lle g a naci al - llengua nacionalllenguanacional.cat/pdf/43.pdf · tin cada dia, cadascú des del...

Llengua

Unitat,esperança,

acció

Una lliçódel poble

basc

Carns i peixos

La mevallengua és

la mevalògica

Nacionalestiu del 2003

núm. 43 any XIII4 euros

LLENGUA NACIONAL - núm. 43 - estiu del 2003 3

ED ITOR IAL

Unitat, esperança, acció

LLa situació sociolingüística del català és certament delicada.D’ençà de la transició política espanyola s’han fet molts pas-sos per la normalització, però van sorgint contínuament nous

obstacles: noves onades immigratòries (que s’afegeixen a les ante-riors, encara poc assimilades), l’avenç de la globalització (que afa-voreix les llengües més fortes), l’ofensiva espanyolista (augmentd’hores lectives per al castellà, etc.), els moviments d’algun sectorpolític balear tendents a la fragmentació lingüística i a la rebaixade l’exigència del coneixement del català per als funcionaris, etcè-tera. Davant aquest panorama realment agredolç, ambigu i incert,sorgeixen auguris alarmistes (fets segurament amb la bona inten-ció de suscitar reaccions més vigoroses), desqualificats pels quicreuen que tals auguris més aviat desmobilitzen la militància.

Nosaltres, en aquestes circumstàncies comprometedores, volemfer una crida a la unitat: tots els qui estimem el català i, d’unamanera o altra, ens preocupem per la llengua hem de mirar mésallò que ens uneix que no pas allò que ens separa i hem de ferpinya enfront dels atacs i dels perills. És lògic que hi hagi el pessi - mista que es fixa més aviat en l’ampolla mig buida i l’optimista quees fixa més aviat en l’ampolla mig plena. Però el que a tots ens inte-ressa és que l’ampolla no es buidi més, sinó que s’ompli més.Siguem, doncs, comprensius envers la varietat de percepcions enels nostres rengles, però estiguem units en el front de batalla.

I recordem, ja que d’una batalla –llarga batalla– es tracta, quenecessitem moral de victòria. O, dit més planerament, necessitemesperança. Perquè, atesos els mecanismes de la psicologia humana,si no veiem possibilitats de resistir i àdhuc de guanyar, difícilmentlluitarem. Per això també volem fer una crida a mantenir l’espe-rança de redreçament que ha inspirat la vida catalana almenys desde la Renaixença i que, de fet, ha aconseguit fites brillantíssimes.És sabut que Antoni de Capmany (1742-1813), que escrivia encastellà, veia el català «mort per a la república de les lletres». Defet, si era mort, ressuscità, i el català ha anat vivint, malgrat totesles traves i persecucions, com a llengua literària i com a llenguapopular.

Podem, doncs, i devem tenir esperança. A condició, és clar, queno ens acovardim, que no ens estovem, que no deixem caure elsbraços. Per això la nostra tercera crida és a l’acció, a la militàn-cia, al compromís cívic. Necessitem que milers de ciutadans llui-tin cada dia, cadascú des del seu lloc, per la pervivència, la difu-sió i el conreu de la nostra llengua mil·lenària. En aquest sentit,hem de reclamar als polítics que, com a capdavanters que són enla marxa de la societat, siguin també els primers a preocupar-seper la llengua i a cercar tots els mitjans que coadjuvin a la sevabona salut. Està bé que vulguin salvar igualment la convivènciaen una població cada vegada més plural, però recordant queaquesta convivència requereix uns signes d’identitat irrenuncia-bles, com és el nostre idioma secular.

Mirem, doncs, de salvaguardar, magnànims, la nostra unitat–més enllà de les diferents sensibilitats–, lluitant sota una banderad’esperança amb una acció militant decidida.u

Roger de Llúria

Almirall invencible d’Aragó i Catalunya,a la mar dedicàreu jovenívol braó.Cent batalles tinguéreu i només una punya:de les naus angevines conquerir el gonfanó.

Dels Anjou les galeres arreu foren vençudes,illa de Gerba, Nàpols i de Malta son port.També davant de Roses les naus foren retudesdel rei Felip de França, de pesta i tristor mort.

És vostra aquella frase d’encuny immusteïble:«Que cap lleny ni galera, ni peix ni viatgerla mar gosi solcar sens guiatge imprescindible:quatre barres vermelles damunt daurat camper».

Quatre reis, quatre comtes senyors de Barcelonaservíreu amb fermesa i amb gran fidelitat deçà dins terra ferma, dellà dins crespa ona fins que a Caltabellota signat fou un tractat.

La pau tan esperada vingué a tota la terra. Les naus, ja fondejades, enyoren son heroi. Repòs us mereixíeu després de tanta guerra mes, trist, us retiràveu al vostre feu d’Alcoi,

on, amb temps, decidíreu de fer el darrer viatge. Ja crideu el notari, designeu marmessor.Santes Creus –ells escriuen– serà el postrem estatge als peus del rei En Pere, son natural senyor.

Albert Vernet i Mateu (dins Santes Creus: història i poesia)

la flama de la llengua

Procedents de Sicília, Roger deLlúria encara infant i la seva marearribaren a Catalunya amb elseguici de la princesa Constança.Jaume el Conqueridor els distingíamb el senyoriu de la Vall deSeta, a l’Alcoià, i el jove Rogerentrà a la cort del príncep Pere(futur Pere el Gran) on s’educàmilitarment i política.

LLENGUA NACIONAL - núm. 43 - estiu del 20034

SUMARI

Publicació i administració:Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91ISSN 1695-1697

Adreça postal:C. de Sant Pere més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.lesre-vistes.com

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor: Gabriel Bibiloni, RosaCalafat, Jaume Corbera, Carles Domingo,David Casellas, Mercè Espuny, Joan Ferrer,Marcel Fité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras,Albert Jané, Bernat Joan, Lluís Marquet,David Pagès, Víctor Pa llàs, Carles Riera,Josep Ruaix, Màriam Serrà, Jordi Solé,Jaume Vallcorba, Carme Vilà

Producció: Jordi ArdèvolPortada: Premsa de lliura per a l’extracciód’oli, de Clariana, instal·lada al Vendrell. Foufabricada per Josep Anglès, del Catllar, i recu-perada i restaurada per Jordi Verdaguer.

La redacció no s’identifica necessària-ment amb les opinions expres sades en elsarticles publicats.

LLENGUA NACIONAL és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quan en un domini

lingüístic s’ha produït una li te ra tu ra,

veiem for mar-s’hi, i reg nar per damunt

de la llengua parlada multifor me, una

llen gua lite rària filla d’un llarg i acu-

rat tre ball de se lecció i fixació; i això

s’es devingué en les terres de llengua

catalana i els catalans tinguérem la

nostra llengua nacional, on a penes

tra s pua ven les di fe rències dia lec tals

de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

EDITORIAL

• Unitat, esperança, acció 3

LA FLAMA DE LA LLENGUA

• Roger de Llúria 3

TRIBUNA

• Les Homilies d’Organyà i de Tortosa. Josep Moran 5• Una gran cassolada... Marcel Fité 8• Una lliçó del poble basc. Carme Forcadell Lluís 10• Per un nou paradigma sòciocultural als PPCC. Ramon Monton 11• En defensa de les llengües maternes. Llorenç Sànchez i Vilanova 13

SINTAXI

• El daltabaix dels verbs i els pronoms febles. Jaume Vallcorba i Rocosa 14• Calcs en els adjectius o pronoms determinatius. Josep Ruaix 15• L’ús de la coma en les dislocacions. Albert Jané 17

LÈXIC

• «Diversos» i «uns quants». Jaume Vallcorba i Rocosa 18• Carns i peixos. Albert Jané 19• «Mena» i «tipus», mots no sinònims. Lluís Marquet 20• Sobre lèxic. Josep Espunyes 21• Confluències. Carles Domingo 22

DICCIÓ

• Comentaris sobre dicció. Rosa-Victòria Gras 26

INTERNÀUTICA

• El lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans. Mar Massanell i Messalles 29

DE PERTOT

• No podem abandonar Occitània. Olivièr Flahault Mantèl 32

AMICS I MESTRES

• Miquel Batllori. Cristóbal Sàrrias 36• La meva llengua és la meva lògica. Rosa Victòria Gras i Perfontan 37

BIBLIOGRAFIA

• L’alguerès es consolida. Joaquim Arenas i Sampera 41• Espurnes de lucidesa. Xavier Ballester 41

Sabem que la predicació dirigida alpoble en l’àmbit de l’Església lla-tina es feia en llengua vulgar,

romànica o germànica, des del comen -çament del segle IX, però no tenim capmostra escrita d’aquests primers ser-mons. Del segle XI en tenim algunesbós, però, de fet, els primers homi-liaris complets apareixen durant elssegles XII i XIII. Michel Zink, al qualdevem la primera obra de síntesi sobrela predicació en romanç abans de l’any1300, en recull un total de 648 ser-mons, conservats en 79 manuscrits1.

Aquesta producció escrita corres-pon al moviment de reforma impulsatper l’Església, el qual es coneix amb elnom de reforma gregoriana, a fi desuperar la decadència dels períodespostcarolingi i feudal. Quasi totsaquests sermons provenen de la Gàl·lia,en llengua d’oil o en llengua d’oc, peròn’hi ha mostres d’altres àrees, com elPiemont o Catalunya.

En general aquests sermons o homi-lies presenten un caràcter molt popu-lar, en què predomina el sentit moral,il·lustrat amb els exempla oportuns,seguint la línia pastoral de sant Gregoriel Gran. Això comporta que s’hi inclo-guin tota mena de narracions piado-ses, àdhuc apòcrifes, que realcin elcaràcter moral del sermó, i que aquestssermons no presentin altres idees decaràcter doctrinal que les més bàsiquesde l’ensenyament cristià.

A Catalunya, J. Miret i Sans vadonar a conèixer a començament delsegle XX les Homilies d’Organyà2, queformen un conjunt incomplet de sishomilies completes, més uns fragments

de dues més, totes elles de caràcterpenitencial, de sexagèsima a quaresma.Aquest homiliari es va convertir moltaviat en un símbol dels orígens de lallengua catalana i se sol considerar comel primer text «literari» de la nostrallengua. Tanmateix, no és el primer textescrit en català, i també és discutible elvalor estètic «literari» d’aquests ser-mons senzills i populars, de caràcterbastant elemental. De fet, aquesteshomilies han estat més valorades queno pas estudiades (fins al punt que algúhi va veure influxos de caràcter hetero-dox), de manera que fins i tot es creia,erròniament, que l’homilia 6 «Domi-nica vacatur» era un sermó de Sexagè-sima, fins que recentment Be nigneMarquès ha aclarit que es tracta d’unsermó de la «Dominica II in Quadrage-sima» segons la Consueta d’Urgell; B.Marquès considera, a més, que elmanuscrit que coneixem, per les seveserrades i omissions, fa pensar que estracta més aviat d’una còpia que nopas de l’original3. A més, aquesteshomilies presenten diversos occitanis-mes, poc explicables si es tractava d’unoriginal4. Més recentment encara, JesúsAlturo ha fet un estudi paleogràfic delmanuscrit i ha arribat a la conclusió quedes d’aquest punt de vista hem desituar aquesta còpia al comen çamentdel segle XIII i que res no s’oposa quepogués ésser feta per un copista d’Or-ganyà mateix5.

Les Homilies de Tortosa, contingu-des en un manuscrit pràcticament coe-tani al d’Organyà, tot i que foren publi-cades pel romanista A. Thomas en18976, abans, doncs, que les d’Or-

ganyà, passaren desapercebudes estra -nyament durant molt de temps. Sónescrites en occità provençal, en caraque presenten catalanismes atribuïblesal copista i fragments traduïts al catalàsobre el text provençal. Formen unconjunt notable però incomplet devint-i-dos sermons, tant del tempslitúrgic ordinari com de celebracionsde sants, que corresponen a les festi-vitats més importants de l’any litúrgici del santoral de l’època, en què elpoble anava a missa. Totes aquesteshomilies aporten informació abundosade la religiositat popular, especialmentles dedicades als sants.

En relació amb les d’Organyà, M.Zink, en el seu estudi esmentat s’adonàque l’homilia corresponent al Dimecresde Cendra és idèntica en ambdóshomiliaris, però que el text d’Organyàés en català i el de Tortosa, en pro-vençal, presenta un afegit. Aquestacoincidència ens va permetre deduirque les d’Organyà són traducció d’untext provençal, ço que justifica els occi-tanismes que s’hi havien observat7.

L’existència a Tortosa d’un homiliarien llengua occitana, provençal, s’ex-plica pel fet que immediatament des -prés de la reconquesta d’aquesta ciutaten 1148 per Ramon Berenguer IV, s’ins-tituí a la catedral restaurada una comu-nitat canonical regular agustinianasegons el model de Sant Ruf d’Avinyó(d’on havia estat abat sant Oleguer,antic canonge de Barcelona), a Pro-vença, que llavors era governada pelcomte Ramon Berenguer III, nét deRamon Berenguer III el Gran, de Barce-lona, sota la tutela precisament deRamon Berenguer IV de Barcelona.


TR IBUNA

Les Homilies d’Organyà i de Tortosa

JOSEP MORAN

1 Michel Zinck, La predication en langue romane avant 1300, Editions Champion, París 1976.2 Joaquim Miret i Sans, «El més antic text literari català», Revista de Bibliografia Catalana IV,1904, pp. 30-47 i 215-220, reproduïdes pel mateix autor enAntics documents de llengua catalana i reimpressió de les Homilies d’Organyà, Barcelona 1915. Per a la bibliografia posterior sobre aquest tema, finsa 1994, veg. J. Moran Ocerinjauregui, «L’ús de la llengua vulgar per a fins religiosos i catequètics en els orígens», dins Estudis de llengua i literaturacatalanes/XXVIII (=Miscel·lània Germà Colón, 1), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994, pp. 81-87.

3 Benigne Marquès, «La transmissió manuscrita del text de les Homilies d’Organyà, dins Urgellia, XII, 1994-1995, pp. 415-424.4Veg. Adnan Gökçen, «The language of the Homilies d’Organyà», dins Joseph Gulsoy i Josep M. Solà-Solé (ed.), Catalan studies. Volume in memory ofJosephine de Boer, Barcelona 1977; i Jordi Bruguera, «Les Homilies d’Organyà i els seus possibles occitanismes», dins Actes du XIIème Congrès Inter-national de Lingüistique et Philologie Romanes, III, Univesité de Provence, Jeanne Lafitte, Marsella 1985, pp. 254-261.

5 Jesús Alturo, Studia in codicum fragmenta, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona 1999, pp. 266-278.6 A. Thomas, «Homélies provençales tirées d’un manuscrit de Tortosa», Annales du Midi, IX, pp. 369-418.7 Josep Moran i Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1990.

A més, aquesta casa avinyonesa,que gaudia d’un gran prestigi i quecontribuí al desenvolupament de lareforma gregoriana, fou el model detotes les canòniques agustinianes aCatalunya, com la d’Organyà, i deguéfacilitar homiliaris escrits a les canòni-ques catalanes a fi d’incrementar lapastoral popular, dels quals només enshan arribat aquestes dues mostres,d’Organyà i de Tortosa, que són còpiad’altres anteriors; però sabem pels vellsinventaris, com el de Sant Joan de les

Abadesses, que n’hi havia d’altres queno han arribat fins a nosaltres. Devienésser destruïts, quan van caure endesús, perquè tenien un caràcter emi-nentment pràctic, de manera que noés estrany que només ens n’hagin per-vingut aquestes dues mostres8.

Recentment ha aparegut el llibreHomilies d’Organyà9. Aquesta obraconsta de dues parts: la primera, acàrrec d’A.-J. Soberanas i Andreu Ros-sinyol, de caràcter estrictament filolò-gic, comença amb una «Introducció»

on s’afirma que J. Miret i Sans coneguéel manuscrit a Organyà en 1905 i no en1904 com havia dit ell mateix (encaraque la data de la primera edició és de1904, com hem vist abans). Seguida-ment s’hi fa una descripció rigorosa delmanuscrit, de la grafia, de les edicionsanteriors, i a continuació tres edicionsdiferents: diplomàtica (junt amb el fac-símil del manuscrit), crítica (anotada),crítica no anotada, i finalment una ver-sió actualitzada, diferent de la que haviafet Jordi Bruguera anteriorment.


TR IBUNA

8 Això mateix va ocórrer, per exemple, amb l’Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501, del qual només es conserva un exemplar (veg. La «Intro-ducció» d’Amadeu-J.Soberanas a l’edició facsímil, Institut d’Estudis Catalans, 1991, p.10), malgrat que era un llibre imprès, perquè devia caure endesús després del Concili de Trento. Remarquem que segons aquest llibre el sacerdot s’adreça al poble fidel en català amb la fórmula:«Honorablessenyors e dones» (f. 31r).

9 A cura d’Amadeu-J. Soberanas, Andreu Rossinyol i Armand Puig, Ed. Barcino, Barcelona 2001; veg. recensió de Marcel Fité dins Llengua Nacional, núm.41, hivern del 2002, pp. 44-45; i la nostra, que apareixerà enguany en el núm. 14 de Llengua i Literatura.

La segona part «Les Homilies d’Organyà: estructurai fonts», a càrrec d’Armand Puig i Tàrrech, consisteix enun estudi intern d’aquestes homilies i dels seus prece-dents i fonts. En aquesta part, molt prolixa, A. Puig faaportacions interessants respecte de les fonts llatinesd’aquestes homilies, i al mateix temps exposa uneshipòtesis, que reitera, que creiem que no són gairefonamentades10.

Així, segons Marcel Fité, «Armand Puig i Tàrrechdesaconsella de mantenir el punt de vista tradicionalque defensava l’origen provençal de les nostres Homi-lies: «sembla clar, doncs, que les Homilies d’Organyà,llevat de la quarta, són obra original d’un autor-redac-tor autòcton, que ha produït directament un text catalàa partir de fonts llatines i si bé aquest text integra uncert nombre d’occitanismes, no és traducció de caporiginal occità»». Però això no es pot deduir fona-mentadament si no s’ha fet prèviament un estudi lin-güístic acurat del text d’aquestes homilies, que és pre-cisament el que manca en aquest llibre. Nosaltres nocreiem d’antuvi que això sigui ni tan sols possible a lavista de la nota que els editors, A.-J. Soberanas i AndreuRossinyol, posen en la línia 7, v3, corresponent a la ter-cera homilia, en què constaten que apareix «dix: lite-ralment «digué», però caldria esperar-hi «diu». És moltpossible que, com indica Moran [Homilies de Tortosa],(pp. 218-219), l’adaptador [sic] confongui el pre sent dizamb el perfet dis occitans i que de vegades posi elsegon en comptes del primer» (p. 86); i en l’homilia V,a més de les formes verbals catalanes lexà (f. 6r 22) iexajà (f. 6v 13 i 14), hi apareixen les respectives occi-tanes lexet (f. 6r 23) i exajet (f. 6v 3), que no hi hau-rien figurat si no s’hi partia d’un text occità. Així, doncs,aquesta homilia també tenia una base occitana i no pasdirectament llatina com opina A. Puig.

A més, contra l’opinió dels autors anteriors, A. Puigconsidera que l’homilia I no és dedicada al diumengede Quinquagèsima sinó a la festa del trasllat de SantAgustí, celebrada el 28 de febrer pels canonges regu-lars agustinians. Per això suposa, a més, que aquesteshomilies eren destinades a la predicació interior delscanonges i no pas al poble. Nosaltres no consideremgens probable aquesta hipòtesi, tenint en compte llurcaràcter eminentment popular; però això serveix a A.Puig per a conjecturar forçadament que foren escritesl’any 1203 pensant en el calendari litúrgic de l’any1204, i a Marcel Fité per a demanar «que les institu-cions, local, comarcal i nacional, sàpiguen estar al’alçada de les circumstàncies i que l’any vinent, el2003, data en què es complirà el vuitè [pretès] cente-nari de les Homilies, se celebri aquesta efemèride ambel ressò, la dignitat i els honors que sens dubte esmereixen», afirmació que considerem desencertadaperquè es basa no pas en un fet provat, ni tan sols pro-bable, sinó en una simple conjectura que creiem queno té gaire fonament.u


TR IBUNA

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 57

08017 BARCELONA

Tel s . 9 3 2 0 3 0 7 1 4 / 9 3 2 0 3 0 0

0 4

Pl. de Sarrià, 12-13

08017 BARCELONA

Tel . 9 3 2 0 3 0 4 7 3 / F ax 9 3

2 8 0 6 5 5 6

Fundada e l 1886

10 El fet que es tracta de simples suposicions ja fou reiterat per Ale-xandre Olivar precisament en el seu discurs de presentació d’a-quest llibre, publicat a Serra d’Or, octubre de 2002, p. 71 [775].

Tal com ja he comentatalguna vegada, constatoun fenomen ben sorpre-

nent: com més avança la ciència delllenguatge, com més progressa la refle-xió i l’anàlisi a l’entorn d’aquesta facul-tat humana, més esquemàtiques i tòpi-ques esdevenen les definicions que ensofereixen de la paraula llengua algunsdiccionaris i manuals. En el número 37d’aquesta revista ja vaig exposar la des-concertant i empobridora evolució quehavia sofert aquest terme en els nostresprincipals diccionaris.

En efecte, des de Herder sabem queel lèxic d’una llengua és el recipient queconté la saviesa popular pacientmentemmagatzemada a través dels segles.Si volem conèixer els costums, les cre-ences, els interessos d’un poble, ésimprescindible que ens capbussem adestriar les característiques i els matisosdel seu idioma. Humboldt, més tard,ens va informar de la capacitat que técada llengua de transformar el món enpensament per mitjà de l’energia queell li atribuïa, i d’acord amb les sevesdiferents categories gramaticals i lespeculiaritats de cada repertori lèxic.Whorf es va arriscar a reblar encaramés el clau en afirmar que la nostrapercepció de la realitat és determinadapel sistema lingüístic de cadascú: per-

cebo tres colors del vi (blanc, negre irosat) perquè he rebut en herènciaexactament tres mots per a designarl’enorme gamma de possibilitats visualsque presenten les tonalitats del vi; i japuc tenir els estats d’ànim interns quetingui, que únicament seré capaç de dirque em sento trist, angoixat, ensopit,neguitós, estabornit, aclaparat, atordit,compungit, astorat, esverat, esparverat,espaordit, eixorivit, descoratjat, menys-tingut, encaboriat, en ra biat, etc., d’a-cord amb l’inventari tancat –i no peraixò totalment conegut– d’estats emo-cionals que m’ofereix un determinatconeixement de la pròpia llengua. Unacosa semblant podem afirmar respectea la nostra relació amb la natura i ambel conjunt de la realitat: coneixembolets bons i dolents, perquè totstenen unes formes i uns colors, peròsobretot perquè un dia algú ens vaensenyar a designar-los d’una deter-minada mane ra. Els bolets anònimssón automàticament sospitosos i notenen cap interès per a nosaltres (difí-cilment ens hi fixem), fora que algundia algú ens els presenti i ens diguiquin és el seu nom de bateig i les sevescaracterístiques. Veiem les coses,doncs, a partir que som capaços d’a-nomenar-les i d’acord amb la maneracom les anomenem.

Altres autors, de qui encara no heparlat en aquests articles, ens hanensenyat que la llengua serveix per afer coses (Austin), per a conèixer el nos-tre món interior i regular la pròpia con-ducta (Vigotsky) o per a ordenar, es -tructurar i construir el coneixement(Olson). Tot i això, com he dit abans,alguns diccionaris i manuals continuensubordinant la llengua a la comunica-ció, com si en fos un mer instrument:«(la llengua és) un sistema […] que ser-veix bàsicament per a la comunicació».En vista d’això, no m’estranya gensque, en un curset al qual he assistit nofa gaire, un flamant «comunicador»,que se’ns va presentar tot ufà amb la

targeta d’ex-filòleg, afirmésque un dels aspectes quemenys comptaven en l’inter-

canvi comunicatiu entre persones era elpròpiament lingüístic. La primera im -pressió, la mirada, el somriure, els ges-tos i el to de veu –va assegurar– sónallò que ens proporciona el «glamour»,la capacitat de persuasió, la capacitatde modificar el punt de vista de l’altre…

Ja veuen, doncs, a quin grau deprostració ha arribat la imatge de lallengua en els nostres dies, sobretotd’ençà que hom l’ha incrustada comun simple empelt en el si de la fascinanti encara poc explorada selva de lacomunicació. Per què preocupar-se perparlar bé, per escriure bé, per la genuï-nitat d’un mot o per la llengua mateixa,si aquesta ocupa un lloc tan secundarien l’organigrama de les habilitats co -municatives? Quin interès pot tenir eldomini del lèxic i de la gramàtica en uncontext com aquest? Per cert, sabial’ex-filòleg que «glamour» deriva pre-cisament de gramàtica?

