2

Índex

• PRESENTACIÓ 2

• Què és el Racó del Professor? 2• Com utilitzar el Racó del Professor 2• Recursos i eines digitals 3• Participar al blog i als canals 2.0 de Romanorum Vita 4

• PER COMENÇAR 5

• L’IMPERI ROMÀ: UNA XARXA DE CIUTATS 6

• COM ERA HISPÀNIA? 7

• QUÈ ENS QUEDA DELS ANTICS ROMANS? 9

• TURISTES D’AHIR I D’AVUI 11

• LA SOCIETAT: MOSAIC DE DESIGUALTATS 13

• DIGUE’M COM VIUS I ET DIRÉ QUI ETS 16

• LA HISTÒRIA NARRADA EN PRIMERA PERSONA 17

• D’ASTÈRIX A GLADIATOR 19

• ANNEX 21

Presen

4

RECURSOS

V isita virtual a l’exposició Romanorum Vita. A més a més de poder-la visitar virtualment, l’exposició integra les veus de quatre personatges ficticis i algu- nes cites històriques per tal de facilitar la immersió en una ciutat romana de fa 2.000 anys.

Catàleg en línia que documenta i aprofundeix en els continguts de

l’exposició. Blog amb l’actualitat respecte a l’itinerari de l’exposició. Aquest

és el punt detrobada de visitants, docents i escolars. Inclou les seccions “Racó del Profes-sor”, “Organitza la teva visita”, “D’excursió” i “Propostes interactives”.

Canals 2.0 de Romanorum Vita

Amb una selecció d’enllaços a altres recursos de la xarxa que completen els propis de l’exposició.

Amb les imatges de l’exposició i del catàleg, així com les aportades per

visitants, docents i escolars.

Amb les projeccions audiovisuals de l’exposició, els vídeos de com

es va fer i altres clips enviats per visitants, docents i escolars.

9

Què ens queda dels antics

SI ENCARA NO CONEIXEU L’EXPOSICIÓ…

Proposem començar fent un passeig digital per Romanorum Vita per tal d’imaginar com va ser una ciutat romana.

Com eren els edificis? Qui transitava pels carrers? Quina olor feia? Quins sorolls sesentien?

Quin és l’abast del que anomenem Roma?

L’objectiu d’aquesta activitat és contextualitzar l’imperi romà i les ciutats en les quals s’inspira l’exposició.

La reconstrucció que proposa la mostra es basa en l’estudi de les restes arqueològiques del segle I d.C. de Pompeia, Herculà i Òstia, i en documents històrics de l’època. Això no obstant, Roma va ser una civilització de diversos segles, que es va expandir per gran part d’Europa, el nord d’Àfrica i Orient Mitjà.

Amfiteatre de Pompeia. Autor: Pepo Segura © Obra Social “la Caixa”

RECURSOS

• Vídeo d’introducció a l’exposició• Documental sobre Pompeia i Herculà• Reconstrucció 3D de Pompeia• W eb sobre Òstia (inclou reconstrucció 3D)• Les ruïnes de Pompeia a Google Maps• Història senzilla de Roma• Mapa animat de l’expansió de l’imperi romà

10

PROPOSTES

1) Elaborar en grup una línia cronológica (per exemple amb el programa timerime) i un mapa en els quals es vegi reflectida aquesta complexa civilització.

2) Situar Pompeia, Herculà i Òstia al mapa. Informar sobre les seves característiques: com eren el clima, l’orografia, el paisatge i l’accessibilitat? Quina distància hi havia entre elles i la capital de l’imperi? Quines activitats econòmiques s’hi duien a terme? El mapa ha de ser creat sobre la plataforma Google Maps per a enriquir-lo posteriorment, afegir-hi enllaços, fotografies, vídeos, etc.

L’objectiu és comparar Pompeia, Herculà i Òstia amb les ciutats d’origen romà més properes a l’entorn de l’alumne.

