ball de contenidors a plaça revolució - l'independent de...

328

29

de

gen

erde

20

10

sumari

Fins a cinc contenidors tapa-ven, a finals d’any, la visibilitat del bar Canigó, a la plaça de la Revolució. Com a conseqüència de la implantació de la nova con-tracta de la neteja, que no només ha suposat canvis en el disseny dels contenidors, sinó també en el nombre i la ubicació, el bar

va perdre la visibilitat de la seva terrassa, tal i com es van afanyar a denunciar els seus propietaris. Amb l’entrada del nou any, les seves queixes han rebut resposta i els contenidors s’han desplaçat uns quants metres, just fins a l’al-tre cantó del carrer Verdi. De ma-nera que els quatre contenidors

que hi ha actualment al vessant nord de la plaça queden ara a tocar dels que hi ha al carrer Te-rol. Ja no obstaculitzen l’entrada al local, però fan una mica més complicada l’entrada de vehicles al pàrquing de la plaça.

Pàgina 8

L’assemblea dels Lluïsos va de-cidir dimecres aparcar el projec-te de reforma integral del local perquè només s’ha aconseguit un dels dos milions d’euros ne-cessaris per afrontar la primera fase del projecte, que havia d’ai-xecar un nou edifici. Tot i que s’havia engegat la tramitació de permisos i llicències, els Lluïsos es veuen obligats a postposar la reforma per la crisi.

Pàgina 8

5sobiranisme

Vint entitats donen suport a la consulta de Gràcia Decideix

12cinema

DocsBarcelona engega a quatre sales gracienques

Ball de contenidors a plaça Revolució

La crisi atura la reforma dels Lluïsos

ISSN - 1695-4793

Èric LLuent

Maria Ortega

de Gràcia

2

29 de gener de 2010l’independent

Un dels punts que va encendre el debat de la primera sessió participa-tiva per a la reforma de la plaça de la sedeta va ser l’anunci del Districte de comptar amb el vist-i-plau dels arquitec-tes de la plaça actual. Un punt que alguns veïns sabien de bona tinta, tal i com corrobora Pere Giol a l’entrevista de la pàgina 6, que no podia ser del tot cert. L’equip de govern assegura que havia parlat només amb un d’ells: ricard Fayos. Tenim una guerra d’arquitectes?

adreceu Les vOstres cartes, aMb un MàxiM de 15 Línies, indicant eL vOstre nOM, adreça, teLÈfOn i dni a: L’Independentc/ La perLa, 31 baixOs - 08012 bcnO bé a [email protected]. taMbé Les pOdeu fer arribar a través deL nOstre pOrtaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Els veïns i comerciants de la plaça de la Revolució però també els de Bonavista i els de Ramon y Cajal i els de Rabassa fa setmanes que han engegat una curiosa batalla amb el Dis-tricte i amb l’Ajuntament per la recol.locació i ampliació dels contenidors de la nova contracta de neteja: més funcionals, però també més nombrosos (ocupen més espai públic) i més alts (dificulten la visibilitat). Qui ha cridat més fort fins ara són els de plaça Revolució, que han vist com els contenidors que abans de la posada en funcionament de la nova contracta estaven situats a sota de l’antiga casa okupada (ara flamant edifici de pisos de lloguer) i es van traslladar en un primer moment a l’entrada de vianants del pàrquing, de manera que tapaven tota la visibilitat entre el Bar Canigó i la seva terrassa. Ara aquestes queixes han tingut efecte i els contenidors han avançat uns metres cap a Torrent de l’Olla, però ara dificulten l’accés dels vehicles al pàrquing. Els qui no han tingut encara tanta sort són els veïns de Bonavista, que han comptat 17 contenidors en 200 metres de carrer, un nou paisatge, i ara, per postres, tal com expliquem en aquest número, s’hi suma una denúncia per falta d’espai de pas d’una veïna que va aca-bar accidentada i amb punts de sutura.

Una altra vessant de la queixa veïnal són l’efecte reductor de les places d’aparcament a la via pública com a conse-qüència del fet que hi hagi més contenidors no només en tipologia sinó en nombres

absoluts. A Gràcia, que amb la implantació progressiva de les superilles de vianants cada cop és més difícil trobar lloc per aparcar sigui o no sigui d’àrea verda, aquest no és un tema menor.Amb aquest ambient d’irritació, és una llàstima que el procés d’informació pública amb el qual van debutar els tècnics de barri al setembre no hagi tingut continuïtat. Les xerrades informatives amb els veïns tenen ara molt més sentit que abans, quan tothom va poder conèixer la teoria però ningú en sabia res de la pràctica. També és cert que les queixes sobre la neteja són un gran esport nacional a la ciutat i la curiositat del cas és que es produeixin per una implanta-ció en excés dels elements del mobiliari urbà destinats a aquesta funció quan habitualment la queixa ha estat per defecte. Com en tots els casos, si l’administració municipal baixa a peu de carrer, pot sentir la resposta veïnal i aplicar la justa mesura i les cures paliatives. Fem-ho fàcil, que deia la campanya.