Sortosament, les enlluernadoresteories comunicatives que el flamantcomunicador ens va exposar encara nohan arribat a les lectures de les escrip-tures notarials, a les exposicions tèc-nico-científiques ni a l’aplicació de leslleis…, perquè, si no, la gent sense«glamour» podria trobar-se passant-les ben magres.

Que vegem les coses d’acord ambla manera com les anomenem no volpas dir, però, que totes les parauleshagin de mantenir el significat estricted’allò que originàriament els va donarla seva forma i sentit actuals. Cadaparaula és fruit d’un laboriós procés denegociació, i al llarg de la seva evolu-ció pot haver estat sotmesa a nombro-sos canvis i pressions. És com si cadageneració hagués anat reconfigurantimperceptiblement i pacientment elsentit i la forma dels mots, ara esmo-lant-los, ara envernissant-los, ara adap-tant-los a noves funcions. Per això,endinsar-se en l’estudi dels diferentsestrats etimològics d’un mot és com feruna excursió arqueològica a les zones


Una gran cassolada per una llenguasense supeditacions ni complexos

El segle de la gran catàstrofe (VIII)MARCEL FITÉ

La llengua és l’arxiu més antic de la històriaJoan Coromines

més insospitades i apassionants de lanostra memòria col·lectiva. Així, Wal-ter Porzig explica en un dels seus llibresque la paraula alemanya Messer (gani-vet) té la mateixa arrel que la paraulapedra, i que una cosa semblant passaamb la paraula de l’èuscar aizto (gani-vet), que prové de l’arrel aitz-to (pedrapetita), la qual ha donat també aizkora,que significa destral i, alhora, pedraesmolada. Un altre exemple seria el dela nostra paraula forrellat, que, com éssabut, en castellà, és un cerrojo. Aques-tes dues paraules, però, a més del sig-nificat, també comparteixen l’origen.Totes dues ens remeten al diminutiuVERRUCULUM, pres, per associació for-mal, de la forma llatina VERU> ast. Encatalà la paraula VERRUCULUM, modifi-cada per la substància (ferro), hauriadonat ferrollat> forrellat, i, en castellà,modificada per la funció («cerrar»),hauria donat cerrojo. D’exemples comaquests, en trobaríem a cabassos. Arabé, sense necessitat d’acudir a arrelstan reculades, veurem que paraulescom ploma (estilogràfica), carretera,paper, armari, guantera, espardenyes,rellotgera (butxaca), revolvera (butxaca),avui tampoc no tenen pràcticament resa veure amb l’objecte o la funció quevan originar el seu nom: la plomad’ocell, el carro, el papir, etc.Cadascuna, a més del seusignificat actual, delatala història oculta i secularde la seva pròpia epopeia:el pas de la ploma primitiva al’estilogràfica, del carro al cot -xe, del papir al paper…

Dies enrere, ocasionat indirec-tament per la guerra de l’Iraq, es vaproduir un debat telemàtic força curiós.Es tractava d’escollir un nom per alsoroll de llaunes, cassoles, corns, etc.que es produïa en moltes ciutats, i moltespecialment a Barcelona, alguns ves-pres a partir de les deu. Vaig arribartard a la discussió. En el moment quehi vaig entrar, el debat se centrava al’entorn de dos mots: calia dir-ne «cas-solada» o «casserolada»? Les raonsdels respectius defensors se centravenen el fet que tant cassola com casserolaeren en el diccionari i, per tant, es trac-tava d’uns mots que tots dos erencorrectes… El problema, però, per a miestava mal plantejat: els esvalots efec-tuats amb soroll de llaunes, cassoles,esquelles, corns, etc. en català sempres’han anomenat esquellotades, feresquellots o esquellades. I evidentment

no hi fa res que el xivarri es faci ambunes andròmines o altres, ja siguin cas-soles, esquelles o qualsevol altre estri,ni que el diccionari ens ofereixi unadefinició del mot al meu entendre ex -ces sivament estricta i determinada peruna anècdota puntual en el seu llar-guíssim i aventurat trajecte històric. Ésveritat que, tal com els diccionaris solenindicar, una esquellotada és l’esvalot fetdavant la casa d’un vidu el dia que estorna a casar, però també hi havia altresaccions similars conegudes amb aquestnom, com ara les que es feien ambmotiu de carnestoltes. Per tant, seriaun error pensar que és la finalitat o ladestinació (i no pas l’acció en ellamateixa) allò que, en aquest cas, endetermina el nom.

Una carta al diari Avui, del dia 6d’abril, signada per Jaume (Barcelona)i un article de Joan Solà publicat en elmateix diari el dia 10, també d’a-bril, a més d’algunes conver-ses amb gent que encaramanté viu l’esperitde la llengua,

em van reafirmar en el meu punt devista. L’article de Joan Solà era clar,català i definitiu, però la carta del lec-tor que signava Jaume em va semblartambé molt significativa, perquè, tot idur el títol de Cassolada, acabava,com aquell qui no diu res: «És clar queels destinataris dels esquellots actualssón…»

És una llàstima que entre tots ple-gats no hàgim estat prou àgils i deci-dits a l’hora d’intentar recuperar aquestmot, tal com probablement hauríem feten una situació no tan condicionadaper la supeditació lingüística que patim.És una llàstima, perquè aquest és unmot català, absolutament genuí i benviu per a molts parlants de la meva

generació. I és també una llàstima, per-què, com tots els altres de què he par-lat suara, a més del seu significat con-juntural, és a dir, actual, l’estudi del seuesdevenir històric ens aporta una sèried’informacions i de dades que consti-tueixen una autèntica crònica de lesperipècies ocultes del mot i dels seussignificats més pregons. En efecte,segons Joan Coromines, el mot germà-nic esquella (en alt alemany schelle)prové d’una arrel pan-indoeuropea KAL/ SKAL que significava «fer soroll, cridar,apel·lar». Aquesta arrel hauria donat elverb grec kalew (cridar, apel·lar) i l’ità-lic con-calion, que en llatí esdevinguéCONCILIUM > reunió, assemblea. Demanera que, en regirar la història se -creta del mot, descobrim que les humilsesquellades que han arribat fins als nos-tres dies havien estat en el passat unmitjà de comunicació, emprat per aconvocar reunions, de primera magni-tud. I és precisament això, una granreunió, una gran assemblea, el que ami em sembla que hi va haver endiverses poblacions catalanesaquests dies enrere.

Potser és hora, doncs, que davant lapressió asfixiant que pateix la nostrallengua, pressió que aquests dies s’a-nuncia que encara s’incrementarà perdecret, comencem a preparar una altramonumental esquellotada –és a dir, unconcili– per la llengua, i convindria queho féssim abans que aquesta siguiesborrada definitivament d’àmplieszones del seu domini històric. Nomésaixí, si algun dia aconseguim treure-ladel perill que constantment l’amenaça,dignificant-la i salvant-la definitiva-ment, podrem parlar de celebrar-ho. Ialeshores potser sí que fora adient queho féssim compartint una gran casso-lada (o casserolada) col·lectiva, inde-pendentment, és clar, que aquesta fosd’arròs, de conill, de peix o de cargols.u


TR IBUNA

La Diputació Foral de Guipúscoa,la Fundació Koldo MitxelenaKulturenea i l’Associació Lluís

Companys van organitzar a la ciutatde Donostia unes trobades entreCatalunya i Euskadi, que s’hananat desenvolupant durant el curs2002-2003. Aquestes trobadestenien la finalitat d’aprofundir enel coneixement de la situació so -cial, cultural, política i econòmicad’amb dós països, intercanviar expe-riències pràctiques per aprendre elsuns dels altres, trobar punts de con-tacte per treballar plegats i establirestratègies d’actuació conjuntes enl’àmbit cultural i lingüístic.

Les trobades es van organitzar alvoltant de tres eixos programàtics:autogovern, mitjans de comunicació illengua. El dia 24 de febrer se celebràuna taula rodona per a parlar de lasituació de la llengua i la cultura de totsdos països. Quatre dies abans, a Eus-kadi, s’havia produït un fet molt greuque atemptava directament contral’èuscar: el tancament del diari Egun-karia, l’únic escrit en aquesta llengua.Dos dies abans, el dia 22, hi haviahagut la manifestació més gran que laciutat de Donostia recorda, en contrad’aquest tancament.

Evidentment, l’ombra d’aquestsfets planava sobre tots nosaltres el diade la taula rodona; no podia ser de capmés manera, ja que havíem de parlarde la situació d’aquestes dues llengüesi l’una acabava de rebre un cop fort(potser irrecuperable) per part de lajustícia espanyola. El tancament d’E-gunkaria atempta directament contrala llibertat d’informació: han negat aun poble el dret d’informar-se en laseva pròpia llengua, i als periodistes lallibertat d’expressar-s’hi. Ara tots, in -formadors i lectors, hauran d’emprar-ne una altra –els uns per a expressar-se i el altres per a informar-se–, lamateixa que els minora i amb la qualhan de competir per un espai infor-matiu, sense cap més arma que lesidees; una llengua que disposa de mit-jans polítics, econòmics i judicials. Si

abans ja era una lluita desigual, araserà insostenible. «L’èuscar –deienalguns dels presents– potser no esrecuperarà d’aquest cop.»

Malgrat la gravetat de la situació, lasala era plena de gom a gom, i els con-ferenciants vam haver d’acabar abansd’hora les nostres intervencions, ja queel públic tenia ganes de preguntar i deparlar, d’expressar allò que vivia i sen-tia. Des dels Països Catalans vam pro-jectar una visió realista de la situació dela llengua catalana en cadascun delsterritoris, però per a ells, que idealitzenla nostra situació, tot allò que els trans-metérem no era res. Malgrat que anosaltres la situació del català enspugui semblar greu, això no és rescomparat amb les dificultats que viul’èuscar; perquè la llengua catalana,malgrat tot, no ha estat mai tan perse-guida com aquella. És cert que elgovern espanyol ens ha tancat bancs iempreses, però encara no ens ha tan-cat cap diari.

No cal dubtar que els mitjans decomunicació fets a Catalunya, encaraque s’expressin en llengua catalana,ens transmeten una visió espanyola delmón i de la història i ens fan veure larealitat de les coses a través del prismaespanyolista, però mai, des del poder,no s’ha actuat d’una manera tan des-carada ni barroera com en el cas del’èuscar. Per tant, malgrat la precarietatde la nostra llengua, si la comparem,

com feien ells, amb la situació del’èuscar, haurem d’admetre que somprivilegiats en moltes coses, a pesarde no haver assolit la sensibilitat lin-güística ni el sentit de nació carac-terístics d’Euskadi. En aquella salaes palpava la manera de sentird’un poble i la unitat que mostradavant l’adversitat; els presentssentien la pertinença a un poble ia una cultura, i això dóna prou for-ces per a continuar endavant, sensedefallir.

Si ens posem a enumerar el quenosaltres tenim en la nostra llengua(diaris, revistes, ràdios, televisions, lli-bres, teatre, etc.), veurem que pos-

seïm moltíssim més que no pas els bas-cos, però ells ens continuen guanyanten força, en coratge, en dignitat, enconstància, en fermesa, en rigor, i aixòfa que cada vegada hi hagi més infantsque vulguin estudiar en èuscar, perquèl’ensenyament en èuscar té prestigi, elmateix que fa vint anys tenia l’ensen-yament en català i que ara ningú novalora. Els bascos, en canvi, senten l’or-gull de pertànyer a un poble, encaraque sigui petit, trasbalsat, migrat, des-trossat. Són un poble que se sent orgu-llós de ser allò que és, i aquest senti-ment de pertinença, de voler perdurar,és el que ens manca a nosaltres. Ellscreuen que la seva llengua i la seva cul-tura han de ser preservades i que hande sobreviure, mantenen l’orgull deparlar l’èuscar, una llengua mil·lenària;nosaltres, l’orgull de parlar català l’hemperdut, i l’hauríem de recuperar.

Encara hem d’aprendre molt delcoratge d’aquest poble, el qual, malgratles adversitats, és capaç de mobilitzar-seper la seva identitat i que, a pesar de lesagressions d’una banda i de l’altra, endos dies va organitzar una manifestaciód’aquesta envergadura en contra d’unainjustícia. I nosaltres, els catalans, quehem sabut mobilitzar tanta gent per amanifestar-nos contra la guerra de l’I-raq, som incapaços de mobilitzar-nos afavor de la nostra llengua i de la nostracultura. Aquesta és una lliçó que hemd’aprendre del poble basc.u


TR IBUNA

Una lliçó del poble basc

CARME FORCADELL LLUÍS


TR IBUNA

A quest article vol ser una contri-bució més al debat que es va

generant a partir de la constatació quebona part de la nostra classe políticano defensa els interessos de la gent,com tan sovint proclama, sinó, en pri-mer lloc, els seus interessos im mediats,que són fonamentalment conservar elpoder o conquerir noves parcel·les depoder que encara no controla. Aixíveiem que, davant cada nou atemptatcontra els nostres drets, contra la nos-tra llengua i la nostra cultura, contra lademocràcia en general, molt sovint elspolítics opten pel «pragmatisme», perla «prudència», amb la perspectiva, acurt termini, d’evitar que es creï unacomissió d’investigació, de no veurederrotada una proposta en una vota-

ció parlamentària, etcètera. Bona partde la nostra classe política és hereva oha estat directament protagonista deles rebaixes, de les dimissions i de lesoportunitats perdudes de la «transi-ció», cosa que la inhabilita per a gene-rar la il·lusió i la confiança suficientsen la seva capacitat per a treure’ns delcarreró sense sortida històric a quèhem arribat. Estic convençut que, pera sortir-ne i tirar endavant, és necessariun canvi d’escenari, d’actors i de repre-sentació, i que, per a provocar aquestcanvi, s’ha d’aconseguir crear estatsd’opinió favorables a la nostra plenarealització com a individus i com acomunitat nacional. Per això hem dedefinir clarament què som (i què nosom), quin model de país desitgem icap on volem anar. Una anàlisi objec-tiva de la realitat que ara trobem als

Països Catalans –punt d’inflexió històricque reflecteix la tensió entre dues for-ces oposades: un genocidi cultural enmarxa i un projecte d’alliberamentnacional cada cop amb més ar -guments– ens permet de fer una sèried’observacions que intento de resumiren els punts que detallo tot seguit.

1) Ens cal canviar radicalment unarealitat, construïda a còpia d’anys, derepressió, prohibicions i, després, derenúncies, traïcions, intoxicació medià-tica, mentides repetides una vegada iuna altra (per exemple, dir que és unaimposició demanar que s’usi el català aCatalunya; i dir que l’actitud tolerantés el «bilin güisme»), fins que s’integrenen la percepció normal de la realitat o,per dir-ho sense eufemismes, un veri-table rentatge de cervell col·lectiuseguint el model de Goebbels, gràciesal qual es poden produir fenòmens tananòmals com els següents:

• que els mossos d’esquadra, la pre-sumpta policia catalana, et pugui mul-tar, insultar i amenaçar per portar el CATa la matrícula (quina policia està des-plegant la Generalitat?); que aquestamateixa policia es dediqui a tractar sis-temàticament els independentistes coma presumptes terroristes;

• que, si ets cantant i vols cantarnomés en català, et tractin d’integrista;

• que, si reclames al director d’unfestival de cinema presumptament deCatalunya que s’expressi en català i quetorni a subtitular les pel·lícules encatalà, et digui que ets un intolerant;

• que, si demanes que una empresat’atengui en català, et diguin que jan’hi ha prou de broma, perquè esta-mos en España;

• que un candidat a la presidènciade la Generalitat, que es caracteritza perfer contínues reverències als amos deMadrid, digui que la dignitat és ridícula;

• que, en un pregó a la capital deCatalunya, el convidat a fer-lo s’expressien castellà perquè així l’entén tothomi és més «progressista»;

• que sentis pel carrer «és queMadrid és molt cosmopolita», «és que

a Madrid són més oberts», per part degent que, molt probablement, no te -nen ni idea de com és Madrid; d’altrabanda, que es vagi repetint que Barce-lona ha esdevingut cada cop més pro-vinciana, perquè s’ha tancat en la sevacatalanitat, quan la realitat és que haesdevingut cada cop més espanyola i,per tant, més provinciana;

• que, si ets artista, escriptor, etc.,sigui la cosa més normal del món quepassis al castellà perquè aquest «té unmercat més gran»; d’altra banda, que,si no ho fas, et diguin que et mires elmelic, que ets provincià, etcètera;

• que, si demostres un patriotismeincansable, una fidelitat constant a lallengua, a la cultura, al país, esdevin-guis estranyament un personatge sus-pecte i acabis en la marginalitat;

• que encara es consideri que l’es-panyolització del contingut i del llen-guatge de TV3 (Buenafuente, «La co -lumna», «A pèl», etcètera) és positiva,perquè pot atreure els sectors castella-noparlants; és el que l’actor Joel Joanva denominar encertadament «norma-lització espanyola»;

• que hi hagi una llei de normalit-zació lingüística que no s’aplica, perno molestar, i que, igualment, hom nopot obligar a respectar, perquè no pre-veu sancions;

• que l’independentisme sigui con-siderat una opció radical, perillosa, obé una font de frustracions pròpia dequatre eixelebrats i, en canvi, l’opció dela renúncia i la permanent indignitatdavant els «amos de l’aixeta» (que, percert, també ens volen robar l’aigua), lade «no molestar» o la de «ser simpà-

Per un nou paradigma sòcioculturalals Països Catalans

RAMON MONTON

tics», sigui l’única possible, realista,pragmàtica, etcètera;

• que la defensa dels nostres inte-ressos passi exclusivament pels partitsque, amb excepcions comptades i ho -norables, ens porten a vendre cada dia(Xirinacs parla de «subhastadors»);

• que els mitjans de comunicaciócontinuïn publicant i emetent «infor-macions» sense contrastar, basadesexclusivament en fonts policials.

2) Ens fa falta definir un nou para-digma sòciocultural que ens permeti decontinuar existint i desenvolupant-nosplenament d’una manera individual icol · lectiva; un nou paradigma basat en

l’autoestima, la dignitat i el convenci-ment de la vàlua i l’interès de la nostracontribució única, com a catalans, a lacultura i a la civilització. Aquest nouparadigma ha de tenir com a eix centralel respecte per totes les formes de vidai de cultura que alhora siguin respec-tuoses amb les altres cultures, i, pertant, ha de tenir en compte les contri-bucions que han aportat en les últimesdècades enfocaments com l’ecologismei el fe minisme. Cal incidir també d’unamanera sistemàtica en l’opinió públicamitjançant la denúncia de les tendèn-cies perverses dels paradigmes actual-ment imperants a escala mundial, quetenen com a conseqüència la destruc-ció d’es pècies, ecosistemes, llengües,cultures i pobles, un empobriment pro-gressiu de la diversitat biològica, cultu-ral i espiritual del planeta i que cons - titueixen un perill real per a la pròpiasubsistència de la vida a la Terra. Val adir que la concentració de la riquesa, el

poder i la capacitat d’influir en l’opiniópública pels mitjans de comunicació enun nombre cada vegada més reduït depersones contribueix a depauperar ma -terialment i intel·lectualment la ma joriade la gent, a crear visions cada cop méssimplificades i maniquees de la realitat(«bons contra dolents») i a promoureguerres (fins i tot amb l’oposició de lamajoria del poble), fam, misèria, fona-mentalismes (no solament religiosos) ilíders amb qualitat humana i una mancad’escrúpols i criteris ètics inversamentproporcionals, els quals en capçalenmo viments i partits que fo menten lademagògia, la xenofòbia, la intran-sigència i el totalitarisme.

3) Cal promoure una regeneraciódemocràtica de la política catalana, quecrec que no pot provenir dels dirigentscompromesos amb l’anomenada «tran-sició» (la que porta del postfranquismeal neofranquisme) ni dels manaies del’«oasi català», que es reparteixen lesparcel·les de poder del país com fanamb les dues bandes de la plaça deSant Jaume.

4) Cal denunciar que a Catalunyahi ha fonamentalment dues realitats.L’una és l’oficial, la dels qui ens volenfer creure que «si Espanya va bé, Cata-lunya va bé», la del «peix al cove»; l’al-tra, la dels qui –davant les evidènciescada vegada més alarmants del fet quel’Estat espanyol ha passat del postfran-quisme al neofranquisme– es revolteni s’organitzen, perquè aquests glorio-sos vint-i-cinc anys que ara commemo-ren les esferes oficials han estat, enbona part, un temps perdut, i en elspropers anys ens hi juguem la super-vivència. Aquesta segona realitat,impossible de ser silenciada, començaa filtrar-se en els mitjans de comunica-ció i ha de ser la nostra força, ja que,per a aconseguir el que és just, no n’hiha prou de tenir raó (també als bojosels donen la raó, de vegades), sinó quecal tenir els mitjans per a aconseguir-ho, i el nostre principal mitjà ha de serla voluntat popular. Si volem ser inde-pendents, ho serem; ningú no ens atu-rarà.

5) Cal crear grups d’opinió que inci-deixin en tots els camps de la cultura enel sentit més ampli possible, de maneraque es puguin aconseguir resultats visi-bles a curt, mitjà i llarg termini, tant enla gestió, la protecció i la promoció delpatrimoni cultural, com en la proteccióde l’entorn natural, el desenvolupa-ment sostenible i la definició de plans

acadèmics que tinguin en compte lanecessitat de crear consciències críti-ques, per citar tres exemples significa-tius que tindrien conseqüències enor-mement positives, tenint en compte elseu caràcter intrínsecament multiplica-dor i retroalimentador.

6) Cal fomentar la cohesió nacionali la vertebració del territori. Els PaïsosCatalans són una nació desvertebrada,és cert, però també és cert que no hiha res que desvertebri tant com la des-vertebració. Penso que, essencialment,hi ha tres coses que actuen a favor dela cohesió nacional:

a) tenir un estat propi, la plasmació

més clara i visible d’una nació i l’únicareconeguda a escala internacional (sino surts al mapa no existeixes);

b) disposar d’uns mitjans de comu-nicació que tinguin com a clar referentl’espai propi de la nació;

c) tenir uns mites propis i difon-dre’ls: donen cohesió social.

En aquest sentit hem d’entendreque la cultura i els esports tenen un altcontingut simbòlic, i l’educació no caldir-ho: és la formació o deformació delsfuturs ciutadans adults, de les futureselits, etcètera.

7) Finalment cal difondre la ideaque l’independentisme no és unaopció radical, pròpia d’il·lusos, de nos -tàlgics, de «quatre eixelebrats», sinóuna qüestió de sentit comú, realista iraonable, com també la cosa més nor-mal del món en tots els països que hanoptat per deixar enrere una situaciópolítica injusta o que posava claramenten perill la seva existència, com és cla-rament el nostre cas.u


TR IBUNA

Un Onze de Setembre a Barcelona A Port Salau, en una trobada catalano-occitana

El senyor Koichiro Matsuura, direc-tor general de la UNESCO, ambmotiu del Dia Intenacional de la

Llengua Materna, va adreçar un mis-satge a tots els pobles amb aquestencapçalament, tan corrent entre nos -altres: «parlant la gent s’entén». Totseguit va fer un cant de lloança de lessis mil llengües que es parlen actual-ment al món.

En el seu missatge, adreçat a laUNESCO, insistí a ressaltar el valor de lallengua com aquell element que va unitprofundament a la vida de la persona,definint-ne en gran manera la identitat,la manera de pensar i de comportar-se.

Tots sabem que la llengua és un ins-trument que la naturalesa ha posat al’abast de l’ésser humà per a expressarel seu món interior; per tant, és el vehi-cle per antonomàsia de comunicacióamb els altres; i sabem també que lallengua materna té una gran trans-cendència en la vida de tots en esde-venir el mitjà a través del qual s’aprèna donar nom a les coses del nostre uni-vers més íntim i immediat; la llengua ésel mitjà que utilitzàrem per a expressarels primers sentiments i emocions, l’ei -na que ens va permetre d’adreçar-nos,entre deformacions i balbuceigs, alspares, al avis i als germans; en fi, la llen-gua fou el pont que ens facilità de tran-sitar pels camins inesborrables de lesprimeres lletres i de les primeres lliçonsa l’escola i a la llar, dels primers conei-xements cívics i culturals.

