l'independent de gràcia - suplement aixecat el veto als districtes en la...

446

20

de

julio

l de

20

12

Plataforma Salvem el Park Güell o plataforma Defensem el Parc Güell. Aquests són els dos possibles noms amb què treballa l’oposició organitzada que aquesta setmana ha tancat un manifest contra l’accés re-gulat i el tancament de la part monumental del recinte.

Pàgina 7

Aixecat el veto als districtes en la nova imatge corporativa

Salvem Park Güell engega amb manifest

sumari

10FUTBOLL’Europa suspèn el partit contra el Sant Andreu juvenil

SuplementDe VeRDLa desaparició del jardí d’Encarnació arriba al Japó

ISSN - 1695-4793

a cas “excepcional”, Barcelona ha decidit fer marxa enrere. El president de la comissió de Presi-dència, Jordi Martí, en resposta a una pregunta del PSC, va dir que l’ús serà “normalitzat”.

Pàgina 5

Xavi Tedó

Xavi Tedó

Quatre setmanes després que L’Independent revelés que l’Ajun-tament eliminava els districtes de tota la nova imatge corporativa, segons un document oficial de 90 pàgines en què només con-templava la referència local com

de Gràcia

2

20 de juliol de 2012l’independent

adreceu les vosTres carTes, amb un màXim de 15 línies, indicanT el vosTre nom, adreça, Telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baiXos - 08012 bcno bé a [email protected]. També les podeu fer arribar a Través del nosTre porTal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

El 2008 la inauguració de tres locals per a guarnits als carrers Alzina, Milà i Fontanals i Travessera de Gràcia van posar solució a una de les últimes crisis més sonades de la Festa Major de Grà-cia. L’edició de la festa de l’any anterior havia estat marcada pel debat sobre el finançament de la festa, que tradicionalment ha estat un estira-i-arronsa molt enverinat per les odioses compara-cions que sempre s’estableixen entre una festa d’arrel popular i autogestionària com la de Gràcia i altres de més artificials i insti-tucionalitzades. Aquell simbòlic pas, que alleugeria les despeses d’unes comissions de festes que havien de malviure en locals cedits o afortunadament llogats (no té pèrdua el quadre que

vam publicar en l’especial Festa Major del 2007), va anar acom-panyat sempre del substantiu de provisionalitat. La Federació Festa Major -aleshores encara no s’anomenava Fundació- afirma-va en els seus comunicats que aquells espais eren un “espai

cedit temporalment per l’Ajuntament de la Vila de Gràcia a la Fe-deració Festa Major de Gracia que provisionalment dóna solució a un dels principals problemes que tenia la Festa Major”.Quatre anys després d’aquella cessió temporal, un cop passats dos regidors que també van donar idees, sobretot a l’espai de Milà i Fontanals, on antigament hi havia l’escola Al.leluia, per fer-hi des d’una escola d’adults a una escola de música, el Districte ha començat a preparar el terreny per recuperar els locals. No hi ha una pressa excessiva perquè el conveni que manté el Distric-

te amb la Fundació Festa Major acaba de renovar-se incloent l’edició de 2013, però aquests locals són una llaminadura en mans d’uns dirigents polítics que aquest mandat tindran poques alegries a l’hora de tallar cintes d’inauguració. Hi ha molts

pocs diners a les arques municipals i la recuperació, per exem-ple, de l’antiga escola Al.leluia, i la seva reconversió en algun equipament seria una fantàstica idea que ajudaria a maquillar les estretors de l’acció política. Aquest moviment perjudicaria notablement les vuit comissions de festes que no s’han buscat en aquests anys cap alternativa d’espai i s’han acostumat a la provisionalitat pensant que no tindria data de caducitat. Però sí que hi ha data, probablement el 2014, un any abans de les eleccions, i tampoc s’entén que al nou local del carrer Alzina no hi hagi espai per guarnir.

En causar patiment a les per-sones pel fet de deixar-les a l’atur, desnonar-les del seu habitatge, veure retallats els seus drets quan a l’educació, la investigació... els provoca malalties físiques i psíqui-ques, que també comporta-ran al seu torn unes despe-ses (ja que ens miren a totes i tots com això, una despesa inútil). Això ens porta a la greu retallada en sanitat.Una bona Sanitat Pública ha d’estar garantida amb fons públics, ja que hi ha malal-ties que requereixen una atenció molt costosa (càncer, malalties minoritàries...) i una família normal no pot fer-se’n càrrec, ja que com-portaria o la seva ruïna o no rebre-hi atenció. La despesa a Espanya està a nivells com-patibles amb un creixement econòmic sa i equilibrat i, per no agreujar la crisi, cal mantenir aquesta despesa, que dóna treball, és element fonamental de la cohesió social i un sector d’innovació importantíssim. Què dir de les subvencions a entitats del tercer sector? Congela-des o rebaixades! Entitats que atenen persones amb discapacitats psíquiques, que necessiten atenció tota la seva vida i requereixen llocs adequats per atendre’ls i pisos tutelats. Cal afegir més angúnia a aquestes famílies?

Manca de congruència

No hi ha pau per a Festa MajorConxa Garcia

El Districte ha començat a preparar el terreny per recuperar els locals de guarnits

els nostres consellers de Gràcia tenen una feina atrafegada i poc retribuïda i, per tant, aquest dependent intenta-rà ser simpàtic. en l’última comissió de Cultura, que es va celebrar a la Casa de València, alguns dels assistents es van quedar glaçats quan el titular de la cartera, eugeni Rodoreda, en el repàs de les activitats, va fer esment a l’acte d’estrena a l’Orfeó Gracienc de “l’himne de l’europa” i va convidar a aprendre’l “perquè és molt bonic”. Lògicament era un lapsus. L’europa ja té him-ne i el que va estrenar l’Orfeó ara fa uns mesos va ser la nova versió de l’himne d’europa.

el dependent

Fa uns dies anava amb la meva filla de vuit anys pel carrer en direcció a la Plaça del Nord. Vam creuar Torrent de l’Olla a l’alçada del carrer Betlem i de sobte ella em va dir: mama, han tret la font! Des que era petita diferents circumstàncies ens han fet agafar aquest camí, amb parada obli-gada al gran aparador d’una reconeguda escola de disseny i sovint també parada a la font per beure aigua o refrescar-nos intentant enganyar la calor de l’estiu a la ciutat ... però ara en aquell punt no hi ha res...Més tard, parlant amb veïns-amics del barri vam recordar que no sempre funcionava, potser la seva estètica no era la més funcional, no ho sé.Ara m’agradaria poder dir-li a la meva filla que en posaran una de nova,

una d’aquelles típiques de Bar-celona, d’aquelles tan boniques que em recorden a la meva

La f

ont

de

Torr

ent

de

l’Oll

a/Bet

lem

?

infantesa, aquelles fonts que ens fan tornar enrere als que ja hem arribat a la quarantena i que permeten als més joves conèixer aquells elements de la ciutat que mai hauríem de perdre i que malauradament van desapareixent del paisatge urbà... Ja han passat un parell de setmanes i en aquell punt hi continuem trobant un espai buit, i la pregunta és: tornarem a tenir font? No només la vo-lem com a ornament pel nostre barri, sinó com un servei a tots aquells que el necessitin, siguin infants, gent gran, turistes despistats buscant el Park Güell, obrers acalorats, o veïns que omplen galledes perquè entre retallada i retallada ja no saben que més retallar a casa seva per arribar a final de mes.

Gemma Rifé i GómaraLa seva reconversió són una llaminadura per maquillar l’estretor de l’acció política

de Gràcia

3

20 de juliol de 2012l’independent Opinió

Estàs d’acord quE Es faci un parc tEmàtic sobrE Gaudí a tocar dEl park GüEll? Entra a www.indEpEndEnt.cat/Gracia i vota

què en penseu...Textos i fotos: Xavi Tedó

el bloc

enfonsen la gent

Si així de cara està la ver-dura, ja veuràs a partir de l’1 de setembre, es quei-xa preocupada una dona mentre paga el quilo de tomàquets que ha comprat a una de les pageses de l’Abaceria. No es parla de res més al mercat l’endemà que Rajoy aprovés l’incre-ment de l’IVA. D’això i del mal que farà al petit comerç la liberalització d’horaris comercials, una altra de les noves mesures d’austeri-tat que també ha aprovat Madrid i que esdevenen el preu a pagar perquè Europa rescatés els bancs. A pocs metres de la con-versa entre compradors i paradistes, la mateixa indignació s’expressa clara, contundent i plena de raó en una pintada a una de les parets del mercat, al carrer Puigmartí. Rescaten els bancs, enfonsen la gent. Combatem el capitalisme. Un missatge que, hores més tard ja amb nocturnitat i traïdoria, dos operaris de l’ajuntament s’esforçaran en esborrar amb diverses capes de pintura. I ho acon-seguiran. Ara la paret ja no parla. Però a la gent no la podran fer callar?

