lle g a naci allle g a la piuladissa identitària la llengua i el món del mar adagis i modismes...

Llengua

La piuladissaidentitària

La llengua i el món del mar

Adagis i modismes

malmesos

El deure de conèixer

el català i el dret

d’usar-lo

Nacionalnúm. 47

II trimestre del 2004any XIV4 euros

LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 2004 3

ED ITOR IAL

Els països de parla catalana hanaprès durament el valor de lesparaules, perquè han hagut de

defensar la seva llengua en cir-cumstàncies molt hostils. Durantsegles, el català ha estat prohibit a l’es-cola i ha estat exclòs de les institucionspúbliques amb la deliberada voluntat dereduir-lo a un ús vergonyant. Durantsegles també, s’ha privat la societatcatalana dels signes que la identificavencom a comunitat i s’ha dificultat així laintegració social i lingüística de les suc-cessives onades migratòries que hanarribat al país els darrers dos seglesamb el risc de fragmentar-lo en duescomunitats. No ho han aconseguit i, amés, afortunadament, aquestes cir-cumstàncies ens han fet un poble moltmés conscient del risc de perdre o d’em-pobrir la nostra llengua, molt més actiuen la seva defensa, i ens han fet tambévaledors convençuts de la diversitat ide la riquesa lingüística dels pobles.

Com a escriptors, sabem molt bé queel que els mots identifiquen i el quepoden expressar, no sols determinen unaobjectiva riquesa de l’idioma, sinó tambéla consciència del que cada un de nos-altres és capaç de conèixer i sentir.Sabem que aquest valor de les paraulesl’ha creat l’ús secular de l’idioma. Peraixò estimem aquesta llengua, perquèels seus mots tenen la riquesa que hihan aportat generacions de parlants quel’han emprada en els moments de goigo de derrota, i els sentits amb què l’hanenriquida els escriptors que, des delsorígens de la nació, n’han fet expressióde la comuna experiència humana.

Conservar aquesta llengua vol dirgarantir-ne un ús social generalitzat que,en les actuals circumstàncies polítiquesi socials, tendeix a afeblir-se. Quan espermet i fomenta que la llengua de lesIlles, de València i de Catalunya no siguiconsiderada una mateixa llengua, quanes considera que la riquesa lingüísticadel país pot ser tolerada però no fomen-tada perquè afebleix la unitat d’Espanya,quan les institucions i les personalitatspúbliques que representen tot l’Estatignoren sistemàticament l’ús del català,

quan els països de parla catalana són pri-vats de crear les condicions adequadesper a integrar socialment i lingüística-ment els immigrants, quan la globalit-zació tendeix a devaluar les llengüesminoritàries, cal que com a escriptors icom a ciutadans ens comprometem apreservar-la.

Una llengua que és a hores d’ara par-lada per quinze milions de ciutadans, ques’ensenya a les escoles, i amb la quals’editen 7.000 títols nous cada any, téfutur. Cal, però, que continuï essent eltresor comunicatiu i expressiu que hemheretat. El risc, compartit amb moltesaltres comunitats lingüístiques del món,d’empobriment de la llengua, és evident.Quan la nostra societat perd conscièn-cia del valor de la literatura en la for-mació de les persones, quan es menystéo s’ignora la cultura humanista, quan esbanalitza la comunicació pública de fetsi idees, quan s’afavoreix que la comuni-tat s’insensibilitzi davant el llenguatgegroller, quan els representants públicsno se senten obligats a un ús compe-tent del propi idioma, quan els escrip-tors no són conscients de la seva res-ponsabilitat en l’enriquiment de lallengua, quan es troben més barreresque facilitats en la difusió internacionalde la pròpia literatura, el valor de lesparaules es devalua.

Sortosament, el nostre país té unatradició centenària en què els ciutadanshan preservat l’ús social de la llengua,la literatura n’ha estat el primer baluardi els escriptors han contribuït a mante-nir-la, a prestigiar-la i a enriquir-la. Hocontinuarem fent. Per fidelitat a la nos-tra comunitat, per amor a les paraules,per poder-les compartir amb els qui s’in-tegren al nostre país, per poder-les lle-gar als qui ens succeiran, per fer-ne pontde comunicació amb altres llengües icultures, afirmem la nostra determina-ció de preservar el valor d’aquestesparaules. I, per això mateix, tambédefensarem el dret dels altres pobles icultures a utilitzar les seves llengües, apotenciar les seves literatures per aixígarantir la riquesa lingüística de laHumanitat.¨

Paraules i futurCom a editorial d’aquest número ens plau de reproduir, donat elseu interès i la consonància amb la línia de LLENGUA NACIONAL, elmanifest del Centre Català del PEN Club destinat a ser distribuïtals escriptors visitants del Fòrum de les Cultures de Barcelona.

LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 20044

SUMARI

Publicació i administració:Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)Dipòsit legal: B-35574-91ISSN: 1695-1697

Adreça postal:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.org

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor:Miquel Adrover, GabrielBibiloni, Rosa Calafat, Carles Domingo,David Casellas, Mercè Espuny, Joan Ferrer,Marcel Fité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras,Albert Jané, Bernat Joan, Lluís Marquet,Joan-Carles Martí, David Pagès, Víctor Pa -llàs, Carles Riera, Josep Ruaix, Màriam Serrà,Jordi Solé, Joan Valls, Carme Vilà

Producció: Jordi Ardèvol

Portada: Costa de Barcelona, segons lalàmina del primer atles de ciutats delmón, el Civitates Orbis Terrarum, editaten 1572 (MHCB).

La redacció no s’identifica necessària-ment amb les opinions expres sades en

els articles publicats.

LLENGUA NACIONAL és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quan en un

domini lingüístic s’ha produït una li -

te ra tu ra, veiem for mar-s’hi, i reg nar

per damunt de la llengua parlada

multifor me, una llen gua lite rària filla

d’un llarg i acurat tre ball de se lecció

i fixació; i això s’es devingué en les

terres de llengua catalana i els catalans

tinguérem la nostra llengua nacional,

on a penes tra s pua ven les di fe rències

dia lec tals de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

EDITORIAL

• Paraules i futur 3

SOCIOLINGÜÍSTICA

• La piuladissa identitària. Lluís Garcia i Sevilla 5• La diversitat linguística... Carles Castellanos i Llorenç 11• El perill de la deslleialtat lingüística passiva. Jordi Solé i Camardons 15

TRIBUNA

• Mal va qui mal comença. Maria del Pla 17• La llengua i el món del mar. Marcel Fité 18

LÈXIC

• Sobre «ésser» i «estar». Jaume Vallcorba i Rocosa 20• «Hi ha previst». Jaume Vallcorba i Rocosa 21• Notes mínimes sobre un paisatge: l’«omelic». Esteve Betrià 22• El «vavaisme». Josep Ruaix 23• La jurisprudència del Diccionari Fabra. Albert Jané 24• Sobre el mot «casc». Lluís Marquet 28• Els meandres dels rius. Carles Domingo 29

FONÈTICA

• Accents estrangers. Gabriel Bibiloni 31

MITJANS DE COMUNICACIÓ

• Com evitar expressions castellanes. Jaume Salvanyà 34• Adagis i modismes malmesos. Roser Latorre 35

DE PERTOT

• Parlar a la portuguesa. Quim Gibert 36

AMICS I MESTRES

• Entrevista a Jordi Carbonell. Rosa M. Puig Serra 37• El Quim Pomares que vaig conèixer. Agustí Barrera i Puigví 42• Lluís Carulla i la nostra llengua. Josep M. Ainaud de Lasarte 43• En el centenari de Josep Miracle. David Pagès i Cassú 44

BIBLIOGRAFIA

• Josep Maria Capdevila. Ideari i poètica. David Pagès i Cassú 45• L’autoestima dels catalans. Anna Porquet 45• La formació de mots. David Casellas 46• Ensenyar la llengua. Jordi Sedó 46

Una llengua, ultra un sistema decomunicació, és un identificadori una potent tecnologia social.

Totes tres funcions van íntimament rela-cionades, i fins i tot pens que la capa-citat comunicativa és una part, petita ifeble, de l’eficient tecnologia social quetota llengua és. D’altra banda, i encaraque les llengües humanes són originà-riament comportaments sonors, orals,pens que la seva escriptura no sols hapotenciat les funcions ja desenvolupa-

des per la part sonora, sinó que les hatransformades totalment i ha conferitaixí a la llengua escrita unes capacitatsenormes i insospitades per a la llenguaoral, tant per a bé com per a mal, comtotes les tecnologies.Són molts els vertebrats que s’iden-

tifiquen entre ells mitjançant senyalssonors, des de l’orca, un mamífer marí,fins a una multitud de petits ocells. Und’aquests petits, el lluer o lleonet (Car-duelis spinus), conviu amb nosaltresdurant l’hivern; és un ocell migrant, un«turista» de temporada baixa provinentdel nord d’Europa, i un simpàtic ocelletde color groc verdós, llistat de taquesterroses i amb la coa negra. Un lluervivint tot sol no sobreviu més enllà d’u-nes setmanes; tot sol no pot fer la fei-nada que li comporta viure, bàsicamentdues tasques: la primera, detectar lapresència de predadors i esquivar-los; ila segona, trobar aliment i poder-lo con-sumir sense haver de competir ambaltres animals. Per contra, aquesta fei-nada es pot fer en grup, i per açò els

lluers viuen en esbarts, grups organit-zats, de cinc a deu individus, per ven-tura el nombre màxim d’individus queun lluer pot reconèixer i distingir de laresta. La seva constant i eixordadorapiu ladissa és fonamental, tant per amantenir el grup unit com per a mar-car el seu territori. La piuladissa permetque els membres del grup se sentin pro-pers malgrat la interposició del fullami brancam dels arbres, i els permet d’a-visar-se mútuament de la presència d’a-

liment o d’algunpredador. Aquestapiu ladissa és pecu-liar i personal decada esbart, tot ique el sistema so -nor del lluer nopot emetre més de

vint piulades o«veus» diferents,com ara, «tiulí»,«pi», o «thre».De fet, cada es -bart només n’usaunes cinc, d’a-questes veus, co -sa que dóna milenars de combinacionspossibles de cinc piulades. A més a més,com que cada esbart usa cada veu ambuna freqüència específica distinta, cosaque fa diferents dos esbarts que emprinles mateixes cinc veus, tenim que elnombre de «dialectes» possibles per-met de fer una distinció molt semblanta la que els humans que parlen unamateixa llengua fan servir en funció devariacions territorials o socials. Sensdubte, doncs, cada esbart té una«sonoritat» especial i peculiar, una con-trasenya sonora pròpia.Però què succeeix a un lluer que

s’incorpora a un nou esbart? Ja hemdit que és molt difícil que un lluer totsol sobrevisqui. Els pollets que han

abandonat el seu esbart familiar o elsadults que s’han perdut s’han d’incor-porar peremptòriament a un nou grup.D’entrada, els nouvinguts són recone-guts com a externs simplement perquèpiulen d’una manera diferent. Aquestpiular diferent desencadena una plujade picades per part de tot l’esbart. Encircumstàncies normals, l’extern fuig,abandona el territori de l’esbart. En cir-cumstàncies experimentals, com aradeixant un lluer dissecat que estrafà,que piula mitjançant una casset quereprodueix una piuladissa diferent dela de l’esbart provocat, el lluer experi-mental dissecat és destrossat sense pie-tat. Fins i tot en altres espècies, com lamallerenga americana, n’hi ha prou dedeixar la casset que piula en «estran-ger» perquè l’aparell magnetofònic

sigui fet trossos. Si el lluer intrús insis-teix a formar part de l’esbart, seguiràtot un calvari de picades, fugides, temp-teigs d’aproximació, simulacions defugida, i, sobretot i com a conseqüèn-cia de tota la descàrrega d’estimulaciónegativa provocada per la pluja de pica-des, anirà aprenent a piular com el seunou grup. Només llavors, en haver aprèsa piular com l’esbart, serà acceptat i escomportarà, a partir de la seva assimi-lació «lingüística», com un membremés, amb una jerarquia determinada,que podrà augmentar o disminuir, comper a la resta dels membres del grup.És ben clar que els grups humans,

des de la família fins a col·lectivitatsmés àmplies, mostren també, en parlar,


SOC IOL INGÜÍST ICA

La piuladissa identitària

LLUÍS GARCIA I SEVILLA (MlEC)

una «sonoritat» peculiar que distingeixels uns dels altres. Aquest fenomen noés sinó un cas particular de conformi-tat social, perquè els grups no sols «piu-len» igual, sinó que també s’alimenten,pensen, es vesteixen, etc., d’unamanera molt semblant, tot i queaquesta conformitat no anul·la lespeculiaritats individuals. Hom ha parlatde mimetisme o de gregarisme, decapacitat d’imitació, de necessitat desentir-se com els altres, etc., per expli-car la conformitat social; però els expe-riments assenyalen altres explicacionsmés en línia amb els me ca nismes quehem vist en els lluers.Molts fundadors de sectes, molts

«rentadors de cervell», molts nego-ciants, molts polítics, molts diplomà-tics... coneixen empíricament les reglesper a «doblegar» la voluntat d’unapersona mitjançant la pressió d’ungrup; doblegar-la fins a fer-li acceptarcoses que van contra la més elementalde les evidències i, naturalment, de lesseves creences i conviccions. I de quètracta aquest mecanisme «doblegador»de voluntats? La pressió del grup és fonamental-

ment pura i simple agressió, com tambéés agressió la que fan els lluers damuntels externs, i, com en el cas dels lluers,també formar part d’un grup té avan-tatges; ara bé, l’agressió dels humansés més poliforma, més rica en matisos,més variada en procediments: no hande reduir l’agressió a l’atac, a l’agressiófísica o violència, al cop de bec; elshumans tenen moltes altres possibili-tats, des de la ridiculització fins al sub-til sarcasme, o des de la indiferènciafins a la passivitat de no prestar aten-ció. D’altra banda, els humans hanexperimentat en moltes situacionsanteriors, durant molts d’anys i des delnaixement, la força envers la confor-mitat d’un grup, i per açò es doble-guen ràpidament. L’educació, la socia-lització, no són sinó en gran part elproducte de la conformitat social. Enquasi tots els casos el procés de con-formitat social és suau, perquè és con-tinu i exercit per diferents col·lectius ien diversos contextos.Entre humans, la majoria no és sem-

pre i simplement el major nombre, sinóque fa referència al poder, i entenemper poder la capacitat de modificar elcomportament d’altri. És com quanhom afirma que, a la guerra, el majornombre de soldats sempre guanya el

nombre menor, però hom afegeix ràpi-dament que un soldat armat amb taleina equival a tres de desarmats. Moltprobablement el domini general que dela nostra societat tenen els homes,paral·lel al que tenen els mascles en lamajor part de societats de vertebrats, haestat originat per la diferència físicaentre els cossos i la força muscular entrehomes i dones en favor de l’home.Encara més, en un orde jeràrquic fet «acop de crits», la veu masculina no sols

és més potent que la femenina, sinóque produeix més sensació de volumfísic, de grossària, perquè és més sonorai de menys to; un poc com l’efecte d’unclàxon de camió gros portat per uncotxe petit. I d’aquest domini masculí,falsament en grandit, s’origina l’actitudde considerar la masculinitat superior,en tots els sentits, a la feminitat.La potent pressió conformadora que

s’exerceix contínuament damunt de totsnosaltres és la causa de l’escassedat delpensament anomenat independent,d’aquella manera de pensar que implicael fet d’aplicar la intel·ligència només adades contrastades i controlades pelsubjecte mateix, deixant de banda, perdefinició, les opinions, les creences, elsinteressos, etc., provinents d’altres per-sones.Segons els dialectòlegs, a les Bale-

ars la iodització no ha estat connotadacom a bona ni com a dolenta, i aquestamanca de conformitat social l’ha esta-bilitzada sense canvis importants. Percontra, al continent, la iodització abansera molt estesa dins el parlar catalàoriental, però les classes altes, les per-

sones amb més jerarquia social de Bar-celona, la ciutat capital, es tornarendecididament lleistes, pronunciant enaquests mots distintivament el so pala-tal, i la seva pressió conformadora co -mençà a estendre’s progressivament atota la resta del territori, arraconant iposant en regressió la iodització. Elsdialectòlegs han recollit frases ridiculit-zadores dels ieistes: «els de la paia al’ui», «els de l’agúia al paier», o, exa-gerant el fenomen, «els que trebaien itenen canaia». Però és molt difícil reco-llir les mirades de desaprovació, elsgestos de menyspreu, les renyades del’avi a un infant que no acaba de dirbé les coses o la «desesperació» d’unamare per una filla casadora que pro-nuncia «vulgarment», provocats percometre la incorrecció de la iodització.No en dubteu, totes aquestes des -càrregues d’estimulació negativa sónles que bàsicament han conformat, icontinuen conformant, la pronúnciasocialment correcta.És ben coneguda, i per tant no m’hi

referiré gaire, la gran capacitat lingüís-tica dels infants, de manera que, enlínies generals, fins a vuit anys d’edat,«enganxen» la sonoritat de la «piula-dissa» del lloc. I per aquesta «sonori-tat» peculiar seran reconeguts i ads-crits a un grup, i avaluats –és a dir,titllats– amb els defectes o les virtutsque hom atribueix al grup i no a lesper sones concretes. La progressivaman ca d’adaptabilitat fa que les per-sones no es puguin «enganxar» inde-finidament a nous grups; per açò ro -manen ancorades a un grup, que éspercebut pels altres. Hem sentit a dir tantes de vegades

que una llengua és un sistema de co -mu nicació, un sistema perquè la gents’entengui, que no reflexionam que ensrelacionam amb les persones que ensinteressen i no amb aquelles amb quiens podem comunicar. Si bé puc mar-car molts de números de telèfon i co -municar-me amb qui despengi, m’inte-ressa obtenir un telèfon per a parlaramb una persona concreta. Si una per-sona m’interessa, encara que no tin-guem un sistema lingüístic comú, jam’espavilaré, ja trobaré un sistema decomunicació.De tots els marcadors, el més potent

–i de molt!– és la llengua o la parla.Conten que quan Guillem d’Efak, el

poeta i cantant negre de Manacor,anava a un bar, li solien demanar què



Ens relacionam ambles persones que

ens interessen, noamb les que ens

podem comunicar

volia en foraster, i ell contestava encatalà. Una vegada l’amo li replicà:«Germanet, si no us sentís xerrar, hau-ria jurat que éreu negre.»A diferència de la resta d’animals, els

humans, en néixer, són incapaços devaler-se per ells mateixos; els cal un llar-guíssim aprenentatge fins a arribar al’adultesa, a la independència vital.Com més desenvolupades esdevenenles societats, més llarg i exigent es fa elperíode d’aprenentatge, i les institu-cions socials es veuen abocades a regu-lar-lo més i més per tal d’evitar unmajor nombre de fracassos, fracassosindividuals que cal esperar que aug-mentaran amb l’allargament i la duresadel procés. Durant aquest procés llar-guíssim, els humans aprenen de tot,des de rols molt complexos, com arales diverses formes d’estimar, fins ahabilitats molt específiques, com arapreparar un soparet a corre-cuita oconnectar-se a una adreça d’Internet. Itot aquest aprenentatge és fet dins unambient sonor, lingüístic, determinat iusant una llengua concreta com a vehi-cle d’instrucció. No és gens estrany,doncs, que el marcador lingüístic siguiel més potent, més que no pas la raça,el sexe o qualsevol altra característicabiològica, perquè podem inferir moltscomportaments, hàbits, expectatives,actituds, etc., de la persona en qües-tió. Dit a l’inrevés: en la pronúncia,gramàtica i vocabulari d’una personahom hi pot reconèixer l’edat, el lloc denaixement o de residència prolongada,els interessos professionals, el nivelleducatiu, etc. I aquesta avaluació ésmolt complexa, perquè reconeixem elparlant com a membre de diversosgrups alhora.La llengua o la parla, en quant el

més potent dels marcadors, és l’idioma,mot provinent del grec que significa«propi, peculiar o privatiu»; en defini-tiva, significaria «identificador sonor».En anglès la tipificació idiomàtica és benclara: Frenchman significa literalment«home d’idioma francès». És la perti-nença a una societat allò que l’idiomadelata, perquè un humà tot sol, sensepertinença a una societat, no existeix,és una pura ficció especulativa. I aquestsentiment de pertinença forma part dela identitat nuclear d’un humà, com lamasculinitat o la feminitat. El fet que hihagi trastorns en l’adquisició d’aquestaidentitat nuclear, la majoria de vegadesper intervencions socials anòmales, no

vol dir que en la major part dels ca sosno sigui un procés ben normal i pre-dictible. És cert que entre nosaltres hiha transnacionals, és a dir, personesque objectivament són catalanes encaraque se sentin d’una altra pertinença,de la mateixa manera anòmala que faque hi hagi transsexuals. L’existènciad’un nombre elevat de transnacionals,superior al que caldria esperar delserrors a l’atzar de tot procés complex,només demostra la presència i l’actua-

ció de fortes pressions de conformitatsocial anòmales.En el seu comportament social, la

gent mira d’establir relacions amb lespersones que li resulten atractives. I l’a-tractiu que experimenta una personaper una altra és directament propor-cional al grau de semblança entre elles,de manera que, com més augmenta elnombre de característiques comunes dequalsevol tipus, més creix l’atracció del’una per l’altra i viceversa. Només hi hauna ben esperable excepció: la de l’a-tracció heterosexual o reproductora. Enaquest cas l’atractiu màxim es presentaquan l’altra persona és igual en tot lle-vat del sexe i de les actituds sexuals. Enla resta de casos, la similitud en tot pro-voca l’atracció màxima. És allò de «els

nins amb els nins i les nines amb lesnines», tan impossible de combatre pelsmestres entestats a mesclar tots dossexes en els jocs del pati de l’escola.Quasi mai no fallarem si pronosticamque el millor amic d’una persona adultaés la persona del seu ambient més sem-blant a ella. I enmig de tota aquestadinàmica social, l’idioma, en quant elmés potent dels mar cadors socials, ésprobablement el més poderós creadorde lligams afectius i amistosos entreles persones. El raonament és bensenzill: 1) L’atractiu d’una persona peruna altra és directament proporcio-nal a la semblança entre les personesimplicades. 2) L’idioma és el millorpredictor de molts comportaments,hàbits, des dels alimentaris als higiè-nics, valors, actituds, expectatives,rols, etc. 3) Les persones, en la majorpart dels casos, han estat reforçadespositivament, una vegada i una altra,per l’establiment de relacions reeixi-des, basades en semblances d’expec-tatives, de concepcions de l’amistat,de l’amor, de la família, de la feina...;en definitiva, de la vida en general.Així, doncs, no ens relacionam amb

els qui parlen la nostra llengua perquèens són més propers físicament o per-què ens hi podem entendre, sinó per-què ens cauen millor, ens agraden més,ens hi sentim més de gust. Quan estamenrevoltats de molts parlants de la nos-tra llengua i, lògicament, triam al mésfinament que podem amb qui hemd’«invertir» els nostres esforços socialsd’aproximació, no ens adonam quetambé feim una tria idiomàtica, fona-mentalment per la parla; emperò, quansom dins un ambient «sonorament»estrany i estranger, lligam immediata-ment amb els del nostre idioma, enaquest cas llengua, encara que al nos-tre país no faríem el mínim cas de lapersona en qüestió. Aquest poderósatractiu social, confirmat una vegada iuna altra, ens genera una valoració moltpositiva del nostre grup i del nostreidioma. És tediós de comprovar senseexcepció com els poetes, de qualsevolllengua, qualifiquen el seu idioma usantmots absolutament saturats positiva-ment en el primer factor del diferencialsemàntic, l’avaluatiu: dolç, seductor,melodiós... Per cert, el diferencial se -màntic fou descobert molts de seglesabans per Ramon Llull. Lul·lianament,diríem que els poetes descriuen el seuidioma usant mots composts just de



No ens relacionamamb els qui parlen la

nostra llengua perquè ens són méspropers físicament operquè ens hi podem

entendre, sinó perquè ens cauenmillor, ens agradenmés, ens hi sentim

més a gust

«bonesa».«Ja està!: és mallorquí i havia de

treure com fos una referència a RamonLlull», podeu haver pensat. I teniu raó,perquè aquesta bonesa, subjectiva per-què sols és constatable per als del propigrup, es tradueix cap enfora, cap alsaltres grups, en circumstàncies normals,en orgull de pertinença, i pot degene-rar, en altres circumstàncies, en menys-preu envers els altres. Tenim, doncs, que la comunitat, la

societat o el grup lingüístic, idiomàtic,o nacional, o com vulgueu anomenar-lo, presenta una forta uniformitat enmoltes de característiques culturals,diferint d’altres grups semblants, demanera que podríem parlar d’un caràc-ter o personalitat nacional. Això ésdemostrable mitjançant l’estudi de larelativitat lingüística (o manera diferentde veure i concebre el món en funcióde la llengua emprada), o mitjançantl’estudi de les actituds etnocèntriques opropensions a avaluar i jutjar les altrescultures a través de les «ulleres» de lapròpia. Quan aquest judici de les altrescultures comporta menyspreu i fins i tothostilitat –fenomen que malauradamentes dóna comunament–, parlam dexenofòbia, d’odi als estrangers. Tot aixòés ben conegut, encara que caldria afe-gir-hi el «cronocentrisme», semblant al’etnocentrisme (o propensió a conside-rar que les institucions i les organitza-cions socials sempre han estat com lesobservades ara, en els temps actuals) oencara més fort que aquest.La sensació subjectiva de ritme

sonor, una autèntica il·lusió auditiva,seria funció de la tonicitat dels mots dela llengua del subjecte. Ja fa temps quese sap que presentant tres sons seguitsexactament iguals a parlants de llen -gües d’accent fix, com ara francesos(amb llengua de mots aguts), polone-sos (amb llengua de mots plans) i txecs(amb llengua de mots esdrúixols), cadacol·lectiu sent un dels tres sons mésfort, d’acord amb l’accent de la sevallengua. Així els txecs perceben més fortel primer so, els polonesos el segon i elsfrancesos el darrer. Per açò als manlleusque fa el txec els canvia l’accent d’acordamb el seu, com fa el francès, que elstorna tots aguts, o com feim nosaltres,que els accentuam com sembla que hade tocar segons la nostra peculiar toni-citat. En segon lloc tenim les onoma-topeies o imitacions sonores de renouso sons naturals, que si bé, en general,

s’assemblen en totes les llen gües,també presenten importants variacionsen funció de cada una. Així els cans, pera nosaltres, fan «bub-bub», per alsespanyols fan «guau», per als france-sos fan «ouah! ouah!», per als angle-sos fan «bom-wow» i per als alemanys,«wau! wau!», o la campana, que enanglès fa «ding-dong» i en alemany,«bim-bam». Cada llengua, doncs, ambels seus propis recursos fònics tractariad’imitar tan bé com pogués certs sons

tal com els senten els seus parlants, per-què la pròpia percepció del so a imitarja es trobaria deformada pels hàbits depercepció auditiva dels parlants; lesonomatopeies serien també autènti-ques il·lusions auditives experiencials,privatives de cada llengua. En tercer llocla frase «cards secs piquen, verdstaquen» us pot haver recordat l’ale-many, però us puc ben assegurar queals alemanys no els sona gens ni micaa alemany; com la variant, «alls secsmai no couen si abans no es piquen»,us pot sonar a anglès, però no alsanglesos. Com aquests exemples, n’hiha més i en diverses llengües; n’he tro-bat en anglès, en espanyol i en francès,imitant altres llengües, fins i tot el llatí.Són frases entenedores, amb sentit,però que escarneixen la sonoritat d’unaaltra llengua, i per açò les podríem ano-menar xenofonies. Per a mi són un altrecas d’autèntiques il·lu sions auditives,

experiències lligades a la llengua del’«il·lusionat».Aquests fets suara esmentats ens

indueixen a pensar que vivim, cadagrup humà, dins un aclaparador mónacústic, dins l’univers físic de l’eixorda-dora «piuladissa» de la nostra pròpiallengua. Un dels músculs més desen-volupats i potents en totes les persones,facin esport o no, és el massèter, elmúscul que aixeca la mandíbula, motorde la masticació. I la seva força no ésdeguda al fet que masteguem en totmoment, sinó al fet de parlar contí-nuament, sense aturall mentre no dor-mim, perquè el massèter també és lapeça muscular bàsica de la modulacióde la veu. I per si això no bastàs, lanostra oïda mostra la màxima sensibi-litat a la freqüència d’emissió de la veuhumana i no tenim «parpelles» auri-culars, de manera que no podem tan-car les orelles com aclucam els ulls.El peculiar accent de cada persona

denota «mil·limètricament» l’ambientacústic humà a què ha estat sotmesa,i comporta, d’altra banda, un llarg apre-nentatge per part d’un animal, l’humà,molt vivaç i hàbil aprenent, amb un sis-tema fònic molt flexible i potent. Ésmolt difícil de sentir, o d’experimentar,deliberadament aquesta «piuladissa»que ens aclapara, perquè generalmenti sempre en els països «normals», ensenrevolta gent de la nostra llengua.Hom la nota per la seva absència; quansou a l’estranger, no sols la trobau afaltar, sinó que, d’altra banda, l’acústicahumana local, que percebeu ben cla-rament i distintivament, us fa sentirreal ment a l’estranger. I aquesta absèn-cia ambiental de la pròpia «piuladissa»es comporta com una operació de pri-vació dins un mecanisme motivacionalhomeostàtic, com la fam o la set, dema nera que la privació us empeny a larecerca activa de persones que «piu-lin» com vosaltres i us assacia, i fins itot us embafa, quan sou de ple dins elvostre univers acústic. Per ventura lanostàlgia, l’enyorament de la pàtria, noés sinó el resultat d’aquesta operació deprivació acústica.Els sons d’una altra llengua no són,

en termes tècnics, estímuls condicio-nats per a nosaltres, no provoquen captipus de reacció previsible; per tant,davant llur presència no reaccionam, nitan sols ens provoquen una conductacondicionada d’aproximació; ras i curt,no ens hi sentim atrets; ens són ben