Arran de la intenció de demanar els Jocs d’Hivern 2022 per a Barcelona, alguns comentaristes han manifestat que el Fòrum de les Cultures 2004 fou un fracàs.La meva opinió, com a participant en els debats, està en desacord. La meva visió retrospectiva em diu que el Fòrum va ser desprestigiat i desaprofitat

per alguns intel.lectuals de totes les tendències, amb l’argument que sols es tractava d’una ope-ració urbanística.Naturalment que també va ser una gegant operació urbanística, però les diferents àrees que el Fòrum va tractar, van ser d’un nivell intel.lectual molt elevat, la intervenció de la UNESCO ho va acreditar. Els Jocs d’Hivern poden ser una fita molt positiva per a Catalu-nya, les comarques pirinenques ho han entès de seguida, saben que seria un gran salt endavant, com va ser-ho el Fòrum 2004 per la regeneració social i urbanísti-ca assolida al femer que era, fa deu anys, el litoral barceloní des del Poble Nou i Camp de la Bota fins al riu Besós.

J.V.muntades

Sóc veïna del barri de la Salut des de fa anys i cada cop que sento menys proximitat amb la idea del barri. Els turistes, les boti-gues de records repetides, els bars sense terrassa,

els carrers del barri sense serveis (només una fleca, una farmàcia i la molt útil botiga de l’amic paquistanès) formen el conglomerat d’aquest territori massivament turístics. Com a colofó, al carrer Marianao hi ha un espai que alguna vegada va ser un jardí i que està totalment abandonat. Em pregunto què pensa fer l’ajuntament. S’ha convertit en punt de trobada d’alguns joves mal educats i en lavabo de gossos. A més a més, estan reduint-hi els aparca-ments i, si alguna vegada ve alguna persona de visita no pot deixar el cotxe enlloc. Ganes de marxar és el que tinc. No només del barri, sinó de la ciutat.

concha García

L’Associació Benestar i Desenvolupament, amb seu a Gràcia, carrer Quevedo número 2, “és una ONG declarada d’Utilitat Pública, que treballa per fomentar un model de convivència social, compromès i solida-ri, que millori la qualitat de vida de les persones i faci-liti la integració social dels grups més desfavorits o en risc d’exclusió social”.Des del 1999, desenvo-lupen el programa LARIS: servei d’atenció, tractament i prevenció de la violència familiar, que atén dones que viuen o han viscut si-tuacions de violència de gè-nere en l’àmbit de la parella o la família d’orígen durant la seva infantesa. El 2006, van iniciar un programa d’atenció als infants vícti-mes d’aquesta violència. Durant el 2009, han atès 141 dones i 29 infants. També, des del 2004, ofereixen els Tallers de re-lacions igualitàries i sense violència entre nois i noies joves, programa preventiu de relacions abusives per a nois i noies estudiants d’ESO i Batxillerat, amb una mitjana de 40 tallers anuals. L’Associació Benestar i Desenvolupament organit-za cursos de formació de voluntariat. Treballen en coordinació amb el PIAD de Gràcia i d’altres entitats. www.abd-ong.org.

abD

Jocs

d’H

iver

n

La s

alu

t

Neteja, excessos i defectesConxa Garcia

És una llàstima que els tècnics de barri no facin ara més xerrades sobre la neteja

l’independentde Gràcia

3

29 de gener de 2010

què en penseu...

el bloc

staff

L’Ajuntament té l’obligació d’empadronar tothom perquè és d’aquesta manera com pot saber quines són les necessitats reals de la població. Crec que la picaresca de moltes famíli-es d’aquí, que s’aprofiten dels serveis socials, està perjudicant els immigrants.

Josefina ruizmestressa de casa

Paco Pérezjubilatl

Jaume Vallèsvoluntari

mohamed benzianefuster

Tal com està el nostre país, resulta impossible mantenir els drets d’aquestes persones com s’està fent ara. Està clar que han d’obtenir ajudes i han de tenir els seus drets; no m’hi oposo. Però crec que les admi-nistracions han de controlar que treballin.