Carin

a Bellver

tribuna

L’atur també viu a GràciaAvui la realitat ve fortament marcada pels impactes so-cials de la crisi i, tant o més, pels impactes sobre la ciu-tadania de les polítiques de retallada i desmantellament de dretsL’atur no para de créixer, 115.000 persones a BCN, 10.000 més que fa un any; per sobre del 40% de la gent jove sense feina; 10.000 des-nonaments des de l’inici de la crisi; la pobresa enfilant-se més enllà del 20%. I per si tot això fos poc: es tanquen centres de salut als barris, es privatitzen escoles bressol, s’abandona la construcció d’una trentena d’equipa-ments, es deixa a milers de famílies vulnerables sense la prestació de la Renda Mínima d’Inserció i s’apugen de forma abusiva les tarifes del transport i de l’aigua.Davant la situació de crisi econòmica que afecta la ciu-tat i, evidentment a Gràcia, hem de denunciar la passi-vitat del govern municipal en matèria de polítiques pú-bliques d’ocu-pació. Només cal examinar la feblesa d’objectius i de resultats de la Taula Barcelona Creixe-ment en matèria de creació d’ocupació o la decisió de practicar nombrosos acomi-adaments a Barcelona Activa i que comporta que barris

Elsa Blasco, ICV-EUiA Gràcia

com el Coll es quedin sense pla ocupacional. Ens diran que la retallada ve de Madrid, però l’Ajuntament podia fer una

aposta econò-mica i política que no fa.CiU no prio-ritza la lluita contra la crisi a Barcelona i exclou la lluita

contra l’atur de la seva estratè-gia econòmica. Per superar la crisi aposta per Eurovegas i la reforma laboral, en contradic-ció frontal amb el model d’eco-nomia productiva i sostenible

que incorpora el Pla Estratègic Metropolità. No ha convocat el Pacte per l’Ocupació de Qualitat. No hi ha ni una sola política activa d’ocupació en les 30 mesures de la Taula BCN Creixement. Polítiques de retallades i privatització en serveis públics municipals que són pilars bà-sics en la dimensió de proximi-tat de l’estat de benestar. Barcelona ha de situar la su-peració de la crisi en el centre

de les prioritats, i ho ha de fer des del canvi de model productiu, amb economia cooperativa i ecològica gene-

radora d’ocupa-ció de qualitat. El camp de les energies netes o de la rehabi-litació són jaci-ments d’ocupa-ció que tenen

recorregut. Però cal una aposta decidida per canviar els paradigmes econòmics i productius. I Convergència i Unió no ha demostrat cap audàcia en aquest sentit.

Només cal examinar la feblesa d’objectius i de resultats de la Taula Barcelona Creixement

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sccl

direcTor: alberT balanzà

amb el suporT de:

És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarris i GràciaWeb. conseLL direcTiu: alberT balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: alberT balanzà direcTora adjunTa: sílvia manzanera. redacTor en caP: Xavi Tedó. redacció: elena albouy, anaïs bar-noles, carina bellver, anna buJ, crisTina casaprima, clara darder, meriTXell díaz, lídia Haro, èric lluenT, laura millan, pa-Tricia monGe, marTa narberHaus, Ginebra vall. coL.LaBoracions: àleX boscH, pep boaTella, lluís bou, miquel cabal Guar-ro, Guillem cifré, arTur esTrada, ànGel GarreTa, manolo González ‘paTaTa’, pep GorGori, sebasTià Jovani, pere marTí, Joan millareT, vícTor nubla, eva piquer, roGer rofín, TrisTram, rafael vallbona, vocalia de la dona de l’avv. FoTograFia: Joan perramon. MaqueTació: serGi l. bofill. disseny weB: maria vilarnau. PuBLici-TaT: monTse fiGuerola (692 601 263). disTriBució: ceT labor-90. iMPriMeix: induGraf offseT, s.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 446

núM. 446

crEus quE Els Espais dE Guarnit dE fEsta major ha dE Exclusiu pEr Els carrErs? Entra a www.indEpEndEnt.cat/Gracia i vota

Ja era hora que les traiessin, és una vergonta, no tenia cap tipus de sentit perquè tam-poc és una illa de peatons, el carrer Encarnació és de pas, no per passejar. Les pilones han foradat molts cotxes i alguns conductors les trenacaven i n’havien de posar de noves amb la despesa que aaixò implica.

Jordi Balaguerócomerciant

Bruno Brosetacambrer

Ricard estruchautònom

Jaume Pratsjubilat

A l’hora de buscar aparcament no pots passar per alguns carrers i és una molèstia per-què has de fer molta volta per arribar on vols si no disposes de targeta de resident.

Són un contratemps pels que vivim i dormim aquí per les molèsties, el soroll i les topades que comporten. A la nit hi ha molt d’enrenou amb els con-ductors que no poden passar, més enllà del fet que molts cops estan espatllades.

Poden ser interessants o no, però penso que durant el dia no n’hi haurien d’haver per facilitar el pas dels que treba-llen per la zona. Fora de l’horari laboral haurien de ser els veïns qui decideixin si s’han de treure o no de manera definitiva.

... de la retirada de dues de les tres pilones de Gràcia?

Per superar la crisi el govern de CiU aposta per Eurovegas i la reforma laboral

de Gràcia

4


tribunaAFA L’Univers

l’indEpEndEnt no Es fa rEsponsablE ni té pEr què compartir lEs opinions ExprEssadEs a la sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

L’Univers, un problema social

El retard de la construcció de l’escola l’Univers -estava prevista per al curs vinent- va en camí de causar un problema social a Gràcia. El curs passat l’escola Pau Casals es va veure forçada a organitzar una tercera línia de P3 perquè les escoles públiques del cor de Gràcia no podien absorbir la demanda. Si l’Univers no estigués en barracons i es veiés obligada, els dos darrers cursos, a reduir-se a una sola línia, el Pau Casals no tindria un curs bolet. Aquí rau l’evidència del problema social. Això ve a tomb perquè l’Associació de Famílies de l’Univers constata la manca d’idees clares respecte l’assumpte, després de la reunió de l’11 de juliol amb els representants d’Ensenyament tant de l’Ajunta-ment com del Departament. Fa més de mig any que breguem

i l’administració actua sense calendari i improvisa. La gestió de l’Ajuntament continua essent lenta i ineficaç. Si l’escola no està construïda a l’inici del curs 2014-2015, els barracons ampliats se’ns hau-ran fet petits i l’administració

allargarà el tracte discriminatori dels seus alumnes. Per tant, cal celeritat en la presa de decisions. I això passa perquè l’Ajunta-ment es faci càrrec de l’avançament dels diners que li pertoca posar la Generalitat, tal com va fer el 2011 per a la construcció de l’escola Mediterrània de la Barceloneta. En comptes d’això, els representants polítics de l’Ajuntament han pres decisions que no fan més que dilatar el procés. L’Ajuntament vol que un operador privat posi diners per a la construcció de l’aparcament que va sota l’escola i evitar que ho faci Barcelona Serveis Municipals, la seva empresa. Però no troben inversor i això impedeix avançar. Sembla fet expressament per enrederir la redacció del projecte executiu. Més quan BSM invertirà 10 milions d’euros en el perío-de 2012-2015 en millores al zoo.Al tornar de vacances l’Ajuntament haurà d’aprovar el Pla d’In-versions Municipal i comptem que inclourà aquest avançament -4 milions d’euros. Les famílies de l’escola no entendrem una altra feina de tots els grups polítics municipals que sigui acon-seguir-ho. La ciutadania no entendria una inversió milionària al circuït de Formula 1 de Montmeló i, en canvi, mantenir escoles en barracons a Barcelona. Malgrat tot, esperem que el Govern municipal estarà, finalment, a l’alçada de les circumstàncies.

Fa més de mig any que breguem i l’administració actua sense calendari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

tuitsSelecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

eL TuiT de La seTMana

@angelgarreta Àngel GarretaBCN vol dedicar carrer al feixista de Samaranch, qui va modificar la carta olímpica per impedir que Catalunya competís mai als Jocs #somaixi

@ModernetdeMerda Modernet de MerdaM’acaben de regalar un Monopoly on no es compren car-rers o edificis, sinó terrassetes de Gràcia! Capitalista, però meravellós. #compro

@ernestcauhe ernest CauhéControl de Mossos a la plaça Alfons Comín. “Buenas noches”. Bona nit. “Puede continuar...” #policiacatalana?

@carlesagusti Carles AgustíIncrement del 5700% en l’assistencia al Consell Ciutada respecte el darrer que vaig venir l’anterior mandat

@alexandrelopez alexandrelopezQualitat de les #EscolesBressol, un dels temes més comentats al procés del PAM. Serà el sensor d quant cas farà CiU al procés #viladegracia

@nuriacastells Núria Castells bones notícies pels graciencs que també som conductors.

in memoriamAssociació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps

Una abraçada i un petóen memòria d’en Josep M. Flotats

Explicava un company del tennis d’en Josep M. Flotats que feia més de 20 anys que cada dia anaven a jugar plegats, i, cada cop que es trobaven, es donaven una forta abraçada i un petó, com a ell li agradava, trans-gressor. I així es va cloure el seu funeral: aquell amic va demanar que cadascú dels presents donés una abraçada i un petó a les persones que teníem al costat (i que potser no coneixíem), perquè de ben segur al murri d’en Flotats li hagués encantat. I, des del més enllà, es posaria a riure amb tanta força com la d’aquest original home-natge que va fer aixecar el somriure als qui havíem anat a plorar la seva mort. Vam riure, vam deixar la pena per uns instants, vam

acabar pensant en el seu esperit incansable i en el seu somriure, que no desfeia ni en el pitjor dels enuigs. Com a record ens quedarà aquell instant d’alegria que provocà l’abraçada i el petó, que ens semblaren tan emotius com revolucionaris.Josep M. Flotats i Costa, de 67 anys, president de l’Asso-ciació de Veïns i Comerciants de Lesseps, el seu fundador,

l’entranyable barber de la Plaça, ens deixà sobtadament el passat divendres, mentre, al peu del canó, treballava per l’entitat, negociant les condi-cions d’una nova seu que li cal per substituir la barberia que n’havia fet les vegades. Can Flotats serví de centre neuràlgic de l’activitat veïnal, de plataforma d’informació, de generació de debat i d’opini-ons, contrastades i plurals, de nexe activador del dinamisme social que ell i altres desitgem per a la Plaça, abans que la ferralla i la provisionalitat la marceixin o la derivin en una cicatriu mal curada. La barbe-ria, darrer bastió d’una nissaga de barbers amb més de 100 anys de solera, va esdevenir el batec inconformista de Les-seps, punt de trobada i també banc de petons, abraçades i encaixades de mans que en Flotats repartia a tort i a dret. Les mans obertes, el cor obert, la porta oberta pensant en la comunitat. No hi hem deixat només cabells, hem deixat allà el pols de la Ciutat. En Flotats

volia reprendre aquell nexe, tancat per jubilació, en un nou local a la Plaça, i no es-catimava cap segon del seu temps per tornar a la recerca i l’acció, ni per cercar local ni per cap altra responsabi-litat conscient en la gestió de les coses de la gent a la que es devia. En Flotats era una caixa de sorpreses, un continu de superació. A més de la passió pel tennis, escrivia poesia i es barallava freqüentment amb un orgue del qual en treia melodies sense haver estudiat músi-ca. S’atreví fins i tot, amb l’ajuda del seu net més jove, a vèncer les tecnologies que el permetrien connectar-se al correu-e i al facebook durant aquest únic any que fruí de la jubilació, que no ho va ser mai per als afers

del barri, per a la defensa dels drets de la comunitat i d’una qualitat de vida lligada necessàriament a la socia-lització de l’espai públic, a la recuperació de la cohesió social a base de promoure la relació entre les persones. Féu un magnífic tàndem amb la Mari. Fou un bon pare, un bon avi, un extraordinari amic. El trobarem molt a faltar.