Cada llengua, ambels seus propisrecursos fònics,

tractaria d’imitar tanbé com pogués

certs sons tal comels senten els seus

parlants

estranys els mons sonors dels altres. Elshumans resulten estranys entre ells permor d’aquests móns acústics diferentsi privatius, i aquest sentiment d’estra -nyesa i de distanciament origina gene-ralment un judici pejoratiu dels altres.Recordau que els barbarismes són com-batuts, en major o menor grau, per lesautoritats lingüístiques de totes les llen-gües. Aquest judici pejoratiu pot sermàxim en considerar que els altres nosón ni humans, fenomen detectable enel fet que hi ha llengües que reservenel qualificatiu d’humà per als propis par-lants. Aquesta percepció no humanadels altres, o les seves formes atenua-des, és a la base de l’agressió predadoraentre humans i és, per tant, la basefonamental de tota la violència d’altaintensitat entre humans, allò que hemanomenat «efecte duc d’Alba». Méssuau és el judici que comporta dir queels altres «parlen malament», com elsgrecs clàssics deien dels anomenats perells bàrbars. I encara són més suaus,xenofòbicament parlant, els judicis quecomporten les xenofonies, que en elfons no són sinó ridiculitzacions i sar-casmes dels parlants d’altres llengües.En definitiva, el judici imparcial és im -possible si l’observador viu dins unambient acústic diferent del jutjat. Compensau que qualificarà la música deBach una persona que, amb el capentaforat dins uns «cascos», tot lo diaestà sentint música disco? Els alemanys,per a expressar la sensació d’estranyesafònica, per a dir «em sona a xinès»,diuen que els sona a espanyol: «Daskommt mir Spanisch vor.»Els judicis positius dels mons acús-

tics dels altres només es poden pre-sentar quan no hi ha estranyesa ni dis-tanciament. Per això mateix agradenles llengües d’acústica semblant. Lafamiliaritat i la proximitat, base del judicipositiu, es donaran d’una banda dins elsmateixos parlants d’una llengua, entreels diversos dialectes o parles, i de l’al-tra, per parlants d’altres llengües ques’hagin dessensibilitzat de la xenofòbiadel primer contacte, especialment mit-jançant la convivència i el coneixement.Per cert, no us podeu imaginar com ensagrada, als balears, que ens diguin:«Que bé que sona com parles!» Ensfonem de gust.Vaig llegir, no record on, que el

famós poeta anglès Robert Gravesdigué que la llengua que parlaven elsal·lots de Deià, el poble mallorquí on

vivia, li sonava entre francès i italià. Ésl’amoreta (o floreta) que més m’haagradat de totes les que he sentit de lanostra parla.Que en seria de bonic, acabar amb

aquesta floreta sobre l’eufonia de lanostra llengua feta per un dels darrersgrans poetes anglesos! Però seria fertrampa acabar com si no passàs res,sense referir-me a l’anòmala situacióque pateix la nostra societat de llenguacatalana o comunitat de parla, com arahom diu usant un anglicisme semàn-tic, tipus de barbarismes anomenatsactualment falsos amics. Signes delstemps! Si no passàs res, si no enshagués passat res d’anòmal, la nostrasocietat lingüística seria una de proto-típicament mitjana entre la seixantenade llengües d’Europa, situada dins elgrup de les mitjanes grans, el grupencapçalat pel grec i el búlgar, peròmolt per davant del danès, el noruec oel finès. Si ara, amb l’alenada d’euro-peisme, certs humans –els més direc-tament responsables de la perpetuacióde la nostra injusta i anòmala situació–fossin com prediquen que són elshumans, intel·ligents, savis i compren-sius, la nostra llengua seria molt valo-rada. La nostra llengua i altres d’es-quarterades per les fronteres estatalseuropees actuals serien considerades«llengües cimentadores» entre els es -tats de la tan desitjada Unió Europea;llengües cimentadores en quant «sol-den» estats de pobles tan dispars i ambtanta actitud denigratòria entre ells,com el francès i l’espanyol. Però els res-ponsables són malauradament ben«primats», en el sentit més «animal-ment» denigratori, i no tenen, en elfons, cap actitud realment europeista.Si ho fossin, d’europeistes, i sabent comsaben que els problemes ètnico-lin-güístics són la problemàtica més greuentre els humans, tant a Europa comarreu, mirarien de construir Europa aga-fant com a nucli la Confederació Helvè-tica, modèlic exemple de convivènciaètnico-lingüística.El que va passar a la majoria dels

nostres països a començ del segle XVIIIés conegut de tothom. Havia passat an -teriorment en tot el nord de Catalunyadevers cinquanta anys abans, i passa-ria devers noranta anys després a Me -norca. Ens annexaren a altres estats, iperdérem, substituïts per altres de foras-ters, el nostre sistema defensiu, les nos-tres lleis, públiques i privades, les nos-

tres institucions polítiques, el nostre sis-tema financer públic i monetari, etc.No és que la nostra organització polí-tica fos meravellosa, puix que de «pri-mats humans» es tractava, però la nos-tra confederació era molt semblant aI’helvètica. Els estats o «cantons» de lanostra confederació, en l’aspecte lin -güístic, eren completament monolin -gües: s’usava l’aragonès a l’Aragó, l’ita -losicilià a Sicília, el català al regne de laciutat de Mallorca, etc. Aquest tipusd’organització és modèlica, perquècombina les necessitats d’una unió polí-tica per tal d’augmentar les possibili-tats dels «units» amb els dos requeri-ments fonamentals de les societatshumanes: llengua i territori.És absolutament inútil tractar de

trobar les explicacions de la nostra anò-mala situació en diferències de «piula-dissa» entre la nostra llengua i l’es - panyol o el francès: els països i lessocietats són arreu majoritàriamentmonolingües. Si en un lloc trobau am -bientalment dues llengües, o bé sou ala frontera entre dos països, o bé souen un país conquerit físicament. La nos-tra situació lingüísticament excepcionalés, com sabeu, producte d’una històriamilitar desfavorable a la nostra societat,eI resultat d’una guerra internacionaleuropea que, com totes les guerresinternacionals importants, acabà ambuna reassignació de sobiranies i defronteres. En definitiva, encara que ensdolgui, la fragmentació, el domini i elre partiment de la societat de parla ca -talana entre el regne d’Espanya i laRepública Francesa és conseqüènciad’un seguit de desfetes bèl·liques. Éscientíficament estèril, doncs, cercaraltres explicacions alternatives a lapenetració i hegemonia de l’espanyol idel francès dins el nostre territori.Som majoria els catalanoparlants

dins el nostre territori, si bé som mino-ria en qualque localitat, de vegadesimportant, com ara Perpinyà o Alacant.Emperò, com en el cas de les donesque hem explicat, som posats «artifi-cialment» en minoria, perquè els altrestenen molt més poder polític: som nos-altres els qui hem de servar les seves lleisi no a l’inrevés. També, com en el casde les dones, aquest domini provéd’una superioritat originalment de forçafísica, originalment militar en la qües-tió nacional; i encara com en el cas deles dones, l’allunyament temporal histò-ric de la primigènia superioritat física



fa que als dominadors els minvi la capa-citat de subordinar-nos, i per això els calemprar de tant en tant els recordatorisde la força i les actituds d’amenaça.Aquesta situació origina, com és bensabut, transnacionals, actituds de sub-missió, d’inferioritat, etc., totes expli-cables a partir d’una permanent i cons-tant pressió conformadora, exercidamitjançant múltiples situacions per lasocietat aliena.En els aspectes més purament fò -

nics, aquesta pressió conformadoraaliena és molt fàcilment detectable. Perexemple, per a la nostra oïda, molts derossellonesos presenten contaminacióacústica francesa, característicament enla pronúncia gutural de la consonantlíquida /r/, com també podem detectarla pèrdua de la típica pronúncia ca ta -lana velar de la /l/, tan semblant a la rus -sa, en favor de la pronúncia espa nyolaen catalans de la Catalunya es pa nyola.Aquest efecte de «frontera política»,de canvi de domini, també és de -tectable entre Portugal i Galícia, de ma -nera que si hom deambula a l’atzar pelcamp, fent ziga-zaga per la fronteralu so gallega, té la sensació que s’ha vo -la tilitzat la gradualitat de les isoglos-ses, perquè, en trobar un pagès, homsap perfectament si és portuguès o ga -llec just per l’entonació nasal.Un altre exemple paradigmàtic és la

pronúncia dels llinatges o cognomscatalans, i en general dels topònims ialtres noms propis, clarament identifi-cables com d’una llengua o d’una altra.En aquest tema, al sud de les Albereshi podem trobar des de la posició méssubordinada de pronunciar el llinatgeJaume a l’espanyola ([xaume]), fins a laposició actualment generalitzada i«equànime» de pronunciar els llinatgesa la catalana si són reconeguts com acatalans i a l’espanyola si són conside-rats espanyols, com si fos l’actitud méscivilitzada i sàvia. Així hom diu «Bal-cells», però «Lozano» i «Albacete»,aquests dos darrers amb /q/ interdentalsorda o castellana. Aquesta actitud ésfalsament «equànime» i equival a dir«que les dones porten calçons perquèsón més còmodes». Vejam-ho. Percomençar, l’espanyolitat fònica tambéés conferida a altres mots que no hosón en absolut, com ara quan pronun-cien l’italià «Gorgonzola» amb /q/ cas-tellana o usen el mateix so per a pro-nunciar la fórmula química «C, O, 2»

(CO2). És cert. emperò, que la majoriade la nostra població pronuncia «bé»,en el fons una xenofonia, certs nomsamb grafia molt difícil per a nosaltres,com Shakespeare, però aquesta finurade pronunciació és l’excepció i no laregla, i així, per exemple, diem «diè-sel» quan hauríem de dir «díisel». I, peracabar, apliquen simptomàticament lapronúncia papissota de l’espanyol, lacas tellana, absolutament minoritàriaentre els milions i milions de parlantsd’aquesta llengua; i així diuen «Vene-zuela» o «San Francisco» de Califòrniaamb /q/ castellana, quan els habitantsd’aquests llocs no ho fan així, ni tam-poc no ho fan la immensa majoria delsparlants de l’espanyol. En definitiva, lamajoria dels nostres parlants no és quemirin d’aproximar-se tant com podena la pronúncia original dels mots pro-pis, sinó que simplement els pronun-cien a l’espanyola, concretament a lacastellana. En espanyol, bé que pro-nuncien, com si fossin mots propis, lli-natges com «Auger», «Borrell»,«Campmany», «Flu xà» o «Reig», ocom fan en francès quan diuen «Gon-zalès». Com feien els nostres parlantsquan existia la nostra Confederació:«Bacardí» per Bacard, I «Dexeus» perDesjeux, «Llopis» per López, «Peris» o«Piris» per Pérez, «Pompidó» per Pom-padour, «Roís» per Ruiz, etc. Aquestapràctica, d’incorporació fonètica delspatronímics, és universal amb les excep-cions extraordinàries que vulgueu, per-què, d’altra banda, és im possible queun parlant de qualsevol llengua siguicapaç de fer xenofonies amb les més decinc mil llengües humanes. I encaramés: és absolutament normal que els lli-natges canviïn de fonètica i d’estruc-tura quan els seus pro pietaris s’integrenen un altre país; pràcticament tots elshispanoparlants im mi grants als EstatsUnits, dits allà «hispànics», canvien llursllinatges, fent-los anglo-americans ambmés o menys fortuna; personalmenttrob que Antonio Quintanilla, el famósactor, ha tengut molt bon gust en can-viar-se el patronímic per AnthonyQuinn. Concloent, dir [xaume] per«Jaume», com sentia quan era al·lot,seria una subordinació total, esperablenomés quan la pressió de la societataliena fos màxima, com durant la dic-tadura hispano-feixista de Franco. L’ac-titud «equànime» seria la demostraciód’un contrapoder social propi, paral·lela la catalanització dels noms propis,

emperò ben lluny encara de la solucióusual i normal arreu.Pràcticament qualsevol català de la

banda espanyola, per molt bé que parliel castellà, és reconegut fàcilment coma català a Madrid o a Andalusia. Igual-ment a Madrid o a Andalusia són reco-neguts com a catalans la majoria delsandalusos que emigraren encara jovesal nostre país, i pràcticament tots elsfills dels immigrants andalusos, permolt malament que parlin el català,bé que bravegen de ser identificatscom a catalans! Açò demostra que alnostre país la «piuladissa» general ésd’acústica catalana i que la població lavol així. Igualment aquesta «piuladissa»catalana acceptada fa que hi hagi tanpocs bilingües, perquè ser bilingüe novol dir senzillament saber parlar bé duesllengües; ser bilingüe implica fonamen -talment ser reconegut alhora com apropi per dos grups humans lingüísti-cament diferents, per dos «es barts»humans diferents. Crec ben sinceramentque ja és hora de deixar d’atribuir a lapoblació immigrada his pa noparlantefectes lingüístics que són provocatsper una escola espanyola, espa nyo - litzadora o espanyolitzant. La més ren-dible de les importacions és la de per-sones, especialment per a països, comels nostres, pobres; pobres en recur-sos naturals. Benvinguda sia la immi-gració, perquè tenir immigració éssenyal que el país funciona i es desen-volupa. A la llarga tots els immigrantsacaben essent indistingibles dels na -dius, com podem comprovar repassantllinatges tan «catalans» com Alemany,Anglí, Bascó, Castellà, Espanyol, Fran -cès, Gascó, Genovard, Llombard, Mar -roquí, Sard. Allò que hem de de nunciarés la lentitud amb què s’incorporen elsimmigrants a la nostra societat, senyalinequívoc que és un procés torpedinatdes del poder polític, i l’altra cara de laproducció de transnacionals. Tan lent ésaquest procés, que ha menat certs so -ciòlegs a pensar que podem conside rarun immigrat integrat quan esdevé unapeça més dins l’engranatge econòmicdel país, quan hi fa feina. És allò que «éscatalà qui a Catalunya viu i hi fa feina».Si fóssim lluers, i salvant les enormesdistàncies biològiques i socials entreaquells ocells i els humans, serien delnostre «esbart» si, ultra viure-hi i fer-hifeina, i pagar impostos, a més, par lessincatalà.¨



Preàmbul: Les idees davant el fenomen lingüísticTractar de la llengua –de les llen -

gües– és una activitat que no és fàcil,perquè el fenomen lingüístic és difícild’observar i apareix envoltat de pre-judicis.El fet és que el coneixement sobre les

llengües ha hagut de vèncer des d’unbon començament prejudicis d’ordredivers, principalment vinculats a un supo-sat caràcter màgic o religiós del llen-guatge humà: en un primer moment esva atribuir a la llengua oral el podermàgic que li conferia la força que mos-trava pel fet de promoure l’acció. Parlarha permès, des de sempre, a les perso-nes d’obtenir la força col·laboradora delsaltres, cosa que no deixa de ser, en certamanera, una mena de miracle. Per aixòen els encanteris rituals es reciten mots,sovint incomprensi-bles però als qualss’atribueixen uns po -ders importants.Per altra banda,

tam bé sabem ques’assignen a la llen-gua escrita funcionsigualment màgico-religioses, derivades del fet de tenir lafacultat de fixar una entitat volàtil ifugissera com és la paraula emesa oral-ment. Les paraules se les emporta elvent, diuen. Fixar-les en parets i en pa -pirs va fer que els egipcis anomenessinels jeroglífics medu netxer, és a dir, «lesparaules dels déus».La dificultat d’anàlisi que hem dit

que presenta la llengua és deguda al fetde ser un instrument íntim, lligat a ca -dascun de nosaltres d’una manera moltestreta, difícilment destriable de la per-sonalitat (la llengua és, de fet, un eixessencial de la personalitat).La pràctica del contacte entre llen-

gües ha introduït també prejudicisenvers la varietat lingüística. Així s’han

propagat apriorismes, com seria el fetd’afirmar que les llengües són barreresentre els pobles, o que el mantenimentde les llengües representa uns costosexcessius, etc.Es tracta de prejudicis generats de les

cultures dominants, dels grups lingüís-tics dominants. En condicions d’igualtatsabem que els contactes entre llengüeses resolen tenint simplement interès pelbon coneixement de la nostra llengua,una de les aspiracions més antigues inobles de l’espècie humana; i, pel quefa a la qüestió dels costos, és evidentque les afirmacions que hem re produïtmés amunt no tenen en compte els cos-tos individuals i socials dels oprimits perraó de llengua; uns costos ben evidentsi objectivables.Totes les idees confuses entorn de la

llengua són degudes a la ignorància, al

desconeixement del que és realment lallengua i del que són les relacions entreels grups lingüístics.Abordant el tema que ens ocupa,

sabem, per exemple, que aquesta diver-sitat lingüística no és cap mena de fata-litat, com voldrien alguns; la diversitatés un fet social que s’ha format a tra-vés de la història. Tot seguit exposarem en primer lloc

com es forma la diversitat lingüística;en segon lloc, com aquesta diversitat ésdes truïda; a continuació intentarem re -marcar diferents aspectes dels valorsinherents a les llengües, i acabarem ambalgunes consideracions referents a pos-sibles mesures i criteris que en podenafavorir la conservació.

Com es forma la diversitat lingüística?La diversitat lingüística (el fet de par-

lar una llengua determinada) no és pasuna mania d’un grup de gent estranya(tal com diu la manipulació coneguda)sinó que és un fenomen natural.

La llengua és, en primer lloc, unacreació cultural d’una llarga història. Faalmenys 100.000 anys que les llengüesdel món que avui coneixem s’ha anatformant. Segons els estudis fonamen-tats en la lingüística i la genètica, desen-volupats per Merritt Ruhlen en el seu lli-bre The origin of Language. Tracing theEvolution of the Mother Tongue (1994),les llengües del món tenen totes un ori-gen comú, situat ara fa un miler desegles a l’est d’Àfrica. Si observem elmapa de les grans famílies lingüístiquesabans de la gran destrucció que va tenirlloc a partir del segle XVI, podem verifi-



La diversitat linguística, un valor a preservar

CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ

La llengua va íntimament lligadaa cadascun de nosaltres d’una

manera molt estreta, difícilmentdestriable de la personalitat

«CATALUNYA AMUNT». Figura situada en el claustre del monestir de Ripoll, feta per Eudald Alimbau.

El mes de desembre de l’any passat vaig tenir l’oportunitat de fer diferents con-ferències entorn de la diversitat lingüística en centres de normalització lingüís-tica del Vallès. En aquest article presento aquell treball amb lleus modificacions.El text manté, doncs, el to expositiu original.

car que els diferents grups es van anarexpandint a partir d’aquest origen: unaprimera onada sembla que pot havertingut lloc ara fa 40.000 anys; des delfogar africà, una part de la nostra espè-cie es va estendre pel sud del continentasiàtic fins a arribar a Austràlia. Altres onades han tingut lloc des -

prés, partint del mateix origen i tambéde focus nous ja establerts fora d’Àfrica.Per exemple, les teories de l’autor es -mentat situen la dispersió del grup indo-europeu ara fa 10.000 anys, a partird’un focus establert a la penínsulaAnatòlica. En aquesta mateixa època télloc també el pas de la humanitat (ambles seves formes de parlar) del continentasiàtic a tot el continent americà.Merritt Ruhlen és deixeble de Gre-

enberg, el gran taxonomista de la lin-güística moderna. Tal com hem apun -tat més amunt, aquest autor de fensala hipòtesi –amb força fonament, alnostre entendre– d’un origen comúafricà de totes les llengües del món ide la formació de la diversitat lingüís-tica que coneixem avui, per mitjàd’una evolució gradual a través delstemps.Hi ha elements d’unitat i de diversi-

tat, en aquest llarg procés evolutiu. Sor -prèn alhora la gran varietat que n’haresultat; però també sorprenen els as -pectes d’unitat en tot el que hi ha decomú en el fenomen lingüístic. Els hu -mans tenen en comú, evidentment, labiologia i bona part de la cultura mate-rial: una mateixa realitat física corporali les activitats més fonamentals per aassegurar-se la supervivència han decomportar per força un conjunt d’ele-ments lingüístics semblants, si més noen la segmentació conceptual més ele-mental. D’altra banda, però, l’estructu -ració dels coneixements i, encara més,les formes d’organització social són al’arrel de la diversitat lingüística.La llengua és fonamentalment un

producte social. Fins i tot sabem queel sentit de les paraules és una con-venció social. Cada comunitat atribueix(o reconeix) un significat a les parau-les. L’expansió de la humanitat arreudel món ha generat formes de dir dife-renciades i apropiades a cada realitat.És coneguda, per exemple, la riquesade lexemes que tenen els esquimalsper a designar la varietat dels tipus degel i de neu; i també la que tenen elstuaregs per a anomenar les diferentsvarietats de camells; o, la més pròxima,

referent als antics raiers del Pirineuamb relació al món de la fusta, segonsm’ha assenyalat ben encertadamentMarcel Fité.Cada nou entorn ha generat una

organització dels coneixements –i doncsde la llengua– de tipus nou; i aquestesnoves formes lingüístiques s’han anatdesenvolupant en aquest llarg procésd’adequació a l’entorn. Aquesta perspectiva general del pro-

cés de formació de les llengües ens per-met d’abordar, sota una nova llum,alguns malentesos entorn del fenomenlingüístic.

S’ha dit que la llengua és un codi,amb la intenció d’explicar-ne el funcio-nament. Però cal dir que això no és cert,perquè un codi és una sèrie simple iordenada de símbols, com ho són, perexemple, els senyals de tràfic... Tanma-teix, la llengua és més que això: unallengua és un fenomen molt més com-plex, compost de milers i milers d’ele-ments. Si calculem, per exemple, lespossibilitats combinatòries de l’anome-nada doble articulació en què es basala llengua (articulació de sons per a for-mar paraules, i articulació de paraulesper a formar frases) veurem fàcilmentque són de l’ordre de milions.Aquest instrument tan extremament

complex és a més, tal com hem expo-sat, una creació cultural –biològico-cul-tural, puix que el cervell, i el cos engeneral, han evolucionat amb la llen-gua– de la humanitat a través del tempsi en relació amb l’entorn. En síntesi

podem dir, doncs, que la llengua és unaobra d’art de l’evolució humana.

La destrucció accelerada de les llengüesLa comparació del mapa pre-colo-

nial de les llengües, amb la distribuciógeogràfica actual, ens mostra que,sobretot a partir del segle XVI, s’ha pro-duït un veritable daltabaix: les llengüesamericanes i australianes, per exemple,han estat arraconades i en un nombremolt important han desaparegut. Aquest moment històric esmentat

marca un canvi fonamental en el caràc-ter del contacte entre les llengües.Abans hi havia hagut també algunsfenòmens d’expansió imperial amb con-seqüències lingüístiques importants,com l’imperi romà i l’imperi àrab. Però,d’una manera general, els contactesentre llengües no havien assolit mai elcaràcter destructor que ha anat pre-nent d’una manera accelerada a partirdel segle XVI.La destrucció massiva de les llen-

gües es desenvolupa, doncs, lligada aun moment de formació i expansió d’unnou poder i una nova ideologia domi-nants. És el moment de l’aparició deles monarquies absolutes europees i del’expansió colonial de tipus mercanti-lista i capitalista, fenòmens que vancon fluir en aquella època. S’ha dit que«una llen gua és un dialecte amb exèr-cit», remarcant la importància del poderi de la força en el prestigi social de lesllengües. La realitat és, però, encaramolt més crua, ja que la dominació lin-güística que descrivim es basa en unpoder més global que no pas el que téla presència d’un simple exèrcit. Estracta del poder econòmic, polític i mili-tar que es desenvolupa amb l’expansiócolonial europea. La causa del procés de destrucció

de les llengües és, doncs, la situació depoder dels grups lingüístics dominants.A partir d’aquesta situació s’ha generattot un conjunt d’argumentacions sobrela desigualtat, argumentacions que esfonamenten en consideracions discri-minatòries, com el fet que hi ha llen -gües millors i llengües pitjors, llengüesdestinades a usos cultes i llengües infe-riors o patuesos. Edward Sapir, en laseva obra Language («El llenguatge»)(1921) ja va afirmar clarament que qual-sevol llengua, des de les més elabora-des fins a les menys cultivades, és aptaper a expressar les idees més comple-



La llengua és una obra d’art de l’evolució humana

xes. No hi ha llengües superiors i infe-riors; totes tenen les mateixes possibi-litats. La dife rència radica tan sols en elfet de posseir possibilitats d’elaboració,de creació de neologismes, etc., deseguir un procés que pot ésser portata terme en qualsevol llengua. Les fun-cions diferents que es poden observaren les diverses llengües responen úni-cament a les funcions polítiques, socialsi econòmiques que han estat assigna-des als grups humans que les parlen. Elque marca les diferències no és, doncs,cap característica lingüística, sinó fac-tors de poder.En la pràctica quotidiana la desi-

gualtat també és mantinguda per dife-rents prejudicis i malentesos, els qualsforcen, per exemple, a parlar la llenguado minant quan en una conversa apa-reix un parlant d’aquesta llengua, queestableixen la necessitat que el bilin -güisme sigui unilateral (practicat noméspels parlants de la llengua dominada),que denigren els parlants de la llenguasubordinada; malentesos que, fins i totper tal de mantenir la subordinació, esfonamenten en arguments tan extremscom el dret de conquesta.Sobre els processos de subordinació

i destrucció de les llengües i els prejudi-cis que mantenen situacions desiguals,existeixen en el nostre país una bonacolla de llibres magnífics, com els deJesús Tuson (Mal de llengües [1988];Històries naturals de la paraula [1998],etc.) i de Carme Junyent (Vida i mort deles llengües [1992], etc.). Són textos moltrecomanables, que tothom hauria de lle-gir per a trobar arguments contra tantsprejudicis que mantenen la desigualtat.Des del punt de vista general, es diu

que els contactes creixents entre les llen -gües porten indefectiblement a la desa-parició de les «llengües més petites».Però l’observació dels contactes inter-lingüístics ens demostra que des de sem-pre han existit tipus de contactes dife-rents, els quals poden ser desigualitaris,com els que hem descrit (fonamentatsen la conquesta i la dominació) o, alcontrari, de tipus igualitari (fonamen-tats en la comunicació pacífica entregrups lingüístics i culturals). L’intercanviigualitari és el més antic i s’ha desen-volupat amb el bescanvi comercial entrecomunitats; ha perviscut en molteszones del món, com a l’Àfrica subsaha-riana, per exemple, fins als nostres dies.En aquest cas els grups lingüístics esmantenen en contacte sense crear situa-

cions de dominació, garantint la comu-nicació per mitjà d’un nombre importantd’individus plurilingües. Són nombrososels individus que poden dominar el pul,el manding i el wòlof, per exemple, al’Àfrica Occidental. En aquests casos elsusos lingüístics en els contactes entregrups, en lloc d’establir jerarquies rígi-des, han desenvolupat habilitats per alconeixement de diverses llengües.La distinció entre intercanvis iguali-

taris i relacions de subordinació ésimportant i ens permet d’analitzar sotauna nova llum diferents fenòmens, comel dels manlleus entre llengües. Unacosa, per exemple, és l’adquisició depa raules d’altres llengües com a resul-tat dels períodes de contacte, com ésel cas dels mots d’origen àrab (o trans-mesos per l’àrab) en català, com rajola,sèquia, carxofa, etc. I una altra cosa ésla situació que es produeix quan lesinfluències d’altres llengües porten auna deformació important de les carac-terístiques de la llengua afectada i, a lafi, a la seva assimilació.