Matsuura inicià, doncs, el missatgeaixí:

En celebrar-se avui el Dia Internacionalde la Llengua Materna, diada ja cele-brada per primera vegada fa dos anys,retem homenatge a les innombrablesllengües del món, a les cultures ques’expressen a través de cadascuna d’a-questes llengües i a la mateixa essènciacreativa de la persona humana, plas-mada en el desenvolupament i expres-sió més autòctones.

La globalització de les economiespugna per imposar instruments de

comunicació uniformes i comuns, coin-cidents tots a estendre l’anglès; aquestfet, però, no hauria pas de ser excloentni bel·ligerant amb la resta de llengüesque hi ha al món, perquè la llengua,com dèiem, és alguna cosa més que unelement de relació i de comunicació. Lallengua materna comporta fidelitat auna individualitat, a una cultura, a unesformes de ser i de pensar. I, com tot allòque hi ha en l’essència més viva de lapersona, no pot posar-se sense més nimés a la balança dels interessos, delcàlcul i del pragmatisme.

I si de la teoria passem a l’aplicaciódirecta de les pròpies experiències, elscatalans ens adonarem que, per mésque s’estengui l’anglès i per més quehagi de servir de nexe internacionalfacilitant la comunicació entre tots elspaïsos, la nostra llengua pròpia, no caldir-ho, serà sempre l’element primari

que definirà significativament la singu-laritat de Catalunya, ja que la llenguaés el factor que més entronca amb elnostre llegat històric, al qual confereixuna perceptible dimensió espiritual ihumana.

Es comprèn, per tant, que les llen-gües pròpies, la de cada poble o comu-nitat, tenen una dimensió i un pes quetranscendeix aspectes utilitaris per aesdevenir un patrimoni irrenunciable.

La iniciativa de la UNESCO en defensade les llengües maternes no sols és unsigne esperançador de comprensió i dereconeixement de la diversitat i de lapluralitat dels pobles, sinó també unademostració constructiva del respecteque es mereixen totes les particulari-tats i diferències humanes, molt sovintmenys tingudes o matusserament des-truïdes al llarg de la història.u


TR IBUNA

En defensa de les llengües maternes

LLORENÇ SÀNCHEZ I VILANOVA

Dibuix de Pilarín Bayés

Pompeu Fabra, en la Gramàticacatalana publicada per l’edi-torial Teide, diu que «si adjun-

tem els mots nen i plor dient el plordel nen, aquest conjunt de mots potésser el membre d’una proposició[...] però no és una proposició». I hiafegeix que el mot «la presència delqual en un conjunt de mots fa queaquest conjunt sigui una proposició,és un verb» (§ 43). Dit diferentment:perquè un conjunt de mots consti-tueixi una oració cal que n’hi hagiun que sigui verb. Podríem dir,doncs, que el verb és la «categoriagramatical, nucli del predicat» (En -ciclopèdia catalana, s.v. verb). Ditplanerament, el verb és el nucli, elcons tituent principal i obligatorid’una proposició o oració.

S’esdevé a hores d’ara que, totsovint, en les oracions subordinadeso coordinades de la llengua escrita, tro-bem el verb substituït per un nom:aquell element, el verb, tan important,ja no hi és. Per a fer més visible aquestasubstitució ens servirem d’un exemple,en què comparem la frase construïdaamb el nom amb la frase construïdaamb el verb.

«A la reunió es comenta l’augmentque hi ha hagut en els accidents de cir-culació als ferrocarrils des de la sevaprivatització.» En aquesta frase homs’ha estimat més emprar el substantiuprivatització, en comptes del verb pri-vatitzar, amb què hauria dit: «... l’aug-ment dels accidents de circulació alsferrocarrils des que foren privatitzats.»

El cas és que aquesta substitució, ladel verb pel substantiu, com més vamés s’estén, fins a l’extrem que pràcti-cament, en la gairebé totalitat delscasos, el substantiu esdevé el nucli i elverb deixa d’ésser-ho, havent desapa-regut, substituït. També ocorre que unaacció, la del verb, que sobreentén unagent, és substituïda per un fet, expres-sat pel nom. Entenc que el canvi, subs-tantiu al lloc del verb, és un fet trans-cendent i que cal denunciar-lo o, sivoleu, fer-lo notar: que convé cridar l’a-tenció sobre aquest fet.

Una anàlisi més àmplia ens porta acomentar un altre exemple textual:

«Vuitanta-cinc anys després de laseva redacció apareixen finalment edi-tats els quatre carnets de MarcelProust.»

En el fragment anterior, el conjunt«de la seva redacció» pot ésser cons-truït amb el verb corresponent: «Vui-tanta-cinc anys després d’haver estatredactats...», en què el substantiu s’hasubstituït pel verb: concretament,redacció per redactar; feta la substitu-ció ens en resulta un cas com el del pri-mer exemple adduït. Però el retorn alverb també hauria pogut ésser: «Vui-tanta-cinc anys després d’haver-losredactat...», en què ens surt el verbacompanyat del pronom feble los. Ésun detall que volem remarcar, perquè,de fet, la substantivació, en comptesde l’oració construïda amb el verb, sig-nifica la desaparició del pronom feble.És un fet no gens estrany, perquè elspronoms febles van sempre adjuntatsal verb, necessiten la forma verbal pera acompanyar-la; no podem repenjarun pronom feble en un substantiu;fent servir el nom resta eliminada lapossibilitat d’emprar-hi el pronomfeble. En conseqüència, la suplantació

del verb implica el daltabaix d’a-quells pronoms; no pas d’aquest od’aquell, sinó de tots.

Per a ésser convincents respected’aquesta darrera afirmació se’ns faconvenient, o fins i tot necessari,refermar que aquesta afectació ar -riba a tots els pronoms febles ambun mostrari de tots i cada un.Anem-ho comprovant:

Pronom el: «L’enfrontament deCasero amb Belda complica el seufitxatge pel Kelme.» Amb el verb:«L’enfrontament de Casero ambBelda complica que el fitxi elKelme.»

Pronom la: «La gran majoria dela documentació està sota secret ipodria continuar-hi perquè es consi-dera que la seva publicació (quepublicar-la) podria posar en perillterceres persones.»Pronom els: «Si, a més, l’enfron-

tament amb els dissidents acaba ambuna votació a favor de la seva exclu-sió (a favor d’excloure’ls) serà per allogar-hi cadires.» «Uns dos-centsimmigrants estrangers estan acam-pats davant les oficines administrati-ves per demanar que es regularitzi laseva situació (que se’ls regularitzi lasituació).»

Pronom les: «X ofereix una àmpliagamma de serveis per a la captació dedades i per al seu tractament i la sevatransmissió (per a tractar-les i transme-tre-les).

Pronom se: «També li recorda queaquesta llei ja preveu la seva reforma (japreveu que es pugui reformar).»

Pronom hi: «T. cau un 10% a laborsa el dia que L. aprova la seva fusió(que L. aprova fusionar-s’hi)».

Pronom en: «La solució consisteix,en primer lloc, a perseguir els fabricantsi els traficants de pastilles. I, en segonlloc, a conscienciar els joves dels riscosassociats al seu consum (... a cons-cienciar els joves dels riscos associats aconsumir-ne).»

Acabem de comprovar que elsubstantiu reemplaçant el verb pro-voca l’eliminació de qualsevol de tots


S INTAXI

El daltabaix dels verbsi els pronoms febles

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

els pronoms febles, o, dit altrament,la de sa parició del verb arrossega ladels clítics pronominals. Però tambécal que destaquem que, si examinemels exemples textuals anteriors, ensadonarem que la funció anafòricadels pronoms febles ha estat assu-mida pel possessiu seu, en qualsevolforma flexiva. A més, adonem-nosque, en conseqüència, l’anàfora ambseu indefineix la referència sintàctica:és co m provable que la varietat depronoms febles assenyalen més dife-renciadament la funció sin tàctica que

no pas el possessiu. L’ús d’aquestindetermina, doncs, aquella ma tisacióde la sintaxi que permeten els pro-noms febles; és, doncs empobridor. Amés, la substitució del verb pel nomsignifica la pèrdua de l’acció verbal, laqual, a parer meu, és la que vivifica eldiscurs.

Ara caldria plantejar-se si aquestcapgirament en la frase, o, si es vol,aquest canvi, abandonant el verb i elspronoms febles, és generat i impulsatper algun motiu intern de la nostrallengua. Jo no reïxo a detectar-lo; sí,

però, que hi trobo causes externes,interferències forasteres.

Hem descrit l’esquema bàsic d’a-quest anaforisme. La riquesa de cons-truccions de la parla fa que hi hagi unsaltres detalls, casos i aspectes que endepenen i l’enriqueixen. Tanmateix, ocu - par-me’n ara faria prolix aquest article.Ací sols preteníem limitar-nos a donar laimatge de l’estructura principal d’a-questa qüestió anafòrica. Ja n’hi hahagut prou assenyalant l’empobridorcanvi, el daltabaix, que representa aban-donar el verb i els pronoms febles.u


SINTAXI

Veurem ací una sèrie de calcs del castellà que es pro-dueixen en l’ús dels adjectius o pronoms determina-tius, agrupant-los segons que es refereixin als pos-

sessius, als numerals, als quantitatius o als indefinits.

POSSESSIUSEl castellà sol construir actualment amb els possessius

àtons, col·locats davant el substantiu, una sèrie d’expres-sions introduïdes per preposició:• a mi cargo (o a tu cargo, a su cargo, a nuestro cargo, a vuestro

cargo), a mi favor (i variants), a mi parecer (i var.), a mi alrede-dor (i var.), a su imagen y semejanza;

• de su parte (i var.);• en vuestro honor (i var.), en su beneficio (i var.), en su poder (i

var.), en su defecto, etc.

Les expressions catalanes equivalents tenen el possessiutònic, col·locat després del substantiu:• a càrrec meu (o a càrrec teu, a càrrec seu, a càrrec nostre, a càrrec

vostre), a favor meu (i var.), a parer meu (i var.), al voltant meu(i var.; al costat, però, de al meu voltant), a imatge i semblançaseva;

• de part seva (i var.);• en honor vostre (i var.), en benefici seu (i var.), en poder seu (i

var.), en defecte d’això (en aquest cas, tractant-se d’un valorneutre, no hi va bé seu)1.

I es comprèn que sigui així, ja que el possessiu, consti-tuint el «rema» (o sia la informació que ens interessa dedestacar), ha d’ocupar el darrer lloc de la frase (lloc de més

tonicitat). De manera que són calcs del castellà (llengua que,al seu torn, potser ha calcat tals construccions de l’anglès odel francès) les expressions:• «al meu càrrec» (i var.), «al meu favor» (i var.), «al meu parer» (i

var.), «a la seva imatge i semblança»;• «de la seva part» (i var.);• «en el vostre honor» (i var.), «en el seu benefici» (i var.), «en el

seu poder» (i var.), «en el seu defecte», etc.

Semblantment, són un calc de l’anglès (a través del cas-tellà) frases com «És el seu problema», per És problemaseu, «No és el meu problema», per No és problema meu,i similars. I són calc del francès expressions com «Ens haescollit per a ser els seus amics» (sentit determinat), quanen realitat hom vol dir Ens ha escollit per a ser amics seus(s. indeterminat), i semblants.

NUMERALSPel que fa als numerals, avui es nota la interferència del

castellà especialment en un parell de casos:• la confusió de un i u (en castellà, sempre uno, amb la variant pro-

clítica un); concretament, l’ús de u en lloc de un a l’hora decomptar i a l’hora d’expressar resultats de competicions espor-tives (casos en què un té valor cardinal, encara que no vagiacompanyat d’un substantiu). Exemples: «dos per u és dos» (enlloc de dos per un és dos), «han guanyat per tres a u, per vint-i-cinc a vint-i-u» (en lloc de han guanyat per tres a un, pervint-i-cinc a vint-i-un), etc.

• el tractament de dos com a invariable (a semblança del castellà),

Calcs en els adjectiuso pronoms determinatius

JOSEP RUAIX

1. El Diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana (en sigles, DCC), s.v. defecto, dóna com a equivalent de la locució castellana en su defecto lesexpressions si no n’hi ha, quan no se’n tingui (o se n’estigui mancat), si de cas hi manca. Però creiem que s’ha d’admetre també la solució que hemdonat nosaltres (en defecte d’això), sia perquè defecte equival a mancança (segons el Diccionari general de la llengua catalana; en sigles, DGLC), siaperquè el Diccionari català-valencià-balear (en sigles, DCVB) enregistra la loc. en defecte d’’(algú o d’alguna cosa), documentant-la en el s. XVI.Pel que fa al possessiu corresponent a la 3ª persona del plural (= d’ells, d’elles, de vostès), en aquests casos es pot posar seu (p.e., a càrrec seu) o d’ells(i var.), però desaconsellem la forma llur, perquè, com veurem en un altre lloc, aquesta variant literària sona avui massa forçada quan cau en posiciótònica (o sia, després del substantiu).

quan en la llengua estàndard (i en bona part dels parlars) téuna forma per al masculí i una altra per al femení (dues). Així,cal evitar d’escriure «han vingut dos persones» (per han vingutdues persones), «hi ha vint-i-dos cadires» (per hi ha vint-i-duescadires), «on són elles dos?» (per on són elles dues?), «en tincdos-centes» (per en tinc dues-centes), «dinarem a les dos» (perdinarem a les dues), etc.2.

QUANTITATIUSEn el camp dels quantitatius, observem d’un temps ençà

la interferència de les combinacions castellanes «todo loque...», «lo mejor que...» i «los mismos que...» (amb valorquantitatiu) en detriment de les construccions catalanes tantcom o tan... com, tan bé com, tants com. Exemples con-trastats:

CASTELLÀ— «lucharemos todo lo que podamos»— «una sala todo lo grande que sea posible»— «lo haré lo mejor que sepa»— «el partido político tal dispone de diez diputados, los mismos

que tiene el partido tal»

CATALÀ— lluitarem tant com podrem (o puguem)— una sala tan gran com sigui possible— ho faré tan bé com sàpiga— el partit polític tal disposa de deu diputats, tants com en té

el partit tal

Cal evitar, doncs, construccions calcades del castellà comforen «lluitarem tot el que puguem», «una sala tot el granque sigui possible», «ho faré el millor que sàpiga», «el par-tit polític tal disposa de deu diputats, els mateixos que té elpartit tal», ja que tot, millor i mateix no tenen, en català,valor quantitatiu (en el darrer exemple, a més, l’ús de «elsmateixos que» crea ambigüitat: sembla referir-se a la iden-titat dels diputats, no pas a la quantitat).

També és un calc del castellà usar, en lloc de la locucióquantitativa formada per l’article indefinit + quant (un quant,uns quants, unes quantes, l’article indefinit tot sol; l’articletot sol és correcte quan no té valor quantitatiu. Compareu:

Fa uns dies magnífics (correcte, amb uns amb valor indefinit) / «Fauns dies que no plou» (incorrecte, amb uns amb valor quanti-tatiu; s’ha de canviar per Fa uns quants dies que no plou).

Hem passat unes hores agradables / «Han passat unes hores desde tal esdeveniment» (per Han passat unes quantes hores desde tal esdeveniment).

INDEFINITSTocant als adjectius o pronoms indefinits, voldríem fer

algunes observacions:

´ Recentment ha augmentat, malauradament, l’ús(de moment, en la llengua oral) del castellanisme «algo»per alguna cosa (o quelcom), res. Ex.: Voleu res més? S’hade lluitar implacablement contra aquest castellanisme fla-grant.

´ Hem vist l’ús de cadascú per cada un en casos com«Eren tres homes, cadascú amb el seu caràcter», per Erentres homes, cada un (o cadascun) amb el seu caràcter; i elcas invers: «Déu crida cadascun pel seu nom», per Déu cridacadascú pel seu nom, etc.

´ Les gramàtiques catalanes preveuen l’anteposiciódel mot tots o totes davant els numerals en expressions quetinguin sentit de totalitat, semblantment al que fan llengüescom el francès i l’italià, i també el castellà antic. Però comque el castellà modern usa en aquests casos, en lloc de todostodas, l’article determinat (los las), cada vegada se sent mésen català aquesta construcció castellanitzant. Val la penaque la combatem. Ara bé, seria una ultracorrecció posar totso totes quan no hi ha sentit de totalitat Per això, és bo desaber que aquesta combinació, de l’adjectiu tots + nume-ral, requereix tres condicions. Vegem-les:

a) La primera condició és que cal haver esmentatabans, almenys implícitament, els termes determinats pertots. Així, si abans hem parlat, per exemple, de Mateu, Marc,Lluc i Joan, podem dir: Tots quatre evangelistes coincidei-xen a dir que... En canvi, si no n’hem parlat, començaremaixí: Els quatre evangelistes coincideixen a dir que...

b) La segona condició és que hi ha d’haver sentit detotalitat, i no d’interrelació entre els termes. Exemples: Com-pareu aquest dibuix amb el de la pàgina anterior. Tots doscontenen la representació de... (sentit de totalitat: l’un i l’al-tre). / Compareu aquest dibuix amb el de la pàgina anteriori digueu les semblances que hi ha entre els dos (sentit d’in-terrelació: entre l’un i l’altre, entre ells dos; seria ultracorrectedir «entre tots dos») .

c) La tercera condició és que el numeral, acompanyato no del substantiu, no pot portar cap altre determinant, jaque, essent tots precisament un determinant, n’exclou unaltre. Exs.:– Han dut sis caixes que pesen 40 kg cada una. Quant pesen totes

sis (caixes)? / Han dut sis caixes que pesen 40 kg cada una.Quant pesen les sis caixes juntes? (no «totes sis caixes juntes»).

– Narcís Serra i Josep Borrell van fer un míting ahir a la tarda a l’Hos-pitalet. També hi va parlar l’alcalde de Barcelona ... Tots dosministres van coincidir a dir que... / N. Serra i J. Borrell van ferun míting ahir a la tarda a l’Hospitalet. També hi va parlar l’al-calde de Barcelona ... Els dos ministres del govern central vancoincidir a dir que... (no «Tots dos ministres del govern centralvan coincidir a dir que...»)3.u


S INTAXI

2. També tot això és insinuat en El Català / 2, p. 48, i ho denuncià explícitament A. Jané (Avui, 25-2-78). En canvi, trobem contraproduent l’excessivatolerància envers aquest defecte manifestada recentment per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (en sigles, SF del IEC; cf. Proposta pera un estàndard oral..., p. 21), ja que fàcilment hom passarà de l’ús oral a l’ús escrit, en detriment de la unitat de la llengua. Val a dir que la forma fle-xiva (dues) és l’etimològica i l’única admesa, fins ara, en la llengua literària.Un cas diferent és el de u i dos emprats com a ordinals, en què aleshores són invariables. Ex.: La pàgina vint-i-u. La nota dos. La còpia trenta-dos.

3. Observem, de passada, aquest exemple d’ús impropi de tots dos: «Aquests enemics de la caritat són de dues classes, i tenen, aparentment, objectiusoposats ... Els uns són adeptes incondicionals de la llibertat econòmica actual; els altres, els seus rivals, són els socialistes. Tots dos rebutgen la bonaacció, sia perquè ..., sia perquè...» (hauria de dir: Uns i altres rebutgen la bona acció..., ja que no es tracta pròpiament de «dos enemics», sinó de«dos grups, dos tipus d’enemics»)

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 1, pp. 14-18)

La dislocació o col·locació fora delseu lloc d’un element de la pro-posició comporta sovint l’ús del

signe de la coma. En general, la comapermet una col·locació més lliure delscomponents de la frase, especialmentdels termes adverbials.

En el cas d’anticipació, o dislocacióa l’esquerra, d’un element de la pro-posició, l’ús de la coma no es pot con-siderar sempre obligatori. Molt sovint,en aquest cas, l’ús de la coma indica elcaràcter remàtic o focalització de l’ele-ment anticipat: Gotes, cauen; L’hivern,s’acosta; Greu, sap; La casa, s’ha venut;Gana, tinc; Als teus pares, ho has depreguntar; A la fleca, has de comprarel pa; A París, se’n va; En el preu, noens posem d’acord; Amb la Marta, vaballar. Notem, en els exemples prece-dents, que encara que l’element antici-pat sigui un complement del verb no ésobjecte d’una nova representació permitjà d’un pronom feble.

En els exemples següents, en què,com indica la presència del pronomfeble que duplica l’element anticipat,aquest no té valor remàtic, I’ús de lacoma no tindria el mateix caràcter obli-gatori que en els exemples anteriors:La casa(,) se l’han venuda per 10.000euros; Als obrers(,) no els vinguis ambaquestes històries; A París(,) hi aniré elmes vinent; Això(,) a mi no m’ho podendir; Del preu(,) ja en parlarem mésendavant.

Els membres d’una proposició quetenen valor temàtic i que van col·locatsal final han d’anar sempre precedits peruna coma, tant si han sofert un des-plaçament, com és el cas d’aquells quefan de subjecte o de complementadverbial, com si ja ocupen el seu llocnormal, com és el cas dels comple-ments d’objecte (directe, indirecte i pre-posicional): No vindrà pas, el president;Arribarà més tard, la Montserrat; Esmolt vella, la casa; Viu a París, eI seugermà; Se’n penedeixen, ara; Potser novindrem, demà; No ha arribat, encara;No I’hi trobaràs mai, a casa; Ja no hitreballen, a preu fet; No és fàcil que

truquin, tan d’hora; Se l’ha venuda, lacasa; L’hauries de llegir, aquest llibre;No m’han dit res, a mi; Ens ho haviencomunicat abans, a nosaltres; Hi pensosovint, en el pare; No s’hi volen expo-sar, a un fracàs; Se’n gloriegen massa,del seu èxit.

Com es veu en els exemples prece-dents, quan l’element que va col·locata la dreta de la proposició, desprésd’una coma, és a dir, com una aposició,és un complement d’objecte o un com-plement adverbial de lloc o de manera,aquest membre de la proposició ja hifigura abans representat per un pronomfeble, cosa que indica d’una manerasegura el seu caràcter d’aposició i, pertant, que no es pot prescindir de lacoma. En canvi, si aquest membre de laproposició es pot sobreentendre, comés ara el cas del subjecte o de certsadverbis (de temps o aspectuals), aques-tes construccions només difereixen d’a-quelles altres cons truccions anàloguesamb l’últim element amb valor remàtic(que siguin susceptibles de tenir exis -tència real en la llengua) per la inscrip-ció de la coma, que és el reflex d’uncanvi d’entonació en el llenguatge oral.Compareu, així, Que ha vingut, l’avi?,frase que diríem quan fos qüestió de laseva vinguda habitual, i Que ha vingutl’avi?, frase proferida en intuir la sevaarribada inesperada i inhabitual; Emsembla que dimitirà, el secretari (par-lant del secretari) i Em sembla que dimi-tirà el secretari (parlant de qui preveiemque pot dimitir); Tenen pres sa, ara (queequival a Ara tenen pressa) i Tenenpressa ara (precisament ara i no en unaltre mo ment).

Notem que certs adverbis, com ales-hores, sovint, ara, sempre, etc., tantpoden tenir valor temàtic com remàtici, així, d’ acord amb el sentit, podenanar col·locats a l’inici (o en una posi-ció avançada) de la proposició o bé alfinal: Aleshores es va posar a ploure iDevien haver arribat aleshores, Sovintfeia mala cara i Abans ens vèiem sovint,Ara no en tinc ganes i És que m’ho aca-ben de dir ara, Sempre surt amb un

estirabot i No crec pas que duri sempre.En canvi, n’hi ha d’altres, com potser oja, que no admeten (o admeten moltdifícilment) la col·locació al final de lafrase si no és com una aposició, és a dir,precedits per una coma: Tenen pressa,potser; Se n’han cansat, ja, proposi-cions equivalents a Potser tenen pressai Ja se n’han cansat.

Notem, també, que una preguntacom Què t’han regalat per Nadal?,sense cap coma, només és concebiblecom a pregunta sobre una altra pre-gunta, és a dir, quan preguntem a algúsi és realment aquesta la pregunta queli han fet. Si no, és a dir, quan es tractad’una simple pregunta, i encara queaquí no es tracta pròpiament d’una dis-locació, tenim el convenciment, mal-grat el parer oposat de Josep Ruaix, queens ha fet pensar-hi encara una vegadamés, que no es pot presindir de lacoma: Què t’han regalat, per Nadal?Que en els dos casos la frase no es pro-nuncia igual és un fet objectiu.

