lle g a naci alexpressades en els articles publicats. llengua nacional és membre de l’appec a tot...

Llengua

La culturacatalana,

una deles mésgrans

El seglede la grancatàstro-

fe?

Omissió iabús delpronom

«hi»

Record deSantiago

Pey

Nacionaltardor del 2001

núm. 36any XI

600 ptes. / 3.6 C

Llengua Nacional - núm. 36 - tardor del 20012

Caixa Manlleu

Dues gramàtiques a la vista

Se sap que hom està treballant en dues gramàtiques que, perdiverses raons, seran importants. Avançant-nos a la seva publica-ció, voldríem fer alguns comentaris, que ens dicta el nostre interèsi preocupació per la llengua.

La que, segons sembla, sortirà més aviat és la Gramàtica del

català contemporani, una gramàtica descriptiva encarregada peruna editorial i en la qual participen més de cinquanta professorsuniversitaris. En principi, ens hem de congratular de la iniciativa,ja que representa un gran esforç d’estudi, de coordinació, d’edi-ció, i col·locarà el català entre les llengües que disposen d’obresgramaticals profundes i voluminoses. Però també voldríem posaren guàrdia sobre el risc que comporta fer una gramàtica descrip-tiva d’una llengua que es troba en una situació molt delicada. Defet, per les raons que tots sabem, el català és una llengua malalta:el grau d’interferència que pateix, sobretot en l’ús oral, peròtambé en l’escrit, és altíssim; i a més sofreix d’altres mals, que eneditorials anteriors hem esmentat. ¿És oportú, podem demanar-nos, atrevir-se a descriure una llengua malalta? ¿No resultaràque, volent fer anatomia i fisiologia, hom farà patologia? A més,també per les circumstàncies històriques recents o no tant, ¿totsels autors de l’obra gaudeixen, a part de la competència teòrica enla pròpia especialització, d’un domini de la llengua estudiada comel que seria normal en altres països? Ens fem aquestes preguntesno per aturar la publicació de l’obra, a hores d’ara irreversible ique, com dèiem, també presenta una sèrie d’aspectes positius,sinó per advertir que, un cop la tinguem, sapiguem fer-ne un úsprudencial, crític, intel·ligent.

Més tard, pel que diuen, sortirà la gramàtica de l’Institut, lagramàtica normativa actualitzada. Fa temps que s’hi treballa,s’han fet consultes a fora de la Secció Filològica i, sortosament, nohi ha aparences de precipitació. Però també ens fa una certa por,en vista d’experiències recents, que els responsables acadèmicss’apartin més o menys de l’esperit de Pompeu Fabra, que vulguinsimplificar a ultrança, que vulguin innovar imprudentment, queacceptin propostes esgarriadores. Més aviat desitjaríem que apro-fitessin l’avinentesa per a rectificar les decisions conflictives queja han estat denunciades (des de la nostra mateixa revista, perexemple) i per a posar al dia amb molt de seny, amb molt de tacte,l’obra gramatical fabriana. Les coses de la llengua són molt serio-ses i no s’hi pot jugar. Anhelaríem que l’acadèmia no caigués enla temptació de fer experiments que deformen la nostra tradicióliterària. És cert que la normativa gramatical fabriana necessitauna actualització i una ampliació, però sempre seguint el seu espe-rit equilibrat, amarat alhora de ciència filològica, de visió de con-junt, de sentit de la conveniència i de bon gust.

Tant de bo, doncs, que les dues gramàtiques que s’entreveuenen l’horitzó més o menys immediat siguin un ajut per al coneixe-ment de la llengua i el seu bon ús, evitant, primerament els autorsi després els usuaris, els perills que també comporten.u

Llengua Nacional - núm. 36 - tardor del 2001 3

editor ia l

Assumiràs la veud’un poble

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,i seràs la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitMentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t’han parit per a dormir:et pariren per a vetlaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l’home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.Deixaràs de comptar les síl·labes,de fer-te el nus de la corbata:seràs un poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci,Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d’antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse’n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res si no s’és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

la flama de la llengua


sumari

editorial• Dues gramàtiques a la vista 3

la flama de la l lengua• Assumiràs la veu d’un poble. Vicent Andrés Estellés 3

tribuna• La cultura catalana, una de les més grans. Jaume Vallcorba i Rocosa 5

• El mestratge lúcid de Ramon Barnils. Rosa Calafat 6

• L’any Europeu de les Llengües. Carme Forcadell Lluís 9

• El segle de la gran catàstrofe? (I). Marcel Fité 10

sintaxi• L’omissió indeguda i l’ús abusiu del pronom «hi». Albert Jané 12

• «Acabar amb»: bo o dolent? Jaume Vallcorba i Rocosa 17

lèxic• Barrancs i torrents: cursos fluvials menors (i II). Carles Domingo 19

• Sobre el mot «pauta». Lluís Marquet 25

• Usos impropis de la preposició «a» regida. Josep Ruaix 26

• «Gran» o «gros»? David Casellas 27

• El plural de «vós» (i de «nós»). Alexandre Ribó 28

mitjans de comunicació• La llengua a Internet. Joan Florit Amengual 29

amics i mestres• Entrevista al lingüista Santiago Pey i Estrany. Jordi Manent i Tomàs 31

• Record de Santiago Pey. Heribert Barrera 35

• Record de Marc-Aureli Vila. Víctor Torres 36

de pertot• Ara i sempre en valencià. Anna Porquet i Botey 37

• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Avel·lí Flors Bonet 38

bibliografia• Neix una nova disciplina lingüística. Núria Ventura 40

• El català, una llengua del món. Anna Porquet i Botey 42

• Mecanoscrits de protesta. Quim Gibert 43

• L’alguerès estudiat amb tot el rigor. Jordi Badia 44

• El rigor científic i el compromís moral. Anna Porquet i Botey 45

Administració, publicitat i vendes:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONA

Bústia postal 2405708080 BARCELONA

Director: Ramon Sangles(a/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37)

Redactor en cap: Jordi Badia(a/e: [email protected])

Col·laboradors: Jordi Badia, GabrielBibiloni, Rosa Calafat, David Casellas,Jaume Corbera, Carles Domingo, Avel·líFlors, Quim Gibert, Victòria Gras, AlbertJané, Bernat Joan, Lluís Marquet, VíctorPallàs, Carles Riera, Josep Ruaix, XavierRull, Jaume Vallcorba, Carme Vilà

Disseny: Jordi SalaProducció: Jordi ArdèvolPortada: campanar de St. Joan de Bohí(Jordi Gumí)

Edita: Associació Llengua Nacional

La redacció no s ’ identi f ica necessàr iament amb l es op inions

expres sades en e ls art ic les pub l icat s .

Llengua Nacional és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quanen un domini lingüístics’ha produït una li te ra tu ra,veiem for mar-s’hi, i reg narper damunt de la llenguaparlada multifor me, unallen gua lite rària filla d’unllarg i acurat tre ball de se -lecció i fixac ió; i això s’es - devingué en les terres dellengua catalana i els cata-lans tinguérem la nostrallengua nacional, on apenes tra s pua ven les di fe -rències dia lec tals de lallengua parlada.

(Pompeu Fabra)

El jove actor nord-americà descendentd’indis Johnny Depp, deia en una entre-vista: «Per a exterminar un poble no calpas anar tallant el cap, d’un en un, atots els seus membres; n’hi ha prou dedestruir-ne la capacitat d’autoestima;n’hi ha prou de fer que la comunitatque el constitueix s’arribi a convèncerque la seva cultura és inútil.»

És perquè els catalans ens menystin-guem que hi ha hagut qui ha qualificatde cultureta la cultura catalana. Sí, aixímateix fou esbombat. Si algú s’atreví afer-ho devia ésser perquè li constavaque als catalans ens havien deixat orfesde saber res de la nostra cultura. Sabiaque per això la qualificació seria accep-tada i creguda per un bon nombre decatalans. En aquesta cultureta, és clar, hiincloïa la nostra llengua catalana. Cal,doncs, que en recordem unes poquesdades. Ens cal advertir que, amb aques-ta nota, només pretenem oferir un petittast d’un tema que podria ésser forçaextens. Per tant, solament pretenem fer,d’una possible àmplia pintura, quatrepinzellades indiciàries.

Diguem d’antuvi que el català ésuna llengua que procedeix del llatí par-lat (no pas del literari), igual que el cas-tellà, l’italià, etc.; és, doncs, una llen-gua romànica.

La llengua catalana arriba a un grannivell literari abans que les altres romà-niques, per obra dels textos de RamonLlull. Ell mateix diu que escriu en catalàper ésser entès pel poble; el fet que hihagi d’ésser entès assenyala que, a partl’àmplia genialitat de Llull, la llenguapopular devia haver arribat a una granmaduresa. Llull (1232-1315) és el pri-mer autor d’obra pròpia filosòfica escri-ta en llengua romànica: concretamenten català. De Llull se’n coneixen més dedues-centes cinquanta obres, moltes degran extensió i interès (Ars Magna, L’artde pensar, Blanquerna, que conté El lli-bre d’Amic e d’Amat, etc.); Riquer endiu: «Llibres els més intel·ligents i subtilsque mai s’hagin escrit en llengua cata-lana, curiosíssima i sorprenent peculiari-tat de les nostres lletres i que no téparió en cap més història literària.» Éssabut que aquestes obres no neixen en

la incultura, sinó dins un ambient cultu-ral de gran volada; ens trobem, doncs,de bon començament, amb una cultu-ra precoç d’alt nivell. No li pertoca gensde ser desqualificada, posseint ja d’en-trada un nivell cultural tan alt. Perquècal tenir en compte que Llull no sola-ment escriu sobre coses que ja havienestat escrites, sinó també de moltesaltres que fins aleshores no havien estatexpressades en cap més llengua vulgar.Tot i que diuen que és lleig comparar,no podem defugir d’afirmar que elLlibre d’Amic e d’Amat no desdiu gensdel nivell místic de sant Joan de la Creuen castellà.

Llull és un polígraf de tanta riquesaque, tenint-la en compte, fa la pols a totun Cervantes. Però Llull no compta gensen la secular promoció que de Cervantesfa el govern espanyol; aquest actua igno-rant Llull. I ja que esmentem Cervantesno ens podem estar de comparar elQuixot –que extrema, sense matisar-lopsíquicament, l’esperit cavalleresc delpersonatge principal convertint-lo enl’encarnació de la idealitat del món delscavallers– amb el Tirant lo Blanc (any1490), que, llevat dels primers capítolssubordinats a la cavalleria, té la resta tanplena de vida humana que diríem queobre i orienta el caràcter de la prosa decreació posterior fins a hores d’ara, espe-cialment la novel·lística. És clar que alTirant li és ben escassa, també, la pro-moció cultural de l’Estat, tant a laPenínsula com als països de fora.

Pel que fa a obra escrita en vers, calcomençar esmentant un autor de cate-goria universal: Ausiàs Marc (1397-1459). Ara, a fi d’eixir-nos dels tempsmedievals, recordem poetes excel·lentsmoderns com Verdaguer (1845-1902),que ha estat àmpliament traduït a granpart de les llengües cultes; JoanMaragall (1860-191l), i encara els pos-teriors en el temps, Salvador Espriu,Carles Riba, Josep Carner, J.M. deSagarra, etc., els quals, admetent defer comparacions, no són gens ni micainferiors a un Juan Ramon Jiménez,poeta en castellà, que és premi Nobel.Només la tendència nostra a desquali-ficar-nos ens en pot fer dubtar.

Una llengua és l’expressió d’unainterpretació psíquica de les realitatsdel món; la visió que en té l’ha anadacongriant un poble, i això fa queaquesta llengua tingui un caient distintdel de les altres llengües. Aquests tretspeculiars psíquics transcendeixen unsaltres aspectes de creació humana.

Per això, encara que no sigui cultu-ra en llengua escrita ans com a mani-festació de l’esperit covat en aquestamateixa llengua catalana, cal que ensreferim a alguns grans artistes pintorscatalans. A la darreria del segle XI, elMestre de Pedret; a la segona meitatdel segle XV, Jaume Huguet. I fent unsalt fins al segle XX, els pintors de pro-jecció mundial, Joan Miró, SalvadorDalí, Antoni Tàpies.

Encara pot ésser també significatival’arquitectura. Deixant de banda lesconstruccions de l’anomenat pertotgòtic català estès a tota la Mediterràniaoccidental, convé de referir-nos a obresmodernistes, que la UNESCO (filial del’ONU) ha assumit com a patrimoni dela humanitat: el Palau de la Música,l’Hospital de Sant Pau, el Palau i el ParcGüell, i la Pedrera, de Barcelona.

Unamuno, en contemplar algunsedificis modernistes, sentint que se liesmolava l’enveja, proferí: «Catalans,us ofega l’estètica.» A hores d’ara veu-reu sovint turistes al passeig de Gràciade Barcelona, entre Aragó i Consell deCent, contemplant i fotografiant lesfaçanes de cases modernistes. De fet,hem de corregir Unamuno i dir:«Catalans, us prestigia l’estètica.»

Convinguem, doncs, que la catala-na és una gran cultura, una de les méssignificatives d’Europa.¨


t r ibuna

La cultura catalana,una de les més grans

Jaume Vallcorba i Rocosa


t r ibuna

Benvolguts tots:Pens que, en primer lloc, som ací en

qualitat de catalana de les Illes; i ensegon lloc, perquè en Ramon Barnils –unperiodista, un intel·lectual català, patrio-ta– va prologar el meu darrer llibre,Sabotatge a la llengua catalana. Ell en vadir: «Aquest llibre demostra que sempre,i sobretot ara, ens calen polítics. Que allòque més ens cal en aquests moments dela nostra història no són ni guerrers niresistents [...]. Amb democràcia, per sub-tilitzada que estigui, qui té la paella pelmànec no són ni els militars ni els profe-tes sinó els simples, oliosos, odiosamentpràctics polítics.» I continua en Barnils:«Llegint aquest llibre hom s’adona quequi ha fallat no ha estat el poble [...]. Elsatacs contra la llengua del poble i de laciutadania, documenta el llibre, prove-nen dels col·lectius que han pretès i pre-tenen dominar aquest poble i aquestaciutadania.»

Ara i aquí, tots hi som en qualitat depoble català que ret homenatge, nopas a un professor de Salamanca, ni a laguàrdia civil, ni a Cervantes, ni a la Feriade Abril (això de tant en tant ja ho faTV3)... sinó al periodista Barnils.

Seguint el nostre refrany que diu «Peljuny, la falç al puny», avui, dia 1 de juny,vull retre homenatge als referents cata-lans. Vull cantar les paraules de dos pen-sadors catalans: un periodista principatí,en Ramon Barnils, i un poeta de Ma -llorca, en Miquel Bauçà. Perquè tots doshan dit justament el que no hauríem decansar-nos de sentir, ni de repetir. I per-què en Ramon Barnils –concís, contun-dent, clar i català– digué de l’obra delpoeta de Felanitx: «Trobes que Miquel

Bauçà, al costat d’aquests autors (Pla,Leopardi, Fuster, Mon taigne), no sola-ment no queda curt sinó que ja has pres-cindit de comparacions. I d’aquí a unsanys, escriure un article com aquest seràimpossible, de tan obvi.»

Tots dos, el periodista i el poeta,han dit allò que molesta tant els glo-balitzadors del pensament únic ibè-ric. I han assenyalat amb el dit

Espanya. I, amb un doll d’intel·ligèn-cia, han posat en evidència Espanya.Han denunciat la intransigent, sem-piterna, democràcia espanyola. Diuel poeta Bauçà:

«L’iberisme … Sempre ha acabatmalament: sang, desolació, destrucció ialgun poema dolent […]. Ha tingutsempre més èxit que la pancatalanitat,per moltes raons, que no seran mai ni

El mestratge lúcid de Ramon Barnils

Rosa Calafat

El dia 1 de juny es vacelebrar a Manresal’Aplec dels Països Ca -talans. L’acte inauguralel féu Rosa Calafat. Heus ací el text d’a -quest discurs, dedicat ala memòria del perio-dista Ramon Barnils.

Foto cedida per El Tem

ps

anomenades a la Universitat.»Diu Barnils: «El PP i el PSOE –el

pacte de fons, l’autèntic, el perma-nent, el secular– tenen en comú això:que Espanya és l’únic important –per aells. I que fora d’Espanya no hi ha sal-vació –per a ells. Que fora d’Espanyano existeixen. I van tenint tota la raó:ajudant-hi la democràcia.»

I Barnils torna a dir, en l’article«Seleccions per a tothom»: «Aquestsdies juguen seleccions esportivesd’An dalusia, Catalunya, el País Basc,Canàries... En falten algunes fins adisset, però tot arribarà [...].

Combinant l’angelisme dels nos-tres dirigents amb el cafè per a tothomd’ells, l’Operació Selecció Catalanaacabarà com l’Operació Autonomia defa vint-i-cinc anys.»

En Barnils periodista parla de tot:del món i de la bolla. Les seves lletresfan com el gegant de la rondalla que«tot lo món tresca, tot lo món sap».Tant si parla de la Xina, com del’Everest, com de la quinta forca, lesreflexions el duen sempre a ca seva. EnBarnils pensa en català. Com ho hemfet mil·lenàriament. I com ho farem, sifracassen els qui ens volen eixorcs. Enl’article «Carregar i descarregar», Barnilsparla dels actes simbòlics: de qui va ferprimer el cim de l’Everest, si Mallory iIrvine o si sir Edmund Hillary i el xerpaTensing. «Tot ho aclareix en el mateixreportatge Hillary», diu Barnils: «quandiu que potser sí que els altres hihavien pujat primer, però que ell iTensing n’havien baixat». I continua enBarnils, «Aquí ja ho sabíem: diuen elscastellers no fets malbé per la competi-ció que un castell no és carregat finsque no és descarregat.»

Era, és difusor del pensamentcatalà. Per això feia nosa. No pas per-què escrivís en català. D’això en tenimmés que amanida no hi ha als set cossisdel gegant: catalanetes i catalanetsregionals i autonòmics, i mediàtics, queescriuen en català, amb un pensamentpolíticament i correctament espanyol.Guanyen cèntims a cabassos, amb laseu plena d’ous, perquè són traduïts itraduïdes a la llengua de Cervantes.Són dolces, elles. Són extremadamentcorrectes, ells. Són mediàtics. Però, comdiuen al meu poble: «De doblers maladquirits no en mengen confits.» Sónuna càrrega feixuga per a la nació cata-lana. Són aquells que Biel Majoral iden-tifica tan bé: «Què té aquesta terra nos-tra / que congria traïdors: / Diputats isenadors, / hi ha mestres i professors / itambé el senyor rector / i aquests sónels pitjors. / Els diuen que són senyors /

i sols els tenen per mostra. / Semblentots triats a posta.»

L’article d’en Barnils «Vietnam, ara»,publicat el 2 de maig del 2000 en ElTemps, és tot un resum del seu estildepurat, que va directe al cervell; escati-mador de la frase i brollador de pensa-ment: «”A les semifinals de Copa, elBarça a la brossa i el Madrid aguanta”,titula a tres columnes el diari Viet Nam

News del darrer 14 d’abril. Es publica aHanoi, l’edita l’Agència de Notícies deVietnam i quan parla de la capital,Saigon, ara Ciutat Ho Chi Minh, escriuHCM. Com els cursis, qui sap on paren,que escrivien BCN en comptes deBarcelona. És l’única semblança del pro-ducte amb els nostres –i ni aquesta ambels del Vietnam mític. El diari és de bonpaper, vint-i-quatre planes ben aprofita-des, poques i bones fotos, sis tires decòmics [...]; la mida, discreta, sembla ladel vell Le Monde. Seccions de quatreplanes: ‘domèstica’, regional (Sud-estd’Àsia i Oceania) i negocis [...]. A més lesd’‘estil de vida’, ‘reportatges’, ‘opinió’ i‘entreteniments’, i un plec de nomésanuncis. N’hi ha prou amb voler-ho, pertenir bons diaris. El govern, vull dir.»

Us imaginau què no haurien fet elsespanyols amb un Barnils propi? Enmenjarien tothora, ells. De rebot iforçats, nosaltres. I nosaltres, quèn’hem fet? Sembla com si tots els mit-jans de comunicació catalans (?)haguessin dit: «Callau, callau, que lacaseta em regirau!» Muts i a la gàbia!

Els nostres (!) mitjans de comunica-ció és lliuren a la descatalanització mésdesbridada. Patologia que es manifestade la manera següent: «A mi, semprem’ha portat sort», diu Bauçà 1998,«tenir un calendari no comprat. Aixícada any m’esmenava a demanar-nealguns a les Caixes. Enguany, ni el de laCaixa de Catalunya indica les festespròpies de Catalunya. Així el 19 demaig d’enguany és en blanc, com a laRioja. No sé per què el fan en català.»

Actualment els mecanismes depoder, els nostres (!) amaguen els refe-rents catalans. El nom de Països Ca -

talans és esborrat dels textos d’estudi,dels mitjans de comunicació, de les fra-ses dels polítics.... I fan ús a tort i a dretd’una Mediterrània allunyada del refe-rent territorial: Barcelona-València-Palma. Llibres de text en català de lesgrans editorials, i mediàtiques, que lli-guen el Principat a un tot mediterrani,sense les illes Balears. Llibres que lliguen,via mediterrània, el País Valencià aMadrid, capital d’Espanya. Llibres detext que lliguen les illes Balears –medi-terrànies, també– amb les illes Canàries:totes dues, territori insular espanyol.

Els Països Catalans –via democràciaconstitucional– han estat substituïts peruna Mediterrània sense catalans, unaaltra manera de dir Espanya.

Ho explica en Barnils, 5 de juny del2000: «Una etiqueta que vengui»:«Sembla que comença a prescindir-sede la marca de Països Catalans en actespolítics d’abast nacional. Excel·lent:essent generosos, deu ser el cinc percent de la dotzena de milions de con-nacionals que se sent identificat peraquesta marca [...]. Si en democràcia esguanya convencent la ciutadania quevoti un determinat programa, un deter-minat partit –un determinat producte–,és tècnicament impossible de convèn-cer-la que voti –que compri– un pro-ducte, un programa, etiquetat ambunes sigles que la immensa majoria devotants, de compradors no sap què voldir –ni tan sols aproximadament».Recepta d’en Barnils: «I a vendre».

I, mentrestant, els nostres mitjans desocialització amoïnats per Madrid i Cer -vantes, na Rociíto, en Sergi Mas i tots elssemiparlants, culturalment espanyols.

Parla Barnils, en l’article titulat «Deporc i de senyor...»: «”Barcelona perdpistonada; les coses importants passen aMadrid”. Això no és res: “A Barcelona,s’hi viu millor, però per ser el número u ten’has d’anar a Madrid”. Són declaracionsd’un candidat a batlle de Barcelona, i quesuggereixen una pregunta basta com uncondom d’espart: hi ha casos de maso-quisme en política? [...] (el batlle Maragalles va afartar de no dir que Barcelona erala capital de Catalunya i de dir que haviade ser la segona capital d’Espanya).»

L’aculturació actual i intensa delscatalans a través d’unes televisions queno emeten íntegrament en català. Unsmitjans de comunicació que fan ús d’uncatalà hibridat. Uns mitjans de comuni-cació que estigmatitzen els fonemes, ellèxic, la sintaxi catalana, i que potencienel semiparlant. Els anuncis publicitarisdifonen les marques en castellà. Els lli-bres de text escrits en català són aliens ala nació catalana i fidels a les províncies


t r ibuna

En Barnils feianosa, no perquèescrivís en català,sinó perquè eradifusor del pensa-

ment català

espanyoles. Contenen modificacionsabsurdes com aquestes: Jordi –per alPrincipat i les Illes Balears– és Joan al PaísValencià; Roger i Maria –per al Principati el País Valencià– són Ramon i Maria ales Illes; en canvi, els antropònimsmenys «connotats» són compartits:Alberts i Laures són comuns a totes tresversions. Els llibres de text en català deles grans editorials –i democràtiques, iconstitucionals– parlen d’Hernán Cortés,però no parlen del rei En Jaume. Llibresen què els referents catalans són estan-quitzats. És aquest un tret comú a lescultures satel·litzades, aquelles que, toti conservar la llengua, depenen cultu-ralment –en el sentit ampli del terme–d’una altra.

Us he de dir que en Barnils hi és. Hiserà sempre. Hi ha estat en els dosdarrers esdeveniments. Ell ja ho haviaescrit. Cal dir-ho. Cal difondre’l.

Abril del 2001, el rei d’Espanya–dipositari de l’herència simbòlica detres-cents anys de manaments i disposi-cions contra el poble català– diu quel’espanyol «nunca fue lengua de impo-sición» ni aquí ni allà. Bé, potser aquísí...; però ja està dit. I ja s’ho han creguttotes las casas regionales i un punt més.

Doncs bé, en Barnils el 4 d’octubredel 1999, en l’article titulat «Eleccions: 12d’octubre», ja contesta la malvolençatranshistòrica, institucional de sa majestatborbona del segle XX i XXI amb aquestesparaules: «Si enguany el Sis d’Octubrecau en plena campanya electoral, vejamcom commemora cada partit el dotzed’octubre, Día de la Raza, que cau cincdies abans de la diada electoral [...]. (Elproblema per als ínclits hispano-catalansserà l’endemà dia tretze, que juguen el

Barça i el Madrid: fer campanya per l’em-pat serà l’única cosa coherent, atès quel’empat a fora, com el bilingüisme a casad’altri, és una victòria.) Potser els partitscatalans saben que comerciem amb lesAmèriques fa dos-cents anys, i que a lesAmèriques hi ha nacions, és a dir cultu-res, ofegades com nosaltres o més, i quecom nosaltres malden per sortir-se’n:encara hi ha milions de parlants del quít-xua, del guaraní, del maia, del nàhuatl»¿Que ho sents, Borbó?