Una mostra de subordinació lapodem veure, per exemple, en el gallecrespecte de l’espanyol. Tot i ser el gallecuna variant del portuguès (científica-ment es parla de llengua galaico-por-tuguesa), la grafia oficial del gallec ésclarament subordinada a la grafia es -panyola (amb l’ús de grafemes estranysal portuguès com ñ, ll, z en lloc delscorresponents nh, lh, ç; i amb una su -bordinació també en el lèxic i en l’estil).Són, doncs, raons de subordinació polí-tica, les que han fet desviar l’elaboracióde la llengua gallega seguint la normade la llengua espanyola. La subordinació lingüística tendeix

a conferir a la llengua subordinada(quan és pròxima com en el cas delgallec) funcions de simple dialecte de lallengua dominant, reservant els usosmés formals per a aquesta llengua iestablint un bilingüisme unilateral(només del grup que parla la llengua

subordinada) en els contactes entreambdues llengües, i obligant també apassar a la llengua dominant amb elscontactes amb terceres llengües.En la situació actual dels contactes

lingüístics arreu del món, la majoria deles llengües caminen cap a l’extinció.Amb l’extensió de la dominació políticadels estats arreu del món –en els quals,en general, una sola llengua oficial éspromoguda–, les situacions de subor-dinació han esdevingut universals. Lamajoria d’estats postcolonials no s’hanalliberat de la subordinació a les anti-gues llengües dominants de l’antigacolònia; i així la majoria de les llengüesdel món es troben en situacions desubordinació i moltes avancen accele-radament devers la seva extinció. Ladiversitat, que ha trigat mil·lennis a ma -ni festar-se, corre el risc de desaparèixeren unes poques dècades.Malgrat saber que aquesta situació

no és l’únic tipus de contacte possible,el desplegament dels criteris mercanti-listes ha portat a aquesta evolució nega-tiva; una evolució fatal que no podemtolerar, com tampoc no tolerem, pelque fa a la biodiversitat, la desapariciód’una espècie animal o vegetal. Ha arri-bat el moment de promoure un canvigeneral de mentalitat també en qües-tions lingüístiques.

Els valors de les llengüesLa llengua és alguna cosa més que

un simple instrument de comunicació;la llengua és justament allò que ens fahumans; és una facultat humana lli-gada al desenvolupament del cervell.Podem fer diferents consideracions pera remarcar els valors de les llengües.D’una banda, podem remarcar els

seus valors col·lectius. En aquest sentitpodem recordar diferents característi-ques, com per exemple que la llenguaés una creació cultural adaptada a l’en-torn propi. Cada llengua descriu la rea-litat de cada entorn. Cada àmbit geo -gràfic, com hem vist en el cas delsesquimals i dels tuaregs, necessita unrepertori lexical adequat. En segon llocsabem també que la llengua és un eixcultural per a cada poble. Els coneixe-ments culturals de cada grup humà s’a-cumulen per mitjà de la llengua; la llen-gua serveix per a guardar, classificar iperfeccionar els coneixements adqui-rits i per a elaborar els raonamentsentorn d’aquests coneixements. En ter-cer lloc és evident que la llengua és l’e-



La llengua ésl’«ànima» personal,

és l’instrument a tra-vés del qual

percebem el món i l’estructurem

lement essencial de la identitat col·lec-tiva. Cada poble té molts trets que eldefineixen, però el més clarament dis-tintiu és, en tots els casos, la llengua.Tant si s’ha conservat més com si s’hamantingut menys, la llengua és el refe-rent fonamental que acumula més tretscaracterístics. I finalment, des d’un puntde vista més general, podem dir que lallengua és el fil conductor de la vidasocial i històrica del grup. La llenguaaglutina la societat present, la comunicai li serveix de referent; i no sols això, sinóque connecta també històricament ambla vida del grup: és el vehicle de con-nexió de tota la seva evolució.D’altra banda, podem destacar

també diferents valors individuals de lallengua. Per a cada individu que parlauna llengua sabem, per exemple, quela llengua és vehicle del pensament: nohi hauria pensament sense llengua.Sapir mateix ens recorda que quan pen-sem no deixem mai de reproduir formesde llenguatge. Llengua i pensamentvan, doncs, units. Sabem que el rao-nament lògic és una simplificació de lallengua, que la llengua és una formaalhora complexa i imprecisa de comu-nicació; però és a la base del desenvo-lupament del pensament humà. Lallen gua és també per a cadascú, indi-vidualment, un canal de l’expressivitatemocional, un instrument per a l’ex-pressió no sols de les idees, sinó tambéde les emocions. També serveix per al’expressió de sentiments més enllà dela simple enunciació; la llengua és, amés –per dir-ho en termes de psico-anàlisi–, un instrument per a la mani-festació del desig. La llengua té, doncs, uns valors

col·lectius relacionats amb la identitat,la cultura i la vida social, i uns valorsindividuals lligats al pensament i a l’ex-pressivitat. Per simplificar-ho, podemdir que la llengua és l’«ànima» de lapersona, l’instrument a través del qualpercebem el món i l’estructurem.En resum, la llengua no és un codi,

sinó un sistema complex de signes con-vencionals (no pas arbitraris, com hanconsiderat algunes teories), establertsen la vida social històrica i present. Lallengua no és un simple mitjà de comu-nicació; és, tal com ja hem exposat, unrepertori complex de combinacions desons (o de combinacions de caràcters,en el cas de la llengua escrita) que vamolt més enllà de la simple funciócomunicativa. Cada llengua és una sim-

fonia de matisos adaptada a una rea-litat i l’element cohesionador d’unasocietat.La pèrdua de la llengua porta a

situacions individuals penoses i a situa-cions col·lectives desastroses (anomia,increment de la subordinació, etc.).Individualment la pèrdua de la llenguarepresenta la pèrdua de referents psi-cològics i de l’expressivitat més pro-funda. Col·lectivament el grup lin-güístic desposseït de la seva llenguaentra en situacions d’indeterminaciósocial i, des del punt de vista culturali polític, en un procés de satel·litzacióenvers el grup lingüístic dominant. Lesàrees anglesitzades dels països cèlticscom Escòcia i Irlanda, per exemple,depenen d’una manera total, pel quefa a la llengua estàndard, dels modelsemesos des d’Anglaterra. Els grups«deslingüitzats» aprofundeixen,doncs, la seva subordinació.

Com podem preservar les llengües?D’entrada, una primera mesura positivahauria de ser desvetllar l’interès pertotes les llengües; promoure, per exem-ple, el coneixement de llengües quetenim en contacte amb la nostra. Nor-malment el contacte degut a la immi-gració no desenvolupa l’interès que esdesvetlla a partir de la simple curiosi-tat. Totes les llengües ens han d’inte-ressar –començant, és clar, per la llen-gua pròpia, la que ens han llegat elsnostres avantpassats. Tenim a l’abastun capital lingüístic que no sabemaprofitar prou. Cal veure, doncs, el con-tacte entre llengües com una font deconeixement; sempre, és clar, queaquest contacte no sigui desigual isubordinador.Podem ajudar també a preservar les

llengües per mitjà de la defensa de laigualtat social i cultural. Sabem que ladesigualtat entre les llengües té lesseves arrels en la desigualtat entrepobles. Promoure la igualtat és lamesura més segura de preservació deles llengües i de la seva diversitat.Aquestes consideracions ens por-

ten a afirmar que cal, per sobre de tot,desenvolupar una nova cultura lin-güística. d’una manera semblant acom parlem d’una nova cultura de l’ai-gua en qüestions de tipus ecològic, calelaborar i promoure una nova culturasobre la llengua. Aquesta nova culturahauria de tenir dos fonaments:

— D’una banda, ha de ser cientí-fica, és a dir, ha de superar les creen-ces irracionals i les supersticions quehem dit que acompanyaven molt sovintles idees entorn de la llengua i de lesrelacions entre les llengües, en general.— I, d’altra banda, ha de ser igua-

litària; ha de superar les tendènciesexistents entre molts grups lingüísticshegemònics a la dominació.Aquesta nova cultura lingüística ha

de promoure, per dir-ho d’una maneraabreujada, la fraternitat interlingüística,una concepció de les relacions entre lesllengües que ha d’anar més enllà de lasimple tolerància. Defensar la igualtatentre les llengües vol dir defensar lescondicions perquè pugui existir l’inter-canvi igualitari com a garantia per a lapervivència de les llengües amenaçades.

***Com a cloenda, podem afirmar que

la diversitat de les llengües del món ésun bé comú de la humanitat i corres-pon als poders representatius de pro-moure’n les condicions de preservació.Totes les llengües tenen uns drets quecal defensar i que justament van trobaruna concreció important l’any 1996, aBarcelona, amb la Declaració Universaldels Drets Lingüístics. Entre altres prer -rogatives igualment imprescriptibles,tota llengua té dret a l’elaboració, és adir, a desplegar totes les seves possibi-litats expressives fins a esdevenir uninstrument apte per a tots els usossocials. I tota llengua té també el dretde posseir un entorn que li garanteixila supervivència.Cal que, de la mateixa manera que

els sectors més preclars de la humani-tat s’esforcen per preservar la diversitatbiològica, preservem també la diversi-tat lingüística, començant cada gruphumà per preservar la seva pròpia llen-gua com a diversitat específica queaporta al conjunt. Amb la preservació de la diversitat

lingüística aquí i arreu, el món sencerhi guanyarà.¨



ATENCIÓ!: En la revista anterior, en l’articlede Carles Castellanos «Política lingüísticad'ahir ...i de demà», p. 14, columna cen-tral, cinquè paràgraf, línies 5-6, on entreparèntesis diu: «on no es produeix el pasdel català, cosa que sí que tenia lloc enaltres èpoques», hauria de dir: «on no esprodueix el pas al català, amb la intensi-tat d'altres èpoques».

Els canvis polítics produïts desprésde les eleccions del 2003 són unabona oportunitat per a fer refle-

xions adreçades als nostres nous repre-sentants polítics. Per tal de no fer volarcoloms, em basaré en la realitat sociolò-gica en què estem immersos i en el quedetecten diverses enquestes sociològi-ques i sociolingüístiques que utilitzaJoaquim Torres en el breu escrit «Seg-mentació de la població adulta de Cata-lunya segons el coneixement de català,l’ús d’aquesta llengua i la preferèncialingüística»1, on presenta una utilíssimaaproximació esquemàtica a una seg-mentació dels parlants del Principat deCatalunya en relació a l’ús, el coneixe-ment i la preferència per una llengua ouna altra, ja que les preferències lin-güístiques no coincideixen necessària-ment amb els usos. La proposta deTorres és especialment útil, ja que no eslimita a les típiques classificacions quese solen ficar en un mateix sac, comserien l’ús lingüístic, el coneixement dela llengua, la percepció de l’ús, les ide-ologies lingüístiques i les diverses elu-cubracions quantitatives.

Es tracta de vuit segments2 de par-lants, que van del més baix («1. Els des-coneixedors del català», que declarenno entendre’l») al més alt («8. Els quasimonolingües en català», que trenquencompletament la norma d’ús lingüístic,segons la qual «cal parlar sistemàtica-ment en castellà amb els que tenenaquesta llengua com a principal»). Vala dir que els qui trenquem claramentaquesta norma glotòfoga som nomésun 6% dels adults.Creiem que una intervenció político-

lingüística i educativa hauria d’incidirsobretot en els sectors 6 i 7, ja que elsindividus del sector 6 són «els qui pre-fereixen el català però mantenen lanorma de subordinació al castellà» (un30% de la població); i els del grup 7,que són «els qui trenquen parcialmentla norma de subordinació» (un 9%). Ésa dir, aquests dos grups clau, si fem casdels càlculs de Torres, sumarien gairebéun 40% de la població adulta, mentreque el sector 1 és gairebé insignificant(només un 3%), tot i que no s’hauriade menystenir; l’ensenyament públic jas’encarrega, tanmateix, que no avanci,ja que, si alguna cosa s’ha aconseguiten el darrer quart de segle, és que aug-menti el coneixement del català. D’altra banda, difícilment es pot

intervenir en el sector 4, que són «elsque el parlen [el català], però preferei-xen l’altra llengua» (un 13%); perquè,fem el que fem, continuaran preferintl’altra llengua. I hi tenen un cert dret,mentre no condicionin psicològicamentl’ús lingüístic dels qui prefereixen em -prar el català; un 13% de gent que, sifem una política lingüística coherent idecidida, no seran determinants en capsentit. Es tracta d’un sector que, si lanormalització avancés, es reduiria almínim, però continuaria existint; tan-mateix, tendiria a utilitzar cada vegadamés el català, fins a esdevenir part inte-grant del grup 5, que són «els indife-rents»: i ara ja arriben a un 14%.

L’indiferentisme és potser l’actitudlingüística més perillosa de totes lesque es descriuen en aquest escrit, so -bretot si en forma part gent que té elcatalà com a primera llengua o llen-gua principal, atès que l’indiferentismeés l’actitud lingüística més fàcilmentmanipulable per l’ordre establert socio-lingüístic, que, en el context espanyol,sempre minoritzarà el català; una menad’actitud aparentment neutra que fadels parlants una mena de zombissense voluntat i manipulables pel poderi el mercat.Dit d’una altra manera, no seran pas

els militants actius contra la normalit-zació lingüística els qui acabin decan-tant la balança a favor de la substitu-ció del català, sinó els «indiferents»passius i els qui practiquin la deslleial-tat lingüística, malgrat «preferir» elcatalà, és a dir, l’actual norma d’ús deconvergència cap a l’espanyol.

Quins són els nostres trumfos? Quinés el punt de suport per a bastir un pro-cés de normalització lingüística en l’àm-bit de l’ús lingüístic interperso nal? D’en-trada, i no és poca cosa per a co mençar,aquest 6% de gent que ja han optatper trencar la norma basada en lanecessitat sòcio-psicològica d’adapta-ció mútua de la parla en la interaccióhumana, però sense menys tenir el 9%ben bo de catalans que «tren quen par-cialment la norma de subordinació».Caldrien nous estudis que mostressinmés clarament en quins casos i per qui-nes raons aquest darrer segment nosempre trenca la norma de su - bordinació. Tenim, per tant, un 15% de la

població que forma el nucli dur de laconsciència sociolingüística catalana iun 40% susceptible d’afegir-s’hi si lescircumstàncies del context sòcio-polítici sòcio-cultural ho afavoreixen, ja queaquest grup del 40% són persones que,si no s’hagués posat fi al franquisme,



El perill de la deslleialtat lingüística passiva

JORDI SOLÉ I CAMARDONS

Jordi Solé i Camardons

1. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 17, Onada edicions, Benicarló 2003, pp. 263-265.2. Els vuit segments són: 1. Els desconeixedors del català (3%); 2. Els qui només l’entenen (16%); 3. Els qui el parlen només a mitges (9%); 4. Els qui elparlen però prefereixen l’altra llengua (13%); 5. Els indiferents (14%); 6. Els qui prefereixen el català però mantenen la norma de subordinació al cas-tellà (30%), 7. Els qui trenquen parcialment la norma de subordinació (9%); 8. Els quasi monolingües en català (6%).

avui formarien part de la gent que ja utilitzarien gairebéexclusivament el castellà com a llengua principal o fins i totúnica. Cal seguir, per tant, la tendència, iniciada fa més devint-i-cinc anys, de reintegració de la comunitat lingüísticacatalana i, respectant les opcions lingüístiques de la pobla-ció, anar convertint en marginal o excepcional la norma desubordinació que destrueix el català. Cal promoure com la cosa més normal del món una

nova norma de convergència devers el català, sempre queentre un grup d’interlocutors n’hi hagi algun que tingui elcatalà com a llengua principal. Com es fa això?, es pre-guntaran els qui ja formen part d’aquell 6%. Doncs tren-cant la norma de subordinació, que ja ens va alliberar men-talment del bilingüisme i del caos de les opcions lingüístiquesvacil·lants. Però, abans de detallar quines accions s’hauriende prendre per a impulsar aquesta nova norma d’ús lin-güístic, hauria de quedar ben clar que aquest és justamentl’objectiu del nou govern tripartit i de la nova direcció gene-ral de Política Lingüística, ja que, fins ara, els objectius socio-lingüístics dels successius governs nacionalistes mai no hanestat prou clars, i, per tal que un objectiu sigui possible, d’en-trada ha de ser un objectiu clarament establert. Aquesta és la proposta que faig als nous responsables

en Política Lingüística, una idea que també vaig esbossar enl’article «Per una educació sociolingüística»3, aquella vegadacentrant-me en les reflexions i actuacions en l’àmbit de l’en-senyament que correspondrien a la Conselleria d’Ensenya-ment. Depèn de tots, ho podem dir clarament, però en pri-mer lloc, no ho oblidem, depèn dels responsables polítics.¨

3. Solé i Camardons, Jordi, «Per una educació sociolingüística», EscolaCatalana, núm. 399, abril del 2003.

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

Per a començar malament en lanova etapa del govern català, pera voler-nos aixecar la camisa i fer-

nos beure a galet, ningú més escaientque la flamant consellera de Cultura,Caterina Mieras, de la corda socialistaen el govern tripartit.

Caterina Mieras ho va dir i ho fa, iel PP ho lloa, és clar:

No sabem, en canvi, si aquest pen-sament del PP és vàlid en poblacionscom El Ejido, posem per cas, pel que faa la llengua i la cultura dels nadius i ala dels milers de nord-africans que hitreballen.Tornem a la consellera Mieras, però.

I vet aquí que el primer pas que fala nova consellera en aquesta direcció,per allò de predicar políticament ambl’exemple, és desplaçar-se a Sevilla perassistir a l’estrena de l’obra El retablode las maravillas, de Cervantes, esce-nificada pels Joglars, a fi de reconci-liar, segons afirma, el duet Generali-tat-Boadella. Lamentable, senzillament;lamentable perquè tothom qui està aldia del món de la faràndula sap quinpeu calça en Boadella –en reconeixe-ment potser dels serveis prestats d’unantipujolisme ferotge?–, i la men table

perquè ambaquesta compli-citat, si al gunacultura es refor -çava (a Sevilla, ides del govern deCatalunya) era lacastellana, dita tam -bé espanyola. Encan vi, no vam veurela consellera Mieras,ni cap alt càrrec deCultura en nom seu,a l’estrena al Palau de la Música Cata-lana, a mitjan febrer, de l’obra LesHomilies d’Organyà, de percussió icoral, inspirada en el text dels sis ser-mons de què consten.És clar que, per a la consellera Mie-

ras, la cultura castellana, que històri-cament s’ha anat expandint a Catalu-nya mitjançant la imposició per dretde conquesta de la llengua castellana,potser és també cultura catalana; cul-tura catalana en llengua castellana,un concepte que no fa seu cap lin -güista mínimament competent i ri go -rós. Perquè llengua i cultura –o culturai llengua– són inseparables: percebemi classifiquem el món que ens envoltaper mitjà de la nostra llengua, la cata-lana, i amb aquesta mateixa llenguael fixem i el transmetem. Si hom enspogués fer culturalment castellans enllengua catalana, tingueu per segurque l’Espanya imperial no s’hauria en -deriat a agredir sistemàticament elcatalà amb la voluntat, a vegades benexplícita, d’aviar-lo al clot sense capmena de mirament. Si l’Espanya im -perial l’ha agredit i l’agredeix és per-què sap, com saben prou bé tots elsconqueridors i per això ho apliquen,que si es vol accedir al domini totalsobre el vençut és bàsic, d’entrada,que aquest perdi la llengua. Mataruna llengua és matar una cultura, i al’inrevés.Escau aquí de reproduir, respecte

d’aquest tema, unes paraules de l’ex-cepcional literat Manuel de Pedrolo,militant d’un independentisme queavui s’estila ben poc –si més no des del

poder polític– i potser per això mateixvíctima d’un oblit oficial que no diugaire a favor nostre: «L’idioma és lacolumna vertebral d’una cultura;l’únic instrument, en darrer terme,que assegura la seva preservació,perquè és ella, la llengua, quedetermina costums i actituds, creafacetes de pensament que enri-queixen el patrimoni humà i fan del’home allò que és i, de la seva cul-tura, una experiència sense repeti-ció possible.»

I, no volent-me estendre més, rebloel clau amb uns altres mots, del nota-ble lingüista i assagista Jesús Tuson:«Darrere dels orangutans no més hiha orangutans, però darrere de lesllen gües hi ha persones i pobles.»A més, individualment hi ha el

bagatge vital, les experiències de vida.Què voleu que us digui? A mi, que jasóc granadeta, un «t’estimo» dit a caud’orella, xiuxiuejat en el moment opor -tú, encara té la virtut d’estovar-me elcor i humitejar-me el sexe; un pessigo-lleig plaent i íntim que em costariaforça més d’experimentar, poso percas, amb un «te amo», «te quiero, «jet’aime» o «I love you».¨


TR IBUNA

Mal va qui mal comença

MARIA DEL PLA

L’idioma és lacolumna vertebrald’una cultura

Matar una llenguaés matar

una cultura

«S’ha acabat l’etapa d’identificarcultura amb llengua», ens etzibavades de les pàgines de La Vanguardiadel dia 9 de gener d’enguany, ambmatisacions sobre el tema com «enun món global això no va per aquestcamí –en el sentit d’identificar la cul-tura amb la llengua–; hem de socia-litzar la cultura: és la manera d’en-fortir-la.»

«Ja era hora de dir que la culturano es pot identificar amb la llengua»(Avui, 13-2-2004).

«Si volem enfortir la nostra cul-tura –ens diu– l’hem de socialitzar: laglobalització ho demana.»

El verb ensorrar, a més d’enfonsara la sorra, arruïnar algú o enfon-sar-se un sostre, un edifici, etc.,

pot expressar també un sentiment:Aquella pèrdua el va ensorrar, El que lihas dit l’ha deixat ensorrat, És un homeensorrat. És un altre exemple que po -dem afegir al dels mots que empremper a expressar estats d’ànim, sensa-cions o sentiments, formats a partir dereferents procedents de la vida quoti-diana, de l’entorn o de la història.(Vegeu «Llaurar tort», LLENGUA NACIO-NAL, núm. 39, pp. 5-7.) En el català actual, a més de polisè-

mica, ensorrar és una paraula molt viva.I sospito que també força antiga. Segu-rament més i tot que la primera docu-mentació de què tenim constància,extreta del Lacavalleria (1696), segonsla dada aportada per Coromines. Lameva sospita es basa en la lluita quehan mantingut amb el mar algunespoblacions del nostre litoral al llarg dela història. Un exemple excel·lent ensl’ofereix la mateixa ciutat de Barcelona,la qual, com és sabut, arribà a ser lacapital d’un gran imperi marítim, tot ique no disposava d’un port navegablemínimament segur i espaiós. No és pascasual que l’any 1229, quan Jaume Iva reunir un fort contingent de naus(tan fort «que tota la mar era blanca develes, tant era gran l’estol») per a con-querir Mallorca, ho fes al port de Salou,en comptes de la petita badia que hihavia entre el Puig de les Falcies i elfutur convent de Santa Clara, badia quealeshores constituïa l’únic espai portuaride Barcelona i que, justament per això,ha estat anomenada pels historiadorsport de Jaume I.Des d’aleshores fins a la primeria del

segle XIX, la lluita titànica per dominarl’espai marítim de la costa barceloninafou una constant històrica que, forçasovint, arribà a extrems dramàtics, ambfortes tempestes i naufragis que oca-sionaren dotzenes de morts. Un dels

grans obstacles i perills amb què elsmariners es trobaren fou el de la sorra.Una sorra que constantment cobria iesbocinava el dic protector que tanlaboriosament s’anava edificant anyrere any, encallava o ensorrava vaixells,fet que ocasionava pèrdues enormes (ifamílies també ensorrades), i obligavaa fer una tasca de drenatge i manteni-ment constants. Les acumulacions desorra a l’entorn de l’escullera, sobretota la part oriental, arribaven a sobreei-xir del nivell del mar, motiu pel qual esformaren zones pantanoses que la ciu-tat hàbilment anà aprofitant per aguanyar terreny al mar. Aquest és, endefinitiva, l’origen de l’illa de Maians i,de retop, el de la barriada de la Barce-loneta, ordenada construir per Felip V.Més enllà d’aquesta prou coneguda ilamentable circumstància històrica, lamanera com els barcelonins han sabutconvertir el que era un obstacle i unproblema en un avantatge i un bé pera la seva ciutat ens recorda la traça ambquè els pagesos, en aquella mateixaèpoca, eren capaços de convertir en fei-xes fèrtils les múltiples i arbrades ondu-lacions del terreny –fet que causavaadmiració a molts forasters, alguns delsquals en deixaren constància escrita– ila manera com els raiers del Pirineu erencapaços de treure profit dels congostosi desnivells de la seva accidentada oro-grafia i aprofitaven l’energia dels cor -rents de rius i rieres per a fer lliscar elsrais pel Segre i les Nogueres fins a tocardel mar.Lògicament, a part del verb ensor rar,

el contacte de la gent del país amb elmar ha generat moltes altres paraules,sovint també polisèmiques. L’origen dela majoria és prou evident: mariner,marinada, marea, maregassa, marejol,maror, maresma, submarí, marisc, ultra-marí, embarcar, naufragar, àncora,ancorar, proa, etc. Anava a apuntar, amés, mareig i marejar, encara que pot-ser el seu origen no sempre resulta tan

transparent com en els dels casos ante-riors. No hi manquen tampoc els múlti-ples refranys, copiosament recollits enobres especialitzades, com: A la mar unpeix no s’hi coneix, De gent de mar,Déu-nos-en-guard, o La mar és unafemella que no deixa anar qui s’acotxaamb ella; ni les locucions: Anar a totdrap, a tota vela, a tot vent…Però on, a parer meu, la relació

home-mar ha donat uns fruits mésesponerosos ha estat en el camp dellèxic de la construcció de vaixells. Desdels noms dels oficis que hi intervenien–mestres d’aixa, remolers, ferrers,velers, corders, calafatadors, etc.– finsals noms de les diverses peces de fustaque s’elaboraven a partir dels troncsprovinents del Montseny, del Montne-gre o del Pirineu –els pals de les gale-res, fets generalment d’avet; la carena,les planxes i els ponts, d’àlber o pi; laperamola (peça per a encaixar el pal),de faig; el paramitjal (per a unir la proaamb la popa), d’alzina; el trencanill (pera unir el pont i els costats de la nau),d’alzina…–, passant pels noms de lesdiferents embarcacions que al llarg dela història han sortit de les nostres dras-sanes: vaixells, galeres, naus, naus baio-neses, barques, pàmfils, galiotes, llenys,coques, llaguts…Amb aquesta enumeració no he

pretès fer una exposició exhaustiva dellèxic relacionat amb el món del mar.Sóc conscient que hi manquen nom -bro ses formes i expressions, i que larelació que us en presento n’és unamostra incompleta i arbitrària. El queen realitat m’interessava fer patent ésque la llengua, qualsevol llengua, cons-titueix sempre una font de dades va -luosíssima per a entendre de quinamanera els individus que la parlens’han relacionat amb la realitat extra-lingüística que els envolta, tant siaquesta era la del món dels raiers delPirineu com si es tractava del mónmariner del litoral. Aquest fet, evi-dentment, només s’explica per la capa-citat creadora del llenguatge, per lacapacitat que té el llenguatge de qual-sevol comunitat per a adaptar-se i deli-


TR IBUNA

La llengua i el món del marEl segle de la gran catàstrofe? (X)

MARCEL FITÉ

La investigació diacrònica del lèxic d’una determinada llengua pot ser enormement il·lus-trativa a l’hora de conèixer la gènesi i la formació del patrimoni cultural d’un país.