Cal assenyalar, encara, l’existència deconstruccions amb dos o més elementsaI final de la proposició, precedits, totsells, per una coma cadascun: No sé perquè ho fa, això, aquest nen; No en volsaber res, la Núria, d’aquell noi; Se n’hiva gastar molts, de diners, el senyorPuig; N’hi va col·locar molts, de diners,el senyor Prat, en aquell negoci.u


S INTAXI

L’ús de la comaen les dislocacions

ALBERT JANÉ

Pompeu Fabra, al final del parà-graf 69 de la seva Gramàticacatalana editada per l’Institut

d’Estudis Catalans (cosa que fa que laconsiderem normativa), diu: «Cal evitarl’ús de varis (f. vàries) com a adjectiudeterminatiu: en lloc seu podem em -prar diferents, alguns, uns quants.»

Hi afegirem que vari, vària, en catalàvol dir que varia, que és mudable:Humor vari. O bé significa divers:remeis varis, de colors varis.

Dit d’una altra manera: així com encastellà el mot varios, varias pot fer-seservir com a adjectiu determinatiu, encatalà no és propi i, doncs, no és lícit.

Explicat amb exemples; en castellàdiuen: Había varios individuos que seoponían; en varias ocasiones lo dijeron;son varios los casos. En català no ésapropiat, no és genuí, traduint les ante-riors frases, dir: Hi havia varis individusque s’hi oposaven; en vàries ocasionsho van dir.

En el diccionari Fabra i en el recentde l’Institut consta, coincidint ambaquell paràgraf de la Gramàtica cata-lana de Fabra, que una de les accep-cions del plural diversos, diverses, ésalguns, diferents, un cert nombre de:«Ho han contat diverses persones queho van veure.»

De l’explicació de Fabra en la ditaGramàtica i en el seu diccionari, sem-bla deduir-se que diversos i uns quants(igualment que diverses i unes quan-tes) són sinònims.

Tanmateix, en la meva llengua viva,la dels parlants del meu temps –i ja tincmés de vuitanta anys– l’ús de l’un ol’altre d’aquests suposats sinònimsdepenia d’allò que volíem significar. Noens eren ben bé sinònims.

Segons la meva parla, el mot diver-sos és equivalent a diferents. Així, quanparlem de dues coses diverses o dife-rents volem significar que difereixen enl’aparença amb què se’ns presenten;altrament dit: que no són iguals.

Ara bé, quan faig servir uns quants,destaco l’aspecte de la quantitat, elnombre. Si dic «uns quants homes»al·ludeixo a més d’un home. Efectiva-

ment, Fabra també ho entén així per-què en el seu diccionari, fent l’exposi-ció sobre el mot quant, diu: «Unsquants, un cert nombre (de). En tincuns quants de molt bons. Espera’t unsquants dies.»

Ací em permeto de recordar que éscaracterístic de la llengua catalana dis-tingir els aspectes qualitatius dels quan-titatius. Crec que per això la llenguaviva discernia diferències qualitatives deles coses (diferents, diversos) de lesquantitatives (uns quants). Fem-hialgun comentari:

• Aquest entrenador feia diversos anys queels volia fitxar.

• Els viatgers han hagut d’esperar diverseshores a l’estació a causa de la suspen-sió dels serveis ferroviaris per falta decorrent elèctric.

• Caldrà que s’esperin diversos minuts.

En els exemples anteriors l’adjectiudiversos acompanya els substantiusanys, hores,minuts, que són unitats demesura de temps. Les unitats són ele-ments constituents de les quantitats.És, doncs, inqüestionable que anys,hores, minuts, calia que, per coherèn-cia, anessin acompanyats del quantifi-cador uns quants. A més, les unitats detemps, de longitud, etc., sempre teneniguals dimensions: per exemple, el qui -lòmetre sempre té mil metres i, pertant, és incongruent parlar de «diversoso diferents quilòmetres».

Conseqüentment, sí que són bonsaquests exemples periodístics:

• De fa també uns quants mesos hemcomençat a preparar el nou escenari pera tan magna celebració.

• Un anticicló ens envia masses d’aire desdel Nord. El dèficit tèrmic corresponentpot durar uns quants dies.

Hi ha casos en què és possible l’úsde diversos volent referir-nos a la varie-tat, i de uns quants des del punt devista de la quantitat, com ara en:

• Diverses persones eren partidàries de lamateixa solució.

• Unes quantes persones eren partidàriesde la mateixa solució.

Val a dir que, en exemples com l’an-terior, la tendència era l’ús de unsquants en comptes de diversos. I aixòperquè sovint volem referir-nos a ungrup o conjunt de persones o cosesque són d’una mateixa opinió o caràc-ter, i només hi és avinent diversos, encomptes de uns quants, quan volemassenyalar o destacar que ens referima coses o a persones que són diferentsles unes de les altres.

És clar que diversos és particular-ment adequat en el cas següent:

• Les diverses opinions dels congressistesdiferien tant que no poguérem conciliar-les.

Conclusió. Fem servir diversos quancentrem l’atenció en les diferències.Emprem uns quants sempre que vul-guem referir-nos a la quantitat.u


LÈX IC

«Diversos» i «uns quants»

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

La dèria torrencial i desenfrenadadel plural amenaça d’engolir-hotot.

Com és ben sabut, el nombre ésuna categoria gramatical que, en unallengua com és ara la nostra, oposa lasingularitat a la pluralitat, és a dir, queorigina la distinció entre singular i plu-ral. Un nom, per tant, ha d’ésser sin-gular o plural, i, en principi, és una idealògica que distribueix els mots del grupnominal i fa que revesteixin la formadel singular o la del plural. Però, si béés així en la gran majoria dels casos,contra el que molts se senten inclinatsa pensar, n’hi ha, de casos, en què ladistinció entre el nombre singular i elplural ve determinada per altres factors,entre els quals potser caldria destacarel d’una certa habitud o tradicióidiomàtica, que pot ésser consideradamés o menys arbitrària, i que no sem-pre coincideix en les llengües més acos-tades. Un exemple ben característicd’aquesta divergència el trobem en ladoble solució Nadal, del català, i Navi-dades, del castellà (que ha provocatuna interferència ja esdevinguda clàs-sica). I no cal dir que és improcedent dedefensar l’ús del singular en el cas deNadal amb raons aparentment lògiques

en lloc de fer-ho amb les raons del fettradicional.

En els noms de les substàncies omatèries, que en principi no són comp-tables, és on veiem sovint que l’ús delsingular o del plural es pot considerarmés o menys arbitrari. Així, tenim elsnoms dels cereals en singular i els delsllegums en plural. Diem un sac de blati un quilo d’ordi, però un sac de mon-getes i un quilo de cigrons. I semblamés aviat inútil de voler-hi trobar unaexplicació lògica, tal com a vegadesalgú s’entesta a fer. En general, la pre-ferència pel singular, en la nostra llen-gua, és prou evident: la terra, la sorra,la cendra, l’aigua, la neu, la sang, lapols, la llana, el cotó, la seda, etc. Lesexcepcions, sens dubte, són prou nom-broses perquè sigui difícil, o impossi-ble, de sistematitzar-les i calgui no pre-cipitar-se a condemnar certs usos. Peròcreiem que és pertinent d’assenyalarque, actualment, es recorre a pluralscom les cendres o les neus en casosresolts tradicionalment amb l’ús delsingular:

La majoria, no tots, dels noms desubstàncies alimentàries s’havien usattradicionalment, en català, en la formadel singular: la xocolata, la mel, el

mató, la llet, la nata, la crema, la man-tega, el pa, la fruita, la verdura, la carn,el peix, el codonyat, la melmelada, laconfitura... (en canvi, els torrons).Notem que parlem de substàncies, node peces individualitzades: no és igualpa de diverses classes que tres pans dequilo. Però avui la tendència mimèticaa la pluralització és tan forta, tan irre-sistible, que ja podem sentir, o llegir, nosolament fruites i verdures, que no éscap novetat, sinó també les xocolateso les llets, quan un es vol referir, gene-ralment, a diverses classes o varietatsd’aquests aliments. I des de no fagaire, les cartes dels nostres restau-rants, talment com si obeïssin a unaconsigna indefugible, no deixen d’ofe-rir-nos, com a segons plats, les carns iels peixos, innovació certament insò-lita i sorprenent.

És sabut que hi ha certs plurals ques’han lexicalitzat, és a dir, s’han des-proveït del seu valor gramatical: elstallers, les oficines, formes tradicionalsamb què sovint es designa un sol taller,o una sola oficina. Però sempre és pos-sible de descobrir casos nous, que nodeixen de sobtar; per exemple, a la salapetita del Teatre Nacional de Catalunya,on hi ha una sola taquilla sota un rètolque diu, clarament, TAQUILLES.u

LÈX IC

Carns i peixos

ALBERT JANÉ

TOTA LA VIDA FENT GALETES

Trias, néts de Joaquim, SA

Ctra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: [email protected]


H em observat en el català actualun ús extens i abusiu del mot

tipus, que no veiem gens clar. Així eltrobem emprat sovint amb el significatde «classe», en lloc de mena (o sort),mot ben conegut i d’un ús popularforça estès. I es fa aquesta substitucióabusivament per influència del castellàtipo, mot que fa servir aquesta llenguaen els casos en què en català és propii genuí dir-ho amb mena.

Cal observar que tipus és un motque, a causa d’aquesta terminació prò-pia d’un llatinisme, presenta una formaben allunyada de la majoria de nomsde la nostra llengua. A més, aquest motha estat llargament emprat en la formacastellana tipo i per a catalanitzar-la esva optar per aquesta forma culta lla-tina. De fet, tipus és un cultisme mo -dern, apte només per a certs usos espe-cífics, però que no ha tingut mai cap úspopular. Per a aquests usos ja tenimmena. Emprar abusivament en catalàtipus en lloc de mena és, sens dubte,un calc del castellà. Amb uns quantsexemples ho veurem clarament: Quinamena de gent! Hi ha moltes menes dellibres. Sempre surt amb aquesta menad’arguments. En tots aquests casos elcastellà construeix les frases amb tipo,però això no significa que nosaltreshàgim d’emprar necessàriament tipus.

És clar, doncs, que mena és un motben usual, mentre que tipus no ho és.Per això, resulta molt forçat empraraquest mot culte en lloc del mot patri-monial i corrent mena. Són certamentdos mots semànticament semblants,però d’un ús ben diferent. Es tracta d’uncas anàleg al dels mots canó i tub, queja van comentar en una altra ocasió1.

Consultem ara els dos mots tipusi mena en els diferents diccionariscatalans.

El Diccionari general de Fabra defineixmena com a «classe a què pertany unapersona o cosa per la seva manera d’és-ser en comparació amb les de naturalesaanàloga; espècie, llei». També, en l’ac-

cepció del mot sort, diu que, a més dediversos significats, és sinònim de mena.Del mot tipus hi ha diverses accepcions,entre les quals la de «individu, espècie,etc. que és l’exemplificació més perfectad’una espècie, gènere, etc.».

Semblantment, el DCBV defineixmena com a «classe, espècie», mentreque en l’entrada tipus deixa clar que ésuna paraula molt moderna i que, defet, no és sinó l’adaptació del castellàtipo fixat en català basant-se en laforma llatina typus.

El DECLC de Coromines fa una llargaexplicació dins l’entrada mena i diu queamb el significat de ‘classe’, ‘espècie’ ésuna «forma comuna al català ambl’occ. mena, dels mateixos significats».I més endavant precisa: «Ja en catalàantic trobem el mot amb l’ampliació designificat, tornat abstracte, per la qual,partint de la idea de classe de mineral,s’arriba a índole, naturalesa, naturalessència, i en definitiva classe, espècieen general, de qualsevol cosa». En ladescripció de sort diu que «entre lesaccs. especials una es destaca, que foufreqüent, avui antiquada: ‘mena’,‘espècie’». En tipus, a més de remar-car que «tipo era la forma que usavenels purs i millors escriptors en el tom-bant de segle», exposa els diferentssignificats que té i, entre aquests, dónael de ‘model’.

La GEC (i el DGEC), com també el DIEC,segueixen bàsicament el Fabra, amblleugeres variacions, quant a les defini-cions dels mots mena i tipus.

Passem ara a veure què fan lesaltres llengües.

Com hem dit, tenim en català menao sort. Aquesta darrera forma éscomuna a totes les llengües romàni-ques: fr. sorte, cast. suerte, it. sorta,occ. sòrta, mentre que mena és un motexclusiu del català i de l’occità. Quanta tipus, és un mot culte existent tambéen totes les llengües: cast./it. tipo, fr.type, occ. tipe. Doncs bé, els significatssón els mateixos que hem exposat per

al català.Podem dir, per tant, que tipus no

és realment un sinònim de mena, niquant al significat ni quant a l’ús.Tipus té un sentit específic i és mésaviat una «classe» o «categoria» quees pot considerar com a «model» (peraixò podem parlar d’una classe o cate-goria tipificada). Diferentment, menano té aquest sentit específic sinó el de«classe» en general, sigui o no«model».

Les diferències entre mena i tipussón, doncs, prou clares en la majoriadels casos, com ho fan veure els dic-cionaris catalans. També les llengüesconsultades fan una distinció anàlogaque es tradueix en un ús apropiatsegons cada cas. Però el castellà, dife-rentment, tendeix a usar abusivamenttipo en lloc de suerte, de manera queaquell mot esdevé d’un ús molt mésgeneral que en les llengües restants.Doncs, en català hem d’aprofitar l’e-xistència dels dos mots esmentats i nousar-los indistintament ni menys encaraafavorir tipus en lloc de mena. Si la nos-tra llengua fa una distinció entre dosmots, un de popular i un de culte, iaquesta distinció és, a més, comuna atotes les llengues del nostre entorn (lle-vat del castellà), cal mantenir-la si novolem perdre un tret diferenciador.Només per calc es justifica la confusiód’aquests dos mots.

En resum, cal reservar l’ús de tipusper als casos abans indicats, però nocreiem que sigui gens recomanableemprar-lo en lloc de mena. D’aquestamanera mantindrem l’ús apropiat decadascun dels mots. Confondre’ls ésempobridor i representa conformar elnostre lèxic als motlles del castellà.u

LÈX IC

«Mena» i «tipus», mots no sinònims

LLUÍS MARQUET

1 «Canó i tub, falsos sinònims», Llengua Nacional, núm. 39, p. 23.


Acanar. Copejar, infligir, sancionar,fer pagar. Si m’ho tornes a fer, això, etben juro que t’acanaré lo bastó a l’es-quena. / Si no has respectat lo senyalde velocitat, t’acanaran una bonamulta.

Aventar. Esventar, esbombar,anunciar, fer saber. Quan lo Joan i laMaria van tenir lo primer fill, ho vanaventar per tot lo poble.

Bogalitat. Qualitat de bogal (gene-rós, desprès). A cal Boïgaire, sempre hiha hagut bogalitat.

Butzurada. Volum que representaalgú o alguna cosa sense distingir-neels trets, tossa, silueta. Era fosc i vaigveure una butzurada que travessava locamí. Tant podia ser la guineu com loporc fer.

Canot. Tronc de l’arbre. Al termeno hi ha gaires alzineres amb un canottan doble com aquesta. Dos homes noel cuiden abraçar. (Familiarment, pas-tor: Refeixat el cos al gaiato, s’estavenhores palplantats vigilant la pastura delramat.)

Canyauca. Forat estret, esquerda,escletxa, especialment al rocam sub-mergit o lateral dels corrents d’aigua.Un matí vam agafar noranta truites alriu de Rialb. Pescàvem amb les mans, iles vam treure totes de les canyauques.(Les canyauques del Dimoni, topònim ala capçalera del torrent Salat, al muni-cipi de Peramola.) Quasi es pot establir

–si més no a la part baixa de l’AltUrgell– que la canyauca és l’amagatalldels animals d’aigua, mentre que el caués l’amagatall dels animals de terra.

Cistella polletera. Cistella ambdues tapes. Si has de portar animalsxics a vendre, de pèl o de ploma, no hiha res com una cistella polletera.

Colgar (o ensorrar) l’api. Penetrarsexualment. Aquest home és de pinyófix. Al cap no hi té sinó la bona teca icolgar l’api.

Esconcollir-se. Amagar-se per aveure bé i no ser vist. Volia espiar losesquirols i es va esconcollir al bell migd’un jonquerar.

Fer-ne més que el març. Fer (ohaver fet) enrenou, malifetes, atza-gaiades. Lo vell Andreu, tal com loveus, de jove n’havia fet més que lomarç.

Fillat. Que té fills. Tan jove com és,lo Joan, i ja és casat i fillat.

Guardar-s’ho al pap. No dir (o nopoder fer dir) alguna cosa. El van inter -rogar un parell d’hores ben bones i noli van treure res. S’ho va guardar tot alpap.

Llenyat. Pallissa, ataconar de valent.L’Antoni té massa geni. Ahir a la tardava mig matar lo ruc d’un llenyat.

Mal aparracat. Mal subjecte, demales idees. No m’estranya gens, quel’hagin atrapat robant: sempre ha estatun mal aparracat.

Moixer.Moixera. La flor del moixerés blanca, mentre que lo fruit tira a ver-mellós.

No tenir-hi res a rompre. No tenir-hi res a fer (o a pelar), escarrassar-sedebades. Mira, Josep, amb la Mercè nohi tens a rompre: estima un altre home.

No valer un rot de gitano. Novaler res (una cosa, una persona). El vancomprar per bo, aquest cotxe, i totsovint se’ls espatlla: no val un rot degitano.

Peüllar. Sallar, anar afuat. Quan logos se li va abuixar, l’haguessis vist compeüllava!

Pobre de rostolles. Pobre desolemnitat, en grau extrem. Ves quinavida més miserable, la del Mateu…Sempre ha estat un pobre de rostolles.

Portar-se l’oli. Ésser una malapeça, de poc fiar. Si vens los pins aaquest comprador, vigila: es porta l’oli.

Repartir estopa. Pegar, apallissar,ataconar. Aquest nen és molt violent.Per no res reparteix estopa.

Tenir de bona sofirma. Tenir enbon concepte, consideració favorable.Jo, si fos de tu, confiaria en lo Pere aulls clucs: el tinc de bona sofirma.

Trencar la girada. Contrariar, noseguir la veta (a algú). L’alcalde es vaencendre com una teia, quan lo secre-tari li va trencar la girada.u

LÈX IC

Sobre lèxic

JOSEP ESPUNYES

La ressenya del llibre Trabucs i pedrenyals apareguda en el número anterior de Llengua Nacional,m’empeny a redactar un petit recull de mots que vaig incloure en aquell llibre, juntament amb algu-nes frases fetes, pensant en els possibles lectors de l’obra i, de retruc, estendre’n el coneixement.Són termes i expressions que no consten, que jo sàpiga, en cap dels nostres diccionaris, i si s’hi recu-llen, com s’esdevé en algun cas, és en una accepció diferent de la que expressem tot seguit.

ErrataEn el nostre número anterior parlàvem dels derivats de «guió» (p. 25) i dels deribats de «riba»

(p. 26). Com quedem? Derivats o deribats? Els nostres lectors ho saben tan bé com nosal-

tres. És en el segon cas que una errada inoportuna ens va enlletgir el títol del nostre col·labo-

rador Carles Domingo, i només vam reeixir a esmenar l’error en un cert nombre d’exemplars.

Per això creiem obligat de presentar les nostres excuses al nostre col·laborador i als nostres

lectors.

Què són les confluències i ambquins mots les designem

Alguns dels indrets a considerar enel recorregut d’un corrent d’aigua sónels aiguabarreigs, és a dir, els punts ondos corrents d’aigua s’ajunten en unde sol. I és que les confluències sónsovint llocs propicis a l’activitat hu -mana, sia perquè l’abundor de dipòsitsal·luvials que s’hi produeix fa molt ren-dible l’aprofitament agrícola, sia per-què, si més no, les confluències sónpunts d’encontre de valls, cosa quefacilita la ramificació –país endins– deles vies de comunicació, que cal quearribin arreu del territori.

Tot això es tradueix en la necessitatd’un conjunt denominatiu específic detals accidents, cosa que, com sol sernorma en aquests casos, no ens pro-posa un únic terme indiscutible, sinóque ens deixa triar entre uns quants–en principi tots igualment bons–, si béen aquest cas el nombre de noms noés excessiu.

Podríem considerar un parell desubconjunts en el grup de mots que esfan servir per a designar les confluèn-cies fluvials, segons hom es fixi en labarreja de líquids que allí es consumao en la bifurcació del canal o conductenatural de l’aigua.

En el primer cas tenim els mots i leslocucions aiguabarreig, aigües juntes,mesclament, mesclantaigües, confluèn-cia (mot savi derivat del verb confluir),conflent (terme de la toponímia tambéderivat de confluir) i junyent (participide present del verb junyir, que al·ludeixa la junció potenciadora de dues forcesque s’apleguen, com la força de la pa -rella de bous que junyeix el jou és supe-rior a la suma senzilla de les forces res-pectives de cadascun dels animals).

En el segon cas, o sia mirant-ho desdel punt de vista de l’embrancamentdel traç lineal que el conducte aquósinscriu en el terreny, tenim els motsenforcall, forcall, entreforc i algun altremés de similar.

Si us hi fixeu una mica, observareuque la majoria d’aquests mots i demaneres de designar les confluències

no són gens opacs: ensenyen d’unamanera directa allò que signifiquen. Defet, en el significant d’aquestes parau-les hi ha l’explicació del significat, pertal com sovint són formades segonsuna composició simple de verb i subs-tantiu o, com s’esdevé en aiguabarreig,de dos substantius.

Els termes d’ús més universal sónconfluència i aiguabarreig, el primermés savi i el segon més popular.

El terme aiguabarreigAiguabarreig, que en principi sem-

bla el derivat postverbal de aiguabar -rejar-se, podria ser que no fos sinó elresultat de la juxtaposició directa delssubstantius aigua i barreig, amb la qualcosa el verb provindria del substantiu ino a l’inrevés. Així, si més no, ho insi-nua Coromines, el qual constata quebastant abans de trobar cap testimo-niatge del verb ja n’hi ha del substan-tiu (en treballs geogràfics i guies excur-sionistes de finals del segle XIX).

El diccionari Fabra (1931) és el pri-mer que esmenta aiguabarrejar-se; enel diccionari Alcover-Moll, en canvi,aquest mot no hi figura.

Tenint en compte que el mot barrejaen el sentit de mescla és modern, propisobretot del Principat, no creiem que,fora de Catalunya, el conjunt aiguaba-rreig tingui cap ús popular. De fet, alPaís Valencià el mot popular és, comveurem, junta.

Els derivats dels verb confluirEn el grup de mots l’origen dels

quals és confluir, a més del terme il·lus-trat confluència, que expressa l’accióde confluir i alhora designa l’indret onaquesta acció s’acompleix, cal conside-rar l’adjectiu confluent i el topònimConflent.

L’adjectiu confluent s’aplica engeneral a tot allò que conflueix –a lesaigües, en aquest cas–. Com a termehidrogràfic, el terminòleg Marc AureliVila vol que s’apliqui tan sols si s’escauque els corrents fluvials confluents, enajuntar-se, presenten unes magnitudssimilars (Aportació a la terminologia

geogràfica catalana, 1998). Podríemdir-ne així, per exemple, del Segre i delCinca en confluir a la Granja d’Escarp(Segrià), o del Llobregat incipient i elBalsareny en unir-se a Guardiola de Ber-guedà; en canvi, sembla que aquestmot no fóra procedent, posem per cas,en la Gavarresa (afluent del Llobregat),a l’entorn de la qual s’estructura bonapart del Lluçanès, si en acabar no potni ha pogut abans deixar mai de seruna riera.

Tant el Diccionari de la llengua cata-lana de l’Enciclopèdia (DLC) com el del’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) trac-ten conflent com un mot de la llenguacomuna, sense que cap, però, ho exem-plifiqui amb fraseologia. Conflent, evi-dentment, és un dels termes generatsen el camp semàntic de fluir (concreta-ment és el resultat de la pèrdua de lasemivocal u en l’ètim confluente). Avui,però, creiem que no existeix sinó com atopònim, conegut sobretot per ser elque dóna nom a la comarca nordpiri-nenca formada per les valls alta i mitjanade la Tet. Val a dir que el nom s’adiu ala perfecció amb l’estructura d’aquestacomarca, un conjunt de valls a banda ibanda de l’eix comarcal, que és el con-gost de la Tet, i totes confluint-hi.