Les darreres eleccions al País Basc,maig del 2001, foren favorables al PNB.El 10 d’abril del 2000 en Barnils en deiael següent: «Què ho fa, que l’Aznarcontinuï massacrant el PNB? És un par-tit de dretes com el seu, parlamentari, iamb qui ha pactat una pila de vegadesi de coses [...]. Els espanyols, amb majo-ria absoluta, massacrant el PNB ata-quen els convergents. Amb CiU desocis, els espanyols no podien atacar elsaliats naturals de CiU amb el mateix ins-tint assassí. Enfonsar el PNB és pelsespanyols matar dos pardals d’un tret: amés de liquidar el PNB, deixarien senseun aliat objectiu la nació que més elspreocupa, que som nosaltres: pel nom-bre, per l’extensió i per la força.»

Barnils, crític, mordaç i viu com unageneta, acaba tots els seus escrits,totes les seves reflexions amb unabona cullerada de xarop d’esperançajove, contundent. Amb la il·lusió dequi fa feina com a català i per al poblecatalà: lliure, no esquarterat.

En «A la pau per la llibertat (i III)», eldia 29 de maig del 2000, diu: «Comptefinal: en decidir Espanya de desfilar mili-tarment a Barcelona, dinou anys des -prés del cop triomfant de Tejero (...), es

troba que els catalans, malgrat l’espantmediàtic per la victòria del PP, reaccio-nen amb virulència contra la desfilada(en concepte de qui signa, la reacció noés contra la desfilada, sinó continuacióde la llarga lluita per la llibertat del nos-tre país, de Salses a Guardamar i deFraga a Maó).» I acaba en Barnils: «Lademocràcia perjudica els estatsmetafísics com Espanya; i beneficiaels comercials com nosaltres.»

I per molts anys! Barnils.u


t r ibuna

Foto cedida per El Tem

ps

Ramon Barnils, amb el micròfon a la mà, acom-panyat per Raimon, Josep Benet i Lluís Llach.


El 19 d’octubre de l’any 1999, laComissió Europea va presentar alParlament d’Europa la proposta dedeclarar l’any 2001 Any Europeu de lesLlengües. Durant els mesos de febrer imarç del 2000 la Comissió Europea enva estudiar el projecte i el va aprovar.

L’any 1995, el Consell d’Europa jahavia manifestat la necessitat de pre-servar la diversitat lingüística i defomentar el multilingüisme a la UnióEuropea i, fruit d’aquella proposta, unany després, durant el mes de novem-bre de 1996, es va establir un progra-ma plurianual per a fomentar la diversi-tat lingüística de la Comunitat Europeaen la societat de la informació.

L’any 1989 ja s’havia iniciat el pro-grama Lingua, que és un programa decooperació de tots els països de laUnió en l’àmbit de l’educació i de laformació professional. També l’any1995 es van aprovar els programesSòcrates i Leonardo, i en la segonapart d’aquests programes, iniciadal’any 2000, es facilita l’aprenentatged’idiomes i es manté la prioritat d’a-quest programa davant d’altres.

Però, a diferència dels programesSòcrates i Leonardo, adreçats a un grupdeterminat de ciutadans i ciutadanesd’Europa (els estudiants universitaris),els destinataris de l’Any Europeu de lesLlengües són tots els ciutadansd’Europa. Un 50 % de les accions per afer conèixer el programa de l’AnyEuropeu de les Llengües es pot fi nan çaramb el pressupost comunitari.

Malgrat l’esperança que puguidespertar l’interès de la Unió Europeaper fomentar la diversitat lingüísticadins els estats que en formen part, nohem d’oblidar que el català no és unallengua reconeguda dins la Comu -nitat Europea i que, per tant, corres-pon a l’Estat espanyol de demanar lessubvencions i les ajudes pertinentsper a estimular-ne el coneixement il’ús. I no tan sols del català, sinótambé de les altres llengües de l’Estatque es troben en la mateixa situaciódins la Comunitat Europea, és a dir, elgallec i l’èuscar.

El segon apartat de l’article primer

de l’informe del Parlament d’Europa,que parla dels destinataris d’aquestprograma, diu: «Durant l’Any Europeus’aplicaran mesures d’informació i depromoció de les llengües, a fi d’incitartots els qui resideixin en els Estatsmembres a aprendre idiomes.

»Aquestes mesures aniran adreça-des als idiomes oficials de la comuni-tat, juntament amb l’irlandès, elluxemburguès i altres idiomes, d’acordamb allò que determinin els Estatsmembres per afavorir les aplicacionsd’aquesta decisió.» Aquesta citació,l’he haguda de traduir de l’espanyol,perquè la documentació sols és enaquesta llengua, car l’únic idioma del’Estat espanyol reconegut oficialmenta Europa és l’espanyol i, per tant, no hiha documentació en cap més idioma.

D’una altra banda, el text diu queaquestes mesures de foment anirandestinades als idiomes oficials de laComunitat i a alguns altres, d’acordamb el que decideixin els Estats mem-bres. Però els exemples que posa depossibles llengües destinatàries delsajuts i que, segons Europa, cal fomen-tar són el luxemburguès i l’irlandès,dues llengües que es parlen en dosEstats membres de la Unió Europea;en cap moment no es refereix a llen-gües minoritzades i sense Estat, comés el cas del català, que, evidentment,són les que més necessiten aquestfoment i ajut.

De fet, aquest projecte no parla nide llengües minoritzades ni de llen-gües sense Estat, tot i que sí que fareferència als estats plurilingües, peròsense posar-ne cap exemple concret.

Sempre deixa ben clar que ha de serl’Estat membre qui ha de decidir onvan els ajuts. Per tant, una vegadamés aquesta decisió depèn de l’Estatespanyol.

També es parla de fomentar elconeixement i l’estudi de les llengüesen l’àmbit local, regional i estatal; però,igual que abans, acaba decidint l’Estatmembre per sobre de les «regions» idels municipis, perquè és l’únic que potadoptar decisions o demanar ajuts. Pertant, de moment aquest Any Europeude les Llengües és ta sols l’any d’algu-nes llengües, de les de sempre, de lesque tenen Estat, i aquest recurs, queprové del pressupost dels ciutadans iciutadanes d’Europa, fins ara només haservit per a fomentar el coneixement il’ús de les llengües més importants pelque fa a nombre de parlants, compoden ser l’alemany, l’espanyol, elfrancès i fins i tot l’anglès.u

t r ibuna

L’Any Europeu de les Llengües

Carme Forcadell Lluís

Aquesta declaració nosembla que hagi decomportar cap mesuraespecial per al català.L’informe elaborat perla Comissió Europeaestableix que qualsevolajut ha d’ésser sol·lici-tat pels estats.

CA

RD

IO-

LO

GIA


t r ibuna

Vivim en la societat de la informa-

ció i del coneixement. Navegant per laxarxa o simplement mirant la televisió,podem accedir a una quantitat esba-laïdora de dades diverses. Fa quatredies era inimaginable. La realitat hasuperat la ficció –científica o fantàsti-ca– en moltíssims aspectes. Sensemoure’ns del nostre seient podemsaber a l’instant l’alineació de LosÁngeles Lakers, els índexs borsaris deles principals capitals del planeta, elsdarrers avenços sobre el genomahumà, tota la informació publicadasobre les vaques boges, les catàstrofesculturals ocasionades pels talibans i,de propina, l’estat del darrer conflictesentimental de l’estrella de moda.

Però viure en la societat de la infor-mació i del coneixement també ens

ensenya que ignorem moltes coses.Moltíssimes més que les que conei-xem. Com més coses sabem, de fet,més conscients som –o podem ser–dels nostres límits. L’ampliació delconeixement ha esdevingut com unacursa d’obstacles semblant a la recercade la llibertat: sempre queda una reixaper traspassar, una nina russa perobrir… Algú ha dit que més de la mei-tat de les coses que hauran d’aprendreels nostres fills al llarg de la seva vidaencara estan per descobrir. Fa unsquants anys aquesta predicció hauriasemblat molt eixelebrada. Avui és per-fectament raonable. Amb les novestecnologies les possibilitats d’obtenirinformació i coneixements s’han dis-parat vertiginosament. Així i tot, haurí-em de ser un pèl cautelosos.

Perquè els excessos de llum, comara els d’uns forts raigs de sol batent alcarrer un migdia de juliol, tambépoden acabar convertint les penom-bres de les entrades en denses foscors.I correm el perill que la intensitat ambquè se’ns manifesta la flamant societatde la informació acabi també enlluer-nant, ocultant i oblidant aspectes de larealitat, aparentment poc transcen-dents, però que, tal com exposaré mésendavant, ens afecten d’una maneradecisiva i vital.

El llenguatge, per exemple, enpodria ser un. I ben paradoxal, certa-ment. Perquè és evident que l’esclatcomunicacional que ha significat laxarxa d’Internet continua tenint el llen-guatge humà –la llengua– per base. Iresulta encara més paradoxal si tenimen compte la llarga tradició d’estudiscientífics sobre temes lingüístics que hiha hagut en el decurs de la història.Aquest llarg esforç podria fer-nos pen-sar que a les profunditats de les anti-quíssimes i inesgotables deus de la llen-gua ja no hi queda cap secret ni capenigma per descobrir. I és veritat que enmolts dels seus vessants, que ara no vea tomb d’enumerar, s’ha avançat mol-

tíssim. Però n’hi ha uns altres que estansorprenentment, i potser fins i tot sos-pitosament, encallats. Posats a nosaber, per exemple, no sabem ni tansols el nombre de llengües existents alplaneta (planeta que l’optimisme glo-balitzador qualifica sense miramentsd’«aldea»!). Hi ha qui en xifra a l’en-torn de tres mil1. Alguns altres diuenque n’hi ha entre sis mil i set mil2. És adir, en el segle XXI hi ha unes tres oquatre mil llengües que no sabem siexisteixen o no. M’esglaia que ningú nose’n sorprengui. Hem girat el full delmil·lenni sense haver-ne fet ni el míniminventari. Com a empresa global, real-ment, seria de pa sucat amb oli.Qualsevol auditoria ens col·locaria enuna situació més que incòmoda. Quinaimpressió ens produiria una empresaque no fes cap balanç dels actius? I sien el balanç presentés un desajust queoscil·lés entre 3.000 i 7.000 unitats,quina credibilitat ens mereixerien elsgestors? Quin futur es podria esperard’un organisme com aquest?

Però hi ha una altra qüestió queencara és tant o més greu. Quan mol-tes ciències i arts semblen haver arribatal cim, tant que fins i tot en algun cases parla del «final», continuem sensetenir una teoria satisfactòria del que ésuna llengua3 i, a l’hora d’aplicar-ne elscriteris definitoris, ens movem amb ungrau d’imprecisió increïble. Aquest fet–a part de tenir més inconvenients, queja veurem més endavant– no ajudagens a aclarir el panorama de les llen-gües existents. Els criteris lingüísticssovint es confonen o són suplantatsper uns altres de caire polític, econò-mic, cultural o quantitatiu. Això equivala dir que si un sistema lingüístic té unestat modern al darrere, un grup socialpotent, un moviment cultural presti-giós o un nombre de parlants impor-tant, serà considerat una llengua ambtots els ets i uts acadèmics. En cas con-trari, passarà a habitar els llimbs de lesllengües sense estatus reconegut. No

Amb aquest article i elsque el seguiran, l’autorvol reflexionar sobre lasituació d’amenaça enquè es troben un grannombre de llengües delnostre planeta, sobreles implicacions que laseva desaparició tindriaen diversos àmbits dela nostra existència isobre els motius pelsquals aquest fenomenes va produint d’unamanera tan inexorablecom si lenciosa (o, pot-ser, si lenciada?).

El segle de la grancatàstrofe? (I)

Marcel Fité

L’extinció d’una llengua, per remotaque sigui, per immune que sigui a l’èxito a la difusió històrico-material, és lamort d’una visió única del món.

George Steiner

1 Veg. Jesús Tusón, Lingüística, p. 51 (ed. Barcanova).2 Veg. http://www.sil.org/ethnologue/.3 Veg. Jesús Tuson, «Ensenyar llengua, ensenyar humanitat», Escola Catalana, núm. 374, p. 9.

cal dir que aquesta confusió terminolò-gica dificulta i quasi impossibilita latasca d’inventariar les llengües d’unamanera científica i rigorosa.

Amb tot, definir d’una manerasatisfactòria què és una llengua o béconèixer el nombre de les existents enl’actualitat podria ésser considerat unproblema relatiu i fins i tot menor si nofos que moltes de les llengües actualses troben clarament en perill d’extin-ció. Els sociolingüistes ens informenque només el 5 % tenen més d’unmilió d’usuaris. El 50 % no arriben adeu mil i el 25 % en tenen menys demil. Un tant per cent elevadíssim –un80 %, segons Tone Skutnabb-Kangas–estan greument amenaçades d’extinciódurant aquest segle4. Aquesta grancatàstrofe cultural –i dissortadament ésobvi que no exagero qualificant-la així–no sembla preocupar pas gaire els mit-jans de comunicació. És evident que elmanteniment d’aquestes llengüesdepèn en gran mesura de l’interèssocial que el problema sigui capaç dedesvetllar. I a la vista dels fets emdemano si aquest interès hi és real-ment, més enllà d’unes capes sensibilit-zades molt minoritàries.

L’interès que sentim per les coses delmón va molt estretament lligat a larepresentació interna que cadascú se’nfa. Per això he pensat que seria bo desaber quines són les representacionsque actualment tenim de les paraulesllengua i llenguatge. I esbrinar per quinscamins ens han arribat. Un punt de par-tença podria ser l’estudi de les defini-cions més bàsiques i usuals. Estic segurque han d’haver tingut un paper molt

important a l’hora de dissenyar i de fixarel mapa semàntic que n’hem interiorit-zat. El seu pes –a l’escola, en els mitjansde comunicació i en la societat en gene-ral– ha d’haver estat enorme i fins i tot,segurament, decisiu. Sospito que estracta d’unes definicions excessivamentesquemàtiques i vagues, amb tots elsavantatges de comoditat i inconvenientsd’imprecisió que aquest fet comporta.Intueixo que ens trobem davant la pri-mera pista amb vista a aclarir les causes

i el grau de la confusió lingüística quesembla caracteritzar aquest tombant desegle en què ens trobem.u


t r ibuna

No sabem ni elnombre exacte dellengües del món;segons les fonts,n’hi ha entre 3.000

i 7.000

Segons algunsexperts, un 80 %de les llengüespoden desaparèi-xer durant aquest

segle

Dibuix: Eduard Oliva

4 Els experts, però, discrepen sobre els ritmesque seguirà l’extinció. Els més pessimistescreuen que durant el segle XXI en desapareixeràun 90 %. Els optimistes, en canvi, rebaixenaquesta xifra al 20 %. En allò que sí que estand’acord és que el nombre de llengües en estatanèmic és molt gran i que l’amenaça de mort ésla més imperiosa i veloç de totes les que se sapque hagin existit en la història.


s intaxi

Les gramàtiques exposen, més omenys detalladament (els diccionaristambé, peròsegle d’una manera méssuccinta), les diverses funcions delpronom feble hi, representant d’uncomplement del verb o element queen completa la significació.

L’esquema següent es podria con-siderar prou vàlid:

I. Com a representant de comple-ments circumstancials de lloc:

[1] Si avui no puc anar a casa seva hianiré demà.

[2] La sala és molt petita: no hi cabenmés de cent persones.

II. Com a representant de comple-ments d’objecte introduïts per les pre-posicions a i en:

[3] Si vam signar uns acords ens hihem d’atenir.

[4] No parla mai de la Marta però hipensa contínuament.

III. Com a representant de comple-ments introduïts per les preposicionsamb i per:

[5] Una vegada vaig conèixer una po-etessa i m’hi vaig casar.

[6] Vull dir que no s’hi encaparri,mossèn Llorenç, pel natural d’en Jordi(Josep Pous i Pagès, La vida i la mort d’enJordi Fraginals ).

IV. Com a representant de comple-ments circumstancials de manera:

[7] Abans anaven molt de pressa: arano hi van tant.

[8] Abans ho escrivien tot a mà: enca-ra hi escriuen les invitacions.

V. Com a representant d’un comple-ment predicatiu:

[9] L’Eugènia duu els guants blancs:també els hi duu la Roser.

VI. Com a representant de certs com-plements datius:

[10] Tothom feia el que volia però eldirector no hi donava cap importància.

[11] Anaven a poc a poc i jo m’hi vaigacostar pel darrere.

[12] Si la secretària et demana els do-cuments els hi dones.

En aquest darrer cas [12], lesgramàtiques, d’una manera mésneutra o més cauta, s’estimen mésde dir que hi és la forma que reves-teix el pronom datiu li quan coinci-deix amb un altre pronom feble detercera persona.

VII. Formant una unitat lèxica amb elverb:

[13] A casa no hi havia ningú.[14] Enceneu el llum, que no m’hi

veig.[15] No hi és tot, pobret.

Ara: no podem pas esperar que lesgramàtiques (ni encara menys els dic-cionaris) ens indiquin tots els casos enquè és absolutament imprescindiblel’ús de la partícula hi com a represen-tant pronominal d’una cosa (d’un sin-tagma) dita abans i que no es volrepetir. Hi ha molts casos, in dub -tablement, en què la correcció gra-matical no permet prescindir del pro-nom, en què la seva omissió atemptagreument contra el nostre sistemagramatical. N’hi ha d’altres en què laseva omissió equival a expressar unaidea més general, més absoluta, mésimprecisa que la que convindria enaquell cas. I n’hi ha, de casos, bé calconvenir-hi, en què si no volem con-fessar la nostra vacil·lació hem de dirque depèn d’una interpretació sub-jectiva del sentit de la frase. Potser elstres casos es podrien exemplificar dela manera següent:

[16] Volia anar a l’Ateneu però no vaigpoder. *Aniré demà.

[17] No vaig fer ús de la paraula per-què no tenia res a dir.

[18] El local era tan ple que no [hi] vanpoder entrar.

L’exemple [16], hi convenim tots,és absolutament inadmissible. En el[17] la frase no tenia res a dir té unvalor absolut: no hi tenia res a dirseria l’equivalent de «no tenia res aobjectar a la proposta». I en el tercercas, l’ús o l’omissió del pronom po-dria dependre del punt de vista enquè se situava el parlant.

Actualment, i no solament en lallengua parlada, podem observarcasos escandalosos d’omissió del pro-nom hi (o de la substitució indegudaper un altre pronom), com el de l’e-xemple [16], o com el de l’home deltemps de la televisió, que ens informasovint que Ahir va haver moltes tem-pestes arreu de Catalunya.

Però també hem de parlar del cascontrari, com a resultat inevitable dela llei pendular: la nostra insistència apredicar contra l’oblit del pronom hiemmena fatalment al seu ús indegut,tant en casos en què la solució ade-quada consistiria a prescindir de qual-sevol mena d’anàfora, com en casosen què la frase s’hauria de resoldreamb un altre pronom.

En els exemples següents, no sem-bla gaire agosarat afirmar que l’omis-sió del pronom assenyalada amb unasterisc [*] és totalment inadmissible.

[19] En aquesta ciutat no *ha d’ha-ver ni una unça de droga (W. P.McGivern, La gran onada calenta, «Lacua de palla», p. 105).

[20] Hi ha llocs on aquesta proliferacióde vies de trànsit, submergides sota lesvoreres, converteixen la zona en unamena de scalextric que no *s’adiu gens(Avui, 28.V.89, p. 38).

[21] Quan la Montserrat Roig emdiu que el que hauria de fer és tornar aescriure El dia que va morir Marilyn jo*em nego en rodó (Lletra de canvi,núm. 22, p. 17).

[22] Sovint es creen infrastructuressense discutir-ne el futur ús o la utilitatreal o el contingut que *es donarà.(Cultura, Quarta època, núm. 1, p. 31).

[23] El procés va tenir les seves llacu-nes, entre altres coses perquè el romanti-

Sobre l’omissió indeguda i l’ús abusiu del pronom «hi»

Albert Jané


cisme que *va dir la seva a casa nostra vaser el del cantó més carca (Diari deBarcelona, 20.I.90, p. 10 ).

[24] M’encantaria donar-li una bonalliçó. –Si és bona, capità, no *tinc capinconvenient [L’enigma Gaudí, Maimés,p. 10].

[25] D’acord amb l’opinió pública, im-posà el comandament militar únic. Foch li[sic] demanà i Clemenceau *accedí.(Valentí Puig, L’home de l’abric, p. 66).

[26] No sabem què passa després.Encara que *intervingui la policia, la pistadels oïdors es perd [Avui, 14.V.99, p. 72].

[27] Ara a Barcelona comença a*haver-ne de molt bones (Avui,30.VIII.99, p. 44).

En els exemples següents és una altrapartícula pronominal que ocupa ellloc del pronom hi:

[28] Li vaig dir que era un brau, i quesegurament devia haver servit sota el granNapoleó. *Ho va convenir1 (ProsperMérimée, La Venus d’Illa, p. 90).

[29] Maria Rius comparteix l’opiniómolt estesa entre els professionals del fetque els editors, de dibuix, no *n’entenenres [sic] (Diari de Barcelona, 2.V.89, p. V).

[30] Per «épater» ens vam inventarallò de la «Gauche Divine», però nosaltresens *en fèiem un tip de riure (Lletra decanvi, núm. 22, p. 28).

[31] Et diu res, però, tot això?Gairebé que no. Hauràs de *dormir-ho.És a dir, si és que aquesta nit pots arribara aclucar l’ull (David Godis, Brigada noc-turna, p. 50).

[32] De totes les potències, França erala que *en tenia més interès i la que esta-va disposada a anar més lluny (L’Avenç,núm. 230, p. 63).

És clar que en tots aquests exem-ples hauria calgut recórrer al pronomhi en lloc de en i ho. Notem, a més,en l’exemple [29], l’ús de res en llocde gens. La solució correcta, doncs,hauria de ser no hi entenen gens (talcom diu la bona gent: els pagesos, elspastors, les mestresses de sa casa, elsfusters, els teixidors). Pel que fa a [31]recordem el memorable parlament del’avi Mauva, de El rem de trenta-qua-tre, de Ruyra, que acaba dient:«Anem, Saura: dormiu-hi. Preneuconsell des capçal!»

Encara podríem afegir-hi casoscom els següents, que són de datiuinanimat (que mereix, certament, unestudi més detallat), en què, moltprobablement per influència del cas-tellà, s’ha recorregut als datius li iels en lloc de hi:

[33] Sí, no està malament [el menjar]...Jo *li hauria posat una mica més de sal(Goscinny i Uderzo, L’endeví, p. 28).

[34] Ho constata, amb certa estupefac-ció moral, sense *donar-li elevació tràgica(Valentí Puig, L’home de l’abric, p. 53).

[35] Ell no donava cap importància ales «originalitats» personals dels alts cà-rrecs, però sí que *els en donaven elsfranquistes (Manuel Ortínez, Una vidaentre burgesos, p. 89).

Cal observar queen l’exemple [33]tenim més aviat uncomplement locatiu(al menjar ) que nopas un datiu, enca-ra que la fronteraentre els dos com-plements no sem-pre és prou precisa.Ana litzat com unlocatiu, però, enca-ra amb més motiuhi convindria hi enlloc de li.

Els casos d’ús in-degut del pronom hiperquè duplica unaltre terme gramati-cal, habitualment unterme relatiu, és adir, els casos de hipleonàstic, es pot dirque ja són banals.Repe tidament com-batuts, el menys-preu amb què moltsescriptors i publicis-tes consideren lesnormes gramaticals fa que apareguiconstantment en la lletra impresa.

[36] ... S’organitzava com un nucliintegrador del negoci i de la família, enel qual *hi participaven parents consan-guinis, afins i espirituals... (L’Avenç,núm. 199, p. 17).

[37] Pere Pruna va patir una crisi per-sonal que el va portar a recloure’s al mo-nestir de Montserrat on va *deixar-hi unaobra mural considerable (Avui, 25.XI.98,p. 42).

La coincidència on hi, tan usual,no sempre és pleonàstica, car hi hacasos en què cada pronom té un an-tecedent diferent:

[38] Vas clos de terrissa amb una peti-ta escletxa per on hom pot ficar-hi mone-des, que difícilment poden treure’s sensetrencar-lo (DGLC, «guardiola»).

És ben clar que l’antecedent de onés escletxa, i l’antecedent de hi és vasclos de terrissa.

Així mateix, no existeix pleonasmeen tots aquells casos en què es potconsiderar que el pronom hi s’ha lexi-calitzat, és a dir, s’ha integrat en elsignificat del verb, com és ara en elcas de haver-hi:

[39] Vam passar per un carrer on [o enquè] hi havia molta gent.

En els exemples següents, l’úsincor recte del pronom hi semblaobeir clarament a la preocupació deno incórrer en la seva omissió, car estracta de construccions artificioses,en què creiem observar l’aplicaciómaldestra d’unes normes gramaticalsmal apreses:

[40] Vània, no m’escoltes. Et dic que jano me’n vaig: *m’hi quedo (Barcelo-Tripp.Soviet Zig Zag, p. 43).

[41] ... Quan sereu davant la mevaVenus no hi haurà manera *d’arrencar-vos-hi [Pròsper Mérimée, La Venus d’Illa,p. 34].