Antonino Pangliaro

mitar les diferents manifestacions cul-turals que la mateixa comunitat haestat capaç d’elaborar. Si ho observembé, la major part de peces i d’embar-cacions de què parlo en aquest articleprovenen de la manipulació i elabora-ció de la fusta. La intel ·ligència i lesmans humanes els han donat les for-mes adequades i precises, mentre quela llengua les ha classificades i refe-renciades, establint-se així un lligampoderosíssim, indestriable, entre savie -sa, tècnica i llenguatge; entre cultura illengua. Observeu, a més, que si ajun-tem aquest desplegament lèxic al con-junt de mots amb què els raiers desig-naven les peces que transportaven(vegeu «La llengua i el món dels rai ers»,LLENGUA NACIONAL, núm. 41, pp. 13-15),el nombre de paraules obtingudes a par-tir de la cultura de la fusta constitueixun camp semàntic riquíssim, autèntica-ment enlluernador.Com en el cas del món dels raiers,

però, avui molts d’aquests mots tenenun ús certament restringit i, en algunscasos, fins i tot s’han convertit en au -tèntiques peces de museu. La realitat ésque molts joves d’avui, no solament lesdesconeixen –fet que, d’acord amb elscanvis socials, potser seria normal–, sinóque amb prou feines si distingeixenentre llenya i fusta. (No fa pas gaire,amb motiu de preparar una foguera,vaig sentir un grup de jovent que esdirigien al bosc a «buscar fusta per a ferfoc».) I no us penseu pas que us parlide joves urbans, que en teoria viurienforça d’esquena a moltes de les reali-tats que la diversitat de la natura elsofereix. No: el fet que us acabo d’ex-plicar correspon a una població piri-nenca, amb una forta relació històrica

amb el món de la fusta i amb un caballèxic riquíssim transmès de pares a fillsjustament fins a la generació anterior ala dels joves esmentats. Si fa no fa, deuser el mateix que va passar quan algunsjoves lingüistes de casa nostra es vanentossudir a defensar, contra mestral iponent (i el més mínim sentit de la llen-

gua), la incorporació del mot «barco» alsistema lingüístic del català, menyste-nint o ignorant les nombroses formestradicionals esmentades suara, i que,només per un seguit de vicissituds i tren-cacolls històrics, van deixar d’emprar-sei transmetre’s amb la normalitat i la fluï-desa que ens hauria agradat.¨

TR IBUNA

TOTA LA VIDA FENT GALETES

Trias, néts de Joaquim, SA

Ctra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: [email protected]

Costa de Barcelona, segons el primer atles de ciutats del món, el Civitates Orbis Terrarum, editat en 1572 (MHCB).

Quan, fa quaranta anys, vaig deci-dir investigar els usos antics,genuïns, dels verbs ésser i estar,

llegint textos vaig arribar a detectar quedeterminats elements del context apa-reixien normalment dins les frases cons-truïdes amb ésser i uns altres mots figu-raven habitualment dins les frases enquè hi havia el verb estar. Eren dadesobjectives que es repetien sistemàtica-ment. Hi havia alguns casos en quèestar no complia aquesta correspon -dència. Eren vacil·lacions? Eren excep-cions? Finalment vaig aclarir que noeren vacil·lacions ni excepcions; sim-plement, ho incomplia el verb estarquan tenia uns altres significats deter-minats que també es repetien. Deter-minades les causes d’aquelles inicial-ment suposades vacil·lacions, vaigconstatar que els usos de ésser i estartenien una absoluta regularitat d’ús, unús normalitzat; pertanyien a una siste-matització establerta i consolidada.Permeteu-me que digui que s’ate -

nyia per primera vegada un ampli i sis-temàtic coneixement dels usos delsverbs ésser i estar en català antic. Méstard he comprovat que encara es con-servaven cinc segles després en algunsescriptors modernistes.Tal investigació, doncs, va dur-me a

descobrir que l’element lingüístic méssovintejat acompanyant estar era que elcircumstancial de temps de l’oració con-tenia un quantificador («tot aquell dia»,per exemple); també es feia servir estarquan s’expressava l’estada del subjecteen una situació que acabava amb unfins («van estar a la presó fins que envan ser fora»). Aquesta constatació ens informava

que, en català, el verb estar és un verbduratiu (ho diu la quantitat del cir-cumstancial de temps) i, alhora, queexpressa una durada no pas eterna sinólimitada (ho confirma fins).És clar que hi havia estar també en

oracions sense cap circumstancial detemps ni cap fins. Però comprovàvemaleshores que, en aquell text, hi con-venia també el valor de durada limitadade estar.

No cal dir que, estar, el trobaremtambé en unes circumstàncies diferentsde les ara dites, però en analitzaraquests altres casos comprovàvem queestar hi tenia uns altres significats.L’altre verb, el verb ésser el trobà-

vem quan en el context hi havia algunaparaula o alguna locució que significavamoment, com poden ser, per exemple,aquestes: encara, quan, des de, des que,llavors, aleshores, ara; també trobemésser en les oracions encapçalades perja, on o en referir-nos al moment enquè acaba una estada limitada per fins(«fins que en van ser fora»), i encaraoracions amb després que, així que, alcap de, etc. També hi correspon ésserquan aquest infinitiu precedit de en o alforma part d’una determinació cir-cumstancial amb el valor de gerundi(«en ser a casa...»). Finalment hi ha ésserquan dins l’oració hi ha un circumstan-cial de temps sense cap quantificador(«Aquell dia vam ser a Reus», «Demàserem a Ripoll»).En «Li feren comprendre que no

podien estar allí ni una mica d’estona,perquè es feia fosc» el circumstancial detemps és una mica d’estona amb elquantificador una mica.En «Havia dit una mentida a casa,

per poder ser fora aquell diumenge.»hi ha el circumstancial de temps aquelldiumenge sense cap quantificador.Si arribem a una oficina i pregun-

tem: «Que hi està en Joan?», ens podenhaver de respondre: «Sí que hi està,però ara no hi és», que significa que ‘síque treballa en aquesta oficina, peròara no s’hi troba perquè ha sortit’.Tota la informació anterior, sobretot

viscuda en la lectura de textos genuïns,ens feia saber que els catalans hanemprat ésser quan simplement expres-saven la presència, l’existència, senseprestar gens d’atenció en si el fet des-crit durava o no. No ens n’interessa ladurada, ens n’interessa la visiómomentània.La utilitat important de conèixer els

elements del context que acompanyenésser, i d’aquells altres que comportenl’ús de estar, és que aprenent-los de cor

ens han de permetre de recuperar el bonús d’aquests dos verbs. Ara ja sabemque, per exemple, després de encara hicorrespon ésser i no pas estar. És «encarasom a mig camí» i no pas el castella-nisme «encara estem a mig camí». I aixíen tots els casos exposats. Ja sabem quela pressió social del castellà ens en vadesbaratant, en la parla popular, el bonús, des de fa poc més de cent anys.Abans el poble l’havia conservat bédurant més de cinc-cents anys.I, abans d’acabar, deixeu-nos dir,

com ja hem anunciat, que podem tro-bar el verb estar en oracions diferentsde les anteriors.El verb estar en el significat de viure

o residir en un lloc, o quan es refereixal lloc de la feina, pot anar en una ora-ció on tant pot dur algun dels elementsque hem assenyalat com a propis deestar com els que hem dit que acom-panyaven ésser. Vegem-ho:«Ja som a Sants», significa que hem

arribat a Sants. Diferentment, «Ja estema Sants», vol dir que ja hem passat aresidir a Sants.

Hem de dir, encara, que el catalàantic (i en algunes comarques encaraahir) emprava estar, amb qualsevol con-text, en tres casos més. Una cosa estàen un lloc d’una manera quan hom lahi ha situada voluntàriament amb unafinalitat, o també quan es manté alçadadavant nostre o quan és a dalt de totd’una cosa alta. Però són usos arcaics,quasi desapareguts.Cal afegir-hi també tres accepcions

més de estar seguit de preposició:— Estar-se de significa ‘abstenir-se

de’: «No t’estiguis de dir-m’ho».— Estar per, equival al verb ‘aten-

dre’ o a ‘prestar atenció’. «Estigues perla feina i no et distreguis». «En aquestabotiga hi ha algú que pugui estar permi?» (Cal advertir que no és genuí delcatalà fer servir estar per expressant que‘falta poc per’, i així «El tren està perarribar», entenc que és un castellanismecontemporani.)— Estar en, que vol dir ‘contenir-se

en’, ‘consistir en’: «Tot està en això».¨


LÈX IC

Sobre «ésser» i «estar»

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

Com que el castellà fa servir laforma «está previsto», trobempertot arreu, en els textos perio -

dístics catalans, el calc corresponent:«està previst». Aquest ‘estar’ acom-panyant ‘previst’ no correspon a capdels significats del verb estar. En català,la manera pròpia és «hi ha previst»,«això s’ha previst», «ho havíemprevist», i encara «és previst».Vegem una d’aquestes maneres de dir-ho, que és fer-hi servir hi ha, concor-dant amb el context.«A la darrera sessió (està) hi ha previst deba-

tre una proposta de conclusions.»

El diari diu: «Per Sant Jordi també està prevista la publi-

cació d’un altre volum amb un recull depremsa.»

Igual que en el primer exemple, calsubstituir ‘està’ per ‘hi ha’; per tant,calia dir-hi: «Per Sant Jordi també hi ha prevista la publi-

cació d’un altre volum.»«El desembre hi ha prevista l’edició d’un

número antològic amb una tria de lestires que s’hi han publicat.»

Més casos en què és pertinent de dir«hi ha previst» en lloc de l’inapropiat«està previst», que és com ho llegim ala premsa.«Això no és gens casual, ja que els pròxims

21 i 22 de juny està previst que en una

tarima de la plaça s’estrenin dos espec-tacles de la Commedia dell’Arte.»

«La solució seria convertir la N-340 en auto-via. Per ara, aquesta solució només estàprevista en les variants de Cervelló i Valli-rana.»

En els dos exemples anteriors tambécaldria substituir està per hi ha. Tan-mateix en casos com aquests, el textreclama, en fer el canvi de mots, decanviar-ne una mica la redacció. Així,en el primer exemple:«Això no és gens casual, ja que hi ha pre-

vist que els pròxims 21 i 22 de juny ...»

Però, on és més necessari el canviés en el segon exemple, perquè l’im-personal haver-hi rebutja el subjecte,el qual és «aquesta solució». Així,doncs, caldria dir: «Per ara, només hiha prevista aquesta solució a lesvariants de Cervelló i Vallirana».El text següent, i en alguns d’ante-

riors, en què hi havia escrit «està pre-vist», el podríem esmenar amb haver-hi o també amb ésser. Vegem-ho.«La intenció és activar immediatament l’o-

peració electoral, i amb aquest objectiués previst (o bé, hi ha previst) que alfinal d’aquest mes es constitueixi elcomitè electoral».

Tanmateix, hi ha casos en què solsés escaient substituir «estar previst» per

«ésser previst», com en els dos casossegüents:«Alguns treballadors de RENFE, tal com era

previst, van fer ahir la primera jornadade vaga.»

«Cosa que probablement significarà fer lavotació després de les eleccions gene-rals, i no pas dimarts que ve, com eraprevist inicialment.»

Una solució més, per al conjunt«està previst», és la de substituir estarpel verb haver en forma personal, comfem en els casos següents:«Vull dir-vos que no me m’aniré enlloc, que

no dimitiré i que treballaré, tal com heprevist, fins a la fi del mandat.»

«La publicitat a la samarreta, no l’hem pre-vista com un dels punts de l’ordre del diade l’assemblea.»

I encara, amb la forma pronominalhaver-se:«Aquest problema no s’havia previst de

poder resoldre’l fins a aconseguir-hi elconsens.»

Hem anat veient que aquest «estàprevist» que prolifera en els textos cas-tellans i catalans, i que és impropi en lanostra llengua, convé que en catalàsigui substituït per les diferents formesque hem exposat: hi ha previst, és pre-vist, havíem previst, això s’ha previstaixí, etc.¨

«Hi ha previst»

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

LÈX IC

Classes particulars d’anglès a cal professorLa manera més efectiva d’aprendre anglès

· Viure i estudiar a cal professor· classes particulars intensives· Famílies d’acolliment acuradament seleccionades al comtat d’oxford· entorn fantàstic· immersió total en anglès· cursos a mida de les necessitats de cadascú· 15, 20 o 25 hores per setmana de classe· cursos de llengua general, especialitzada o bé de negocis· cursos des d’una setmana fins a un any· inici qualsevol diumenge de l’any· ensenyament amical, ràpid i efectiu

Tots els nivells, totes les edats, tot l’any

Personal English Tutors UK, 19 Sandford Park, charlbury, oxford , oX7 3TH, england

tel: +44 1608 811342 fax: +44 7980 678854 eml: [email protected] web: www.p-e-t.co.uk

LLengua nacionaL, desprésd’haver provat els cursos es -mentats, garanteix l’autenticitatde la informació continguda enaquest anunci. D’altra banda,els recomana especialment alsmembres de la comunitat lin -güística catalana perquè aquestmètode permet un contacteexclusiu amb anglòfons.

Com bé se sap, en el català orien-tal s’empra el mot llombrígol i encatalà occidental el mot melic per

a fer referència a la depressió arredo-nida i arrugada que deixa al mig delventre la secció del cordó umbilical.Encara que comparteixen un mateixètim (tots dos geosinònims provenendel llatí vulgar *UMBILICULUS, diminutiudel clàssic UMBILICUS) i significat, les for-mes actuals d’aquests dos mots són,curiosament, el resultat de dues seg-mentacions populars, oposades entre

elles i alhora no gaire freqüents. Així, enel cas del mot oriental llombrígol tro-bem històricament documentada laforma «ombelígol», amb una primeraevolució que compleix perfectamentamb les lleis de la gramàtica històricadel català; però, com a resultat d’unadissimilació, de l’aglutinació l’articlemasculí ILLU («lo») –l´ en contacte ambvocal inicial («lombrígol»)– i de la pala-talització de la l- soldada, el mot pre-senta actualment en el català orientalla forma «llombrígol». També *UMBILICULUS és el mot del

llatí vulgar que trobem com a punt departença per a explicar l’actual formadel català occidental melic, resultantd’una disanàlisi –mala separació– de lacombinació «l’omelic», interpretadacom «(lo) melic». És una forma que encatalà nord-occidental encara es potsentir en contextos fònics en què l’ar-ticle es troba després de consonant: «Limiraven lo melic».Curiosament una llengua tan prò-

xima al català com és el castellàdesigna, també a partir de *UMBILICULUS,

la cicatriu formada al mig del ventre enrompre’s o tallar-se i assecar-se el cordóumbilical, amb un mot que, tret d’unapossible dissimilació, segueix a la per-fecció les lleis de la gramàtica històricad’aquesta llengua: ombligo.Sembla que en els parlars orientals

catalans –en especial el de Barcelona–la forma melic substitueix cada dia mésla forma llombrígol, tradicional enaquests parlars. I això no és gairecorrent, ja que la direcció dels canvislèxics –i morfològics, fonètics, etc.–

interdialectals catalans acostumen aanar de l’orient (Barcelona) cap a l’oc-cident i del nord cap al sud. S’ha suggerit una possible explica-

ció d’aquesta insòlita «expansió lèxica»occidental –si més no en el parlar deBarcelona– en el fet que sovint les mai-naderes i les dides que fins no fa gai-res dècades tenien cura de la canallade la burgesia barcelonina procedienmolt sovint del ponent i del sud deCatalunya. Naturalment aquestesdones empraven el seu lèxic occiden-tal per a comunicar-se íntimamentamb els infants dels quals tenien cura,i poques coses eren –ara tot ha can-viat força– tan íntimes i familiars comles referències al melic/llombrígol deles criatures. Per a reforçar la transmissió familiar

o íntima del mot occidental melic en elparlar de Barcelona, també s’hauria detenir en compte que, entre els parlantsoccidentals traspassats en gran nom-bre a la capital de Catalunya durant lasegona meitat del segle XIX i al llarg detot el XX, probablement aquest terme

és dels que millor s’ha transmès degeneració en generació. Dit d’una altramanera, si bé els fills barcelonins depares ponentins o patxetins acostumena emprar la fonètica i la morfologia prò-pies del català de Barcelona, en el lèxic–en especial en el cas de mots dereferència íntima o familiar– l’adaptacióal parlar barceloní no és, ni de bon tros,total. Potser també s’hauria de tenir en

compte que la pronúncia popular bar-celonina de llombrígol és amb -o àtona,

és a dir [u], terminació que sovint ésinterpretada com a poc genuïna, coma castellanisme. Llavors el parlant bar-celoní, que com hem vist és possibleque conega, encara que siga passiva-ment, la forma occidental, pot creureque la forma més genuïnament cata-lana siga el mot occidental melic i quese’l faça seu amb la idea que cal millo-rar la llengua, netejant-la de mots su -po sadament espuris. És allò de laultracor recció.Tot això –aquesta nota, vull dir– té

l’origen en la lectura de dos escriptorscatalans nascuts en poblacions delcatalà oriental, Joan Salvat-Papasseit iJoan Puig i Ferreter, els quals en elsseus textos de creació literària docu-menten la forma «l’omelic», un hàpaxduplicat –si se’m permet l’aparent con-tradicció–, atès que fora de l’obra d’a-quests dos escriptors no l’he sabudatrobar en cap altra, ni literària ni lexi-cogràfica, ni en el Diccionari català-valencià-balear, ni en el Diccionari eti-mològic i complementari de la llenguacatalana.


LÈX IC

Notes mínimes sobreun paisatge: l’«omelic»

ESTEVE BETRIÀ


Així Joan Salvat-Papasseit, nascut aBarcelona però amb antecedents fami-liars al Camp de Tarragona i comarquesveïnes –si bé els seus pares ja haviennascut a Barcelona, els avis paterns pro-cedien, respectivament, de Reus i de laSelva del Camp, i els materns, de Mira-vet i del Pla de Cabra–, empra la forma«l’omelic» en un parell de poemes. Enel primer, «Inici epitalàmic-film», hi tro-bem un parell de versos que diuen:«com de vellut de seda / I l’omelicamant amb l’omelic fragant/...». En elsegon, «Perquè és alta i esvelta», quecom tants altres poemes d’aquest autor,incloent-hi l’anterior, té un clar caràc-ter íntim i familiar, hi llegim:

«... pels clotets de la sina / s’hi perdiengotims! / -Més avall si arribaven / florial’omelic.» Cal dir que no trobem mai elmot llombrígol en l’obra d’aquest poetatan popularment barceloní, en especialpel que fa a la llengua.Tampoc no hem sabut trobar cap

referència al llombrígol en l’obra de JoanPuig i Ferreter –tot i no haver-la consul-tada sencera, evidentment– i sí, en canvi,al melic, suposadament occidental: «...I com eren petites aquestes coses, Sen-yor!, per a aquells que tenien l’Ateneu,les Rambles, el seu periodiquet com l’o-melic del món!» (Ressonàncies, 1942-1952. Diari d’un escriptor, Edicions 62,Barcelona 1975, p. 119). Potser en

aquest últim cas, sobretot si es té encompte el context fònic i en especial ellloc d’origen de l’autor (la Selva delCamp), es tracta d’un cas de romanallao conservació de l’ús de l’article masculílo, encara propi d’una part del català delCamp de Tarragona.Vet aquí que, gràcies a aquestes

citacions de Joan Salvat-Papasseit i JoanPuig i Ferreter, crec que queda justificatllevar l’asterisc que indica una formahipotètica quan un hom fa esment del’evolució històrica del mot melic <omelic. I també crec que, d’alguna ma -nera, s’ha produït a l’interior de la llen-gua el procés d’expansió d’aquest moten substitució de llombrígol.¨

LÈX IC

Per a expressar el temps verbal que podem anomenaren català «pretèrit (perfet) remot», disposem, com saptothom, de dues formes: la simple i la perifràstica. Ara

bé, avui alguns autors, editorials, mitjans de comunicació, etc.usen exclusivament la segona i obliden la primera, de la qualcosa, entre altres inconvenients, resulta una embafadora re -petició de les partícules va, van i similars, repetició que algúha anomenat, humorísticament però escaientment, «va -vaisme». Per això hem de reivindicar l’ús, en la llengua escritai en els nivells alts de la llengua oral, de la forma simple, queha existit sempre en la llengua literària, és viva avui dia enimportants àrees del nostre domini lingüístic i té innegablesavantatges estilístics.El criteri més assenyat per al llenguatge escrit de tipus

estàndard és, sense cap dubte, l’alternança de les dues for-mes de pretèrit, com ara mirarem de detallar, amb la finali-tat d’obtenir, bo i seguint la tradició i aprofitant els recursosde la llengua viva, un estil clar, variat i concís alhora:

1) En general, la primera vegada que en un paràgrafhàgim d’escriure el pretèrit remot, farem bé d’usar la formaperifràstica, més clara i popular per a la majoria dels catala-noparlants; en les restants ocasions del mateix paràgraf usa-rem preferentment la forma simple, però si aquestes ocasionsfossin moltes hi intercalaríem alguna forma perifràstica. Entot cas, en la 1ª persona del singular preferim la formaperifràstica. Exemples:

• El president va visitar l’escola i parlà amb mestres i alumnes;després es dirigí a l’ajuntament, on fou rebut per l’alcalde iels regidors. A la tarda la comitiva es va traslladar al poble veí,on s’inaugurà el nou tram de carretera...

• Va venir una senyora i jo vaig rebre-la tan bé com vaig saber.Després vingué un home ja gran i...2) També en general, evitarem les dobles perífrasis, és a

dir, l’ús de la forma del pretèrit perifràstic quan el verb enforma personal va seguit d’un infinitiu. Amb el verb deureusat com a integrant de la perífrasi de probabilitat i amb elverb deure’s s’ha de fer servir sempre la forma simple (sihom no vol emprar-la en 1ª pers. del sing., ha de cercar unaconstrucció alternativa). Exs.:

• Llavors ells hagueren de sortir i nosaltres vam quedar-nos adintre.

• Per què no em volguéreu escoltar?• No poguérem resoldre el problema tan aviat com desitjàvem. • Deguí fer, sense voler, una cara lleugerament estranyada (Pla,

Obres completes 23, p. 59; constr. alternativa: Probable-ment vaig fer, sense voler...). La seva mort es degué auna intoxicació.

3) En els títols, que per definició han de ser concisos,preferirem la forma simple. Exs.:

• Així parlà Zaratustra. Allò que el vent s’endugué.¨

El «vavaisme»

JOSEP RUAIX

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 2, p. 41)


En el seu conegut treball sobre lespreposicions per i per a, contin-gut en el volum Lleures i conver-

ses d’un filòleg, Joan Coromines diuque sobre un gran nombre d’aspectesde l’ús d’aquestes preposicions Fabrano va «legislar» però sí que po dem dirque «va deixar jurisprudència». És evi-dent. Fabra, de fet, «va deixar juris-prudència» sobre un gran nombred’aspectes de la llengua sobre els qualspotser no sempre havia «legislat»prou.Tothom qui s’interessi d’una ma -

nera efectiva pel bon ús de la nostrallengua deu conèixer, en una me surao altra, la jurisprudència de Fabra. Pot-ser a vegades, o prou sovint, quan s’in-voca aques ta jurisprudència, es va d’unextrem a l’altre de l’oscil·lació del pèn-dol: al costat d’aquell per a qui l’úsobservat en un text de Fabra certificad’una manera categòrica i indiscutiblela bondat de la solució a un determi-nat problema de llenguatge, hi ha quicuita a dir que Fabra no és l’evangelii que, com tothom, a vegades tambés’equivocava. Una posició ponderadai intermèdia és la que estableix que noes pot desconèixer la jurisprudènciafabriana i que, sense que ningú hagide renunciar als seus propis punts devista, resultat de les seves recerques iles seves reflexions, abans de con-demnar una forma de llenguatge a laqual Fabra no deixa de recórrer, convé,com recomanava l’avi Mauva al patróSaura, dormir-hi i prendre consell descapçal.Que de la jurisprudència de Fabra

no sempre s’ha tret el partit que cal-dria, creiem que és un fet inqüestio-nable, que més d’un cop s’ha posaten relleu. Les notes següents no pre-tenen altra cosa que destacar algunsaspectes que ens semblen interessantsde la prosa de Pompeu Fabra en el seuDiccionari general de la llengua cata-lana (definicions i exemples), quedurant més de seixanta anys ha estatel nostre diccionari acadèmic o nor-matiu, i base de tota la nostra lexico-grafia posterior.

Ell/ella referit a inanimatsÉs un punt al qual ja ens hem refe-

rit diverses vegades i, per tant, no calpas insistir-hi. Només volem recordarque els exemples d’aquest ús en el DGLCsuperen de bon tros el parell de cente-nars. No ens hem entretingut a comp-tar-los perquè tampoc no val la pena,però probablement el seu nombre noés inferior a dos-cents cinquanta. En elscasos més usuals, la forma pronominalva precedida per una preposició forta,especialment la preposició entre, o unalocució o frase prepositiva. Es tracta decasos, doncs, en què no és possible, oseria massa forçada, la reducció als pro-noms en o hi, reducció així mateiximpossible quan el sintagma format per

una preposició i el pronom fort de ter-cera persona depèn d’un participi: aga-fada a ella («adherir»). També són forçanombrosos els casos en què el pronomfort referit a inanimats reforça el valoranafòric d’un quantitatiu, com moltsd’ells («bacil»), l’una d’elles («canyis-sar»), un d’ells («cas»), totes elles(«comú»), la majoria d’elles («coste-lla»), cadascun d’ells («torn»). És tambéfreqüent el cas en què el pronom fortés el segon terme d’una comparació,com més curta que ell («campaneria»).Quan convé, el pronom fort referit ainanimats fa de subjecte: estant ell (eltramvia) en marxa («salvavides»), queelles (les paraules) expressen («verbal»),etc.