Hi ha un altre indret amb el mateixnom, situat a la capçalera del Roma-driu o riu de Santa Magdalena, queaflueix a la Noguera Pallaresa entreRialb i Llavorsí. Es tracta d’una clotadaque deu ocupar el lloc d’una antigacubeta glacial, excavada al repeu delbony de Salòria i del carenar conspicuque hi convergeix o s’hi ve a enllaçar.El nom de Conflent li deu venir del fetque pel fons d’aquesta clotada hi hauna confluència d’aigües múltiple,resolta al capdavall en un únic col·lec-tor (el curs fluvial ja esmentat) que enaquest tram inicial, fent esment de l’in-dret de procedència, és conegut tambécom a riu de l’Olla. Tanmateix, el relleucontundent propi de l’alta muntanyapresenta, en aquest paratge, uns aca-bats arrodonits i suaus, gràcies als qualss’hi han pogut establir els prats dedalla. L’activitat estiuenca és, o devia


LÈX IC

Confluències

CARLES DOMINGO

ser, intensa, com ho mostra, perexemple, el veïnat de bordes (no pasprecisament escàs d’aquesta menad’habitacles d’ocupació generalmenttem poral), que és conegut amb el nomde Bordes de Conflent. El conjunt debordes que ocupa una posició una micalateral –en un costat de l’olla– es trobaal final del corrent afluent principal (elriu de Conflent), que és el que baixa delcoll d’unió entre el bony de Salòria (elcim culminant de la regió) i el bony deTrescul. El nom d’aquesta collada éstambé coll de Conflent.

Els derivats del verb junyirL’accepció general, «ajuntar», que

tenia el verb junyir (júnyer en la llenguaantiga), actualment només la conservala llengua literària, sobretot per a refe-rir-se a la junció de l’aigua de dos rius.Així Verdaguer, en Canigó, explica que«lo Valira i lo Segre se junyeixen [...]enmig d’un pla sedós i verd» on la Seud’Urgell "llueix enmig"».

Actualment tampoc no és de la llen-gua comuna el derivat junyent, quetant el DIEC com el DLC proposen coma sinònim de confluència. De fet, avuiaquest ús és un arcaisme, per bé queel mot en si s’ha conservat d’unamanera abundosa en la toponímia(sobretot en la pirinenca), a més deconstituir un cognom ben conegut.

Com a topònim, esmentem, perexemple, el torrent de Junyent (Sol-sonès), que s’uneix al riu d’Odèn, molta prop del mas dit Junyent. Si més no,el nom del mas creiem que és deutorde la peculiar situació, damunt mateixdel junyent d’aquests dos torrents, que,en unir-se, originen la riera de Canalda.

En tota l’edat mitjana, el doblet junt/ junta va funcionar com a participi pas-sat de junyir i, per tant, era entès ambles mateixes accepcions, que eren vivesen el verb (fins i tot quan les formesd’aquest doblet esdevenien més aviatun adjectiu). Doncs bé, tenim unasupervivència d’aquest ús en la locucióo sintagma nominal aigües juntes, unaexpressió típica del Solsonès i part delBerguedà que solem trobar en tot unseguit d’aiguabarreigs.

En tots els casos hem trobat la locu-ció sola, sense especificar, és a dir,aigües juntes i prou. Així, la tenim, perexemple, tant en la que anomena laconfluència del Cardener amb l’aiguade Valls, a Sant Llorenç de Morunys(actualment desvirtuada i perduda sotal’aigua de l’embassament de la Llosa

de Cavall), com en la del riu Fred ambla riera de Canalda (origen real de laribera Salada), al terme municipal deLladurs, i també en la que designa l’ai-guabarreig de l’aigua de Valls amb eltorrent del Clot de l’Infern, sota SantaEulàlia de Bonner, a Gósol. Així mateixtrobem aquesta locució tota sola, senseres més, en altres llocs del Berguedà(per exemple, a Avià) i al Baix Solsonès(Coromines diu que ho va sentir aArdèvol, Vallferosa i Llobera).

Tot aquest conjunt de testimonisens fan pensar que aigües juntes és unalocució nominal que no ha assolit detraspassar la llinda entre les categoriesde nom propi i nom comú. En tot cas,és com un apel·latiu genèric de signifi-cat tan obvi que no és vist sinó com elnom propi de l’indret; en molts d’al-

tres, com un genèric tan redundant pera un indret tan únic, que ja no cal espe-cificar res més.

Entenem que aigües juntes és unsintagma nominal i no un mot com-post (ni aigüesjuntes, ni tampocaigües-juntes), perquè hem vist l’ad-jectiu junt/junta no tan sols qualificantel substantiu aigües en una locució designificat idèntic. Al clot de Vilamala,un indret molt feréstec que es trobasota la mola de Lord i el planell deSòbol, tenim l’aiguabarreig de la rasade Vilamala amb un torrent que baixade l’Hostal del Vent, que és conegutamb el nom de Torrents Junts.

Altrament la permutació de aiguaper torrent (talment com si es tractésd’entitats anàlogues) ens fa pensar que

cal entendre aigua en el sentit decorrent fluvial, ús antic que és benvigent encara al Solsonès i al Berguedà.Per tant, com a resum, podem dir quela locució aigües juntes equival a rius ocorrents fluvials junyits.

Amb el mateix valor que li dónahaver estat participi passat de junyir,tenim la substantivació –avui especial-ment valenciana– junta, la qual, doncs,és sinònima de aiguabarreig.

Tenim topònims (aportats per Coro-mines) que ho indiquen clarament: aixíla Junta de Dos Rius, a Bèlgida (Valld’Albaida), deu ser a la confluència dedos barrancs a la capçalera del riu iafluent del Xúquer, que travessa lacomarca, i la Junta de Dos Rius que hiha al peu de Xàtiva és la confluència delriu d’Albaida amb el Cànyoles.

Noms relacionats amb mesclarEl significat general de mesclar, que

expressa l’acció d’ajuntar coses diver-ses aparentment en una de sola, nos’oposa pas a l’ús d’aquest verb per afer referència als aplecs de corrents flu-vials, és a dir, als aiguabar reigs: «En talpunt es mesclen les aigües de les duesrieres» podem dir tranquil·lament,posem per cas. I al lloc on això ocorreno serà pas incongruent que ens hireferim com el mesclantaigües o sen-zillament el mesclant. Per això és benlògic i en tenedor el topònim els Mes-claments, nom que rep a Sant Pere deTorelló (Plana de Vic) l’aiguabarreig delGes amb el riu Fornès.

El diccionari Aguiló avalà com anom comú el mot mesclantaigües,


LÈX IC

Aiguabarreig del Segre i l’Ebre a Mequinensa. La foto és anterior a l’enderrocament del poble vell perla construcció del pantà de Riba-roja. (Gran enciclopèdia catalana: Mequinensa)

documentant-lo en aquest ús al segleXVII, un mot, altrament, que tambéapareix com a topònim. Tenim així elMesclant d’Aigües, un torrent quebaixa del Carlit (Alta Cerdanya) i que,en ajuntar-se amb un altre al lloc cone-gut com el Mesclant, forma la riberad’Angostrina.

Sense soldar amb aigua, tal comho va sentir, Coromines registra l’úsde mesclant per a aiguabarreig en elde la Valira amb el Segre, a la Seud’Urgell.

Noms relacionats amb forcaVoldríem comentar ara els noms que

designen les confluències mirant-les,més que res, com a punts de producciód’embrancaments dels cursos fluvials;potser perquè aquests són consideratsbàsicament com a sécs lineals que es -truc turen el terreny i el configuren.

Tots es relacionen amb la paraulaforca o, més ben dit, tots tenen com anucli significatiu bàsic el concepteforca; i és que tots remeten la idea deramificació que postulen a la imatgeque dóna d’aquest mot un objecte d’úsquotidià com devia ser l’estri agrari dela forca. Els mots a considerar són elssegüents: forc, forcat, forcant, forcà,forcall, enforcall i, una mica a part,entreforc.

Cal tenir en compte que les bifurca-cions de què ens parlen aquestes parau-les no són pas, ni de bon tros, les bifur-cacions dels corrents d’aigua i prou. Sónaplicades a aquestes, però en la mateixamesura o més, segons cada mot, queles que es troben en altres accidentstopogràfics, com és ara valls o barrancs,i encara a les pròpies de la ramificacióvegetal (especialment els punts d’onarrenquen les branques més gruixudes),i fins i tot a les cruïlles de camins. Engeneral, però, es tracta de bifurcacionsefectuades en o per objectes o entitatsmaterials; no els creiem gaire adientsper a ser emprats, per exemple, en untext abstracte, científic, per a fer re -ferència a les divisions i subdivisions quecal fer en alguna teoria o en algunestudi taxonòmic.

Quan es tracta de bifurcacionstopogràfiques, no se sap ben bé siaquests mots cal considerar-los hidrò-nims o orònims; si es refereixen a labifurcació que fan uns corrents d’aigua,o a la bifurcació de les valls o barran-cades dependents d’aquests correntsd’aigua. En el primer cas es tractaràd’un fenomen d’ordre simplement

lineal; en el segon, per contra, ja hi hala implicació de tot el relleu de la con-trada.

De totes les paraules esmentades,el DLC i el DIEC, seguint el diccionariFabra, només prenen en consideracióenforcall, forcall i entreforc. Totes tressignifiquen bifurcació (sobretot vial i to -po gràfica). Forcall és remès a enforcall,i el DLC afegeix que entreforc s’aplicaespecialment a la bifurcació del troncd’un arbre. De enforcall no n’hem reco-llit cap testimoniatge toponímic; n’hiha, en canvi, dels altres dos.

Forcall i entreforcPel que fa a forcall, cal esmentar en

primer lloc la vila valenciana d’aquestnom, a la comarca dels Ports, vila ques’escau no en una simple bifurcació flu-vial, sinó en un forcall triple: el del Ber-gantes amb el riu de Calders o de For-call i la rambla de Cantavella. Altramental Pallars Sobirà i al sud del País Valen-cià hi trobem topònims per a aiguabar -reigs de barrancs, en què forcall fa d’a-pel·latiu genèric. Per exemple, a la Valld’Àssua, a la part alta de la conca del riude Pamano, més enllà de Llessui, hi hael forcall d’Estanyeso, i a les muntanyesbètiques, a Vilallonga de la Safor, segonsindica Coromines, el forcall del Mig.

Val a dir que forcall, en una partdel Rosselló, es presenta amb la variantforcal.

Quant a entreforc –mot que el Dic-cionari Alcover Moll voldria que fosexclusiu de Mallorca i que, per una altrapart, sembla que és adient sobretot pera referir-se a les bifurcacions dels troncsdels arbres, per bé que els personatgeslul·lians que surten a córrer món no éspas insòlit que arribin a algun entreforcde camins–, tenim que Coromines hatrobat aquesta paraula en el sentit d’ai-guabarreig de sèquies a Sollana (sud-est de l’albufera de València), i aixímateix, per part nostra, l’hem detec-tada a les valls altes del Ter i del Freseranomenant confluències de xaragalls(els xaragalls ben marcats que trobema les conques de recepció de la capça-lera dels torrents). D’aquesta maneratenim, per exemple, els entreforcsd’Eina, a Núria, i els entreforcs de laCanya, sota el Balandrau, a la vall on hiha el poble de Serrat.

Forcs, forcats i forquetesEl participi passat del verb forcar-se

aviat esdevingué adjectiu i aquest, alseu torn, no trigà a substantivar-se.

Tenim, doncs, forcat -ada, aplicat enindrets del terreny, sia perquè són ellloc on un accident geogràfic (uncorrent d’aigua, una vall) es bifurca, siaperquè ha cridat l’atenció per llurforma, que s’estén talment dues bran-ques per dos àmbits bessons divergents–units, però, per un dels caps–, és a dir,per llur disposició bifurcada. En sónexemples lo Fener Forcat, a Isavarre, ala Vall d’Àneu, (Pallars Sobirà); la Come-

lla Forcada, a la vall de Lavansa (AltUrgell), i el substantiu forcat, amb elqual ens podem referir al lloc on s’a-junten dos sots o torrents (així a Riellsdel Montseny), o també dos camins, obé a l’enforcadura d’un arbre.

El mot més simple de tota aquestafamília és forc. El trobem anomenantaiguabarreigs a la Vall de Boí (es Forcs,a Taüll, en la confluència del riu deGinebrell o riuet de les Mulleres amb undels barrancs que travessa la pala i elsprats de Torllussà), a vegades conser-vant encara la forma pre-catalana (perexemple, lo Forco, a Barruera). El nomde forc pot anomenar també, perextensió, algun dels brancs que surtende la bifurcació.

En algunes contrades es tendeix avaldre’s del diminutiu forquet. Si mésno, així ho hem constatat a la vall deCamprodon i al tros de Vallespir que hiés immediat. Per exemple, al terme deMentet, al Vallespir, tenim una partida


LÈX IC

que s’anomena els Forquets, i vorejant-la o travessant-la, la ribera dels For-quets. I a l’altre costat de la fronteraestatal, sota el coll de Siern, els forquetsde Siern, que és l’embut o conca derecepció d’un torrent de la capçalera delRitort (riuet el nom del qual deu al·ludira la bona torta que ha de descriure elseu curs per a anar del Costabona, onneix, a Camprodon, on aflueix al Ter) iel torrent dels Forquets, a la vall de Set-

cases, que és un dels primers afluentsdel Ter i un torrent que va captant totun seguit d’altres tor rents, que hi con-corren a manera de successives barnillesd’un ventall.

Encara trobem més forquets enaquesta encontrada, en alguns delsquals hi ha vacil·lació a anomenar-losaixí o senzillament forcs; forquets quecreiem que deuen fer referència, mésque no pas a confluència de cursosd’aigua, als típics cons de solcs con-vergents que trobem a les anomena-des conques de recepció dels torrents,o sia dels llocs on es congrien.

Encara podríem trobar més parau-les relacionades formalment amb forcaper a anomenar bifurcacions topogrà-fiques; la majoria, però, és molt proba-ble que no hagin ultrapassat mai l’es-tadi toponímic o que ara, si més no, hihagin restat relegades.

Val a dir que els noms de lloc for-mats a partir del mot forca són moltnombrosos; noms, altrament, que ano-menen entitats toponímiques de totamena, des de nuclis de població fins aaccidents geogràfics. I això sense teniren compte els relacionats no amb capbifurcació sinó amb l’establiment pretè-rit a l’indret de les forques patibulàries,com la munió de puigs, turons, tossals,plans, etc., dits «de les Forques», un

representant dels quals diríem que nomanca mai prop del nucli antic de lamajoria de poblacions.

Noms relacionats amb encontrarEl verb encontrar (originàriament sig-

nificant «trobar algú inesperadament» i,després, també «trobar algú a força decercar-lo») i el postverbal encontre sónmots catalans ben ge nuïns, presents enla llengua des dels temps més reculats,encara que en la parla actual –si mésno, en barceloní– hagin caigut en desús.Tenint en comp te, però, aquests ante-cedents, no ens ha de sorprendre trobartopònims fets amb aquests mots o bébasant-s’hi, usats per a referir-se al tro-bament de corrents d’aigua i al lloc onaixò s’esdevé. Són noms de lloc, valuo-sos com una relíquia, que s’han localit-zat, si més no, en el català nord-occi-dental pirinenc o pre-pirinenc o bé en

contrades molt pròximes. Corominesretreu, per exemple, el topònim encon-trabarrancs, de vora Lluçars (Baixa Riba-gorça), que és com se’n diu del lloc detrobada del riu Guarts amb el seu prin-cipal afluent, el barranc de Puigcercós.Tenim, així mateix, diverses encontrelles(evidentment, diminutiu de encontre).L’Onomasticon n’esmenta tres, totestres, noms de partides, una a la Vall deCabó (Alt Urgell) i dues més a l’Alta Cer-

danya (a Odelló i Vià). Per la nostra partcitem una altra Encontrella, que per anosaltres té més valor perquè es refe-reix específicament a un aiguabarreig:el del riu de Bosia (o de Bellera) amb elbarranc de la Santa. Es troba al límitentre el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça,al terme de Sarroca de Bellera, un pocmés amunt de Xerallo, on s’aixeca l’er-mita de la Mare de Déu de Castell-germà.

Esmentem, per acabar, el toll de l’En-contre, que és com se’n diu de l’aigua-barreig del Llobregós (o Riubregós) ambla riera de Llanera. Es troba a Torà, a laSegarra Alta, doncs; i, de fet, a Torà endiuen Toll dels Cinquanta, falsa inter-pretació popular, segons Coromines,d’un s’enquantra, al seu torn antic vul-garisme ultracorrecte per s’encontra.Actualment, la cartografia oficial n’harestablert la forma normalitzada.u


LÈX IC

L’alta vall del Ter a la Vall de Camprodon, terme de Vilallonga. En primer pla l’ampli bosc de ribera que acompanya el riu. A la muntanya de l’esquerra els prats de dalla i lescases del poble de Tregurà. Les muntanyes nevades del fons cauen sobre la coma del Catllar i s’estenen des del puig de Pastuira. FOTO: C. DOMINGO

Devers els anys vuitanta, quanvaig començar a fer classes dedicció catalana a l’Institut del

Teatre de Barcelona, no passàvem enllàde la fonètica, més exactament, de lafonètica correctiva (ciència teòrica iciència aplicada, en el nostre campsovint se superposen). Costava d’acon-seguir una bona qualitat dels sons queservirien de suport al contingut delstextos, i ens aturàvem en el pla de lasubstància de l’expressió. La majoriadels alumnes arribaven amb la parlainterferida i sense conèixer gaire lagramàtica.

Pel que fa a les obres amb què tre-ballàvem, la capacitat d’analitzar-les id’apreciar-ne el valor dramatúrgic oliterari era escassa: als alumnes els fal-tava el coneixement del lèxic que sobre-passa la quotidianitat. Per l’estranyesaamb què enfocaven els fets de llen-guatge, es veia que no tenien l’expe-riència de viure en un espai culturalrealment propi, en el qual creem o gau-dim de la creació dels altres. També s’hade dir que els criteris de selecció per afuturs actors i actrius del teatre de text,per paradoxal que sembli, no depenenbàsicament de la competència lingüís-tica.

Els programes de dicció (assigna-tura a la qual em dedico avui dia con-juntament amb el poeta Lluís Solà),després de la fonètica i la fonologia,segueixen amb l’estudi dels prosode-mes bàsics: l’accent, l’entonació, ladurada... Pel que fa a les classes quefeia, com he dit, a penes arribàvem ares d’això. L’assessorament que vaig ferals tallers teatrals, durant anys, va con-sistir en observacions del tipus: «asià-tic», no «assiàtic», fins al punt quehom podia pensar, sense ànim de fer-hi broma, que la finalitat de la diccióera corregir ensordiments.

Amb el temps la situació ha can-viat; l’alumnat té més coneixementsteòrics, ha llegit més en català: «fa mésbé els exàmens escrits», comenten, laqual cosa no serveix de gaire a un pro-fessor de dicció. En aquesta precarie-

tat, hem mirat d’avançar cap a l’estudipròpiament de l’elocució, malgrat l’en-torn sociolingüístic, encara que s’ha deprecisar que l’Institut del Teatre haestat un lloc on no hem patit limita-cions en la llibertat docent.

Els anys de pràctica em van dur a ferús de recursos suggerits per estudiososen el camp de l’entonació –en generallimitada a l’observació dels canvis de lalínia tonal en l’afirmació, en la interro-gació, en els segments imperatius, enalgunes interjeccions... És evident queel teatre no pot reduir l’estudi de l’en-tonació a aquests preliminars; com avehicle del sentit, i en estreta relacióamb la sintaxi i la puntuació, l’entona-ció és tema bàsic en l’escena. Parlo, ésclar, de l’entonació que se superposa aaquella que informa sobre les caracte-rístiques del grup al qual pertany l’in-dividu (geogràfiques, de sostre social omerament personals). Haig d’aclarirtambé que sota el nom de «entonacióexpressiva» s’hi acumula molt materialheterogeni i que allò vàlid per a unvolum de fonètica general és incompletper a la dicció. M’explicaré.

Cap allà als anys seixanta, GöranHammarström va difondre els concep-tes de expressema i de contornema(citat per A. Quilis, Fonética acústicade la lengua española, 1981, p. 372).L’expressema es defineix com una uni-tat de contingut lingüístic referida aestats emocionals, actituds o senti-ments dels parlants. Els expressos d’unexpressema com és ara «aversió» sónels graus o matisacions de l’«aversió».Amb l’expressema estem en condi-cions de denominar i, per tant, de defi-nir tot allò que en l’anàlisi per a lainterpretació d’un text teatral, d’unpoema, apareix com un continuumconfús, difícilment destriable ambtemptatives massa subjectives. Siguicom sigui, penso que un director detalent no cal que faci ús dels instru-ments de la dicció per a indicar comvol que un text sigui dit, ni penso queels actors hagin de prescindir de laintuïció malgrat haver adoptat aquells

instruments.Continuant amb els expressemes,

podem dir que en un pla, que anome-narem alfa, hi ha les propietats distin-tives, els abstractes (odi, por, reticèn-cia, ironia, etc.), és a dir, elsexpressemes propis de l’odi, de la por,de la reticència o de la ironia; i en unaltre pla, dit beta, hi ha els contorne-mes, les propietats fonètiques que indi-quen com diem una cosa, les realitza-cions concretes o entonacions que elsparlants distingim com a pròpies del’expressió verbal de l’odi, de la por, dela reticència, de la ironia, etc. Benentès, ni els expressemes ni els senti-ments (actituds, estats d’ànim, als qualses refereixen) no es troben en estat puren la realitat i, per tant, les entonacionsque els reflecteixen també es trobenactuant conjuntament i en gradaciódiversa, segons si volem expressar mésodi que temor, o més amor que recel,etc.; és a dir, amb més expressos d’odique de temor, o amb més expressosd’amor que de recel.

Tothom coneix les entonacions queacompanyen la ironia, i serà capaç deproduir-ne uns quants exemples d’a-cord amb un suport textual determi-nat. I qui diu la ironia diu moltes altresparticularitats del comportament ver-bal que semblaria que no tenim codifi-cades, però que en realitat les hi tenim.L’estudi de l’entonació, en el teatre, éspròpiament una qüestió semàntica,l’estudi de la semàntica en situació.

Quan uns guàrdies s’enduen el petitAstiànax (Les troianes, Eurípides, trad.de Carles Riba), i Hècuba diu:

Criatura, fill del meu pobre fill,ens despullen del teu alè iniquament,a la mare i a mi. ¿Què serà de mi?¿Què puc fer jo per tu, malfadat?T’ofereixo aquests cops que em pego a la testai al pit: és això tot el que governo.

tenim un exemple clar d’expressemesde tendresa, de llàstima, de dolor, d’im-potència, de desesperança. Els senti-ments o actituds són explícits en elmateix text o fortament suggerits.Altres vegades no són tan obvis, perquè


DICC IÓ

Comentaris sobre dicció

ROSA-VICTÒRIA GRAS I PERFONTAN

la situació no és tan extrema com enl’exemple anterior. En el pla beta, l’en-tonació expressarà la conjunció de sen-timents o d’actituds, en cada cas isegons la manera com ho llegim, per-què sabem que hi ha tantes lecturespossibles com lectors.

Un cop he esmentat aquest recursemprat en l’anàlisi del text destinat a ladicció, que sembla trivial perquè esconfon amb una qüestió merament determinologia, comentaré dos puntsmés referents al català per a l’escena:

A) Necessitat de la precisió i de lacapacitat de matisació del lèxic

Treballant amb els textos clàssics(traduccions de Carles Riba d’obresd’Eurípides o de Sòfocles, traduccionsde Joan Oliver d’obres de Molière,obres originals de Josep Maria deSagar ra, textos de Gaspar Jaen Urban,de Biel Mesquida, de Martí Pol o deMaria Mercè Marçal i altres que seriallarg d’esmentar), amb textos d’aquestsal davant, dic, no n’hi ha prou de conèi-xer les paraules i els girs que ens per-meten d’accedir a la comprensió de

textos bàsicament referencials. Entre lesmoltes varietats de la llengua hi ha l’ar-tística, que sembla que els qui recoma-nen reduccions del lèxic i d’estructuravulguin excloure del nostre àmbit cul-tural. No és nova, aquí, ni enlloc, l’e-xistència d’aquesta mena de «crítics dela gramàtica i del lèxic que imposenclandestinament els gustos propis i opi-nions sobre la literatura creativa» (R.Jakobson, cito de memòria).