La barberia va esdevenir el batec inconformista de la plaça Lesseps

cedida

A més de la passió pel tennis, escrivia poesia i es barallava sovint amb un orgue

de Gràcia

5


Política

CiU ordena a Comunicació que aixequi la norma d’excepcionalitat de la primera proposta

L’Ajuntament de Barcelo-na modificarà sensi-blement el document ‘Signatura corporativa municipal en elements de comunicació’ que la direcció de Comunicació va presentar amb data de 21 de març i que en 90 pàgines només feia refe-rència als districtes en un moment i per a situ-acions d’excepcionalitat. La polseguera social i po-lítica s’ha traduït en una pregunta del PSC aquesta setmana a la comissió de Presidència i la marxa enrere efectiva de l’equip de govern.

ALBERT BALANzà

“El nom del territori serà nor-malitzat”. Amb aquestes parau-les el president de la comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí (CiU), va intentar dimecres donar per tan-cada la polèmica que es va gene-rar el 22 de juny, quan l’Indepen-dent va fer públic en exclusiva el document que eliminava Gràcia i tots els altres districtes de la ciu-tat de la nova imatge corporativa i que havia aixecat forts recels en-tre eñs tècnics locals i centrals i en algunes entitats coneixedores del procés. El nou sistema, basat en les anomenades llimes, feia desta-car les opcions BCN i Barcelona com a primera bandera i els eixos temàtics com a segona i relegava a “excepcional” l’esment del terri-tori on se centren algunes ectivi-tats de la ciutat.

s.m.

la publiciTaT municipal Ha eliminaT qualsevol referència als disTricTes

L’Ajuntament fa marxa enrere i accepta els districtes a la nova imatge corporativa

Tot i els intents de minimitzar la polèmica, tant per part del dis-tricte com de l’Ajuntament, les crítiques d’entitats històriques de la Vila s’han deixat sentir i al dar-rer ple del passat dijous el grup municipal del PSC ja va intentar presentar una moció d’urgència. Finalment va ser dimecres quan l’exregidor de Gràcia, Guillem Espriu, va fer un prec-pregunta a la comissió de Presidència apun-tant si l’Ajuntament “tractaria millor el Museu d’Història o el Bícing que els districtes” en la nova imatge corporativa. Martí va respondre que el document inicial serà modificat perquè “s’assumeixin els districtes i pas-sin a ser normalitzats”.

Des que va saltar la polèmica i l’Ajuntament va negar per activa i per passiva que la nova imatge corporativa estigués aprovada, als carrers s’han succeït les cam-panyes i la prova evident que els districtes havien estat eliminats de referències localitzadores. La campanya del silenci, una de les més personalitzades en Gràcia, va subtitular-se “bcn.cat/estiu” i una de les primeres, la setma-

na de les terrasses als hotels, ni tenia segona llima; simplement “Ajuntament de Barcelona”. Se-guint les ordres de la direcció de Comunicació, que asseguraven que els districtes tindrien “mar-ge” en la creativitat, el díptic de la Festa Major de Camp d’en Grassot va lluir davant “Ajun-tament de Barcelona” i darrera una minúscula adreça de Twit-ter de Gràcia.

Una allau de campanyes i una minúscula adreça de Twitter

breus

Diferents entitats i col.lectius es van concentrar dijous a les sis de la tarda davant de la seu de CiU per a protestar contra les retalla-des i les privatitzacions que ha posat en marxa el govern català per unir-se posteriorment a la manifestació unitària que va te-nir lloc al centre.

Concentració anti-retallades a la seu de CiU

L’ Assemblea Naciona Catalana, territorial del districte de Gràcia, ha demanat a la regidora del dis-tricte, Maite Fandos, que rebi la Marxa sobiranista que la plata-forma està fent amb cotxes i tota mena d’activitats per tota Ca-talunya i que ja ha arribat a al-guns districtes de Barcelona com Sants-Montjuïc. El coordinador de l’ANV a Gràcia ha apuntat que “creiem que l’ajuntament de Gràcia no ens negarà pas aquest acte de reconeixement”.

L’ANC insta Fandos a rebre la marxa sobiranista

La consellera d’Educació de Gràcia, Berta Clemente, habi-tualment molt moderada, va esclatar dilluns en plena sessió del Consell Ciutadà afirmant a Twitter que alguns portaveus de la Plataforma 03 a favor de les escoles bressol viuen “a una altra galàxia”. “Mai havia dit res, pe-rò llegir les actuals afirmacions plataforma 03 em convenç amb pena d’ k hi ha gent k viu en una galàxia paral·lela”, va apuntar.

Clemente (CiU) veu Plataforma 03 “a una altra galàxia”

de Gràcia

6


Societat

La Fundació Festa Major ja ha estat sondejada i veu perillar el futur d’alguns carrers

Només ha estat una conversa entre el presi-dent de la Fundació Festa Major, Ricard estruch, i la gerència del districte, però ha estat el primer pas després de molts anys de rumors: el 2014 el Districte estudia desti-nar a altres usos els dos locals que cedeix perquè vuit carrers tinguin un espai per guarnir. La Fun-dació, que al setembre es traslladarà a l’espai Al-bert Musons i deixarà les oficines d’Igualada 10, no veu clara la mesura.

ALBERT BALANzà

La Fundació Festa Major va in-augurar l’1 de juliol passat, amb l’alcalde, Xavier Trias, i la regidora de Gràcia, Maite Fandos, la futura seu de l’Espai Albert Musons, que comparteix amb els Castellers de la Vila de Gràcia. Però així com els blaus hi tenen un espai d’as-saig, el festers no hi han previst espai per fer i guardar guarnits, ja que aquest servei el fan els locals municipals en règim de cessió que hi ha a Travessera de Gràcia i Milà i Fontanals. També l’ara nova seu del carrer Alzina havia estat anteri-orment un local per fer guarnits.Després de l’alegria de la inaugu-ració, però, hi ha un nou horitzó d’intranquil·litat per a la Funda-ció. Tot i que al maig es va renovar el conveni perquè els espais per a guarnits s’utilitzin el 2013, el Dis-

Xavi Tedó

un dels espais de GuarniT que Hi Ha a l’anTiGa escola al.leluia del carrer milà i fonTanals

tricte ha sondejat l’entitat perquè es prepari a mig termini per aban-donar-los. “N’hem començat a parlar”, apunta el conseller tècnic, Miquel Àngel Raga. “Hi ha sis o set carrers que no tindrien futur”, respon Estruch. A Travessera de Gràcia hi guarneixen les comis-sions de Sant Miquel i Berga i a Milà i Fontanals, hi ha Puigmartí, Tordera, Camprodon, Llibertat, Fraternitat de baix i Plaça de la Vila. Estruch veu perill sobretot a Milà i Fontanals, on el Distric-te tenia en mandats anteriors la idea de fer una escola de música o adults. A Travessera, més petit, no hi ha edificació.

La Festa Major de Gràcia tindrà un carrer menys guarnit que l’any passat, Providència. Però el capritx de les reformes urba-nístiques ha volgut que una de les poques comissions de festes que se situen a l’altra banda del carrer Gran, la de Sant Miquel/Lluís Antúnez vegi amenaçada la seva estructura habitual de

guarnit per la basta operació im-mobiliària que una empresa està fent de dos edificis que toquen al carrer Gran, on la comissió de festes posa la portalada guarni-da. La portaveu de la comissió de festes, Glòria Farran, ha ex-plicat que hi ha un acord per-què l’empresa retiri la part de bastida que toca a Gran.

Divuit carrers o disset i mig per les obres de Lluís Antúnez

El Districte estudia altres usos al 2014 per als locals de guarnit de Festa Major

breus

El conflicte a La Miranda con-tinua. Aquesta setmana, l’asso-ciació que gestiona aquest casal del barri de la Salut ha instat tots aquells que hagin rebut un e-mail de part de ‘lanovamiranda’ que ho denunciïn perquè s’ha “aconseguit de manera il·legal” una base de dades sense l’auto-rització” dels seus reponsables.