El pronom es, subjecte impersonalEns referim, ja s’entén, a l’ús del

pronom es com a equivalent de hom,és a dir, exercint la funció d’indicar quel’acció del verb s’atribueix a una per-sona indeterminada. Els prejudicis con-tra aquestes construccions, que volienignorar la clara jurisprudència fabrianasobre elles, ja han anat minvant, encaraque continua havent-hi qui s’obstina aveure en una proposició com El Mont-seny es veia tot nevat una construccióreflexiva. Fabra va usar sense limitacionsaquesta construcció en totes les sevesobres, i de frases com mots que s’ac-centuen amb accent agut o sons ques’escriuen amb una sola lletra, que notenen, certament, valor reflexiu, sinóimpersonal, n’hi ha a centenars en totesles seves gramàtiques. Però en el DGLChi ha un cas especial, de l’ús d’aquestaconstrucció i de les solucions equiva-lents, en què ens fa talment l’efecteque el seu autor va voler deixar esta-blerta jurisprudència d’una maneraclara i inequívoca.Ens referim a les definicions dels

adjectius derivats (o, en algun cas,pseudo-derivats) de verbs formats ambels sufixos -able i -ible, com és ara acon-sellable i adduïble. Fabra va recórrer,llevat d’algun cas especial, a quatre fra-ses diferents per a la definició d’aquests

LÈX IC

La jurisprudència del Diccionari Fabra

ALBERT JANÉ

POMPEU FABRA

adjectius: que es pot abolir («abolible»),que hom pot abonar («abonable»), quepot ésser abrogat («abrogable») i sus-ceptible d’ésser aclimatat («aclimata-ble»). A vegades en lloc de susceptibletrobem capaç. I aquestes quatre cons-truccions van alternant al llarg de tot elvast repertori lexicogràfic, sense que encap cas s’hi pugui endevinar cap normade distribució, talment com si Fabra ensvolgués indicar que donava per bonesi intercanviables les quatre frases, i ensinduís, sense dir res, a fer com ell: aalternar-les sàviament i a no prescindirinútilment de cap. D’altra banda, calassenyalar que la definició que trobemmés utilitzada és la que es val de la pas-siva pronominal.Les grans obres lexicogràfiques

que s’han basat en el DGLC seguei-xen, generalment, les seves defini-cions per als adjectius que comen-tem, encara que és fàcil de detectarque, en un moment de terminat, alsredactors de la Gran enciclopèdiacatalana, sobretot als del Diccionaride la llengua catalana que en deriva,els va agafar una certa al·lèrgia perla passiva pronominal que els vaemmenar a canviar que es pot cal-cular per que pot ésser calculat(«calculable») i que es pot centra-litzar per que hom pot centralitzar(«centralitzable»). La primera d’a-questes dues alteracions és la que espot observar (que hom pot observaro que pot ésser observada) en unbon nombre d’articles de la segonad’aquestes dues grans obres: «capi-talitzable», «certificable», «classifi-cable», «cobrable»..., «portable»,«possible», «practicable», «presu-mible», etc., però no d’una manerasistemàtica i sense que sigui possible deveure-hi una idea guiadora.Alguns (pocs) d’aquests adjectius

tenen un sentit actiu, i la seva defini-ció, doncs, és clarament una frasereflexiva: capaç d’acostumar-se («acos-tumable»), capaç de coagular-se («co -a gulable»), etc.

El datiu possessiuA vegades hom es planteja si cal dir

Prohibida l’entrada als menors o bé

Prohibida l’entrada dels menors. Ente-nem que totes dues construccions sónperfectament vàlides i que no hi ha resa retreure a cap d’elles. Si les havíemde dividir, cada una, en dues seqüències,tindríem Prohibida l’entrada / als menorsi Prohibida / l’entrada dels menors. Ditaltrament, en el primer cas tenim en alsmenors un complement indirecte odatiu, que es podria pronominalitzarperfectament si en lloc d’un participipassat com prohibida teníem una formaverbal personal com han prohibit: Elshan prohibit l’entrada. I en el segon castenim un genitiu o complement denom, en què determinem un nom ambun altre nom, per mitjà de la preposició

de, tal com és usual. Aquest comple-ment, en teoria, es podria reduir al pro-nom en, i, més normalment, es podriarepresentar pel terme possessiu: N’hanprohibit l’entrada (solució, certament,artificiosa, per més que avui n’abusi elllenguatge desigual i insegur dels mit-jans de comunicació) i Han prohibit laseva entrada.El DGLC dóna una jurispru dència

abundantíssima pel que fa a la possibi-litat, en principi lliure, de recórrer a la

preposició a o bé a la preposició de enconstruccions com la que ens ha servitd’introducció. Aquesta jurispru dènciala trobem en les definicions d’un bonnombre de verbs formats amb el prefixnegatiu des-. Vegem-ne uns quantsexem ples. Amb la preposició a tenim,entre molts més, llevar els abillaments(a algú o alguna cosa) («desabillar»),llevar l’accent (a un element accentuat)(«desaccentuar»), treure l’àcid, l’acidesa(a una cosa), («desacidificar»), llevar elsadornamentes (a algú o a alguna cosa)(«desadornar»), llevar l’embalbament(a un membre embalbat), («desbal-bar»), treure els bolquers (a un infant),(«desbolcar»). I amb la preposició de,

també entre molts més, tenimtreure els bonys (d’un objecte abo -nyegat) («desabonyegar»), llevarl’àncora o àncores (d’una nau)(«desancorar»), treure l’arena(d’un lloc), («desarenar»), treure labrossa (d’un camí), («desbrossar»),treure l’or (d’un objecte daurat),(«desdaurar»)1.Podríem assajar, naturalment,

de cercar una norma de distribucióper a aquest doble ús. En general,quan es tracta de complements quedesignen éssers animats (personeso animals) és observable una pre-ferència bastant clara per la prepo-sició a: llevar el poder (a algú)(«desapoderar»), treure el bast (aun animal), («desembastar»). I quanel complement designa un lloc (reci-pient o dipòsit) del qual es treu os’extreu alguna cosa, la preferèn-cia és per la preposició de: treure(un líquid embotellat) de la bote-lla que el conté («des embotellar»),treure (una cosa embutxacada) de

la butxaca on és posada) («desembut-xacar»). De fet, en aquests casos espot dir que es passa imperceptible-ment del complement de nom o geni-tiu al complement circumstancial deprocedència.Ara: és ben evident que en dos

casos com treure la crosta (a una cosaencrostada) («desencrostar») i llevar lagoma (d’una cosa engomada) («desen-gomar»), les preposicions a i de sónperfectament intercanviables. I aquesta


LÈX IC

1. No ha de sobtar de trobar la definició treure l’or (d’un objecte daurat), amb el complement directe de treure lliure i el complement circumstancialentre parèntesis, al costat de treure (una cosa embutxacada) de la butxacada on és posada, amb el complement directe de treure entre parèntesis iel complement circumstancial lliure, perquè l’element que hi ha entre parèntesis és el que no forma part del significat estricte del verb, sinó un ele-ment que seria un complement que formaria part d’una frase amb el verb definit: Van desdaurar un cendrer i Es va desembutxacar un feix de bitllets.Cal tenir en compte que desdaurar és un compost de daurar (un mot integrat en el complement circumstancial de la definició) i, en canvi, embutxa-car és un compost de butxaca, complement directe de la definició.

intercanviabilitat, certament, es pot ferextensiva, en un grau més o menys ele-vat, a la immensa majoria dels casos.Pel que fa a la pronominalització

d’aquests complements introduïts peraquestes dues preposicions, podemtrobar en el conjunt d’aquestes defi-nicions d’articles del DGLC algunsexem ples prou aclaridors. Teòrica-ment, un complement datiu introduïtper la preposició a s’hauria de reduiral pronom li, i un complement intro-duït per la preposició de s’hauria depronominalitzar per mitjà de en. Defet, però, el datiu li també pronomi-nalitza complements introduïts per de.Per això parlem del datiu possessiu. Iaixí, en els exemples del DGLC, al cos-tat de netejar (un corró) traient-ne laborra adherida («desborrar») o des -carre gar una arma, disparant-la otraient-ne la càr rega («descarregar»),tenim treure-li l’artilleria, l’aparell, etc.(com a definició de desarmar un vai-xell de guerra, a «desarmar») i alterarprofundament (alguna cosa) fent-liperdre les qualitats característiques(«desnaturalitzar»).Col·lateralment, en l’extensa sèrie

de definicions del DGLC de la qual hemindicat només uns quants exemples,po dem veure també la possibilitat d’al-ternança, o intercanviabilitat, dels verbssinònims treure i llevar.

Els adverbis en -mentEns volem referir, ara, a les defini-

cions que trobem en el DGLC delsadverbis de manera creats a partir dela forma femenina d’un adjectiu i elsufix -ment: àgilment, bàrbarament,clarament, etc.En lloc d’aquestes formes adverbials,

sovint per raons estilístiques, especial-ment amb el propòsit d’evitar un nom-bre excessiu de mots amb la mateixaterminació, és usual de recórrer a fra-ses adverbials equivalents, com, perexemple, de forma casolana, d’unaforma casta, de manera casual i d’unamanera casuística. Ara: ¿podem consi-derar acceptables totes quatre solu-cions? No gosaríem pas condemnar-necap en termes absoluts, però sí quepodem afirmar que el DGLC, que contéuns quants centenars d’adverbis en -ment, recorre, d’una manera exclusiva,és a dir, exclusivament, a d’una maneramés l’adjectiu corresponent: d’unamanera casolana, d’una manera casta,d’una manera casual i d’una manera

casuística. Hem dit d’una manera exclu-siva fent abstracció del fet que hi haun bon nombre de casos en què la defi-nició, a causa, sens dubte, del sentitespecial del mot definit, és tota unaaltra. Per exemple: en matèria civil, d’a-cord amb el dret civil («civilment»).Determinar el grau de sinonímia

entre manera i forma segurament ensduria massa lluny, així com potser tam-poc no ens acabaríem de posar d’acordsobre la necessitat, en certs casos, del’ús de l’article indefinit. Però si Fabra,en el seu diccionari, ens va fer aquestpreciós «suggeriment», per què nol’hauríem d’aprofitar?

Com a amic i com a alcalde Una d’aquestes normes gramaticals

que a vegades algú, no se sap qui, posaen circulació i que arriben a tenir unacerta acceptació és la que ens fariareduir a com el conjunt com a, quesegons el DGLC vol dir «en qualitat de»,davant els mots començats en a. En capdels exemples del DGLC que hi ha al mot«com» el mot següent no comença ena, ni tampoc en els mots «amic» i«alcalde» no hi ha cap exemple de l’úsde com a. Però en trobem en moltsaltres mots, en què com a, desmentintaquella suposada norma, no s’ha vistreduït a com: com a apòstata («apostà-ticament»), judicar, sentenciar, com aàrbitre («arbitrar»), usat com a antisèp-tic («argentol»), assistir, donar consellcom a assessor (a algú) («assessorar»),com a atribut («atributivament»).

El que com a designació personalCom és ben sabut, el terme relatiu

de les anomenades oracions relativessubstantives que ha de designar unapersona és qui. La paremiologia exem-plifica d’una manera abundant aques-tes construccions: Qui té gana somiapa, Qui fa un cove fa un cistell, Qui lafa la paga. Tal com han assenyalatalguns tractadistes, és ben recomana-ble de recórrer a frases com aquestesquan adrecem un advertiment a ungrup o conjunt de persones: Qui no hiestigui d’acord que ho digui, en lloc deEls qui no hi estiguin d’acord... Però ésben evident que hi ha moltes cir-cumstàncies, especialment quan es par-ticularitza més o menys, en què calrecórrer als conjunts formats per quireforçats per l’article definit o per undemostratiu, usualment aquell, és a dir,

el qui, la qui, els qui, les qui, aquell qui,aquells qui, etc.Paral·lelament a aquests conjunts,

són també molt usats, en un llenguatgeinformal o no acadèmic, uns conjuntsanàlegs, amb el mot que en lloc de qui,és a dir, el que, la que, els que, aquellque, etc. Malgrat els nombrosíssimsexemples que es poden adduir de moltsescriptors il·lustres, alguns tractadistesrebutgen decididament l’ús de el que,la que, etc., com a equivalents de el qui,la que, etc. I així, com a designació per-sonal, el que només seria possible ambun substantiu sobreentès: Això ho deci-diran els socis: els (socis) que hi estiguina favor que ho indiquin.El DGLC, a part que en l’article que

només admet, en les oracions relativessubstantives, el conjunt el que referit acoses, recorre sistemàticament a el quien les definicions dels substantius deri-vats de verbs que designen la personaque realitza l’acció, així com en altresdefinicions i exemples: el qui abaixa elsdraps («abaixador»), el qui abasta («a -bas tador»), el qui dóna l’última mà auna cosa («acabador»). Però en aquestús sistemàtic, gairebé general, es podenobservar algunes excepcions que pot-ser haurien d’induir a atenuar el rigoramb què a vegades es condemna l’ús deel que com a equivalent de el qui, quealgun cop, cal convenir-hi, en algunes deles seves variants, pot resultar una micaartificiós: el que té per ofici esta nyar(«estanyador»), el que presta amb usura(«llogrer»), el que és novici, no versat enalguna cosa (al costat de el qui aprènalgun ofici) («aprenent»), la cua delsque s’esperaven s’anava allargant(«allargar»), suprimir (un càrrec, unaplaça, etc.) quan resta vacant per defun-ció, dimissió, etc., del que l’exercia(«amortitzar»), dels individus d’un grup,el que va davant els altres («avanter»),tots els que anaven dins el cotxe vancaure... («batzegada»), entre els quevolen usar de cu rialitat és costum que...(«curialitat»), aquell que tu et creies queera el metge no l’és pas («el»), dit d’a-quell que ha perdut els seus queixals(«esqueixalat»), que es mostra irritableamb els que s’hi acosten («esquerp»), enun sèrie, el que en té 999 davant seu(«mil·lèsim), fer com aquell que noentén una cosa («pagès»), no et fiïs delsque el rodegen («rodejar»). En algundels exemples transcrits, es podria ferobservar la possibilitat de veure-hi unsubstantiu sobreentès, com en el de l’ar-


LÈX IC

ticle «avanter». Adonem-nos, però, queparlant, per exemple, dels socis d’unaentitat, la diferència entre els qui vandir que no i els (socis) que van dir queno és merament gramatical. Així, escaude transcriure també l’exemple següent:d’una colla de persones o animals quefan camí, conjunt dels que van restantdarrera («ressaga»). També cal fer ob -servar, a aquest propòsit, que el DIEC,obeint als signes o prejudicis del temps,ha canviat sistemàticament les defini-cions com el qui abaixa els draps perpersona que abaixa els draps.

Estar a puntSempre havíem dit, sense cap

vacil·lació, estar a punt, amb valorabsolut, és a dir, significant «estar dis-posat o preparat», o amb un infinitiuregit per la preposició de: estar a puntde començar, estar a punt d’arribar,estar a punt de ploure, etc. Probable-ment com a reacció contra l’ús abusiudel verb estar a causa de la terriblepressió del castellà, que ens fa dir Eldinar estava molt bo o Li vaig telefo-nar però no estava, com un cas mésd’ultracor recció, algú va començar adir ésser a punt en lloc de estar a punti la iniciativa va tenir un èxit increïble,un èxit que ja voldríem per a d’altresiniciatives més felices. El cas és que avuisón molts els qui, encara que conti-nuen dient estar a punt en el seu llen-guatge habitual, quan escriuen, o quancontrolen l’expressió, diuen, disciplina-dament, ésser a punt. Per exemple alteatre. Si hi arribeu amb el temps just,us diuen que estan a punt decomençar, però la veu enregistrada queens demana que desconnectem elsmòbils ens informa, prèviament, ambun to molt formal, que la funció és apunt de començar 2.Com que la casuística de l’ús dels

verbs ésser i estar a vegades és unamica envitricollada, creiem que escau,en aquest punt tan concret i específic,d’aportar a la qüestió tota la juris-prudència del DGLC, que no és pas es -cassa i en la qual no hem pas trobat capvacil·lació o inconseqüència. En primerlloc, transcriurem els exemples dels arti-cles on calia lògicament trobar-los: estara apunt de (com a definició de acabarde, a «acabar»), estar a punt d’ocórrera algú (alguna cosa) («cuidar»), estar a

punt de fer una cosa, d’esdevenir-seuna cosa («punt»).Vet aquí, encara, els altres exemples

que tenim anotats: estar a punt de pas-sar un mal pas («capella»), el cafè ja estàa punt: ara el colen («colar»), que estàa punt de collir («collidor»), està a puntde morir: ahir el van combregar («com-bregar»), estar a punt de dir-la (com adefinició de tenir una cosa a la punta dela llengua, a «llengua»), estant al llit apunt de morir (com a definició de en elseu llit de mort, a «llit»), estar a punt demorir (com a definició de tenir un peu ala tomba, a «peu»), ...quan vol fer veureque està a punt de plorar («petarrell»),estava a punt de reeixir... («traveta»).

Un cas especialUn exemple del DGLC que ens té el

cor robat és el que trobem en l’article«vuit»: No arribarà fins el dia vuit. Sem-pre hem sostingut, contra el parer d’al-guns dignes col·legues, com el nostreadmirat amic Josep Ruaix, que en certscasos és perfectament vàlida la coin-cidència de la preposició fins (deixantde banda el cas en què equival a àd -huc) i l’article definit, és a dir, sense lapreposició feble a, com s’esdevé en elnostre exemple del DGLC. Que sigui difí-cil de formular una norma de distribu-ció que prevegi tots els casos possibles,no vol dir que no n’hi hagi alguns enquè puguem considerar que és perti-nent la coincidència fins el (la, etc.). Enl’exemple transcrit, el subjecte és el·líp-tic, i cal suposar que és una designaciópersonal. Però també podem suposar,amb el verb en plural, que el sub jecteés, per exemple, els diners. Tin dríem,ales hores, que Els diners no arribaranfins el dia vuit vol dria dir que no arri-baran abans del dia 8, és a dir, que nocobrarem abans d’aquesta data. I Elsdiners no arribaran fins al dia vuit sig-

nificaria que abans d’aquesta data jaels hauríem despès tots. Podem afir-mar que han coincidit a veure aquestadiferència de significació entre les duesconstruccions tots els nostres alumnesa la consideració dels quals, al llargdels anys, hem sotmès aquesta qües-tió. D’altra banda, cal veure que lesdues construccions, amb la preposicióa i sense, originen una pronominalit-zació diferent, tal com mostren elsexemples de diàleg se güents: Em temoque els diners no arribaran fins el diavuit. –I encara gràcies si arriben: nocrec pas que arribin, el dia vuit. / Emsembla que els diners no arribaran finsal dia vuit. –Sí, home, que hi arribaran:encara en sobraran!El DIEC va canviar aquest exemple

per No arribarà fins al dia vuit de març.I en la GEC va ésser omès, tot i que enels seus articles històrics i biogràfics hiha un bon nombre d’exemples de finsel (seguit, generalment, de la indicaciónumèrica d’un any). Es fàcil d’endevi-nar el criteri que, sobre aquest punt,tenien establert els redactors de la GEC,però les inconseqüències que no vansaber evitar, en aquesta qüestió, sóntan nombroses que arriben a deso-rientar el consultant. Però ara aniríemmassa lluny. Només volíem, modesta-ment, posar en relleu el profit quepodem treure de la jurisprudència deldiccionari de Pompeu Fabra.¨


LÈX IC

Tothom qui s’interessi pel bon

ús de la nostra llengua deu conèixer

la jurisprudència de Fabra

2. Una vegada, al Teatre Romea, de Barcelona, la veu enregistrada, després de la frase de consuetud, «La funció és a punt de començar», ens va dei-xar estupefactes amb un segon advertiment: «Tanmateix, està prohibit fer fotografies.» Tanmateix!

Aquest mot es troba en tots elsdiccionaris catalans, amb diver-ses accepcions prou diferents,

algunes no gaire clares. Per això cal ana-litzar-ne l’ús en cada cas.Diguem que el mot existeix en totes

les llengües romàniques: fr. casque,cast./it./port. casco. L’origen del mot ésel castellà casco i així ho fan constartots els diccionaris. Concretament, elDiccionari etimològic i complementaride Coromines diu que en català el motés «pres del cast. casco id. i «crani,closa», «test d’olla», etc., que des delcastellà ha passat a diverses llen-gües europees, però és d’etimo-logia incerta».El Diccionari general de Fabra

defineix casc com a «peça del’armadura antiga o medievalque cobria i resguardava el cap;capell militar rígid de metall ocuir». Aquest és el significat bàsicque té en totes les llengües indi-cades i que coincideix amb l’ori-ginari en castellà. Després, mo -dernament, ha pres en cadallengua concreta alguns altressignificats, més o menys derivatsde l’original. Diferentment, l’anglès noféu aquest manlleu i empra helmet, toti que té el mot cask, amb un altre ús.Cal advertir que en català el mot

casc és bastant modern i encara haestat emprat generalment en la formacasco, a la castellana. Recordem, depassada, que en català s’ha fet servirdes d’antic el mot d’origen germànicelm, existent en totes les llengües: cast.yelmo, fr. haume, it. elmo, ang. hel-met, al. Helm. Sobre l’ús modern decasc, Coromines ens dóna una bonainformació: «La forma casc s’ha gene-ralitzat bastant (gràcies a la premsa, lesguerres, etc.) però només en els últimsanys; estranya als escr. Renaix (Caretasolament gosa proposar capell de ferreper reemplaçar casco), no apareix abansde la Gram. de Fabra de 1912 (§26 i p.366; i DOrt.), els diccs. del S. XIX encara

no reconeixen més que casco; quecasco era poc popular es nota tambépel fet que entre nosaltres la idea quesuscitava era primordialment la del casco elm guerrer, per més que vagi pene-trar en altres accs., però molt poc isense a penes tenir-hi acceptació.»No ens ha d’estranyar, doncs, en

català el manlleu casc, atès que totes lesllengües romàniques l’han fet.A partir del significat originari n’han

sorgit modernament alguns altres, prouexplicables semànticament, existents entotes les llengües i que, per tant, sem-

bla lògic que també hi siguin en català.Així un casc és també un «accessori

per a protegir el cap, emprat pels moto-ristes, bombers, operaris, etc.». El termecasc serveix, a més, per a designar un«aparell en forma de casc, proveït d’unsistema calefactor d’aire, emprat per aeixugar els cabells». També és correntl’ús del mot casc per a designar l’«apa-rell, proveït de dos auriculars, empratper a escolar música, veu, ràdio, etc.,que es posa al cap i s’adapta a les ore-lles». Aquest terme fou fixat així en laGEC i recollit també en el Diccionari dela llengua catalana (1a ed., 1982), peròen la 3a edició (1993) apareix en laforma de plural (cascs/cascos), senseque acabem de veure el motiu delcanvi. Els equivalents del terme són fr.casque, cast. casco/cascos, it. cuffia,angl. headphones, al. Kopfhörer.

Ara bé, en castellà el mot casco hapassat a tenir modernament, a més, unsaltres significats prou diferents dels ante-riors; significats exclusius d’aquesta llen-gua i que no trobem en cap de les llen-gües esmentades. Doncs bé, algunsd’aquests significats els trobem recollitsen els diccionaris catalans, però resultenprou estranys i creiem que caldria recon-siderar-los. Vegem-los tot seguit.El Fabra recull aquestes dues accep-

cions de casc: «Nom genèric dels atuellsemprats per a contenir i transportarlíquids» (coincident també amb l’anglès

cask) i «Unglot de cavall, mul,ase, zebra, etc.». Malgrat quesón acceptades, ni el DCBV ni elCoromines no aporten cap docu -mentació sobre aquests usos. Arabé, hi ha dues accepcions més,no admeses en els nostres dic-cionaris, que algun descurós faservir. «Buc d’un vaixell» i «Nuclid’una població: casc urbà, cascantic». Aquestes darreres sóncompletament rebutjables, peròcaldria veure què en fem, de lesdues anteriors, que, tot i seradmeses, no semblen gens

genuïnes en català.Resulta prou clar que en tots aquests

casos el català ha anat copiant el queha fet el castellà, a base d’ampliar elsentit del mot més enllà de l’originari,que és l’únic manllevat per totes lesllengües. Ens trobem en un cas mésd’allò que en un altre lloc vam anome-nar «eixamplament semàntic d’un man-lleu». Efectivament, sabem d’altrescasos de mots manllevats que despréshan anat ampliant els significats inicials,a imitació del que ha fet el castellà. Totaixò ho vam comentar en un articleanterior en tractar el mot bo dega1, enel qual fèiem esment també d’un cassemblant: el del mot bastidor, analit-zat en un altre article aparegut ja fatemps2. Sobre aquest tema, tan pocanalitzat fins ara, hi tornarem mésendavant.¨


LÈX IC

Sobre el mot «casc»

LLUÍS MARQUET

1. «Sobre el mot bodega», Llengua Nacional, núm. 40, tardor del 2002, p. 23.2. «Bastiment i bastidor», Serra d’Or, gener de 1994, p. 36.


LÈX IC

Les giragonses que fan els rius enterreny pla són anomenades, comtothom sap, meandres. Meandre

és un mot d’origen savi; tanmateix, ésun terme prou divulgat, d’ençà de lageneralització de l’escolarització, per-què ara puguem considerar que estroba incorporat plenament, com unmés, sense cap connotació de llen-guatge de savi, al lèxic de l’actual par-lant comú.Com ens fan saber tots els diccio-

naris amb informació sobre l’etimologiadels mots, meandre ve del llatí maean-der –dri, i aquest del grec maiandros,nom d’un riu de l’Àsia Menor, l’actualMenderes, que és de curs molt sinuós.La citació més antiga que es coneix encatalà del terme en qüestió es troba enel Diccionari suplement de tots els dic-cionaris publicats fins ara de la llenguacatalana, editat a Barcelona l’any 1868.Però, ¿com en deien, abans de la

divulgació del mot savi, de les sinuosi-tats, corbes o revolts que descriuen elscoents fluvials? O, tenint en compteque no podien pas ser concebuts coma objectes particulars d’estudi d’unaciència geomorfològica que encarahavia de néixer i que, per tant,aquest accident no havia assolit unacategoria d’entitat específica (tansols podia ser vist com un qualse-vol dels accidents que poden mos-trar les formacions longitudinals delpaisatge, en aquest cas, el canvi dedirecció), quins mots de la llenguageneral se solien aplicar per a fer-hi referència? Val a dir que hi ha rius catalans

que, en trams prou llargs de llurcurs, fan meandres insistentment. Isón molts els assentaments humansantics que trobem presidint el lòbuld’un meandre1, sens dubte haventescollit aquest indret amb tota la inten-ció del món, a fi d’aprofitar les excel -·lents condicions estratègiques en aïlla-

ment i seguretat que ofereix l’encer-clament, gairebé perfecte, que hi efec-tua el curs d’aigua.Doncs bé, aquests aspectes comuns

que reuneixen determinades giragonsesdels cursos d’aigua i pels quals aques-tes inflexions adquirien idoneïtat per aemparar-hi un establiment humà que

hom volia segur, sembla que haurienpogut generar algun terme específic,ja en els temps més reculats, per al queara coneixem com a meandre. No sem-bla, tanmateix, que això es produís, i,de fet, les paraules que de tota manera

hi esmerça la llengua no són sinó elsma teixos mots populars o vulgars ambquè el llenguatge general anomenaqualsevol de les contorsions dels ele-ments lineals sinuosos del paisatge:cada colze o punt de desviament de ladirecció fins ara seguida, cada un delsencorbaments d’aqueixa línia sinuosa.Acarant els diversos mots de la llen-

gua popular (o, més ben dit, els motspre-científics) que els reculls lexicogrà-fics apleguen a l’entorn del conceptemodern meandre, observem que enaquest registre lingüístic es considerentres aspectes o efectes resultants d’a-quest tret morfològic del traçat fluvial,amb el benentès que, lògicament, solsper metonímia podem considerar quefan referència a allò que ara coneixemper meandre. Un d’aquests aspectes noés sinó l’esment del canvi de rumb delcurs del riu, i els altres dos, de fet, fanreferència als efectes resultants de lamateixa dinàmica fluvial en el meandre.Entre els mots que designen el canvi

de rumb del curs fluvial i que, per tant,poden haver estat usats per a fer re fe -rència a meandres, tenim angle, ambels seus derivats (sobretot angla da), i

els derivats de colze: recolze i recol-zada. La diferència entre els uns i elsaltres radica en el fet, segons elDGLC, que els darrers es cau d’apli-car-los sobretot als canvis de direc-ció ostensibles –sobtats– del cursdel riu, i, en canvi, una angla da, perexemple, esmenta senzillamentqual sevol angle o desviació en eltraçat del curs fluvial.I és que s’ha de convenir que hi

pot haver un canvi de rumb delcoent fluvial sense que això impliqui

necessàriament un meandre (si més no,un meandre com cal), en el punt on esprodueix. Un meandre ben constituït ésuna corba, però una corba tancada o,encara més, marcadament tancada. ElTer, per exemple, a la Plana de Vic, entre

Els meandres dels rius

CARLES DOMINGO

Dibuixos fets per l’autor de l’article

L’antiga ciutat d’Oriola en un meandre del riu Segura

1. Esmentem com a exemples els castells de Calders (Moianès) i de Marmellar (Baix Penedès); el poblat de l’Esquerda, als afores de Roda de Ter (Planade Vic) i el monestir de Sant Pere de Casserres, també osonenc; el castell i el nucli antic de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà); el poble deFlix (Ribera d’Ebre), situat a l’istme –el peduncle– d’un dels meandres més pronunciats del riu, o sia l’indret per on, en condicions naturals, algun dial’aigua tiraria pel dret i hi faria llit nou. I com a darrer exemple, cabdal, el nucli antic de la ciutat d’Alzira, que fou bastit en una antiga illa del Xúquer,formada en escanyar-se un dels innombrables meandres que aquest riu fa en travessar la Ribera.