[42] Encara que aquelles cames, aquellesexquisides cames i els malucs, no m’interessa-ven ara, Sherman no *hi podia apartar els ulls(Tom Wolfe, La foguera de les vanitats, p. 26).

s intaxi

No costa gaire d’adonar-se queen l’exemple [40] cal, simplement,prescindir del pronom hi, i que en elsaltres dos s’hauria de substituir pelpronom en.

Com hem dit, les funcions que elstractats gramaticals assenyalen peral pronom hi són molt clares, però,com en d’altres casos, són unes nor-mes que no s’han d’aplicar maid’una manera mecànica, sense con-siderar quin és l’ús de la llengua real(volem dir de la llengua real que noha patit la interferència del castellà,és ben evident). Dit altrament, hi hacasos en què l’ús més genuí consis-teix en l’elisió habitual d’aquest pro-nom i, fins i tot, el rebutja decidida-ment. Examinarem, a continuació,aquestes possibilitats en construc-cions amb dues de les funcions atri-buïdes al pronom hi : els circums -tancials de lloc i els complementsd’ob jecte preposicionals.

Els circumstancials de lloc

En general, el pronom hi indicauna circumstància de lloc quan estracta de l’indret de què parlem o onhi ha aquell de qui parlem, és a dir,allí o allà. Per això construïm habi-tualment amb el pronom hi les fra-ses amb el verb anar, i sense, lesfrases amb el verb venir:

[43] El dia que hi vagis avisa’m.[44] De moment no ha vingut. Potser

no vindrà: no ve pas cada dia.

Però si bé podem afirmar que elverb anar, en el sentit de «traslladar-se a l’indret de què parlem o on estroba aquell de qui parlem», exigeiximprescindiblement el pronom hi; encanvi, venir (el verb, podríem dir, desentit contrari) no sempre el rebutja.Determinar en quins casos l’admet voldir escorcollar l’ús de la llengua i fer-ne una relació que mai no podríem dirque fos total. Vegem-ne uns quantscasos que tenim anotats:

[45] Amb en Jordi Vila i en Joan Agutens reuníem a l’antic cafè Oro del Rin, alcostat del Coliseum. En dèiem la «penyadel Lloro». A vegades hi venien altres per-sones, com l’Albert Jané2, per exemple.(Joan Colomines, El compromís de viure,p. 228).

[46] Després, perquè vaig acudir al’acte sense saber gairebé de què es trac-tava ni quina gent hi assistiria. No conei-

xia ni de vista una bona part dels senyorsque hi vingueren (Salvador Espriu, textd’una carta a Joan Colomines inserida enl’obra precedent, p. 231).

[47] Si veiessis les gresques que devegades fem amb ella en sortint de tea-tro! Et dic que n’hi ha per a llogar-hi ca-dires! En fi: ja ho veuràs! Vine-hi, algunanit! (Narcís Oller, La febre d’or, MOLC,vol. II, p. 96).

[48] Va dir que vindria a les sis, peròno hi va venir: va venir a les set.

[49] Va dir que vindria dijous però nova venir, va venir dissabte.

Notem que en els dos primersexemples el pronom hi que acompa -nya el verb venir té com a antecedent

la indicació d’un indret on es trobavael parlant, no en el moment de parlar(o d’escriure) sinó en una altra ocasió.En l’exemple [47] hi ha una certa ideade companyia en l’ús del pronom hi,el qual hi equivaldria a «amb nosal-tres, a fer gresca». Generalitzant més,po dríem dir que el pronom hi acom -pa nya el verb venir en frases en quès’indica el fet habitual d’acudir al llocon es troba el parlant, quan aquestlloc ha estat indicat explícitament. Encanvi, en l’exemple [48] hi és mésaviat l’anàfora d’un complement detemps: a les sis.

Caldria, però, preguntar-se: perquè resolem l’exemple [48] amb elpronom hi i l’exemple [49] sense?Perquè aquest és l’ús que conei-xem, que hem detectat en la llen-gua viva, i escau, ara, afirmar queno ens hem decidit a donar aquestsexemples sense abans haver-loscontrastat amb l’expressió de diver-sos parlants de llenguatge genuí,refractari a les interferències foras-teres i depurat, encara, amb l’estu-di i la reflexió. És, doncs, en moltscasos, l’observació de l’ús genuí,amb tot el risc que comporta, allòque ens ha de resoldre l’alternançaentre la indicació anafòrica d’un

complement de lloc per mitjà delpronom hi o la seva elisió.

Així, a part el fet general ja indi-cat (idea de llunyania amb pronomi idea de proximitat sense) és mésaviat l’ús que resol la presència ol’omissió del pronom hi en cons-truccions amb els altres verbs demoviment, com anar-se’n, entrar,sortir, tornar, arribar, passar, etc.En tot cas, cal excloure decidida-ment la idea segons la qual el fet dedisposar, en el nostre sistema ex-pressiu, d’un pronom feble com hique representa la designació delloc, no ens permetria de sobreen-tendre mai aquesta designació. Elsexemples següents, que creiem quesón de la llengua real, il·lustren lanostra afirmació.

[50] M’esperen a casa a les nou. Pertant, amb el vostre permís me’n vaig.

[51] No havies de ser a l’Ateneu? –Arame n’hi vaig.

[52] Hi havia tanta gent que no s’hipodia entrar.

[53] No entris que no s’hi cap [dit perun que és dins a un que és fora ].

[54] Qui ha dit això, si és valent, quesurti!

[55] Ja l’he llegit, aquest llibre. Hi surtmolta gent coneguda: hi surto jo i tot.

[56] Acaba de tornar del Canadà. Diuque hi vol tornar l’any que ve.

[57] Té, ara arriben els teus germans.[58] Si hi van a peu no hi arribaran

mai.[59] Pel camí vell? Ja no s’hi passa: tot-

hom va amb cotxe, ara.[60] Pel camí vell? No passaràs pas:

entre esbarzers i bardisses ha quedat im-practicable.

Observem, en l’exemple [53], l’úsdel pronom hi amb el verb cabre i laseva omissió amb el verb entrar. Nocreiem que hi hagi cap parlant de lanostra llengua d’expressió genuïnaque sobreentengui la designació delloc (és a dir, que ometi el pronomhi ) amb el verb cabre. En canvi,aquest mateix parlant no hi recorreràmai amb el verb entrar en el cas quehem assenyalat explícitament: unque, de l’interior estant d’un lloc,s’adreça a un que és fora. Així, enaquesta circumstància *No entrisque no es cap correspon al llenguat-ge que ha patit una interferència (ailas!, avui tan usual) i *No hi entrisque no s’hi cap és una frase d’algúque és conscient de l’existència del


s intaxi

No s’hipassa:

tothompassa per la

carretera

nostre pronom i no desaprofita capocasió d’usar-lo (sempre que hipensa, és clar).

Hi ha d’haver, no en dubtem, méscasos en què el pronom hi acompan-ya el verb sortir.

Assenyalem, només, que ésusual parlant de llibres, novel·les,obres de teatre, pel·lícules, etc.,tant si és qüestió d’intèrprets comde personatges: parlant d’una pel -lícula, tant direm que hi surt SofiaLoren com que hi surt el generalPrim.

Qui sap si algú no estarà d’acordamb els exemples [59] i [60]. Però elnostre coneixement del llenguatgereal, que hem comprovat una pila devegades, al llarg dels anys, ens fa afir-mar que, parlant d’un camí, No s’hipassa vol dir que la gent ha deixat depassar-hi, i No es passa significa quela vegetació o les esllavissades l’hanobstruït.

Anàlogament, amb verbs d’accióamb els quals expressem allò quefem en un lloc determinat un cop hihem arribat, o indicat prèviament,l’ús ens ha d’ensenyar si la repre-sentació anafòrica d’aquesta desig-nació locativa és normal i, en algunscasos, imprescindible, o bé és mésaviat artificiosa, com a conseqüèn-cia o resultat de l’aplicació mecàni-ca d’una norma gramatical.

En els exemples següents, l’ússembla rebutjar decididament la in-tervenció del pronom hi, el qual,tanmateix, sempre hi fóra «gramati-calment» justificable com a anàforad’una designació de lloc esmentadaabans.

[61] Me’n vaig al lavabo a rentar-meles mans.

[62] Vés a l’Institut i demana pel se-cretari.

[63] No en tinc ganes, d’anar al’Ajuntament: em fan esperar massa.

[64] És un restaurant molt agradable:serveixen molt bé.

[65] No pot anar bé, aquella empresa:el personal no està per la feina.

[66] Es va quedar a casa a escombrar ia treure la pols.

En canvi, en els exemples indicatsa continuació no es pot prescindir delpronom hi, o no se’n pot prescindirsense una alteració o generalitzaciódel sentit de la frase:

[67] Passa molta estona al lavabo,aquest noi! Vols dir que no hi llegeix el diari?

[68] Es renten les mans a la cuina.–També me les hi rento jo.

[69] És un lloc molt humit: l’altra ve-gada hi vaig agafar un refredat.

[70] Què et semblen aquestes flors,aquí dalt? –No m’hi agraden.

[71] Si he estat mai a Darnius? Hi vaigfer el servei militar.

[72] Va néixer a Barcelona el 1910 i hiva morir el 1990.

[73] Li va semblar un bon negoci i hiva posar tots els estalvis.

[74] És una empresa molt arriscada: hideixaran la pell.

[75] És un barri d’oficines: hi viu moltpoca gent.

[76] El pis és bonic, però no m’hitrobo bé.

[77] Em noto una cosa estranya a l’o-rella: no sé pas què hi tinc.

[78] És el més antic de la casa: fa tren-ta anys que hi treballa.

És útil de comparar l’exemple[61], sense pronom, amb els exem-ples [67] i [68], amb pronom, que esjustifica per raons d’èmfasi o focalit-zació. Així mateix, és fàcil de veureen alguns d’aquests exemples, com[70], [72] i [76], que l’omissió delpronom no originaria pas una inco-rrecció gramatical sinó un canvi designificació, que seria aleshores devalor més general.

Considerem, finalment, els exem-ples següents:

[79] Abans he de passar pel despatxdel gestor a deixar-hi uns papers.

[80] Hi ha de ser, a l’armari, però nol’hi he sabut trobar.

[81] Demà a la tarda seré al despatx:t’hi esperaré fins a les vuit.

[82] És un restaurant molt agradable:s’hi menja molt bé.

[83] Vas a l’Hospital? Si vols, t’hiacompanyo.

[84] És una plaça molt bonica, amb unsarbres que hi fan una ombra esplèndida.

[85] Si vas a l’Ateneu potser hi tro-baràs la Marta.

No creiem que l’ús del pronom hisigui objectable en cap d’aquestsexemples. Però al nostre entendretampoc no seria objectable la sevaomissió, perquè no crearia cap ambi-güitat ni alteració o generalització delsentit, ni aniria contra cap ús esta-blert. Notem que, en fer aquesta últi-ma afirmació, ens referim, pel que faa l’exemple [80], al segon pronom: nol’hi he sabut trobar. En canvi, la su-pressió del que inicia l’exemple, Hi hade ser, seria una incorrecció del totinacceptable, i aquesta mateixa inac-ceptabilitat contribueix a demostrar laflexibilitat que afecta els altres exem-ples d’aquest grup. Així mateix, apropòsit de l’exemple [81], és oportúde comentar que avui són molt habi-tuals frases com T’hi esperem o Us hiespero, amb què es clouen invitacionsa actes, festes, presentacions, etc. Nohi tenim pas res a objectar. Ara: l’o-missió, en aquestes frases, del pro-nom hi no hauria de ser consideradacom una imprecisió del seu significatni com un atemptat contra la propie-tat de la llengua.

Els complements d’objectepreposicionals

Hi ha certs verbs que admeten uncomplement d’objecte (és a dir, nocircumstancial) introduït per una d’a-questes tres preposicions; a, en i de.Els complements introduïts per lesdues primeres d’aquestes preposi-cions, a i en, són susceptibles d’ésserrepresentats pel pronom hi (així comels altres es poden representar pelpronom en ). Ara: això no priva quealguns d’aquests verbs (no tots) espuguin usar amb valor absolut, és adir, sense cap mena de complement.Ha d’ésser un altre cop l’ús, natural-ment, qui ens ha d’indicar quins d’a-quests verbs exigeixen la companyiadel complement (representat per unmot o un grup de mots precedits perla preposició adequada o bé pel seurepresentant anafòric, és a dir, el pro-nom hi ).

Així, deixant de banda la mai noimpossible existència insospitadad’un cas especial no previst ni detec-tat, es pot tenir la gosadia d’afirmarque verbs com atenir-se, negar-se(en el sentit de «dir que no»), acce-dir, renunciar (intr.), acostumar-se,dedicar-se, pensar (intr.), fixar-se ioposar-se no es poden usar ampu-


s intaxi

No es passa:les bardis-

ses l ’han fetimpractica-

ble


tats del seu complement d’objecte. I,doncs, en tots els exemples transcritsa continuació resultaria inacceptablel’omissió del pronom hi:

[86] Hi ha un acord formal i ens hihem d’atenir.

[87] Si em demana que l’acompanyino m’hi negaré pas.

[88] Ho vam demanar, però el directorno hi va accedir.

[89] Tinc dret a una part dels beneficisi no hi vull renunciar.

[90] Els vindrà de nou, però ja s’hiacostumaran.

[91] Compon música, però no s’hi de-dica professionalment.

[92] Sempre li dic que apagui el llum,però no hi pensa mai.

[93] Es veia la mar de bé, però no s’hiva fixar ningú.

[94] Si el president diu que sí no s’hioposarà ningú.

[95] No era pas el primer a parlar-ne:jo m’hi havia referit abans.

Prescindirem, però, del pronom hi,amb el verb fixar-se, en un cas com ésara el següent:

[96] Fixa’t: porta els mitjons de colorsdiferents.

En el mateix cas dels verbs ante-riors es troben algunes locucionsverbals:

[97] El van esmentar, però no hi té resa veure.

[98] Si li diem de firmar el documentno hi tindrà cap inconvenient.

Contràriament als verbs i locu-cions verbals anteriors, n’hi ha que,tot i que admeten normalment uncomplement d’objecte preposicio-nal susceptible d’ésser representatper hi, es poden també usar ambvalor absolut (talment com s’esdevéamb molts verbs transitius: menjar,beure, ballar, tallar, etc.). És el casde verbs com convidar, resignar-se,afanyar-se, arriscar-se, exposar-se,insistir, obligar, reeixir o jugar, dei-xant de banda que alguns d’aquests

verbs, com convidar o obligar, amés del complement d’objecte pre-posicional de què ara fem qüestión’admeten un altre de directe.

Considerem, a continuació, algunsexemples amb aquests verbs:

[99] No faran pas un acte així senseconvidar-t’hi.

[100] Les pèrdues són molt sensiblesperò ens hi haurem de resignar.

[101] Abans d’anar-nos-en ho hemd’endreçar tot, però ens hi hem d’afanyarsi no volem fer tard.

[102] El negoci no és prou clar i no s’hivolen arriscar.

[103] Té por de perdre-ho tot i no s’hivol exposar.

[104] Si ens diu que no, no hi insisti-rem.

[105] Si jo no ho vull fer, no m’hipoden obligar.

[106] Se’n volien desempallegar, peròno hi van reeixir.

[107] Sí que m’agrada jugar a escacs,però no em vaga mai de jugar-hi.

Gosaríem afirmar que en totsaquests exemples el pronom hi és elrepresentant anafòric, com a com-plement del verb, d’una idea ex-pressada anteriorment, i no creiemque cap d’ells pogués ser consideratartificiós. Ara: en quins casos po -dríem suprimir aquesta partículasense atemptar contra la propietatde l’idioma? Potser no tots coincidi-ríem a assenyalar els mateixoscasos, però, segons el nostre criteri,en tots ells llevat dels dos darrers.Que tots aquests nou verbs espoden usar amb valor absolut,sense fer referència a cap antece-dent, és inqüestionable. A més,però, nosaltres considerem que enels set primers exemples no seria,així mateix, inescaient de prescindirdel pronom malgrat que hi hagi unantecedent. I, a aquest propòsit,escau de transcriure alguns exem-ples del Diccionari Fabra:

[108] No hi vaig anar perquè no emvan convidar («convidar»).

[109] És una gran desgràcia però calresignar-se («resignar»).

[110] No hi havia altre a fer que resig-nar-se («altre»).

[111] És inútil que insisteixis: no acon-seguiràs el que demanes («insistir»).

En tot cas, l’ús absolut de totsaquests verbs, no referits a cap ante-cedent, és inqüestionable, com mos-tren els exemples següents:

[112] D’ençà que vaig cessar que ja noem conviden mai.

[113] Són persones que no es resignenfàcilment.

[114] Afanya’t, que tenim el tempsjust.

[115] No són gaire amics d’arriscar-se.[116] Trobo que s’exposen massa.[117] A mi no m’agrada insistir.[118] Aquí no s’obliga ningú.[119] M’importava de reeixir (Jordi

Sar sanedas, Mite del doblatge ).[120] Si feu trampes no jugo.

Convé, segurament, de recordarque centrem les nostres observa-cions en uns quants exemples con-crets que tenim recollits. Hi ha, ésclar, altres verbs d’aquest grup,volem dir susceptibles d’originarcons truccions amb un complementd’objecte representable per hi, que,els uns, no en poden prescindir, i,els altres, admeten d’ésser usatsabsolutament (és a dir, sense com-plement). I és, en cada cas, la co-neixença de l’ús que ens ha de re-soldre aquesta doble possibilitat.Cosa que, naturalment, ha de com-portar, en alguns casos, parers dis-crepants inevitables.

Hi ha altres aspectes, encara,que fan més complex l’ús del pro-nom hi, com és ara la seva fortatendència a la lexicalització, que ésun procés que no ha arribat al ma-teix grau en tots els casos i sobre elqual cal confessar que fa mal de diren quins d’ells ja s’ha realitzat deltot, ja es pot considerar perfet. Pertot plegat, no serà potser fora delloc una futura incursió en l’ús ac-tual d’aquest pronom, que té unpaper tan important i tan complexen la nostra llengua.u

s intaxi

1 Un cas anàleg d’ús del pronom ho en lloc de hi amb el verb convenir el vam observar ja fa una colla d’anys en el text de Primera història d’Esther, deSalvador Espriu (La severitat de les ordenances aconseguí, però, cal *convenir-ho, que els perses cantin unànimes i amb força harmonia ). Vam fer arri-bar la nostra observació a l’amic Francesc Vallverdú, aleshores director d’Edicions 62, el qual la va comunicar a l’autor (aleshores encara vivent), i SalvadorEspriu va autoritzar de bon grat el canvi (convenir-hi en lloc de convenir-ho ) en les edicions posteriors de la seva peça teatral.2 L’autor entén haver d’excusar-se per haver adduït un exemple en què és qüestió d’ell mateix. I demana que hom el cregui si afirma que no ho ha fetper vanitat ni afany de protagonisme: l’atzar ha volgut que aquest text que l’esmenta personalment (d’altra banda, sense cap glorificació especial) fosel que ha trobat per a il·lustrar un ús lingüístic que intenta explicar.


s intaxi

L’expressió acabar amb és pròpia delcatalà o li és impròpia segons quin sig-nificat li donem. La interferència delcastellà (i del francès, llengua de laqual prové aquesta expressió) ens fausar una construcció no genuïna, fontd’ambigüitats i que desnaturalitza eldiscurs propi.

És catalana i, per tant, és bonaquan vol significar quin és o com ésl’acabament que fa alguna cosa. Així,doncs, és ben emprada en els exem-ples següents:

[1] La discussió acabà amb un joc de bufe-tades i bastonades.[2] La novel·la acaba amb un capítol espa-terrant.[3] El partit ha acabat amb un empat atres gols.

La necessitat d’usar únicament aca-bar amb en sentit propi es pot il·lustrarencara amb aquest exemple: Que lamaledicció acabi amb mi! (S. Espriu,Antígona ), on una cosa és que signifi-qui «fineixi amb mi, no passi més enllàde mi» (que és el sentit que hi dónal’autor, encertadament), i una altra,molt diferent, «em destrueixi».

Contràriament, no és català fer ser-vir el conjunt acabar amb significant

donar fi a una cosa, com és el cas de:

[4] La penicil·lina va acabar amb moltesinfeccions.

En català, l’anterior frase significa:

[4 bis] La penicil·lina va originar moltesinfeccions.

És a dir, aquesta frase en català sig-nifica tot el contrari del que significaen castellà, ja que per a ells sí que voldir que la penicil·lina va destruir mol-tes infeccions.

Ha estat repetidament denunciatque el mal ús que acabem d’exposarde la locució acabar amb és ungal·licisme, alhora que un castellanis-me, si la fem servir en els significats defer acabar, posar fi a, eliminar, fercessar, extingir, anorrear, destruir,exterminar, aniquilar, etc.

Però alguna vegada el mal ús hoembolica més. De vegades aquestcastellanisme no introdueix solamentun canvi de significat sinó que esmenja i corca les estructures de lallengua catalana. El titular d’unanotícia del diari fa: «Anguita ordenauna purga a IU per acabar amb lesdissidències». Això en català, vol direl contrari del que pretén Anguita.

Però no n’hi ha prou d’esmenar-ho,per exemple, així: «Anguita ordenauna purga a IU per eliminar les dis-sidències», perquè An guita no voleliminar les dissidències que hi hagipertot arreu, sinó només les d’IU. Caldoncs dir-hi: «Anguita ordena unapurga a IU per eliminar-hi les dis-sidències», on hi significa «les dis-sidències que hi ha a IU».

El mal important que volíem des-tacar és que la locució immodificableacabar amb no ha permès al diarid’intercalar-hi «acabar-hi amb» i lafalta de hi destrueix l’estructura queexigeix el català. A més, la frase«Anguita ordena una purga a IU peracabar amb les dissidències» no solsvol dir en català el contrari del que eldiari pretenia dir-hi, sinó que, catala-nitzant-la introduint-hi el pronom hi,que el català hi exigeix, tampoc noho soluciona; continua tenint el sig-nificat oposat, car en la nostra llen-gua continua volent dir «Anguitaordena una purga a IU per anar aparar a haver-hi dissidències» encomptes del que voldria dir, que és:«Anguita ordena una purga a IU pereliminar-hi les dissidències» o «...per fer-hi acabar les dissidències» o«perquè s’hi acabin les dissidèn-cies», que és la manera normal d’ex-pressar-ho en català.

Ens trobem, doncs, que el caste-llanisme acabar amb ens pren el pro-nom hi (fer-hi acabar), que convé enaquest context, o sia, ens descatala-nitza el text violant-nos les exigènciessintàctiques del català.

A més, direm que en francès lalocució és en finir avec amb el pro-nom en; el castellà, en apropiar-se-la,la despulla d’aquest pronom, el qual,com hi, és anafòric. Es produeix,doncs, en el castellà mateix, una pèr-dua de precisió. I nosaltres, vinga acopiar del castellà.

Per una altra banda, els repertorislèxics catalans, tant els normatius comels descriptius, no recullen pas el valorde acabar amb que denunciem, i elstractadistes que toquen aquest punt hofan per condemnar el gir en qüestió.

«Acabar amb»: quan és bo i quan no ho és?

Jaume Vallcorba i Rocosa

Acabem amb (sí, acabem amb, ensentit propi) uns quants exemples d’úsimpropi de acabar amb (trets d’undiari català):

[5] «Ho afirmà Narcís Serra als funerals delsmorts per ETA: “La societat acabarà amb lagangrena del terrorisme”», frase ambigua,perquè en sentit català propi vol dir que lasocietat tindrà fi juntament amb la gangre-

na del terrorisme.[6] «La Cros té dos mesos de coll per a aca-bar amb les fuites de gas». Que vol dir qued’ací a dos mesos la Cros morirà intoxica-da de gas.

[7] «Un nou atemptat sikh contra un auto-bús acaba amb 40 vides»; notem que, enel mateix diari i el mateix dia, s’hi trobavaaquesta altra frase, amb l’ús propi: «Eldesallotjament de Riaño acaba amb qua-tre ferits». Això demostra que, si volemcontinuar amb la construcció pròpia –cosaque ningú no discuteix– i volem alhora evi-tar ambigüitats, hem de bandejar la cons-trucció impròpia.

Però encara afegim-hi algunsexemples que usen solucions catalanesequivalents al significat del castellàacabar amb.

— Amb donar fi:[8] Mes com Déus agués determenat quedonàs fin a tans mals, ferí’l de malautiacorporal («Diàlegs de Sant Gregori», sego-na meitat del s. XIII, citat per Martí-Moran,Documents..., p.45).[9] ... e puys donà fi a les guerres deFrança e de Castella (doc. del s. XIV, citatper Fabra, «La coordinació...»).

— Amb fer acabar:[10] Els assimilacionistes pretenien fer aca-bar el fet diferencial català.

El català contemporani sovintexpressava aquell franco-castellà aca-bar amb també de la manera següent:

— Amb una oració subordinada,construïda amb acabar-se, la qual éscomplement del verb principal. Posemper cas:

[11] La C.E. proposa que s’acabi (no pas«acabar amb») el monopoli del telèfon a

partir de l’any 1988[12] Cal gestionar perquè s’acabi la gue-rra (en lloc de «per acabar amb la guerra»).[13] Vol contribuir-hi perquè s’acabi (encomptes de «contribuir a acabar amb»)aquest clima de tensió entre mitjans decomunicació i govern.[14] Aquesta sentència ha d’ajudar ques’acabin els conflictes lingüístics (no pas«ajudar a acabar amb els conflictes lingüís-tics»).

Recordem finalment que el signi-ficat que rebutgem de acabar ambl’expressa també algun d’aquellsverbs abans esmentats (fer acabar,posar fi a, eliminar, fer cessar,extingir, anorrear, destruir, exter-minar, aniquilar...).