La Miranda insta a denunciar un mail massiu

SILVIA MANzANERA

Els veïns del número 198 del car-rer Bailèn -tot en règim de lloguer- ja s’han cansat d’acumular infor-mes dels Bombers, fotografies de desperfectes i peticions a l’admi-nistrador de l’immoble, Finques Guinot, perquè solucioni els pro-blemes que pateixen a l’edifici des del 1986. Fins ara ningú no ha fet cas de les seves demandes. L’any 2003 es va instal.lar una protec-ció metàl.lica sota els balcons de

la façana dels pisos principal, la causa era la precarietat d’alguns dels balcons de la finca, per tal de protegir vianants i veïns; fins i tot hi havia hagut una intervenció dels Bombers. Posteriorment han hagut d’intervenir en dues ocasi-ons més. En aquests informes els Bombers assenyalen com a causes dels despreniments l’oxidació d’ elements de l’edicici per manca de manteniment. Fruït de la dar-rera intervenció, va ser instal.lada una xarxa protectora al 6è pis. La

Informes realitzats pels Bombers revelen manca de manteniment

brutícia extrema de l’edific, se-gons expliquen els veïns, provoca la presència d’escarbats i rates. Les bigues del sostre que són de fer-ro presenten greus problemes de rovell, hi ha molta humitat. Els veïns denuncien que amb la calor hi ha plagues d’escarbats que acce-deixen a les vivendes. I a les parets es poden veure diverses esquerdes. En quant a la porta d’accés a l’edi-fici, els veïns proposen cercar un sistema de seguretat al pany per impedir un nou robatori.

Una comunitat de veïns de Bailèn denuncia el mal estat de l’edifici

Nou infants sahrauís passen l’estiu a la Vila. Gràcia amb el Sàhara ha fet aquest dijous la recepció oficial a la seu del Districte dels nou infants sahrauís -dos menys que l’any passat- que venen a passar l’estiu amb les famílies d’acollida a Gràcia, una d’elles s’incorpora per primer cop al projecte. Els infants realitzen diverses activitats a la Vila, a més d’anar al casal d’estiu que ofereix la Fundació Claror, que financia el 90 per cent del seu cost.

cedida

La Violeta, seu de l’AVV, dels Amics i dels pro-sahrauís

REDACCIó

Gràcia amb el Sahara, l’Asso-ciació Veïnal Vila de Gràcia i Amics i amigues de la Violeta tindran finalment la seu de l’entitat al reformat equipa-ment que s’estrenarà a la Vila la propera tardor. El centre, que es troba en aquests moments en la fase final de l’obra, tindrà una gestió cívica que anirà a càrrec de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia. Formen part de la coordina-dora els Bastoners de Gràcia, l’Esbart Comtal-Bastoners de Barcelona, els Geganters de Gràcia, els Trabucàires de Grà-cia, la Coordinadora de Colles, la Colla La Diabòlica de Gràcia i la Colla La Vella de Gràcia, entre d’altres.

[1]

67 juliol2012

La problemàtica del jardí d’Encarnació arriba al Japó

editorial

10 anys de projectes per canviar el món

Efecte papallona

El passat mes de juny es va celebrar a la plaça la Virreina el desè aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc, un espai d’acció i pensament crític situat al número 5 del carrer Robí, on conflueixen moltes propostes innovadores de compromís amb el futur tant ambiental com social: cooperatives de

consum agroecològic o xarxes d’intercanvi, com Xaingra. Alternatives al consumisme salvatge. Propostes de relació sostenibles i de respecte al medi ambient. En definitiva, aquest ateneu gracienc ha celebrat una dècada de projectes i d’idees per canviar el món.

Marta Montcada i Hirose Ichiro treballen per salvar l’espai verd

“Li vull fer saber que l’admiració que causa a tot el món la manera d’obrar de la societat japonesa té moltes raons de pes. L’organització amb responsabilitats compartides a qualsevol barri o ciutat, fa que tant les tasques ordinàries com les inci-dències greus, tinguin una resposta immediata, sempre en benefici de la col.lectivitat. La manifestació de la Divinitat en la Natura i els éssers que hi viuen, fa que se’ls estimi fins a extrems exquisits. I en el mateix or-dre de respecte, es veneren i cuiden les donacions fetes pels avantpassats a les generacions futures”. Així ar-renca la carta al director que Marta Montcada, gracienca de naixement i japonesa d’adopció, ha enviat a alguns diaris dirigida a l’alcalde de Barcelona. L’operació que l’Església va fer a principis d’any al número 62-64 d’Encarnació ha provocat molt més que polèmica. Des d’ales-hores la plataforma Salvem el Jardí ha anat treballant per demostrar amb tots els documents, evidències i fets que la venda del solar a una immobiliària “no procedeix i que és una operació d’especulació ur-banística”, com escriu Montcada en el mateix text. Quan l’ajuntament doni el vist i plau al projecte presen-tat serà la fi d’aquest pulmó verd, la reivindicació del qual ha arribat fins al Japó. Un país amb una forta vinculació amb la natura i amb una comunitat més implicada en la cura de l’entorn. Un compromís que surt de cada persona. Ells ho tenen molt clar: perdre el jardí a Gràcia és una pèrdua per tot el planeta. I nosaltres seguirem callats?

Cedida

[2] [el tema del mes]

més sostenible

L’Ateneu Rosa de Foc compleix 10 anys de projectes transformadorsAl mes de juny es va celebrar el desè aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc, un espai d’acció i pensament crític, on con-flueixen moltes propostes innovadores de compromís amb el futur tant ambiental com social: cooperatives de consum agroecològic o xar-xes d’intercanvi. Alternatives al consumisme salvatge. Pro-postes de relació sostenibles. En definitiva, idees per canvi-ar el món.

Redacció

Fa unes setmanes es va celebrar a la plaça de la Virreina el desè aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc, un espai d’acció i pensament crític, en el que conflueixen moltes propostes innovadores de com-promís amb el futur tant ambiental com social: dues cooperatives (La Tòfona-ex La Gleva, i Verduretes), els mercats d’intercanvi presencial i digital de Xain-gra, el reciclatge d’aliments del mercat municipal per àpats pels sense sostre de la mà de l’OllaMòbil, la distribuïdora lliure Logofobia, el projecte Probeta de suport tecnològic, els grups de gènere de l’Ateneu, tant de dones com d’homes, les projeccions, debats i poesia -entre altres- a les kafetes, el cor Desacord, la Cuina Rebel, el projecte de menjador popular del Plat, la biblioteca del Telèfon Roig i moltes altres aventures transformadores. Segons expliquen des de l’Ateneu, algunes d’aquestes propostes ja van acomplir el seu cicle, “altres encara dibuixen la nostra quotidianitat crítica i altres just acaben d’arrencar al nou espai de l’ateneu, al

Xaingra va ser una de les pri-meres xarxes d’intercanvi de Barcelona i actualment forma part de la Xarxa d’Intercanvis de la capital catalana. En el mes de juny es va celebrar una Xaingra molt especial pels deu anys d’existència, una tro-bada més festiva i amb moltes activitats per a tothom. Amb motiu del mercat d’intercanvi celebrat al mes de desembre, aquest suplement va dedicar l’article principal a explicar el projecte. Una de les seves responsables, Claudia Manyà, apuntava que amb aquesta manera de re-lacionar-te “t’adones de que ets més ric del que pensaves”. Fa tres anys l’ateneu Rosa de Foc va impulsar la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC), en què les persones que dominen una disciplina impar-teixen un taller a canvi de re-bre un altre coneixement. La XIC ofereix cursos de diverses temàtiques, com ara de cerà-mica, cosir i cantar, expressió teatral o risoterapia.

L’intercanvi que funciona

carrer Robí, un espai obert al barri i a noves iniciatives”. De fet, el canvi de local al número 5 del carrer Robí va permetre a l’ateneu ampliar el ventall d’activitats i reimpulsar-les. Una de les iniciatives que ha demostrat la seva “eficàcia” sobradament és el mercat d’intercanvi Xaingra. Tres mesos abans de celebrar la festa dels deu anys, Xaingra va tornar a celebrar un nou mercat per con-tribuir a crear alternatives al consumisme salvatge, als bancs, als euros, etc. És un dia en què la importància dels diners queda totalment anulada i pren protagonisme

l’intercanvi i el fet de compartir... Seguint aquesta línia, fa un temps es va crear la XIC, la Xarxa d’Intercanvi del Coneixe-ment, que ofereix cursos de diverses temàtiques, com ara de ceràmica, cosir i cantar, expressió teatral, cuidar-se el cos i el que té més èxit: la risoteràpia. La finalitat d’aquesta proposta és, segons va explicar Clàudia Manyà -membre de l’Ateneu- en el número 416 de l’Inde-pendent, “dinamitzar el saber i trencar la

Imatge d’un dels darrers mercats d’intercanvi celebrats a Gràcia per Xaingra

relació que hi ha entre professor-alumne que moltes vegades està subjecte al pacte mercantil”. Aquests intercanvis permeten experimentar, segons Manyà, comprovar com funcionaria el món sense diner. La festa del desè aniversari també va comp-tar amb la presència de L’Olla mòbil (en què es cuinen els aliments que els mercats desaprofiten i els porten a la gent sense sostre del Raval) o l’actuació de la coral Desacord, impulsada des de l’Ateneu Roig fa uns mesos. La celebració del desè aniversari ha servit per donar un nou impuls a l’Ateneu i a tots els projectes que tenen cabuda.

Cedida

Una de les imatges que conformen el vídeo dels 10 anys de l’Ateneu Rosa de Foc

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Tra-vessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interèsCedida

[3]

Cedida

Imatge d’una merla covant a l’escola Sagrada Família

Les merles han fet niu a l’escola Sagra-da Família aquesta primavera. Ha estat una gran novetat i una gran sorpresa. Un fet inesperat que l’alumnat del centre ha aprofitat dins del projecte de l’Agenda Escolar 21. També han fet un vídeo que es pot consultar a Inter-net. No us el perdeu!

Aquesta primavera en una de les zones enjardinades de l’es-cola una parella de merles va fer el seu niu. El van fer en una planta crassa, a l’ampit d’una

Agenda 21 escolar

finestra, des de la qual es podia veure tot el què passava. Les merles van remenar els testos dels voltants i van fer servir les restes de branques i fullaraca per construir-lo.