Sant Hipòlit de Voltregà i Manlleu, deixal’orientació nord-sud que fins aleshores,des de Ripoll, havia portat per prendredecididament la de llevant, i això ho famitjançant una ampla corba que noultrapassa, diríem, els 90º: un revolt bas-tant menys tancat, en tot cas, que no pasles corbes dels meandres que abans idesprés descriu el mateix riu, sense quecap d’aquests comporti, tanmateix, unadesviació en la direcció general d’a-quests trams flexuosos.Hi ha bastants topònims en els quals

es pot detectar d’una manera o altra elmot angle, si és que no consisteixen enaquest mateix nom o, encara més, enel derivat anglada. L’angle a què fan re - ferència, però (i seguint Coromines),tant pot ésser el format pel tombantd’un curs d’aigua, com el d’un cantellen una costa, un cingle o una roca.Per exemple, el nom de querangle,

que Coromines registra i que trobem enels topònims de roc i coma de Queran-gle, de Llar, poblet del terme de Cana-velles, al Conflent, fa una clara referèn-cia a un accident del relleu, a una rocaescairada o amb un cantell marcat.En canvi, es refereix sempre a recol-

zades de riu o de qualsevol massa d’ai-gua (o, més ben dit, als seus indrets) untopònim com Conangle (amb el seu di -minutiu Conanglell), que és compartitper diversos llocs de la nostra geogra-fia que es troben en aquesta situació.Esmentem com a exemple l’agregat delmunicipi de les Masies de Voltregà,conegut per Conanglell, que ocupa ellòbul que deixa enmig el pronunciadís-sim meandre que descriu el Ter davantmateix de Torelló.

El mot recolze es troba documentaten Eiximenis, en la Doctrina compen-diosa. En la citació que l’esmenta,recolze sembla oposar-se a punta, comsi es referís més que res a la part internadel meandre, o sia a la seva concavitat:parla d’un riu que «a temps que hi vepoca aigua, los veïns, per créxer lurscamps, li furten adés una punta, adésun recolze...». En aquest sector de la riba interna

del meandre, que sol ser de pendentsuau en comparació amb la riba ex -terna, característicament abrupta, hipot haver una algoleja. Algoleja ésun arabisme del valencià que significa

a dreta llei «sector de terra finad’al·luvió vora un riu». Com queaquesta mena d’al·luvió, que no éssinó el llim, és la que es diposita onel corrent fluvial té menys força i aixòen un meandre s’esdevé a la vorainterna, potser per aquest motiu i perextensió el Diccionari de geologiainclou algoleja entre els sinònims vul-gars de meandre.

En rigor s’ha de convenir que algo-leja tan sols pot fer referència a la partinterna de la contorsió fluvial i que,altrament, és un mot el sentit directedel qual al·ludeix tan sols a un efected’aquest fenomen de la dinàmica flu-vial que és el meandre, no al mateixfenomen morfològic. Hem de dir tam -bé, seguint Coromines, que en aquestmot hom oscil·la entre l’ús lliure coma apel·latiu topogràfic i la fixació topo-nímica; i no sempre la gent sap encarael que vol dir on tan sols resta com anom de lloc (de vegades en la formagoleja). Les localitats en les quals l’au-tor de l’Onomasticon el va recollir sónl’Alcúdia de Crespins (a la comarca dela Costera), Polinyà i Sumacàrcer (a laRibera de Xúquer) i la Nucia i Benissa(a la Marina). Esmentem finalment les paraules

d’ús general racó o raconada i reclau,l’aplicació de les quals, a anomenar l’es-pai interior del meandre, és del tot con-gruent. Ara bé, fixem-nos que, de fet,es refereixen només a la superfície in -closa dintre la sinuositat del meandre,el que se’n diu lòbul del meandre, nopas a la mateixa corba del curs fluvial.També, doncs, per extensió –prenent-los d’una manera que reputaríem laxao poc precisa– designen l’accident flu-vial de què ara fem qüestió. Potser tansols reclau se salva en part d’aquestaobjecció perquè és un mot d’ús mésrestringit; si més no, escau més especí-ficament a la designació del lòbul delmeandre: un reclau no és sinó un angleentrant. Els entrants de les demarca-cions territorials a dintre d’una altra sónanomenats reclaus.¨

LÈX IC

Monestir de Sant Pere de Cassees

r Soci protector: Quota anual de 43 €

r Soci numerari: Quota anual de 25 €

r Subscriptor regular: Quota anual de 15 €

DaDeS perSonalS

nom...................................Cognoms.....................................................................

adreça....................................................................................................................

Codi postal..................població................................................................................

Comarca...................................................................................................................

Telèfon......................................................................................................................

adreça electrònica....................................................................................................

FormeS De pagamenT

r Xec (a nom de llengua nacional)

r Ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)

r Domiciliació bancària

|__|__|__|__| |__|__|__|__| |__|__| |__|__|__|__|__|__|__|__|__|__|

Llengua Nacional

Adreça postal:Llengua NacionalC. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONA

També:Llengua NacionalBústia Postal 2405708080 BARCELONA

A/e: [email protected]

Parlar amb accentAl grup de conceptes com llengua,

dialecte, varietat, etc. se n’hi afegeixun que ha estat prou destacat pels lin-güistes i sociolingüistes: l’accent. L’ac -cent és una entitat definida exclusiva-ment per un conjunt de trets fonètics,a diferència del dialecte, que ve de -terminat per elements tant de tipusfonològic com morfològic i lexical. Unallengua –en concret, un estàndard– espot parlar amb accents diferents. Fentabstracció de les possibles diferènciesque hi pot haver, en els plans lexical omorfològic, entre la llengua modeld’Anglaterra i la dels Estats Units, tot-hom sap que allò que diferencia un bri -tànic i un americà que parlen tots dosl’anglès estàndard és bàsicament l’ac-cent. Exactament el mateix que ocor reamb argentins i espanyols, o fins i totentre un castellà estricte i un andalús denivell cultural mitjà o alt. Igualment és una noció conegudís-

sima la d’accent estranger. Tothom sapque quan hom parla una llengua que noés la pròpia, una llengua apresa i per-tanyent a una altra comunitat lingüís-tica, en general ho fa amb un conjuntde peculiaritats fonètiques determina-des pels hàbits articulatoris de la llenguapròpia, i llavors es diu que tal individuparla la llengua en qüestió amb accentestranger. Parlar una llengua estrangeraamb accent entra dins la més absolutanormalitat i, en general, no se’n fa capproblema. Els milions de persones quehi ha al món que parlen anglès com allengua instrumental apresa per a aques -ta finalitat mostren els hàbits articula-toris de la pròpia llengua sense fer-neproblema. Es pot dir que això ja se sapi que és el que en principi s’ha d’espe-rar. Sovint, en aquesta categoria quede nominam accent hi entren aspectesmolt subtils, difícils de descriure per a lamajoria de la gent. I és que, encara queun fonema existeixi en dues llengües iaparegui com el mateix fonema i tambéla mateixa realització, pot haver-hi, o solhaver-hi, característiques articulatòriessecundàries que donen un aspecte lleu-gerament diferent al so en els dos idio-

mes. Una a tònica o una p pot sonar unxic diferent en dues llengües a causad’aquestes característiques secundàriesque els parlants sovint no són capaçosde definir o de controlar. A més, hi hatota la qüestió de l’entonació –la canço-neta, que diuen– característica de cadallengua o varietat. Per tot això es par-len les llengües amb accents estrangers.

Tota llengua, doncs, es pot parlaramb accent d’una altra llengua. Es potparlar català amb accent anglès, anglèsamb accent espanyol, francès ambaccent alemany i tot el que vulgueu.Els catalans del sud dels Pirineus totd’una som impactats quan sentim els(pocs) catalanoparlants de la Catalunyadel Nord –excepte una exigua minoriade gent molt gran– parlar català ambun clar i inequívoc accent francès. Exac-tament igual ens ocorre davant els(pocs) catalanoparlants de l’Alguer,quan exhibeixen un llampant accent ita-lià. A la Catalunya del Nord, pràctica-ment cap parlant de català jove o demitjana edat no ha après el català pertransmissió familiar normal, sinó peraltres vies, la qual cosa explica ambescreix el fenomen de l’accent francès.

La desaparició de l’accent catalàI ara passem a una qüestió central.

Fins a un temps molt recent, pràctica-ment tots els catalans bilingüitzats par-laven espanyol amb accent català. Erala normalitat, i el fet era concebut pertothom com la normalitat. No sabiagreu a ningú, perquè els esquemes erenmolt clars: hi havia la llengua pròpia i

la que no era pròpia, la forana; i lesllengües foranes es parlen per a enten-dre’s amb algú, no per a emular els seusparlants natius. A més, hi havia poquesocasions de parlar espanyol, que erasobretot un idioma administratiu i ofi-cial, usat més que res en el domini del’escriptura. Tots els catalans parlavenespanyol amb la l catalana velar, no caldir que amb la palatal lateral (ll) per-fecta, sonoritzant la s final se guida demot començat per vocal, amb la ch-inicial fricativa (almenys els orientals),duplicant la b de pueblo, etc. Mésenrere era habitual de sentir catalansparlar espanyol amb el so inderdentalde la z espanyola substituït per s i, finsi tot, amb vocals neutres finals. És a dir,que, quan un català parlava espanyol,invariablement «es notava» el fet que


FONÈT ICA

Accents estrangers

GABRIEL BIBILONI

era català. Naturalment, encara restenmoltes persones que parlant en espan-yol mostren trets fonètics constitutiusde l’accent català, però entre la gentjove el fenomen tendeix a la desapari-ció, com expòs tot seguit.A partir de la vinguda massiva d’im-

migrants espanyols s’ha fet també mas-siva la pràctica del bilingüisme, l’alter-nança de l’ús oral de les dues llengües,que al final ha acabat adquirint unaagilitat vertiginosa. I els esquemes hancanviat per a donar pas a una novamentalitat condicionada per percep-cions de jerarquia i subordinació. Lallengua dominant superior, àmpliamentescampada i en procés de nativització,no es pot parlar amb cap imperfecció.Parlar espanyol amb traces de la llen-gua subordinada és sentit com unalimitació. Els mecanismes de censurasocial fa temps que es van posar enfuncionament, especialment entre lapoblació escolar. Per tot plegat, els cata-lanoparlants s’han posat com a fitaperemptòria fer desaparèixer tot rastred’accent català, és a dir, amagar allòque els permetria fer visible la seva iden-titat lingüística. L’accent català mereixuna valoració social completamentnegativa. Àdhuc és curiós com hi hatantíssima de gent del nostre grup queparla espanyol ieista perquè sent quel’articulació no ieista «fa català».La capacitat i el fet de parlar espa -

nyol sense accent català (és a dir, exac-tament igual que un natiu, car la com-pleció de la sintaxi i el lèxic és prèvia)culmina el fenomen de la facilitacióde l’espanyol als catalans per part del’Estat jacobí nascut a començamentdel segle XIX. Aquesta facilitació és laclau del projecte d’edificació de lallengua nacional del dit Estat jacobídestinada a desplaçar les llengüessubordinades. Ja se sap que una cosaés la competència i una altra l’ús; peròalerta: la plenitud de la competènciava estretament lligada a la nativitza-ció de la llengua sobrevinguda. Unallengua que es parla a la perfecció jaés una llengua pròpia.

Un fet invisibleSi tots tenim molt clara la noció de

parlar català amb accent francès (cata-lans del nord) o italià (algueresos), sitots els hispanoparlants tenen bendibuixat el fet de parlar espanyol ambaccent català o amb un fuerte acentocatalán, també ha de ser possible par-

lar català amb accent espanyol, i, fins itot, amb un fort accent espanyol. Enprincipi s’esperaria que els qui fessin talcosa fossin els espanyols que hagues-sin après català com a segona llengua,i certament així s’esdevé en molts decasos; i aquest fet l’hauríem d’entendrecom a normal i bo, en quant la inte-gració dels immigrats és bona. Però, enrealitat, el gruix de gent que parla catalàamb accent espanyol és entre la massadels catalanoparlants, i , a més, és un feten expansió. Parlar català amb accentespanyol, o amb un fort accent espa -nyol, és exactament el que fan la majo-ria de joves de les grans capitals delsPirineus en avall, i una bona part delspresentadors dels mitjans audiovisuals

i una bona part –no sé si dir la majo-ria– dels dobladors i professionals de lalocució que sentim per ràdio i la televi-sió. Ara bé, la noció (parlar amb accentespanyol) és inexistent entre la nostragent, fins i tot entre la gent que té unaperfecta dicció catalana, cosa que mos-tra la immensa anormalitat de la situa-ció. Ja direu a algun dels afectats queparla amb accent espanyol i veureuquina cara que fa. Que molt poca gentsigui impactada per aquest fet massiués quelcom inherent a la situació desubordinació lingüística que ens hatocat patir. No pot impactar el fet desentir parlar la llengua pròpia amb lafonètica de la que de cada cop més éstinguda per pròpia. Amb tot, això novol dir que no hi hagi consciència de ladiferència entre una dicció i l’altra. N’hiha, però no és enfocada d’una maneracorrecta, és a dir, pronúncia normal ver-sus pronúncia amb accent forà, sinócom una diferència normal entre par-lar propi de joves i parlar propi de gentgran. Sembla que aquest esquema haestat assumit pels responsables deTV3, que no prenen cap mesura con-tra la pronúncia espanyolitzant delsactors i dobladors joves, pronúncia quedeuen considerar adequada a la ideade «versemblança» que han d’oferirels personatges.

L’apropiació dels hàbits articulatorisde la llengua sobrevinguda parlant enaquesta llengua porta, per una qüestiód’economia lingüística, a l’abandona-ment dels hàbits articulatoris tradicio-nals en l’ús de la pròpia. La l velar, peçacabdal de la personalitat fonètica delcatalà, es troba en ràpid procés d’ex-tinció. La l velar era la clau de la tradi-cional manera de parlar l’espanyol ambaccent català, allò que de seguida per-cebien els altres d’aquest accent; i arala l desvelaritzada (bleda en l’argot delslingüistes) és la clau de l’ús del catalàamb accent espanyol, encara que aquítrontolli la percepció social del fet. Peròhi ha moltes coses més: avança el ieismecastellanitzant, s’aferma el repugnantxava barceloní, desapareix la sonoritza-ció de la s final que enllaça amb unavocal inicial del mot següent, s’africa ala manera espanyola la xeix inicial deparaula, no es duplica la b dels aplecs blo gl; en les veus televisives –i potserningú no els ho ha fet veure– se substi-tueix l’articulació catalana de la i con-sonàntica (per exemple en els lamenta-bles io i ia dels doblatges) per l’arti culacióespanyola, que no és la mateixa ni debon tros; en alguns ambients entra enescena una g intervocàlica intensamentfricativa (com en el mot vegada), prò-xima a la r francesa, habitual en el par-lar pijo espanyol; etc. No volia esserexhaustiu, sinó únicament posar un gra-pat d’exemples dels que ofenen cadadia les orelles d’un radiooient o teles-pectador lingüísticament sensible. Po -drí em continuar: a Mallorca entre elsjoves es pot donar per desapareguda lapronunciació labiodental de la v, i lesparaules lloc i joc es confonen d’unamanera creixent en un horrible yoc, queescric amb y per destacar l’articulacióespanyola d’aquest so.

La fusió de dues llengües en unaD’aquesta manera, les dues llengües

tendeixen a disposar d’unes estructuresfonètiques molt més acostades, per nodir d’una sola fonètica. De fet, però,més que un acostament és el desplaça-ment unilateral de l’una cap a l’altra. Ésun procés de substitució dins un altreprocés de substitució. Una vegada con-sumat aquest procés, una vegada desa-pareguts els elements de contrast fonè-tic entre les dues llengües que en tren enaquesta dinàmica de substitució (repe-tesc que la l deu ser el més poderós),lògicament ja és impossible de parlar


FONÈT ICA

La fonètica és lacara de la llengua,

l’expressió mésimmediata de la seva

personalitat

FONÈT ICA

una de les dues llengües amb l’accentde l’altra. En el moment en què tots elscatalanoparlants parlin català amb ac -cent espanyol ja no serà possible parlarespanyol amb accent català. Simple-ment, no hi haurà cap accent, perquèno hi haurà possibilitat de contrast.Només hi haurà una espècie de fonèticaúnica, tot i que restaran un mínim d’e-lements (com els fonemes inicials de lesparaules gent i gente) només aplicablesa un dels dos idiomes. Hauríem de pren-dre consciència de la importància d’a-quest fet: la fonètica és la cara de lallengua, l’expressió més immediata de laseva personalitat; l’assimilació de lafonètica d’un idioma a la d’un altre ésuna part decisiva i sense retorn del pro-cés de substitució lingüística que ame-naça societats com la nostra.Aquest fenomen es pot veure en

altres casos de subordinació lingüística,com en el gallec: sentir un doblatge ala televisió gallega és com sentir indi-vidus absolutament monolingües espa -nyols llegint un text en la llengua deGalícia.

Política lingüísticaSi tot aquest procés ha de ser atu-

rat i redreçat, això només serà possibleamb una adequada política lingüística.Aquesta –no ho oblidem– hauria detenir dos vessants inseparables: la polí-tica orientada a l’extensió de l’ús socialde la llengua i la política orientada a laqualitat lingüística i al manteniment dela integritat del sistema. Seria un greuerror –o pura demagògia– sostenir quenomés interessa la primera o que laurgència de la primera pot dispensarde l’aplicació de la segona.La política orientada a la qualitat

lingüística, manifestament deficitària oerrada en els darrers vint anys, hauriade focalitzar el control dels models, ien tre aquests els que tenen més in -cidència social, és a dir els dels mitjansaudiovisuals de masses.Tot i això, cal esser conscients de

la dificultat que en les llengües subor-dinades tenen els models per a exer-cir una influència real sobre la pobla-ció, a diferència del que succeeix ambles llengües no subordinades. Obser-

vem com el model referencial de l’es-panyol, difòs sobretot pels mass me dia,és seguit sense cap desviació significa-tiva per hispanoparlants i ca ta lano -parlants, mentre que el model catalàdifós pels media catalans és el quecol·loquialment se’n diu «lletra mor -ta». Vint anys de correctors supri-mint qualsevol tenir que de la ràdioi televisió públiques del Principat, i lesmasses consumidores del productecontinuen usant aquella construcciósin tàctica a tort i a dret i sense atu-rador. Naturalment, el model espa -nyol funciona perquè més enllà delbilin güisme de la societat catalana hiha una immensa societat monolingüei sense interferències insostenibles.Tot això ens duu a la conclusió que,a part d’anar pensant seriosament enl’opció de construir una societat sensesubordinació lingüística (ni de captipus), l’ampliació i el control de llen-guatge modèlic en els mitjans au dio -visuals hauria de constituir una prio-ritat dels seus responsables i delsgovernants.¨

Col·loquialment fem servir el castella-nisme *rosco per a indicar que algú hatret un zero. L’expressió catalana correctaés CARBASSA (a algú que no estudia gensno *li posen un rosco, sinó que treu car-bassa). I també el fem servir en l’expres-sió *no menjar-se un rosco, que vol dir ‘notenir èxit’, ‘fracassar’, i que hem de can-viar per NO MENJAR-SE UN TORRAT (PobreEnric, amb les dones no es menja untorrat!).

*Soso és un adjectiu castellà que qua-lifica menjars i begudes, com també per-sones. En el primer cas, podem recórrer aINSÍPID (algunes pastes de te són molt insí-pides), i en el segon cas, podem utilitzarENSOPIT (hi ha gent que pot arribar a sermolt ensopida, no pas molt *sosa).

Borde és un insult castellà que es diua qui és un mal educat, a qui parla o con-testa de mala manera, a qui no contestaquan ho hauria de fer, a qui és sec o cre-gut, etc. Per a dir-ho en català tenim totd’alternatives: ANTIPÀTIC, ESTÚPID, REPEL· -LENT (als restaurants de vegades hi ha cam-brers que són molt antipàtics, o molt es -túpids, o molt repel·lents; no molt*bor des); MALCARAT, ESQUERP, CREGUT (nofa gaires anys el Barça tenia un entrenador,Van Gaal, que no és que fos bastant*borde, sinó que era bastant malcarat, obastant es querp, o bastant cregut); INSU-PORTABLE (hi ha gent que de vegades són,no molt *bordes, sinó molt insuporta-bles); AMB MAL GENI, AMB MAL HUMOR (al -gunes persones tenen dues cares: a la fei -na tenen mal geni o mal humor –no*són bordes–, i a casa són molt de la

conya).De *posar-se borde en podem dir REBO-

TAR-SE (se m’ha rebotat i l’he fotut fora);ANAR AMB MALES MANERES (si algú fa unany que s’espera per a alguna cosa, pot serque acabi anant amb males maneres,no que *es posi borde); POSAR-SE DE MALA

LLET (hi ha molts homes que troben lesdones molt atractives, no quan *es po senbordes, sinó quan es posen de mala llet).

Finalment, una cosa *cutre és unacosa pobra, descurada, de mala qualitat.Per a evitar aquesta paraula, tenim unasèrie d’alternatives, com ara RIDÍCUL (noparlem de vestits *cutres, sinó de vestitsridículs), LLASTIMÓS, GALDÓS (en comp-tes de dir que els aplaudiments de llaunasón una mica *cutres, podem dir quesón una mica llastimosos), LA MENTABLE

(hi ha reportatges que no és que quedin*molt cutres, sinó que queden lamen-tables), PATÈTIC (de vegades de lespel·lícules de por, en comptes de fer-neparòdies *molt cutres, en fan pa ròdiespatètiques), HORRIBLE («aquellapel·lícula tan *cutre que va fer la Ma -donna» ho hem de convertir en «aque-lla pel·lícula horrible que va fer la Ma -donna»).

Altres opcions que hi ha són TRONAT(a les botigues de «tot a cent» solen tenircoses que en comptes de ser molt*cutres, són molt tronades); RANCI (hi halocals que des de l’entrada ja es veuenrancis); RUDIMENTARI (qui no s’ha com-prat mai un impermeable d’aquells rudi-mentaris de plàstic, no pas *cu tres?).


MITJANS DE COMUNICAC IÓ

Com evitar expressions castellanes

JAUME SALVANYÀ

En el número anterior vèiem un seguit d’alternatives per a evitar els castellanismes *agobiar, *agòbio i *agobiant.Aquesta vegada fem un recull de les últimes notes que hem passat als locutors del Grup Flaix: les que indiquen comevitar les expressions castellanes *rosco, *soso, *borde i *cutre.

Fins aquí arriba la recerca que hem fet i les alternatives que proposem, tenint en compte que no són pas les úniquesque hi ha. Com sempre, però, la feina que ve darrere és més important, ja que, un cop donades a conèixer aquestespropostes, és el locutor qui ha d’entrar en el joc: s’ha de fer seves les expressions i vehicular-les; si no, la feina hauràquedat a mitges.¨


MITJANS DE COMUNICAC IÓ

Són errors que fan somriure de tan innocents, però aquestsi molts d’altres se senten de tant en tant en mitjans públics.Voldria, per acabar, fer referència a un antic programaradiofònic. Consistia a fer dir als oients que volguessinparticipar-hi quina cosa els era plaent i què trobavendesagradable. El presentador ho anunciava així: «Què lifa goig i què li fa figa?»

Encara em sembla sentir la veu d’una senyora gran que,tota aplicada, feia: «Miri, a mi em fa goig... I em fafiga...» Segurament en el seu parlar habitual no havia ditmai una barrabassada així; la digué per fidelitat a l’e-nunciat del programa. Era un dia que m’havia llevat demala lluna, i confesso que, en sentir tot allò, el mal humorem va passar de cop.¨

Adagis i modismes malmesos

ROSER LATORRRE

1. «És evident que podem trepitjar dues vegades ambla mateixa pedra.»No és gens evident que trepitgem amb una pedra, ni

una ni dues vegades, perquè acostumem a fer-ho amb elspeus. Segurament el qui parlava volia dir que podem «enso-pegar dues vegades amb la mateixa pedra».2. «A Catalunya tots paguem, com sant Pere canta.»És a dir, que nosaltres paguem, de la mateixa manera

que –o així com– sant Pere canta. La dita cor rec ta:«pagant,sant Pere canta» no tindria sentit en aquest cas, perquèel fet de pagar tots no sembla que serveixi ni per a fercantar sant Pere ni cap altre sant que ens dugui algunbenefici.3. «Se n’ha fet un gra massa, d’aquest medicament.» Si el medicament es presentés en forma de granulat,

podria voler dir que se n’ha abusat lleugerament en laquantitat que conté l’envàs farmacèutic. Ací l’expressió«fer-ne un gra massa» –o sigui «una mica massa»–, signi-ficant que s’ha exagerat, resulta confusionària o irrisòria..4. «A aquest home l’estan segant sota els peus.»No és l’home, el qui seguen –i menys sota els peus, que

potser no fóra perillós, perquè sembla que quedaria sen-cer–, sinó l’herba que trepitja–. «Li seguen l’herba sota elspeus», diu l’expressió popular, significant que no deixenavançar ni caminar lliurement a algú, que li posen obsta-cles.5. «Dos no parlen si un no vol» (aquest «un», referint-

se a un dels dos, és clar). I tant! Altrament, suposant que n’hi hagi un que vul-

gui parlar, s’establiria un monòleg. L’interlocutor deviavoler dir: «Dos no es barallen si un no vol», o «quan unno vol, dos no es barallen», o «per a barallar-se, han deser dos».

6. «Però s’han de prendre les coses al pèl de la lle-tra.» De quina lletra parla i de quin pèl? L’expressió

correcta, és clar, és «al peu de la lletra»!7. «En aquella ocasió ens van donar ase per bèstia.» És a dir, que en lloc d’una bèstia els van donar un ase,

que també ho és (una bèstia). L’interlocutor volia dir queels havien ensarronat; per a expressar un engany així,calia dir: «ens van donar gat per llebre», o «garsa perperdiu». De fet, en aquella expressió errònia n’hi ha duesde barrejades, la primera i aquesta, «no m’ha dit ni aseni bèstia», que vol dir tota una altra cosa, o sigui «nom’ha dit res». I qui sap si no hi havia confusió amb unatercera dita: «passar bou per bèstia grossa». És allò desentir campanes i no saber d’on vénen.8. «Van començar a discutir i al final de l’acte ana-

ven a bufetada neta.» Ara ens trobem amb un calc, mot per mot, d’una

expressió castellana: «ir a bofetada limpia». En aquest casel català és més contundent, perquè parla de «garro-tada seca».9. «Cal tenir cura amb les papereres.»Si ens prenem la frase al peu de la lletra, hem de

suposar que les papereres són perilloses, que s’hi potprendre mal. Potser sí, ves! Però el qui ho deia ens dema-nava que no les féssim malbé; és a dir, ens deia que«calia tenir cura de les papereres».10. «Els van acusar de falta de desobediència.» Els acusadors devien ser un xic anàrquics si aprova-

ven la desobediència (que tanmateix pot ser necessàriaen determinades ocasions). Els havien d’acusar, si de cas,de falta d’obediència o bé d’una falta (és a dir, d’undelicte) de desobediència.

No sempre parlant la gent s’entén, és clar. I no emrefereixo a aquella comprensió que pot ser fruit d’undiàleg, d’una conversa o d’una discussió, sinó a la

claredat, la bondat i l’adequació de les paraules. En aquestaèpoca dels missatges sembla que la cosa principal no és par-lar bé, sinó dir el que sigui –el missatge–, de la manera quesigui i des d’on sigui. Potser per això tota la filosofia delllenguatge, i aquella saviesa popular i pedagògica dels ada-gis i de les frases fetes, es van tornant una nosa i, quan

enmig d’un debat o d’una tertúlia se’n vol fer ús, aparei-xen com imatges esguerrades, híbrides, contaminades i devegades grotesques.Si engeguem la ràdio o la televisió i, tot escoltant, tenim latemptació d’anotar les incorreccions que s’hi filtren i que ensfan mal a les orelles, de vegades se’ns acaba el paper.Heus ací, doncs, a tall d’exemple, deu de les moltes fra-ses el significat de les quals no sembla pas el volgut perl’interlocutor.

