redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 6/7/2016 · Núm.125 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.785 exemplars quinzenals

Entrevista a Ada Colau

pàgs 8 i 9

Alcaldessa de Barcelona

“En el cas dela residènciasacerdotal

serà difícil unbon acordper a tots”

Patrimoni pàg 10

Un nou llibre de fotosrepassarà la memòria històrica de les Corts

Concert pàg 12

La llegendària Patti Smithserà demà al FestivalJardins de Pedralbes

Festival pàg 12

Les Corts acull el segonBarcelona Beatles Weekend

Comerç pàg 20

La ruta de tapes de SantsLes Corts arriba al seu final

26J: el dia que el PP va ser el partit més votat a les Corts

Les eleccions al Congrés deixen el districte com l’únic lloc de la ciutat on els populars van aconseguir la victòria pàg 10

Vaga a TMB pàg 3

La plantilla del metro votaa favor de reprendre lesnegociacions amb l’empresa

Esports pàg 21

El Joventut de Sergio Manzano serà el curs que ve a Lliga Femenina 2

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 6 juliol 2016línialescorts.cat

línialescorts.cat 3 | 6 juliol 2016

Vaga i metro. Aquestes dues pa-raules ressonen al cap de moltsbarcelonins des de fa setmanes. Lamobilitat és un dels aspectes clauen qualsevol gran ciutat i des de fadies els ciutadans que diàriamentnecessiten el transport públic perdesplaçar-se viuen en un estatd’anormalitat. I és que, no noméshi ha hagut 15 dies de vaga al me-tro des del mes de febrer, sinó quela vaga també es va estendre a laxarxa d’autobusos, els treballadorsde la qual van arribar a un acordamb TMB a principis de juny.

Vagons amb la gent tan estre-ta que semblaven llaunes de sar-dines, accessos a les estacions ta-llats per evitar que les aglomera-

cions poguessin provocar algun in-cident o paciències portades al lí-mit. Aquestes han estat algunes deles estampes d’aquestes darreressetmanes.

Més enllà d’això, però, i de l’es-tricte conflicte laboral existententre TMB i els seus treballadors,hi ha una altra realitat paral·lela:el metro ha perdut, segons TMB,40.000 passatgers diaris a causade les vagues. Aquestes 40.000 va-lidacions diàries de menys co-rresponen al 3% dels 1,3 milionsde passatgers que té la xarxa en-tre setmana. Aquí cal afegir-hiels 300.000 passatgers que noagafen el metro els dies de vaga.Una situació que, per exemple,provoca que el servei de bus hagid’absorbir un volum de gent per alqual no està preparat.

Enmig d’aquesta situació, i deles reiterades complicacions que els

usuaris del metro han patit, fa unsdies va sorgir una nova polèmicarelacionada amb els serveis mí-nims per als dies de vaga. Gene-ralitat i Ajuntament es van llançaracusacions mútues. Mercedes Vi-dal, regidora de Mobilitat i presi-denta de TMB, va assegurar queera una “irresponsabilitat” fixar, enles dues últimes convocatòries,uns serveis mínims del 40% en ho-res punta i del 20% en hores vallquan en les anteriors ocasionsaquests percentatges eren del 50%i el 30%. En declaracions a lapremsa, Vidal va qualificar de “to-talment insuficients” aquests ser-veis mínims i va anunciar quedes de TMB s’impugnarien.

El Govern de la Generalitat,per la seva banda, va mostrar laseva “sorpresa” amb les acusacionsde Vidal. La portaveu del Go-vern, Neus Munté, va assegurar

que no hi havia hagut cap dismi-nució dels serveis mínims, sinó unaugment durant la vaga dels diesdel congrés de mòbils.

En paral·lel, la polèmica tam-bé es va traslladar a l’esfera mu-nicipal, quan el republicà AlfredBosch va acusar l’alcaldessa Colaude “fer mítings a Madrid mentreel metro està aturat”. Bosch va de-manar a Colau que “resolgui elconflicte ja”.

“DEMANEM UNA MISÈRIA”Després de tantes jornades de vagamolts barcelonins es preguntenquan es resoldrà la situació per nohaver de tornar a patir noves atu-rades. Una de les persones que sapmillor què pot passar és Toni Ce-ballos, el president del comitèd’empresa del metro. En declara-cions a aquesta publicació, Ceballosrecorda que és “optimista per na-

turalesa”. De fet, l’acord podriaser més a prop després que re-centment la plantilla i TMB haginacostat posicions. De fet, els treba-lladors han votat recentment re-prendre les negociacions amb l’em-presa, després que aquesta ja no im-posi cap període de pau social comsí que demanava anteriorment.

Preguntat per les molèstiesque aquestes vagues han provo-cat a la ciutadania, Ceballos la-menta que “són víctimes inno-cents d’un conflicte que hauriad’estar resolt” perquè demanen“un augment salarial de l’1%,una misèria”. Per últim, el pre-sident del comitè d’empresa re-coneix que des dels sindicats nopensaven “que el conflicte duréstant de temps”. Una situació queatribueix “a la inexperiència deMercedes Vidal”, que, diu, els“està perjudicant molt”.

“Víctimes innocents”» Des del mes de febrer els barcelonins han hagut de patir 15 vagues al metro i diferents aturades al bus» La plantilla del metro vota a favor de reprendre les negociacions amb TMB per desencallar el conflicte

Albert RibasBARCELONA

Els usuaris del metro han hagut de conviure amb aglomeracions i retards durant els dies de vaga. Fotos: TMB i Línia

Reportatge

Opiniólínialescorts.cat| 4 6 juliol 2016

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

14.785 exemplars quinzenals

Un diari plural

per @ModernetdeMerda

4L’ànima de Fernández Díaz

Uns dies abans de les eleccions,el 15 de juny, a El Món a RAC1,el mai prou estimat Nacho deSanahuja explicava a Jorge Fer-nández Díaz, assegut davantseu, el temor que té de trobar-se amb una barreja de classessocials allà dalt al cel el diaque mori. El ministre, amb unsomriure, contestà religiosa-ment:"No, les categories hu-manes al cel no hi tenen lloc, lamisericòrdia divina és infinita.Els que creiem en la vida eter-na sabem –ho diu Sant Pau ennombroses cartes i Nostre Se-nyor als evangelis– allà seremcom àngels. Per tant, aquestescategories humanes que vivimaquí, que patim aquí, que enshem d'aguantar els uns als al-tres, això a dalt ja no serà així."

En la mateixa entrevista,uns minuts més tard, el minis-tre, de profundíssimes convic-

cions cristianes, afegia: "Totssom fills de Déu, tots som igu-als. Si parlem de fraternitat ésprecisament perquè conside-rem que tots som germans."

Quan pronunciava aquellesparaules plenes de cinisme fal-taven només 6 dies perquè es-clatés un dels escàndols més es-fereïdors de la democràcia es-panyola. Un escàndol que ha si-tuat Jorge Fernández Díaz, l'ho-me creient, l'home cristià, bon-dadós i fratern, com una de lespersones més tòxiques i per-verses que ha donat la políticad'aquest país.

No cal recordar l'escàndol.Tampoc cal repassar el currí-culum espiritual de FernándezDíaz. És de sobres conegut,perquè ell mateix ha estat l'en-carregat de difondre'l repeti-dament –l'última vegada, ambtot l'atreviment del món, fa un

parell de setmanes davant el se-nyor de Sanahuja–. Però potsersí que cal ressaltar fins a quinpunt ha d'estar corcada i po-drida l'ànima d'una personaque s'atreveix a donar lliçons demoral, de valors i de cristianis-me a la vegada que és conscientque diàriament es carrega l'es-tat de dret més bàsic amb l'únicobjectiu d'enfonsar la vida po-lítica i personal d'adversarispolítics. Ha de ser una ànima re-alment fosca, obscura.

"La política és un magníficcamp per a l'apostolat", deia elministre uns anys enrere enunes declaracions. Un campper a l'apostolat. Marededéu. Sirealment creus en els ideals fra-ternals i religiosos en què diuscreure, Jorge, quina angúniat'has de fer a tu mateix veient-te cada dia al mirall. Quina an-gúnia i quin profund fàstic.

4Vueling y Aena, incompetentesper David Rabadà

Tras muchos viajes en avión, eindependientemente del des-tino aéreo que usted elija, hayalgo que se repite a menudo enel Aeroport de Barcelona. Y esque Aena y Vueling son unosincompetentes.

El verano pasado si llegabasu vuelo pasadas las doce de lanoche, se producía el efecto Ce-nicienta: su maleta se conver-tía en calabaza, es decir, milesde viajeros tenían que esperarhoras sus equipajes por falta depersonal. Ahora, este julio,Vueling y Aena nos traen unacalabaza mayor, los primerospor vender más plazas de lasdisponibles pero con falta depersonal otra vez, y los segun-

dos por permitirlo. En fin quehay miles de viajeros que, sor-presa!, se quedan en tierra.

Ni frustraciones, ni cabreos,ni quejas logran que Aena oVueling den solución a algo quesiempre peca de lo mismo, laavaricia de las empresas pro-tegidas por leyes neoliberalesque les permiten el máximo debeneficios a costa del trabaja-dor. Y eso que Aena se opuso,y su Gobierno del PP, a cedersus competencias a otras ad-ministraciones bajo el pretex-to de no restar calidad al via-jero. Mientras el aeropuerto deBarcelona sigue bajo el efectoCenicienta, habrá muchas ca-labazas y ningún aprobado.

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#Efial

@Marat_BCN: Cas de possible corrupcióa alguns ajuntaments: que s'investigui!Ara, que la premsa arribi abans que laGuàrdia Civil... Fernández Díaz go home.