La vida era igual a totes les ciutats de l’antiga Roma? I a Hispània? En què s’assembla- va i en què es diferenciava? Analitzem com devia ser la nostra ciutat en aquella època, la mida, la sostenibilitat (agricultura, aigua, comerç), el clima i altres condicionants geogràfics.

Autor: Wikieducativos. CC

9

Què ens queda dels antics

RECURSOS

• Mapa d’Hispània • Vídeo sobre Hispània• Google Maps

PROPOSTES

3) Situar en el mapa d’Hispània les ciutats d’origen romà que per la seva importància resulten més properes als alumnes.

4) Traçar les vies romanes que les unien. Completar el mapa amb més informació sobre cada ciutat: fotografies de restes arqueològiques, dades demogràfiques o altres informacions que els alumnes puguin trobar.

5) Aportar informació sobre una ciutat determinada o un eix temàtic determinat (imatges de restes arqueològiques, detalls demogràfics o detalls de les seves característiques geogràfiques que permetin comparar-les amb la ciutat de Romanorum Vita).

El mapa ha de ser creat sobre la plataforma Google Maps per a enriquir-lo posteriorment, afegir-hi enllaços, fotografies, vídeos, etc.

El mapa elaborat es pot compartir amb la comunitat de Romanorum Vita publicant l’enllaç al blog (mitjançant un post o entrada) o enviant-ho per correu electrònic .

Però…, encara som romans?

L’objectiu és investigar el llegat romà en diferents àmbits.

El passeig pels carrers que proposa l’exposició ens resulta quotidià. Tot i això, el llegat romà no es redueix a les pedres i els edificis. A la nostra vida quotidiana podem trobar molts exemples del llegat que l’antiga civilització romana va deixar al nostre país: lleis, llengües, urbanisme, calendari, expressions, etc.

RECURSOS

• V isita virtual a Romanorum Vita• Article : “Què tenim de romans?”• Locucions llatines

10

• Història de l’arquitectura romana• Gestos de l’antiga Roma• Calendari romà • Wikispaces

9

PROPOSTES

Debatre sobre el conjunt del llegat romà: llengua, lleis, arquitectura, calendari, gestos.A classe de llengua, explicar la relació del castellà, el català, el gallec o l’eusquera amb el llatí . Plantejar també un debat sobre frases com:

“Tots els camins porten a Roma”, “Parlant del rei de Roma” o “Preguntant es va a Roma.”

Quan les utilitzem ?

6) Investigar sobre els orígens del nostre calendari i d’alguns gestos .

7) Indagar sobre l’arquitectura romana i veure què ens en queda.

Els alumnes poden compartir els seus exemples o reflexions en una wiki . S’hi poden recopilar paraules, locucions, gestos, etc. La wiki permet participar en un projecte de construcció col·laborativa de coneixement.

També es poden pujar imatges de gestos d’origen romà al Flickr de l’exposició.

L’objectiu és identificar l’herència romana de les nostres ciutats.

Després de la visita a Romanorum Vita resulta fàcil identificar a les nostres ciutats i po- bles els espais o elements actuals amb aspectes i usos iguals o similars als que tenien aquests o altres elements a les antigues ciutats romanes. On trobar avui dia el fòrum, les termes o les insulae?

© Ajuntament de Saragossa Autor: Toprural. CC

RECURSOS

• V isita virtual a Romanorum Vita• Vídeo d’introducció a l’exposició• Catàleg en línia• Història de l’arquitectura: arquitectura romana• Les ruïnes de Pompeia a Google Maps• Flickr

10

PROPOSTES

Per a alumnes de secundària

8) Comparar l’estructura d’algunes ciutats espanyoles (la de residència dels alumnes i un altre d’important) amb el model de ciutat romana, cercant un plànol de la ciutat romana i assenyalant els principals edificis i llocs d’interés. Per fer-ho podem consultar el vídeo d’introducció a l’exposició , la visita virtual , el catàleg en línia o les ruïnes de Pompeia .

Debatre sobre:

• La funció de la plaça major com a centre neuràlgic de l’activitat social i comercial de la ciutat.