Aconseqüència de la mevaprimera feina, quan totjust el postfranquisme

despuntava, diàriament teniacontacte amb un discret moto-rista d’una cinquantena d’anys,de cabells de color negre intensi ben cepat, que em parlava ambun deix castellà que sovint emcostava d’entendre. Desconcer-tat perquè el seu aspecte era eld’un llatí, no aconseguia de rela-cionar-lo sinó amb un de tantsandalusos arribats durant elsanys seixanta a Catalunya. Pereliminació m’imaginava que elseu accent era el d’un remot llo-garet de l’Andalusia d’antany.Fou un company d’empresa quiem va fer sortir de dubtes quanm’explicà que aquest home erafill d’Olivença i que, per tant, siaquell castellà em sonava es -trany era perquè el pronunciavaun lusoparlant.Olivença és una de les po -

ques viles de l’Estat espanyol ones pot sentir parlar portuguès,encara que ara ja sigui nomésentre els més vells. I és queaquesta és la llengua que des detemps immemorials es parla enaquest bocí fronterer d’Extremadura. Avint-i-quatre quilòmetres al sud deBadajoz, sense deixar mai les ribes delGuadiana, hi ha aquesta vila de 10.700habitants, que en època medieval foufortalesa militar.Si bé Olivença fou presa als sarraïns

pel rei castellà Alfons X, uns anys méstard (1297) fou cedida al reialme dePortugal. I, salvant un breu període(1640-1657) d’annexió a Castella, con-tinuaria com a portuguesa fins a laGuer ra de les Taronges (1801). A par-tir de llavors la vila fou unida a Espanya,malgrat que l’article 105 de l’Acta Finaldel Congrés de Viena (1814-1815) i elTractat de París (1815) obligaven elgovern espanyol a retornar aquestapossessió a Portugal. Tot i el compromís inicial de Madrid

en favor de la devolució d’Olivença a

Portugal, han passat més de dos-centsanys sense que aquesta s’hagi fet efec-tiva per part d’Espanya. A més, les dife-rents prohibicions contra la llengua por-tuguesa en l’Administració i a l’escolaen el curs dels segles XIX i XX, han pro-vocat un lingüicidi en benefici del cas-tellà. Aquest procés de substitució lin-güística també ha preocupat ben poc laJunta d’Extremadura des que existeix,malgrat que el govern del presidentRodríguez Ibarra es declari socialista isensible a la pluralitat. I quan l’execu-tiu de Mèrida s’ha decidit a fomentarel portuguès a Olivença, sempre ho hafet com a llengua estrangera, és a dir,com ho fa en altres indrets castellano-parlants de la regió. El govern autonò-mic tampoc no fa gaire cabal de lasituació terminal del portuguès en altrespunts fronterers (Valle de Jálama,

Ferreira de Alcántara, Cedillo...). «La meva mare sempre m’ha

parlat en castellà, llevat de quanem renya, que no li surt d’altramanera que en portuguès. Si nohi havia ningú a davant, és veri-tat que la meva mare i la mevaàvia es parlaven a la portuguesa,que és l’expressió que tenim pera referir-nos a la nostra llengua»,em comenta Servando Ro -dríguez, ensenyant de portu-guès a la Universitat Populard’Olivença. Així mateix m’hoconfirma un cambrer del poblequan em diu, com si es tractésd’un fenomen paranormal, queels seus clients de més de sei-xanta anys acostumen a fer ser-vir el portuguès entre ells i ambels portuguesos que transitenper Olivença. L’esmentat cam-brer no s’està de confessar-me:«Si Olivença es reintegrés mai aPortugal, faria les maletes i men’aniria tres-cents quilòmetresEspanya endins. A més, a l’es-cola ens imposen el portuguès,malgrat que la major part de l’a-lumnat no en vol saber res.».El govern de Lisboa no ha renun-ciat mai als seus drets sobre Oli-

vença, fins al punt que no ha volgutparticipar recentment en la reconstruc-ció de Puente Ayuda, un pont trans-fronterer sobre el Guadiana, perquèseria una forma de reconèixer que Oli-vença és espanyola. Paral·lelament,col·lectius de la societat civil portuguesa(Grupo dos Amigos de Olivença iComité Olivença Portuguesa) fan mansi mànigues per tal que el conflicte con-tinuï viu. I fan bé: molt abans que Oli-vença fos ocupada pels exèrcits espan-yols de Godoy, en 1713 Gibraltar vapassar sota sobirania britànica, i no peraixò el govern espa nyol ha deixat maide reclamar el pe nyal, a vegades ambuna agressivitat desmesurada, malgratque la majoria dels gibraltarenys se sen-ten britànics. D’això se’n diu doblemoral.¨


DE PERTOT

Parlar a la portuguesa

QUIM GIBERT

D'esquerra a dreta: Quim Gibert, autor de l'article; Servando Rodríguez,ensenyant de portuguès, i Carme Messeguer, filòloga.

Gener del 2004 en un dels passeigs més cèntrics d'Olivença.


—Tinc entès que quan fèieu batxilleratja vàreu tenir problemes a causa delvostre compromís cívic i que us volientreure l’escolaritat. D’on ve aquest amortan precoç pel país i aquesta capacitatde compromís tan poc habitual en unadolescent? Quin paper hi va tenir lafamília? —En la meva formació hi van influir lameva mare, que era molt catalanista, iel meu oncle Ricard. Vaig quedar sensepare a tres anys, i ell em va fer de parei em va aconsellar tota la vida. El català, el vaig aprendre, com tot-

hom, a casa. Érem absolutament mono-lingües; encara recordo que no enteniacom podia ser que en castellà d’un lliten diguessin una cama i d’una camaen diguessin una pierna. El català escriti el català científic els vaig aprendre al’Institut d’Estudis Catalans.

—Ja a la universitat, vàreu militar en elFront Universitari de Catalunya. Quinseren els seus objectius? —Vaig entrar en una cinquena (és adir, un grup de cinc persones) que

tenia per cap en Joan Vilà i Valentí,avui geògraf conegut, i membre del’Institut d’Estudis Catalans. El Frontvolia la llibertat dels Països Catalans illuitava contra el franquisme. La pri-mera vegada que vaig sentir a parlardels Països Catalans i de l’Alguer vaser a la revista Orientacions, que era elportaveu del Front; nosaltres la llegíemal pati. En el Front Universitari havíemorganitzat algunes accions de protestadifícils. Per raons de seguretat, s’haviende fer comunicacions indirectes, per-què no es podien fer reunions amb elsdirigents. En aquells moments tot eramolt difícil.

—Quina era la situació de la llenguaquan vàreu entrar a la universitat? —Era l’hora zero de la llengua cata-lana. No es podia imprimir res en català:ni parlar-hi, ni fer-hi cap conferència;era prohibit, fins i tot, imprimir-hi lestargetes. Un dia havíem d’estampar untext privat per a una vintena de perso-nes (llavors es feia en ciclostil), i la cen-sura va dir que no es podia fer. A les

classes i als corredors els professorstampoc no et parlaven en català, per talcom podien ser denunciats i perdre elcàrrec, sense procés ni defensa. La vidaen aquells moments era terrible. Si enshaguessin dit que havia de durar el queva durar, ho hauríem negat.

—En aquells temps tan difícils, on usformeu políticament? —Hi va haver un lloc important, Mira-mar, una organització dirigida per lasignificativa figura de Maurici Serra -hima, però al darrere hi havia tota unageneració de persones de l’anomenadaresistència cultural, tot un món quevivia en la clandestinitat. Vaig ser-nesecretari fins que em vaig casar. El palde paller d’aquella resistència era enRamon Aramon, que era el secretarigeneral de l’Institut d’Estudis Catalans.L’Aramon, mestre meu, va ser l’ànimade la resistència cultural; li he d’agrairque m’ensenyés el català com a llenguade cultura, i li dec una bona part de lameva formació cívica, com a ciutadà icom a català nacional.

AMICS I MESTRES

El deure de conèixer el català i el dret d’usar-lo

Entrevista a Jordi Carbonell

ROSA M. PUIG SERRA

Jordi Carbonell i de Ballester nasquéa Barcelona l’any 1924. Es llicencià enFilologia Romànica, féu de lector decatalà a Liverpool (Anglaterra), fou pro-fessor de llengua catalana a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i exercíde catedràtic de llengua i literaturacatalanes a la Universitat de Càller (Sar-denya). Fou director de la Gran enci-clopèdia catalana, és membre de la Sec-ció Filològica de l’Institut d’EstudisCatalans i ha col·laborat en diversesrevistes.Quant a l’activitat política, cal des-

tacar que formà part del Front Univer-sitari de Catalunya, de l’Assemblea deMontserrat (1970) i de l’Assemblea deCatalunya (1971). És un dels fundadorsde Nacionalistes d’Esquerra (1979) i desde l’any 1996 és president d’EsquerraRepublicana de Catalunya. Li fou con-cedida la Medalla d’Or de la Generali-tat de Catalunya el 2002 i també laMedalla d’Honor de l’Ajuntament deBarcelona. Jordi Carbonell FOTO: R.S.

Cal esmentar també la MontserratMartí, la secretària de l’Aramon; unapersona que va ser una peça fona-mental, extraordinàriament valenta isacrificada. L’Institut va ser centre de la resistèn-

cia cultural d’aquest país els anys de lapostguerra. Jo hi vaig treballar, al piset dela Gran Via 600, davant la Universitat.

—En els anys cinquanta anys aneu aLiverpool, com a lector de català. —L’Aramon tenia contacte amb E. Alli-son Peers, que era professor a Liver-

pool. Allà s’havia començat una etapad’ensenyament de català, i hi vaig ferde lector; primer que jo ja hi havia anatJoan Triadú, i abans de la guerra hihavia anat Ferran Soldevila, que vaescriure Hores angleses, un llibre dememòries deliciós. A Anglaterra vaigfer una gran quantitat d’amics amb quiencara tinc relació a través de l’AngloCatalan Society, la primera societat d’es-tudis catalans d’un país estranger.

—¿Va ser important per a la vostra for-mació, aquesta estada? Com viu un jovede l’Espanya franquista la llibertat d’unpaís europeu del tipus d’Anglatera?—Anglaterra va ser un país extraor-dinàriament formatiu per a mi en elsentit democràtic i en el sentit estricta-ment polític: el govern que aleshoreshi havia era el del bon temps del labo-

risme de l’Attlee. Vaig tornar d’Angla-terra fet un socialista democràtic, queencara sóc; ho he estat d’aleshoresençà. Anglaterra em va donar molteslliçons: el respecte per les idees delsaltres, el respecte per la intimitat i elsentit d’Estat. Recordo que en la pensió on vivia,

la qui n’era mestressa (Mrs. Beany) erafuriosament antilaborista. Tanmateix,el dia que el president Attlee va fer unacrida als anglesos dient que el país nopodia sostenir la despesa de carbó ique s’havia de reduir el consum, Mrs.

Beany va començar a afluixar les bom-betes, una, dues, tres... Vuit bombetesdescargolades! «Però, escolti, com ésque fa el que diu el govern? —«Jo –res-ponia ella–, contra el govern, sí que hiestic; però, contra el país, no!» Ladiferència, doncs, entre el que és elgovern i el que és el país m’ho vaensenyar una anglesa ignorant i reac-cionària. Per això, recordo que un dia(jo encara era de Nacionalistes d’Es-querra), quan el president de la Gene-ralitat va entrar en un acte públic, joem vaig aixecar; aleshores, un senyorque no esmento va quedar assegut almeu costat, i em va dir: «Jo per enPujol no m’aixeco.» Jo li vaig respon-dre: «Jo, per en Pujol, tampoc; però,pel president de la Generalitat, sí!»Mrs. Beany m’havia donat una lliçó queem duraria tota la vida.

—Com es va fundar el Pen Club català?—Un gran amic, l’Avel·lí Artís Gener,em va cridar i em va parlar de refer elPen Club. No tenint un lloc per a reu-nir-nos, per tal com era prohibit, deci-dírem –la idea partí de Tísner– de fer lareunió en un autocar anant de Barce-lona a l’Hostal del Senglar de l’Esplugade Francolí. Vam fer, doncs, l’assembleapel camí. Després, l’Artís va anar a Lon-dres a parlar amb en Batista i Roca, quehavia mantingut el Pen Català des delsanys quaranta fent la viu-viu, i es vaposar en contacte directe amb gent delPen Club de Londres. A partir d’alesho-res es va refer el Pen Club Català.

—Com i per què es va convocar l’As-semblea d’Intel·lectuals de Montserrat? —Cap a començament de l’any 1970hi havia una inquietud molt gran a Bar-celona pel procés de Burgos. Es veiaclarament que volien condemnar amort, sense cap mena de garantia, elsacusats d’haver mort el policia MelitónManzanas. Aleshores vam decidir deprendre posició en solidaritat amb elsbascos i vam nomenar una comissió pera buscar un lloc adequat.Jo havia estat molt en contacte amb

el monestir de Montserrat a partir deSerra d’Or, i aleshores, d’acord amb elP. abat Cassià Just, vam convocar-hi lareunió. Penseu que hi vam pujar unestres-centes persones, sense que la Guàr -dia Civil se n’assabentés. Anar en aquestlloc, en ple franquisme, era ficar-te enuna ratera, perquè hi entres fàcilment,però, si et tallen la carretera, ja no enpots sortir. De la reunió de Montserrat va sor-

tir-ne una declaració que tenia cincpunts. N’hi havia uns que eren inci-dentals, sobre el procés de Burgos, iuns altres que eren deliberats, coml’amnistia, la derogació del decret llei debandidatge i terrorisme, l’abolició de lapena de mort, el restabliment de l’e-xercici de les llibertats democràtiques iels drets dels pobles i les nacions queformen l’Estat espanyol, incloent-hi eldret d’autodeterminació. Aquests puntssón l’essència del que van ser els qua-tre punts de l’Assemblea de Catalunya.

—Com varen reaccionar les autoritatsfranquistes i les forces policíaques? —Aquella presència a Montserrat va serd’una tensió extraordinària, rodejats perla Guàrdia Civil; però, el document, elvam escriure; jo mateix el vaig llegir, i va


AMICS I MESTRES

Rosa M. Puig Serra i Jordi Carbonell en un moment de l’entrevista FOTO: R.S.

ser aprovat en l’Assemblea. Mentres-tant, l’abat parlava amb el ministre i elcalmava. Varen tallar la comunicació deMontserrat amb el Vaticà. Aleshores,l’abat els va dir: «Si no em torneu imme-diatament la comunicació amb Roma,invitaré la televisió alemanya, l’anglesa,la francesa, la italiana...» Era una ame-naça, era prendre una posició de força,i va aconseguir que el govern es com-prometés a no provocar cap repressiósobre els reunits.

—Com es produeix, doncs, la vostradetenció?—El dia de Nadal de l’any 70 vaig por-tar la Declaració de Montserrat a Lon-dres, on vaig parlar per la TV, i desprésa París. Un cop tornat a Barcelona, emvan citar a la Via Laietana; jo era parti-dari, amb tot un grup, de no presentar-m’hi. Però, per majoria, van guanyarels qui volien presentar-se. Vaig decidirdeclarar en català (tenia tota la famíliai amics al darrere, fent-me costat). Em vaig presentar, doncs, a la Via Laie-tana: —«¿Cómo se llama usted?» —«Jordi Carbonell de Ballester.» —«Hable español, por favor.» —«Miri, entenc que els catalans tenimdret de parlar en català a Catalunya, icom que això no és un dret individualcom aquesta americana, que em podriatreure i la hi podria donar, sinó que ésun dret col·lectiu, no hi puc renunciar,de manera que contestaré en català.»Tots els altres, que van contestar en

castellà, van sortir; a mi, em van rete-nir exclusivament perquè contestava encatalà. Aleshores em van dur al soter -rani i em van començar a dir: —«Usted no lo aguantará, porque estoes insalubre y usted es viejo (jo teniaquaranta-set anys). —«Faci el que cregui, jo no cediré.»Em van fer la cigonya, m’amenaça-

ven i em feien molta pressió psicolò-gica. Jo responia: «L’americana la hidonaria, però, de parlar, ho faré encatalà.» N’hi va haver un que era delsbons i va voler discutir, ell en castellà ijo en català; i aquest, al final, em va dir:—«Pero usted no tiene en cuenta elderecho de conquista.» —«NO!, és clar que no: per això sócaquí.»

—Fins on van arribar les pressions?—D’allà em van passar al jutjat, i del jut-jat a la presó. En arribar-hi em diuen:

—«Usted se cree que esto es la Jefa-tura, pero esto es la cárcel. Ha caído enun pozo sin fondo y tiene la tapaencima; nadie oirá hablar más deusted.» Em van posar en una cel·la d’aïlla-

ment. No em passaven el menjar queem duien de casa (el de la presó nome’l podia prendre), no tenia comuni-cació amb ningú, hi feia un fred quepelava. Com que era una cel·la de càs-tig, no hi havia llit (la tassa del vàter iun petit lavabo i prou); no hi havia resmés, ni un lloc per a seure, res. Havia

de posar els guants a terra per no seurea les rajoles i em cobria amb l’abric. Lacosa pitjor era que no tenia res permenjar, i havia de menjar! En aquestessituacions no tens altra alternativa pera defensar-te que dir-te: «Els estàsfotent, ja s’ho trobaran. Si em desmaioi caic aquí, ja vindran; ells seran quipetaran.» Si comences a pensar: «Quèem passarà?», ja estàs perdut. I quanja estava a punt de caure, quan ja nopodia més, s’obre la porta, i un prescomú em va entrar un pot de Cola-Caocalent i galetes i em va dir: «Té, noi, honecessites.» Era el qui feia de caporalde la galeria, un català. Havia sentit lameva declaració en català, i, arriscant-se, em va portar allò, cosa que em vaanimar, sobretot per la solidaritat.

D’allà vaig passar a la galeria onanaven els castigats, on retenien els

presos perillosos. També hi vaig tenir lasolidaritat del caporal de la galeria, queera un català de Sabadell. Al final emvan obrir un expedient i van cridar lameva dona per espantar-la. A la comu-nicació amb la família no ens deixavenparlar: jo somreia perquè els de casaveiessin que tenia una moral bona; elsdemostrava que estava bé. Vaigcomençar a parlar –en català, és clar–i llavors van interrompre de seguida lacomunicació i un altre cop em ficarenen una cel·la incomunicat. Després emvan fer un procés en una gran sala, amb

una banderassa espanyola i el retrat deFranco (volien impressionar). Et veies ala cua dels violadors, dels lladres... Quanem tocà parlar, digueren: —«¿Cómo sellama usted? —«Jordi Carbonell de Ballester.» —«Yo le ruego, en virtud de algunosque no entienden el catalán, que tengausted la amabilidad de contestarnos enla lengua oficial.» —«Jo els tinc tot el respecte; però,mirin, si l’administració posa uns fun-cionaris que no entenen els adminis-trats, això és un problema de l’Admi-nistració. Li suggereixo, senyor director,que demani un traductor jurat i quetradueixi el que dic.» —« ¡Vaya usted con Dios!» Aleshores em van enviar a observa-

ció psiquiàtrica, només per haver con-testat en català. Després diuen que no


AMICS I MESTRES

Jordi Carbonell i Rosa M. Puig Serra en un moment de l’entrevista FOTO: R.S.

hi ha hagut repressió contra la nostrallengua. A mi, aquestes mentides, nome les poden dir!

—Quina actitud tenien els altres pre-sos? Entenien la vostra posició?—De les moltes coses que podria expli-car de la presó, en diré una de moltimportant, que m’ha marcat per a totala vida: els presos polítics que hi havia(sindicalistes, la majoria, i una bona partcastellanoparlants) van anar tots, un perun, a fer cua al despatx del director perdemanar que deixessin anar el JordiCarbonell amb ells a la galeria. Horecordaré tota la vida. Ho van fer per-què sabien que a observació psiquià-trica es podia passar molt malament. Penseu que en els interrogatoris, fins

i tot m’havien ofert de parlar en francèsen comptes de català. Però els vaig dirque parlar en francès seria com insul-tar el castellà, i que jo el respectava;que jo sols afirmava el dret dels cata-lans de parlar en català en el seu país. Al final, per un enfilall de cartes

rebudes de tot Europa, com a protestapel meu empresonament, em traguerende la presó.

—Quines activitats professionals vàreuhaver de fer aleshores? És cert que heuhagut de treballar en la clandestinitat?—Com a processat, em vaig trobar alcarrer sense feina i amb una família permantenir. Sort que, a l’any següent, a launiversitat em varen fer un contracte clan-destí (sols per un any i únic a l’Estat espan-yol), on constava que jo feia classes ennom d’en Jordi Castellanos i de l’enyo radaMontserrat Roig. Però, després, les por-tes m’eren tancades pertot arreu.Sort que la meva muller treballava

a la universitat. En aquells moments enquè tothom estava contra meu, em vanajudar molt la Fundació Jaume Bofill iels amics de veritat.

—Va ser quan vàreu decidir d’anar a Ità-lia?—El professor de Roma, GiuseppeTavani, que és molt amic meu, va sug-gerir al professor Dario Puccini que pro-posés a la Universitat de Càller de crearuna càtedra de llengua i literatura cata-lanes. El raonament fou que un paíscom Sardenya on la llengua catalanaha estat usada durant quatre segles,era convenient que en tingués unensenyament. Es va convocar un con-curs, jo m’hi vaig presentar i em van

donar la càtedra; això va ser l’any 76.Com que entre Itàlia i Espanya no hihavia acord, es va haver d’al·legar quejo era un perseguit polític. Feia classes sobre llengua i literatura

catalanes; una part era dedicada a la cul-tura catalana de tipus general, i unaaltra, al català a Sardenya. Això em féuestar molt en contacte amb els sards i emféu consultar molts documents catalansd’allà. Després (intervenint-hi els profes-sors Tavani, Sansone, Batllori, Boscolo,Puccini, Del Trepo, Barbaro...), el 20 defebrer del 78 va quedar constituïda l’As-sociazione Italiana di Studi Catalani, decaire pluridisciplinari, la segona al móndesprés de l’Anglo Catalan Society.

—Vau ser un dels fundadors de l’As-semblea de Catalunya, l’any 1971. Quèqueda actualment del seu esperit?—L’Assemblea de Catalunya té un lle-gat de cultura política unitària, dedefensa dels drets de Catalunya res-pecte a les agressions que vénen defora, que continua vigent i que entencque ha de ser fonamental en la reivin-dicació d’un nou Estatut i d’un noufinançament. Aquesta acció unitària hade tenir, a Madrid, el suport de totes lesforces democràtiques i ha d’utilitzar totsels mitjans que calgui, no sols els delgovern català, sinó els de totes les for-ces democràtiques.

—A parer vostre, s’han complert elspunts fonamentals que es reivindicaven?—Els objectius de l’Assemblea de Cata-lunya encara no s’han complert. Lesconsignes de llibertat, amnistia, Estatutd’Autonomia són una simplificació fetaper a les manifestacions. Hi ha un puntque procedeix del «Manifest de Mont-serrat» que diu: «El restabliment provi-sional de les institucions i principis con-figurats en l’Estatut de 1932, com aexpressió concreta d’aquestes llibertatsdemocràtiques a Catalunya i com a viaper a arribar al ple exercici del dret d’au-todeterminació.» Aquesta reivindicacióencara és plenament vigent; és el dretque tenim els catalans d’existir i de deci-dir el nostre futur, sense limitacions niintervencions externes. Es parteix, lògicament, d’un dret

inalienable: el dret a l’autodeterminació,que el poble dels Països Catalans té peressència, reconegut internacionalment,i que ningú no li pot prendre. És undret que el nostre poble ha d’exercirpacíficament i democràticament. No

pot ser que Espanya decideixi què hemde fer nosaltres. No podem renunciar adecidir el que hem de fer; no hi renun-ciarem mai, jo no hi renunciaré mai!

—Quina és la vostra posició sobre laqüestió? Com hauria d’encaixar Catalu-nya en el context europeu?—La meva posició sobre aquesta pre-gunta és molt clara: volem el dret d’au-todeterminació per aconseguir que dinsla Unió Europea siguem un Estat tandependent de l’autoritat europea comho siguin Itàlia, França, Espanya i Dina-marca, amb les mateixes llibertats, ambles mateixes capacitats, amb les matei-xes atribucions. L’autodeterminació quejo entenc significa la proposta democrà-tica d’un Estat propi que tingui les limi-tacions com els altres pobles de la unióEuropea, però també totes les llibertatsque tenen. A Catalunya no li cal encai-xar a Espanya. Ara bé, Catalunya, men-tre sigui dins Espanya, ha de trobar-hiel millor funcionament possible i elmillor acord possible.

—Què ha passat amb la idea de PaïsosCatalans?—Els Països Catalans no són una idea,són la realitat històrica i actual d’unanació que viu en un espai perfectamentdelimitat. Dintre d’aquest espai natural,doncs, perfectament delimitat i enqua-drat físicament, hi ha els Països Catalans,els quals s’han trobat geogràficament,físicament i espiritualment d’esquena ala península Ibèrica. I, per on ens hanvingut els atacs, ha estat per darrere,per l’esquena, o pel nord. Si en miremel mapa, veurem que hi ha un punt queés el més vulnerable, aquell que es trobaal centre del País Valencià, no pas a Cas-telló, ni a Elx, ni a Xàtiva.Doncs, si tots els països tenen dret

de refer la seva realitat, pel mateix dretreivindiquem que els Països Catalanspuguin ser una realitat, no solamentfísica i cultural sinó també política. LaConstitució espanyola és antidemocrà-tica, perquè prohibeix la confederaciódels Països Catalans. Nosaltres els rei-vindiquem.

—La realitat del català encara és llunyd’ocupar el lloc que li pertoca. Com con-templeu el futur de la llengua? Quèpodem fer els ciutadans?—¿Hi ha algú que dubti que la llenguaque es parla a França no sigui el francès,o l’espanyol a Espanya, o l’italià a Ità-


AMICS I MESTRES

lia, o l’alemany a Alemanya? Hi ha algúque en dubti? ¿No diu la Constitucióque a Espanya tothom té el deure deconèixer el castellà i el dret d’usar-lo?Doncs, no veig per quina raó, a Cata-lunya, als Països Catalans, la gent nohagi de tenir el deure de conèixer elcatalà i el dret d’usar-lo. Això no vol dirque l’hàgim d’imposar a la gent que téuna altra llengua. Si nosaltres no hem renunciat a la

nostra llengua quan hem sortit del país,no podem pas dir que els altres hirenunciïn quan vénen aquí. Ara bé, sivénen aquí, tenen el deure de conèixerel català i el dret de parlar-lo. Jo visc en català. Sempre parlo en

català als desconeguts, i la gran majo-ria em contesten en català, bo o dolent;algun em contesta en castellà i jo jal’entenc. Però hi va haver un taxista queem va dir que no m’entenia. Li vaig dir:—«Pari!, vostè no és competent per afer un servei públic a Catalunya.» Ales-hores em va respondre: —«¿Y la bajadade bandera, qué? Tornant-m’hi: —«Vagia cobrar a Salamanca!». Escolta!, això ésla cosa normal. A veure si algú s’atre-veix a dir a França, a Anglaterra, a Ale-manya, a Itàlia, a la Conxinxina, que noentén la llengua del país. Això no ésimposició!, això és la nor-ma-li-tat!

—Hi ha qui afirma que la persecuciócontra la llengua no ha estat tal.—En la transició hi va haver avenços,però és mentida que no hi hagi hagutrepressió contra la llengua catalana: hiha hagut una persecució sistemàtica,feta amb la intenció de fer desaparèixerel català. Sí senyor! Llegiu els llibres deBenet o de Ferrer i Gironès o feu parlarla memòria col·lectiva, l’experiència indi-vidual de molta gent. Si el català no hadesaparegut ha estat per la tossudavoluntat dels catalans de mantenir-lo.Aquesta voluntat continua existint, i aixòés el que en garanteix el futur.