Per a il·lustrar què passa amb elcatalà per al teatre em remeto a lesdiverses traduccions dels sonets de Sha-kespeare (també a la de les peces deShakespeare, de Racine, de Molière) quetrobem a disposició. Alguns alumnes enfan una valoració primària, però altres,que són més que alumnes, dissortada-ment també: es valora la traducció dient«bona» o «no bona», ignorant el con-cepte d’estil, sense considerar els valorsintrínsecs d’una obra literària ni pensarper a quina finalitat ha estat concebudala versió concreta (si per a la divulgaciódels temes i aproximació a un públic pocentès en la matèria, si per a reflectir almés acostades possible les característi-

ques formals de l’original, si per a ajus-tar-se al sentit, optant, aleshores, per laprosa en traduir el vers). Sovint els tra-ductors en qüestió són ells mateixosautors, poetes, i coneixedors a fons dela llengua de la qual tradueixen.

La valoració ingènua a la qual m’hereferit més amunt fóra absurda enaquests casos, perquè en cada versió hihaurà, o hi hauria d’haver, elementsestètics i psicològics diferents. Unexem ple destacat, potser estrident i tot,d’això que pretenc explicar és la versiód’una reinterpretació dels clàssics,Fedra, de Racine, traduïda per JoaquimRuyra, on aquest recrea, fins i tot elmetre francès, d’una manera que a lavista sembla feixuga però que a l’orellasona molt bé. Prenc un breu fragmentdel parlament de Fedra, quan s’assa-benta dels amors d’Arícia i d’Hipòlit:

... enutjant-me del sol i les celésties, abatuda,\confosa,

sense altre déu, a qui invocar en ma angúnia,\que la mort pavorosa!

El moment de finar, sotja que sotja, l’he espe-\rat hores llargues.

De fel me só nodrida, em só abeurada en llà-


DICC IÓ

Biblioteca de l’Institut del Teatre (Barcelona) FOTO: R.S.

\grimes amargues.

Aquest text ens pot agradar o no,però hi hem de reconèixer, a més dela correcció en tots els plans, els ele-ments que fan que un missatge verbalsigui una obra d’art. Hi ha aconse-guida l’evocació del món mític ambles connotacions de distanciamentmàgic que hi produeixen els arcais-mes, els cultismes, les figures... per labanda de la significació, actuant paral -lelament amb la força plàstica delsons, amb les rimes, amb els accents,amb l’enfarfec mateix. Ens podríemes tendre amb exemples que justamentcontrasten amb la inconsistència deversions agramaticals –que diria quesón precipitades–, que fa gent que nosap prou la llengua d’origen ni el ca -ta là tampoc, reduint-lo i alterant-lo.Em consta que alguna vegada ho hanfet amb el pretext que un gir o un motels sonava «massa català».

Ignoro la intenció que hi ha darrerela permissibilitat i fins i tot l’encorat-jament de divulgació, publicació orepresentació de tals productes, ha -vent-hi prou censors per a l’exigènciade justesa i de correcció. No hi val l’ex-cusa de dir que el públic no ho en -tendrà, en l’esfera artística, en la qualel context és més potent (el teatre).Shakespeare, posem per cas, té moltsd’espectadors anglesos que ín te gra -ment, mot a mot, tampoc no l’ente-nen. A més, exclouríem del gau digeneral la dimensió insondable detants racons de l’art, que justamentens atreuen per això, perquè sóninsondables.

De tot plegat, no en vull pas treurela conclusió d’una mala gestió de lallengua catalana per part dels qui sen’ocupen, però sí dir que tenen unavisió incompleta d’allò que és una llen-gua, i dir també que constatem que eldesprestigi del català es va estenent deles elits a la majoria dels parlants. Novull pensar tampoc que aquell afanyde llibertat d’expressió pugui arribar aprivar-nos de la llibertat d’expressar-nos si no se segueixen uns patrons debase ideològica.

B) Des del teatre contribuïm a l’es-tudi del material fonètic, per mitjàdel vers

En l’obra, per altra banda, esplèn-dida, de Montserrat Badia i Cardús(Fonètica i fonologia catalanes, publi-cada en el 2000), en la part referida al’elisió i a la sinalefa no ens hi parla dels

fenòmens del vers. L’autora relacionadirectament –com també ho va ferAntoni Badia Margarit (Gramàtica dela llengua catalana, 1995)– l’elisió i lasinalefa amb el tempo (el fet de parlarmés lentament o ràpidament), i aquestamb tres nivells elocutius que, perillo-sament per al futur del català parlat,valora: acurat, col·loquial i descurat.

L’autora introdueix el tema dientque el català té una pronúncia moltlaxa –però no ens diu en relació ambquines altres llengües ni fa distincióentre els dialectes. Penso que per laxaentén que no hi ha marcada la fronterade mot amb un cop de glotis, però nocrec que ara sigui el moment de repe-tir coses tan sabudes com allò de lesllengües anomenades metafòricament«llengües riu», l’existència de l’apos-trofació, etc. Si és en relació amb lesaltres llengües romàniques, hauríem deprecisar si fem la comparació amb elcastellà, l’italià, el francès...

Proposaria la lectura, en veu alta, ésclar, d’uns versos com els següents,mantenint-hi el metre; són de lasegona estrofa del sonet de NarcísComadira «Retrat de l’artista als trenta-sis anys»:

Encara en els verds fèrtils dels fondalsveus clarianes d’hores prou serenesperò les flors s’hi han marcit. A peneshi haura el consol de baies tardorals.

Segons la definició de «l’estil acu-rat» desfaríem l’estructura del deca -síl·lab, si fèiem hiats on el poeta fa leselisions i les sinalefes.

Diguem ara aquests versos de Martíi Pol, que acaben un poema escrittambé en decasíl·labs:

la tramuntana repintarà els blausdel cel i les muntanyes, perquè encarapuguem creure, tossuts, en la bellesa.

Si escollim de recitar o declamar elpoema lentament, haurem d’establirles pauses per guanyar en lentitud,sense trencar les regles del català par-lat, que el poeta reflecteix.

Vegem ara els alexandrins de la tra-ducció de El Cid, de Corneille, on JosepMaria Vidal a vegades marca la cesuraamb un hiat, d’acord amb l’original.Dins un parlament de Roderic hi ha:

Saps que una bufetada remou qui té coratge:l’autor he anat a cercar-ne, afectat per l’ultratge.L’he vist, i el meu honor i el del pare he venjat.

A part de l’exemple de hiat en elsegon vers dels citats aquí, en el frag-

ment hi ha elisions i sinalefes, que hau-rem de respectar perquè els versossonin com a tals, tant si l’elocució éslenta com ràpida.

Un altre exemple de conjunció dela convenció del vers i el sistema vocà-lic el tenim al començament mateix delpoema En la mort de RabindranathTagore, de Josep Palau i Fabre:

Et sabia d’infant, i ara ja t’oblidava:–la teva barba blanca, la teva ànima blava.

No cal insistir que l’elisió i la sinalefano són directament relacionables ambel tempo ni amb una pronunciacióacadèmica o «més deixada». Justa-ment els poetes no són mostra de des-curança en el llenguatge ni componena part del sistema fonètic de la llenguaconcreta en què s’expressen. Si tenenla mateixa llengua, rústics illetrats i poe-tes coincidiran en el ritme, en la pulsa-ció, en el pas, establerts pels accents,propiciats o aturats per l’existència oabsència d’elisions, sinalefes i altresfenòmens vocàlics.

Una altra cosa seria el parlar ambfreqüents afèresis del tipus: «passa perqui» (passa per aquí), «gafa aquest lli-bre» (agafa aquest llibre), «vols nar-hi»(vols anar-hi) o de les frases que en elfrancès d’alguns registres ben expres-sius –parlades i escrites per a reflectiraquest llenguatge– hi ha supressions departs de paraules, generalment a l’inici.Centrant-nos en el cas esmentat delcatalà, llavors, sí que som davant unnivell descurat. Acabo aquests breuscomentaris sobre dicció recordant queel ritme i l’entonació sociolingüística sónhàbits d’elocució que difícilment deixemquan parlem segones llengües.u


DICC IÓ

En la revista LLENGUA NACIONAL,núm. 37, pp. 31-32, Josep M.Mestres ja va parlar del nou dis-

seny del web de l’Institut d’Estudis Ca-talans (IEC). En aquesta ocasió ens re-ferirem d’una manera més exhaustiva ales informacions i als recursos lingüísticsals quals podeu accedir a través de l’a-dreça següent: < http:// www. iecat. net>(06-5-2003). Com es recorda en la pà-gina d’inici, entre les finalitats del IEChi ha la de «tenir cura de l’estudi de lallengua catalana, establir-ne la norma-tiva i vetllar perquè el procés de nor-malització lingüística sigui coherentarreu del seu àmbit. L’Institut en laseva condició d’acadèmia de la llen-gua catalana duu a terme projectes derecerca lingüística i filologia conduentsa fomentar la seva activitat nor ma - tivitzadora i estandarditzadora. A més,de senvolupa projectes conduents a lacreació d’instruments de treball i a l’e-laboració d’obres bàsiques de re-ferència en el camp de la catalanísti-ca». Els resultats d’aquesta missió esveuen reflectits en el lloc web del IEC,que és un mitjà d’informació institu-cional per a la difusió de l’activitat idels treballs de l’Institut i que consti-tueix una via d’aproximació a la socie-tat. En aquest lloc web, tota personainteressada per la llengua pot trobar-hi informacions valuoses i recursos útils,com comentem tot seguit.

Els continguts del web del IEC estanestructurats en deu espais, que agrupendiversos vincles de primer nivell amb ra-mificacions successives. En l’espai Lainstitució es recull la història del IEC is’informa dels membres, de l’organit-zació, de les seus –a Barcelona i a Cas-telló– i de les delegacions –a Perpinyài a Lleida–, i de l’arxiu que conté la do-cumentació pròpia i també fons perso-nals –com l’Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer–i d’entitats –com el de l’Associació Pro-tectora de l’Ensenyança Catalana(1899-1939). A més, s’hi recullen de-claracions institucionals, entre les qualspodem llegir la Declaració del Ple del’Institut d’Estudis Catalans entorn del

sistema de classificació de la BibliotecaNacional i La llengua catalana a la UnióEuropea, que s’acompanya de versionsen alemany, anglès, castellà i francès.

En un altre espai, Fundacions, acce-dim a la pàgina de la Fundació MercèRodoreda, constituïda amb l’objectiude custodiar els documents d’aquestaescriptora; formar una biblioteca ambtota la seva obra, les traduccions que sen’han fet i els materials que s’hi refe-reixen; concedir ajuts per a treballs re-lacionats amb la narrativa catalana delsegle XX i principalment amb l’obra del’autora, i atorgar els «Premis MercèRodoreda» a treballs d’investigació ambaquesta mateixa temàtica. En Societatsfilials trobem un vincle a les dues queestan adscrites a la Secció Filològica: laSocietat Catalana d’Estudis Clàssics, queconrea el coneixement científic del móngreco-llatí, i la Societat Catalana de Llen-gua i Literatura, que té com a finalitatl’estudi de tots els aspectes de la llen-gua i la literatura catalanes i que centrala seva activitat en la realització de col·lo-quis i taules rodones i en la publicacióde la revista Llengua i literatura i de lacol·lecció Treballs de la Societat Catala-na de Llengua i Literatura.

En l’espai Recerca s’informa delsprogrames d’investigació de les diversesseccions, entre els quals n’hi ha vuit dela Filològica: Atles Lingüístic del Domi-ni Català, Diccionari del Català Con-temporani, Glossarium Mediae La -tinitatis Cataloniae, Gramàtica de lallengua catalana, Laboratori de Fonèti-ca, Observatori de Neologia, Patrony-mica Romanica, i Tria de llengües, dis-curs i identitat entre joves barcelonins.També hi ha enllaços als diversos Re-ports de la Recerca a Catalunya, refe-rits al període 1990-1995, entre elsquals trobem La lingüística i les cièn-cies del llenguatge, Filologia catalana iLiteratura catalana. En aquest mateixespai s’informa de borses d’estudi i depremis, entre els quals podem esmen-tar el Milà i Fontanals d’Història Literà-ria, el Pompeu Fabra de Gramàtica, elMarià Aguiló de Gramàtica Històrica i

Història de la Llengua, el Joan Coromi-nes de Lexicografia i Onomàstica, elFrancesc de Borja Moll de Dialectologia,el Prat de la Riba –que inclou històrialiterària–, el Premi de Sociolingüística iel Premi Internacional Catalonia per ainvestigadors estrangers.

En Publicacions trobem el catàlegde novetats de l’any en curs (aquestprimer trimestre s’anuncien ja duesobres sobre la nostra llengua: De la pre-ceptiva de la llengua catalana i El catalàen els mitjans de comunicació: Situacióactual i perspectives) i un cercador quetreballa sobre la base de dades de to-tes les publicacions del IEC des de laseva fundació, l’any 1907. S’hi podenfer cerques per autor, títol, any i motclau, i cal destacar que permet d’ex-treure informació procedent del bui-datge de totes les publicacions, cir-cumstància que facilita l’accés alsarticles, a les ponències, a les ressenyesi a tota mena de contribucions en obrescol·lectives. En l’Agenda s’ofereix in-formació actualitzada de les activitatsprogramades per l’Institut, les seccions,les fundacions i les societats filials, ambvincles específics per a cursos i semi-naris, d’una banda, i jornades i con-gressos, de l’altra. En Premsa és con-sultable el butlletí setmanal del IEC, queconté una secció dedicada a l’actualitatde llengua i cultura. També trobem l’es-pai Enllaços, amb vincles exteriors a al-tres organismes i institucions, entre elsquals n’hi ha un bon nombre de rela-cionats amb la llengua catalana, com lesdireccions generals de Política Lingüís-tica de la Generalitat de Catalunya i delGovern Balear, el TERMCAT, l’Institut In-teruniversitari de Filologia Valenciana,l’Associació Internacional de Llengua iLiteratura Catalanes, la North Ameri-can Catalan Society i Cataweb (Recur-sos de llengua catalana i de dret).

Però els dos espais més profitososper a qui s’interessa per la filologia ca-talana són Llengua catalana i IEC i so-cietat, que presenten alguns vincles encomú. A través del primer s’accedeix adiverses publicacions en format pdf:Aplicació al català dels principis de


INFORMÀTICA I INTERNÀUT ICA

El lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans

MAR MASSANELL I MESSALLESEstudis d’Humanitats i Filologia, Universitat Oberta de Catalunya

transcripció de l’Associació Fonètica In-ternacional, Proposta per a un estàn-dard oral de la llengua catalana i Do-cuments normatius 1962-1996, a mésde l’acord de la Secció Filològica Termesque designen la unitat de moneda eu-ropea i la seva subdivisió: l’euro i elcent. A més, tots dos espais donen en-trada a l’Oficina de Consultes del Ser-vei de Relacions Exteriors del IEC (SE-REIEC) i a l’Oficina d’Onomàstica. Laprimera fa de pont entre els serveislingüístics i la Secció Filològica, reco-llint els problemes i els suggerimentsque sorgeixen en els diferents nivellsde la xarxa d’assessorament lingüístic,els quals poden plantejar-se a travésd’un formulari en línia. I la segona esdedica a l’estudi i la resolució de lesqüestions relacionades amb els topò-nims i an tropònims catalans, i a travésde la seva pàgina s’hi poden adreçarconsultes i es pot omplir el formulariper a sol·licitar la certificació necessà-ria per a la correcció dels cognoms quepresenten una grafia al marge de lanormativa vigent (per exemple, Farréper Ferrer).

Tanmateix, els dos vincles que aple-guen més recursos en línia són el Fòrumd’Estandardització (FOREST) i el Portal deDades Lingüístiques (PDL), accessibles al’espai IEC i societat. El FOREST és un fò-rum virtual sobre l’estandardització dela llengua catalana, que permet que elsprofessionals –ensenyants, locutors, as-sessors lingüístics...– implicats en la con-solidació de l’estàndard puguin coope-rar amb les activitats de codificació dela Secció Filològica, fent-hi arribar ob-servacions o propostes, fet que facilitaque aquesta secció es beneficiï de l’ex-periència professional dels participants.Per a contribuir al FOREST cal ompliruna sol·licitud d’inscripció i esperar arebre el nom d’usuari i la clau d’accés.Aquests permeten d’accedir a la ver-sió provisional dels materials de lagramàtica normativa que prepara laSecció Filològica i fer-li’n arribar co-mentaris, i també possibilita proposaraspectes a debatre, intervenir en les lí-nies de debat obertes (actualment, perexemple, «La [no] duplicació de r i s encompostos, compostos cultes i deri-vats per prefixació: proposta de regu-larització gràfica») i consultar els temesdebatuts anteriorment.

Pel que fa al PDL, s’hi poden con-sultar el diccionari normatiu i el CorpusTextual Informatitzat de la Llengua Ca-talana. Per defecte s’hi accedeix com a

visitant, però hi ha l’opció de fer-hocom a usuari enregistrat, si es volen te-nir més possibilitats de consulta –enaquest cas cal inscriure’s el primer copi identificar-se els següents. En el Dic-cionari de la llengua catalana (DIEC) s’hipoden fer dos tipus de consultes: lad’articles i la de filtres. La consulta d’ar-ticles dóna accés a les entrades quecoincideixen o que comencen –segonsla condició de cerca que s’hagi esta-blert– amb la seqüència que busquem.La consulta de filtres permet de fer unacerca complexa en els materials del dic-cionari, per tal de localitzar les entradesque compleixin les restriccions que es-tablim pel que fa al segment inicial, in-terior o final del lema, a la categoriagramatical, a la llengua d’origen, a l’à-rea temàtica, a elements de la definicióo a elements de la subentrada.

Quant al Corpus, hi ha la possibili-tat de fer-hi dos tipus de consultes.D’una banda, amb les cerques per au-tors i per obres s’obtenen dades de laconstitució del Corpus i s’accedeix ainformació quantitativa –nombre d’o-currències, de formes usades i de le-mes– de les obres que el conformen.De l’altra, s’hi poden fer consultes permots, mitjançant les quals s’accedeixa les dades de lemes, formes gràfiqueso noms propis, segons el criteri de cer-ca que s’hagi establert. El resultat ofe-reix informació sobre la freqüència dela forma i la distribució en els subcor-pus, dóna accés a altres lemes amb elsquals hi ha establert un vincle de re-missió i permet de llegir l’entrada delDIEC i els contextos amb les ocurrènciesdel Corpus –fins a un màxim de centper als usuaris registrats i de cinquan-ta per a la resta, triats aleatòriament.És possible també d’establir filtres pera acotar el subcorpus –literari o no li-terari– i restringir la consulta a unaobra, a un autor o a un període com -près entre 1833 i 1988, que són les fi-tes temporals del Corpus. Al mateixtemps, permet d’establir criteris d’or-denació dels resultats –presentació al-fabètica per autor i obra, cronològica,per subcorpus, alfabètica de les formesconcurrents i agrupada per formes.

Com a novetat molt recent, en l’es-pai IEC i societat s’ha incorporat l’edicióelectrònica d’una obra emblemàtica dela lexicografia catalana: el Diccionari ca-talà-valencià-balear (DCVB) d’Antoni M.Alcover i Francesc de B. Moll. La con-sulta del DCVB es fa introduint a la ca-sella de cerca l’entrada que interessa, i

així s’accedeix a l’article corresponent.La informació és la mateixa de la ver-sió impresa, amb la diferència que la re-presentació dels ètims àrabs s’ha adap-tat als criteris de transliteració del IEC,alhora que les transcripcions fonèti-ques s’han adequat als principis del’Associació Fonètica Internacional (pera veure-les correctament, només caldescarregar a la carpeta de fonts delsistema un fitxer que és proporcionatgratuïtament). La introducció, la biblio-grafia i la llista d’abreviatures del DCVBsón accessibles sempre a través de tresvincles diferenciats. També es podenconsultar les taules de flexió que acom-panyen alguns lemes verbals, recollidesen fitxers vinculats. S’esdevé el mateixamb les il·lustracions, que podem veu-re si activem la icona corresponent. Amés, les remissions internes entre en-trades s’han fet clicables, circumstànciaque n’agilita la consulta.

Així, doncs, pel que fa a les infor-macions i als recursos lingüístics, el webdel IEC estableix un vincle directe i fluidentre aquesta institució i la societat ca-talana, a la qual proporciona vies decomunicació i col·laboració, a través deles informacions adreçades a un públicampli i, sobretot, mitjançant el Fòrumd’Estandardització, obert als professio-nals de la llengua, i el Portal de DadesLingüístiques, que posa a l’abast delsestudiosos eines de les quals es pottreure molt de partit.u


INFORMÀTICA I INTERNÀUT ICA

DaDes personals:

Nom Cognoms

Adreça

Codi postal Població Comarca

Telèfon Adreça electrònica

Se subscriu a la revista trimestral Llengua Nacional pel període d’un any, prorrogable si no hi ha ordre en contra, amb un import de:

o 43 € = soci protector o 25 € = soci numerar i o 15 € = subscriptor regular

Formes De pagament:

o xec (a nom de Llengua Nacional)

o ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)

o banc: E n t i t a t | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | O f i c i n a | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | C o n t r o l | _ _ | _ _ | N ú m . c o m p t e | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ | _ _ |

Adreceu aquesta butlleta a: Associació Llengua Nacional / C. Sant Pere Més Alt, 25 / 08003 Barcelona

Telèfons: 93 456 88 79 / 669 85 32 37 — a/e : l [email protected]

Data

Nota: El preu mínim de subscripció per a fora de l’Estat espanyol és de 22 euros.

Llengua NacionalLa revista defensora de la nostra llengua

Allò que caracteritza més bé l’actual societat de la informació i de les novestecnologies és la quantitat ingent d’estímuls a què estem sotmesos.

En aquest context de saturació informativa, els elements nacionals que ens cohesionen es dilueixen i esdevenen difícils de detectar.

Llengua Nacional, revista sense ànim de lucre, explica i defensa els valors dela nostra llengua; impulsant el seu bon coneixement, domini i ús, pretén

d’erigir-se, amb la complicitat de tothom, en un punt de referència significatiud’un tret diferencial tan important com és la llengua. Us convidem, doncs, a

subscriure-us a Llengua Nacional.

Un breu resum històricL’emergència de l’occità com a llen-

gua escrita durant els segles X i XI pro-piciarà que en els segles següents, XII iXIII, hi hagi una colla de trobadors alcapdavant de l’escena literària europea.Paral·lelament a aquesta esplendor, Oc -citània intenta una unificació políticamalgrat les progressives conquestesfranceses, que comencen amb el pre-text de la repressió de l’heretgia càtara.La croada francesa marcarà, amb labatalla de Muret (Murèth), la fi de lesesperances d’unió política entre Cata-lunya i Occitània.

La creixent centralització monàr-quica provoca l’aparició, en el segleXV, de la diglòssia simptomàtica ide l’assimilaciópro gres siva d’Occitània al’Estat francès. Es duràa terme espe ci almentamb el fa mós edictede Villers-Coterêts,que imposa l’úsúnic del francèsen els actes ad -ministratius.

Contra Lluís XIV s’aixecaran els«crocants». Més tard, la llengua occi-tana participarà en la Revolució Fran-cesa fins a la repressió dels jacobins.

El renaixement literari occità vacomençar en el segle XIX, marcat espe-cialment per l’obra de Frederic Mistral.Però la política lingüística de l’Estatfrancès s’endureix i Jules Ferry instaurala repressió lingüística en les escoles.Sota aquesta pena, i afegint-hi encaraels efectes desastrosos de la guerra de1914-1918 sobre la població masculina,la llengua occitana pateix una davalladaque no s’aturarà fins a la nostra època.

Després de la Segona Guerra Mun-dial la modernitat s’imposa en tots els

territoris, fins i tot en els mésaïllats. La televisió i la industrialitza-ció de l’agricultura ataquen irre-meiablement els bastions ruralsde la llengua, ara assetjats perla «rurbanització».