#Vueling

@taxisigualada: Per fi m'ha arribat unvol de Vueling de Venècia, només amb10 minuts de retard! És com si m'haguéstocat la loteria, avui!

#TerceresEleccions?

@jaumepi: Pedro Sánchez diu no. Ni aRajoy ni a un altre. Dec ser un ingenuperò algú sap com s'evitaran unes ter-ceres eleccions?

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | 6 juliol 2016 línialescorts.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlínialescorts.cat| 6 6 juliol 2016

Parlen elsveïns

Ferran“Ha estat una reac-ció fruit de la por.Molta gent potserva canviar el vot aúltima hora. Segonsquines eleccions si-guin, una mateixa

persona pot canviar el sentit del seu voti em fa l’efecte que això ha passat. I no ésel primer cop.”

Ariadna“No trobo cap ex-plicació a aquestavictòria, ni la troboaquí ni la trobariaenlloc de la ciutat.No crec que s’ex-pliqui ni pel poder

adquisitiu ni per cap altre fet. És un par-tit esquitxat per casos de corrupció i ambmolts diputats pendents de judici.”

Marc“Molta gent ha op-tat per buscar l’es-tabilitat dins d’unmarc de crisi eco-nòmica i insegure-tat. Tenen l’opinió,per a mi equivoca-

da, que si continuen governant els partitsde tota la vida, les coses seguiran com ara,que potser per a ells ja està bé.”

Carlota“Em sembla quemolta gent ha votatamb por. Per lameva ideologia ésdifícil d’entendreque la gent els pu-gui votar, crec que

no han fet res de bo per al nostre país. Su-poso que a barris com Pedralbes haurantret molts vots.”

Què n’opines que el PP hagi guanyat les eleccions espanyoles al districte?per Pau Arriaga

Un diari obert

Que consti que sóc un ferm partidari d'a-quells que creuen i treballen per ampliarel camp de ruptura amb l'Espanya del78, tot creant un camp on els indepes iels comuns puguin trobar-se. Sigui a par-tir del referèndum, de polítiques dedesobediència o de treball munici-pal –recordem Badalona–. Ara bé, dinsde la recent, marquetiniana i postmo-derna mitologia dels comuns hi ha unapràctica molt irritant que em sembla quehaurien d'esbandir si s'ha de treballarplegats: l'apropiació indeguda.

Aquesta setmana, en el consell na-cional d'EUiA en Joan Josep Nuet, queés un bon paio, va fer electoralisme post-electoral en comminar a ERC i la CUPa "triar entre la Catalunya dels casinoso la Catalunya popular que vol repre-sentar En Comú Podem". Passat (¿?) elcicle electoral, veig amb sorpresa queperviu encara la cosa tan tronada de:"Nosaltres som la gent, els indepes sóncasta". Jo entenc que els partidaris de serborbònics alhora que revolucionarishan de construir antagonismes allà onpuguin. El problema és que amb l'in-dependentisme d'esquerres, aquestamena de trucs no colen.

Nuet prova, com fa sempre Domè-nech, de disparar el gran canó soleturistaque, efectivament, fa molt de sorollperò només treu pólvora. El truc de laburgesia catalana –independentisme–vers les classes populars –comuns– nosurt ja ni les capses de Magia Borrás. So-bre tot perquè la burgesia catalana sóntambé ells. La gauche divine 2.0 arren-

glerada amb Podemos és tan burgesa itan catalana com els de CDC. I mentre,han governat dues dècades –amb ICV-EUiA– a Barcelona han representat demanera extremadament eficaç la políticade casino, hotel i robatori.

També ha estat molt irritant veurecom aquest espai polític s'ha apropiat in-deguda i descaradament del 15M. Unservidor, que hi va anar gairebé cada diai algunes nits, constata que va veure detot i tots. I a les places, molts indepes.Igual que a totes les marees i a totes lesprotestes i a tots els desnonaments. Eldia del desallotjament de plaça Catalu-nya un dels colpejats va ser en David Fer-nández, representant de la Catalunya po-pular i de la independentista alhora.Com tanta, tanta gent.

De fet, el primer i més potent fill d'a-quell 15M del 2011 va ser l'11S del 2012.Els carrers i les places des d'aleshores,han estat plens de manifestacions, pa-radetes i actes indepes mentre molts dels"apropiadors" d'aquella data s'ho mira-ven des dels platós de la Sexta. No. Ni el15M és seu, ni ho és la Catalunya popu-lar. I sí, ells també pacten amb la bur-gesia (PSC, Planeta...).

A favor de treballar plegats i decrear un espai comú d'esquerres nacio-nalment centrat. Sobiranista i antiaus-teritari. Molt d'acord. Però sense queningú s'apropiï d'aquell encapçalamentde la constitució Nord americana: We,the people.

Article publicat a El Món

4We, the peopleper Antonio Baños, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament

4Aprendre a conviureper Jordi Lleal

El rei Felip VI ve a Girona a repartir pre-mis a joves emprenedors. En el seu dis-curs deixa anar una floreta: S’ha d’a-prendre a conviure, entendre’s i res-pectar-se. Un cap d’estat, que no rep aCarme Forcadell com a presidenta delParlament de Catalunya, ens ve a donarlliçons de convivència.

Xavier Domènech parla de frater-nitat per conviure amb els altres poblesespanyols, afirmant que primer van lallibertat i la igualtat, sense elles no pothaver-hi fraternitat. Que bonic! Ja ensexplicarà com ho pensa aconseguir a lesespanyes. Miquel Iceta tímidament,proposa en el XIII congrés del PSC, alconjunt dels espanyols una llei de “cla-redat a la canadenca” que estableix lescondicions per si s’escau verificar el su-port ciutadà a una eventual secessió. Quis’ho creu? Quan els barons del PSOE no

esperen ni 24 hores per dir-li que s’hiposi fulles. Podemos, que sí però potserja ho veurem, amb una ambigüitat cal-culada per no perdre més vots.

Ciutadans, com si estigués plovent.Quins canvis? PP, PSOE i Ciutadans nodeixen que Jorge Fernández Díaz com-paregui davant de la Diputació Perma-nent del Congrés a donar explicacionsper les infames entrevistes amb De Al-fonso. El PP és normal que voti encontra de la compareixença, però els al-tres dos no s’entén, què volen canviar?És com posar a Tomás de Torquemadaa vetllar pels jueus conversos o posar laguineu a vigilar el galliner. Anem aviats!Per a més inri, es munta una “casa debarrets” a la seu del PP del carrer Gènovai el seu cap diu que no en sap res. Però,qui escull el personal? Sabeu què? Elsdic “fraternalment” adéu-siau!

@moedetriana: La sonda Juno de laNASA ha tardado cinco años en llegar alplaneta de Júpiter. Imagínate tú conVueling.

@edl1072: La dimissió de Nigel Farage latrobo "poc valenta". Molta campanyaperò després ningú vol afrontar les con-seqüències del Brexit.

@JosPastr: Si escuchas un disco deQuimi Portet al revés, puedes oír a Lucifer pidiendo cafés con leche encastellano.

Opinió en 140 caràcters

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | 6 juliol 2016 línialescorts.cat

línialescorts.cat| 8 6 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eral’objectiu, sinó canviar laciutat, i la ciutat ja està can-

viant. Són paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es té aquesta sensació?Al carrer es té la sensació que la ciutatha començat a canviar, que quedamolt per fer, però que ha començat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-sació perquè, de fet, la gent m’ho diu.

CiU també creu que hi ha la sen-sació que la ciutat ha canviat,però cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona està “degradada”. Quèels respon?Entenc que l’oposició faci oposició,però quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer política,també està dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt d’inte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, però reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el baròmetre ha reflectit que laciutadania valora bé el govern i que

ha augmentat la seva confiançarespecte de la millora de la ciutat enun futur pròxim. No sé si l’oposicióestà dient que la ciutadania s’equi-voca, però crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crítica demanant que l’o-posició sigui constructiva ja la vafer en l’entrevista que ens va con-cedir 100 dies després d’assumir elcàrrec. Llavors deia que havia es-tat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’haperdut, aquesta ingenuïtat?Sí, l’he perdut però no m’hi heacostumat. I espero no acostu-mar-m’hi mai. També he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposició. En tot cas, no em resignarémai que hi hagi un ús partidista dela institució, sigui des del govern odes de l’oposició. Això, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb l’anunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fàcil acabarpactant amb el partit que és elpare del model de ciutat que vos-tè tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonas’havien fet coses bé i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui m’ho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, però el que estem fent ésexecutar el mandat ciutadà. Vamguanyar les eleccions però tambéva guanyar el pluralisme polític. Hiha un mandat de canvi, però d’uncanvi cap a una cultura política depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre s’allargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a l’executiu.

Però ERC ja ha dit que endurirà l’o-posició que fins ara ha fet al seugovern.Bé, això ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviarà d’opinió?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull és reprendre el diàleg nor-mal amb el conjunt de l’oposició, es-pecialment amb les forces d’esque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguirà fent el que ha fet aquestany, que és treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, però, va dir, justdesprés del pacte amb el PSC, quevostè havia “traït el somni”. Estàvem en període preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara seràmés fàcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comestà funcionant el govern amb elPSC? S’entenen bé?Doncs sí. Ara ells s’han incorporat enuna dinàmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissió degovern. Hem començat a treballardes de la idea de transversalitat per-què no es tractés d’un simple re-partiment de responsabilitats.