A la primera posta els ocells van pondre tres ous dels quuals van néixer tres pollets al cap dd’un total de deu dies d’incubar-los. De la segona posta, quatre ous ja n’han nascut dos i en queden dos per néixer. Aquest fet inesperat i sorpre-nent l’hem aprofitat en el marc del projecte de l’A21E de l’es-cola. Els delegats han presentat el seguiment de la nidificació i el desenvolupament dels pollets

El niu de les merles del pati, la gran sorpresa

Cedida

Una de les finestres on han fet niu els ocells

Moment del vídeo enregistrat pels alumnes

Cedida

Fotografies del seguiment de la posta i naixement dels pollets

i n’hem parlat a les aules, i ens ha permès sensibilitzar a tota la comunitat educativa sobre la importància de la vida animal en tots els ecosistemes així com també el respecte que hem de demostrar tots plegats per tots els éssers vius.La nostra conclusió és que és important prendre consciència de l’existència d’ecosistemes en espais de l’escola, de la ciutat... i ajudar a mantenir i incrementar

la presència de plantes als patis, balcons i terrasses, per millo-rar la biodiversitat del nostre entorn i que aquestes petites sorpreses siguin possibles. Us convidem a veure el vídeo que hem penjat a la nostra pàgina web perquè us feu una imatge encara millor:http://www.youtube.com/w a t c h ? f e a t u r e = p l a y e r _embedded&v=3TziPUa6-NcEscola Sagrada Família

[4] [per darrere]

“La desaparició del jardí d’Encarnació és un problema de Gràcia i global”

Un antic equipament amb jardí que aviat passarà a ser pisos i apar-cament. I el jardí desapareixerà...Tot i el seu caràcter religiós amb el que pots està d’acord o no, la feina que es fe-ia a l’equipament de les Missioneres era de servei social. I què és el que falta més a Gràcia si no serveis educatius, com ara escoles bressol. I relacionat amb religió i verd, segons la religió japonesa animista Déu es manifesta a través de la natura. Allà tots els temples han de tenir un jardí o un petit bosc. N’hi ha milers, i vint són patrimoni de la humanitat per la seva extensió i història. Allà els arbres cen-tenaris es veneren. Quan compleixen cent anys passen a ser sagrats.

Aquí no es tenen tantes contem-placions a l’hora de talar-los.Hirose Ichiro va fer un pòster al seu país on recollia la problemàtica del jardí

Gràcia i Japó molt a prop. La mort dels arbres de l’únic oasi verd a la Vila, l’illa d’Encarna-ció amb Sant Lluís, ha arribat a terres nipones, un país amb una forta relació social amb la natura. Marta Montcada, veïna que ha crescut veient com les palmeres creixien, i Hirose Ichiro, artista japonès vinculat amb la Vila i forta-ment implicat en la defensa d’aquest racó verd, són mem-bres de la Plataforma Salvem el Jardí i volen explicar per-què hem de preservar aquest patrimoni de la Terra.

Marta Montcada i Hirose Ichiro amb tota la documentació al voltant del jardí

d’Encarnació on deia: “Si us plau, no robeu l’oxigen, les palmeres són símbols antics a Catalunya”.

I com ha arribat la problemàtica a terres nipones?Tinc una vinculació artística amb Japó i Hirose Ichiro la té amb Catalunya. He fet diverses exposicions allà re-lacionades amb la natura. A partir d’un símbol creat per mi es va fer una plasmació en un camp d’arròs de 55 metres amb la participació de la gent del poble. Així que crec que la pro-blemàtica del jardí va molt més enllà; aquesta part de natura que tenim a

Silvia Manzanera

Gràcia podria esdevenir un laboratori perquè tot el barri sigui conscient de la seva importància i transcendència, i integrar-lo a la societat. Salvar el jardí vol dir salvar la història i el patrimoni que hi ha darrera.

Precisament a Gràcia hi ha d’al-tres espais amb consideració de patrimoni i que tenen molt èxit turístic...Si venen tants turistes al Park Güell no és només per Antoni Gaudí. És per l’espai verd. I la Sagrada Família desperta tantes passions per la mateixa raó; és pura inspiració de natura.

L’ecologia tampoc s’escapa de la globalització...Un petit verd que desaparegui aquí té les seves repercussions globals; desapareix de la terra. El que es faci aquí té con-seqüències a tot el món. Per això hi ha tanta gent al Japó interessada amb què es salvi aquest jardí al mig de Gràcia. Aquest jardí que ha trigat cent anys en fabricar-se, si el destrueixin, faran falta cent anys més perquè es regeneri un d’igual. Així que no és un problema de la Vila, és un problema del món. Els barris de Tòquio amb més gratacels tenen al bell mig temples amb els seus corresponents jardins.

Un país amb molt a dir en políti-ques de sostenibilitat i que a més ha patit greus accidents...En aquest sentit ara la societat japonesa està vivint tot un procés de replanteja-ment de les centrals nuclears, en part per la mobilització social i pressió de molts col.lectius que han sortit al carrer en contra d’aquest model energètic que molts han volgut vendre com a net. Ara no poden silenciar les veus contràries... I a escala local, ara només hi ha silenci a Encarnació.

Amb l’agravant de la qualificació del terreny... També es pot fer un paral.lelisme amb el que està passant amb el tema d’Eu-rovegas. Allà on hi ha ara un parc agrari volen fer un complex de joc i negoci, i per fer això han de canviar la qualificació urbanística. I en absolut crec que el tema sigui només salvar quatre carxofes... Estem parlant de que desapareixerà tot un ecosistema. L’home no pot viure al voltant de tant de ciment.

Què diries als veïns de Gràcia perquè prenguin consciència de la problemàtica al voltant del jardí?Aquest espai és de la comunitat i per tant com a comunitat no podem resig-nar-nos-hi. No podem perdre aquest petit bosc, perquè podria ser una opor-tunitat de riquesa real per la Vila.

Silvia Manzanera

de Gràcia

7


A.B.

Una vintena d’entitats i perso-nalitats a títol individual, entre les quals en diferents nivells de col.laboració hi ha membres de l’Agrupament Escolta Jaume I, la Comissió de Joves del Coll, la Federació d’Associacions de Ve-ïns de Barcelona, la colla Malèfi-ca del Coll, l’Ateneu Popular de Vallcarca o col.lectius a nivell de ciutat com la plataforma Defen-sem el Port Vell o Males Herbes, són el nucli integrant de la Pla-taforma Salvem el Park Güell. La nova entitat sorgeix com a contrapès al suport que ha rebut l’accés regulat a la zona monu-mental en el marc de la taula de treball del Park Güell que agru-pa tècnics, entitats i dirigents polítics i que tanta polseguera ha aixecat. La nova organització, que ha celebrat almenys dues reunions presencials aquest mes de juliol, ha aconseguit tancar aquesta set-mana un manifest, al qual ha tin-gut accés L’Independent, que en el seu últim esborrany s’estruc-

La plataforma Salvem Park Güell es constitueix fent un manifestL’entitat considera que regular l’accés no frenarà la massificació

el TancamenT parcial del park Güell és moTiu de polèmica

arXiu

turava en cinc punts amb aques-tes idees: una, “el tancament no repercutiria de forma positiva als usos comunitaris del parc ni evi-

taria molèsties derivades”; dues, “el tancament aboliria i privatit-zaria l’ús públic i comunitari del parc”; tres, “ni la imposició de tanques ni el cobrament d’en-

trades (…) serien la solució a la massificació al parc (...), més aviat serien mesures que inten-sificarien aquestes problemàti-ques”; quatre, “rebutgem qualse-vol tipus de límit i/o cobrament amb discriminació per l’accés a qualsevol zona del Park Güell”; i cinc, “aquest debat s’està treba-llant d’esquena a bona part de la ciutadania”. La plataforma farà públic aquest manifest propera-ment per denunciar el fons i la forma d’aquest polèmic pla que aixeca diversitat d’opinions amb la finalitat de sumar noves adhe-sions a les seves premises.

Plataforma Salvem el Park Güell o plataforma Defensem el Parc Güell. Aquests són els dos possibles noms amb què treballa l’oposició organitzada que aquesta setmana ha tancat un manifest contra l’accés regulat i el tancament de la part monumental del recinte. en cinc punts la plataforma defensa sense embuts l’accés “públic i gratuït” al parc i avisa que la restricció no evitarà les actuals molèsties, com ara la massificació de turistes, especialment els mesos l’estiu. La polèmica pel tancament es manté.

entrevistaAlbert Balanzà

“Els estrangers han de pagar al Park Güell”

Entrevista a Juli Bernat, l’únic vigilant

Juli bernaT, en una imaTGe recenT

Juli Bernat, 83 anys, és la persona més famo-sa i estimada del Park Güell. També segura-ment és la persona que més s’estima el parc, perquè el vigila des de fa 20 anys, quan es va jubilar. Amb la seva gorra de policia, en aquesta entrevista, pren partit en el debat sobre el tancament de la part monumental.

cedida

Com ha seguit el debat a fa-vor i en contra del tancament del recinte?L’he seguit, i de la mateixa manera que fa uns anys que demano més vigilants, ara dic que s’ha de regular l’accés a la part monumental. S’ha de co-brar als estrangers.

Quina relació té amb aquests turistes, que són majoria?Molts són molt maleducats: jo he vist pixar a les columnes de la sala Hipòstila o ficar-se a l’aigua per fer-se fotos. Fan barbaritats. Si no se soluciona això, el Park Güell es perdrà.

Per què fa aquesta feina?Perquè sento el Park Güell com una cosa meva. De fet, jo vaig néixer al carrer Hospital 54 i Antoni Gaudí ho va fer al número 56! Vaig treballar du-rant molts anys al carrer Ver-di 237, molt a prop del parc, i quan em vaig jubilar, ara fa vint anys, vaig demanar fer de vigilant.