Les llengües es diferencien nosols per la forma dels mots o simple-ment per la sintaxi estricta, anstambé per la manera pròpia de dirles coses, com és el cas notable delsexemples 11 a 14. De fet hi ha quien traduir del castellà o del francèsresta massa condicionat per la diccióen aquelles llengües i no sap desem-pallegar-se’n i retrobar la maneracorrent de dir-ho en català.

Evidentment, no sols hem deconsiderar inadmissible acabar ambperquè és un flagrant castellanisme,

sinó també perquè es tracta d’ungir que interfereix el sentit normalque ja té la combinació acabar amb,on la preposició té el valor habitualde companyia, coincidència, etc.Així, si diem: «La República va aca-bar amb la guerra civil» (on va aca-bar amb vol dir «va tenir fi en coin-cidència amb»), no és bo que

diguem «La guerra civil va acabaramb la República» (on va acabaramb voldria dir ‘va posar fi a, vaanorrear, etc.’, donant a la preposi-ció amb un valor del tot estrany pera nosaltres).¨


s intaxi

Podem emprar leslocucions genuï-nes «donar fi» i«fer acabar» encomptes de l’es-trangerisme «aca-

bar amb»

acabar amb.. . (?)


lèx ic

La tercera situació a considerar en elsistema lexical referit als cursos flu-vials és la conjunció d’una extensió li-mitada de conca amb una circulacióesporàdica de l’aigua. Amb el ben -entès, però, que aquesta, quan s’es-devé, pot ésser d’una enorme intensi-tat, en funció del règim pluvial propidel clima mediterrani.

Els mots que s’ajusten més aaquests trets són torrent i barranc.Tots dos són alhora hidrònims i orò-nims, és a dir, anomenen el curs flu-vial en si i també la depressió queaquest excava. En general, però, enbarranc predomina el valor d’orònimi, en canvi, en torrent molt sovinttan sols hi és present el valor d’hi -drònim. I és que en el concepte debarranc, hom no pot mai deixar deparar esment en la intensa accióerosiva que exerceixen les seves ai-gües, sovint desbocades, en la prò-pia conca. Els indrets per on passa elbarranc mostren sovint abundànciade roques i timbes i la terra que hiresta es veu aixaragallada. No fa es-trany, doncs, aquest decantamentvers el valor d’orònim.

Segons Coromines, en el concepteactual de torrent se serva intacte elsignificat del seu ètim llatí, el participipresent del verb torrere, torrens –ntis,que vol dir ‘el que es resseca, el que

Barrancs i torrents:cursos fluvials menors (i II)

Carles Domingo

La temporalitat en quès’esdevé la fluènciad’aigua d’un curs fluviali l’extensió de la concasón els dos paràmetresque es tenen en compteper a anomenar aquestcurs d’una manera od’una altra. En aquestarticle s’estudien elsnoms referits a cursosde temporalitat esporà-dica i extensió limitada.

Una típica rambla de la comarca de l’Alcoià

queda eixut’. En efecte, sempre quevols considerar els components se -màntics de la unitat lèxica que és tor -rent és difícil que, en primer lloc, nohi retreguis la intermitència del cor -rent; en definitiva, el fet de l’eixutorhabitual de la llera, més que no pasl’efecte d’excavació que provocaindub tablement la revinguda del tor -rent. A l’esment de tal conseqüènciase sol destinar més aviat el derivat tor -rentera, ‘llit de torrent’, però també‘llarga depressió per on, en temps depluja, passa un corrent d’aigua’.

Si bé barranc i torrent són mots co-neguts arreu del domini de la llengua,el primer, en la toponímia almenys, ésmés usat en el català occidental (si mésno, com més anem cap a ponent omigjorn, més present es fa) i torrent,en canvi, en el català oriental. SegonsMoreu-Rey, barranc hauria penetratpel sud, a través de València, o per l’o-est, a través d’Aragó, en dates relativa-ment tardanes, i hauria anat progres-sant cap al nord-est, substituint-hisovint l’apel·latiu torrent. Mallorca,Eivissa i l’Alta Cerdanya, amb les vallshumides del Gironès i la Garrotxa, són,segons Coromines, els indrets que pre-senten un mínim del terme barranc.

No pertot arreu els barrancs i els to-rrents són cursos d’aigua habitualmentsecs. A la Vall d’Àger, als pobles de laConca Deçà (és a dir, els pobles de laConca de Tremp situats a la dreta de laNoguera Pallaresa; per tant, a l’obagadel Montsec d’Ares) i a les valls forma-des per la serra de Sant Gervàs, els bar -rancs poden portar aigua tot l’any. Aixímateix, els trams muntanyencs delsbarrancs que trobem des del Camp deTarragona a la Plana de Castelló sónbarrancs amb aigua, no sempre inter-mitent, si bé, aleshores, «poca», diuCoromines. I pel que fa a torrent,tenim, per exemple, que a la Baroniade Rialb (Segre mitjà) hom consideraque els torrents sempre ragen, al con-trari dels barrancs, que només ho fandesprés de ploure.

De tota manera, en el significatde torrent sempre hi té un paper ine-ludible la noció de ‘corrent d’aigua’.Ordinàriament, un corrent d’aiguaimpetuós per bé que esporàdic –jaque advé només després d’una plo-guda intensa–, però també qualsevolcorrent característicament abundósd’aigua pot ser anomenat torrent.Torrent, doncs, també és la correntiad’una gran massa d’aigua. Ver -daguer explica dels rius de Bèlgica,en passar per aquest país tornant deRússia, que la gent d’allí, «per més

aprofitar l’aigua, i això que en tenenmés que nosaltres, giren lo torrentquan los convé, o el decanten ab res-closes de pedra o de planxes deferro, d’on no se n’escapa una gota»(«A vol d’aucell»).

Recs i rasesAcí considerarem conjuntament

aquests dos mots, perquè els cursosfluvials menors que anomenen presen-ten comuns els aspectes essencials, demanera que els podríem tenir perfecta-ment per sinònims, si bé les àrees d’úsno coincideixen; de fet, serien el queels lingüistes en diuen geosinònims.

D’entrada, a molts, potser, aquestsmots no els deuen evocar cap acci-dent geogràfic natural. Rec serà asso-ciat més aviat amb el regatge, i rasa,amb assumptes, per exemple, d’anive-llaments, potser com un terme rela-cionat amb la terminologia tècnica dela construcció o pertanyent-hi. Les ac -cepcions topogràfiques de què arafem qüestió es troben, però, ben arre-lades en els indrets on es manifesten;aquests indrets no són pas reduïbles auns determinats àmbits locals ni fins itot comarcals, ans abasten extensionsde terreny considerables i, altrament,la repercussió en la toponímia és moltgeneral i gens defallent l’ús en la parlaviva dels dits indrets.

De fet, les mencions més antiguesque tenim de rec (rego ) no avalen capaccepció relacionada amb el regatge;sí sovint, en canvi, amb el món delsmolins: amb aquesta paraula s’esmen-ta el canal que hi condueix l’aigua. Enels documents de segons quins llocs,però, abunden encara més les accep-cions que identifiquen rec amb xara-gall o rierol. I és precisament aquestadarrera accepció la que trobem avui enels topònims en els quals rec fa d’a-pel·latiu genèric. Hi afegiríem en totcas (si més no, en els indrets on aques-ta denominació es troba més desenvo-lupada) que un rec és un ‘curs fluvialmenor, sovint subafluent, que es ca-racteritza especialment perquè és depoc desnivell’; un curs d’aigua tran-quil, al contrari del potencialment tu-multuós que és el del torrent. El rec deGospineda, a les muntanyes de SantMartí de Sobremunt (Lluçanès), discor -re per una valleta poc abrupta, encomparació amb la vall on desaigua, eltorrent conegut significativament perTorrent de l’Infern. En aquest sentit,cap a les comarques del nord-est, al’Alt Empordà, per exemple, rec s’opo-saria a còrrec, perquè el tret distintiu

d’aquest en fóra precisament el valoroposat, o sia el caràcter rost, o rostà-ria, que en diu Enric Valor.

Diríem que rec com a terme fluvialés propi a Catalunya de totes les con-trades muntanyoses centrals a l’estdel Llobregat. L’interfluvi entre Llo -bregat i Segre sol ser ocupat per rasa,amb un valor anàleg, si bé rec reapa-reix en algun punt escadusser de laSegarra (Torà) i al sud del Solsonès(Pinós). Rec també el podem trobar aTor de Vallferrera (Pallars Sobirà), alscongostos de l’Ebre (rec de Bast –bar -


lèx ic

ranc de Rec de Bast, a l’AtlesTopogràfic de Catalunya– a Garcia, elqual és un curs d’aigua intermitent) ia la Vall d’Albaida (rec del Port ). Per aalguns altres recs, que Coromines re-porta de l’Alcoià i Mallorca, ell mateixno exclou que la paraula provinguid’un ús per a regatge.

Cap al Camp de Tarragona lanoció de rec s’acosta resoludament ala de sèquia, és a dir, a ‘canal de re-gatge’, tal com, per una altra part,defineixen rec els diccionaris conven-

cionals, tant el del IEC com el del’Enciclopèdia.

De fet, el sentit primer de rec, és adir, el sentit de ‘depressió del terreny’que se serva a les zones muntanyosescentrals i del nord-est, no solament tépoc a veure amb el regatge, sinó queés probable que tampoc no es referei-xi a cap mena de flux d’aigua. Pot sersimplement un terme pur del relleu,com ho corrobora, sens dubte, elnom de rec que tenen a la costa deLlevant de Barcelona, i més enllà finsa l’extrem nord, unes depressions lon-gitudinals del relleu submarí que estroben mar endins perpendiculars a lalínia de costa.

En aquest sentit, més de ‘solc’ quede ‘canal de desaigüe’, es deuenhaver de prendre, per exemple, elsrecs de l’Alta Cerdanya, que esmentaCoro mines, els quals caracteritzadient que són torrents muntanyencsd’«enorme desnivell». I potser encaramés la generalització que hom fa alCapcir del nom de rec per a qualsevolde pressió fluvial, tan sols que no siguide les cabdals, que llavors en diuen ri-beres (ribera d’Aude, per exemple), omolt rostes, que en aquest cas deno-minen llisses i es fan servir per a es-timbar els troncs.

La rasa, com hem dit adés, equi-valdria al rec en els genèrics per alstopònims dels cursos fluvials menorsd’unes determinades característiquesen gairebé la totalitat de les contradesmuntanyoses situades a cavall entre elLlobregat i el Segre. L’àmbit d’ús co-mençaria al sud del Cadí i compren-dria l’alt Cardener amb el Segre mitjà,tot el nord-est de la Segarra amb l’al-tiplà de Calaf i a Santa Coloma deQueralt viraria cap a ponent per a es-tendre’s per l’Alt Camp i la Conca deBarberà, si més no fins a Montblanc;al sector central de les muntanyes dePrades l’ús d’aquest mot seria gene-ralitzat.

Hi hauria uns indrets privilegiatsquant a la freqüència d’ús. N’es -mentarem la Vall de Lord, la serra dePinós i en general la resta de relleus delvessant oriental de l’interfluvi Segre-Llobregat situats entre el santuari delMiracle i Santa Coloma de Queralt.També la part de llevant de la Concade Barberà i la rodalia de Valls.

Podríem considerar com a puntsextrems de l’ús de rasa, Mont-roig delCamp pel cantó meridional (rasa delsRucs, rasa del Comú ), Bellmunt delPriorat per la banda oest i Súria deversl’est, amb la rasa de la Bassa i la rasadel Guerxo, que desaigüen al Car -

dener per l’esquerra. Coromines estàconvençut de la presència de rasa,anant cap al nord, fins a Andorra iafirma que al País Valencià, a l’Al -calatén, se’n reprèn l’ús, sense trans-cendir, però, en la toponímia, llevatd’alguna excepció, com és ara la rasade la Palafanga a l’Alcora.

La definició de rasa que fa el mónde la construcció –‘excavació llarga i

estreta que hom fa en el terreny, enfer, per exemple, els fonaments d’unedifici’– pot servir també per a la rasatopogràfica, si bé tot posat a una es-cala més gran. Una rasa és un correntd’aigua que passa pel fons d’un bar -ranc més aviat estret i pregon. Lesrases que baixen de Busa cap alCardener o l’aigua d’Ora són correntsd’aigua que corren en valls llargues iestretes. I les que ho fan en terrenymés o menys pla són corrents que dis-corren pel fons d’una mena de solcs oexcavacions, que són talment trinxe-res obertes al pla. De fet, constituei-xen sovint petits obstacles que cal su-perar amb un considerable puja ibaixa, que diu Coromines.

Una cosa totes les rases tenen encomú: que són, com els recs, cursosd’aigua de pendent escàs. Això entès,és clar, en relació amb el pendís mitjàdels corrents d’aigua anàlegs de la co-marca. Una rasa a Saldes, al peu delPedraforca, no té tant de pendentcom un torrent del mateix indret;però probablement en té més quemolts dels cursos anomenats torrentsd’indrets més plàcids.

Les ramblesEn la toponímia valenciana i de la

conca del Matarranya hom dóna so-vint el nom de rambla als cursos d’ai-gua intermitents i esporàdics que enuns altres llocs solen ser anomenatssimplement rius secs o rieres seques.


lèx ic

«Torrent», mésusat en el catalàoriental, sempresol incloure la

noció de ‘correntd’aigua’, normal-ment impetuósperò esporàdic

Barranc de la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà)

Les rambles presenten com a notacaracterística uns arenys amplis, perentremig dels quals no sol passar gai-rebé mai aigua, si més no superficial-ment; però quan esporàdicament n’hicircula, els sol aprofitar del tot.Precisament l’escampall de còdols detotes mides i grava que mostren, no éssinó un testimoniatge d’aquesta circu-lació convulsa, copiosíssima per béque efímera. És a dir, d’una circulacióque, quan es produeix, sol ser com lad’una revinguda d’aigua.

De fet, el significat originari derambla, d’acord amb l’ètim àrab, és elde ‘areny, sorral’. Areny o codolar, queescau, però, que es trobi en la depres-sió allargassada que marca el canal dedesguàs de tota la contrada. Per això,aviat n’és ampliat el significat al de‘curs d’aigua que tan sols en portaquan plou’. Així mateix, el fet quedugui aigua solament molt de tant entant i, doncs, que s’ofereixi habitual-ment com un lloc ample on poder de-ambular còmodament, sense trobargaire entrebancs, explica la transiciódevers el significat de ‘passeig urbàprincipal’ que té rambla en totes lesnostres viles i ciutats.

De tota manera, el significat encarasense desenvolupar, simplement decodolar o areny, es pot trobar encaraen alguns topònims del País Valencià.Així, per exemple, Coromines reportade Castelló de la Ribera (Ribera Alta)una rambla del Tio Gallego, que diuque no es tracta pas de cap curs fluvial,sinó tan sols d’un determinat sorralque hi ha en un punt concret del llit delriu d’Albaida. L’il·lustre filòleg observa,tanmateix, que en aquestes ramblespeculiars es dóna sempre la conjunciósorral i aigua; al més sovint es tracta decodolars o munts de rocs que tenenaigua a tocar o bé al seu abast.

Tot amb tot, com reconeix el mateixCoromines, el concepte fluvial de ram-bla és el que predomina al PaísValencià, sobretot al nord. En efecte, ésal nord, excavades en el munta nyamdel sistema ibéric, on probablementens toparem amb més cursos d’aiguaanomenats rambles i on, a més, hi hales rambles de conca més extensa. Així,posem per cas, trobem la rambla de laViuda, afluent per l’esquerra del Millars(poc abans de desembocar aquest riu almar, entre Castelló i Vila-real) i forma-da pròpiament per la unió del riu deMontmeló i la rambla Carbonera;aquesta, la rambla Carbonera, davallade la mola d’Ares, i el riu de Montlleóneix a l’Aragó, prop de la frontera, i re-cull les aigües dels estreps septentrio-

nals del Penyagolosa, el cim més alt detot el País Valencià. Tenim així que totun extens rodal intern del centre de laregió de Castelló (que abraça les co-marques de l’Alt Maestrat, l’Al calatén ila Plana Alta) és drenat per aquest con-junt fluvial que és construït, almenys enun terç, per rambles.

De vegades els autors no es posend’acord a atribuir o no la categoria de

rambla a un determinat curs d’aiguade fluència intermitent. Les discrepàn-cies acostumen a ser entre riu i ram-bla. Així, per exemple, i suposem perun lapsus, Coromines esmenta entreles rambles castellonenques la deMont lleó, curs fluvial anomenat deforma inveterada riu, com testimoniatota la documentació que ell mateixaporta en referir-s’hi. I en un cas con-trari tenim el riu de Gallinera, quedrena la vall homònima, contrada si-tuada a la zona de contacte entre laSafor i la Marina Alta. Aquest correntfluvial en la GEC és esmentat com arambla i, en canvi, Coromines, seguintCavanilles, en diu riu.

Tanmateix cal tenir en compte quehi ha més d’un cas de curs fluvial dis-continu, amb trams amb aigua i ambtrams sense: amb trams que és un riu iamb trams que és una rambla. La topo-nímia menor (o, diguem-ho d’una ma-nera més exacta, de detall, perquè noes descuida de trobar nom a tota menad’accidents, ni a aquells que, potser vis-tos de fora estant, semblen ínfims) bensovint reflecteix això perfectament. Així,el curs inicial del riu Gorgos o riu deXaló –un dels riuets que s'obren pas perentremig de les muntanyes bètiquesque configuren el sortint del cap de laNau– és també una rambla, la ramblade Famorca, que diuen a Castell deCastells (Marina Alta).

Apuntem, finalment, que el siste-ma hidrogràfic de la rambla té com aprimer esglaó el barranc. El barranc ésqui li recull l’aigua, i la rambla és elconducte evacuant natural, preparatper a endur-se aquesta aigua directa-ment cap a mar o a un darrer col·lec-tor de més rang, el riu.

Les clamorsL’adequat escorriment de les aigües

superficials és un problema que totaterra plana amb desnivells ínfims ne-cessita tenir resolt si no vol veure’s en-tollada o convertida en aiguamoll entemps de pluja. A les nostres planes deponent –si més no al Segrià i a laLlitera– abans, aquest entrebanc s’ar -ranjava aprofitant els cursos fluvials na-turals que hom anomena clamors.

Aquest nom al·ludeix directamenta la remor clamorosa que hi fan les ai-gües quan hi passen tumultuosa-ment, cosa que sol sovintejar enèpoca de pluja. Perquè, incerts peròúnics col·lectors en una gran extensióplana, forçosament, ni que la plujasigui minsa, el cabal d’aigua, que alfinal s’hi aplega, arriba a ser molt co-piós. Aclarim que les clamors notenen cap més font d’alimentació quel’aigua de pluja.

L’horitzontalitat gairebé absolutadel terreny fa que sovint llur concaquedi poc definida i el llit fluvial pocmarcat. Arran de tot plegat, actual-ment han quedat desnaturalitzadesen gran part pel desenvolupament in-tens de les xarxes de regatge, amb laproliferació de sèquies i de canals dedesguàs. Fins i tot la clamor més fa-mosa, la clamor d’Almacelles, clamorAmar ga o simplement la Clamor, avuidia és aprofitada parcialment per a re-collir l’aigua sobrant del canald’Aragó i Catalunya. Actualment, diuJoan Tort, sembla més un col·lector deles aigües de reg, obert artificialmententre els camps, que no pas un cursd’aigua natural.

Val a dir, però, que a les terresd’Urgell ja d’antic hom entén també perclamor ‘l’eixugador (eixaugador ) o vallpracticat per a eixugar l’aigua excessivadels camps’ o, fins i tot, ‘el punt per onsurten les escorrialles dels recs’.

Abans de les transformacionsagràries actuals, no cal dir, però, queles clamors no devien passar tan de-sapercebudes. L’any 1305 Jaume II enva triar una, la d’Al macelles, per a ferde partió termenera entre el Regned’Aragó i el Principat de Catalunya.

Els reguersA les planes àmplies de ponent els

col·lectors naturals de les aigües su-perficials són coneguts, així mateix,amb el nom de reguers. En aquestsentit, reguer concorre amb clamor,però clamor és un mot tan sols de lapart de plana situada més cap a po-


lèx ic

Actualment alPaís Valencià,«rambla» sugge-reix la conjuncióde sorral i aigua

nent i, en canvi, reguer ja el podemtrobar als confins amb la Segarra.Reguer, però, és un mot polisèmic,una paraula que presenta diversos sig-nificats. De fet, és un terme presenten la toponímia de totes les terres deldomini de la nostra llengua; que noindica, però, una identitat ni cap ana-logia clara entre els llocs que el tenenper nom. Es pot dir reguer, posem percas, des d’una sèquia fins a un torren-tet per on passa poca o molta aigua,des d’un prat situat en lloc aigualós aunes peces de conreu que siguin deregadiu, des del xaragall d’un conreuerosionat per l’aigua a una petita vall.Una cosa, tanmateix, tenen en comútots aquests indrets heterogenis quehom ha convingut a dir-ne igualmentreguers : la incidència de l’aigua, siaperquè hi és present o en són un con-ducte, sia perquè si són com són ésperquè hi ha intervingut.

Doncs els reguers que ara ens inte-ressen són els que fan de conductesnaturals per on s’acorruen les aigüesd’un determinat paratge. En el cas delsreguers urgellencs són cursos fluvialson l’aigua circula esporàdicament (enrealitat, tan sols quan plou), però senseque s’hi pugui atorrentar, car l’escàsdesnivell no ho permet. Per altra part,el pagès de vegades els utilitza per aevacuar-hi l’excés d’aigua de regatgeque podria entollar els conreus.

Els reguers de contrades més hu-mides poden dur sempre aigua. Així,si més no, ho assegura Coromines perals reguers pirinencs i pre-pirinencs.

Alguns dels cursos fluvials nascutsals altiplans segarrencs, en arribar al’Urgell perden el nom que fins ales-hores havien dut i hom passa a ano-menar-los simplement reguer. Així,per exemple, el riu d’Ondara o deCervera esdevé lo Reguer tan sols enendinsar-se per la plana. La qual cosaindica, altrament, que en aqueststrams finals es perd la percepció d’a-quests cursos d’aigua com a determi-nants d’una conca fluvial, esvaïda defet en les vastituds indiferenciades deles planes ponentines.

En toponímia el genèric reguer so-vint el trobem sense determinatiu,només amb les formes de l’article mas-culí, el o lo. Com si, en el ventall d’in-drets de cada terme o àmbit de deno-minació a anomenar, de reguers n’hihagués generalment tan sols un, tal-ment com si aquest equivalgués alcol·lector general de tot el terme, delsquals i amb aquesta categoria és nor-mal que solament n’hi hagi un. Nosempre és així, però, i es pot donar elcas que dintre un mateix terme hi hagimés d’un curs fluvial, fins i tot potserpròxims, que mereixi aquest nom. Nocal dir que aleshores hom recorre alprocediment habitual de diferenciar

topònims anàlegs, d’afegir a l’apel·latiugenèric un determinatiu. Així, perexemple, al terme d’Ivars d’Urgelltenim relativament a prop el reguer deMontsuar i el reguer del Bullidor.

CòrrecsAmb aquesta paraula al nord-est

del Principat i més enllà de l’Albera sónanomenades les conques dels torrentsquan són estretes i pendents, o també,potser d’una manera més precisa, lespetites valls encaixades i rostes que l’e-rosió excava en el flanc d’una munta -nya. Com veieu, còrrec és un mot quepertany bàsicament al lèxic dels acci-dents del relleu; és, doncs, un orònim,si bé fa referència a un tipus deprimitdel relleu, no a un relleu per elevació,sinó per depressió. Ara bé, és un relleuque no és sinó per obra del curs d’ai-gua que, si més no quan plou, circulapel seu fons. Res no impedeix, doncs,que el nom de còrrec pugui estendre’sa anomenar per derivació tambéaquest mateix curs d’aigua. Amb laqual cosa còrrec es pot definir secun -dàriament com el curs fluvial que baixapel fons d’un solc o barranc obert enun pendent molt rost.

Aquest mot de còrrec, al lloc onés viu el sentireu sempre, segonsCoro mines, amb o oberta, no amb o


lèx ic

La famosa clamor d’Almacelles (Baix Cinca)

tancada, com solen proposar els dic-cionaris habituals. Això tant al nord-est del domini de la nostra llengua,com hem dit adés, com a les terresde l’Ebre, on aquest mot reapareix.En aquesta zona, però, el significatde còrrec no és ben bé el mateix.Com si hagués caigut sota la influèn-cia de escórrer i escor ranc, es fasinònim de xaragall, és a dir, ‘el cursfluvial menor inicial’.

Els xaragallsCom diu el Costumari català que

hem retret al principi, si els rius sóncom els troncs, les rieres com lesbesses en què aquests troncs d’arbrees migparteixen i els torrents comles branques, els xaragalls no ensón sinó els branquillons. És a dir, lamés petita manifestació d’aiguaacorruada (tanmateix, el curs d’ai-gua inicial); en resum, el primer aco-rruament d’aigua que es produeixdamunt el terreny.