• La diversitat d’usos dels edificis en una mateixa zona de la ciutat:comerç, habitatge, escoles.

• Els usos dels edificis en relació amb la mobilitat, la vida social, elssorolls, el confort, etc.

• Com rebien aigua, materials de la construcció i queviures les ciutats romanes? I les nostres?

• Quin paper va jugar la potent xarxa de calçades romanes en el creixement d’aquestes ciutats per tot l’Imperi? Comparar-la amb les complexes xarxes de mobilitat actuals: carreteres, xarxes ferroviàries i tràfic aeri.

aQuin personatge romà vols ser?

L’objectiu és reflexionar sobre com s’organitzava la societat romana.

La democràtica societat romana era també una societat molt estratificada, amb grans diferències socials. La visita virtual a Romanorum Vita ens presenta alguns dels seus habitants: una dona i el seu fill, un esclau i un pelegrí. Podem analitzar els diferents rols socials posant-nos a la pell d’un romà.

11

Autor: Calafellvalo. CC

RECURSOS

• V isita virtual a Romanorum Vita• La dona a l’antiguitat clàssica• Història de Roma (anglès) • Les classes socials a Roma (anglès)• Ordre social a Roma (anglès)• Estructura social a Roma• W oices • Y outube • Flickr• Delicious

PROPOSTES

9) Enregistrar els continguts de les veus del nen, la dona, el pelegrí i l’esclau recollits a la visita virtual , .

10) Posar-se al paper de diferents personatges de la vida a l’antiga Roma (un per cada membre del grup).

Els personatges escollits pels alumnes en el seu conjunt hauran de ser representatius de l’estructura piramidal de la societat romana. Poden ser alguns dels que es proposen a l’exposició: un sastre, un cavaller, un senador, un magistrat, un sacerdot, un bugader, un obrer, un hostaler, un esclau de la fleca i les seves dones i fills.

Reflexionar des de la perspectiva actual sobre els avantatges i inconvenients de ser uno altre personatge.

Un cop analitzada aquesta qüestió, cada alumne pot crear un monòleg de presentació del seu personatge, similar al que ha sentit a la visita virtual i utilitzant com a referència els recursos que recull el Delicious de Romanorum Vita.

El monòleg: explicar qui és el personatge escollit, quin és el seu rol i estatus en la classista societat romana. Reflectir els avantatges i desa- vantatges del personatge.

12

Els monòlegs es poden gravar en format àudio a través de la plataforma W oi ces de Romanorum Vita. En cas de disposar d’una càmera de vídeo a l’escola, també es poden gravar en forma de petits clips i enviar-los al blog .Després es publicaran al canal de Y outube de l’exposició.

Des d’aquestes plataformes (Woices i Youtube) també es poden recuperar els monòlegs i escenes gravats per altres escoles, i contrastar els seus continguts amb els continguts treballats a l’aula.

Aprofundir en la societat romana. Començar situant els diferents personatges escollits pels alumnes en una piràmide social que evidenciï l’estratificació social de Roma.

Debatre sobre el rol de la família i de la dona en aquesta societat. Aquesta reflexió es pot enfocar des d’altres matèries en una anàlisi més interdisciplinària. A partir de la reflexió, crear un mural de síntesi sobre la societat romana.

El mural: debatre primer col·lectivament els aspectes que es volen re- flectir en el mural, que descriguin una ciutat tipus: model de família, relacions home-dona, classes socials, treballs i oficis, dades demogrà- fiques (nombre d’habitants, immigració, etc.).

El mural es pot crear individualment, o en grup per tal que cada alumne busqui la infor- mació relativa a un dels temes i llavors es construeixi el mural col·lectivament.

Publicar els murals en format imatge al Flickr de Romanorum Vita o enviar-los per correu electrònic al blog de l’exposició.

L’objectiu és reflexionar sobre com el tipus d’habitatge romà reflectia l’estatus social dels seus habitants.