Línia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rències. La regidora de l’Eixample,Montserrat Ballarín, ens deia que

els “costa veure que la unió deltramvia sigui prioritària”. Aques-ta qüestió pot ser una font de con-flicte?No, perquè hi ha un acord de governque fixa les principals línies progra-màtiques i aquesta discrepància nohi figura. El tramvia és una realitat inomés falta una connexió d’un pe-tit tram. Estem parlant d’un saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, l’acord progra-màtic només diu que es compro-meten a treballar per la unió deltramvia però no diu que sigui prio-ritari ni que s’hagi de fer en aquestmandat. Vostè, en canvi, sí quedefensa que és una prioritat.Sí, sí. Era un compromís de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podrà convèn-cer el PSC.És que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat d’opinions, però aquesta qües-tió no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polèmica.

Una altra afirmació, en aquestcas feta per Daniel Mòdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodríguez

“Qui m’ho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC”

“Esperem que hi hagi acord a TMB. Els ciutadans no es

mereixen les vagues”

línialescorts.cat 9 | 6 juliol 2016Entrevista

que “en lloc de posar més normesper als carrils bici, el que s’hauriade fer és suprimir-los”.[Riu]. Ja li preguntaré... No sé si ho deiaen el marc d’una teoria més àmpliaperquè així, fora de context, sorprèn...

Venia a dir que l’urbanisme actualsempre fa tard i que s’hauria detendir a la integració i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mòdol, però això ho hem tre-ballat des de fa temps des de l’àreade Mobilitat. L’ús de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferència dels països nòrdics. Això ge-nera problemes en l’ús de l’espai pú-blic i és necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixés de “fer campanyaelectoral” i solucionés el conflicte deTMB. Pot garantir que, a curt ter-mini, s’acabaran les vagues?El dret a vaga és un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap límit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno és un tema que es resolgui en dosdies, perquè estem parlant d’unade les empreses més grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport públic ihem dit que estàvem disposats a aug-mentar al màxim possible el que pre-veu la llei, que és estatal. Hi ha uns lí-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el diàleg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut última-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de veïns l’ha acusatde no haver entomat el problemai d’haver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen raó?L’Ajuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant d’un conflicte que ve de llunyi que té causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de l’Ajuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos d’Es-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situació està reconduïda, enbona part, gràcies al teixit veïnal icomercial de Gràcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius sí que ens podem oferir, peròen temes d’ordre públic parlem decoses que escapen de la nostracompetència.

Una altra situació delicada és la dela venda ambulant irregular. És uncas pràctic que li fa veure que lescoses són més complicades delque es pensava abans d’arribar al’alcaldia?Estant al govern coneixes de propfenòmens complexos, com potser aquest. És un problema de di-mensió global, que ve de lluny ité a veure amb diferents qües-tions. Una d’aquestes és la situa-ció d’algunes persones del col·lec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, però tambété a veure amb una pràctica devenda il·legal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. Ésmés, s’ha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut més decomisosque l’any passat, però calen mésestratègies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-mació anunciats.

L’anunci de més mesures arribaprecisament després que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.Sí, però en aquestes mesures hi por-tàvem mesos treballant. Això nos’improvisa d’un dia per l’altre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldríem, i aquesta crí-tica la puc assumir perfectamentperquè és veritat, però hem aug-mentat la pressió i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundació Bar-celona Comerç ja ha dit que les no-ves mesures són insuficients.Un fenomen tan complex no té re-ceptes miraculoses, però hi estemdedicant tots els recursos i estratè-gies i col·laborem amb tothom quehi té competències de la maneramés coordinada possible.

Un altre dels temes estrella d’a-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificació turística.En el cas del pla d’allotjaments tu-rístics, amb l’allau d’al·legacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sinó de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses més importantsque hem aconseguit aquest any ésque tothom ja està d’acord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler està d’acord que feiafalta una regulació. Ara estem en lasegona fase, que és quan ens hem deposar d’acord en els detalls. I estic con-vençuda que ens hi posarem. Tothomhaurà de cedir una miqueta però l’a-cord hi ha de ser perquè estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes és el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementària. Això noés fer caritat?Al contrari. És fer política de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmínims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat s’ad-hereixi a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un referèn-dum quina relació volem tenir ambl’Estat. S’ha de poder fer un refe-rèndum clar sobre la independèn-

cia i, de fet, això ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya sí, però a la resta del’Estat no.Bé, també cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament s’expressen per laindependència. Sigui com sigui, comque no podem fer el referèndum, aca-bem tenint debats com el de l’AMI.Però la clau és el referèndum. La con-sulta de l’AMI és un succedani.

“Amb el top mantano anem tan de

pressa com voldríem,ho assumeixo”

El nou cavall de batalla veïnal aldistricte és l’ampliació de la re-sidència sacerdotal de l’Arque-bisbat. Els veïns denuncien quees tracta d’un “hotel camuflat”.Es pot fer alguna cosa per atu-rar el projecte?Es tracta d’un litigi dels veïnsmés propers a la façana del carrerGalileu, que no volen aquestaedificació davant de casa seva. Elpla urbanístic es va aprovar el fe-brer del 2015, en l’anterior man-dat, per la qual cosa el promotorté uns drets que no es poden evi-tar. El Districte ha intentat fermediació entre els veïns i el Bis-bat, i l’àrea d’Urbanisme estàtreballant per intentar arribar a al-gun acord satisfactori per a totes

les parts, tot i que sabem que seràdifícil. En tot cas, sempre caldràgarantir que l’ampliació s’ajusti ala normativa i als usos de la lli-cència que s’atorgui”.

“En el cas de la residència sacerdotalserà difícil un bon acord per a tots”

LES CORTS

Les Cortslínialescorts.cat 6 juliol 2016

| 10

La paraula ‘sorpasso’, per fer re-ferència a la possibilitat que Uni-dos Podemos superés el PSOE,va estar en boca de molta gentdurant la campanya de les pas-sades eleccions espanyoles del 26de juny. Aquest ‘sorpasso’ no esva produir, tot i que en l’àmbit lo-cal n’hi va haver un de més sor-prenent: el del PP a CDC a lesCorts.

El 26J es recordarà com eldia que els populars van acon-seguir ser el partit més votat a lesCorts. Aquests resultats, en uneseleccions municipals o al Parla-ment, serien amb tota probabi-litat impossibles de repetir. Toti això, la victòria del PP al dis-tricte és històrica. L’any 2000,quan els populars van aconse-guir la majoria absoluta, la for-mació que llavors liderava a es-cala estatal José María Aznar esva quedar a les portes d’acon-seguir-ho, però finalment li vanfaltar poc més de 400 vots.

Ara la victòria del PP ha es-tat possible, primer de tot, pelseu notable augment de suportsi, al mateix temps, per la caigu-da de CDC, que en aquesta oca-sió no es va presentar sota lamarca Democràcia i Llibertatfent coalició amb Demòcrates deCatalunya. Els populars, que el20D van ser tercers- també ha-vien quedat darrere d’En ComúPodem (ECP)-, van aconseguirpassar dels 7.909 vots (16,65%)als 9.116 vots (20,59%), mentreque CDC va caure a la segona

posició després de perdre 1.246vots respecte del desembre iquedar-se en 8.743 (19,75%).

Un altre dels grans triomfa-dors del 26J al districte va serERC. Els republicans, que el 20Des van haver de conformar aocupar la cinquena posició, es vanenfilar fins a la tercera després depassar dels 6.849 vots (14,42%)als 7.279 (16,44%). Els resultatsdels republicans contrasten ambels que va tenir En Comú Podem(ECP). Tot i tornar a aconseguiruna victòria còmoda al conjunt dela ciutat, a les Corts els comunsvan passar de ser la segona forçaa la quarta. Mentre el 20D vanaconseguir 8.038 vots (16,92%),el 26J van baixar fins als 7.144vots (16,14%).

Un altre dels perdedors de lajornada electoral va ser Ciuta-dans. El partit taronja va perdreuna posició respecte de fa sis me-sos, ja que va passar de la quar-ta (7.775 vots i un 16,37% de su-port) a la cinquena (6.240 vots i

un 14.09% de suport). Per últim,el PSC, tot i millorar lleugera-ment els seus resultats -va aug-mentar 195 vots-, va repetir la si-sena i última posició.

ELS BARRIS Pel que fa als barris, el PP vaaconseguir ser el més votat endos dels tres -a la Maternitat iSant Ramon i a Pedralbes- men-tre que CDC ho va ser a les Corts.

En el cas de Pedralbes, la vic-tòria popular va ser rotunda, ja queva treure 14 punts percentuals aCDC, que va ser segona. En vots,els populars en van aconseguir2.257, mentre que els conver-gents es van quedar en 1.409. A laMaternitat i Sant Ramon, en can-vi, la victòria del PP va ser ajusta-da, ja que només va quedar duesdècimes per sobre d’En ComúPodem. Per últim, a les CortsCDC va quedar per davant d’ERCper quasi un miler de vots, men-tre que el PP va ser la tercera for-ça just per davant d’ECP.

Els resultats del 26J al districte. Infografia: Línia Les Corts

26J: el dia que el PP va ser el partit més votat al districte

» Les eleccions al Congrés deixen les Corts com l’únic districte ‘popular’» CDC, el partit referent, va perdre 1.500 vots respecte del desembre

El carrer Numància, més a prop de tenir carril bici

INFRAESTRUCTURES4La im-plementació del carril bici al dis-tricte avança. El passat dia 28de juny es van posar en marxaels treballs per tal que el carrerNumància passi a formar partde la xarxa de carrers que in-corporaran aquesta infraes-tructura que busca millorar lamobilitat sostenible del distric-te i la ciutat.