Com passa en molts dels termesd’aquesta família, xaragall tant potser considerat un hidrònim com unorònim; n’hi ha una accepció quepodríem dir «seca» i n’hi ha una de«molla». Tant pot designar els ‘solcsoberts en els vessants de les munta -nyes per on baixen les aigües de lapluja torrencial’ com els ‘correntsd’aigua que hi circulen aleshores’.En principi, un corrent intermitentd’aigua que, quan es produeix, ho fad’una manera precipitada, saltantfins i tot en cascades efímeres sis’escau; així, si més no, és com esmanifesten els xaragalls per anto-nomàsia. Ara bé, el nom de xaragalles pot estendre a reguerons o esco-rrancs formats en indrets de pocdesnivell, és a dir, en llocs que, quans’hi activa la circulació d’aigua,aquesta circulació no hi pot pasésser gaire revinguda. Massó iTorrents, en «Croquis pirinencs»,fins i tot en diu xaragalls dels petitscorrents d’aigua de fluència lentaque s’amaguen sota l’herbei espèsdels prats aigualosos de l’alta mun-tanya, és a dir, dels escorrancs de lesmolleres, aiguals o feners.

De tota manera el nom de xara-gall per a un corrent d’aigua solsuggerir ímpetu torrentós en lafluència, del qual ímpetu cal espe-rar, per força, uns efectes erosiusprou intensos perquè puguin passardesapercebuts. Això sí, sempre ambel benentès que aquesta fluència

del xaragall només es manifestaquan plou.

L’acció erosiva del xaragall pothaver estat tan intensa que, al ter -reny, s’hi pot haver excavat talmentcom un petit barranc. Aquests xara-galls tan desenvolupats poden arri-bar a tenir nom, un nom compost to-ponímic, on xaragall fa de genèric ihi ha un determinatiu individualitza-

dor per a distingir dels altres aquestxaragall concret.

D’aquests xaragalls amb nom,Coromines n’ha trobats a l’oest delMontseny, per tot el Moianès, i tambéa Mallorca (aquí més aviat a les zonesde plana). Personalment n’hem trobatal Vallès, a la rodalia de Castellar delVallès (xaragall de Fuió, xargall delsPins ).

El mot xaragall presenta nombro-ses variants: aragall, argall, xargall,saragall, sargall, aixergall, etc.

Aragall, que seria la forma pri-mitiva, es troba a la Segarra i terreslimítrofes i al nord del Berguedà. Esdevia haver usat bastant més ençà,perquè toponímicament el trobemfins i tot a prop de Barcelona i enca-ra a l’Em pordà. Per exemple, un delscims més alterosos, més importants,de les serres d’Ordal es diu la Creude l’Aragall.

Argall és propi de devers on con-flueixen els grans rius de ponent, deles poblacions Mequinensa, Nonasp,Menàrguens…

Xargall es troba al Moianès i alVallès.

Saragall i sargall són formes prò-pies de les Balears. El primer deMallorca i sargall de Menorca.

Aquesta forma, sense la vocal me-dial, la trobem també al Maestrat i,encara, més cap a migjorn.

Finalment, aixergall i aixeragalles troben devers la regió de l’Ebre.La e de la segona síl·laba postula

que el verb hauria de ser transcrit ei-xaragallar més que no pas aixaraga-llar, com surt en tots els diccionaris.La e de la segona síl·laba s’hi hauriatraslladat des de la primera, que nofóra sinó el prefix llatí ex. Aquest ex-s’hau ria adjuntat a aragall en for-mar-se el verb, talment com de ermsurt eixermar, o de orb, eixorbar.¨


lèx ic

Un «xaragall» ésun corrent inter-mitent d’aigua quees produeix d’unamanera precipita-da, saltant fins itot en cascades

efímeres


lèx ic

Hem observat un cert ús, sobretotrecentment, d’aquest mot amb el sen-tit de «norma, regla, conducta». Estracta d’un mot –fins ara ben inusualen català– que coincideix amb el cas-tellà, però que és inexistent en lesaltres llengües. Tot i que cal semprecomprovar-ho, sabem per experiènciaque, en casos semblants, aquest fetsovint indica que el terme en qüestióno és genuí. És lògic, doncs, que sos-pitem de la bondat d’un mot que sem-bla adventici, que ha estat introduït defa poc en la nostra llengua i quenomés existeix en castellà. Cal ésserprudent abans d’admetre’l i analitzar-ne detingudament l’origen. Això és elque fem tot seguit.

Diguem en primer lloc que el motpauta té l’origen en el llatí pacta, pluralde pactum. Segons els diccionaris caste-llans, és un mot usat des d’antic per areferir-se a les ratlles horitzontals marca-des en un paper que fan de guia enescriure. Per això, del paper així ratllatse’n diu papel pautado. Doncs bé,modernament ha pres, a més, el sentitgeneral abans indicat de «norma, guia,etc.»; i és a partir d’aquest ús en castellàque ha entrat recentment en el català.

Mirem ara què en diuen els diccio-naris catalans. Inexistent en el Dic -cionari general de Pompeu Fabra, fouintroduït en el DGEC com a castellanis-me, amb diverses accepcions: «Ratlla oconjunt de ratlles horitzontals que ser-veixen de guia per a escriure», «full depaper amb ratlles impreses», i tambécom a sinònim de pentagrama. I ensentit figurat equival a «norma, guia,model». El DIEC accepta el mot i elbeneeix, però li suprimeix la marca decastellanisme (com fa sempre en casossemblants, aspecte que ja ha estatprou comentat i criticat ), amb la qualcosa no dóna cap indici sobre la bon-dat del mot. Segons el DCVB i elDiccionari etimològic i complementaride Coromines, en català pauta i deri-vats són castellanismes clars. Aquestdarrer diccionari és ben contundent:«Pauta pres del castellà, on el pluralpacta esdevingué per via sàvia, migpopularitzat, pauta [1475], que partint

de la idea de ‘lleis, textos legals’ i pas-sant per ‘norma’, prengué el sentit de[...]». I tot seguit afegeix: «En català noés mot genuí, que val més substituirper un ratllat, i, en sentits més abstrac-tes, per norma o canemàs; pautar esdeia i es diu reglar, i també es podriadir un reglat, que potser fóra l’expres-sió més còmoda i inequívoca». Doncs,segons Coromines, no és justificable encatalà el mot pauta en cap dels sentitsque ha pres en castellà.

Ara només ens cal veure què fanles altres llengües en què el mot no hiés. Si consultem els diccionaris d’equi-valència per a veure com tradueixen elmot castellà pauta en el sentit abansindicat, trobem: per a l’italià, modello,regola, guida, norma; per al francès,règle, modèle, norme; per a l’anglès,norm, guide, model.

És evident, doncs, que el llatí pactanomés va donar pauta en castellà; enles llengües restants el mot és inexis-tent, com també ho és en la nostra llen-gua. En català aquest mot solaments’explica com a castellanisme, i bastantmodern. És, doncs, un mot sense captradició, que creiem innecessari. Noveiem, per tant, gens clar per què hemd’admetre pauta en català. És, a més,injustificable com a forma culta, per-què, si de cas, aquesta fóra pacta, atèsque pauta es una forma exclusiva delcastellà, indocumentada en català. Peròtambé hem de rebutjar aquesta formasàvia pacta en català, perquè la llenguaja disposa de diverses alternatives i noens cal cap llatinisme, que sempreresulta superflu i artificial en un casaixí1. Efectivament, si, en el sentit figu-

rat, totes les llengües diuen norma,regla, guia, etc., nosaltres tambépodem fer exactament igual i prescindirdel mot pauta.

Doncs si, d’acord amb Coromines,aquest mot no és genuí per a indicar lesratlles marcades en un paper i, a més, niens cal ni, de fet, l’hem hagut demenester mai, per què l’hem d’accep-tar ara en català? I pel que fa a l’ús figu-rat modern per extensió, és prou clarque només té sentit en castellà que ja elté com a mot antic de la llengua.Contràriament, en català, en què no ésun mot autòcton, aquest ús per exten-sió és impossible, i, per tant, l’admissióen la nostra llengua no té cap justifica-ció si no és com a castellanismemodern. Potser algú pot pensar que pera aquesta accepció moderna, atès l’ús,es podria acceptar; però, si ja tenim elstermes indicats com a alternatius i capde les llengües restants no l’ha admès,per què ho hem fer? És ben evident quel’admissió d’aquest mot en català no éssinó una concessió a l’entrada d’un motforaster innecessari, mot que en la nos-tra llengua sols és explicable per la pres-sió i la interferència del castellà. I, d’al-tra banda, també es ben evident queles altres llengües, en què no es presen-ta aquesta situació, el mot pauta nosolament no l’han admès, sinó que niels ha passat mai pel cap. Doncs nosal-tres, que no el necessitem per a res, bépodem fer tal com fan totes les altresllengües i prescindir-ne.

En resum, sembla prou clar que encatalà hem de rebutjar el mot pauta entots els sentits.u

1 En una altra ocasió parlarem de la introduccióde llatinismes innecessaris en català.

Sobre el mot «pauta»

Lluís Marquet

Una manera desaber si un mot ésgenuí és mirant quèfan les llen güesromàniques. En elcas del mot «pauta»,es tracta d’un caste-llanisme.


lèx ic

Darrerament es nota una tendènciadel castellà, que provoca el correspo-nent mimetisme en el català, a cons-truir amb la preposició a una sèrie decomplements regits que tradicional-ment, almenys en català, han anatamb de. Exemples correctes (per ordrealfabètic de termes regents):

— contradictori de: unes tesiscontradictòries d’unes altres (no «unestesis contradictòries a unes altres»);

— cosit de (en sentit figu-rat i indicant matèria ambquè quelcom se suposa«cosit»): una serraladacosida de túnels (no «cosidaa túnels»). En canvi: cosir algú apunyalades (indicant acció ambquè quelcom se suposa «cosit»);

— diferent de: unes cir-cumstàncies molt diferents de lesactuals (no «molt diferents a lesactuals»);

— escapar de: escapar de totcontrol (no «escapar a tot con-trol»);

— fer cas de: ells no fan casdel seu pare; no fan cas del calen-dari (no pas «ells no fan cas al seupare; no fan cas al calendari»).

Conseqüentment, la prono mina lit -zació és amb el pronom feble adver-bial en, que pot anar, això sí, acom-panyat d’un li o un els com a datiuspossessius: ells no li’n fan cas (dialec-talment, ells no n’hi fan cas; no «ellsno li fan cas»); ells no en fan cas;

— fer cas omís de: vosaltres feucas omís dels nostres consells (no «feucas omís als nostres consells»);

— fer esment de: també es potfer esment de tal altra circumstància(no «també es pot fer esment a talaltra circumstància»);

— olor de: olor de gas (no «olor agas»; en aquest cas, la prep. a consti-tueix pròpiament un gal·licisme,

denunciat també per la normativacastellana);

— por de (especialment, tenirpor de): tenir por dels enemics (no«tenir por als enemics»); creix entrela població la por d’un bany de sang(no «la por a un bany de sang»). Arabé, s’ha de reconèixer que pot haver-hi contextos en què la prep. de gene-ri ambigüitat (p.e., la por dels ene-mics: ¿la que hom té envers els ene-mics, o la que els enemics tenen?; en

el primer cas, el valor del de s’ano-mena de genitiu objectiu, i en elsegon, de genitiu subjectiu), cosaque hi justifica l’ús de la prep. a: lapor als enemics. Paral·lelament,també es pot admetre la pronomina-lització amb els datius.

— rebuig de: es va acordar elrebuig de la seva proposta (no «elrebuig a la seva proposta»);

— repàs de: cada dia faig un repàsde la premsa (no «cada dia faig unrepàs a la premsa»; però sí que éscorrecta una frase com Donarem unarepassada al menjador, que hi hamolta pols );

— simètric de (o amb): una figurasimètrica d’una altra, o amb una altra(no «una figura simètrica a una altra»);

— temor de (cf. por de );— treure profit de: treure profit

dels anys (no «treure profit als anys»).

Semblantment, s’han de construiramb de (no amb a ) les locucionsmodals de dos (p.e., un secret de dos )i, en general, de gust (p.e., que vagi degust; riure de gust; he vingut molt degust a saludar-vos; menjar de gust;venir [una cosa] de gust; càrrega degust, no pesa )1. També la loc. preposi-tiva entorn de (no «entorn a»; cf. Elcatalà / 2, p. 168).

I encara, notem que és impròpiala preposició a després d’alguns ter-mes comparatius, com:

— major i menor (p.e.: «Tal cosaés major a tal altra, o menor a talaltra», per Tal cosa és major que talaltra, o menor que tal altra );

— preferir + infinitiu (p.e.:«Prefereixo perdre diners a trair elsmeus ideals», per Prefereixo perdrediners que [no pas] trair els meusideals );

— igual + nexe + demostratiu opossessiu (p.e.: «Dos triangles igualsa aquest», per Dos triangles iguals

que aquest; «La teva corbata és igual ala meva»2, per La teva corbata és igualque la meva ). En canvi, és correcteigual a quan va seguit d’un altre terme(p.e.: Dues quantitats iguals a una ter-cera són iguals entre elles [ex. delDGLC]. No hi ha cap home igual a unaltre home [ex. del DLC3]).u

(Extret del llibre Observacions crítiquesi pràctiques sobre el català d’avui / 1, pp. 45-47)

Significats impropis de la preposició «a» regida

Josep Ruaix

1 Exemples trets del DGLC, del DLC i del DCVB. Aquest darrer diccionari, en canvi, enregistra el refrany «menjar a gust, i vestir a I’ús». El DCC, a l’hora dedonar l’equivalència catalana de la loc. cast. «a gusto», distingeix entre el significat ‘con gusto’, que resol amb de gust (p.e., he pagat molt de gust ), iel signifïcat ‘bien’, que resol amb a gust (p.e., trobar-se a gust ). Nosaltres, però, no trobem justificada la distinció i limitaríem encara més l’ús de «agust», que ens sembla poc genuí. Sí que existeix, per contra, la locució prepositiva a gust de (p.e., fer una cosa a gust del consumidor ).2 Aquest exemple és del DGLC, diccionari que, en aquest punt, creiem que s’equivoca. De fet, el DLC3 posa aquest exemple: Un vestit igual que el meu.

Faci cas omís delsveïns


lèx ic

Avui ens fixarem en la diferència entredos adjectius usats molt sovint: gran igros grossa. I si ens hi hem de fixar ésper causa de la interferència del cas-tellà, idioma que no distingeixaquests dos adjectius, i això fa quegran eixampli el seu àmbit d’ús en de-triment de gros. Vegem-ho.

Gros significa «que té un volumfísic (tres dimensions) considerable», ino pas unes dimensions considera-bles. Sempre que ponderem la magni-tud tridimensional relativa d’un cos(volum) diem que és gros; altrament,si només ens fixem en una dimensió,o en les tres dimensions vistes des dedintre (és a dir, la capacitat), diem queés gran. Vegem-ne exemples:

[1] Va agafar un pot gros de pinturafosca.

[2] En el plat principal hi podia haveruna amanida de patata amb uns trossetsde bacallà o dues boles grosses i farino-ses amagades sota una capa de prunes.

[3] El peix gros es menja el menut.

Hem d’evitar que gran ocupi el llocque pertoca a gros, en les oracions an-teriors; per tant, en aquestes frases nohem de dir un pot gran ni un peix gran.

Gran significa «que excedeix lamida ordinària o usual pel que fa a di-mensions superficials, intensitat, im-portància, edat, quantitat», però noes refereix mai a volum. El farem ser-vir sempre que no sigui possible em-prar gros. Vegem-ne exemples:

[4] Jo era assegut a la seva dreta a lasala gran (de dimensions superficials o decapacitat).

[5] Va dir-ho amb gran parsimònia(d’intensitat).

[6] Pere Calders era, senzillament, ungran escriptor (d’importància)

[7] El Marcel només hi veié una donagran que davallava per l’altra vorera ambel carret d’anar a comprar (d’edat ).

[8] Va exigir a la Corona Aragó que fesuna aportació més gran als recursos delrei (de quantitat).

Així, en català parlem d’una casagran (no pas grossa ), ja que novolem dir que la casa sigui volumino-sa, sinó que és gran en extensió o ca-

pacitat. Igualment diem que uncotxe és gran (vist per dins), que unabarca és gran, que un llit és gran...Però sí que diem una pedra grossa...En molts casos, però, cal tenir encompte que podem emprar aquestsdos adjectius amb significacions di-ferents: un dipòsit gran (fixant-nosen la capacitat) i un dipòsit gros (fi-xant-nos en el volum).

Cal esmentar, tal com fan els dic-cionaris, que gros sovint pot tenir unsignificat figurat; així, podem parlarde tenir la veu grossa (voluminosa),de tocar la grossa (el premi més volu-minós) o d’una grossa suma de diners(una suma de diners molt volumino-sa). Un altre exemple de sentit figu-rat és: Els entrebancs són tan gros-sos que sols el català podia veure’samb cor per a saltar-hi per damunt.Així, doncs, ens hem de fixar en allòque volem dir per tal d’aplicar-hil’adjectiu correcte.

Deixant això de banda, quan apli-quem gran a persones o animals ha-bitualment ens referim a l’edat: Norecordava que el teu fill fos tan gran!El poble s’ha fet més gran i vol millo-rar. Era una dona molt gran. De fet,molt sovint, com en el darrer exem-ple, s’usa com a eufemisme per abandejar el mot vell –a. Cal distingir iusar convenientment els mots, cartots sabem que un gran home (im-portant) no és el mateix que un homegran (d’edat) ni tampoc que un homegros (robust).

Gros ve de la paraula llatinaGROSSUS, que ja en llatí volia dir‘gruixut’ o ‘gras’; també deriva delmateix mot llatí gruix. En català, però,gros és aplicat a qualsevol cosa d’unvolum considerable (gruixuda envolum), mentre que gruix és aplicatnomés a la tercera dimensió d’un cos(diferent de la llargària i l’amplària).Vegem, en l’exemple següent, que unllibre no gaire gros pot ésser moltgruixut i un llibre no gaire gruixut potésser molt gros:

[9] Aquest llibre és molt gruixutaquest llibre és molt gros.

El contrari de gran és petit, i elde gros, menut o xic. Analitzemaquests dos mots. Petit, que provédel mot del llatí vulgar PITTITUS, haassolit un ús molt general, contrapo-sat a gran. Tenim molts testimoniat-ges de l’ús de petit, durant l’edatmitjana, en tots els cinc grans dia-lectes de la llengua, malgrat que,posteriorment, a les comarques demigjorn la concurrència de xic n’harestringit molt l’ús i la vitalitat (so-bretot aquests darrers segles).

Menut, que prové de MINUTUS –A–UM, participi passiu de MINUERE(‘disminuir’), es fa servir paral·lela-ment a gros, referit a volum, malgratque en algunes contrades se n’eixam-pli o se’n disminueixi més l’ús. Podemadonar-nos fàcilment de la relacióentre gros i menut amb la frase se-güent: «Qui vena peix menut dins laciutat, no gos triar... del cove o panerque aurà per vendra sardina ne saytógros ne menut, ans tot aquell peixque haurà comprat en gros, haja avendre tot mesclat, gros ab menut»(bans barcelonins de 1365-72).

Un cas que sembla confirmar la re-lació existent entre gros i menut ésl’antonímia entre comprar (o vendre )a l’engròs i a la menuda.

Si ens interessa de fer servir unallengua precisa, capaç d’explicar totsels detalls de la realitat que ens en-volta, cal que sapiguem usar en cadamoment el mot més adequat. Per aixòhem de distingir gran-petit i gros-menut; altrament perdríem unespossibilitats expressives que són prò-pies del català.u

«Gran» o «gros»?

David Casellas

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A


lèx ic

En el número 35 de la nostra revistahi ha un interessant article del bonamic senyor Albert Jané intitulat «Elsquatre tractaments del català» queconté una part polèmica, ço és, ladedicada al plural de vós (p. 35), laqual comença dient: «Un dels incon-venients del tractament de vós ésque no té un plural prou clar (... )»

Doncs, jo diria que vós sí que enté un, de plural ben clar, que el se -nyor Jané no esmenta: vosaltres.És cert que vós pot tenir altresplurals menys clars, i és cert quetot això mereix un estudi acurat;però, de moment, puc afirmar queel plural de vós és vosaltres, tal-ment com el plural de nós ésnosaltres; i faig aquestes afirma-cions basant-me en la Crònicade Jaume I, la qual conté moltsexemples d’això que dic.

Ho vull Il·lustrar tan sols ambdues citacions, tretes d’aquestaCrònica. Una amb el vosaltres coma plural de vós, i una altra amb elnosaltres com a plural de nós.

–Primera citació (capítol 47).Sapiguem que Jaume I tracta sem-pre els seus barons de vós, i mai noels tracta de tu; referint-se a ells,diu:

«... Molt som pagats d’aquestpensament que nós veem fer avosaltres, e per ço que nós hihajam a fer no romanga» (la cursi-va de vosaltres és nostra).

–Segona citació (capítol 147).Sapiguem que Jaume I, quan parlaen primera persona, fa servir sem-pre el nós, i que quan tracta el reide Navarra no empra altra expres-sió que el vós; doncs bé, quanparla en primera persona del plu-ral, essent els subjectes ell i el reide Navarra, diu:

«... Ben sabets vós, Rei, quenosaltres Reis no llevam més d’a-quest món, quan ve a l’hora de lamort sinó sengles Ilençols» (la cur-siva de nosaltres és nostra).

Jo faig servir sovint el tractamentde vós, i puc fer-ho perquè en conecel plural; altrament, no el sabria ferservir.

El problema de fons de la qüestióés que són molts els temes gramati-cals que els llibres de gramàtica cata-lana ometen sistemàticament, i eldels tractaments és un de tants.

Vull aprofitar la petita discrepàn-cia amb l’amic senyor Jané com apretext per a retre-li l’homenatgeque es mereix com a estudiós nota-ble de la nostra llengua.u

El plural de «vós» (i de «nós»)

Alexandre Ribó

Fundada el 1886

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56


El món d’Internet és un món immensen el qual hom pot trobar de tot. La do-cumentació sobre llengües no n’és capexcepció. Només cal que anem a qual-sevol cercador o base de dades que hiha a la xarxa per a adonar-nos-en.

El dilema que podem tenir en voleraconseguir informació sobre una llen-gua subordinada és el terme empratper a anomenar-la: llengua minoritza-da (terme connotat) / llengua mino-ritària (terme no connotat)1.

La preferència per l’ús no conno-tat de llengua minoritària és unaconstant a la xarxa. Però hi podemtrobar algunes excepcions com les pà-gines realitzades en àmbits on hi hauna llengua subordinada. Un bonexemple és la següent adreça d’unapàgina web escocesa feta en gàidhlig(Scottish Gaelic) que té una versió enanglès en què empra els dos termes:<http://home.t-online.de/home/F.Josef.Stauf/minor.htm ><http://www.korrika.net/castellano/fo-roaurki.htm> és un fòrum de sociolin-güística que conté documentació sobrellengües minoritzades com: Las lenguasminorizadas de España, Fran cia y

Portugal o Las lenguas minorizadasante la globalización, de Patxi Juaristi iAndoni Barreña, membres de laComissió Tècnica de l’Informe sobre lesLlengües del Món de la UNESCO.<http://biblioteca.udg.es/fl/aucoc/min_link.htm > (links d’autras lengas mino-risadas ) ens proporciona enllaços a pà-gines escrites en occità, gal·lès, català,gaèlic escocès, lucà, salentí, còrnic, etc.Hi podem trobar enllaços catalans clas-sificats per temes: llengua i literatura,mitjans de comunicació, institucions,partits polítics, universitats, esports, in-formàtica, música i poesia, empreses ialtres. Cal dir que es decanta per l’úsde llengua minoritzada.<www.eblul.org/galleg/default-fr.htm> (Bureau européen pour leslangues moins répandues) és una pà-gina institucional de la ComissióEuropea que abasta tant llengüesminoritàries, com minoritzades, comno territorials2: «The Bureau’s gene-ral aim is to promote the autochtho-nous lesser used (regional, minorityand non-territorial) languages of themember states of the EuropeanUnion and the linguistic rights of

mit jans de comunicac ió

Llengua minoritzada i llenguaminoritària a Internet

Joan Florit Amengual

L’autor ens convida anavegar per tot depàgines d’In ter net onpodem trobar in for -mació sobre el termeminoritzat o minoritariaplicat a les llengüesde les nacions senseestat. Les noves tec -no logies són, sensdubte, una bona mane-ra de conèixer –i d’es-tablir-hi lligams– altresllengües amb unescaracterístiques i unalluita semblants a lanostra. Alhora, tindremocasió d’observar comles llengües amb Estattracten amb poca esti-ma les dominades.