Hi ve cada dia al parc? No l’ajuda ningú?Vinc cada dia, al matí i a la tarda. Només paro un parell d’hores per anar a casa a dinar. Jo sóc l’únic vigilant. N’hi ha-via hagut un altre però ara ja no hi és.

Quin futur laboral li espera a vostè si tot això s’envaeix de cintes reguladores i personal professionalitzat?No m’han dit res des de l’Ajun-tament sobre què hauré de fer un cop engeguin el projecte de tancament de la part monu-mental a la tardor. Però el que sí que tinc clar és que m’agra-daria seguir fent la feina que faig ara.

A.B./S.M.

La comissió d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dijous inicialment el pla especial de Quevedo-Bailèn que ha de servir per desencallar el projecte de construcció de l’illa d’equipaments on hi ha d’anar l’escola L’Univers, que sobreviu des de fa tres anys en barracons a

la plaça del Poble Romaní. Aquest primer tràmit, segons ha explicat la consellera d’Educació de Grà-cia, Berta Clemente, engega la construcció del pàrquing subter-rani i és “un primer pas molt im-portant que ens permet posar fil a l’agulla” a la resta d’equipaments previstos.Per la seva part, l’Associació de Famílies de l’Univers segueix re-

L’AFA demana que l’Ajuntament avanci els diners per fer l’escola

ivindicant la celeritat del procés de construcció de l’equipament pel curs 2014-2015, període límit dels barracons ampliats pel curs vinent. L’AFA ja va demanar en el seu dia que l’Ajuntament es faci càrrec de l’avançament dels diners que li pertoca posar la Generalitat -un total de quatre milions d’eu-ros-, tal com va fer el 2011 per a la construcció de l’escola Me-

L’Ajuntament desencalla l’Univers amb l’aprovació inicial del pàrquing

X.T.

les obres Han començaT a l’escola l’univers

diterrània de la Barceloneta. Les famílies esperen que així es faci en l’aprovació del proper Pla d’Inver-

sió Municipal. Però l’Ajuntament també va rebutjar en el seu dia aquesta opció.

Els signants consideren que el

tancament privatitza l’ús públic del parc

SOcietat

de Gràcia

8


recomanem

GReC 2012: ‘Julius i Montserrat’. Els artistes fundadors del centre de creació La Caldera Carles Salas (Búbulus) i Mont-se Colomé presenten les seves noves creacions dins del pro-jecte Mov-i-ment en un diàleg físic i verbal irònic, trist, amb humor, amb tendresa, directe al públic.

Dijous 26 de juliolLa Caldera (Torrent d’en Vidalet, 43), a les 20 h

cedida

Flamenco Barcelona (Progrés, 38), a les 20.30 h

Dansa Barcino’12: Pirouette en Re Menor.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Maravillosos Ruidos III: Corte Moderno + Las Desnorta-das + Sam and Cooke. Espai jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Super Ratones.Centre cívic La Sedeta (Sicília, 324), a les 21.30 h

Fra Joan Silva interpretarà, per primera vegada a Barcelona, els poemes del Cançoner de Ripoll -obra mestra de la po-esia eròtica medieva, musi-cats per ell mateix,Via Fora! CAT (Pl. Anna Frank, s/n9, a les 21.30 h

Concert: Les Atxes.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

nunOff 2012: Hutsik + Vide-odansa El Mur + Siro Gra-ell i Carles Berga: Rotoscò-pia.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Dj Dimitry.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Concert: Dr Fargo.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.15 h

Dissabte 21 de juliolComando DS (per amants dels videojocs): KDD mensu-al, oberta a tothom i gratuïta. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 16 h

Concert: JM&I Soul.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Live The *** + Do-za.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 21.30 h

Concert: Mujeres + Kojos-hca.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 27 de juliolGREC 2012 Dansa Mov-i-Ment: Montse colomé i Carles Salas.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Concert: ((J)).Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Switch djs.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

GREC’12. Dansa Mov-i-Ment: Inés Boza/SenZa TemPo.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Teatre: Risamblea de solu-ciones, d’Enreda teatro.Sala Porta 4 (Església, 4-10, lo-cal 6), a les 20 h

Músiques disperses: Agustí Martínez + Nuno Rebelo.Roxanne (Martínez de la Rosa, 27), a les 20.30 h

Música i teatre: Theatre du grand guignol + Eyaculaci-ón Post Mortem.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Dansa Barcino’12: Pirouette en Re Menor.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Concert: Liviana Mauretti.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

nunOff 2012. Marta Nogal: Noches de radio + Clara Peya: Tot aquest silenci.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Diumenge 22 de juliolCinema documental Que mi-re usted: Los Tarantos (Ro-vira Beleta).Flamenco Barcelona (Progrés, 38), a les 19 h

GREC’12 Dansa Mov-i-Ment: Inés Boza/SenZa TemPo. La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Dimarts 24 de juliolActiva’t. Espai d’exercici físic i de salut a l’aire lliure, sense inscripció prèvia. Tai-txi i txi-

eXPOSICIONS

Fins l’1 d’agostExposició Aspectes d’Iran, de la fotògrafa Co-rinna Hadi-Gamp, fotògrafa alemanya que mostra his-tòries amagades de la cul-tura dels iranians. Corinna, després de viure-hi durant nou anys amb el seu marit iranià, ha pogut descobrir moltes ciutats diferents i paisatges espectaculars.untitledBCN (Topazi, 14)

Fins el 26 de setembreExposició fotogràfica, Nice-land: Paisatges en verd i negre de la terra del gel, a càrrec de Dani Pla-nas Labad. Islàndia és una illa volcànica a mig camí entre Europa i Amèrica que presenta uns espectaculars paisatges naturals esquit-xats, de tant en tant, per construccions humanes. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 25 de novembreExposició El casino de la Rabassada, història d’un somni burgès, comissaria-da pel gracienc Pere Fàbre-gas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat del Monestir, a Sant Cugat

ACTeS

Divendres 20 de juliolCinema: El viaje de la tortu-ga (Nick Stringer).Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

Concert de guitarra flamen-ca: Oliver Haldon.

kung: Organitza: Consell de Dones de Gràcia.Plaça dones del 36, a les 12 h

Concert: Malaventura.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Dimecres 25 de juliolTeatre: Improalfa, a càrrec de la cia Improacatomba.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Mujeres + Ali-ment.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 26 de juliolPrograma Activa’t. Caminades i exercicis de memòria. Orga-nitzat pel Consell de Dones.Plaça Dones del 36, a les 12 h

Versions: Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

la cartelleraCINeMeS

BOSqUe MULTICINeMeS. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El caballero oscuro: la leyenda re-

nace. 16.00, 19.15 i 22.30.• Elefante blanco. Dv i ds, 16.10,

19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Qué esperar cuando estás espe-rando. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• El dictador. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• The amazing Spider-Man. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• La delicadeza (digital). 16.00, 18.10 i 20.20.

• Moonrise Kingdom (digital). Dv i ds, 22.30 i 00.40. La resta, 22.30.

• Ice Age 4. La formación de los con-tinentes. 16.10, 18.10 i 20.10.

• Tengo ganas de ti. Dv i ds, 22.10 i 00.45. La resta, 22.10.

• El irlandés. Dv i ds, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

• El caballero oscuro: la leyenda re-nace (digital). Dv i ds, 17.00, 20.15 i 23.30. La resta, 17.00 i 20.15.

CINeMeS GIRONA. Girona, 175• El caballero oscuro: la leyenda re-

nace. Dv, dc i dj, 16.30, 19.30 i 22.30. Ds i dg, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los nombres del amor. Dv, ds i dg, 17.00 i 22.00. Dc i dj, 17.00.

• Operació Garzón contra l’Indepen-dentisme català (documental). Dj, 19.00.

• Stopped on track. Dc, 19.00.• El misterio Fassman. Dj, 22.30.• Carmina o revienta. Dv, ds i dg,

19.00 i 20.30. Dc, 22.00. Dj, 21.10.• Mr. Nice. 17.10, 19.30 i 22.00.

LAUReN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: El caballero oscuro: la leyen-

da continua. 16.00, 19.05 i 22.10.• Sala 2: Elefante blanco. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala 3: El dictador. 16.45, 18.40,

20.35 i 22.30.• Sala 4: Ige age 4. La formació dels

continents. 16.,10 i 18.10. The ama-zing spider-man. 20.00 i 22.15.

VeRDI HD. Ca rrer Verdi, 32 • Sala 1: El caballero oscuro. La leyen-

da renace. 16.00, 19.00 i 22.00.• Sala 2: Elena. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.35.• Sala 3: Siempre feliz. 16.15, 18.15,

20.20 i 22.35. • Sala 4: Moonrise Kingdom. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35.• Sala 5: Inmaduros. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.

VeRDI PARk. Torrijos, 49.

• Sala A: Las chicas de la 6a planta. 16.00, 18.10 i 20.20. Marley. 22.15.

• Sala B: La delicadeza. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.35.

• Sala C: El irlandés. 16.05, 18.10, 20.20 i 22.35.

• Sala D: Elefante blanco. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.40.

TeATReS

TeATReNeU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-

or (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show

dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeo-nato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Zzapping, el concurso ds 20h Impro Horror Show ds 23.30. La Caputxeta i el Llop (infantil) dg 12.30h.

SALA BeCkeTT. Alegre de Dalt, 55• El Principi d’Arquimedes, de Josep

Maria Miró i Coromina. Fins al 29/07.

