.. --
Forum BARCELONA
2004
42
Estado español moderno cuando màs parecía estar dentro de las normas constitucionales. Tenemos, todos, ante nosotros un problema politico en el cual se resumen todos los demàs. Se ha hablado mu
sina contra un Estada real. Vosotros , catalanes, maldecis muy justamente del Estada español; nosotros tambièn. Pera la frontera que divide a los amigos y enemigos del Estada español no es geogràfi
cho de la cu ltura, pero la libertad ha de anteceder a la cultura. AI menos para m í. La elevación cultural es una elevación del
"Si hemos de vivir juntos ha de ser en virtud
ca como la frontera lingüística sina social. Si el Estada español tiene acèrrim os enemigos en Castilla ,
de la federación ... "
hombre mismo. Mas es preciso empezar por ser hombre. Ha de crearse un Estada nuevo dentro del cual podamos vivir todos. A esta, liricamente, se suele lIamar revolución. Hemos de hacer saltar la clave del arco en el cual se cif ran todos los estigmas de la sífilis histórica que la estructu ra oficial española padece. El Estada ha de sali r de la voluntad popular y ha de ser la garantía de la libertad. A esta se llama República. Y si hemos de vivir juntos, catalanes y castellanos, respetandonos mutuamente, ha de ser en virtud de la federación y no en vi rtud del corrompido prestigio de instituciones extenuadas. Esta revolución que propugnamos no se dirige contra un Estada ficticio ,
también el Estada es-pañol ha ten ida - espero que no los tenga màs- amigos y valedores en Cataluña, es decir, gente que ha pospuesto su catalanismo libe radar a la preocupación fanàtica del interés de clase y se ha aliada monstruosamente con ese mismo Estado que debería considerar como su enemigo natural si escuchase su conciencia de catalanes.
En resumen: queremos la libertad catalana y la española. El medio es la revolución ; el objetivo la República, y la tàctica oponer una barrera inconmovible al confusionismo y a la bastardia. Si estamos de acuerdo en todo esta bien podemos esperar que nuestra visita a Barcelona serà inolvidable •
•
la creaciÓ
Xavier Torrent
44 Sense titol Ferran Mas
. '.
(
, •
* CC Memòria militant: una història de la Joventut Comunista de Catalunya
El projecte vol rescatar la història de la JCC de l'oblit -oblit on està immersa la memòria de l'antifranquisme, i especialment la lluita juveni l antifranquista front a la història de les grans organitzacions i dirigents- en el camí de la reconstrucció d'una memòria democràtica del nostre present.
La Fundació Ferrer i Guàrdia anima als antics militants i amics de la JCC a:
- enviar material , fotos, documents (originals o fotocòpies) - donar suport econòmic - escriure l'experiència i les pròpies vivències .
Direcció: Invest igador: Assessorament científi c:
Jordi Serrano Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Xavier Domènech, historiador
Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB (C EFID - UAB).
Amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Fundació Nous Horitzons.
Per més informació: Fundació Ferrer i Guardia
Avinyó, 44 Tel. 936 011 644 08002 Barcelona .
ffg @laic .org
lli b l'eS
Un matematico Iee el periódico
Paulos, John Alien Tusquets Editores; Col. Libros para pensar la Ciencia . Barcelona
Si el ministre d'economia diu que la Inflació baixa. ara és del 3% i el Irimestre passat era del 3,1%, és cert? Naturalment. diuen els periodistes ... Potser, diu el Sr. Paulos, perquè 3% és una mitjana estadística , per tant, depenent del marge d'error de la mostra utilitzada (pot ser del 0,2%), la inllació pot estar pujant. Exemples com aquest van assenyalant els errors més habituals i sagnants de la premsa diària. que fa que els periodistes i. doncs, els lectors caiguin en la manipulació que molts cops fan polítics o grups de pressió per defensar les seves tesis. Com, per e xemple, els errors
de coherència del subjecte matemàtic, com quan diem que el nivell de comprensió lectora dels nostres alumnes és molt infe rior al de la resla d'Europa. I no tenim en compte que a la resta d'Europa els alumnes són la tercera o quarta generació d'una població totalment escolaritzada en centres de qualitat , i en canvi, la nostra és la primera generació. Caldria , doncs, comparar el nostre univers estadíslic d'adolescents amb la totalitat dels adolescents de setze anys d'en fa trenta i, aleshores, decidir si el nivell de comprensió lectora ha baixat o no. Però no s'atura aquí, i també entra en el sempre relliscós tema dels ordres de magnitud, com, per exemple, quan associacions de dones diuen que 2.000.000 de dones pateixen maltractaments a Espanya ... Si ens aturem i calculem el nombre de dones
Ics l'ccomanacionS
aparellades amb un home de 25 a 55 anys, l'edat més 34 habitual dels maltractaments, ens adonarem que una de cada sis és maltractada, fet 47 que vol dir que a cada esca-la, com a mínim, no una sinó dues dones són maltracta-des. Com que obJectivament és fals, acaba anant en con-tra de la credibilitat de les nostres benvolgudes asso-ciacions. Podria parlar de més problemes matemàtics en les notícies, al voltant de la mala formulació, si no manipulació, de les preguntes de les estadistiques, que donen informació errònia en el fons pera certa en l'explicitació de les respostes, o simplement l'oblit de variables fonamentals a tenir en compte a l'hora d'anali tzar un fet. Aquest llibre és altament recomanable per a qualsevol persona que vulgui llegir la premsa amb una minima garantia i llibertat.
(J .S.C)
11I.'ll'IIïlJ-l (I.' 1 .'1'/'('/1 /11111"1'.'. a ....... fJf'iell-\ os I .... ('1'1./1 /01'1...:_ l '.'.:Ii/lll 'IJ-I (j.' l ,,{'n'l/ (dicu,'
moviment laic i progressista