GeografiaEn les zones demuntanya (Alps, Mas -sís Central1, Pirineus)

es troba una agricul-tura de muntanya iturisme. La costa at -làntica i la mediterràniatambé reben turisme iposseeixen activitat por - tuària, com ara a Bor-deus i a Marsella. Elsrius Garona i Roineconcentren la majorpart de la població i del’activitat econòmica.

Sobre 190.000 km2

es reparteix una pobla-ció de 15 milions d’ha -bitants. La densitat oc -citana és més febleque la dels païsosveïns. La densitat és,tanmateix, més impor-tant en un eix que se -gueix la plana de laGarona, el canal del

Migdia, la vall del Roine i la costa medi-terrània.

Fora del territori aranès i de lesdotze valls de l’Estat italià, Occitània esdivideix en 35 departaments francesos.Cal saber que un departament no ésuna comarca històrica. El concepte vanéixer a conseqüència de la RevolucióFrancesa, que tenia la preocupació deracionalitzar d’una manera mecànical’administració territorial de l’Estat. Així,doncs, la talla d’un departament esdefineix per un dia de cavall, des de lesextremitats fins a la capital; mai no esbasa en la història de les comarques


DE PERTOT

No podem abandonar Occitània

OLIVIÈR FLAHAULT MANTÈL

OCCITÀNIA ÉS ENTRANYABLEMENT ESTI-MADA PELS CATALANS. TANT PER LA SEVA

HISTÒRIA COM PER LA SEVA LLENGUA, ÉSVEÏNA PRÒXIMA DE CATALUNYA I NO ÉS UN

PAÍS FORASTER. DES DELS ORÍGENS SEMBLA

HAVER-HI ENTRE AQUESTS DOS POBLES, CATA-LUNYA I OCCITÀNIA, UN DESTÍ COMÚ. PERTANT, ENCARA QUE CATALUNYA PASSI UNS

TEMPS DIFÍCILS, OCCITÀNIA ÉS CLARAMENT

EN PERILL D'EXTINCCIÓ. SI ELS CATALANS NOAPORTEN AJUT ARA, PODEN PERDRE UNA GER-MANA BESSONA, UNA PART D'ELLS MATEIXOS.

1 Que, des del punt de vista occità, s’hauria d’anomenar Massís Septentrional.

antigues. Avui hi ha regions adminis-tratives que agrupen uns quants depar-taments; aquestes regions tampoc nocoincideixen de cap manera amb lesregions històriques occitanes; al con-trari, contradiuen les antigues regionsdel Llenguadoc, de la Gascunya, de laGuiana, de l’Alvèrnia, del Llemosí, de laProvença i del Vivarès. Aquestes pro-víncies històriques –que corresponenmés a les variacions lingüístiques– sónrepresentades sobre l’estrella dels feli-bres que apareix en la bandera disse -nyada per Francesc Fontan.

Un desenvolupamentdesequilibrat

El desenvolupament occità es caracte-ritza per un desequilibri marcat entre zonesurbanes i zo nes rurals. Les ciu-tats im portants com Marsella iTolosa concentren la part essen-cial de l’activitat eco nòmica i dela població. La perifèria pateixuna urbanització progressiva, iles zones rurals properes servei-xen de colònies de po blamenturbà. Els neo-rurals, o, més bendit, els «rurbans», dormen foraciutat però treballen, surten,consumeixen i viuen a ciutat.Acceptar aqueixes migracionsdiàries impedeix tota implicacióo inte rès per la vida local. Fins itot els qui decideixen enassumptes locals, com els alcal-des, els consellers generals iregionals, són molt sovint d’ori-gen urbà i, per tant, és clar, moltsovint també són «afranciman-dejats», cosa que bloqueja totapossibilitat d’una emancipaciórural occitana pròpia.

La ruralitat més allun-yada de les metròpolis urbanes estroba en situació de «desertificació».La industrialització de l’agricultura ali-menta un èxode rural sense fi que con-demna els supervivents a una vidasocial pobra i avorrida, que perpetua elmenyspreu envers el camp, i la sevasubmissió. L’agricultura productivistaomnipresent és avui l’únic model via-ble. El pes del monocultiu, cadavegada més important, té conseqüèn-cies desastroses sobre l’ecosistema i elpatrimoni natural occità. La desapari-ció de les masies familiars de tallapetita ataca greument l’estructurasocial rural. Aquesta fi, cínicament pro-gramada, de la població pagesa –queconstitueix les reserves més importants

de locutors d’occità– serveix de real«arma de lingüicidi massiu» a l’Estatfrancès, arma més eficaç que qualse-vol llei de política lingüística o cam-panya militar.

La societat pagesa en via de desa-parició constitueix les darreres bases dela cultura popular occitana i les últimesfonts de la llengua.

Pràctica actual de la llenguaLa pràctica actual de la llengua occi-

tana s’avalua, més o menys, en un milióde locutors diaris, cosa que la situaentre un 5% i un 10% de la població.Es considera que entre tres i sis milionsd’occitans comprenen o poden parlarl’occità (això equival a un terç de lapoblació, més o menys).

Els locutors (o parlants) que rebenla llengua d’una manera tradicional(en un entorn familiar) són els mésnombrosos; els qui la tenen per unaprenentatge voluntari són una mino-ria. Els locutors tradicionals són avuigent gran (de més de 50 anys) d’ori-gen rural i sovint pagès. A nivell socio-lingüístic, la diglòssia és molt forta.L’expressió pública en llengua occitanaés molt limitada. L’occità és reservat aun ús privat, íntim, ocasional (i fins itot secreto clandestí). Es pot perfecta-ment viure cinc o deu anys a Occità-nia sense sentir ni una sola vegada capfrase en occità.

Aquesta situació general s’ha dematisar, considerant les zones aïllades

com les muntanyes, on el coneixe-ment i la pràctica són més vives i for-tes. Però, en els centres urbans, lapràctica espontània i tradicional éstotalment absent.

Paral·lelament a l’occità heretat, tro-bem locutors que han après la llenguaper decisió pròpia. Aquest aprenentatgeés sovint incomplet i de qualitat variable.El «neo-occità» es basa sobre el llen-guadocià «de referència», sovint desna-turalitzat per la fonologia del «francità»(francès d’Occitània). Els locutors de«neo-occità» són gairebé els únics occi-tans que parlen l’occità amb la cons-ciència de ser-ho.

L’ús de la llengua es fa molt sovintd’una manera simbòlica, fruit d’unavoluntat de bastir un futur per a la llen-

gua occitana. En general,aquesta pràctica té dificul-tats per a penetrar dins lavida privada. A més, la co -mu nicació en occità entreels locutors tradicionals i elsneo-occitanòfons és difícil ia vegades impossible perfalta de rigor dins l’apre-nentatge de la llengua, queno sol exigir un nivell sufi-cient per a comunicar-seamb el poble.

La consciènciaoccitana

La identitat occitana nos’expressa fàcilment a tra -vés del terme occità ni Oc -citània. El terme Occitàniaés una recuperació his tò rica(format a partir de Aquità-nia, existent d’ençà delsegle XIII). L’occitanisme vavulgaritzar la paraula des-

prés de la Segona Guerra Mundial. Laconsciència popular de ser «occità» ésd’allò més feble. Per exemple, obser-vem que hi ha molts dubtes per a con-testar la pregunta: «Vós sou occità ooccitana?» I, ben sovint, la resposta ésfinalment negativa, en cara que siguiarticulada en un occità perfecte.

Per a designar la llengua, el termeoccità és en concurrència amb altresapel·lacions més tradicionals com alenga nòstra, lenga d’òc o, més aviat,patoès/patais/patés.

Popularment, el terme occità té unaconnotació intel·lectualitzant; fa referèn-cia a una llengua de la història, dels lli-bres, dels savis que «parlen com cal», o,pitjor encara, si no es refereix a «un


DE PERTOT

patoèsmal parlat», ple de francesismes,d’espanyolades i d’arcaismes. Ara bé, hade quedar clar que l’occità es percepcom una llengua diferent del patoès,mal pugui existir una sensació d’engany,reforçada pel purisme lingüístic dels occi-tanistes i per les rares aparicions pú -bliques de la grafia clàssica (que dificultala identificació de la o final2).

L’occità, a Occitània, té la conside-ració de llengua estrangera, fins i totper als seus locutors, i sense l’atraccióde l’exotisme d’una cultura llun-yana.

La llengua deixa perplexesles generacions més recents,que la desconeixen més que nopas l’anglès o l’espanyol. Pro-voca un sentiment generald’impotència («no podré maiparlar-lo bé») o de desinterès(«tant se me’n dóna»), o fanéixer dubtes entre fidelitat a lallengua local de la família i traï-ció per una llengua literària iestàndard. El sentiment d’es-forç inútil és recurrent («de totamanera, morirà i no tornaràpas»), reforçat per l’ab sènciade perspectives de fu tur, quefa imaginar grans dificultats ipocs beneficis.

Com a resposta als argu-ments de defensa de la llengua,podem sentir parlar amb orgullde l’accent occità o del «fran-cità»3 viu i expandit, com aaccent que cal defensar en llocde l’occità, en fase terminal. Fre-qüentment, es parla amb unamica d’ironia dels qui no tenen l’accentdel país, sinó que parlen pointu (pun-xegut).

Malgrat tot això, la música, elscants, les danses, la gastronomia sónelements de la cultura occitana queprodueixen un plaer gairebé immediati fàcilment accessible amb un esforçmenor. De la mateixa manera, la histò-ria, l’arquitectura, i la civilització (i devegades la literatura) creen una curio-sitat consumidora que no implica can-viar les pròpies pràctiques.

Finalment, la identitat occitanas’accepta popularment, però a condi-ció que sigui d’una manera ocasional ioptativa.

La reivindicació lingüística iidentitària

La reivindicació lingüística i iden-titària s’expressa sobretot per una xarxad’associacions culturals que promouenla cultura occitana. L’Institut d’EstudisOccitans n’és un bon exemple. Des defa cinquanta anys, aquesta associació,present dins tots els departaments occi-tans, edita, publica, investiga, aplega,sensibilitza l’opinió i procura presentaruna imatge positiva de la llengua occi-

tana, com a llengua seriosa, intel·lec-tual i d’avenir. Els cercles occitans localsprenen el relleu de l’occitanisme en leszones més receptives, animant cele-bracions locals, cursos de llengua, acti-vitats de lleure. El felibritge (renaixen-tisme nostàlgic del començament delsegle XX) té descendència i podem tro-bar avui regions, com Provença, on laseva influència encara supera la de l’oc-citanisme més modern.

El jovent occitanista es troba en unasituació delicada, on no sempre és fàcilintegrar-se a les generacions d’occita-nistes dels anys setanta. A la vegada,li costa definir un protagonisme propi.La sensació d’haver de fer alguna cosa,

però sense saber gaire què ni com,donarà naixement a grups com Estèlad’òc, el Moviment dels Estudiantsd’Occitan, o la secció de joventut delIEO, Caminatz. Però els efectes d’a-questa bona voluntat no sempre sónperceptibles...4.

L’activitat occitanista que demanamés energia i rep més suport, és segu-rament l’ensenyament de la llengua.Gràcies a la llei Deixonne de 1950 espermet fer una iniciació a la llengua i

cultura occitanes a les escoles.L’estructura i l’exercici d’aquestdret és molt feble i es materia-litza en opcions facultatives perpart d’alguns col legis i institutspúblics. Es permet fer d’una atres hores de sensibilització a lallengua i cultura occitanes –afe-gits a la resta dels horaris obli-gatoris, cosa que sol fer fugirels voluntaris. Però, malgrat tot,alguns s’hi inscriuen, gràcies al’esquer dels punts suplemen-taris fàcils, en els exàmens.

Gràcies a un acord entrel’Es tat i les associacions existei-xen escoles dites «en im mer -sió»5 lingüística: les Calandre-tas. S’hi intenta proposar unensenyament essencialment enoccità. (Però no de maneu quinallengua utilitzen els mainatgesal pati...!) Avui es compten2.000 calandrons, és a dir,alum nes de calandreta, repartitsen una quarantena d’escoles,on treballen 120 ensenyants. Lamajoria dels pares no parlen

occità, i, si el parlen, no el tenen d’unamanera heretada. El que solen voler ésuna escola xula, que faci bé al psi-quisme dels seus infants, i se sap moltbé que el bilingüisme és positiu per alsresultats escolars. Que la segona llen-gua sigui l’occità? Doncs no passa res,encara que haurien preferit una escolaen anglès... I encara no he dit res sobrela qualitat de llengua dubtosa que s’en-senya dins aquelles escoles «ecològi-ques». També existeixen escoles dites«bilingües», que són un tipus de calan-dretas light.

Paral·lelament, el mitjà associatiuaconsegueix de proposar en alguns llocscursos d’occità per a adults o cursets.


DE PERTOT

2 La consciència popular alfabetitzada només en francès associa la pronunciació de la vocal final femenina occitana [o] al grafema <o>. Llavors la e esperceb com a francesa (porte), la a com a espanyola (puerta), i la o com a occitana (porto; és a dir, pòrta en grafia clàssica).

3 Francès d’Occitània.4 Darrerament, la creació d’una secció jove del CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano-Català) sembla obrir noves perspectives.5 O més aviat «asperció», oi?, tenint en compte l’abast real.

La modalitat escrita és seguramentla producció occitanista de millor qua-litat. El llibre occità és apreciat, ja siguiliteratura o obres didàctiques (po demesmentar la publicació recent dels dosprimers diccionaris monolingües enoccità). A nivell de mitjans de comuni-cació, diverses revistes culturals, men-suals o setmanals permeten deseguir la vida interna de l’occita-nisme i també, de vegades, teniruna visió original de la marxa delmón. Compte: no hi ha cap diari enllengua occitana.

Algunes ràdios associatives te -nen dret a emetre programes enoccità a Gascunya, a Tolosa i, fins fapoc, a Montpeller.

La televisió francesa autoritzauna hora la setmana d’occità en unprograma de mala qualitat que inte-ressa a poca gent. Ara es parla d’unprojecte de televisió per satèl·lit, ini-ciativa dels occitans de les valadasde l’Estat italià. Fora d’això, miques.

A l’Estat francès, l’occitanismepolític és l’activitat més menyspre-ada dels occitanistes. La seva repre-sentació política és inexistent (només de 10 elegits). Vet ací una llistade les associacions més conegudes:

El Partit Nacionalista Occità(PNO), fundat per Francesc Fontandesprés de la Segona Guerra Mun-dial, ha quedat bloquejat en la ide-ologia etnista mal compresa pelpoble. El PNO no està mai en sinto-nia amb les aspiracions conscientsdel poble occità.

El Partit Occità (POC) es presentacom a federalista/regionalista, idesitja reformar l’Estat francès.Pretén utilitzar la Unió Europea. Enrealitat, sol prendre el relleu delPartit Socialista Francès en les elec-cions.

El grup Paratge, creat recentmentdins les valls alpines i Provença, es pre-senta com un «laboratori polític». Crecque aplega bones voluntats i personesserioses, però els seus objectius i mit-jans encara no són gaire clars.

L’occitanisme revolucionari vol seruna síntesi de l’occitanisme separatistai de la contestació del capitalisme. Ladefinició del seu independentismes’inspira sovint en els altres movimentsindigenistes europeus. Podem anome-nar grups com el Corrent RevolucionariOccitan (CROC), Anaram Au Patac (AAP)o el recent Occitània Libertària. Engeneral l’obediència és marxista o lli-

bertària. Al Bearn s’hi troba la implan-tació més reeixida, gràcies a la influèn-cia positiva dels moviments bascs. Peròés absent a l’est del país.

El Partit Autonomista Occitan tébastant èxit dins les valls alpines, fins itot amb representants elegits. Caltambé notar l’existència del Partit

Aranès, encara que em demano si estracta d’un partit occitanista, vistes lesseves visions hiperlocalistes (parlensovint de «poble aranès»).

Dinàmica actual i perspectivesde futur

El desenvolupament occità es basasobre l’omnipotència de les ciutats quecolonitzen el camp sense aturar-se. Laresta de la ruralitat ha de sotmetre’s al’agricultura sense pagesos i convertir-se en un gran espai de lleure per aimmigrants rics que cerquen el sol.Mentrestant, els occitans emigren alnord per trobar feina. L’ús tradicionalde la llengua recula i els occitanòfons

tradicionals no tenen descendència lin-güística. La qüestió de la transmissió esposa crua. L’ensenyament de la llenguaresta un fenomen limitat demogràfica-ment i geogràficament i no permetd’accedir a una llengua de qualitat fidelal poble d’oc.

L’ús públic voluntari de la llenguacreix, encara que sigui limitat a unaspecte simbòlic i reivindicatiu. L’e-dició, les publicacions, podrien anarmés malament. El món culturalassociatiu existeix i resisteix a la sevamanera. Però el blocatge institucio-nal de l’Estat francès perennitza ellingüicidi començat segles abans. Talcom van les coses, la simple em -penta del passat acabarà d’extermi-nar l’occità.

Davant aquesta situació d’ago-nia, les reivindicacions occitanistessón flaques en nombre, en força ien ambició. Les taques de resistèn-cia només permeten d’imaginaruna futura Occitània en forma d’i-llots escampats com a l’Amèricaindígena.

Sense una intervenció catalanaurgent, Occitània farà el seu últimalè. Per tant, quan la situació ésgreu, demanem ajut a la família.u


DE PERTOT

Bibliografia i referències—Armengaud A. & Lafont R. (1979),

Histoire d’Occitanie, Hachette,París.

—Bec Pierre (1963), La langue occitane,PUF (edició catalana: Ed. 62).

—Castela Paul (1999), Occitanie, His-toire d’une aliénation, éditions duBéffroi, Milhau.

—Dupuy Andrée (1998), Histoire chro-nologique de la civilisation occitane,Slatkine, Ginèbra.

—Fontan François, «La nation occitane,ses frontières, ses régions» dins LoLugarn, núm. 81 – ivèrn 2003 (pri-meres edicions: 1969 i 1979).

—Lafònt Robert (1987), Clé pour l’Oc-citanie, Seghers (primera edició:1971).

—Lafònt Robert (1979), Nani Monsur,Vent Terral.

—Lafont Robert & Christian Anatole(1970), Nouvelle histoire de la litté-rature occitane, PUF també editaten català).

—Pojada Patrici (2001), Qualquesaspèctes de l’Istòria de l’occitàniamodèrna (s. XVI-XVIII).

—Pojada Patrici (1997 & 1998), dinsLlengua Nacional, núms. 21 i 22.

Han estat molts els estudis,necessàriament breus, que hananat apareixent en premsa i

revistes sobre el P. Miquel Batllori, quefa ben poc ens va deixar.

És presentat sempre com el granhumanista que va ser, i s’han tinguten compte alguns aspectes de la sevabiografia, quasi tan rica com la biblio-grafia amb què va anar enriquint lanostra cultura. Llibres, articles, con fe - rències, entrevistes han estat testi-moni de la seva gran activitat culturaldurant els seus intensos noranta-tresanys de vida.

Reflexionant sobre els seus escrits,descobrim quelcom d’especial en el seutarannà d’home dedicat a la cultura icompromès religiosament amb la Com-panyia de Jesús. Ràpidament hi trobemvectors que ens poden indicar elementsessencials del seu itinerari humà; ellmateix ens els comenta àmpliament illargament en les seves Memòries dequasi un segle.

Hi ha, tanmateix, un text il·lumina-dor, publicat en el seu volum Vuitsegles de cultura catalana a Europa, ique, segons ens sembla, resumeix abastament les línies de força de la sevaexistència.

En el seu discurs d’ingrés a la RealAcademia de la Historia (Madrid, 8 dejuny de 1958) diu:

«Successor acadèmic del marquès deSelva Alegre, vinc a ésser-ho també, enun ordre extrareglamentari [...] dels doshistoriadors jesuïtes que m’han precediten aquesta Real Academia de la Histo-ria: els Pares Fidel Fita i Zacarias García-Villada. Això és un nou pes per al meufeble esperit, i un nou motiu d’agraï-ment, perquè heu volgut que en la vos-tra corporació figurés novament, com aacadèmic numerari, un membre de laCompanyia de Jesús.»«Aquesta sola circumstància, encaraque jo no fos director de l’Archivum His-toricum S.J. i no hagués dirigit fins aral’Institut Històric de la Companyia deJesús a Roma, m’imposava l’elecciód’un tema que s’adigués amb la histò-ria de l’orde al qual pertanyo. D’altrabanda, sembla que un català, en un

ambient com el d’aquesta casa, se sentgairebé obligat a desenvolupar un temade la seva pròpia història.»Aquestes dues motivacions l’acom-

panyaren quasi en tota l’amplitud de laseva activitat d’historiador. La síntesique clou aquest paràgraf en dónaprova:

«Recercant entre el passat de la Com-panyia de Jesús i entre la cultura cata-lana, dels temes que se’m presentaven,n’he escollit un que abraça ambdósextrems: Alexandre VI, en el primer perí-ode del seu pontificat, i la casa reial d’A-ragó. De la nissaga de Roderic de Borjahavia de sortir el tercer general de laCompanyia, en la seva cort pontifícia deRoma; el català, en la seva variant valen-ciana, fou per darrera vegada la llenguaàulica.»

I un recorregut per la seva àmpliabibliografia ens fa veure fins a quinpunt va ser fidel a aquell propòsit enun-ciat en la Real Academia, sempre pre-sent en la seva activitat de recerca idivulgació cultural.

El fet de ser director de l’ArchivumHistoricum S.J. a Roma va fer que esconsagrés a la direcció i orientació delsestudis que s’hi projectaven. No cal dirque els seus estudis sobre el jesuïtesexpulsats d’Espanya per Carles III sónben coneguts. La publicació del tractatd’estètica del jesuïta Arteaga és unmodel de finor i de fidelitat a un pen-sament acadèmic, com també tot elque va escriure sobre el P. Baltasar Gra-

cián, al qual professava un afecteespecial, per les qualitats de pensadori d’home que va sofrir les incompren-sions del món eclesial que l’envoltava.

La seva dedicació als Borja és unexemple de la fusió del seu dobleinterès (com ens ha dit en el text abansesmentat). En els amplis estudis sobrela família Borja, que van des de mitjansegle XIII fins al XVI, va investigar total’ascendència de Francesc de Borja apartir dels avantpassats de Calixt III id’Alexandre VI, i la línia col·lateral deValència, per a entrar finalment enl’anàlisi de la descendència del mateixsant duc de Gandia. I l’estudi de la llengua literària en l’e-

pistolari català dels Borja ens recorda eltrilingüisme d’Alexandre (català, llatí, ita-lià), que no el troba en els fills, i tambéel llenguatge popular d’un palafrenersense cultura que servia d’informadorsecret al papa del que es deia per Roma;i l’analitza en els escrits del cardenalJoan Borja, arquebisbe de Monreale, aSicília, que li recorda trets del Tirant loBlanc, per la seva manera ben valen-ciana d’expressar-se en un estil audaç–de vegades salaç i tot.

I ja en l’època contemporània, l’am-pli estudi sobre el P. Ignasi Casanovas ila interessant tasca a favor de la llen-gua i cultura catalana representen unacontribució important a l’anàlisi de lasituació de la llengua en el país, dins elconjunt de l’Estat espanyol i dins lamateixa Companyia de Jesús.

El P. Miquel Batllori va ser un homede fidelitats, sense fissures. La sevaaguda intel·ligència el feia fugir dequalsevol estridència, de la lluita crida-nera. Ell, senzillament, era un homesavi, i els seus coneixements els oferiaamb generositat i senzillesa quan veiaque la causa era justa i urgent. Així vaarribar al final de la vida amb un equi-libri total i amb una clarividència sor-prenent, convençut que la seva vocacióde sacerdot jesuïta anava ben unida ala seva activitat d’home de cultura. Totva posar-ho al servei de la veritat, unaveritat a la qual ell va consagrar lavida.u


AMICS I MESTRES

Miquel Batllori Breus reflexions sobre un jesuïta català

CRISTÓBAL SÀRRIAS, SJ

Miquel Batllori


AMICS I MESTRES

—Vós sou capellà, un home de convic-cions religioses profundes, i també deplena consciència de ciutadà català.Volem demanar-vos si us hi sentiu bé,dins aquesta nostra Església?

—En algunes coses sí, en d’altres notant. Voldria que fos més oberta i plu-ral, més atenta als drets humans, méssensible a la realitat dels qui pateixenalgun tipus de marginació i més frater-nal; en una paraula, voldria que fos méspropera a l’esperit de Joan XXIII i a lestesis del Vaticà II en tots els àmbits.