—La realitat és que recents estudis indi-quen que, malgrat que cada dia hi hamés ciutadans que entenen el català,l’ús social disminueix. Aquests estudisafirmen que els nens i els joves parlencatalà a l’aula i castellà al pati i en ellleure. Quines mesures hauríem d’adop-tar per a fomentar l’ús del català? Quèpenseu de les sancions?—L’acció s’ha de fer damunt els pode-rosos, no sobre el pobre desgraciat queacaba d’arribar ni sobre el qui fa vint

anys que és aquí i que continua parlantcastellà a casa seva, igual que han fetel Calders, l’Artís, l’Oliver quan hanestat a l’exili. Dels vinguts ací, la pri-mera generació a vegades no el parla,però els fills d’aquests ja són catalans,i els néts ja la tenen com a llengua prò-pia. Hi ha escoles on passa això, que alpati es parla castellà. Ja sabem que elcatalà no pot ser una llengua d’impo-sició, sinó que ha de ser la llengua defuncionament normal d’un país. Si aixòen tots els països del món funciona bé,no entenc per quina raó no ha de fun-cionar en el nostre.Amb qui s’ha de ser dur i a qui s’ha

de fer el boicot és amb els senyors queetiqueten en castellà els productes, quefan les instruccions en castellà en elsmedicaments, que posen en castellà les

normes de funcionament dels aparells.Aquests han de ser castigats, perquè hohan d’escriure també en català; a part,que ho escriguin en tantes llengües comvulguin. Però, que ho escriguin en cas-tellà, francès, alemany, grec... i fins avint llengües diferents, i que el catalàno hi sigui, això és vergonyós i il·legal,això és un insult; aquests senyors nocompleixen la llei de política lingüística. Però, aquesta llei de política lin-

güística és un desastre: no té cap ele-ment coactiu per a fer-la funcionar; unallei que no té mitjans per a fer-la com-plir no és una llei; és un consell debones intencions. Tanmateix, si els quino la compleixen poden no tenir càstig,sí que podem aplicar avantatges espe-cials als qui la compleixen. Ja veuriescom al cap d’una temporada els qui nola compleixen la complirien (avantatgesfiscals o del tipus que siguin).

—Els joves entenen que no fa pas gaire,durant la dictadura, es negava, entrealtres, el dret a la llengua i es torturavala gent. Vós mateix vau patir la repres-sió policíaca d’una manera molt dura. Latransició potser ens ha fet massa des-memoriats?—Els joves són la gran esperança delpaís. Un país que no té confiança en elsseus joves és un país destinat al desas-tre; no és veritat que els joves no tinguinaspiracions; en tenen moltes. Els jovesno són el problema del país. La joven-tut política de tots els partits és una gentmagnífica i d’empenta. Alguns ja hanarribat a diputats i altres encara lluitena la base i defensaran allò que en aquestpaís és irrenunciable, que és el seu dretde viure en plenitud de país normal, enel món en què nosaltres ens trobem.

—Vós mateix vàreu pronunciar unafrase que ha esdevingut emblemàtica:«Que la prudència no ens faci traidors!»—La vaig pronunciar per primera vegadal’Onze de Setembre de 1976. La prudèn-cia és fonamental en la nostra política iho és en un país que ha de saber man-tenir-se. Ara bé, un país prudent no volpas dir un país que capitula contínua-ment, que s’ajup constantment. Hem deser un país lliure, en el qual la gent puguiviure en plenitud allò que és.Si en les persones no hi ha cap uto-

pia, aleshores no hi ha en elles la pos-sibilitat de viure plenament. Les utopiessón els únics objectius que es podenconvertir en una autèntica realitat. Si notens cap on anar, no aniràs mai enlloc.Si et marques un objectiu utòpic, és pos-sible que no l’aconsegueixis, però ten-deix-hi!, avança-hi! Avançar!, que m’a-grada!, aquesta paraula.¨


AMICS I MESTRES


Quan el pas dels anys i dels desen-ganys ha tenyit amb un polsimblanc de neu els meus cabells,

és quan els records de la joventut esfan més evidents, és com una contra-posició entre la brega dels anys joves ila necessitat de pau de la vellesa.Un dels elements més dolorosos de

la vellesa és el traspàs de les personesque has estimat o admirat. Com elsarbres a l’hivern, veus l’escampadissade fulles dels amics que et precedeixenen el gran pas cap a l’inconegut. Unadoble sensació de dolor i de tristesam’ha produït la mort de l’amic, QuimPomares.Jo vaig conèixer en Quim Pomares

a començaments dels anys seixanta,quan tots dos militàvem en el FrontNacional de Catalunya (FNC); ell hi entràen 1957. De la seva personalitat, sem-pre em cridà l’atenció tant el seu caràc-ter bonhomiós com la seva voluntatpatriòtica de servei, és a dir, que sem-pre estava a punt per a ajudar en qual-sevol tasca en defensa de Catalunya. En Quim Pomares, quan treballava

com a corrector de català a l’editorial

Salvat, com a bon amic dels amics emfacilità la possibilitat de col·laborar enel Salvat-4, que era en català, en laredacció d’un bon gruix de biografiesde científics i també d’alguns políticstot just sortits de la transició.En Quim Pomares és el paradigma

d’aquells patriotes anònims que mai nosurten amb noms i cognoms en la histò-ria, però, gràcies a l’esforç i al sacrificidels quals la nostra nació ha pogut sub-viure a totes les maltempsades i torbo-nades de la història.Fou protagonista d’un fet que reflec-

teix d’una manera prou precisa la sevapersonalitat. Per tal de millorar el seuconeixement del català, assistia a lesclasses per a professors que el mestreEduard Artells impartia en el Centre d’In-fluència Catòlica Femenina (CICF). El dia28 d’octubre de 1965, el pare Evely, unfrare belga, feia, als baixos del CICF, unaconferència que duia per títol Una reli-gió per al nostre temps; un grup deGuerrilleros de Cristo Rey entraren allocal i començaren a fer destrosses i acolpejar els assistents. En sentir la cridò-ria, en Quim i un seu company, que eren

a la classe de català, baixaren i s’en-frontaren amb els energúmens, elsquals, després d’haver fet el seu fet,marxaren sense ésser molestats per lapolicia que era allà prop. En Quim Pomares deixà el conreu

de la seva especialitat, la química, i, permilitància patriòtica, es dedicà a l’es-tudi de la llengua catalana i a treballarcom a professor de català i com a cor -rector. Formà part d’aquell estol decorrectors que ben segur que contri-buïren a salvar-nos els mots; em refe-reixo als benemèrits: Eduard Artells, elsmeus amics i amics de tothom de l’En-ciclopèdia, en Bartomeu Bardagí, l’Al-fons Tarrida, maridat amb la patriota iresistent Teresa Aymeric, la Roser Lator -re, que prossegueix amb una fidelitatencomiàstica les seves classes de catalàa la Universitat de Prada; tots ells hanestat fidels soldats de la Pàtria, i sovint,amb el seu exemple i consells gramati-cals, ens han ajudat a l’aprenentatgede la llengua.Amic Quim, a tu que has sentit la

crida de la terra i l’has seguida, que laterra et sigui lleu, i fins a sempre.¨

AMICS I MESTRES

El Quim Pomares que vaig conèixer

AGUSTÍ BARRERA I PUIGVÍ

En el número 46 de LLENGUANACIONAL es reprodueix l’e-motiu parlament de comiatque, amb motiu del seu tras -pàs, pronuncià el seu –i nos-tre– amic, en Josep Espunyes.Jo m’hi voldria afegir fentalgunes consideracions sobrela personalitat d’en QuimPomares (1924-2004), modelde patri o ta abnegat, sempreal servei de Catalunya.


Celebrem el centenari de la nai-xença de Lluís Carulla i Canals,una de les persones que més han

fet per ajudar la promoció de la llenguai de la cultura de Catalunya. Havia nas-cut l’any 1904 a la casa pairal de l’Es-pluga de Francolí, però ben aviat estraslladà a Barcelona, on va cursar lacarrera de Dret. Tenia el propòsit de sernotari, però la guerra de 1936 el vaportar a fer altres activitats i, amb elsanys, arribà a ser un gran empresari,creador de Gallina Blanca, d’Avecrem ide la multinacional Agrolimen, esta-blerta arreu del món. Tanmateix, nooblidà mai les arrels catalanes, i, a l’es-til dels mecenes nord-americans, vacrear una fundació, que dedicà a lamemòria del rei Jaume I i que ha aju-dat la cultura catalana en els momentsdifícils. Va ser un dels impulsors d’Òm-nium Cultural, creà els Premis d’HonorJaume I i cada any, per Nadal, enviavauna popular nadala que ajudà a difon-dre temes diversos de la cultura cata-lana. Amb els recursos que generava lanadala va dotar els premis Baldiri Rei-xac, dedicats a l’escola catalana, unafórmula innovadora que agermanavaautors, subscriptors, mestres, escoles ialumnes en una impressionant tramade persones compromeses en la crea-ció d’una autèntica escola catalana.Avui el voldríem recordar en les

pàgines de la nostra revista com unferm defensor i entusiasta difusor de lallengua nacional.Ja des de jove havia creat una

revista local, El Francolí, que va ser sus-

pesa per la dictaduradel general Primo deRi vera. Durant elsanys de la negra nitdel franquisme aju -dà les classes clan-destines de català,un episodi de la nos-tra història contem-porània que avui potsemblar in creïble pera les no ves generacions. Va tenir al cos-tat persones fidels que l’assessorarenen tot moment: Joan Triadú, Josep Tre-moleda, Enric Gual, Andreu Morta. I,sempre, la comprensió de la família.Conscient que Catalunya arribava

molt més enllà de Barcelona, va crearCultura en Ruta i el popular Bibliobús,un autocar que portava llibres i discoscatalans arreu dels nostres pobles icomarques, des de Salses a Guarda-mar. Ajudà, discretament, que els pri-mers llibres escolars en català tin-guessin un preu igual al dels llibres encastellà. Quan se celebrà l’Any Fabra,en 1968, va finançar un centenar demedallons amb el retrat de PompeuFabra per a fer-ne obsequi a totesaquelles entitats que els volguessincol·locar en homenatge al Mestre.Impulsà la revista infantil Cavall Fort idedicà una de les seves nadales ahomenatjar Pompeu Fabra, com arecord permanent. I encara va crearun premi anual, dedicat a enaltir launitat de la llengua catalana, amb elnom del gran filòleg i patriota SanchisGuarner.

Lluís Carulla i Canals morí a Barce-lona l’any 1990. Havia pogut veurerecuperada la Generalitat de Catalu-nya, però no abandonà el suport entu-siasta a la seva llengua i al seu país, iels llegà una ferma promesa de conti-nuïtat: la Fundació Jaume I, que pro-longa el seu exemple i que seria justque avui portés el seu nom.¨

AMICS I MESTRES

Lluís Carulla i la nostra llengua

JOSEP M. AINAUD DE LASARTE

Lluís Carulla i Canals és una deles persones que més han fetper ajudar la promoció de la

llengua i de la cultura de Catalunya

Lluís Carulla i Canals


El proppassat 9 de gener vam commemorar el centenaridel naixement del lingüista i escriptor barceloní JosepMiracle i Montserrat.

L’obra de Miracle se sustenta damunt tres pilars de natu-ralesa perenne, que són el pedagògic, el constructiu i elpatriòtic. D’aquesta condició no en va ésser aliena l’entre-vista, orientadora i positiva, que de molt jovenet, quan noméstenia setze anys, va tenir amb Josep Maria Folch i Torres, quellavors es trobava al cim de la seva carrera.La petjada que Miracle va deixar en el món de la llengua

i de la literatura catalanes fou ampla i profunda. Autodidactei treballador incansable, ens deixà una extensa bibliografia.La seva obra filològica, que ha tingut una influència decisivaen diverses generacions de professionals de la llengua, conté,entre altres títols, la influent Gramàtica catalana (1938), elpopular Diccionari català-castellà (1969), el Diccionari nacio-nal de la llengua catalana (1993).Les seves inquietuds el van portar, també, a fer incursions

en el teatre, en la novel·la i en el conte; però va ésser en elcamp de la biografia on aconseguí un altíssim reconeixement.La seva obra com a biògraf és extraordinària; i ho és per l’e-xigència i pel sentit de responsabilitat amb què tracta aquestgènere i, alhora, per la humanitat i per l’aprofundiment psi-cològic amb què sap acolorir els seus personatges: Jacint Ver-daguer, Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torres, Víctor

Català... i Pompeu Fabra, de qui fou alumne, col·labora-dor i continuador de la seva ingent obra.Dels seus molts altres vessants a què ens podríem refe-

rir, n’hi ha dos que volem fer observar especialment: la dedirector literari de l’editorial Selecta, en els anys de la difí-

cil postguerra, i la de dinamitzador de moltíssims actes enl’univers de la cultura popular.Josep Miracle va ser sempre un intel·lectual convençut

dels valors culturals i socials de la sardana. I aquest conven-ciment es traduí en moltíssims treballs i activitats. Els seusllibres Nostra dona la sardana (1929) i Llibre de la sardana(1953) han estat tinguts en compte per molts estudiosos dela nostra dansa nacional. Va ser l’autor del Missatge al mónsardanista (1966), un fragment del qual no ens podem estarde transcriure en aquest escrit:

«Vet ací per què avui és perceptible en tot el món el ritme de la Sardana,ni més ni menys com si l’univers en pes bategués amb un sol cor, i aquestcor glatís per un sol ideal de confraternitat, de pau i de justícia.».

Ens plau de transportar a aquestes ratlles la dedicatòria–ben reveladora i ben entranyable– que Miracle va escriureen el llibre Mestres i amics (1985), dedicat als qui tinguerenper a ell aquestes dues condicions alhora. Diu així:

«A tots els nois i a totes les noies de Catalunya, perquè aprenguin a conèi-xer els seus grans homes, i a estimar, com ells, la seva terra.»

Aquest any 2004 ens ofereix una magnífica oportunitatper a acostar-nos a la figura de Josep Miracle: per a conèi-xer la seva obra, per a manifestar-li el nostre agraïment i per-què continuïn fructificant les llavors que, amb laboriositat iestima, va sembrar en el camp de les nostres lletres.¨

AMICS I MESTRES

En el centenari de Josep Miracle

DAVID PAGÈS I CASSÚ

Josep Miracle

45LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 2004 45

Aquest llibre és un reculld’assaigs breus sobre elsmotius que provoquen la

manca d’autoestima dels cata-lans, escrits per sis personalitatsrellevants de diversos àmbits dela nostra cultura. Els autors,alhora, aporten arguments quepoden contribuir a augmentar-la. Toni Strubell i Trueta, profes-sor de Filologia Anglesa a laUniversitat de Deusto, ens fareflexionar sobre la idea que,per augmentar l’autoestimacol·lectiva, al nostre país hicalen mites propis, com tambépotenciar la imaginació, la sen-sibilitat i els referents catalans(en esports, música, cinema...) idifondre sense complexos i ambemoció encomanadissa els nos-tres esdeveniments.

Jacint Ros i Ombravella,catedràtic de Política Econòmicade la Universitat de Barcelona,desmunta tota una sèrie detòpics creats al llarg dels anys alvoltant dels catalans des delpunt de vista econòmic, segonsels quals som gasius, insolidaris,individualistes, materialistes,explotadors comercials d’Es-panya... Ros explica l’origend’aquests retrets menyspreadorsi falsos i diu quina és la realitatque pretenen ocultar.

Bernat Joan, doctor en Filo-logia Catalana, ens explica quela llengua, com a element d’i-dentificació col·lectiva, té unagran importància en l’autoes-

tima, i que per a enfortir-la ésprimordial que aconseguim mésàmbits d’ús social per al català,mitjançant l’activisme polític.

Francesc Roca, professor dePolítica Econòmica de la Univer-sitat de Barcelona, també desfàtòpics, en aquest cas els queapareixen en llibres d’història ien geografies en contra del«model català» i que segueixenels tòpics generats per la histo-riografia espanyola sobre laburgesia catalana, la industria-lització a Catalunya, el creixe-ment produït suposadamentgràcies a la immigració, etc.

Quim Gibert, psicòleg,explica que els fets del passat, apartir de 1714, són constantshumiliacions morals per alscatalans; això, unit a laimpotència que provoquen, haanat generant amb el pas deltemps actituds submises, pors isusceptibilitats, i ha fet que lanostra autoestima com a poblehagi quedat molt malmesa. Lescontínues discriminacions,menyspreus, etc. contra la nos-tra llengua i contra qualsevolsigne de catalanitat dificultenque la nostra autoestimamillori; per això, cal obrir nousdebats que sensibilitzin i des-pertin la nostra societat.

Víctor Alexandre, periodistai escriptor, denuncia l’alliçona-ment espanyolitzador subliminaldels nostres mitjans de comuni-cació, la displicència de Catalu-nya, la manca de compromís,etc. Tal com diu l’autor, cal unaalta dosi d’autoestima per alluitar contra l’espanyolitzaciódels mitjans i contra l’autoodique creen.

El llibre es clou amb un inte-ressant recull d’evidències acàrrec de Toni Strubell, unasèrie de greuges contra els nos-tres referents, apareguts sobre-tot en mitjans de comunicació.

Tot plegat, aquest llibre ésun bon recull d’arguments pera conscienciar-nos dels atacsque se’ns infringeixen, per areflexionar-hi i per a intentaraugmentar el nostre nivell d’au-toestima col·lectiva i fer queens interessem, ens enorgullim iens emocionem amb tot allòque ens identifica i ens repre-senta com a nació. Per a acon-seguir, en definitiva, que enssentim membres d’un país nor-mal.

ANNA PORQUET I BOTEY

bibl iograf ia

Diversos autors,L’autoestima dels catalans.Un valor per a recuperar,Editorial Pòrtic,Barcelona 2003.

L’autoestimadels catalans

Josep Maria Capdevila iBalançó (Olot, 1892 - Ba -nyoles, 1972) va ésser un

destacat periodista, escriptor icrític noucentista que tenia,com molt bé ha escrit el profes-sor Jordi Castellanos, «una claraconsciència que la seva forma-ció no era de lluïment personal,sinó de servei col·lectiu».

A la biografia existent deMaurici Serrahima ara hi hemd’afegir, amb gran satisfacció,l’estudi global que Joan Carre-ras ha dedicat a Capdevila, quecompleta no solament algunscapítols de la vida d’aquest,sinó també un dels aspectesmés destacats de la seva perso-nalitat: els pressupòsits filosòficsi crítics en els quals es basa laseva obra, i les reflexions sobrela crítica.

Rere l’estudi de la sevafigura i la seva obra hi ha mol-tes de les pàgines que van teixirla Catalunya del segle XX: lahistòria dels intel·lectuals cris-tians catalans, la crònica delmillor postnoucentisme, lariquesa periodística dels anysvint i trenta, el trasbals de laguerra, la història de l’exili, larepresa del país...

Respecte al pensament polí-tic de Capdevila, ens permetemde fer referència, per l’interès ila vigència que té, a un editorial

que va escriure en el diari ElMatí el 31 de juliol de 1931, enquè exposa amb convicció rao-nada que l’Estatut no és de dre-tes ni d’esquerres, sinó de totsels catalans. Afirma també queconvé que l’adhesió sigui mas-siva i al mateix temps represen-tativa de tot el ventall ideològicde Catalunya. Després d’invocarels moments històrics que esviuen, fa una crida a la unitatdels catalans.

En l’any 1939, Capdevilaanà a l’exili, primer a Bierville(França) i al cap de poc temps aColòmbia, on pogué fer classesa la Universitat de Popayán i alCol·legi Oficial de Cali. En 1965tornà a Catalunya.

Josep Maria Capdevila fouun home preocupat per desper-tar en el ciutadà l’interès enversel llibre i divulgar la bona litera-tura. Això el va portar a escriurenombrosos llibres antològics,entre els quals ens plau de des-tacar Les cent millors poesieslíriques de la llengua catalana(1925) i Presència de Catalunya:el paisatge català a través delsseus poetes (1938), que va sereditat per la Conselleria de Cul-tura per a alimentar l’esperitdels soldats que lluitaven en elfront. El llibre no és signat, peròla tria dels autors i dels textos,els quals concorden perfecta-ment amb els criteris estètics iliteraris de Capdevila, donenprou motius perquè Carreresconfirmi l’autoria d’aquest.

Així Joan Carreres ens pre-senta aquest magnífic treball, iho fa després de molts anysd’estudi de l’obra de JosepMaria Capdevila i d’ordenaciódel seu arxiu, cosa que li hemd’agrair profundament. Tant debo que serveixi perquè Capde-vila retorni definitivament delsseus exilis: l’exterior il’interior.¨

DAVID PAGÈS

Josep MariaCapdevila.

Ideari i poètica

Joan Carreres i Péra,Josep Maria Capdevila.Ideari i poètica,Publicacions de l’Abadia deMontserrat,Barcelona 2003.

46LLENGUA NACIONAL - núm. 47 - II trimestre del 200446

bibl iograf ia

El llibre que ara ensocupa és un interessantrecull de textos de l’au-

tor, publicats entre 1992 i2003, que tenen com a filconductor la situació actualde la llengua catalana, analit-zada des del prisma d’algúque estima de veritat la nos-tra llengua, però, alhora, ambla dosi de professionalitat irigor que es pot demanar aun especialista en la matèriacom és el doctor Solà.

Els primers tres docu-ments són diferents interven-cions seves en actes realitzatslluny de Catalunya. El primer,íntegrament en castellà,correspon a la taula rodonaLa oficialidad de las lenguasminoritarias en la Europa del92, celebrada a la Universi-dad Complutense de Madridl’any 1991; i l’autor hi exposala seva visió sobre la situaciódel català en l’Europa del’any 1992. En el següent —també en castellà—, quecorrespon a una conferènciapronunciada a la CatholicUniversity of America deNova York en 1994, exposadiferents aspectes de la situa-ció del català de l’època i,finalment, en el tercer, publi-cat dins Actes del VuitèCol·loqui d’Estudis Catalans aNord-amèrica l’any 1995,aborda les discussions sobreel futur de la llengua catalanai es refereix, entre altrestemes, amb un rigor extraor-dinari i d’una manera moltsuccinta, a la polèmica que hiva haver a començamentsd’aquella dècada i a finals de

l’anterior sobre el model dellengua que calia fer servir enels mitjans de comunicació.

Malgrat que alguns delspunts que tracta en aqueststres documents, puguin resul-tar obvis al lector ja iniciat en lasociolingüística del nostre país–cal recordar que van adreçatsa públic de fora de Catalunya–,és destacable la claredat d’ex-posició i la capacitat de sínteside què fa gala l’autor.

A continuació, el llibreinclou un text publicat en1996, on l’autor explica d’unamanera breu i entenedora elsaspectes més importants de lasituació de la llengua cata-lana, dels quals destaquenfonamentalment tres eixostemàtics: el debat sobre laqualitat de la llengua, l’ús i lespossibilitats de futur.

El capítol següent, nova-ment en castellà, és un docu-ment publicat en 1999 MarcRuiz-Zorrila i Cruzate (ed.),Rúsia [sic] i Catalunya. Prime-res Jornades de Cultura Cata-lana a Sant Petersburg 1-5abril de 1996, Barcelona:Generalitat de Catalunya, onl’autor destaca la singularitatd’una llengua, la catalana,que ha estat capaç de sobre-viure en unes circumstànciesespecialment desfavorablesque han fet que sociolingüis-tes d’arreu s’hagin interessatvivament pel nostre cas.

A continuació, l’autor hiinclou una conferència sevapronunciada l’any 2000 en elmarc de les XIII Jornades deSociolingüística de la Nucia ipublicada a Alacant en el2002, on descriu la situacióde les diferents llengües queconviuen a la ciutat de LosAngeles. El text sembla sug-gerir al lector certs possiblesparal·lelismes entre la subordi-nació que pateix el castellà alsEUA i la que suporta el catalàa casa nostra, tot i que no hofa d’una manera explícita.

Els darrers documents sónun breu recull d’articles delsque Joan Solà publica setma-nalment al suplement de cul-tura del diari Avui, entre elsquals es troba una agra polè-mica que va mantenir l’autoramb Jesús Royo, arran de lapublicació del llibre Argu-ments per al bilingüisme.¨

JORDI SEDÓ

Actualment, com ja sabem,un dels problemes de lallengua catalana és la

completa supeditació a altresllengües dominants com la cas-tellana i l’anglesa, de tal maneraque la capacitat d’innovaciós’està perdent. Això es nota molten el camp del lèxic, tant en laintroducció d’estrangerismesinnecessaris com en l’adaptaciód’aquests estrangerismes (granpart dels quals agafen la fonèticai grafia estrangera). Però sobre-tot es nota en el desconeixementdels mecanismes de què disposala llengua per a crear novesparaules que siguin una alterna-tiva a la introducció d’estrange-rismes. Així, s’admeten nousestrangerismes sense cercar-hiuna alternativa catalana o bé esformen nous mots incorrecta-ment, és a dir, sense tenir encompte les regles tradicionals deformació de paraules en català.Per tal d’evitar això, és importantque els catalans coneguem quinssón els mecanismes de què dis-posa la nostra llengua per acrear noves paraules, sensehaver-nos de supeditar al quefan altres llengües.

La formació de mots, pertant, és una obra extremadamentnecessària, que cobreix un buitexistent en aquest camp. En el lli-bre se’ns detallen les normes d’úsde cada sufix, amb les justifica-cions pertinents (diferenciant-les,si convé, de les que regeixen encastellà) i una generosa exemplifi-cació de mots on els sufixos sónemprats, correctament o incorrec-tament. Vegem-ne exemples:

En català el participi de pas-sat es pot habilitar com a subs-

tantiu que designa l’acció, perògeneralment en femení: errada,ferida, patinada... Són incorrec-tes la major part de participismasculins (escanejat, premsat,sagnat...), per als quals hauríemde fer servir altres solucions(escaneig, premsada, sagna-ment...).

Molts verbs acabats en -ejar,d’aparença ben catalana, són enrealitat un castellanisme. De lamateixa manera que de pedaleari telefonear en català en diempedalar i telefonar, de mots comescanejar, formatejar i saborejarn’hem de dir escanar, formatar iassaborir. En canvi, quan elsufix -ejar té un significat d’im-perfectivitat o iterativitat éscorrecte (fosquejar, martellejar...).

També se’ns ensenya a usarels sufixos adequats en funciódel que volem expressar: en lesmagnituds físiques cal distingiralçària, alçada, altura, altitud,alt; o bé amplària, amplada,amplitud , ample.

Creiem que aquest llibrel’haurien de tenir molt encompte els periodistes, ja quesovint són els qui, influïts pelcastellà o l’anglès (moltes de lesnotícies que arriben a les redac-cions dels diaris són directamenttraduïdes d’aquestes llengües),posen de moda un mot que con-travé els límits de la tradiciócatalana de derivació. Això passasovint amb el sufix -al, usat abu-sivament per influència del’anglès. Així, han aparegutnombroses paraules que encatalà, si no hi hagués hagut lainfluència de l’anglès, no se’nshauria acudit mai de contruiramb aquest sufix: comunicacio-nal, conversacional, derivacional,disposicional, presentacional...

Per tant, La formació demots l’haurien de tenir encompte els filòlegs, els científics,els periodistes, els ensenyants i,en general, totes aquelles perso-nes que fan servir la llenguacatalana. De fet, m’he limitat acomentar alguns dels nombrosossufixos explicats en el llibre (pera formar adjectius, noms, verbs,gentilicis, augmentatius i diminu-tius, femenins i masculins, nomscol·lectius...). Esperem queaquest llibre faci que, a partird’ara, els neologismes es formind’acord amb els mecanismes queel català té i no supeditant-sesempre a models estrangers.¨

DAVID CASELLAS

Xavier Rull,La formació de mots,Eumo editorial,Vic 2004.

Joan Solà, Ensenyar la llengua,Ed. Empúries,Barcelona 2003.

INFORMACIÓ I RESERVESEXCLUSIVAMENT A:

C/e: [email protected]

MERIDIÀ VIATGES, S.A.C. Indústria, 34

08025 BARCELONA

Tel. 93 458 55 56 / Fax 93 458 73 31

lle g a naci allle g a la piuladissa identitària la llengua i el món del mar adagis i modismes...

Documents