SALA PORTA 4. Església, 4-6.•Todas a la una. 22 i 29/07 a les 21 h•Com si mitja taronja gegant se

m’estigués pixant a sobre. 29/07 a les 19 h

•Risamblea de soluciones. Fins al 28/07 a les 20 h

•La síndrome de Mozart. 21/07 a les 22 h

de Gràcia

9


CulturaEl Maria celebra 32 anys fent un tribut a Elvis Presley amb un karaoke popular

breus

La segona exposició a Casa Gra-cia Gallery, Dance Hostel, -que es podrà visitar fins el 22 d’agost- mostra les fotografies de dansa de Rares Pulbere. Coorganitzada amb la fundació Young Minds of the Future, el nou treball d’aquest fotògraf d’origen roma-nès establert a Barcelona, tracta d’explorar les fronteres entre el cos i l’espai, la tècnica i l’emo-ció de la dansa, i la confrontació entre el dinamisme i allò estàtic. Totes les fotografies estan fetes a la mateixes instal·lacions de Casa Gracia, amb la voluntat de convertir-se en un punt de refe-rència per amants de l’art i joves artistes que busquin un lloc on mostrar la seva feina.

Mostra sobre el ballet a Casa Gracia Gallery

Diumenge 29 de juliol el Taller d’Història de Gràcia - Centre d’Estudis proposa un nou iti-nerari, “entre refugis i un pa-lau”. D’aproximadament du-es hores i mitja, el recorregut farà dos salts en el temps. En el primer, cap a l’any 1937, es passeja per places i carrers on es van construir refugis, com ara la plaça del Diamant i les restes de Revolució. En el segon salt, al 1770, des de la plaça de la Virreina es coneixerà la vida i fets del Virrei Amat i el que l’envoltava. La sortida s’ha fixat a Diamant a les 10.30 h. Cal inscripció prèvia. ([email protected])

‘Entre refugis i un palau’, nou itinerari històric

El popular bar també munta una partida especial de Trivial sobre Gràcia i la Festa Major

qui vulgui emular elvis Presley i cantar una de les seves cançons no es pot perdre la gran festa que prepara l’històric bar Maria el proper 16 d’agost. Per commemorar els 35 anys de la seva mort i els 32 de l’establi-ment, els responsables del local han preparat un karaoke popular per ho-menatjar un dels artistes que més sona, juntament amb Springsteen, Bowie o Van Morrisson, en aquest santuari del rock que es reinventa any rere any per no perdre pistonada.

XAVI TEDó

“Com a bar emblemàtic de rock, no podíem desaprofitar l’ocasió de commemorar els 35 anys de la mort d’Elvis”. D’aquesta ma-nera, Jordi Cazes justifica la festa que han organitzat pel segon dia de Festa Major. “Serà una cosa molt popular”, adverteix Cazes, que deixa clar que no portaran cap imitador del rei del rock. “Una de les nostres apostes és que l’entreniment sigui gratuït i per això hem organitzat aquest karaoke perquè tothom que ho vulgui hi pugui participar”. Serà una manera de reivindi-car-se. “Humilment, això sí”, afegeix. Perquè tot i ser el bar musical més antic de la Vila, el Maria queda fora del circuit

el bar maria commemorarà el seu aniversari amb diferenTs iniciaTives

cedida

de festa. Encara falta tancar al-guns serrells, com ara l’hora que començarà la vetllada, però el seu promotor recomana seguir la pàgina web que han obert al facebook per informar-se de les darreres novetats. A banda d’aquest espectacle musical, el local ha muntat una partida especial de trivial pel primer dia de Festa Major. “Les partides de Trivial ha estat la ini-ciativa amb més èxit aquest any perquè ve gent d’Hospitalet o de Sant Andreu cada dilluns i ara en volem fer una d’especial”. En aquest sentit, les quaranta pre-guntes que prepara cada setmana aniran relacionades amb Gràcia i la festa major per celebrar la seva arribada.

entrevista

opinió

Silvia Manzanera

Pere Martí

El secret de la felicitatAnna Flavià, guanyadora del concurs de monòlegs del Centre

la Jove ‘monoloGuisTa’ anna flavià

Anna Flavià és la gua-nyadora del concurs que el Centre va arren-car al març, i no Anna Vilà, com es va apuntar a l’Independent 445. Assegura Flavià que va participar per insistèn-cia d’amics i en darrer moment es va llençar. Amb 21 anys i una grà-cia natural, encara no ha decidit si s’hi dedica-rà. La gent del Teatre-neu li obre portes.

cedida

vaig passar la tarda a la platja”, riu la jove. No li agrada plani-ficar. És un caos que fa riure. Molts ja l’esperen veure al Tea-traneu. Estarem atents.

El secret de la felicitat. Així es deia el monòleg amb què Anna Flavià va aconseguir coronar-se com la guanyadora del concurs de monòlegs que el Centre Mo-ral ha organitzat enguany. El premi: 500 euros i l’oportunitat de repetir actuació al Teatreneu. “Amb això ja tinc per les vacan-ces”, apunta divertida l’Anna, que assegura que es va presentar perquè els seus amics la van ani-mar. Tot i que ella no s’hi dedica, només de forma amateur, potser s’ho rumia, perquè no se li dóna

gens malament. “Em diuen que explico les coses amb gràcia, però és que no em preparo gens ni faig res especial. Parlo sempre així, em surt natural”. Un dels membres del comitè organitzador, Sergi Sa-boya, va llegir el text presentat per l’Anna (per tal de fer el filtre cor-responent) i ho va tenir molt clar; s’havia de presentar. “Tenia por de començar i que no rigués ningú però des de la primera frase que la gent es divertia així que jo sola em vaig animar i tot va sortir molt bé”, afegeix l’Anna. Les seves refe-

rències són l’Eva Hache i el Goyo Jiménez i fuig dels típics monò-legs monotemàtics que cauen en tòpics. “El text el vaig escriure en un dia i en comptes d’assajar-ho,

Nascuts per córrer

Hi havia un temps que quan entraves al Maria, Jim Morri-son et donava foc, i els Doors et convidaven a passar. En aquella època es podia fumar de tot i a tot arreu. Podies caminar pel cantó obscur de la barra, amb Lou Reed marcant el camí, o jeure en un sofà ja desaparegut que hi havia a la dreta, i fer-li un petó a la sweet Jane amb els llavis i la llengua de Mike Jagger, tan llarg i tan intens com Angie. El Maria ha sobreviscut a

l’anestèsia olímpica, a la tonteria del tecnopop, als ga-fapastas i a l’eutanàsia activa de la crisi. Perquè van ser els millors, com cantava Loquillo, i ho continuen sent. Entre les parets del Maria, plenes de relíquies del Flowers, ens sen-tim a casa. El Bruce ens va dir que havíem nascut per córrer, i contiuem corrent, tot i que no sabem cap a on. Només el Maria ens dóna refugi. Quan sortim del futbol, hi anem a fer l’última cervesa, per brin-dar per la victòria, perquè si tots animem, guanyarem.

de Gràcia

10


EsportsGràcia brilla al Campionat d’Espanya de gimnàstica

X. T.

El Club Esportiu La Salle Gràcia va aconseguir classifi-car 9 gimnastes al Campionat d’Espanya, celebrat a Valla-dolid aquest cap de setmana, tot i que dues d’elles no van participar-hi a causa d’una le-sió. En la categoria N2 Grans, la gimnasta Andrea Baeza es va proclamar campiona d’Es-panya a l’aparell de terra i va aconseguir classificar-se en 14a posició d’un total de 48 gimnastes. En categoria N3 Petites, la gimnasta Elsa Prats va realitzar una brillant actu-ació en els 4 aparells, i es va proclamar campiona d’Espa-nya en la classificació general, a més d’aconseguir també la segona posició a l’aparell de barra d’equilibris i la primera a l’aparell de terra. En la cate-goria N7, la gimnasta Andrea Matillas es va proclamar sub-campiona d’Espanya a l’aparell de paral.leles asimètriques, i es va classificar en 11a posició en la classificació general. El Gràcia Gimàstic Club també va fer un paper brillant. Des-prés de proclamar-se campio-na de Catalunya, Sílvia Puig, en Nivell 8, un dels més alts de la gimnàstica femenina, només per sota de l’elit que representen els nivells 9 i 10 (on competeixen les noies que integren la seleccio espanyola) va demostrar de nou el seu talent en guanyar la medalla de plata en salt i el bronze en terra i barra.

L’Europa suspèn l’amistós amb el Sant Andreu juvenil pel malestar de l’aficióEl president no entén la polèmica i parla de bona sintonia amb la directiva andreuenca

La directiva de l’europa ha escoltat el clam de l’afició europeista i ha decidit cancel.lar l’amis-tós contra el Sant Andreu juvenil previst pel proper 5 d’agost. L’allau de cor-reus electrònics enviats aquests darrers dies a les oficines del club crítics amb la disputa del partit ha estat determi-nant en la suspensió de l’amistós.

XAVI TEDó

Una de les darreres missives en arribar a les oficines la signen Agustí Tenllado, vocal de la junta que va plegar amb Agustí Parra fa uns mesos perquè no estaven conformes amb la gestió de la directiva, l’exdelegat del primer equip, Francesc Boj, l’exvocal Víctor Martínez i el soci Eduard Garreta. Els signants qualifiquen d’ofensa la celebració d’aquest partit perquè des dels incidents del novembre del 2007 quan una penya del Sant Andreu va desple-gar una pancarta ofensiva contra l’Europa “no ha existit mai una disculpa oficial” per part de la di-rectiva andreuenca, Així mateix, consideren un desprestigi jugar contra el juvenil perquè “els par-tits s’han de celebrar entre equips del mateix àmbit”. Els signants també recorden que “grups radi-cals de l’afició del Sant Andreu van provocar greus incidents al nostre propi terreny de joc” a l’edició de l’any passat del Vila de Gracia, que havia de servir per normalitzar les relacions entre els

dos clubs. A la carta, advertei-xen que el sentiment de rebuig a aquest amistós és majoritari per-què “ens consta que molts més socis i penyistes estan molestos i ofesos amb aquest amistós”. Un enuig que ja van posar de mani-fest la setmana passada el Caliu Gracienc, que va amenaçar amb no renovar el carnet. Davant l’enrenou generat, la directiva va decidir dilluns cancel·lar l’amis-tós per retornar la tranquil·litat al club. Amb tot, el president Gui-llaume de Bode, assegura que no entén la polèmica, justifica la trïa per la dificultat de trobar equips i remarca que “tenim molt bona relació amb la directiva del Sant Andreu, són uns senyors”.