Des del 28 i fins al pròxim 2d’agost està previst fer les mo-dificacions de la semaforització.Durant el juliol també està pre-vist modificar la senyalització

del carrer, mentre que a prin-cipis d’agost es preveu pintar lanova senyalització, col·locar elnou aglomerat del carril bici ireparar les rigoles del costatBesòs.

Aquest carril bici serà dedoble sentit i estarà situat al cos-tat Besòs del carrer, entre l’a-vinguda Diagonal i l’avingudaJosep Tarradellas. Actualmentel carrer Numància té un carrilbus i tres carrils de circulació ensentit mar. Un cop estigui aca-bat el carril bici, dels tres carrilsde circulació es passarà a dos.

La memòria fotogràficade les Corts, en un nou llibre

HISTÒRIA4El districte tindràd’aquí a uns mesos un nou testi-moni fotogràfic de la seva me-mòria històrica.

Tal com ha anunciat BTV,l’editorial Efadós té previst pu-blicar a principis de l’any que veun nou llibre de la seva col·lecció‘L’Abans’, que inclou publica-cions de caràcter històric. El llibres’il·lustrarà amb imatges de l’Ar-xiu Municipal i amb fotografiesantigues dels veïns. Tal com ja hafet amb altres zones de la ciutat,com Nou Barris, Sant Gervaside Cassoles, el Guinardó, el Clot-

Camp de l’Arpa o la Sagrada Fa-mília, ara l’editorial Efadós vol afe-gir les Corts a la seva col·lecció.

La publicació d’aquest llibreserà un pas més en la tasca de re-cuperació de la memòria històriaque des de fa temps es fa des deldistricte. Un exemple d’això és LaRuta de la Memòria Històricade les Corts, un projecte que pro-posa un recorregut urbà per tret-ze espais del districte identifi-cats amb esdeveniments històricsdel període de la Segona Repú-blica Espanyola, de la Guerra Ci-vil i de la dictadura franquista.

LGTBI | En Pau Farinetes es converteix en la PaulaEl col·lectiu Cortsenques Dissidents va transformar el passat dimarts dia

28, Dia de l’Orgull LGTBI, l’escultura emblemàtica d’en Pau Farinetes, de la plaça de Comas, en la Paula Farinetes. L’acció va consistir a vestir l’escultura amb un tutú de color lila, una perruca i un llaç.

Albert RibasLES CORTS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | 6 juliol 2016 línialescorts.cat

Les Cortslínialescorts.cat| 12 6 juliol 2016

La segona edició consolida el Barcelona Beatles Weekend MÚSICA4El 50è aniversari de lavisita dels Beatles a Barcelona vaprovocar l’any passat el naixementdel Barcelona Beatles Weekend.Enguany el festival s’ha consoli-dat després que el passat cap desetmana el districte acollís la se-gona edició.

La inauguració de l’exposicióque va acollir l’Illa Diagonal ‘Ambels Beatles ahir i avui’ el passat dia27 va servir per començar a es-calfar motors per a la cita. L’es-trella de l’exposició, que es va po-der visitar fins diumenge, va serel Chevrolet Golden Edition del1959. Es tracta del cotxe que vanfer servir els Beatles per despla-çar-se durant la seva estada de fa51 anys a la ciutat.

El Barcelona Beatles Wee-kend pròpiament dit va arrencardissabte amb el Col·loqui Beatle,que va anar a càrrec de Vicenç Co-

mas, Magí Crusells i Josep MariaFrancino; una exhibició de countryi del teatre de titelles ‘Across theBeatles’Univers’. La tarda de dis-sabte va arrencar al Parc de la Be-derrida amb l’actuació especial deZappa Magic. Les actuacions delsgrups de tribut també van co-mençar a primera hora de la tar-da amb els Beatlemania, que vandeixar pas als Nowhere Beat, a TheBackties, a Los Pasantes i Santi Ca-rulla, a Len Garry i Chrisse Use-nius i, finalment, als Flamig Sha-kers, que van oferir un magníficconcert que va aconseguir quesemblés que al damunt de l’esce-nari hi fossin els mateixos Beatles.

La clausura dels dos dies de-dicats als Beatles va arribar diu-menge amb les actuacions deThursday Band, Els Escarabats,The Early Beatles, Get Band, EdTulipa i Beaties Band.

El Festival Jardins de Pedralbesentra en la seva recta final. I hofa preparat per acollir un delsseus caps de cartell indiscutible.Es tracta, ni més ni menys, de lallegendària Patti Smith, conver-tida de fa anys en un autènticmite de la música popular.

El concert de la cantautoranovaiorquesa arrencarà demàa partir de les 10 del vespre. S’es-pera la millor versió d’una Smithque ha arribat als 70 anys en ungran estat de forma, tal com es vapoder veure l’any passat durantels seus magistrals concerts queva oferir per celebrar el 40è ani-versari del seu àlbum ‘Horses’.

El festival l’acabaran de com-pletar Toquinho i Maria Creu-za (8 de juliol), Joan Baez (10 dejuliol), M83 (11 de juliol), JoséGonzález (12 de juliol) i la cele-bració d’una jornada del festivalitinerant SoundEAT!, que se ce-lebrarà el 16 de juliol.

AZNAVOUR, EXCELSEn les dues últimes setmanes elJardins de Pedralbes ha deixatgrans actuacions pel record. La

millor, segurament, és la que vaoferir el veterà cantant francès de92 anys Charles Aznavour elpassat dia 25 de juny. Aznavour,d’origen armeni, va arrencar elseu recital amb ‘Les émigrants’,un tema que va escriure fa tresdècades però que és més actualque mai. El veterà cantant tam-bé va cantar algunes de les sevescançons en castellà, com ara ‘Elbarco ya se fue’, ‘Te espero’ o‘Dime que me amas’. Va ser en eltram final de l’actuació quan Az-navour va oferir els seus princi-pals ‘hits’, entre els quals van des-

tacar ‘Hier encore’, ‘Ave Maria’,‘Comme ils disent’, ‘Que c’esttriste Venise’ o ‘La bohème’.

Un altre dels grans concertsviscuts aquests darrers dies vaser el que va protagonitzar el pas-sat 28 de juny el veterà cantantitalià Paolo Conte. Conte va de-lectar un públic que va gaudird’un artista de primera catego-ria que fa de poeta dalt d’un es-cenari.’Ratafià’, ‘Diavolo rosso’ o‘Max’ van ser només una petitamostra d’un concert que ja hau-ria valgut la pena amb nomésaquestes tres cançons.

Patti Smith és un símbol de la música popular. Foto: Arxiu

La llegendària Patti Smith seràdemà al Jardins de Pedralbes

RedaccióPEDRALBES

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1713 | 6 juliol 2016 línialescorts.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 14 6 juliol 2016línialescorts.cat

Barris al dia línialescorts.cat 15 | 6 juliol 2016

El Centre Cívic Pere Quart ja torna afuncionar a ple rendiment. Coincidintamb el 30è aniversari de la mort del’escriptor sabadellenc Joan Oliver(que signava les seves poesies ambel pseudònim de Pere Quart), des definals del mes passat, i després demés d’un any d’obres, la remodela-ció de l’espai ja és una realitat.

Les obres han consistit en laconstrucció d’una nova cobertad’estructura metàl·lica lleugeraamb xapa forada que permet elpas de la llum i la ventilació directaa l’edifici, així com l’adequació dedues escales preceptives i l’as-censor que dóna accessibilitat a totl’edifici. Els materials utilitzats pera l’ampliació es van triar amb l’ob-jectiu de millorar la qualitat de l’e-difici i de reduir el seu consumenergètic. S’han instal·lat captadorssolars en forma de tub i captadorsfotovoltaics a la coberta i a l’as-censor i l’equipament està equipattecnològicament per poder con-trolar el consum i ajustar la pro-ducció de calor i fred.

Així, amb aquests treballs, queja han acabat, el centre ha guanyatmés de 940 metres quadrats hàbils,en els quals s’hi ubiquen els nousdespatxos, les aules, els serveis,una zona d’emmagatzematge, unasala d’actes i una terrassa adjacenten la qual s’hi poden fer activitatsa l’aire lliure. A més, després de lareforma, l’equipament compta ambla primera sala municipal d’expo-sicions del districte. El Casal deGent Gran, per la seva banda, esmanté dins de l’edifici, creant d’a-questa manera sinergies i xarxaamb el Centre Cívic.

INNOVACIÓ SOCIALAquestes obres, que han servit permodernitzar i adequar les instal·la-cions, també han servit per co-mençar a dissenyar la relació del cen-tre amb els barris. L’Ajuntament volque el Pere Quart s’especialitzi en lainnovació social i, a través d’aques-ta, i per les característiques tècniquesde l’edifici, també es treballarà la re-lació amb el medi ambient i la in-clusió. Aquests tres propòsits esvan decidir en un procés participa-tiu en el qual els veïns i les entitatsde la superilla de Maternitat-Sant Ra-mon van poder dir-hi la seva.

El centre vol potenciar la inno-vació social a través de la seva novaprogramació. Cursos, tallers, con-ferències, exposicions, concerts itota mena d’activitats per a tota lafamília conformen l’oferta lúdicadel Pere Quart.

En segon terme, la relació ambel medi ambient també es tindràmolt present. De fet, el nou espaicompta amb una paret verda, unaterrassa enjardinada i un espai de ta-ller de reciclatge on es podran re-parar utensilis de petit format, apos-tant per donar una segona opor-tunitat als objectes.