La domus que es reconstrueix a l’exposició és la casa d’una important família romana. Com devia ser la casa d’una família amb molts fills? I si l’amo fóra un general romà, o un comerciant?

RECURSOS

• Catàleg en línia• Les ruïnes de Pompeia• Simulació virtual d’una insula

13

• Simulació virtual d’una domus• Vídeo 3D d’una domus• Manual del candidat• Flickr

PROPOSTES

11) Dissenyar una casa (domus) o bloc de pisos (insula) on podrien viure els personatges que es van treballar a l’activitat anterior.

Per exemple: un comerciant amb família nombrosa, un soldat, un general, la dona de la bugaderia (fullonica), un candidat electoral, un escriptor, una prostituta, un constructor, un sacerdot o un pontífex.

Reflexionar sobre detalls com la mida, l’estructura i l’ús de les dependències, els mate- rials, la decoració, el mobiliari i la il·luminació.

En l’exercici, cal tenir en compte aspectes com la localització de la ciutat: clima, recursos hídrics, materials constructius disponibles, etc.

Publicar els dissenys de les diferents cases en format imatge al Flickr de Romanorum Vita, comentant les imatges amb la descripció de la família per a la qual es van dissenyar.

priQuè ens expliquen els mateixos romans?

L’objectiu és conèixer els aspectes de la societat romana a partir de les fonts clàssiques.

La nombrosa documentació que ha arribat fins als nostres dies, ens aporta un ampli coneixement sobre Roma, els seus costums, les seves ciutats i el seu context històric. Des de grafits populars fins a escrits polítics, filosòfics o literaris, aquests textos mostren la complexitat de la vida a la ciutat romana i els seus problemes urbanístics i d’índole social.

14

Grafit de Pompeia. Autor: Pepo Segura © Obra Social ”la Caixa”

RECURSOS

• V isita virtual• Catàleg en línia• Els grafits de Pompeia en llatí i anglès• Frases d’Ulpià i Sèneca• Llibre: El Satiricón de Petroni• Cites de personatges romans• La paret dels grafits (proposta interactiva)• La publicitat a Roma• Blogspot

PROPOSTES

12) Proposar la cerca i selecció d’altres grafits i cites que reflecteixin aspectes de la vida quotidiana de la ciutat i que completin els recollits a la visita virtual i al catàleg de l’exposició.

Per a realitzar la cerca, els alumnes poden consultar els grafits trobats a Pompeia, les frases de personatges cèlebres com Ulpià o Sèneca , els passatges del llibre El Satiri- cón , o els escrits d’altres autors i obres disponibles a Internet.

Pintar els grafits seleccionats o inventats pels mateixos alumnes a través de l’aplicació de dibuix en línia de la proposta interactiva “La paret dels grafits” recollida al blog .

Si es treballa aquesta proposta a la classe de llatí, la selecció de grafits pot realitzar-la prèviament el docent a partir de fonts originals en llatí. Abans de debatre sobre el punt de l’exposició en el qual podríem afegir la cita, es pot realitzar un exercici de traducció.

En paral·lel a l’exercici anterior, investigar sobre els diferents formats o tipus de comu- nicació a l’antiga Roma.

15

13) Proposar als alumnes la redacció i el disseny per grups (en format powerpoint) de l’Acta Diürna (noticiari diari sobre l’ actualitat de la ciutat), inspirada en els continguts de l’ exposició.

A l’acta s’hi poden tractar els temes següents:

• Informació sobre el terratrèmol que ha destruït Pompeia i Herculà• Un anunci d’un espectacle de circ o teatre• Una notícia sobre la inauguració d’un nou comerç• Un comentari sobre l’última llei discutida al fòrum

Si es recorre de nou l’exposició virtual, es poden dissenyar noticiaris molt variats, ensuport paper o digital.

Per a crear la versió digital es pot utilitzar una aplicació de creació de blogs , on es po- dran maquetar tots els continguts.

Compartir els noticiaris elaborats amb la comunitat de Romanorum Vita i enviar-los a través del blog o per correu electrònic .

21

Annex