1 Però què entenem per llengua minoritzada o minoritària? Realment són dos termes equivalents o no? Per a respondre a aquestes preguntes cal llegirles paraules de Cotano (2000: 21-22) que ens aclareixen prou bé aquests adjectius. Per a ella no són sinònims, però tampoc no són excloents: «La socio-logia actual aplica l’adjectiu minoritzat a aquelles llengües que, malgrat ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona, veuen restrin-gits els sues àmbits i funcions d’ús en un territori determinat a causa d’unes condicions socials específiques. En canvi, l’adjectiu minoritari, més genèrici aplicable a grups molt diversos i heterogenis, es reserva per a designar aquelles llengües que disposen d’un nombre de parlants numèricament reduïten un context determinat; des del punt de vista de la implantació social de la llengua és un terme poc precís.» Però cal fer una passa més per a acabar-ho d’entendre. I les paraules que ho fan possible les trobam en Bibiloni (AA. VV.), 1999: 63-64), on podem llegir que el terme de llengua minoritària«sovint és un rètol inadmissible, perquè conté una trampa: l’associació de dos elements que sempre ens volen vendre com a constituents d’aquella con-dició: llengua de pocs parlants i llengua inservible». Ell considera que l’expressió llengua minoritzada mostra que la seva situació és deguda a una «accióque té subjecte i objecte i que és fonamentalment aquesta acció la clau de la minorització». A més, ens introdueix un rètol nou, el rètol llengua subor-dinada, en què «es focalitza el fet de la subordinació i es prescindeix del tot de referències quantitatives». D’aquests tres termes ell tria el darrer, a mésde decantar-se cap a l’ús de l’expressió llengua minoritzada.2 Vegeu Carme Junyent, La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. (Octaedro, Barcelona)


those who speak these languages.One of the Bureau’s goals is to defi-ne legal frameworks that could beapplied to authorities at all levels -the European institutions, the States,the regions, etc. - in order to gua-rantee all citizens belonging to a lin-guistic minority all of the servicesthey need to develop and use theirlanguage in everyday life.» Hi tro-bam les darreres resolucions de laComissió sobre Temes Lingüístics.Visitau «Information générale sur leslangues moins répandues de l’UnionEuropéenne»; hi trobareu detalls in-teressants sobre el català.http://globegate.utm.edu/french/topics/native.and.minority.lang.html (French & Native MinorityLanguages in France). Només calfer una ullada als enllaços queens ofereix per a veure que sols hiha una l lengua a l’Estat francès:la l lengua francesa. La restatenen tractament de categoria in-ferior, són l lengües minoritàries,dialectes i patois.<http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/minority.html>(Minority/Endangered LanguagesLinks) ens ofereix enllaços de llen-gües minoritàries3 i de llengües enperill d’extinció. <http://www.sil.org/ethnologue>(Summer Institute of Linguistics ) fauna classificació geogràfica de lesllengües per àrees i per països (es-tats), per noms i per famílies lin-güístiques. En cercar català allò queens trobam és: catalan-valencian-balear i catalan-rousillonese dialect

of catalan-valencian-balear. On esmarca més la diferència és a<http://www.smo.uhi.ac.uk/saog-hal/mion-chanain> (European mi-nority languages), que inclou elvalencià com a llengua diferent delcatalà4.<http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/ichel.html#Redbook >(UNESCO Red Book of Endan -gered Languages). Fa una classifi-cació de l lengües ja mortes, dellengües en perill d’extinció i dellengües més o menys estabilitza-des. La UNESCO inclou el catalàcom una llengua que té una saluttan ferma com el francès o l’es-panyol5. Informa que tan sols ésen peri l l l ’Algherese Catalan.Segons aquest informe, la gentjove de l’Alguer aprèn el català al’escola però no en fa ús. A s -senyala que la gran majoria delsparlants saben e l cata là , peròreben moltes inf luències de l ’ i -ta l ià i del sard.<http://www.ilovelanguages.com>(iLoveLanguages). Catàleg de recursos aInternet sobre llengües: lliçons de llen-gua en línia, traduccions per xarxa, pro-gramari i informació sociolingüística.<http://www.uoc.es/euromosaic>(Euromosaic )6. Projecte que té elseu origen en una convocatòriade la Direcció General XXII de laComissió Europea per tal de dis-senyar un projecte de recerca quedefineixi la situació de les l len -gües minoritàries de la Unió Eu ro -pea, atesa la manca de dades fia-bles que hi havia sobre aquesta

qüestió. L’in forme Euromosaic vaser elaborat per l’ Institut deSociol in güística Catalana (Bar ce -lo na), el Cen tre de Re cher chesur le plurilinguisme (Brussel·les) iel Research Cen tre of Wales(Bangor). Fa una classificació deles l lengües minoritzades a Eu -ropa, per estats i per l lengües.Podeu trobar-hi enllaços d’infor-mació general sobre aquestesllengües.

Les pàgines web en l lengüesd’Estat (espanyol, francès, italià ianglès) usen el terme de l lenguaminoritària associat a l lengua re-gional, sobretot en les publica-cions de les institucions de laComunitat Europea.u

BibliografiaBOIX, E.; VILA, F. X. Sociolingüística de

la llengua catalana, Ariel, Barcelona 1998.COTANO, A. Les llengües minoritzades

d’Europa, Ed. 3i4, València 2000.AA. VV., El català. Un debat a finals

del segle XX, La Busca edicions, Barcelona1999.

JUNYENT, Carme, La diversitat lingüísti-ca: didàctica i recorregut de les llengüesdel món, Octaedro, Barcelona 2000.

PITARCH, Vicent, Control lingüístic ocaos, Bromera, Barcelona 1996.

TUSON, Jesús, Mal de llengües: a l’en-torn dels prejudicis lingüístics, Empúries,Barcelona 1999.

3 Vegeu Jesús Tuson, Mal de llengües: al’entorn dels prejudicis lingüístics (Empúries,Barcelona).

4 Vegeu Vicent Pitarch, Control lingüístico caos (Bromera, Barcelona).

5 Hem de recordar el recurs del governcentral contra la llei de comerç del govern deles Illes Balears que obliga els comerços aatendre el consumidor, quan ho desitgi, enllengua catalana.

6 Vegeu Miquel Strubell, «Societat iNomalització Lingüística», dins El català. Undebat a finals del segle XX (Barcelona, LaBusca edicions, pp. 10-30).

mit jans de comunicac ió


amics i mestres

Fou deixeble de Jaume SerraHúnter, Jordi Rubió i Balaguer,Joan Petit i Pompeu Fabra.Durant la guerra civil fou oficiald’artilleria de l’exèrcit republicà.Quan s’acabà, hagué de viure enla clandestinitat amb un nomfals: Sr. Grau (el del seu cunyat).Pey fou un dels impulsors delFront Nacional de Catalunya idels Estudis Universitaris Ca -talans clandestins, juntamentamb Josep Palau i Fabre.

Pel que fa a la seva obra, tresanys abans del diccionari deTeide havia publicat amb EmiliVallès un Diccionari de sinònims.Anteriorment havia treballat enl’enciclopèdia Alexis i tambéhavia fet nombroses traduccionsde llibres de literatura i de dis-seny industrial de l’alemany alcatalà i al castellà.

Actualment, i des de feia unsdotze anys, anava avançant elDiccionari temàtic –així l’anomenavaell–, i calculava acabar-lo abans d’unsquatre o cinc anys. La seva mort haestroncat la seva obra –que esperemque sigui acabada– i ha deixat un buitimportant pel que fa a la lingüísticacatalana. Amb aquesta entrevista, fetaara fa tres anys, espero retre homenat-ge a un home injustament oblidat ique fou per a mi Mestre i amic.

Des de ben petit ja us vau interes-sar pels vocabularis, oi? Des de l’e-dat de dotze o tretze anys...

Exacte. L’adolescència és aquellmoment en què et comences a formarintel·lectualment. Va venir el momentde les lectures i vaig començar a llegirels grans autors catalans: Ruyra,Bertrana, etc. Jo em trobava amb unaquantitat de paraules que no coneixiai que no utilitzàvem en el vocabulari decasa. Quan trobava una paraula quedesconeixia, preguntava al meu oncle,que era pintor, què volia dir. I ell emdeia: «Busca-ho al diccionari.» I el dic-cionari típic, que encara conservo iestà desfet del tot, era el LarousseIllustré, tot i que també consultàvem,

de tant en tant, la primera edi-ció de l’enciclopèdic Salvat.Aquest diccionari tenia uninconvenient: era del 1908 itenia una ortografia no norma-tiva, no fabriana, en cara. Totaixò amb un am bient i unesganes de recollir les paraules i desaber-les. Però n’hi havia tantes!I ho feia amb una missió: pensarque el dia de demà seria unescriptor. D’altra banda, quantenia tretze anys vaig passar l’es-tiu al Pont de Suert, i allí vaigdescobrir el fenomen dialectal isinonímic. I vaig començar a bus-car paraules: la sargandilla, lavolandreta... i a anotar-les. I ales-hores em sorgí el següent pro-blema: Totes aquestes paraulesque arreplegava, com les posavaperquè les pogués trobar quanles necessités? D’aquí va venir laqüestió de la classificació deparaules. Més endavant vaig

descobrir la classificació decimal de lli-bres, i vaig intentar una classificaciódecimal de paraules... però no me’nvaig sortir. En primer lloc, tenia el pro-blema de les paraules abstractes.Segonament, cal dir que la classificaciódecimal té un màxim de nou subordi-nacions a un tema determinat. I hi haparaules ge nèriques que tenen, en lasegona jerarquia, molt més de nousubordinacions. Vaig mirar de resol-dre-ho, però vaig obtenir fracassosque m’impedien de trobar-hi una solu-ció. Aleshores vaig entrar a la universi-tat amb la idea de fer dues carreres:dret i filosofia. Però immediatamentvaig abandonar dret i em vaig quedara filosofia.

A quin any, això?

Era el curs 1934-35. En aquellmoment, jo ja sabia què era el quem’interessava de la lingüística: lagramàtica general i la lexicologia.Aleshores hi vaig entrar, després del Sisd’Octubre, amb suspensió de laUniversitat Autònoma. Dins els cursosde filosofia hi havia uns seminaris d’enSerra Húnter, que aleshores era vice-

Entrevista al lingüista Santiago Pey i Estrany

Jordi Manent i Tomàs

Santiago Pey i Es -trany (Barcelona, 14-VIII-1917 - 3-IV-2001)ha estat un dels«homenots» catalansmassa silenciats d’a-quest segle XX.Home polifacètic, haexercit els oficis dedissenyador, traduc-tor, militar, professori lingüista. Sobretotes donà a conèixergràcies al magníficDiccionari de sinò-nims i antònims(Editorial Teide,1970), obra de refe -rència i de granut i l i tat .

Santiago Pey acompanyat de la seva muller, MercèGrau (Foto: Martí Pey i Grau)

rector de la universitat. Jo dec la mevaformació més important racionalista aSerra Húnter. Amb ell havíem fet elsseminaris de teoria dels valors i teoriadel coneixement. Gràcies a la teoriadel coneixement fenomenològic vaigpoder lligar-me a la teoria dels con-ceptes. Vaig començar a analitzar lesparaules i els significats a base d’anara buscar les notes conceptuals caracte-

rístiques i mirar si són més o menyscoincidents amb una altra paraula.Amb això vaig començar d’entendretota la jerarquització conceptual de lessignificacions.

Quins professors més teníeu?

Fora de la universitat, a la Bernat

Metge, vaig fer tres cursos de grec amben Joan Petit. Fou el Dr. Rubió qui m’hienvià, perquè jo volia fer grec i no sabiaon. Ho vaig preguntar al Dr. Rubió, ambel qual tenia una bona relació, i ellm’envià a en Riba a la Bernat Metge. EnRiba em va dir que hi havia uns cursosde grec que feia en Joan Petit. Tambévaig tenir en Carles Riba a la UniversitatAutònoma. En Riba feia les classes defranc, perquè els professors havien que-

dat cessats. En teoria, ens feia classesde grec, però no ho eren. Eren unesclasses molt particulars.

El Dr. Rubió també fou professorvostre...

Sí. El Dr. Rubió fou professor meuals Estudis Universitaris Catalans. Eraun home meravellós, fabulós! Si enPetit m’havia obert els ulls com ahome d’una gran humanitat, en Rubióera un home amb qui podies parlar detot. Fins i tot venia a sessions de jazz.

En quin aspecte de la vostra for-mació us va ajudar el Dr. Rubió?

Jo sempre he estat una mica auto-didacte i m’he fet tips d’estudiar sol.En Rubió em va ajudar a tenir un sen-tit universitari de crítica. Ell em vadonar l’esperit crític i racionalista.

Vós també heu fet de traductor?

Sí. Durant un temps vaig haver deguanyar-me la vida traduint al castellà.Em vaig fer uns tips horribles de traduiral castellà. Primer de tot, textos litera-ris. Vaig traduir coses per a Montaner ySimón, perquè tenia una relació d’a-mistat amb el qui aleshores se n’encar -regava. Vaig traduir L’home senseombra, el protagonista del qual ésPeter Schlemihl, i moltes altres coses.També vaig traduir per a la Molino. Enmoments de crisi, en què no em gua -nyava prou bé la vida, vaig fer traduc-cions tècniques per a Gustavo Gili.Traduïa llibres d’ebenisteria, de fuste-ria, d’estils, etc. Traduïa llibres de l’ale-many. Això em va ajudar a aguantarmentre era dissenyador industrial.

Allò que us ha fet més famós haestat el Diccionari de sinònims iantònims de l’Editorial Teide.Tanmateix, abans en vau fer un encastellà...

Sí, exacte. Vaig anar a parlar ambl’editorial Seix i Barral i vaig començar atreballar en un diccionari de sinònimsen castellà, que no n’hi havia cap. Enaquells anys no en podia fer un encatalà: ni parlar-ne! Després vaig crearel diccionari Alexis, que vaig deixar amig fer. La cosa es va acabar moltmalament, perquè hi va haver un poca-vergonya que va començar a manegar-ho tot i va portar molts problemes.

Més endavant vau fer el diccionaride sinònims català...

Sí, mentre em dedicava al disseny

vaig començar a fer el diccionari desinònims. L’Emili Vallès em va donar unaquantitat de fitxes que ell havia fet men-tre redactava el diccionari Pal·las. Vaigcomençar a buidar el Fabra i a fer fitxesinverses, de tal manera que a «volum»trobaries «embalum» i més mots. Vetací el diccionari de sinònims.

Per cert, quina és l’última edició?

D’edicions se n’han fet cinc. Tota laresta són reimpressions. En diuen edi-cions, però són reimpressions. Ac -tualment et puc dir que estem a170.000 exemplars de venda.

Encara l’aneu retocant?

No, no, retocant-lo no. Em vandemanar que el posés al dia, però joels vaig dir que m’estimava molt mésdedicar-me a l’altre, el temàtic, queno pas actualitzar aquest. Perquèactualitzar-lo em demanaria pel capbaix un any de feina. Francament, joconsidero que aquest ja és una micaobsolet. Ara, un altre problema, queja en parlarem, és com es podrà aca-bar l’altre: no ho sé.

Com va anar tota la confecció deldiccionari de sinònims català?

El meu diccionari va sortir abansque el d’en Manuel Franquesa. Perquè,quan va sortir el meu, l’editorial quepublicava el Franquesa el començà atirar per fascicles un temps després.Abans, però, em va passar una anèc-dota molt curiosa: un dia un amic emva presentar en Franquesa. Ens vamadonar que tots dos estàvem treballanten el mateix: cada un feia un dicciona-ri de sinònims en català. Aleshores livaig dir: «Home, treballem junts.» I emva respondre: «No, perquè ja el tincacabat.» Això devia ser l’any cinquan-ta-tres o cinquanta-quatre.

I el vostre quan va sortir?

El meu, que vaig fer amb l’EmiliVallès, sortí el seixanta-sis o el sei-xanta-set. I el d’ell no va sortir fins al1970. I més endavant vaig compro-var que va aprofitar moltes coses delmeu. En els últims fascicles hi hamoltes coses del meu.

I pel que fa al diccionari temàtic,en el qual treballeu actualment,quina és la idea principal?

La idea principal és la d’agrupartemàticament les paraules.


amics i mestres

«De ben petit emvan acostumar acercar al dicci -onari les paraulesque no entenia»

Quants anys fa que hi treballeu?

Deu fer uns vuit o nou anys. Poctemps després de jubilar-me de l’esco-la Massana, on feia classes.

Però abans ja hi havíeu treballatuna mica, oi?

Sí, ja havia fet algunes coses. Haviadesenvolupat alguns temes. Ara en tincuns quants d’enllestits: el relleu terres-tre, l’embarcació... L’article «moble» éstot fet. Tu, a través del moble, podràssaber les parts que tenen els mobles.Això on ho trobes?

Quin és el vostre criteri en el dic-cionari temàtic?

El criteri és el següent: sota un motgenèric hi poso totes les paraulessubordinades, explicades o no. Hi haarticles que els faig explicats i n’hi haque no. En el relleu, per exemple, hitrobem les muntanyes i les gransmuntanyes, com les serralades.

Després hi ha les elevacions reduï-des: turons, puigs, etc. Hi ha els ele-ments tallants, com les cingleres icoses així. Després hi ha els rius.Aquest tema el tinc tot fet. En alguncas hi ha algunes paraules que me leshe inventat jo i que les faig servir coma mot genèric, perquè pròpiament non’hi ha, de genèrics. Ho divideixo totper temes i ho interrelaciono. Ara, tincla sensació que, a prop de fer vuitan-ta-un anys, no crec que, tal com elconcebo integralment, pugui acabarel diccionari.

Quants anys més creieu que neces-siteu?

Essent exhaustiu, jo crec quealmenys caldria un equip de dues otres persones i aleshores acabar-lo enquatre anys. Es tractaria d’anar orde-nant les paraules en el lloc temàticcorresponent.

I com us ho feu per a la classifica-

ció?

El problema de la classificació deci-mal el vaig resoldre cap a l’any seixan-ta-set, quan vaig anar a Alemanya iem vaig adonar que les matrículesdels cotxes combinaven números i lle-tres, que és el que es fa ara aquí.Carai! Si feia servir una barreja deci-mal-alfanumèrica la cosa sortiria.Tenia un problema, però: on col·loca-va les paraules abstractes? Gràcies aun llibre sobre les categories platòni-

ques vaig descobrir que el zero inclou-ria totes les categories com «espai»,«temps», «relació», «comparació»,«acció», «passió», etc.

I això ho resolia tot?

No, m’he trobat amb alguns entre-bancs. Per exemple que hi ha coin-cidències de paraules que són deriva-

des del concepte categòric en paraulesreals. La paraula «penediment», perexemple, la pots posar tant en sentitmoral com en sentiments abstractes.Aleshores s’ha de saber jugar a inter -relacionar. Cal ser modest per a creureque no tot es pot encabir en una clas-sificació. Es pot fer un esquelet onpuguis encaixar les paraules, però noperquè sigui una cosa tan matemàticacom sinus d’a + b. Jo sempre he ditque la teoria del coneixement, lesmatemàtiques, el disseny... és elmateix. I la gramàtica i les significa-cions són també el mateix. A la llargasón tots iguals en estructura. Si tu tensuna bona estructura de teoria delconeixement, ho tens tot.

Canviem de tema. Vós vau conèi-xer Pompeu Fabra, oi?

Sí. Jo vaig tenir en Fabra de mes-tre quan vaig fer el curs superior decatalà, abans d’ingressar a la univer-sitat. Era el curs 33-34. Amb enFabra tot anava molt bé. Hi haviavegades que només érem tres i anà-vem al bar de la universitat i ens pre-níem una copa de conyac, que liagradava molt. Aleshores ens posà-vem a parlar. Era de l’estil d’en Petit id’en Rubió, que no feien classe-clas-

se d’un tema determinat.

Com era Pompeu Fabra?

En Fabra tenia una cosa molt bona.Tenia un punt de vista que segons quino se n’adonava. Ell era tan segurintel ·lectualment que quan veia unpaio que era ruc, no li deia que eraruc, però se’l passejava.

Vós vau preparar una edició de lesConverses filològiques de PompeuFabra de l’Editorial Barcino. Comva anar, tot allò?

L’any 1942 l’editor Josep Maria deCasacuberta em va cridar per a fer unanova edició, ampliada, de les Conversesfilològiques. Ell feia tot el possible perpoder divulgar llibres catalans, i encaramés un d’en Fabra, tenint present que elDiccionari general de la llengua ca talanaestava prohibit a les llibreries i que degramàtiques no n’hi havia. Vam quedarentesos. Jo tenia una col·lecció deConverses filològiques que havia anatretallant del diari La Publicitat. L’ArturMartorell em va donar tota la col·leccióque ell havia arreplegat i l’Emili Vallèsme’n va donar una altra. Per poder com-pletar el procés de recerca, una biblio-tecària amiga d’en Casacuberta es vadedicar a revisar La Publicitat a l’arxiu dela Corona d’Aragó i a copiar totes aque-lles que no teníem. Un cop ho vaig tenirtot, vaig dedicar-me a estudiar-ho. Emvaig trobar amb tres problemes princi-pals, que vaig comentar a en Casa -cuberta i a l’Aramon, perquè la supervi-sió havia d’anar a càrrec d’aquest. Elstres problemes importants eren: primer,hi havia dues converses que no es


amics i mestres

Santiago Pey entrevistat per Jordi Manent(Foto: Ramon Sangles)

podien publicar perquè no podien pas-sar censura per les afirmacions que feiaen Fabra. Segon: em vaig trobar ambunes converses repetitives, com la del«doncs causal»; almenys n’hi havia quin-ze. I en tercer lloc, hi havia unes conver-ses de l’any 20-21 que eren diferents delliçó de les últimes publicades cap alsanys 32-33. «I ara què farem?», ens vampreguntar. Jo els vaig dir que podiaenviar una carta a en Fabra a través delnostre sistema de reorganització militar. Iaixí ho vaig fer: li vaig escriure comen-tant-li aquests problemes i, a més, li vaigdir que el meu criteri de recopilació deconverses era que intentaria posar elmàxim possible de converses que parles-sin de sintaxi, ja que ell sempre havia fetunes gramàtiques on la qüestió morfolò-gica tenia més pes.

I què va passar?

La carta la va portar en FrancescVilà, que també era oficial d’artilleria. Vaportar una carta per a l’Heribert Barrera,que residia a Montpeller, i també aques-ta carta a en Fabra, que durant aquellsdies es trobava a Montpeller. És a dir,que la hi va donar personalment. I enFabra em va contestar immediatament.Al cap de tres dies tenia la resposta d’enFabra a casa, a Barcelona. Sense obrir elsobre, perquè anava a nom d’enCasacuberta, vaig anar a casa seva. Ellla va obrir, se la va llegir i me la va pas-sar. La carta deia, resumidament, el se -güent: estava d’acord amb mi de su -primir les converses que eren reiterati-ves; creia que no valia la pena de publi-car aquelles dues converses que porta-ven conflicte; i, finalment, em deia querespecte a aquella discrepància de lliçó,que la hi enviéssim, que ell ja faria laresposta. Ah!, també em deia que lisemblava molt bé el criteri i l’índex quejo havia proposat. Això va anar així. Alcap de pocs dies va venir l’arreplegadadel setembre del 43, van venir a casa abuscar-me i em vaig escapar. Aleshoresho vaig tenir difícil: durant un temps jono vaig voler anar a can Casacuberta,perquè corria el perill de ser seguit, i novolia comprometre’l. Anys després vananar apareixent els llibrets de les con-verses sense haver-hi ni guió ni proves.Jo tan sols vaig corregir aquells puntsen què els diaris s’havien equivocat. Resmés. Ara bé, l’Aramon va tocar bastantscoses. No va respectar la classificació i elpròleg que vaig fer. Ho va canviar força.

–Quin record en teniu, d’en Fabra?

Era fabulós. Era tot un gentleman.

Tenia un caràcter anglès, oi?

Sí. Ja t’ho dic, que no li toques-sin el crostó, perquè era capaç dellançar-se en bala, però d’unamanera molt serena.

Abans d’acabar m’agradaria fer-vos unes quantes preguntes ràpi-des. Us considereu un creador?

Sí. Si sóc alguna cosa és un creador.Em penso que sóc l’únic que podria feraquí una classe de teoria de la creativi-tat. Jo ja he fet seminaris d’aquests al’escola d’enginyers.

Us considereu una persona poliè-drica?

Sí, molt. M’interessa tot. Només hiha hagut una cosa que no he entèsmai: la química del meu estimatHeribert. Mai no hi he entès, en quí-mica. A mi m’interessa conèixer lescoses. A més, saps quina és la sortd’haver estat professor? Que has desaber moltes coses, i saber-les molt pera poder explicar-les bé.

La vostra vida també té un llargcurrículum patriòtic i activista.Quines foren les principals causesper les quals vau lluitar?

D’una banda, i deixant la mevaexperiència militar, després de la guerraen Josep Palau i Fabre i jo vàrem orga-nitzar els Estudis Universitaris Cata -lans. No fou en Coll i Alentorn, coms’havia dit. Vam anar establint contac-te amb la gent per crear això. També hihavia l’Aramon i en Rubió.

Quines llengües parleu, a part deles bones nocions que teniu d’à-rab, grec i rus?

Parlo l’alemany, el francès i l’italià.L’anglès no. L’anglès el llegeixo i l’es-cric, però no el parlo.

Ara una pregunta d’actualitat: com

veieu la situació actual de la llen-gua catalana?

Malament. Ho dic per una raó:per la poca seguretat de la gent delpaís a no parlar en català. Veure queen un grup de cinc persones joves,dels quals només un és castellano-parlant, tots es posen a parlar en cas-tellà, això em produeix una frustracióespantosa. Però ara hi ha una altracosa més greu: rebem molta immi-gració que ve formada en castellà.Des del meu punt de vista, em temoque sigui pitjor això que no la immi-gració d’andalusos durant l’època dePrimo de Rivera. Aquella gent, elsMartínez, Rodríguez, etc., van acabaressent separatistes d’acció més fortsque la gent catalana.

Però no creieu que es pot redreçarla situació?

Mira, jo no sóc mai pessimista. Ara,com a militarot, crec que tenen massacontemplacions.u


amics i mestres

«Pompeu Fabraacceptà els meussuggeriments pera la publicació deles "Conversesfilològiques"»


amics i mestres

Amb en Santiago teníem la mateixaedat i ens vam conèixer, anant encaraamb calça curta, quan vam començara estudiar el batxillerat a l’InstitutBalmes. Això era durant la dictadurade Primo de Rivera, i com que alesho-res no hi havia a Barcelona cap altreinstitut, els qui vam començar aquellprimer curs sobrepassàvem el cente-nar. Tot i això, amb ell i uns quantsmés, ens vam fer de seguida moltamics, i, com que coincidíem en mol-tes coses, l’amistat es va anar enfon-dint i amb els anys es devingué unprofundíssim afecte. Des d’aleshoresal món s’han capgirat moltes coses,però res no va enterbolir mai la nostraafecció, que durà tant com les nostresvides.