Per últim, el centre cívic vol po-tenciar el seu caràcter inclusiu. Enaquest sentit, un grup de personesamb diversitat funcional s’encarre-garà del manteniment i la gestió deles àrees enjardinades, mentre queun dels espais s’ha destinat a unacuina inclusiva, accessible per a to-thom, el disseny de la qual va sor-gir d’un treball compartit entre lesentitats de persones amb diversitatfuncional, veïnat i estudiants i pro-fessorat de la UPC, en la I Jornada detreball organitzada entre el Distric-te i la Universitat. En la jornada detreball es va elaborar un prototip delque és avui la cuina del centre.

El Pere Quart es posa al dia» A finals de juny van acabar les obres de remodelació i adequació d’aquest centre cívic» Amb la reforma, l’equipament té la primera sala d’exposicions municipal del districte

CULTURA4El centre ja fun-ciona al cent per cent. De fet, ja fadies que van començar els dife-rents tallers, exposicions i activitats.

D’aquesta manera, des de lasetmana passada ja s’estan im-partint tallers com el de dibuix ipintura, d’idiomes (anglès i ale-many per a diferents nivells), dedanses, com ara country, tango oburlesque, de salut i benestar, comels de ioga, pilates o tai-txi, i dife-rents seminaris de temàtica mo-nogràfica, per exemple sobre elspintors impressionistes o els orí-gens de la història del nostre país.

A més a més, al centre tambées duen a terme activitats culturals.L’espectacle Beatles, que es va ferdissabte passat com a homenatgea la banda de Liverpool, va donarel tret de sortida a tot un conjuntde concerts, exposicions, projec-cions de cinema o activitats que esrealitzaran fins a l’última setmanade setembre.

Per a més informació i per po-der accedir a la totalitat de l’ofer-ta lúdica i cívica del centre es potvisitar el portal web de l’equipa-ment [www.ccperequart.com] o béfer una consulta presencial.

Un estiu farcit d’activitatsRedaccióLES CORTS

Una imatge de la terrassa interior del centre, un cop s’ha acabat la remodelació. Foto: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

línialescorts.cat| 16 6 juliol 2016

El Centre Cívic Barceloneta recorda l’enderroc del barri i el trasllat forçós dels seus veïns

El rastre del SomorrostroMEMÒRIA/ El 25 de juny de 1966, les 15.000persones que vivien al Somorrostro van serobligades a marxar de la platja de Barcelonaper anar a viure a Sant Roc (Badalona), en unbarri de nova creació.

Ara, el Centre Cívic Barceloneta acullfins al 25 de juliol l’exposició 50 anys de l’en-derroc del Somorrostro, un recull fotogràficque recorda la marxa dels veïns expulsatsdel barri de barraques per deixar via lliurea una Barcelona que volia amagar la misè-ria, enviant-la als seus municipis veïns, iconvertir-se en un una ciutat atractiva pelturisme. Un canvi que, evidentment, impli-cava la reforma del front marítim.

DE LA NIT AL DIA“Vam haver de desaparèixer del Somorros-tro de la nit al dia”. Així explica Miguel San-tiago, un dels seus veïns, el trasllat forçós il’enderroc de l’antic barri de barraquistes deBarcelona, situat a la platja del districte deSant Martí, des de l’alçada de l’actual Hospi-tal del Mar fins a l’antic dipòsit del gas de laplatja del Bogatell.

El trasllat del Somorrostro no es potconsiderar un fet aïllat, segons consideral’historiador Emili Ferrando. “El desmante-llament s’ha d’entendre en el context de vo-ler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala.

De fet, només sis dies després del trasllat,la platja de Barcelona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel règim franquista i que in-cloïa una exhibició militar. D’altra banda, ladesaparició del Somorrostro era necessàriaper aplicar el pla urbanístic de l’alcalde Por-cioles que preveia transformar la primera lí-

nia de mar de la capital en una zona turísti-ca. Un canvi que els barraquistes ja no vanveure. “Van traslladar-nos amb camions a SantRoc”, recorda Santiago, que aleshores tenia16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vamarribar al nou barri estàvem desorientats.Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, al-hora que qualifica d’”experiència dura” el tras-llat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a fal-tar el Somorrostro”, reconeix.

No és difícil d’entendre, tenint en comp-te que el nou barri va néixer sense cap equi-pament ni servei públic. “Acabat de construir,Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.

COMMEMORACIÓAmb el trasllat, els veïns van canviar de ciu-tat i de realitat i Barcelona va oblidar el So-morrostro. Un oblit que l’Ajuntament idiverses iniciatives ciutadanes han inten-tat combatre durant els darrers anys. El 25de novembre del 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a l’antic barride barraques més gran i poblat de la ciu-tat, en un acte presidit per l’exalcalde Xa-vier Trias.

L’homenatge va consistir en la col·locaciód’una placa commemorativa a l’accés de laplatja. La iniciativa va néixer durant el man-dat de Jordi Hereu, quan un grup de ciuta-dans i entitats van demanar al seu govern quefes visible els principals barris de barraquesde la ciutat i que s’homenatgés els barcelo-nins que hi van viure.

De fet, alguns d’ells van ser presents enl’acte celebrat fa dos anys i van reivindicar lanecessitat de recordar un barri esborrat pelrègim franquista ara fa 50 anys.

POLÈMICA/A principis del mes passat, el Tribunal Supremva revocar la sentència que condemnava Fèlix Millet i Jor-di Montull per tràfic d’influències en les irregularitats ur-banístiques en el projecte de l’hotel del Palau. El tribunal hadesestimat els recursos de la fiscalia i de les acusacions par-ticulars (de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i del’AVV Casc Antic) i ha admès els recursos de Millet i Montull,per als quals es demanaven inicialment 10 anys de presó.

Pocs dies després de conèixer aquesta decisió, la FAVBva emetre un comunicat valorant la sentència, que qualifi-ca de “derrota ciutadana”. La federació considera que la de-cisió del Suprem “deixa sense càstig un procés de manipu-lació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucred’uns pocs”. La FAVB considera que “les actuacions judicialses fixen més en les formes que en els continguts” i denun-cia que en “els casos que es fan negocis sense escrúpols sa-ben com esquivar els procediments formals i com ocultarmaniobres amb l’objectiu d'obtenir impunitat”. La federa-ció defensa que cal “un altre model de justícia i una altra ti-pificació de les infraccions, per tal que els grans delictes con-tra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen.”

El text de la FAVB acaba destacant la “tenacitat de la llui-ta del barri encapçalada per Veïns en Defensa de la Barce-lona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic”.

La sentència de l’hotel del Palau és “una derrota ciutadana”, segons la FAVB IGUALTAT/El passat 28 de juny la ciutat va tornar a com-

memorar el Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai,Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

Centenars de persones van omplir la plaça Universi-tat, on es va celebrar un acte reivindicatiu en el qual tam-bé es van recordar les víctimes de la massacre d’Orlandodel passat 12 de juny. Lara Sajén, ballarina del grup Fan-goria, va ser l’encarregada de llegir el pregó, un al·legata la igualtat i a la inclusió.

Durant el seu parlament, Sajén també va destacar queactualment hi ha molt més respecte pels drets dels ho-mosexuals, però va recordar que cal continuar lluitantpels drets humans i per la llibertat individual. L’artista vaconcloure el seu parlament recordant que cal aprendredel passat per entendre el present i per poder crear unfutur “respectuós i inclusiu”.

La ciutat torna a celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

línialescorts.cat 17 | 6 juliol 2016

SERVEIS/ Canvi d’horaris en les ofi-cines d’atenció ciutadana (OAC).Des de principis d’aquest mes i finsal dia 24 de setembre, aquests es-pais obren de dilluns a divendresentre dos quarts de 9 del matí idos quarts de 3 de la tarda.

Les úniques excepcions sónl’oficina de la Marina, a Sants-Montjuïc, i l’oficina de la ZonaNord, a Nou Barris, que estarantancades fins al 4 de setembre.

En aquests espais es podengestionar tota mena de tràmits, de-manar serveis com la targeta rosao demanar permisos d’obres. Perdemanar cita prèvia cal trucar al010, visitar el portal de l’Oficina Vir-tual o fer servir l’app MobileID.

En marxa l’horarid’estiu de les oficinesd’atenció ciutadana

TROBADA/ Durant els dies 1 i 2 d’aquestmes, l’Espai Jove La Fontana de Gràcia esva convertir en l’escenari de la primeraedició del Fòrum Veïnal sobre Turisme.Sota el lema La ciutat és per viure, no perviure’n, l’Assemblea de Barris per a un Tu-risme Sostenible (ABTS) va organitzar dosdies de tallers, jornades i debats amb l’ob-jectiu de “compartir i treballar els conflic-tes provocats per la indústria turística, aixícom proposar solucions i alternatives eco-nòmiques”. Aquestes activitats han coin-cidit amb l’aniversari del primer any devida de l’assemblea.

El periodista i exdiputat de la CUP An-tonio Baños va ser l’encarregat de l’acte depresentació del fòrum el dia 1 a la tarda.La jornada també va comptar amb la par-

ticipació de Paula Martí, de l’ABTS, el pre-sident de la CONFAVC, Jordi Giró, el vice-president de la FAVB, Albert Recio, i lesponències dels geògrafs Francesc Muñozi Ivan Murray, que van posar sobre la tauladiferents temes relacionats amb la situa-ció del turisme a la ciutat.