—Què se n’ha fet, d’aquell document,Arrels cristianes de Catalunya?

—Jo també ho voldria saber. És forçaevident que alguns l’han desat alcalaix de la memòria; d’altres, encanvi, el tenen (el tenim) ben present.És un document d’identitat que dónamolt de si.

—Qui sap parlar ara com aquells homesadmirables (Torras i Bages, Cardó,Ramon Masnou...) que tant estimaveno estimen Catalunya?

—L’amor a Catalunya no s’ha extingit;conec moltíssims capellans de base imoltíssims seglars que el viuen. Pel quefa a les veus potents, vull recordar queno en manquen: el Pare Batllori, recent-ment desaparegut, l’ex-abat de Mont-serrat, Cassià M. Just, poetes com Cli-ment Forner, capellans com ModestPrats o Josep M. Ballarín, seglars comFèlix Martí o Josep M. Terricabras (filò-sof), i tot l’equip de El Pregó: CasimirMartí, Josep M. Totosaus, Jesús Hu guet,Francesc Vergés... I molts d’altres. Lallista seria llarga.

—¿Voleu dir que el missatge de Jesúsdemanava dedicació exclusiva a ONGs detota mena, a compromisos intermina-bles, a solidaritat indiscutible, a atencióconstant als més pobres...?

—Diria que sí. El missatge de Jesúsdemana compromís; sobretot compro-mís amb els més pobres. Defensar lallengua i la pròpia identitat, quanaquesta és discriminada, també formapart d’aquest compromís. La pobresano és sols manca de diners; la mancade drets (o la manca de legalitat i reco-neixement) és també una forma (avegades extrema) de pobresa. És el casde moltes minories.

La meva llengua és la meva lògicaEntrevista a Jaume Reixach

ROSA-VICTÒRIA GRAS I PERFONTAN

Jaume Reixach és capellà i escrip-tor. Llicenciat en teologia (a laPontifícia Universitat Gregorianade Roma) i en filosofia i lletres (ala Universitat Autònoma de Bar-celona), ha estat director delCol·legi Diocesà de Santa Mariadel Collell i rector de la parròquiade la Catedral de Girona. Actual-ment és rector de Sant Martí deRiells. Col·labora habitualmenten diversos diaris i revistes (Avui,El Punt, La Vanguardia, Foc Nou,Ciervo, El Senyal, Recull, AquíRiells... ). Ha publicat Deures illeures (articles), Funció de tite-lles per a gent gran (narrativa),Barcelona 92 (narrativa), El diaque em vaig conèixer (articles endiaris) i, conjuntament amb JosepM. Marquès, La parròquia deSanta Maria de Blanes (història).

Rosa-Victòria gras (esquerra i Jaume Reixach (dreta)

Jaume Reixach

—On és l’amor fratern que l’Església had’infondre?—No fa gaire el jesuïta Jon Sobrino,entrevistat per TV3, va recordar-nos queen aquest món no solament hi ha llei(o justícia), sinó que també hi ha grà-cia. La justícia infinita que alguns per-segueixen l’hauríem de canviar permisericòrdia sostenible, un conceptenou i globalitzador que ens implica atots. També va dir que Déu passa pelmón a través de la gent bona. Hauríemde preguntar-nos, doncs, si l’absènciade Déu en el nostre món, que sovintlamentem, no és en realitat absènciade gent bona. Cal convocar la gentbona i posar-la en moviment per unmón millor, més fraternal.

—On és, per als catalans, l’atractiu del’Església?

—Nosaltres l’hem de fer atractiva,vivint la fe i projectant la caritat des dela nostra identitat. Siguem universalssense deixar de ser catalans!

—Sou rector de Riells, i no cal dir queen vós hi veiem un paral·lelisme ambmossèn Pere Ribot, que era tambéhome de lletres i home d’església.

—Doncs sí, sóc rector de Riells per-què el llavors bisbe de Girona, JaumeCamprodon, que té un vessant cata-lanista molt fort, molt clar i al mateixtemps molt evangèlic, va voler queaquell Riells, petit i bufó, en fer eltraspàs mossèn Pere, no es quedéssense rector. El bisbe Jaume volguétenir providència del que mossèn Perehavia creat, que era com un focus,una llar, un caliu de catalanisme, i peraixò va tenir un amor especial per ahomenatjar-lo. M’ho va dir explícita-ment: «Voldria que mantinguessis elcaliu de mossèn Pere.» Això és tota unasort per a mi, perquè tinc una parròquiaque, per petita, ningú no m’enveja ique em deixa temps lliure per a dedi-car-me a altres activitats culturalsdurant la setmana, cosa que avui esticfent.

—Entrem en l’essència de la vostracarrera. Sou escriptor i poeta, esteutotalment vinculat als Premis Recull.Voldríem saber primerament laimportància i la concreció d’aquestsdots i, després, el secret de la inspira-ció, de la constància i de la vivor que usimpregna.

—En primer lloc vull agrair aquestesvostres paraules, tan boniques, que no

sé si mereixo. L’essència del que ano-meneu la meva carrera (que no sé si éstal) és la meva vocació. Sempre he vol-gut ser capellà i home de lletres; sem-pre he cregut en els beneficis de la cul-tura. Vaig estudiar al Seminari deGirona i posteriorment vaig llicenciar-me en teologia a la Pontifícia Universi-tat Gregoriana de Roma. No contentamb això, vaig voler llicenciar-me enfilosofia i lletres (llengua i literaturacatalanes) a la Universitat Autònomade Barcelona, cosa que vaig fer sensegaire esforç perquè m’agradava. Esticcontent de tenir camp obert en dife-rents diaris i revistes: Avui, El Punt, LaVanguardia, Foc Nou, El Ciervo, El Se -nyal, Recull, Aquí Riells... En totes

aquestes publicacions hi col·labororegularment; en d’altres (Serra d’Or,Revista de Girona, etcètera), quan m’hodemanen. He publicat diversos llibres iem desplaço contínuament per fer con-ferències o per participar en programesde ràdio i televisió. A Catalunya Ràdiohi col·laboro en les tertúlies d’AntoniBassas i en les de Gaspar Hernàndez;també tinc un espai («El contrapunt»)a Catalunya Cultura; pel que fa a TV3,participo en el «Bon dia Catalunya» ien «Signes del temps».

¿El secrets de la inspiració, emdemaneu? No hi ha cap secret i sí moltalectura (diaris, revistes, llibres –comen-tar les novetats literàries és una altrade les meves feines– i molta observacióde la realitat, de les coses que passen,

per a crear opinió. Cerco de llegir larealitat amb ulls cristians. Pel que fa ala constància (i a l’ardor que generosa-ment m’atribuïu), tampoc no hi ha capsecret. M’agrada el que faig: és la mevavocació.

—Les vostres activitats mediàtiquessón notòries, i, com a periodista, us feullegir, precisament perquè dieu les cosesclares. Heu tingut problemes en aquestsentit?

—Sí, he tingut problemes, sobretot enalgunes publicacions que depenendirectament de l’Església, com el set-manari Catalunya Cristiana. Em censu-raven alguns articles i ho vaig deixarcórrer. També vaig tenir problemesamb Ràdio Estel, per la mateixa raó,suposo: no els devien agradar algunescoses que deia i em van (amablement)acomiadar. Són coses que passen. Peraixò em sento més de gust en publi-cacions laiques, com ara els diaris, ontinc el meu propi espai i ningú no emcensura.

—En què voldríeu que fossin colpits elslectors i oients?

—Bona pregunta! Però, quan escric oquan opino en les tertúlies, no pensoen un lector o en un oient concret, sinóen la meva pròpia coherència. El quemés em plau, ja ho he dit abans, ésmirar la realitat amb ulls cristians i cata-lans. I no perdo l’esperança (o la il·lusió)que algú pugui compartir els meuspunts de vista, els quals, d’altra banda,són els de molts creients catalans. Noestem mai sols.

—Parlem del vostre vessant naciona-lista i del compromís amb la llengua.

—El meu compromís amb la terra iamb la llengua em ve de molt lluny: desempre. Sóc cristià i sóc català (o catalài cristià), i he procurat fer-me adult entotes dues coses, llegint, aprenent,observant, escoltant, compartint... Lallengua i la terra són de cadascú i detothom.

—És veritat que ‘és català qui viu i tre-balla a Catalunya’?

—És una definició generosa, a la qual,perquè sigui completa, cal afegir undetall: «És català tothom qui viu i tre-balla a Catalunya... i se senti català.»Perquè, si no se’n sent, encara que vis-qui i treballi a Catalunya, serà un foras-ter; però, si se sent català, ho serà comel primer, encara que no visqui ni tre-


AMICS I MESTRES

balli a Catalunya. En aquesta qüestióde pertinença el sentiment és impor-tant. Hi ha molta gent que se sentendel Barça i no en són socis ni van alcamp. És un exemple del que vull donarentenent: el sentiment de pertinençaés primordial.

—La Llei de política lingüística, apro-vada fa cinc anys, creieu que ha fun-cionat?

—No del tot; entre altres coses, perquèno ha aconseguit de millorar el sentitde pertinença. Això no s’aconsegueixamb lleis.

—També us volia demanar què penseude la unitat de la llengua, que ja s’ha-via solucionat fa uns quants anys i queara es torna a remoure.

—Jo, que sóc una persona de Blanes ihereu literari de Ruyra, sóc conscient dela feina que va fer aquest home, justa-ment a la inversa del que avui es pre-dica. Tot i tenir el seu propi dialecta-lisme, va advocar per la unitat. Primer vaescriure en castellà i cercava la glòriadels romàntics; en canvi, quan adoptàel català com a llengua, va ser moltconscient d’elevar a la categoria literà-ria el parlar del poble. Era una personaque treballava amb molts diccionaris,sobretot amb el llatí, mare de les parlesromàniques; per tant, les paraules delpoble les polia. Essent una persona pro-pera a Fabra i escrivint i col·laborant enel diccionari normatiu, no era partidaridels dialectalismes; era partidari d’unallengua única, forta, comuna a tothom,perquè és el que en aquell moments’estava fabricant normativament. Encanvi, en la seva obra literària fa con-cessió als dialectalismes per la gràcia delparlar blanenc (llegiu El rem de trenta-quatre), per una puresa anterior a lanormativa, que ell respecta; però aixòsols en els diàlegs; en la prosa que ellcrea, en les descripcions, no; ací hi cercala unitat, és normatiu.

—Com veieu el català al carrer i en elsmitjans de comunicació?

—Al carrer, malament, perquè ni tansols ens esforcem a parlar-lo sempre,sinó que responem en castellà a quise’ns adreça en castellà, malgrat queens entenguin en català. Tenim unaarrel molt profunda d’incompresos, deperseguits, de persones que volem fer-nos comprendre i fer-nos agradar –hoentenc perquè la meva funció decapellà és també una mica aquesta, en

què estàs obligat a voler quedar bé–.Però, és clar, ens falta el sentit d’iden-titat, ens falta el sentit de la precarie-tat de la llengua i d’entendre que ésun esforç de tots plegats mantenir-la.Quant als mitjans de comunicació,trobo molt interessant aquesta aporta-ció d’última hora, la d’aquest noi, enMikimoto, perquè en l’entrevista que lifeia El Punt vaig veure que jo coincidiaamb la seva tesi de fons: ell no perdonaque en els mitjans de comunicació esvagi barrejant català i castellà ambtanta facilitat per fer la gracieta. Joposaria d’exemple justament en Bue-nafuente, el qual, llevat d’això, em caumolt bé. M’adono i sóc conscient queaquesta barreja no és justa; per tant, els

mitjans de comunicació han de fer unexamen de consciència per la respon-sabilitat que tenen en la nostra llengua.

—Davant un espanyol resident ací, enquina llengua us expresseu?

—M’expresso en català. I crec que totsels catalans ho hauríem de fer.

—Vós, com a escriptor, teniu algunadificultat a l’hora de fer tria del lèxic?

—A fer tria, no hi tinc dificultat; la difi-cultat la trobo en la dislèxia, en ladiglòssia que tots patim una mica. Ésclar, jo llegeixo també molt en castellà,perquè sóc un enamorat de la litera-tura. Això no em faria cap mal si nopatíssim totes aquestes precarietats enla nostra llengua; però me’n fa, perquè

encara no m’he pogut treure del totl’herència negativa del franquisme.

—Al País Valencià hi ha publicacionsd’una qualitat sorprenent pel que fa ala llengua catalana, d’un lèxic acura-díssim.

—Suposo que tots aquests que van pertan bon camí mantenen una postura deresistència que nosaltres hem perdut.

—¿Penseu que els gramàtics, els lin-güistes, no tenen gaires prejudicis, quepodríem assimilar a això que també ésl’autoodi del català i que rebaixen totallò que és autòcton, per acostar-nos alcastellà o perquè no ens distingimgaire a través de la nostra expressió?

—Crec hi ha dos tipus extrems de lin-güistes: en conec alguns que rebaixentot allò que és autòcton, diria que ambfrivolitat, i d’altres que potser no per-ceben prou la realitat i es mantenenmassa durs normativament, tipus Ar -tells. Sospito que la batalla la guanyenels qui atorguen facilitats, perquèaquest món és un mercat.

—Les traduccions d’obres de teatreangleses, fetes per gent que tenen bonsconeixements de l’anglès però no gai-res del català, sovint són material pràc-ticament inservible...

—Tot va a parar a la mateixa causa. Laconsciència de llengua ens hauria deportar a un terreny comú, a percebrela dificultat; aleshores, des de diferentsparcel·les i treballant tots en un mateixsentit, caldria dignificar la llengua cata-lana, la nostra, que perd. Per tant,cadascú, des de la seva responsabilitati la seva parcel·la, hauria de treballaramb una clara consciència que, com amés gent s’arriba, més exigència esdemana. I això no hi és, per la raó quela nostra societat ho ha convertit tot enmercat. Vivim amb un estil mercanti-lista, de regateig, de funcionalitat, decosa pràctica, d’anar de pressa...; totes compra, tot es ven. És clar, el debatde la llengua és anterior a tot això, ésmés fort que tot això i no es pot mirardes dels vessants que he dit, perquèaleshores es transforma en un negocique malportem, i crec que és un malne goci. Estic segur d’una cosa: si entractar-se de llengua anéssim al campde l’ètica i dels principis, aquesta fide-litat ens faria arribar a tots a un terrenycomú, beneficiós per a la nostra per-sona i per a la nostra llengua en gene-ral; la infidelitat als principis, en canvi,


AMICS I MESTRES

crea el campi qui pugui.

—Digueu unes quantes paraules i algu-nes frases que cregueu que hem derecordar.

—En tinc unes quantes. Ja de moltjovenet vaig escriure un poema (Unglop) en el qual deia:

Cal que estimem i que diguem ben fort, ben clar el que sentim i el que volem sense esperar demà.

Aquest poema, convertit en cançó, vaser premiat en el III Certamen de CançóCatalana, a la Selva del Camp; el can-tava Salvador Escamilla. Després elscertàmens de cançó catalana van serprohibits. L’esperit d’aquell poema,amb música de Mn. Albert Taulé, elretrobo en aquestes dues estrofes deMn. Climent Forner:

Cal, si volem salvar-nos,que aprenguem a estimar i a dir paraules pures com el dia primer.El pa, la pau, la pàtria, l’amor, la lliber-tat, brases que encara cremen sota la freda cendra.

Sempre hem d’aprendre a estimari a estimar-nos. Fixa’t que el poeta (en

aquest cas, Climent Forner) posa lapàtria al mateix nivell que el pa, lapau, l’amor i la llibertat. Fernando Pes-soa deia que la seva pàtria era la llen-gua portuguesa. Amb la mateixa raójo dic que la meva pàtria és la llenguacatalana. I no en tinc prou amb par-lar-la; m’agrada d’escriure-la, perquèestic convençut, com Heinrich Böll,que «no hi ha forma més alta de per-tinença a un poble que escriure en laseva llengua». La meva llengua és lameva lògica.

—Sobre l’Any Ruyra, tot just posat enmarxa, sabem que us ha multiplicat l’ac-tivitat. On n’heu parlat i d’on ve aquestaadmiració per Ruyra?

—Ruyra és un escriptor blanenc queadmiro des de sempre, perquè tambésóc blanenc. El meu pare, que va estu-diar al seminari gràcies a una beca delsenyor Ruyra, m’induí a llegir-lo de benjovenet. Vaig aprendre a mirar Blanes–les coses benignes de Blanes– amb elsulls de Ruyra. Un cop al seminari, el lle-gia per no enyorar-me, i el continuo lle-gint i rellegint. He escrit sobre Ruyra in’he parlat en moltíssims llocs, peròenguany, per ser més concrets, he publi-cat articles sobre ell (que m’han dema-

nat) en Serra d’Or, Foc Nou, Revista deGirona, Recull i algunes altres revistes.També tinc pendents conferències aGirona, a Sils, a Santa Co loma, a Hos-talric i, no cal dir-ho, a Blanes, on ja vaigfer el pregó que encetava l’Any Ruyra.Admiro la prosa d’aquest escriptor, par-ticipo de l’admiració que li tenia Pla ique ell mateix em confessà diversesvegades. I qui diu Pla diu Ser rahima,Josep M. Capdevila, Josep Carner, Gar-cés o Domènec Guansé. La prosa desant Joaquim Ruyra (com diu Guansé)va tenir més admiradors que no pasdetractors. Ruyra participà en la cons-trucció del diccionari normatiu de Fabra,va mantenir converses lingüístiquesamb Verdaguer i d’altres: la seva preo-cupació per la llengua literària ésinqüestionable. D’altra banda, era unbon cristià, un esperit franciscà. El seutestament espiritual es troba en unsonet, Fe, que és una meravella, elmillor que va escriure. Joaquim Ruyraés un model a seguir: les seves narra-cions conserven l’encant del paradísperdut; són records d’infantesa d’unescriptor convers i un cristià igualmentconvers. I penso que una mica de con-versió, és a dir, abraçar la causa ambnova convicció, ens convé a tots.u

AMICS I MESTRES

El diccionari de Pompeu Fabradefineix el cofoisme així:«Actitud de jutjar cofoiament

(és a dir, amb satisfacció i envani-ment alhora) les coses pròpies». Espodria, certament, fer un afegitó ala definició que fes, més o menys:«..., actitud, per cert, molt estesaen certa zona del sud d’Europa,que es coneix amb el nom deCatalunya».

D’entre els moltíssims lectors del’anterior llibre de Xavier Roig (Nisom ni serem, Barcelona, La Cam-pana, 2002), més d’un, de segurque s’ho ha pensat dues vegadesabans de tornar a proferir qualsevu-lla manifestació vers Catalunya quedenotés aquesta actitud tan nos-trada ací descrita. Amb el llibreEntre l’Espanya i la paret, Roig esproposa donar el cop de gràcia aaquesta tendència tan arrelada,consistent a mirar-nos el melic entot i per tot.

Entre l’Espanya i la paret, no éspas un llibre que es proposi exhau-rir el tema, ja que és molt honest,però és ambiciós. La veu crítica d’a-quest enginyer barceloní de qua-ranta-sis anys s’afegeix a altres queja s’han fet sentir en aquestarevista, i la veritat és que s’agraei-xen les espurnes de lucidesa dinsl’oceà de mediocritat en què ensmovem darrerament. El llibre, quetot ell desprèn un to càustic i esmo-lat, s’estructura en tres parts, oncadascuna s’ocupa de certes acti-tuds perilloses que es donen massa

sovint al Principat. En primer lloc,Roig rebat la imatge que es té deles Espanyes com un lloc endar reriti depauperat que tan sols pot sub-sistir gràcies a Catalunya, i, si bé esevident que la pertinença a l’Estatens costa un ull de la cara –o totsdos–, ja és hora, sosté l’autor, d’a-donar-nos que, més enllà dels nos-tres diners, Espanya no necessitaper a res el nostre ajut per a esde-venir un país modern, encara quemolts no gosin ni plantejar-s’ho. Noes parla encara des d’alguns sectors«cosmopolites» de la necessitat decatalanitzar Espanya? En efecte, esparla de catalanitzar Espanya, i elque s’està fent és espanyolitzarCatalunya, fet, aquest, ben real iconcret, que pot menar-nos directa-ment a l’agonia nacional. En unsegon bloc, Roig analitza, ambdades concretes, el model de crei-xement que està adoptant el nostrepaís, model nefast, ja que dóna unpaper excessiu a la indústria delturisme, i no precisament al turismede luxe, fent, en canvi, poca aten-ció al sector industrial, fet que potconduir Catalunya a una mena deFlorida a l’europea. Finalment, l’au-tor s’ocupa de la classe política idenuncia la que, segons ell, és laprincipal xacra del país: la mancade consciència dels nostres repre-sentants de ser els dipositaris de lasobirania del poble. Vaja, que sem-bla que no s’ho acaben de prendreprou seriosament. Té raó, XavierRoig, en aquest punt? Jo crec quesí, malauradament.

El llibre es clou amb un breuepíleg en què l’autor proposa algu-nes solucions als problemes expo-sats, evitant, així, les crítiques queva rebre en la publicació d’aquellaltre, Ni som ni serem, per no pro-posar alternatives a les mancancesassenyalades. Sigui com sigui, lalectura dels dos llibres de XavierRoig és absolutament imprescindi-ble mentre esperem, amb temps,paciència i ganes, que algú escriguiel llibre definitiu sobre els proble-mes que tenallen les possibilitatsd’aquest país, que, malgrat tot,encara són moltes. Problemes queno són atribuïbles del tot i per a tota Espanya, sinó que molts sóngenuïnament autòctons i que fanque, ara com ara, Catalunya estrobi, efectivament, entre l’Espanyai la paret. Cal, doncs, segons Roig,alenar molt d’optimisme, ja que,malgrat tot, «som afortunats per-què tenim el que cal, tenim la nos-tra gent».

XAVIER BALLESTER

41LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 41

bibl iograf ia

Espurnes delucidesa

Xavier Roig, Entre l’Espanya i la paret, La Campana, Barcelona 2003.

EI dia primer de març es va viure a l’Alguer unaintensa i significativa jornada per la llengua cata-lana. A la sala Sant Francesc del Convent dels

Franciscans s’hi presentava el llibre Català de l’Alguer.Criteris de llengua escrita; editat per Publicacions del’Abadia de Montserrat.

La sola presentació d’una obra el contingut de laqual fa referència a l’alguerès i feta a la ciutat dereferència és, per ella mateixa, notícia. Tanmateix,gosaríem qualificar l’efemèride d’aquell dissabte d’ex-traordinària, car s’empara en el fet que el llibreobjecte de la presentació és el fruit de més de deuanys d’aportació col·lectiva dels diversos grups de tre-ball del Centre Montessori i de la participació cívica.L’autor, Luca Scala, coordinador de l’esmentat centre,ha fet un treball precís i rigorós, basat en el model dellengua parlat a l’Alguer.

L’acte, que va tenir un to acadèmic, fou presidit pelsíndic de la ciutat, Marco Tedde, que compartia lamesa amb el doctor Joan Argenter (ex-president de laSecció filològica), amb el director general del Departa-ment de Presidència de la Generalitat de Catalunya,Josep Camps, amb l’autor, Luca Scala, i amb JoaquimArenas, cap del SEDEC. En lloc preferent s’hi va poderveure el doctor Joan Martí, el qual, en qualitat de pre-sident de la Secció Filològica, va dir algunes paraulesd’encoratjament a la tasca del Centre Montessori id’Òmnium Cultural; l’acompanyaven el presidentd’Òmnium Cultural de l’Alguer, Gianfranco Russino, elpresident de l’associació Enllaç, Joan Bellès, i el vice-síndic de l’Alguer, Gianfranco Piras.

Ara, doncs, els algueresos, i sobretot l’escola algue-resa, disposen de l’eina de referència, del model, per apoder escriure en la variant dialectal sense dubitacions.

Els criteris de llengua escrita van ser aprovats perla Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans eldia 22 d’abril del 2002, un esdeveniment, aquest, quea tots els parlants de la llengua ens ha d’alegrar.

JOAQUIM ARENAS I SAMPERA

L’alguerès esconsolida

Luca Scala,Català de l’Alguer. Criteris de llengua escrita,Publicacions de l’Abadia de Montserrat,Barcelona 2003.

lle g a naci al - llengua nacionalllenguanacional.cat/pdf/43.pdf · tin cada dia, cadascú des del...

Documents