Després d’estudiar tot el batxille-rat junts, en 1934 vam entrar tambéalhora a la Universitat, la primera uni-versitat autònoma; ell per fer-hi Dret,jo per estudiar Química. En acabar elprimer curs, en Santiago va decidird’abandonar els estudis de Dret, quehavia emprès a contracor, segura-ment per complaure la família; i permés que ja havia començat a fer pràc-tiques al despatx de Joaquim Ar -misèn, es va llançar amb gran delit aestudiar Filosofia i Lletres, que era elque li agradava. Recordo encara elfervor amb què ens parlava, alsamics, dels seus professors i del queanava aprenent en aquella Facultat,emblemàtica des de molts punts devista del que hauria pogut ser unauniversitat catalana i moderna.

Aquells dos anys del Bienni Negre–de l’octubre del 34 a la primavera del36– foren especialment moguts, en laUniversitat de Barcelona. Amb enSantiago coincidíem, com era de pre-veure, als rengles del Bloc EscolarNacionalista i, per tant, en les barallesamb els falangistes; però, com que lesnostres respectives facultats compar-tien el mateix edifici, la nostra relacióno es va refredar mai.

Ben aviat la guerra interrompé elsnostres estudis. En Santiago va seralumne d’una de les primeres promo-cions de l’Escola de Guerra que la

Generalitat va organitzar, i en va sortirtinent d’artilleria. Destinat al Front del’Est, va passar-hi tota la guerra. Moltpoc abans del final va ser fet presonerpels italians i segurament per això no vafer cap a l’exili. Però el fet que el fessinpresoner no va significar que es donésper vençut. Durant els primers anys delFront Nacional la seva activitat de resis-tent –junt amb el seu cunyat, en JoanGrau– va ser particularment intensa. Vaparticipar, també, en els intents de rea-grupar els quadres militars de l’exèrcitde la República i, d’una manera o altra,de fet mai no va abandonar la lluita.

Encara que sigui artificiós volerreduir a un tret característic la com-plexitat d’una persona, m’atreviria adir que en Santiago es va distingirsempre per la passió amb què es valliurar a tot el que estimava i a tot elque feia. En Santiago va ser tota lavida un entusiasta: entusiasta de laseva família, de la seva muller, laMercè, i dels seus fills; i entusiasta deles diverses feines a què es va dedicar:editor, decorador, dissenyador, comer-ciant de mobles, professor a l’EscolaMas sana... I, so bretot, entusiasta de lafilologia catalana, que va estudiar, pri-mer a la Uni versitat, i després, pel seucompte, estimulat pel Dr. Jordi Rubió.És al servei de la nostra llengua que enSantiago va projectar sobretot el seuirrenunciable patriotisme. I és el seuentusiasme per la llengua el que el vaconduir al que va ser la gran afició dela seva vida: els diccionaris.

Autor d’un molt apreciat Dic -cionari de sinònims i antònims, que es

va reeditar moltes vegades, la sevagran il·lusió era fer una gran enci-clopèdia del lèxic català, ordenadad’una manera lògica, on les paraules–superant la simple alfabetització–s’anessin agrupant al voltant d’unsconceptes de base. A la tasca d’elabo-rar aquesta magna obra va dedicar-higran part de la seva vida i s’hi sub-mergí d’una manera pràcticamentexclusiva després de la seva jubilaciócom a ensenyant.

Malau radament, el temps li hamancat per a enllestir-la, la mort se l’haendut –el passat mes d’abril– quantenia ja a punt de publicació unaampliació, amb nous plantejaments,del Diccionari de sinònims i la partcorresponent a moble de l’Enciclopèdiatemàtica en projecte. Les altres partsde l’enciclopèdia han quedat inacaba-des, però probablement el treball estàprou avançat perquè no sigui impossi-ble reprendre’l i completar-lo en el quecalgui. Tots els qui han vist de prop lafeina ja feta, coincideixen a considerar-la d’un enorme interès, sobretot per asalvar de l’oblit un devessall de motsrelacionats amb eines i oficis que lestecnologies modernes han deixat forad’ús. Tant de bo que l’enorme treballd’en Santiago no quedi desaprofitat.Intentar que es prossegueixi i es culmi-ni és el millor homenatge que tots elsseus amics podem retre-li.

A la meva edat puc dir, com enJosep Carner en un magnífic sonet,que «cada any que passa m’entotsolomés». La mort d’en Santiago Pey m’hadeixat una mica més sol. Darreramentno ens vèiem gaire sovint, però enssentíem sempre pròxims l’un de l’altre.El trobaré a faltar molt i molt.u

Record de Santiago Pey

Heribert Barrera


amics i mestres

El juny passat, a l’auditori del tanatoride les Corts, uns quants centenars d’a-mics de Marc-Aureli Vila assistírem alseu funeral civil. Fou una cerimòniasenzilla però d’una gran emotivitat,perquè ens acomiadàvem per sempred’un personatge que, a més de serposseïdor d’unes qualitats humanesdifícilment superables, tingué el privi-legi de ser testimoni, durant els noran-ta-tres anys de la seva vida, d’un seguitd’esdeveniments de la major trans-cendència, tant al nostre país com al’exterior. Dues guerres mundials, doscanvis de règim a Espanya, dues dicta-dures, dues revoltes catalanes, en1926 i en 1934, dues o tres temptati-ves de cop d’estat, el naixement i l’en-sulsiada del comunisme, l’apogeu i laderrota dels règims totalitaris i tambéels enormes i incessants progressos dela ciència i de la tècnica.

Però no fou mai un simple espec-tador del que succeïa al seu voltant.Fill d’un català il·lustre, el geògrafPau Vila, home de profundes arrels li-berals, Marc-Aureli demostrà moltaviat la seva forta inclinació cap alnacionalisme català i el progrés so-cial. Ja de molt jove, no dubtà a rela-cionar-se activament amb la gestaromàntica de Francesc Macià a Pratsde Molló i, uns anys més tard, a in-tervenir, com a membre de les joven-

tuts d’Estat Català, en la fundaciód’Esquerra Republicana, el mes demarç de 1931, i a participar en elsfets que culminaren en la proclama-ció de la República Catalana.

Quan esclatà la guerra civil, el ju-liol del 1936, s’allistà voluntàriamenten l’exèrcit republicà, on exercí les di-fícils funcions d’auditor de guerra endiversos fronts de combat. Després dela desfeta, hagué d’exiliar-se aVeneçuela, on ha passat quaranta-tres anys de la seva vida... Però l’a-margor de l’expatriament no poguéatenuar el seu esperit constructiu i elseu patriotisme. Marc-Aureli Vila hadeixat en aquella república americanaun llegat cultural extraordinari, inte-grat principalment per una geografiade Veneçuela de vint-i-quatre volums iun nombre considerable d’estudis i as-saigs sobre temes d’història i geogra-fia. A més, durant unsquants anys, exercí enaquell país les funcionsde delegat de laGeneralitat deCatalunya.

Tornà a Barcelonal’any 1978 i fou ales-hores quan vaig tenirla satisfacció de co -nèixer personalmentaquest gran català;primer, en el si d’ERC,partit al qual hemestat obstinadamentfidels l’un i l’altre, par -ticipant en reunions iactes públics, i desprésal Parlament de Cata -lunya, de 1984 a 1988,com a membres de laminoria parlamentàriad’ERC. Va ser allí onvaig tenir les millorsocasions d’apreciar ivalorar els atractiusde la seva rica perso-nalitat. Tots els dipu-tats d’aquella legisla-tura recorden lesseves magnífiques in-tervencions quan es

de ba tien les lleis d’organització te-rritorial. N’admi ràvem l’erudició i laclaredat argumentativa, i també lafina ironia que sabia introduir en laseva dialèctica.

Era un veritable cavaller; culte,distingit, ben educat, elegant físi-cament i espiritualment, bon amic icompany. Estar al seu costat durantquatre anys va ser per a mi un veri-table plaer. Catalunya ha perdut unciutadà exemplar i nosaltres, lagent d’esquerra, hem perdut un mi-litant entranyable. El seu exempleens ha d’esperonar en el nostrecombat, que també era el seu.u

Record de Marc-Aureli Vila

Víctor Torres

Aquesta primavera moríel geògraf, advocat ipolític Marc-Aureli Vila.Ens ha deixat, doncs,un íntegre defensordels drets humans, dela justícia social i de lesllibertats nacionals deCatalunya; però tambéun home de tarannàcava llerós, de dialècti-ca brillant i d’hu mor exquisit.


de pertot

La frase que dóna títol a aquest arti-cle ha estat el lema escollit enguanyper a la sisena edició de les trobadesd’escoles en valencià, que s’han duta terme des de l’1 d’abril fins al 16de juny arreu del País Valencià. Untotal de 15 encontres organitzats perEscola Valenciana – Federació d’As -sociacions per la Llengua en elsquals, d’una manera festiva i lúdica,es reivindiquen el dret i la voluntatde viure plenament en català. Hi par-ticipen pares i mares, mestres, regi-dors d’ajuntaments de les més varia-des adscripcions polítiques i alumnesde totes les edats; tots junts per a ex-pressar l’amor a la llengua mit-jançant la música, la festa, els jocsinfantils, les parades de llibres i deproductes gastronòmics i els tallersorganitzats als carrers dels pobles.

A banda de l’aspecte lúdic, laprincipal reivindicació de les troba-des d’enguany ha estat l’exigènciadel requisit lingüístic per als pro-fessors que treballen al País Va -lencià, per tal que tinguin com-petència lingüística en català i,d’aquesta manera, es garanteixinels drets lingüístics dels valenciansdel futur. Alhora, s’exigeix la modi-ficació de la Llei de la Funció Pú -blica perquè els funcionaris com-pleixin també aquest requisit.

Quatre persones provinents delPrincipat (Blanca Serra i Rafael Cas -tellanos, representants del Ter cer

Congrés de Cultura Catalana; JordiSolé i Camardons, del consell de re-dacció de la revista Escola Catalana,i Anna Porquet i Botey, de l’As -sociació per la Llengua i la Cultura)vam tenir l’oportunitat –i el goig– decompartir unes hores de l’encontredel dia 2 de juny a l’Alguenya, unpoble del terme d’Alacant, a la co-marca de les Valls del Vinalopó, si-tuat a uns 30 km d’Elx, a uns 50 kmde Guardamar i a aquesta mateixadistància de la ciutat espanyola deMúrcia.

Després d’un llarg viatge de sis

hores amb cotxe des de Barcelona–que serví per a acabar d’adonar-nos de com ens roben amb els pe-atges al Principat– arribàrem a laplanura seca característica de lesterres del Vinalopó, on les vinyessón el conreu majoritari i la indús-tria del marbre ocupa grans exten-sions de terreny. Tot això contrastaamb un poble –Pinós– de carrersesquitxats de pins frondosos, comun petit oasi de verdor.

A l’Alguenya s’hi aplegà gent detota la comarca, provinent de poblescom la Romana, Novelda, Pinós,Monòver, Petrer, Fondó de les Neus,Fondó dels Frares... Enmig de tocs dedolçaina i tamborí, espetecs de pe-tards, passejades de nans i gegants icridòria d’infants, hi coneguéremgent oberta i de discurs ple d’interès:des de professors ben conscienciats iactius militants en pro de la llengua,fins a l’alcalde i una regidora plensde tremp i generositat, passant peruna jove funcionària de l’ajuntamentnascuda a Elda (un poble castellano-parlant de la mateixa comarca) queno va començar a parlar en catalàfins a disset anys...

La nostra presència en aquesta

Ara i sempre en valencià

Anna Porquet i Botey

Cada any, les escolesen català del PaísValencià fan un encon-tre per reivindicar fes-tivament el dret deviure en la nostra llen-gua. Aquesta activitatés una mostra de la vi-talitat i la voluntat queté la gent del sud deviure plenament i nor-malment en català.

(continua en la pàgina següent )


de pertot

trobada ens serví per a assabentar-nos de la gran mobilització que hi haal País Valencià i que passa del totdesapercebuda a les comarques delnord dels Països Catalans: l’activitatindependentista de Cre vi llent, al cos-tat d’Elx, on s’acaba d’inaugurar unnou Casal Jaume I, n’és un bonexemple. Coneguérem, a més, l’am-pli ventall d’associacions, revistes ipublicacions dedicades a promourela llengua i la reivindicació nacional.Vegem-ne quatre mostres:

L’Associació Cívica per la Nor -malització del Valencià a Elx i el seuterme, que edita la magnífica revistaEl Tempir.

La convocatòria del Premi

Sambori de literatura en català –enquè col·labora, entre altres entitats,l’Associació d’Escriptors en LlenguaCatalana. Amb aquest premi es pre-tén de fomentar la imaginació i lacreativitat dels infants en edat esco-lar, al mateix temps que es promou ies difon l’ús social del valencià; pen-sem que el primer any s’hi presenta-ren més de 7.000 obres, i enguanys’ha editat un llibre que recull lesguardonades.

La revista Sembra, editada perEscola Valenciana - Federació d’As -sociacions per la Llengua.

L’edició d’un disc compacte queaplega cançons d’exaltació de la llen-gua i del país, interpretades per nensi nenes de les escoles de la comarca.

Tot plegat, un munt d’iniciatives quepromouen el sentiment d’autoestimadel poble valencià i difonen el sentiment

de normalitat davant el fet de parlar, es-criure, llegir, cantar, jugar, estimar... encatalà. I ens fan adonar del llastimósdesconeixement que tenim, al Principat,de la realitat de les comarques del Sud ide tot allò que s’allunya de les fronteresestrictes de les quatre províncies princi-patines. Al poble de l’Alguenya, a 580km de Barcelona, vam gaudir vivint envalencià: en la nostra mateixa llengua.u

L’Acadèmia Valenciana de laLlengua és el resultat d’un llarg procésque ha canalitzat l’actual govern popu-lar d’Eduardo Zaplana. Quan els socia-listes es feren càrrec del govern autonò-mic (1982) el tema de la llengua bulliaentre la ciutadania. Durant els anyssetanta i vuitanta, gent de tall conser-vador i ultraconservador, de bracet ambl’espanyolisme més tronat, atiaren elfoc de la discòrdia civil. Lamen ta -blement el col·lectiu comptava amb lacol·laboració i un cert lideratge de l’altclergat valencià que hi donà un suportpseudo-científic (publicació del llibreCrit de la llengua, 1986). Les CortsValen cianes, aprovat l’Estatut d’Auto -nomia (1983), promulgaren tot seguitel text més important per a la llenguadel país: la Llei d’Ús i Ensenyament delValencià (1983).

Des dels anys setanta, partint de lapolèmica suscitada per la publicació delLlibre del Poble de Déu (1975), es des-plegà una intensa campanya de premsaon era blasmada la unitat de la llenguacatalana i en què eren sistemàticamentdesprestigiats els defensors de lesNormes de Castelló (1932). S’hi afegirenLo Rat Penat i el Grup d’Acció Valen -

cianista que comptaven amb la col·labo-ració d’Unió Valenciana. En aquest con-text de violència s’enquadren l’atemp-tat al domicili de Joan Fuster i la mortde Manuel Sanchis Guarner (1981).Els secessionistes prepararen la recon-versió del Centro de Cultura Va -lenciana (1915) en Real Academia deCultura Valenciana (1978), queadoptà des d’aleshores una normativaortogràfica secessionista (Normes delPuig). Pro videncialment l’arribada alpoder dels socialistes (1982) impedíl’aplicació d’aquesta normativa alsensenyaments reglats.

L’atac sistemàtic a la unitat de la llen-gua continuà durant els llargs anys vui-tanta i noranta. En fou portaveu el diariLas Provincias i la seva directora MaríaConsuelo Reyna, que no parava d’injec-tar verí anticatalà en encesos editorials ien la secció que creà amb aquest objec-tiu, «El Cabinista», un invent que posavaen boca de valencians les més irracionalsdiatribes contra els catalans i els valen-cians «venuts a l’or català», etc.

Arran de la victòria popular en leseleccions autonòmiques (1996), lamateixa administració autonòmicaanà afeblint la seua política lingüísti-

ca, després de trencar l’únic lligamque reconeixia explícitament la unitatde la llengua, derogant els articlesque abonaven la convalidació delsdiplomes de la Junta Qualificadora deConei xements de Valencià amb els dela Junta Permament de Català. Desd’aleshores l’administració popularha governat atenta al dictat de LasProvincias, als editorials furibunds deM. Consuelo Reyna i a la secció «ElCabinista», tot perseguint allò quepogués ser suspecte. El resultat haestat que, amb els anys, el nomcatalà, sobretot aplicat a la llengua,ha acabat essent altament sospitósentre els valencians.

María Consuelo Reyna era foragita-da de la direcció de Las Provincias(1999) mentre la dreta valenciana,amb sagacitat, anava arraconant UnióValenciana, fins que l’acabà esborrantdel mapa autonòmic, no sense haver-ne arreplegat bona part de l’ideari.

Però, coses del destí, ara el PartitPopular s’ha presentat com a salvadorde la llengua. Així, el presidentZaplana, oferint-se com a única solu-ció al conflicte, cridava el ConsellValencià de Cultura perquè emetés

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Avel·lí Flors Bonet

«Ara i sempre en valencià»(continuació)

un dictamen sobre la identitat de l’i-dioma que es parla al país (1997).Aquest organisme, sobre la base deles informacions que demanà alsdiversos grups interessats en el tema,aprovava per unanimitat un dictamendel qual s’obviava el nom de català, i,en al·ludir a la comuna llengua, s’hireferia com a la llengua que compar-teixen les «diverses comunitats del’antiga Corona d’Aragó, l’ús de laqual regulen els corresponents esta-tuts d’autonomia» (?).

Sobre aquesta base les Cortsvalencianes promulgaren una llei decreació d’un organisme normativitza-dor i dinamitzador de l’idioma amb elnom d’Acadèmia Valenciana de laLlengua, evitant així d’aplicar a laparaula valencià la categoria de llen-gua (independent).

Des d‘aleshores el problema s’hacentrat en la tria dels vint-i-un mem-bres que hauria de comprendre l’es-mentada Acadèmia. Un inacabableestira i arronsa entre els dos partitsmajoritaris (PP i PSPV), de dos anysde durada, féu difícil l’acord quearribaria a última hora. Finalment lesCorts Valencianes sancionaren perunanimitat l’acord a què arribarenels dos negociadors i s’obria via lliu-re a la nova entitat.

La majoria ha quedat contenta del’acord a què s’ha arribat. Dos grups,però, n’han sortit decebuts. D’unabanda, els secessionistes a ultrançaque volien un organisme absoluta-ment decantat per la seva opcióanticatalana (opció que personifica-ria la Real Academia de CulturaValenciana i elements afins com elsGrups d’Acció Valencianista i el par-tit Unió Valen ciana). De l’altra, elsque volien (volíem) que l’AcadèmiaValenciana de la Llengua no existís(en teníem prou amb l’Institutd’Estudis Catalans) o que, almenys,l’Acadèmia estigués exclusivamenten mans de persones acreditades perla seua praxi i els seus coneixementsfilològics i lingüístics (en aquestaopció estarien l’Institut Inter uni -versitari de Filologia Valen ciana i elsgrups polítics afins, sobretot EsquerraUnida i el Front).

L’acord, doncs, ha convençut elspartits Popular i Socialista i el BlocNacionalista Valencià, però no hapogut comptar amb el vist-i-plau delFront (integrat dins Esquerra Repu -blicana de Catalunya). Pel seu comp-te, l’Institut d’Estudis Catalans, mal-grat la reticència d’alguns regidorsde la ciutat de Castelló, ha obert una

seu a la mateixa Casa de Cul turamunicipal. Ma nuel Castellet, el diade la inauguració, digué que l’Institutd’Estudis Ca ta lans i l’Acadèmia Va l -en ci ana de la Llengua conviurien bé.

L’elecció dels mem bres, com diem,ha indignat alguns dels membres del’Aca dè mia de Cul tura Va lenciana, quehan escridassat el president, el poetaXavier Casp, i els altres que s’hi hanadherit, i ha disgus tattambé al guns dels mem - bres de l’Institut Inter -uni ver si tari, el qual haperdut representativitatdins l’en titat normativit-zadora, perquè, dels noumembres pactats ante -rior ment, només n’haman tingut sis.

Malgrat que l’elec-ció dels membres haestat més política queacadèmica, cal celebrarque la presidència hagirecaigut en la personad’As sumpció Figue res,una dona sensible altema lingüístic, parti -dària de la unitat de l’i-dioma i personalmentmolt ben assessorada.

Un altre motiu d’es - perança és que lamajoria dels membressón també partidarisde la unitat de la llen-gua. I un altre puntpositiu: alguns delsmembres secessionis-tes són d’una edattan avançada que,previsiblement, dintrede poc, total’Acadèmia serà d’unaúnica opció lingüísti-ca: la correcta.

Sobre el poblevalencià ha plogut tantde malentès i s’hi hamanipulat tant que,comptat i debatut, araels valencians espoden alegrar decomptar amb unaentitat que puguiordenar amb seny lariquesa cultural quecomparteixen amb els altres païsosde llengua catalana. Pel nostrecompte esperem que l’Acadèmia,sobretot, doni un nou impuls a l’úsoficial i social del català entre elsvalencians. Si fos així, i no altrament,benvinguda Acadèmia Valenciana de

la Llengua.u


de pertot

El Consell Valencià de Cultura va ser cridat perquè emetés undictamen sobre la identitat de l’idioma que es parla al país.


bibl iograf ia

Carles RieraEl lèxic científic català de la botà-nicaEditorial Claret, Barcelona 2000

Aquest nou llibre de Carles Rieraamplia el panorama bibliogràfic del’estudi sistemàtic del català en l’àm-bit científic, una nova disciplina en elsestudis lingüístics de què podem con-siderar que l’autor és ja un especialis-ta, tenint en compte que ha publicatsis llibres sobre llenguatge científic,una matèria que imparteix tambécom a docent des de l’any 1987.

L’obra de Carles Riera ha des-vetllat l’interès d’estudiosos d’al-tres llengües. Així, per exemple,Carlos Garrido Rodrigues, que ésdoctor en Biologia i llicenciat enTraducció i Interpretació, profes-sor de la Universitat de Vigo, pre-sentà l’octubre de l’any passat elManual de galego cientifico, enquè sintetitza dues obres deCarles Riera –Manual de catalàcientífic i Curs de lèxic científic– iles adapta a la llengua gallega.

El llenguatge botànic com a llen-guatge d’especialitat és presentat perl’autor com un sistema d’unes carac-terístiques determinades, com ara

una morfologia lèxica adequada alsllenguatges d’especialitat, que con-dueix a formes més complexes peròigualment monosèmiques; una sinta-xi de conjunts d’unitats lingüístiquesdeguts a la relativa estereotipació deles seqüències denominatives méscorrents; una semàntica que consis-teix en la interpretació de les rela-cions gramaticals, que es basa en elconeixement dels mecanismes mor-fològics, distribucionals, jeràrquics id’enunciació més generals i queremet a un univers de coneixementsparticulars. D’altra banda, quant a laforma, adverteix que participa, igualque tots els altres llenguatges d’espe-cialitat, de la llengua normativa gene-ral o estàndard i, quant a la funció,ens diu que es tracta d’un llenguatgecapaç de vehicular una informacióespecífica. Exposa, seguint l’opinió dePierre Leralt, que l’objectiu últim delllenguatge d’especialitat és «fer, lin -güísticament parlant, menys aleatorisels usos i costums professionals, tannecessaris com necessàriament reco-neguts en els països desenvolupats»,i conclou que l’elaboració d’estudissobre llenguatges d’especialitat ésuna tasca útil amb vista a la produc-ció de diccionaris especialitzats, latraducció, la documentació, la repre-sentació de coneixements, l’autofor-mació i l’ordenació lingüística.

Carles Riera, entenent que l’enfo-cament d’un estudi sobre un llen-guatge d’especialitat ha de ser fona-mentalment lingüístic, admet que ésigualment indispensable un dominisuficient de l’àrea de coneixementconcreta. D’altra banda, amb moltbon criteri, emmarca l’estudi dellèxic botànic en l’àrea del coneixe-ment dels llenguatges d’especialitatde matèries científiques i se centraen l’estudi del lèxic culte.

En la primera part, l’autor ensexplica encara que el treball preténd’organitzar, des d’un punt de vistalingüístic, el lèxic científic de la botà-nica, ja que presenta alguns proble-mes terminològics, com ara la identi-ficació de les denominacions, la uni-

vocitat, la jerarquia de conceptes, lainestabilitat formal i la preferènciad’ús. D’altra banda, aquest estudi téuna intenció normalitzadora quetendeix a resoldre el problema devacil·lació i de fluctuació de no pocstermes del llenguatge de la botànica,essencialment pel que fa a dosaspectes: accentuació i morfologia. Iencara adverteix que la botànica ésuna disciplina amb un lèxic sobre elqual, en català, s’ha treballat força ides de fa anys, sempre amb unavoluntat clarament normalitzadora.

Quant a l’anàlisi dels termes,entenent que el grau d’aprofundi-ment en l’estudi de cada un depèndel grau de vacil·lació que presenta,fa aparèixer cada terme, almenys:

— classificat segon un criteri dedistribució lingüística;

— acompanyat de l’etimologia(que, pel que fa a la majoria de ter-mes d’aquest treball, no figura en elsdiccionaris etimològics catalans dequè disposem, car sovint es tracta determes especialitzats);

— acompanyat de dades de cairediacrònic;

— amb l’equivalent en altres llen-gües.