Durant el matí del dia 2 es van orga-nitzar tallers i dinàmiques obertes alsveïns. Algunes d’aquestes van ser orga-nitzades per les entitats convidades alfòrum, associacions com Ecologistas enAcción Málaga, la plataforma Aturem BCNWorld, els mallorquins responsables de lapublicació Tot Inclòs o el Comitato NoGrandi Navi de Venècia, un dels actorsmés potents de la lluita veïnal contra el tu-risme massiu arreu del món.

L’Espai Jove La Fontana acull el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

LLEURE/ Els patis de 16 centres es-colars de la ciutat es reivindiquencom a alternativa de lleure per al’estiu. Fins al dia 31 d’aquest mes,els patis de tres instituts de Nou Ba-rris, dos de Sant Andreu, SantMartí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc i un de Ciutat Vella, l’Ei-xample, Les Corts, Sarrià-Sant Ger-vasi i Gràcia obren les seves portesi organitzen activitats educatives,esportives, culturals, artístiques ipedagògiques.

L’horari d’obertura d’aquestsespais pot variar en funció delcentre, però en tots els casos és dedilluns a diumenge en una for-quilla que oscil·la entre les 5 de latarda i les 9 del vespre.

16 patis escolars,alternativa lúdicaper a tot el mes

PUBLICACIÓ/ Carrer, la revistaque edita la FAVB, ha publicat elseu número 140. Aquesta vegada,les pàgines centrals de l’edició esdediquen a abordar el reparti-ment desigual de la riquesa. Sotael títol Què fem amb tanta des-igualtat? s’agrupen articles delprofessor d’economia de la UAB Al-bert Recio, dels sociòlegs XavierBonal i Teresa Forns i del politòlegVicenç Navarro, entre d’altres.

El 140 de Carrer també inclouuna crònica de l’estada de Joan Ma-ria Soler a Buenaventura o unapeça sobre la situació de la gestióde l’aigua a la ciutat, entre d’altres.El PDF de l’edició sencera es pot des-carregar al portal web de la FAVB.

Surt el número140 de la revista‘Carrer’ de la FAVB

veïns en línia

“Deixem de vendre sucs a la Boqueria icomençarem a fer sostenible el turisme”

ENTREVISTA/ El cap de setmanade l’1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Ba-rris per un Turisme Sostenible(ABTS) va organitzar el primerFòrum Veïnal sobre Turisme. Una deles veus que hi va participar va serl’arquitecte David Bravo, que vaabordar la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic. Ara con-versa amb Veïns en Línia sobreaquesta qüestió i altres reptes queha d’encarar la ciutat en relació ambel model turístic que vol per al futur.

La ciutat és per viure-hi, no per viu-re’n. Aquest era el lema del fòrum.El comparteix?Amb el lema no hi estic del tot d’acord.Comparteixo les seves intencionsperò s’hauria de matisar. No es trac-ta que no es pugui viure de la ciutat,sinó que el mercat estigui democra-titzat i que hi hagi igualtat a l’hora d’ac-cedir a la riquesa i a les oportunitats.

Més enllà del lema, vostè va par-lar de la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic a cau-sa del turisme. És el pal de paller del problema. Sila ciutat fos una paella, l’habitatgeseria l’arròs. És la part cabdal. Des-prés hi ha serveis, comerços, carrers,llocs productius... Sempre cal una re-gulació i, quan no s’actua correcta-ment, el problema afecta l’habitat-ge. El Gòtic, per exemple, ha perduten 4 anys el 45% de la població em-padronada. Això és un barricidi.

Molts habitatges ara són pisos tu-rístics. Hi ha qui demana que es

prohibeixin totalment. Hi estàd’acord?El primer que s’ha de fer és definir elproblema abans de prohibir res. Noés el mateix aquell que marxa de va-cances i lloga casa seva per treure’suns diners extres que un propietaride la Barceloneta que té 30 quarts decasa i els va llogant sistemàticamentsense ni tan sols trepitjar-los. Són dosusos molt diferents de la mateixa einai, per tant, primer cal veure quin ésexactament el nociu. Jo crec que ellímit l’hem de situar en el fet que encap cas l’ús complementari pot subs-tituir l’ús residencial de la casa.

Deixant de banda l’habitatge,pel que fa a l’espai públic hi hallocs, com la Rambla, on el turis-me és majoritari. Què es pot ferper revertir la situació?Abans de fer, el que caldria primer ésdeixar de fer. Per exemple, a moltesparades de la Boqueria ara es venensucs preparats en gots de plàsticorientats al turisme. L’oferta actualperverteix l’ús que se li suposa a unespai públic com aquest. I això té unefecte crida envers els turistes: generauna demanda determinada. Deixemde vendre sucs, recuperem l’ús tra-dicional del mercat i començarem afer sostenible el turisme.

De totes maneres, situacions comaquesta passen arreu del món...Hi ha llocs que, pel seu atractiu,són molt visitats i difícilment aixòcanviarà, no?Al contrari, penso que aquestatendència no pot seguir com fins

ara! Des de fa 40 anys les ciutats es-tan debatent cap a on volen anar.A Europa s’ha fet una aposta pelsector terciari, de serveis, però elque es ven majoritàriament és his-tòria, espais públics, monuments...Això és més sensat que el que s’hafet aquí. Cal civilitzar el turisme. I, ditaixò, organitzar-se perquè elsguanys no es concentrin en poquesmans i la despesa en la resta. Cal de-mocratitzar-lo.

Hi ha marge des del punt de vis-ta de l’urbanisme per afavoriraquest canvi que vostè defensa?No només hi ha marge per regu-lar des de l’urbanisme aquest i al-tres aspectes, sinó que s’ha de fer

urgentment. Cal apostar per unmodel més sostenible i social delsusos que hi ha a la ciutat. I l’urba-nisme és un instrument essencialper aconseguir-ho.

Creu que el què s’està fent des del’actual govern d’Ada Colau va enaquesta línia? És suficient?Crec que va en la línia correcta, peròevidentment encara no és suficient.Cal temps, esforç, coneixement, em-patia i participació per impulsar can-vis així. No és immediat. De fet, és di-fícil canviar el rumb, perquè hi hacompromisos de governs anteriors,contractes ja firmats, inèrcies fortes...Però estem en la direcció correcta:aplicant sentit comú i ordre.

David Bravo / arquitecte i un dels participants en el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 18 6 juliol 2016línialescorts.cat

Serveis línialescorts.cat 19 | 6 juliol 2016

En Josep i la Maria han decidit, ambels seus dos fills, anar a passar el dis-sabte a la muntanya. És un calorósdia d’estiu i els ve de gust anar finsa l’espai natural que tenen a tocarde casa, el Montnegre.

Només arribar a les portes del’espai natural es troben amb un in-formador, una persona del Pla d’In-formació i Vigilància (PVI) 2016, eldispositiu que cada any a l’estiu laDiputació de Barcelona imple-menta a 427.979 hectàrees forestalsde la demarcació de Barcelona.L’informador, un dels 170 que hi hacontractats per fer aquesta feina atot el territori barceloní, els explicales mesures de prevenció d’incen-dis i la importància de no cometreinfraccions a la reglamentació enaquesta matèria. Està en contactepermanent amb un centre de con-trol, com també ho estan els guai-tes, que en Josep, la Maria i els seus

fills poden veure a la llunyania daltd’una torre. Des d’aquestes torres,repartides també per tot el territo-ri, els 44 guaites detecten columnesde fum i traslladen la seva correc-ta localització al centre de control.Allà on la família d’en Josep ja noarriba és al centre de control, on hitreballen els operadors de zona, elsauxiliars i els enginyers de zona, quesón els encarregats de vetllar pelbon funcionament del dispositiud’informació i vigilància. Són, en to-tal, 48 persones que, sumades a lesanteriors, fan les 262 que enguanys’han contractat pel PVI 2016.

El PVI el va iniciar la Diputació deBarcelona el 1996 com a prova pilota la zona de l’Alt Penedès i des d’a-leshores s’ha estès a gairebé tota lasuperfície forestal de la demarcació.L’objectiu és evitar l’inici d’incendisforestals informant tothom que arri-ba als espais naturals i, enguany, estreballarà per intensificar aquests es-forços d’informació en aquells puntsconcrets on es concentra la pobla-ció usuària del bosc. De fet, en Josep,la Maria i els seus fills es troben amb

molts altres visitants, que també handecidit anar a passar el dia al Mont-negre. Tots ells s’han trobat l’infor-mador perquè han arribat al parc al’hora de dinar, i el personal del PVItreballa durant les hores de màximperill d’incendi forestal, que abraçades de 2/4 d’1 del migdia i fins a 2/4de 8 del vespre. Quan a mitja tardadecideixen tornar a casa, la famílias’ho ha passat tan bé que pensa entornar-hi el cap de setmana; tambés’hi trobaran els informadors i la res-ta del personal del PVI, perquè el dis-positiu està operatiu des del 17 dejuny i fins a l’1 de setembre.

Un dispositiu que té un pres-supost de 2 milions d’euros, quecomprèn, bàsicament, la contrac-tació de tot el personal, els 91 ve-hicles dels informadors i dels auxi-liars de zona i material tècnic, de te-lecomunicacions o d’oficina. Aquestcost és assumit per la Diputació deBarcelona, tot i que els 268 ajunta-ments que participen en el dispo-sitiu fan una aportació de com-bustible per als vehicles segons laseva superfície forestal.