L’alcalde de Vic té una candida-tura xenòfoba que pren volada amb el tema de la immigració. Però ha obert un meló que pot ser molt perillós i, per tant, hauria pogut trobar d’altres solucions en l’àmbit local per no caure en la imprudència.

Hi ha molta pressió social con-tra els immigrants. Però tota la gent que ve ho fa per millorar la seva situació, per treballar, i paga els impostos municipals per estar empadronat i poder accedir al metge o L’escola. Si aquí hi ha crisi, al nostre país d’origen la situació és pitjor.

Vic

Bé ha fet l’alcalde de Vic a l’hora de rectificar la seva de-cisió sobre l’empadronament dels immigrants perquè, entre d’altres conseqüèn-cies, a Gràcia haguéssim canviat el nom del carrer de la capital d’Osona per algun d’altre. Que ningú ho dubti. Qui se sentiria còmode vivint al carrer que porta el nom de l’única ciutat de l’estat on determinades persones no tenen accés als drets més bàsics? Una cosa és explicar als forans que el teu carrer homenatja la terra dels bons embotits catalans i una altra és definir-lo com l’indret on Josep Anglada dóna suport a l’equip de govern per expulsar immigrants sense papers. És curiós escoltar certes crítiques a la immigra-ció que arriba a Catalunya quan la majoria de nosaltres tenim familiars que provenen d’Andalusia, han fet fortu-na a Cuba, han sobreviscut a Suïssa o s’han exiliat a França i Sud-amèrica. Però és més curiós encara que a alguns il.luminats se’ls acudeixi prohibir-los l’educa-ció o la sanitat. Si algun dia Vic aprova aquest tipus de mesures, que s’oblidi de la plaqueta que penja del carrer de la nostra Vila.

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sccL

direcTor: aLbert baLanzà

aMb eL supOrt de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de gràcia, debarris i gràciaWeb. conseLL direcTiu: aLbert baLanzà, JOrdi gasuLL, JOan LOu. direcTor LocaL: aLbert baLanzà. redac-Tora en caP: Maria Ortega. redacció: eLena aLbOuy, carina beLLver, adrià cOr-tadeLLas, cLara darder, MeritxeLL díaz, Lídia HarO, Èric LLuent, Laura MiLLan, patricia MOnge, andrea rOdOreda, xavi tedó, unai veLascO, Marc vidaL. Maque-Tació: sergi LOu. coL.LaBoracions: JOr-di aLbertí, àLex bOscH, LLuís bOu, ferran casas, àngeL garreta, pep gOrgOri, Mike ibáñez, gerard Maristany, pere Martí, sergi Martín, JOan MiLLaret, víctOr nu-bLa, sergiO OLiverOs, eva piquer, rOger rOfín, tristraM, rafeL vaLLbOna, vOcaLia de La dOna de L’avv. FoTograFia: nOna cOdina, JOrdi MarcH, JOan perraMOn, Javi sOria. PuBLiciTaT: sandra gaMbOa (692 601 261). disTriBució: cet LabOr-90. iMPriMeix: cg canigó s.L.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

Èric Lluen

t

núM. 328

núM. 328

...de la polèmica dels empadronaments de Vic?

Creus que la plaça de la sedeta ha d’aCollir un nou equipament de serveis soCials? entra a www.independent.Cat i vota

Silvia Manzanera

tribuna

el secret del bon paDarrerament es parla molt de la qualitat del pa i els gremis de flequers es queixen del fet que se’n pugui comprar a benzines o a establiments que potser no compleixen els requisits per dispensar-lo. Fins i tot, se’ns vol fer creure que el veritable pa és aquell que es ven a les fleques. És cert que a la fleca es pot tro-bar un bon pa però també se’n pot trobar de molt dolent.En una bossa on s’estampa la imatge d’El Panarra del Gremi de Flequers de Barcelona se’ns pot servir qualsevol mena de pa, amb una qualitat equipa-rable a la que serveixen els establiments no agremiats. Això fa que comprar en un forn no sigui cap garantia de qualitat i que els consumidors ens sentim atrets per tota mena d’ofertes de pans en establi-ments diversos i on el producte que adquirirem tindrà el mateix origen: una massa congelada. La cosa és força greu, fins el punt que té la mateixa qualitat el pa de la benzinera, el del forn o el de la botiga de congelats. La única diferència estarà en el preu i, per tant, és lògic que els consumidors busquem l’opció més econòmica. No estic en contra dels productes conge-lats ni crec que hagin de ser de pitjor qualitat però crec que els forns haurien de donar un pro-ducte diferenciat. Potser els de la nostra generació som cone-guts per haver animat el mercat dels fast- food i dels menjars precuinats, però una cosa és no tenir temps per cuinar i una altra