El llibre és presentat en dos gransblocs unitaris:

— el Tractat, o estudi detingutd’aquells termes la forma dels qualses presta o s’ha prestat a vacil·lació odubte;

— el Compendi, o classificaciódel lèxic científic botànic català.

Després d’aquests dos gransblocs ve l’índex de termes.

Inclou altrament una àmplia enu-meració dels estudis lingüístics sobreel lèxic de la botànica i un comentaridetallat i particular de les principalsaportacions a l’estudi del llenguatgecientífic en català, en què destacad’una manera prou precisa els estu-dis de Font i Quer i d’Oriol de Bolòs.De la consulta de tot plegat, Rieraenumera i comenta els principis ge -nerals que es desprenen d’aquestsestudis: arbitrarietat, universalitat,comparació amb altres llengües i

Neix una nova disciplina lin-güística

Núria Ventura

importància de la terminologia popu-lar. Seguint el criteri d’Oriol de Bolòs,fa referència al caràcter insuficient dela terminologia popular en el campde la morfologia i fisiologia de lesplantes, la qual cosa ha obligat acrear un gran nombre de neologis-mes científics, la majoria dels qualssón internacionals.

L’autor argumenta que el llatí fouadoptat com a llengua vehicular enanar-se configurant la botànica comuna ciència. Plini el Vell fou l’inicia-dor del conreu de la llengua llatinaaplicada a la descripció del mónvegetal. Aquest llatí es continuà con-reant per part d’altres autors durantl’Edat Mitjana i el Renaixement.Explica que, durant el segle XVIII iinicis del XIX, es desenvolupà el quees coneix per llatí botànic. Una pro-pietat destacada d’aquesta modali-tat lingüística és que incorpora unnotabilíssim nombre de mots d’ori-gen grec, bàsicament perquè nosempre hi havia lèxic llatí disponibleo aprofitable per a les noves necessi-tats descriptives, i perquè el grec erauna llengua rica i flexible sobretot al’hora de crear termes compostos.

Argumenta, d’una altra banda,que el gran impuls a la codificació ila denominació científiques de lesplantes es deu al naturalista suecCarl von Linné i que el nostre llen-guatge botànic és hereu del quepodríem anomenar «llatí linneà».Devem a Linneu el mètode sistemà-tic per a designar els gèneres i lesespècies. En aquest mateix sentit,argumenta que, fins fa poc, el llatíera l’única llengua en la qual un noutàxon podia ser vàlidament descrit,però que avui l’anglès ha esdevingutun fort competidor del llatí.

El panorama del desenvolupa-ment de la terminologia botànica haavançat d’acord amb la necessitatd’emprar un lèxic apropiat per a des-criure la morfologia de les plantes,així que ha anat progressant elconeixement d’aquestes. Un dels pri-mers autors que contribuïren a creartermes botànics, ens explica CarlesRiera, fou Teofrast d’Èresos, deixebled’Aristòtil. Un altre forjador delvocabulari botànic, com ja s’ha ditanteriorment, fou Plini el Vell. Hi hamés autors que cal tenir en compteen aquest sentit: Albert Magne, Rufíde Gènova, Leonhart Fuchs, ValeriCordus, Charles de l’Eclusse. A mit-jan segle XVIII, Linneu va donar l’im-puls decisiu al desenvolupamentd’una terminologia botànica vàlida

per a una ciència moderna. No creàun nou llenguatge, sinó que simple-ment adaptà el llatí a les necessitatsd’una ciència en ple desenvolupa-ment. Va començar una labor enca-minada a establir amb precisió la ter-minologia i la nomenclatura que elsestudis botànics requerien.

A l’hora de parlar d’una fixaciódel català botànic o dels primers pas-sos vers aquesta fixació, Riera repas-sa que, en l’època moderna de lahistòria dels Països Catalans co -mença a tenir importància l’establi-ment i la definició dels llenguatgebotànic. Aquests primers passos calcercar-los en l’obra d’Antoni Josepde Cavanilles. Comenta que, ja desd’aquella reculada època, els estudisflorístics dels nostres països no dei-xen d’esmentar, en llengua catalana,les denominacions populars de lesplantes. Això és degut al fet que labotànica és una disciplina amb unallarga història i, sobretot, que la rea-litat fitològica i geobotànica és poc omolt peculiar de cada àrea. A lesacaballes del segle XIX i comença-ment del XX, apareixen els primersestudis florístics en català. D’acordamb Oriol de Bolòs, Carles Riera afir-ma també que existí una veritableescola moderna de botànics delsPaïsos Catalans de tendència espe-

cialment florística, el representantmàxim de la qual fou Pius Font iQuer. Riera conclou que el llarg pro-cés de fixació del llenguatge botàniccatalà no culminà amb la publicaciódel diccionari Fabra ni de fet ha aca-bat encara ara; l’interès pel lèxicbotànic ha estat i és intens entre elsprofessionals de la botànica a casanostra i creu que és justificat de par-lar d’una escola lingüística botànicacatalana organitzada a partir de lafigura de Pius Font i Quer. En aquestsentit exposa una àmplia referènciacronològica d’obres de botànicaredactades en català i de revistesespecialitzades en què apareixen tre-balls sobre botànica.

La segona part d’aquest llibre ésja un estudi específic amb vista alstermes botànics. Primerament expo-sa un seguit de generalitats pel quefa a la transcripció dels termes grecsi llatins al català, un aspecte que inte-ressa sobretot per a la correcció delnostre lèxic botànic. Es fixa bàsica-ment en la transcripció de les vocals,dels diftongs i dels grups consonàn-tics, sempre posant-hi exemples. Caladvertir que es refereix també a latranscripció de consonants que noformen part de les llengües clàssi-ques (k, w i y ). Ben estretament rela-cionada amb la transcripció delsnoms grecs al català hi ha tota laqüestió dels accents, car en el llen-guatge científic català, explica Riera,i el botànic en particular, l’accentua-ció d’un seguit de termes presentaalgunes vacil·lacions, perquè depènde diversos factors, com ara l’etimo-logia, la tradició i l’analogia, criterisque a parer seu han de guiar la rectaaccentuació dels temes científics,cosa que s’entreté a exposar àmplia-ment. En aquest apartat estudia unseguit de termes l’accentuació delsquals han presentat divergències alllarg de la història lexicogràfica o dela literatura científica catalana. Endóna l’etimologia original i les dadesdocumentals de què hom disposafins ara i finalment conclou l’exposi-ció amb una proposta concreta, enquè consigna sempre la forma menyspreferent i la preferent. En un altrecapítol s’ocupa de la correspondèn-cia entre la morfologia llatina i lacatalana, també referint-se especial-ment a aquells termes botànics lamorfologia dels quals suscita o hasuscitat dubtes i vacil·lacions. Abansexposa un colla d’observacions gene-rals que fan referència a la derivació ia la composició. I la tercera part del


bibl iograf ia


bibl iograf ia

llibre és dedicada a un gran bloc ocompendi que «inclou, en una pri-mera part sobre morfologia delsmots simples, la classificació dels ter-mes segons les declinacions a quèpertany l’ètim llatí. Inclou també, enuna segona part, la classificació i l’es-tudi dels termes compostos.

S’analitzen seguidament els ter-mes compostos mitjançant prefixos,els formats a base de la combinacióde radicals greco-llatins i els compos-tos pròpiament dits. Finalment com-pendia altres aportacions lingüísti-ques i, en apèndix, aporta informacióetimològica sobre alguns noms defamílies (categoria taxonòmica).

S’ha dit que la feina de CarlesRiera en l’estudi del camp del llen-guatge científic ha anat configurantuna nova disciplina dins els estudislingüístics. La base de tota aquestafeina és una gran quantitat d’obser-vacions que li han facilitat d’extreureconclusions sobre els termes estudiatsdel llenguatge científic, per mitjàd’una rigorosa metodologia. Tot aixòli ha permès de demostrar l’estabilitatdels termes estudiats, amb larecurrència de les normes morfològi-ques o gramaticals, aspectes quedemostren la fiabilitat dels modelsd’anàlisi. Tot plegat ens mena aadmetre que l’autor aporta a la histò-ria de la nostra llengua el perfil queha de caracteritzar aquesta nova dis-ciplina de què parlem i que ben segurque passarà a impartir-se en les uni-versitats dels Països Catalans.u

Albert Vila Una llengua entre cinc mil: elcatalàPublicacions de l’Abadia de Mont -serrat, Barcelona 2000

Albert Vila ja havia publicat ambanterioritat «De debò som unanació?» (1995), on recollia iampliava un seguit d’interessantsarticles de contingut polític, ide-ològic i sociolingüístic que haviapublicat en el diari Avui i les revis-tes Escola Catalana, Debat Nacio -nalista i la desapareguda La Nacióentre els anys 1989 i 1994. Enaquells articles, no exempts d’iro-nia, l’autor reflexionava sobre elcatalanisme, mostrava la sevapreocupació davant la provincia-lització de la societat catalana i lamanca d’un marc de referènciespropi, efectuava comparacionsentre Catalunya i altres realitatsnacionals d’Europa i demanavaque els dirigents polítics modifi-quessin les seves actituds confor-mistes i es col·loquessin –tal comels pertoca– al capdavant de lasocietat civil i no pas en les posi-cions tèbies i contradictòries aquè ens tenen acostumats.

Amb aquest nou llibre (Una llen-gua entre cinc mil: el català ),Albert Vila deixa de banda l’enfo-cament polític i efectua un exercicilingüístic on demostra que totesles llengües del món parteixend’un marc conceptual comú queles fa semblants malgrat les sevesevidents diferències. Per a fer-ho seserveix d’exemples extrets de nom-broses llengües d’arreu del planeta(des de l’omnipresent anglès fins al’exòtic tagàlog, passant pel basc,el suec, el francès, el japonès, etc.)i pren el català com a punt de par-tença per a exemplificar els tretsque les allunyen o les separen. Laseva exhaustiva anàlisi és puramentdescriptiva, perquè no pretén expli-car els fenòmens lin güístics i la seva

incidència entre les diverses llen -gües, sinó que el seu objectiu és,tal com diu ell mateix en la intro-ducció, «donar un tast de la fasci-nant varietat de les llengües huma-nes i de la profunda unitat subja-cent».

Si l’anterior llibre de Vila eradel tot recomanable pel que signi-ficava de crida a la conscienciaciónacional i a la militància lingüísti-ca, aquest nou treball ho éstambé per a totes les personesinteressades en l’estructura inter-na de les llengües i les compara-cions que s’hi poden establir. Il’autor no hi defuig el compromís,perquè, al cap i a la fi, ocupar-sede la nostra llengua i emmarcar-ladins el gran concert mundial deles llengües (on, a més, es comptaentre el 5 % de les més parlades)no deixa de ser una manera dedemostrar la sensibilitat i el ferminterès envers la nostra identitatcom a nació.u

El català, una llengua del mónAnna Porquet i Botey


bibl iograf ia

Manuel de PedroloCal protestar fins i tot quan no serveix de res Edicions el Jonc, Barcelona 2001

Amb la mort de Manuel de Pedroloi Molina, ara fa deu anys i unsquants mesos, els Països Ca talansperdien un dels escriptors política-ment més combatius. Pre ci sa mentperquè fou una de les veus més crí-tiques i lúcides de les darreres dèca-des, Pedrolo ha quedat gairebé enl’oblit durant tota la dècada delsnoranta.

Amb el llibre intitulat Cal protes-tar fins i tot quan no serveix de res,Edicions El Jonc l’ha rescatat mo -men tàniament i ofereix una interes-santíssima recopilació d’articles seus,escrits entre 1964 i un any abans dela seva desaparició, molts dels qualscontinuen essent d’actualitat.

Pensem, per exemple, que en1977, a l’Avui, Manuel de Pedrolo jaavisava que, per a l’esdevenidor dela nació catalana, no li feia cap grà-cia el projecte d’Unió Europea: «UnSuperestat que ajunti els Estatsactuals no pot fer més que accentuarla dependència dels pobles petits; sicap Estat no ha pogut solucionarsatisfactòriament el problema de lesseves minories nacionals, menys hofarà aquesta Europa que encara ensveurà, des de la seva grandesa, mésinsignificants.»

La preocupació d’aquest escriptor,Premi d’Honor de les LletresCatalanes de 1979, pel futur delsPaïsos Catalans és constant: «Mentretinguem una corda lligada al coll,sempre hi ha el perill que la tornin aestrènyer.» És en aquest sentit quecita, en textos redactats en els anyssetanta, Rosa Luxemburg i Lenin coma ferms defensors de les llibertats dePolònia i Noruega respecte a Ale -manya i Suècia respectivament. I, enescrits redactats en els anys vuitanta,respon a unes declaracions de FelipeGonzález i Julio Anguita en què

deien que l’independentisme catalàera una estupidesa i una bajanada,respectivament.

En Cal protestar fins i tot quanno serveix de res, Manuel de Pe -drolo parla sense embuts de laimposició del bilingüisme com untipus de violència «que no vol serconeguda amb el nom que li escau,la resistència de l’administració cen-tral de l’Estat a acceptar en termesd’absoluta igualtat la llengua». Pera aquest poeta, traductor, no -vel·lista, dramaturg, és cabdaldenunciar aquells pactes que notenen esperit de reciprocitat i notractar de tranquil·litzar l’adversariamb l’esperança que es mostrigenerós dintre la mesquinesa: «Nofacilita la solució del nostre proble-ma que hom demani excuses a tort ia dret pel sol fet d’existir... Som.Simplement: som. Ningú no ens hade donar el ser que ja tenim.» Peraixò Pedrolo es fa seves unes parau-les de Gerry Adams quan afirma quela intenció dels nord-irlandesos noés fer més tolerable el dominianglès, sinó alliberar-se’n. Altra -ment, hi ha el risc que els drets delscatalans siguin percebuts per Es -panya, amb el temps, com uns privi-legis injustos que cal suprimir.

Al llarg del llibre, també sovinte-

gen les reflexions entorn de la immi-gració espanyola: «aquesta gent,foragitats de casa perquè ningú nofeia res per ells, es converteixen enobjecte de preocupació de totsaquells qui els han negat drets ele-mentals». Manuel de Pedrolo detec-ta un interès a voler «conservar gentespanyola a casa nostra i augmen-tar-ne el nombre, per tal de reteniramb més fermesa les possessions».Així mateix, afegeix que «la metrò-polis reforça els mecanismes deseguretat per tal d’evitar que la gentse sentin fills, amb totes les conse-qüències, de la terra on ploren perprimer cop». Cal protestar fins i totquan no serveix de res és un home-natge a l’intel·lectual compromèsque no dubta a protestar. Perquèprotestar sí que serveix. Encara queno ho sembli. Si no ho fem, «ensdeixem fer».u

Mecanoscrits de protesta

Quim Gibert

Quan fa deu anys de lamort de Manuel dePedrolo apareix unamagnífica recopilaciódels seus articles. Ambun títol prou significa-tiu, aquest volum ensfa adonar de la preocu-pació constant del nos-tre escriptor pel futurdels Països Catalans.Una preocupació queell va mantenir.


bibl iograf ia

Jaume CorberaCaracterització del lèxic alguerès Universitat de les Illes Balears, Palma 2000

L’any 1997, Jaume Corbera, professorde la Universitat de les Illes Balears, vacol·laborar en el magnífic llibretL’Alguer: imatge i paraula, que conté40 pàgines de fotografies actuals dela ciutat catalana de Sardenya, acom-panyades d’una síntesi històrica i uncompendi de la gramàtica i el lèxic delparlar al guerès. Tres anys més tardapareix aquest volum, que ens aproxi-ma molt més al català de l’Alguer.

L’eix del llibre és l’arreplec d’uns2400 termes de l’alguerès actual.Aquest recull és menys de la meitat deles 6.000 referències que l’autor varegistrar després d’haver repassatnombrosos textos i, sobretot, desprésd’haver conviscut durant dos mesos imig amb parlants de la ciutat. Una deles fonts principals és el buidatged’una enquesta adreçada a 38 perso-nes, la majoria treballadors del sectorprimari (pagesos, ramaders, pesca-dors) o mestresses de casa. Amb algu-nes poques excepcions, es tracta degent gran (la mitjana d’edat és de 63,5

anys). El qüestionari de base és el del’ALDC1, per bé que Corbera ens avisaque l’ha ampliat molt.

El material és presentat amb unaestructura temàtica. Quasi un terçdels mots registrats són referits a ani-mals i plantes; la resta és classificadaen 11 grans camps semàntics més.Per bé que en l’esquelet general delcorpus hi apareixen tres grans títols(«A. L’univers», «B. L’home» i «C.L’home i l’univers»), cadascun té unagran quantitat de divisions i subdivi-sions, de manera que en resulten 200agrupaments (que podríem conside-rar subcamps semàntics).

Aquesta fragmentació del mate-rial fa que l’obra defugi la presenta-ció de «diccionari», i això n’abelleixencara més la lectura. Tanmateix, simai el lector vol cercar directamentun mot, pot fer-ho consultant l’índex

alfabètic que hi ha al final.Si hem dit que l’obra no és un dic-

cionari (o potser hauríem de dir que«no és solament un diccionari») ésen part pel contingut de les entrades.Cadascuna conté la marca morfolò-gica (quan cal), la transcripció fonèti-ca, la correspondència amb l’estàn-dard i tot un seguit d’observacionsgramaticals i etimològiques, sensedescuidar-se les fonts ni el tracta-ment que ha tingut el mot en lesobres bàsiques de referència.

Només el que hem dit fins ara jajustifica el títol d’aquesta recensió, cartant la classificació, com la recerca prò-piament dita, com el contingut de lesentrades traspuen rigor i racionalitat.Però encara cal parlar de la resta del lli-bre. Com que l’espai és limitat, emreferiré a dos apartats: la introducció il‘estudi sobre la relació entre l’alguerèsi l’estàndard català.

En la introducció, Jaume Cor -bera fa una síntesi de la lexicografiasobre aquest parlar, des dels trac-tats de Morosi i Guarnerio (1886)fins al Diccionari català de l’Alguer,de Mn. Josep Sanna.

Aquesta darrera és, precisament,la font bibliogràfica principal per alnostre autor, el qual, tanmateix,l’amplia i la corregeix. En tot aquestcamí havien aparegut una quantitatforça considerable d’estudis lingüís-tics, la major part parcials, sensepre tensions o amb errades que s’a-naven arrossegant de l’un llibre al’altre. Corbera ja aprofita aquestespàgines per a fer-nos adonar de lapoca consideració que ha rebut l’es-tudi del lèxic alguerès per part delslingüistes de ponent2.

Encara molt més interessant emsembla l’apartat «La relació del lèxicalguerès amb el conjunt català».D’una banda, hi analitza la base eti-mològica dels mots o expressionsrecollits. Aquest estudi, el fa tant enrelació amb la totalitat dels termesregistrats com en relació amb elvocabulari bàsic (499 paraules).L’índex de catalanitat que s’infereixd’aquesta anàlisi és de quasi un

L’alguerès estudiat amb tot el rigor

Jordi Badia

El català de l’Alguer ésun dels parlars mésnegligits pels lingüistesi la societat de ponent.El nucli d’aquest llibrede Jaume Corbera ésun recull exhaustiu de2400 mots vius actual-ment, classificats percamps semàntics i ambinformació fonètica,semàntica i etimològi-ca. A més, aquest lin-güista hi fa un dobleesforç: demostrar ob -jec tivament la plenacatalanitat de l’alguerèsi denunciar amb unrigor científic extraor-dinari la poca conside-ració que ha rebutaquesta parla en elsdiccionaris normatius.


bibl iograf ia

60 % en el primer cas, i de mésd’un 80 % en prendre en conside-ració el vocabulari bàsic. La conclu-sió, doncs, és que el lèxic alguerèsés, indiscutiblement, de naturalesacatalana.

D’una altra banda, estudia elgrau d’integració del lèxic alguerèsen tot el corpus normatiu; amb boncriteri, pren la Gran enciclopèdiaca ta lana per obra de referència. Al’hora de fer aquesta estadística es -tableix uns paràmetres plenamentobjectius, matemàtics, partint de ladistància entre la realitat recollida iel corpus lèxic registrat per la GEC.Estableix una classificació que vades dels mots algueresos recollitsamb la mateixa forma, ús i signifi-cat per la GEC (als quals dóna valor1) fins als mots algueresos no reco-llits, ni amb forma ni significat sem-blants, per la GEC (valor 0). En -tremig, com cal suposar, hi hadiversos graus. Doncs bé, el resultatés ta sols de 0,43 en relació ambtot el vocabulari arreplegat, i de0,71 si se’n tria només el vocabula-ri bàsic. La conclusió és òbvia i con-tundent: caldria fer un esforç peracceptar i registrar en els dicciona-ris normatius moltes més formesalguereses, sobretot si són de nissa-ga indiscutiblement catalana.

Tant de bo que les autoritatsescoltin aquests savis consells.Perquè, tal com diu Corbera, «novoler fer aquest esforç és, talvolta, la millor contribució a acce-lerar el procés de desaparició de lapetita col·lectivitat algueresa».u

Carles CastellanosLlengua, dialectes i estandardit-zacióOctaedro, Barcelona 2000

Aquest nou llibre publicat perCarles Castellanos és una reelabo-ració de la seva tesi doctoral «Elprocés d’estandardització de lesllengües. Aplicació a la llenguaamaziga» (UAB, 1998). Mitjançantl’estudi exhaustiu de diversos con-tinua lingüístics (catalano-occità,galaico-portuguès, les llengüesbantu...) i de nombroses llengüesd’arreu del planeta (gascó, aranès,èuscar, els dialectes alemanys...,entre les més conegudes, i tambéel macedoni, les llengües indonè-sies, la vietnamita, el maia..., entreles que ens resulten més exòti-ques) l’autor vol remarcar la im -portància dels fenòmens socials iideològics en el procés de forma-ció d’un estàndard, que sempredepèn dels usos socials de la llen-gua que n’és objecte. Per tant, ésinteressant d’estudiar aquestsaspectes quan es produeixen en elprocés d’estandardització de llen -gües en situació de conflicte i,concretament, de minorització lin -güística. I l’exemple concret queCas tellanos escull per a aplicar-hiuna hipotètica estandardització ésla llengua amaziga, un cas conflic-tiu a causa de la situació de mino-rització en què es troba i per ladispersió dialectal.

Com diu Carme Junyent en elpròleg, el llibre reuneix «amb unequilibri inqüestionable, el rigorcientífic i el compromís moral». Apartir de l’anàlisi crítica dels tre-balls que han publicat diversosautors sobre l’estandardització,Castellanos descriu com s’ha anatconfigurant el concepte de llen-gua estàndard al llarg de la histò-ria; rebat la teoria segons la quall’estandardització és un procésque no necessita l’escriptura per

a acomplir-se; introdueix el con-cepte d’individuació, amb lesdiverses tipologies; ens parla delsdiferents graus de distància entrellengües, i dedica tot un capítolals fenòmens més importants quesorgeixen en la política lingüísticaestandarditzadora, tenint semprepresent la perspectiva ecolingüís-tica com a millor alternativa a lespolítiques lingüístiques oficials.

Llengua, dialectes i estandar-dització és un llibre que plantejanous elements d’anàlisi sociolin-güística i que interessarà no tansols els estudiosos sinó també elslectors amb inquietuds respecte ala formació de les llengües, lesseves diferències i semblances iels processos que segueixen enl’evolució cap a l’estandarditza-ció i, per tant, cap a la normalit-zació. Aquesta nor ma litzaciónomés podrà ser plena, com diul’autor, en aquelles nacions inde-pendents que puguin garantir ala llengua pròpia tots els usossocials.u

Rigor científic i elcompromís moral

Anna M. Porquet i Botey

1 Atlas Lingüístic del Domini Català, preparatper A.M. Badia i Margarit i J. Veny i Clar.2 Criden lamentablement l’atenció els motsde Joan Coromines en el DECLC, a propòsitdel mot llumí, en què, ironitzant sobre la idead’incorporar-lo al lèxic comú, diu: «D’aquí vatreure un savi diletant barceloní l’estupenda,espaterrant, pensada d’usar aquest bord,pertanyent només a un parlar atapeït d’ita-lianismes i sardismes, per reemplaçar elnefandíssim cat. mistos.»


anuncis per mòduls

Necessitem senyora o senyor gran que hagi tingut un entorn com mésmonolingüe millor i que senti afany per l’idioma. És igual si té coneixe-ments acadèmics o no.

La feina seria col·laborar a hores (mitja jornada o jornada completa, i, si

cal, fent horari flexible) en la redacció d’uns treballs de filologia popular, en

una oficina propera a la Plaça de Catalunya.

Escriviu-nos amb tota mena de detalls:

Maquetació de llibres i revistes

Publicació de llibres

Mecanografiat de textos

Correcció de textos en català

serveis edi tor ia ls

Jord i Ardèvol

Tel.: 93 302 68 55c/e: [email protected]

Reparació de màquines d’escriure i de calcular

Reconstrucció de màquines d’escriure antigues

Servei Tècnic de Maquinària d’Oficina

Pl. Castella, 3, 2n H508001 Barcelona

Tel.: 93 317 21 80

Centre d’Assessoramenti Finques, s. l.

Josep M. Barneda i MoyaGraduat social - administrador de finques

Tècnic tributari

Assessoria Laboral Fiscal i Comptable

Lloguers en general

C. Rutlla, 11, entresol, 8a / 17002 GIRONA

Tel. 972 20 67 41 / fax 972 22 77 42

mòdul disponible

mòdul disponible

A. J. B. / Apartat de Correus,5069