Informar per evitar incendis» La Diputació de Barcelona posa en marxa com cada estiu el Pla d’Informació i Vigilància

a les zones forestals de la demarcació, centrant-se en els punts més concorreguts

RedaccióBARCELONA

EL PVI compta amb 91 vehicles per als informadors i els auxiliars de la zona. Foto: Judit Contreras/Diputació de Barcelona

@diba

Comerçlínialescorts.cat 6 juliol 2016

| 20

La quarta ruta de tapes de Sants-Les Corts ha arribat a la seva fi.El passat dijous 30 de juny elsbars i restaurants participants–un total de 23– van servir lesúltimes tapes de la ruta i ara tocafer balanç. Segons informen desde Sants-Les Corts, la ruta ha es-tat “molt positiva” i destaquenque els bars i restaurants “hanquedat molt contents”.

La ruta va tenir lloc els dijousi divendres de maig i juny, du-rant els quals els establimentsoferien una tapa creada espe-cialment per a l’ocasió i una be-guda per 2,50 euros. Des del’associació destaquen que hi vahaver restauradors que van arri-bar a vendre 30 tapes en un ma-teix dia. “L’afluència de visi-tants ha estat molt bona, les ta-

pes han agradat molt”, afegeixendes de l’eix comercial.

I és que els comerciants hanesmolat l’enginy per oferir el boi millor de la gastronomia cort-senca. Hi havia tapes d’arepaamb una beguda a base de llimai rom, petxina de pelegrí, pa decoca o la tradicional cap i pota,

truita de patates o una porció depizza de la casa, entre altres.

De cara a la pròxima edicióde la ruta de tapes de Sants-LesCorts –encara no hi ha data–,l’eix vol introduir algunes nove-tats. “Volem sorprendre encaramés amb aquests canvis”, expli-quen des de l’associació.

L’hummus amb torrades va tenir èxit. Foto: Sants-Les Corts

Sants-Les Corts posa fi a una ruta de tapes creativa

» Els bars i restaurants destaquen la bona afluència de visitants» L’eix es planteja introduir algunes novetats a la pròxima edició

Els botiguers amenacen ambmobilitzacions pel top mantaPOLÈMICA4El top manta s’haconvertit en el principal mal decap del govern municipal, que veucom serà el serial que ocuparà lamajoria de titulars durant aquestestiu. Dijous passat les principalsassociacions de comerciants de laciutat i els veïns de la Barcelone-ta van presentar un manifest ones critica “la passivitat de l’Ajun-tament” amb el top manta i on esdemana la seva actuació “im-mediata”. Els botiguers van avi-sar que, si l’Ajuntament “no fa resper millorar la situació”, comen-çaran a mobilitzar-se.

El primer tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, va assegurarl’endemà que el consistori “entén”la preocupació dels botiguers ique faran “tot el que sigui neces-sari” per protegir el comerç. Va

dir que intensificaran les multesals compradors i que faran sen-sibilització sobre les conseqüèn-cies negatives del fenomen.

Ahir l’alcaldessa Colau es vareunir amb el Síndic de Greuges,Rafael Ribó. Tots dos van coin-cidir a reconèixer que amb els re-cursos municipals no es pot era-dicar el fenomen i van instar elgovern espanyol a fer una ac-tuació ”més decidida” a l’horad’impedir la importació de pro-ductes il·legals sense control,mitjançant els cossos de la Guàr-dia Civil i de la policia.

De moment, Colau ja haanunciat que els pròxims dies laGuàrdia Urbana i els Mossos in-tentaran impedir la concentra-ció de manters al passeig Joan deBorbó, a Ciutat Vella.

SOSTENIBILITAT4Un any des-prés de la posada en marxa de lacampanya Mercats Verds lliuresde bosses de plàstic, el consumd’aquests envasos s’ha reduït enmés d’un 50%, segons ha infor-mat el consistori. Més de la mei-tat dels mercats municipals handeixat de lliurar gratuïtament lesbosses i, gràcies al “compromísdels paradistes” i a la “bona pre-disposició dels clients”, segonsassegura el consistori, s’estàaconseguint aquesta fita.

Els mercats que han imple-mentat la campanya són pioners,ja que es van avançar a la Di-rectiva Europea que també vol li-mitar-ne l’ús.

Per altra banda, i per celebrarel Dia Internacional lliure debosses de plàstic, l’Institut Mu-nicipal de Mercats i la FundacióPrevenció de Residus i el Con-sum Responsable –coimpulso-ra de la campanya–, van orga-nitzar una actuació al Mercat deLesseps en la qual els consumi-

dors i els comerciants van fer lesseves compres només fent servirbosses reutilitzables. Una accióque busca propiciar un “canvid’hàbits”, que ajudarà a reduir lautilització d’uns elements quepoden trigar centenars d’anys abiodegradar-se.

A més, Espanya és el segonpaís del món que més bosses deplàstic fa servir, unes 3.000 mi-lions a l’any –11 quilograms perpersona–, només superat pelsEstats Units.

RedaccióLES CORTS

El passeig Joan de Brobó, epicentre de la polèmica pel top manta. Foto: CiU

Menys bosses de plàstic

Formació | Segona edició del programa de suport al teixit comercialEl programa de suport al teixit comercial està celebrant la seva segona edició. El passat dia 27 de

juny va tenir lloc el primer taller, on es van donar les pautes per presentar projectes. El pròxim serà dilluns vinent al convent de Sant Agustí, a la plaça Pons i Clerch, a partir de dos quarts de tres de la

tarda. Es parlarà sobre les eines digitals gratuïtes per millorar la gestió de les entitats comercials.

Esportslínialescorts.cat

21 |

6 juliol 2016

“És un premi a l’equip”. Aquestaés la millor frase que descriu ladecisió del Joventut les Cortsd’acceptar finalment la plaça a Lli-ga Femenina 2, després d’assolirl’ascens de categoria el juny. L’hapronunciada David Escrivà, ge-rent de l’entitat, que ha explicata Línia les Corts que, tot i que en-cara estan buscant patrocina-dors, les expectatives de cara alcurs vinent són bones. “És un bonmoment”, descriu Escrivà, que as-segura que el club està en una si-tuació millor com per poder su-portar les despeses de la pròximatemporada a Lliga Femenina 2.

Un no a la segona categoriadel bàsquet femení hauria supo-sat que, per tercera vegada, el Jo-ventut les Corts no pugés, tot i ha-ver-se guanyat l’ascens a la pista.

Segons informa el club, aramateix segueix buscant patroci-nadors. “Hi ha diversos frontsoberts”, diu Escrivà, que assegu-ra que hi ha empreses que de caraal 2017 hi estan interessades. Tan-mateix, tots aquests movimentsestan encara “a les beceroles”.

Per altra banda, des de l’Ins-titut Barcelona Esports (IBE)han volgut mostrar el seu suporta l’entitat. De fet, Escrivà es vareunir fa uns dies amb el comis-sionat d’Esports, David Escudé,

el qual va assegurar que “tindranen compte” l’equip de cara a lessubvencions que aporta l’ens.

En l’àmbit esportiu, el tècnicSergio Manzano ha explicat quesaber que l’equip jugarà a LligaFemenina 2 “és molt llaminer”, jaque pot facilitar la contractació dejugadores clau per enfortir l’e-quip, tot i que les plantilles delsconjunts estan més o menys con-formades. Malgrat això, Manza-no ja treballa per aconseguir con-solidar el club a Lliga 2.

El Joventut s’havia guanyat a la pista el dret a pujar. Foto: FCBQ

El Joventut fa el pas i jugarà la pròxima temporada a Lliga 2

» El club considera que és “el moment adequat” per acceptar la plaça» Tot i així, segueix buscant patrocinadors i té diversos fronts oberts

Cent-mil espectadors al CampNou a la final del Top14 francès

RUGBY4Primer partit de rugbyde la història al Camp Nou i rè-cord. El passat 24 de juny el co-liseu blaugrana va acollir al finaldel Top 14 francès de rugby –lalliga francesa– entre el Toulon iel Racing 92, amb una entradade 99.124 aficionats, una xifrad’espectadors que supera altresgrans crites del rugby mundialcom la final de la lliga anglesa del’any passat –84.000 personesen el Saracens-Harlequins– o les89.000 del Nova Zelanda-Ar-gentina de l’any passat a Wem-bley amb motiu del mundial.

Els milers d’aficionats fran-cesos no van protagonitzar capincident. De fet, abans, durant idesprés del partit les dues afi-cions van compartir càntics, cer-veses i alegria, en el marc delpartit més important del món aescala de clubs de rugby.

Abans de començar el partit,els Castellers de Vilafranca vanfer un castell i també hi va ha-ver sardanes.

Finalment, el Racing 92 –quevenia de perdre la Championsdavant dels Saracens anglesos–va guanyar el Toulon per 29 a 21.

Itàlia s’endú el Ciutat de BCNde bàsquet en cadira de rodesBÀSQUET4L’Espanya Indus-trial va ser l’escenari el passat capde setmana del 23è Trofeu In-ternacional Ciutat de Barcelonade bàsquet en cadira de rodes,que va ser conquerit per la se-lecció sub22 italiana, que vacompetir amb els combinatsfrancès, català i dels millors ju-gadors de la lliga espanyola.

A la primera jornada la se-lecció italiana va guanyar els trespartits disputats. Va derrotarCatalunya per 44 a 32, a l’All Starde la lliga espanyola per 54 puntsa 30 i als francesos per 42 a 35.

La jornada de diumenge vaarrencar amb l’enfrontamententre França i l’All Star de la lli-ga espanyola, que van guanyarels francesos per 44 a 27.

Amb aquests resultats es vaarribar a la final, que va en-frontar italians i catalans. Tot iel bon paper del combinat cata-là, els italians van acabar guan-yant per 53 a 47.

Aquest torneig té una llargatradició i acostuma a enfrontarla selecció catalana amb altrescombinats per preparar els JocsParalímpics.

