QUATRE ETAPES

EL RENAIXEMENT ELEL RENAIXEMENT – S. XVI RENAIXEMENT – S. XVI

ELEL BARROC – S. XVII BARROC – S. XVII

ELEL NEOCLASSICISME – S. XVIII NEOCLASSICISME – S. XVIII

LA IL·LUSTRACIÓ – S. XVIIILA IL·LUSTRACIÓ – S. XVIII

1./ Segle XVI: EL RENAIXEMENT

David de Miquel Àngel

Leonardo de Vinci

Carles V

Barcelona al 1500

La Gioconda de Leonardo da Vinci

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRICA Catalunya:

El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l’Atlàntic a conseqüència del descobriment d’Amèrica.

Els catalans no van tenir permís reial per a comerciar directament amb Amèrica fins al segle XVIII.

El trasllat de la cort reial al centre de la Península, que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés i s’identifiqués amb la política centralista.

Les derrotes de la guerra dels Segadors (1640-1652), que van agreujar la crisi de la societat catalana i van culminar amb el Decret de Nova Planta (1716), que va anul·lar les institucions i les lleis catalanes, valencianes i illenques i, va suprimir el català com a llengua oficial.

CARACTERÍSTIQUESEl Renaixement abarca el període que va des del darrer terç del

segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI.

Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà.

S´utilitza un llatí ric i elegant, imitant els autors clàssics i eliminant les

paraules i expressions corruptes del llatí vulgar.

A partir del segle XVI, el llatí va perdre força i el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura.

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que restitueix, interpreta i anota els textos clàssics, assimila les seves idees i els valors que contenen.

Trobem una certa renovació cultural, un procés d’evolució.

La impremta –Germans Guttenberg-provoca

una revolució mediàtica que facilita l’accés

a la cultura a la noblesa i l’aristocràcia, i difon

la literatura popular.

CONSEQÜÈNCIES • Crisi literària a Catalunya: es produeix al llarg d’aquests tres segles una

davallada important d’autors i obres en el camp de la literatura catalana culta.

• Tot i que el català seguirà sent la llengua oficial de Catalunya fins al segle XVIII, la castellanització de l’aristocràcia provoca una pèrdua de confiança en la pròpia llengua i una pèrdua important de possibles escriptors.

• La manca d’escriptors fa que la llengua literària i la literatura catalana no es modernitzin.

• La Guerra dels Segadors suposarà la francesització de la Catalunya Nord.

• El Decret de Nova Planta suposarà l’inici d’una política de repressió cap a la llengua catalana.

• Auge de la literatura popular que serà la que conservarà la riquesa de la llengua (cançons, teatre popular, romanços històrics, nadales...).

AUTORS I OBRESAUTORS I OBRESTEATRE: Actes sacramentals dins l’Eucaristia.

PROSA:Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig

[Escrits en forma dialogada, pretenen fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya. ]

POESIA:Flor de enamorados de Joan Timoneda[Escrits en castellà només una part són en català.]

Dos llibres de poesia de caire popular escrits per Pere Serafí

[Seguidor de March i dels autors italians com Dante i Petrarca.]

2./ Segle XVII: EL BARROC

Góngora

Quevedo

La inquisició

Felip II

FVGarcia

CARACTERÍSTIQUES El S.XVII és una època de crisi caracteritzada per la visió pessimista

desenganyada de la realitat.

Aquesta actitud és una conseqüència davant els problemes econòmics, les guerres de religió, l’estancament demogràfic i la desconfiança en el progrés.

La visió pessimista queda palesa en els temes de la literatura barroca.

Són freqüents els contrastos que persegueixen crear efectes sorprenents; per això creen un estil complex amb abundants recursos retòrics.

El Barroc és una corrent contrària al Renaixement i , això afecta també al model ideal físic de la dona que esdevé de pell clara, cabells obscurs i ulls foscos.

EL LLENGUATGE BARROC

Contrast entre conceptes transcendents [vida/mort] o entre idees de més abast [llum/ombra, bellesa/ lletjor, delicadesa/grolleria].

L’exageració amb l’ús extrem de la hipèrbole.

Alteració de l’ordre sintàctic: hipèrbaton.

Estil molt recarregat amb abundància de figures retòriques.

Títols de les obres molt llargs.Alegoria de la poesiaAlegoria de la poesia

AUTORS I OBRESFRANCESC VICENT GARCIAFRANCESC VICENT GARCIA

Conegut com El Rector de Vallfogona. Va conrear poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Gòngora i Quevedo.

Els poemes que el van fer més popular van ser els de caire festiu i escatològic, de to i temàtica vulgars.

La seva poesia es divideix en dos grans grups:

- Culta i artificiosa - Burlesca i escatològica

Obra pòstuma: L’harmonia del Parnàs.

Usa habitualment el sonet com a forma poètica.

FRANCESC FONTANELLA

La seva producció poètica és bàsicament amorosa, partint del locus amoenus de Garcilaso de la Vega però amb tècniques barroques.

Autor de dues obres teatrals en vers:

- Amor, fermesa i porfia [tragicomèdia bucòlica]

- Lo desengany [ple d’elements barrocs, figures retòriques...]

3./ Segle XVIII: NEOCLASSICISME I LA IL·LUSTRACIÓ

Versalles

Descartes

Comte-duc d’Olivares

Maria Antonieta

La presa de la Bastilla

NEOCLASSICISME

Fins a la segona meitat del S.XVIII, va predominar el Barroc a la literatura catalana. Malgrat el tancament de la monarquia es van començar a difondre les idees Neoclàssiques a través de la frontera francesa.

Els principis estètics del Neoclassicisme seguien els preceptes de la Imitatio (imitació dels models antics, clàssics) de la bellesa de l’obra artística, del bon gust i de les línies rectes.

AUTOR I OBRA L’autor català més important és Rafael d’Amat i de Cortada conegut

com el Baró de Maldà.

Redactà Calaix de sastre; un conjunt de 60 volums manuscrits en forma de dietari amb una llengua molt castellanitzada.

Es pot considerar el primer gran periodista de costums contemporanis, ja que constitueixen una crònica dela vida barcelonina de la segona meitat del S.XVIII i principis del XIX.

IL·LUSTRACIÓ Els il·lustrats catalans van ser especialment

erudits i lingüistes que escrivien en castellà.

Destaca l’historiador Antoni de Capmany que va publicar la primera història econòmica a Europa titulada

Memorias històricas sobre la marina, el comercio y las artes de la antigua ciudad de Barcelona.

Cap a la Revolució francesa...Cap a la Revolució francesa...