ànGel GarreTa

el presidenT de l’europa, Guillaume de bode, conversanT amb el màXim diriGenT del sanT andreu, manuel camino, l’any npassaT

Com en els darrers anys, els escapulats s’estrenaran a domi-cili, en aquest cas a l’Olímpic de Terrassa, el darrer diumen-ge d’agost, el dia 26. El primer partit a casa serà contra la Ra-pitenca, que acaba de pujar a Tercera, i la lliga acabarà a casa contra la Pobla de Mafumet. Un altre dels nouvinguts, el Vilassar de Mar, esperarà el conjunt gracienc en la tercera

jornada del campionat. En la cinquena, el 23 de setembre, hi haurà el primer derbi bar-celoní, a La Verneda, contra el Júpiter. Dues més tard, a la jornada 7, tindrà lloc l’altre derbi de la ciutat, també a do-micili, contra la Montañesa a Nou Barris. Els duels contra el Figueres o el Palamós, que han baixat enguany, arribaran al fi-nal de la primera volta.

El debut a la lliga, el dia 26 d’agost al camp del Terrassa

de Gràcia

11


Activitat econòmica

XAVI TEDó

Nasir Bajwa, que regenta el Su-per Gràcia de Joan Blanques, assegura que els dos supermer-cats de la cadena Suma “obren diumenges i festius i entre set-

L’obertura d’un gran supermercat posa en alerta les botigues de barriDenuncien que incompleix la normativa pel que fa als horaris

la cadena suma Ha oberT dos supermercaTs recenTmenT a la vila

el peix gran es menja el petit. Això és el que està passant des que fa sis mesos la cadena Suma va obrir un supermercat al carrer Montseny i un altre fa només un mes al car-rer Bruniquer. els propie-taris de petites botigues d’alimentació, molts d’ells paquistanesos, denuncien que aquestes dues grans superfícies infringeixen la llei sistèmaticament i que la seva facturació ha caigut en picat les darre-res setmanes.

Xavi Tedó

mana no tanquen fins a les on-ze de la nit quan ho haurien de fer a les nou”. En aquest sentit, Khalid Perveiz, que té un altre petit supermercat al carrer Pro-vidència, exigeix que “tanquin els diumenges perquè només els que tenim botigues de restau-ració de menys de 150 metres quadrats podem obrir”. La davallada de les vendes n’és el motiu. Bajwa explica que “des de fa unes setmanes fac-turem un 50% menys”, mentre que Perveiz xifra la disminució de la caixa en un “35%”. Da-vant d’aquest escenari, Bajwa deixa clar que “si el Districte no hi posa remei ens veurem abo-cats a abaixar la persiana quan noslatres estem complint escru-pulosamente la llei”. La setmana passada va registrar una instància a la seu del distric-te denunciant l’incompliment

d’horaris per part d’aquestes grans superfícies. “També he demanat hora per abordar el problema, però de moment no m’han trucat” lamenta aquest jove paquistanès, que no des-carta promoure alguna mesura de pressió si no atenen la seva demanda. Tant ell com la resta d’afectats demanen que es modifiqui la llei del comerç perquè no es pu-gui obrir un negoci del mateix tipus a tan poca distància. “Amb els locutoris ja es fa així i no se’n pot obrir un altre si no està a 300 metres del primer”. Bajwa remarca que no és una crítica generalitzada a les grans super-ficies: “Les que estan al carrer Escorial compleixen els horaris i només demanem que la resta també ho facin perquè la situa-ció comença a ser dramàtica per a les nostres famílies”.

de Gràcia

12

20 de juliol de 2012l’independent Viure a Gràcia

la torratxa

Sobre la memòria

Quan Flaubert crea el perso-natge de Frédèric Moreau, protagonista de ‘L’educació sentimental’, posa les bases de l’arquetipus literari del segle XX: el petitburgès in-dolent què, superant el seu estadi insípid, aconsegueix convertir-se en un ésser psicològicament complex què entén la realitat creuant l’aspre desert dels senti-ments pel fil de la memòria.Néts il.legítims de la litera-tura del segle XIX, alguns psicòlegs i terapeutes han captat la potència trans-formadora de l’emoció evocada i l’han elevada a la categoria de ciència social; sense entendre res de la realitat, que els fa por per-què és dura, i convertint la memòria en un instrument d’adotzenament de pusil.

lànimes.Al seu torn l’esquerra post comunista , acomplexada per la seva història, ha convertit aquesta memòria lleu i indolent en estratègia política. És l’estrambòtic concepte pleonàstic dit memòria històrica, com si hi pogués haver una me-mòria del que encara no ha passat.I sense entendre res de la vida i essent insípids com el personatge de Flaubert, la memòria es posa de moda encara que, com a societat, seguim tenint l’encefalo-grama ben pla. Polítics, economistes, terapeutes i capellans ens la foten per totes bandes i ens quedem tan amples; fins i tot hi ha qui els agrada.

Rafael V

allbona

dietari evanescent

el.logi de l’entusiasme industrial

La lectura del llibre del bo d’en Guillamon, al marge d’una ex-periència llibresca de primera ca-tegoria -d’aquelles que executen la seva peripècia situant-nos al bell mig d’una noble pugna en-tre l’evidència i la clarividència-, suposa una encertada incitació a recuperar la nostra cosmogonia industrial en uns termes si més no sorprenents. L’arqueologia de l’andròmina com a forma

L’altre dia van regalar-me una grata sorpresa fent-me a mans La Mo-ràvia, publicat per Julià Guillamon fa poc més d’un any. Una delícia literària que voreja les sendes ja explorades al també exquisit i introba-ble La màquina de fred, i que fa de la quotidiana observació del palimp-sest industrial un vehi-cle per a investigar les possibilitats de trobar un sentit a aquesta amalgama sovint comfo-sa que és el nostre món i el paper que hi juga la nostra particular exis-tència. I com passa tan sovint, artefactes del nostre imaginari com aquest ens esclaten a les mans i obren fene-lles insospitades. Cosa que no està gens mala-ment, tenint en compte la pertinaç mania que tenen alguns en fer-nos creure que tot està ja fet i segellat.

Agustí Regomir Schwartz

de reapropament a una realitat darrerament encaperrada en fer-se sorda, muda i paralítica. Una pros-pecció carent de tota melanconia que cerca recuperar un cert nivell d’entusiasme vital. Tot aquest or-dre de coses fou en el seu moment el producte d’una força eminent i intensament humana. Òbviament lligada de manera indissoluble a casuístiques diguem-ne poc feli-ces, per no anomenar-les directa-ment precàries o indignes. Però negar-nos el fet de que, en darrera instància, tot aquest tràfec fabril i industrial expressava un ímpetu humà sense precedents em sem-blaria, com a mínim, indecorós. I exposo aquesta qüestió perquè, en el punt en què ens trobem -tot i que potser fóra més indicat dir que ens hi perdem-, hom potser hauria de remetre’s a aquesta mitologia contemporània per a extreure’n un cert factor de reconeixement, una re-presa de posicions. Tots sabem i gaudim tertul.lianament del passat industrial de Gràcia, del relat intens i combustiu de les se-

ves anècdotes enxopades de sutge, brogis de maquinària i fluxes hu-mans desplaçant-se moguts per la insaciable lògica del treball, però també per la impetuositat de les seves determinacions personals. En aquella època la precarietat, el fet incontestable de que viure era una cosa francament complica-da, anava de la mà d’un conjunt de cuestions i d’accions en conse-qüència que feien que aquest fet de viure gaudís alhora d’un nivell de tensió energètica sense precedents. L’individu immers en la complexa teranyina dels mitjans de produc-ció i les seves trampes al solitari ex-perimentava al mateix temps la in-clinació a sollevar-se en semblants proporcions. També constatava la necessitat de les al.liances, de les conxorxes ignífugues i de la cre-ació de realitats certament espec-trals en què es disposava del (petit) recès necessari per donar forma a l’entusiasme revoltat. Seria interes-sant reprendre aquesta animositat. No per testimoniar amb esperit de taxidermista, sino per a reflexionar

sobre la necessitat que, en aquest nou present nostre reduït al cli-entelisme ocasional i a l’exis-tencialisme a nivell d’usuari, en aquest gran parc de serveis i funcions suposadament terciàri-es, existeix encara una forma de posicionar-se davant de les coses que no es resigna a l’improperi entre dents d’aquell que afirma sentir-se estafat amb el produc-te que li han venut mentre en-fila cap a casa. Per molt que les xemeneies de les fàbriques ens contemplin com tòtems emmu-dits davant l’avenç imparable dels esforços insubstancials, cal recordar que en aquest món, mentre no s’ens digui el con-trari, continuem immersos en grans mecanismes de producció. I que com a soferts executors d’aquests mecanismes, ens per-toca mantenir el necessari nivell d’entusiasme per a respondre conseqüentment a les abruptes dificultats que s’ens presenten. Que cal, en definitiva, tonificar la musculatura del sollevament com ho feien els nostres prede-cessors a les fàbriques. Potser en molts casos el nostre treball ja no és entre planxes, vàlvules i turbines. Potser una bona part de nosaltres estem més fets per a generar riqueses poc mesurables i desplegar esforços menys noto-ris. Però no em negaran que in-tentar fer de tot plegat un espai on tingui sentit viure no és una tasca de proporcions industrials. ¿No val la pena doncs actuar amb la mateixa determinació quan la situació així ho reclama? Disculpin l’esgarip.

Xavi Tedó

l'independent de gràcia - suplement aixecat el veto als districtes en la...

Documents