Emma Sánchez, de l’RCTB,millor tennista aleví de l’estatTENNIS4La jove tennista delReial Club Tennis Barcelona,Emma Sánchez, va guanyar elcampionat d’Espanya aleví ce-lebrat a Cieza (Múrcia) el cap desetmana passat.

Sánchez va derrotar a la finala Esther Romero, cinquena capde sèrie de la competició, per unresultat d’1-6, 7-5 i 6-4. Abans,però, la promesa de l’RCTB ha-via avançat amb certa facilitatper les diferents rondes del cam-

pionat. De fet, va arribar a se-mifinals havent perdut tan solscinc jocs –en quatre partits–. Alpenúltim partit, Sánchez vaguanyar la basca Naroa Aranzá-bal per un doble 7-5.

Amb aquesta victòria Sán-chez fa bons els pronòstics, jaque va sortir a jugar com a capde sèrie número 1 del cartell. Unsdies abans, Sánchez va guanyarla Babolat Cup en derrotar tam-bé Romero a la final (6-0 i 6-3).

Bitlles | El Bowling Les Corts, campió de la Lliga CatalanaEl club Bowling Les Corts va aconseguir proclamar-se Campió de la Lliga Catalana

femenina aquest passat diumenge durant la darrera jornada de la competició celebradaal Bowling Pedralbes. D’aquesta manera, el club aconsegueix el seu tercer títol de lliga

consecutiu. El Seven-3 va finalitzar segon, mentre que el CB Barcelona va ser tercer.

F. Javier RodríguezLES CORTS

Imatge de l’estadi culer omplert. Foto: Miguel Ruiz/FCB

Agendalínialescorts.cat| 22 6 juliol 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQDISSABTE 16 DE JULIOL18:30 Els Suitcase Brothers (el nom artístic dels

germans Puertas), una de les millors bandesde blues acústic del país, arriba a les Corts. /Pedralbes Centre.

DEMÀ 7 DE JULIOL17:00 Primerasessió d’un taller trimestral ano-

menat De Barcino a Barchinona en el qual espodrà descobrir la història de la ciutat des del’època romana fins a l’època medieval. / Cen-tre Cívic Joan Oliver - Pere Quart.

DIVENDRES 8 DE JULIOL18:00 En el marc de la Setmana de l’Eròtica, la

filòsofa Rosa Trassierra s’encarregarà de la con-ferència L’erotisme a la maladie de la mort deMarguerite Duras. L’entrada a l’acte és gratuïta./ Centre Cívic Can Deu.

FINS AL 28 DE JULIOLMatí-Tarda El Centre Cívic Joan Oliver - Pere

Quart mostra, durant tot el mes, la col·leccióArtist@s de Pere Quart, el resultat de la for-mació dels alumnes del taller de pintura. / Cen-tre Cívic Joan Oliver - Pere Quart.

TOT EL MESMatí-Tarda Finestra a la pintura II és el nom d’a-

questa col·lecció d’art pictòrica d’Elisabeth dela Fuente que es pot visitar des de principisde mes al vestíbul de l’equipament. / CentreCívic Josep Maria Trias i Peitx.

DEMÀ 7 DE JULIOL17:30 El món sencer és una ludoteca serà el nom

de l’espectacle infantil a càrrec de la companyiaMousse. Cal inscripció prèvia. / Centre CívicJoan Oliver - Pere Quart.

DIUMENGE 10 DE JULIOL11:30 La companyia Patawa s’encarregarà de l’es-

pectacle A la vorera dels núvols. Es tracta d’unshow poètic, amb color, en el qual els actorsballen al compàs de la música. / Centre CívicJoan Oliver - Pere Quart.

DIMARTS 19 DE JULIOL17:30 Durant tota la tarda s’organitzaran jocs

i activitats lúdiques per a tota la família. / Cen-tre Cívic Josep Maria Trias i Peitx.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Segon dels tres concerts que la com-panyia de gospel Bactua oferirà al dis-tricte durant la primera part d’aquetmes. / Jardins d’interior d’illa Clotd’en Salvi.

La companyia Bactua ofereixtres concerts de gospelDj. 14 de juliol a les 18:00

Ja ha arribat el bon temps i el cos ensdemana receptes fresques i lleugeres.En aquest curs de tres hores s’ensen-yarà a preparar gaspatxos i amanides./ Centre Cívic Can Deu.

Una tarda per aprendre afer amanides i gaspatxos

Dm. 12 de juliol a les 18:30

El grup d’havaneres Mar i Vent serà l’en-carregat d’animar una tarda de músicaamb els temes més populars d’aquestgènere. / Centre Cívic Joan Oliver - PereQuart.

Mar i Vent porta les millorshavaneres al Joan Oliver

Dv. 8 de juliol a les 17:30

L’Ajuntament ofereix tres rutes diferentsper fer salut i caminar al mateix tempsque es visiten punts emblemàtics deldistricte, com el parc de Cervantes.

Tres itineraris per caminari fer salut a les Corts

Tot l’estiu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17 línialescorts.cat 23 | 6 juliol 2016

El dolor está definido como una sensación des-agradable que se siente en alguna parte denuestro cuerpo. Pueden ser migrañas, hormi-gueo en alguna parte del cuerpo, pérdida defuerza muscular, desorden digestivo, bajos demoral o una sensación de pérdida de energía yvitalidad, etc. Generalmente buscamos lucharcontra estos fenómenos.

La pregunta: ¿Son los síntomas o dolores,buenos o malos?Vuestros síntomas y vuestros dolores son seña-les de alarma de vuestro cuerpo. Puede tratarsede un dolor muscular, articular u órgano peropuede también tratarse de una angustia, de-presión, dificultades para dormir a digerir, etc...

El síntoma tiene por objetivo advertir de undisfuncionamiento en vuestro organismo ¡Osprotege!

El síntoma es un medio de comunicaciónde estas manifestaciones que crean una moles-tia e impiden hacer vuestras actividades prefe-ridas.

Delante de estas señales de alarma, tenéisdiferentes alternativas:

1. Decidís ignorar el dolor:“ya se pasara” perodos meses más tarde el dolor aumenta y los sín-tomas se multiplican. Tomad por ejemplo quevuestro hijo que se cae de una bicicleta y serompe una pierna. Llora enormemente y nopuede caminar. ¿Ignoraríais su sufrimiento y loobligaríais a caminar hasta casa? ¿Haríais esto avuestro hijo?

2. Decidís tomar una pastilla para ocultar eldolor. Imaginad que lleváis al taller vuestrocoche porque tiene una luz roja que se en-ciende en el tablero de abordo, al llegar el me-cánico desconecta la luz de aviso y os dice queel problema ya está resuelto. Según vosotros ¿elmecánico ha hecho su trabajo? La respuesta esNO. Pues esto es un ejemplo que podéis aplicara vuestro cuerpo.

Los medicamentos son necesarios ya quepueden permitir resistir un stress de forma tem-poral y ofreceros un tiempo para reflexionarsobre una solución. Su utilización de forma cró-

nica o prolongada aumenta las posibilidades deefectos secundarios pero no se responsabilizadel problema.

3. Intentáis comprender a vuestro cuerpo: Ira ver a vuestro Quiropráctico. El cuerpo no estácreado con la finalidad de haceros sufrir. Ha es-tado creado para permitiros sobrevivir o mejoraún para vivir. Intentamos combatir muchos denuestros síntomas pero ellos nos protegen.

Por ejemplo en el caso de una Hernia Discal:Las presiones intra discales se reducen dandocomo resultado una disminución de la elastici-dad del nervio aumentando su compresión.Para vosotros esto es una patología, pero yopuedo deciros que no.

El estiramiento pone en peligro el nerviomientras que la compresión crea ciertos dolorespero esto permite ¡“estar vivos”! Si este meca-nismo no existiese perderíais el uso total devuestras piernas.Otro ejemplos:

el resfriado, la diarrea, el hecho de dormir o detoser son también sistemas de protección devuestro cuerpo. Todas estas patologías limpianvuestro cuerpo de toxinas. En lugar de tomarvuestro resfriado como una queja deberíais dargracias a vuestro cuerpo por eliminar las toxinase intentar buscar como podríais ayudarle a ges-tionar estas toxinas (con hidratación, alimenta-ción, deporte…..etc.) La fiebre también es un

sistema de protección que permite a vuestrocuerpo combatir las infecciones.

Cambiar la percepción que tenéis de vues-tro cuerpo, intentad comprenderle y obtendréisel mejor de los regalos: un buen equilibriocuerpo-mente os ayuda a tener una vida justaen relación con vuestros deseos.

BELLE VIE INSTITUTE se dedica a ayudar a laspersonas y familias de Barcelona a vivir con unalto nivel de salud y bienestar. Por este fin, el Ins-tituto usa principalmente la quiropráctica yotras técnicas ayudando a sus clientes a alcan-zar una mejor calidad de vida.

La quiropráctica es la rama de las ciencias de lasalud que estudia los problemas biomecánico-estructurales de la columna vertebral y sus efec-tos sobre el sistema nervioso central y la saluden general. Sabemos que la salud del sistemanervioso está directamente relacionada al ren-dimiento y a la vitalidad del cuerpo, por lo quecuanto mejor funcione el sistema nervioso, mássano estará y mejor será la calidad de vida.

¿Por qué tengo dolor?

Belle Vie Institut Quiropràctic · Calle Nicaragua 137, entresòl 7 · 08029 Barcelona Tel.: 93 539 944 · webmail: bellevieinstitut.com · mail: info@bellevieinstitut.com

What’s app / Movil : 722 83 77 73

| 24 6 juliol 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 20 de juliol