Víctor Ranera, professor

Èric LLuent

és no saber distingir allò que és realment bo i gustós. Una altra prova de la desorienta-ció que es pateix amb el pa és la proliferació de màquines panifi-

cadores per elaborar el producte a casa. D’aquesta manera hom s’assegura que els ingredients que tindrà el pa siguin els que correspon: farina, llevat, aigua i sal. Darrerament als pans se’ls afegeixen sucre o edulcorants, lactosa i greixos que fan que aquest aliment bàsic sigui peri-llós per a aquells qui segueixen

dietes o pateixen al.lèrgies. Podríem recórrer als pans exòtics com els de llavors, olives, nous... però són productes més sofisti-cats que s’escapen del consum diari. En aquest sentit la meva reivindicació es centra en el pa bàsic: aquell que es coneix com el pa nostre de cada dia.I la pastisseria pot córrer la mateixa sort. Cada vegada hi ha menys diferència entre les postres que compres el diumen-ge i aquelles que pots adquirir congelades en un supermercat. De fet, em va fer gràcia quan en una pastisseria em varen dir: “Deixi’l fora de la nevera fins al moment de menjar-se’l”. En el fons, el que m’estaven dient és: “Deixi’l descongelar, ja que jo l’he tret de la càmera aquest matí”. Fins i tot, el terme elaboració prò-

pia té un significat molt ampli. A primera hora del matí, trobo furgonetes descarregant barres de pa i altres productes de fleca o pastisseria davant dels esta-bliments que pengen aquesta etiqueta. Per tant, flequers i pastissers, hauríeu d’ofertar-nos un producte distingit d’allò que es coneix com pastisseria industrial o menjars preelabo-rats, ja que si no els consumi-dors ens dirigirem cap a les ofertes que duran impresa la composició, la data d’elabo-ració i de caducitat i on han estat elaborats. Serà més barat i sabrem a què ens atenem. Jo, mentrestant, seguiré anant al meu forn i pastisseria habituals que em fan gaudir del pa i les postres, elements bàsics per a un bon àpat.

Cada cop hi ha menys diferència entre les postres de diumenge i les del supermercat


4

29 de gener de 2010

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

l’enquesta

la setmanatribunaMar Gil, administrativa Ferran Casas

Les dues cares del roure La immensa bola d’ascó

Aquí, a Catalunya, els marrons sempre ron-den per les mateixes comarques. Quan es parla d’un parc eòlic, d’un abocador, d’una nova mina o, com en els darrers dies, d’un cementiri nuclear sempre n’hi ha unes quantes que tenen tots els números de la rifa, de la primera a la darrera sèrie. Penseu si no quins han estat els assumptes que han centrat les quimeres d’això que, de forma ampulosa, se’n diu el territori i del que abans se’n deia comarques. Segur que anireu a parar a comarques com la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, la Conca de Barberà o les Garrigues. I és que ara es veu que a l’Empordà de vent ja no en fa (la tramun-

tana era un mite) i per això el mapa eòlic situa com les zones més adequades per col.locar-hi parcs eòlics les comarques més deprimides de la Catalunya Nova.A canvi de quatre duros per anar tirant intentaran que

els escurats ajuntaments es deixin omplir les seves serres d’uns molins d’una eficiència energètica més que qüestio-nable.En el cas d’Ascó, molt més dramàtic i irreversible, resulta trist i paradigmàtic. El problema és que durant anys no s’han fet els deures i molts dels habitants de la comarca,

amb l’autoestima per terra, s’han acostumat a una vida diguem-ne que fàcil gràcies als dividends que, en forma de sous o d’aportacions als ajuntaments, reportava l’energia nuclear.Les centrals com la d’Ascó,

un poble que malgrat tot no ha parat de perdre població, tenen una vida limitada i l’alcalde, poruc i conservador, prefereix allargar el vincle nuclear durant els 60 anys que ha de durar. I quan això s’acabi ja ens inventarem una altra cosa, pensa. Sentint-lo, si que té raó en una cosa: a la Ribera d’Ebre –com a les Garrigues o la Conca– ningú no s’ha ocu-pat mai que la gent pugui viure d’una altra cosa. Potser sí que entre tots salvarem la pilota de partit i impedi-rem que els endosin el cementiri nuclear (amb l’Estatut del 30 de setembre que el Parlament va aprobar i es va retallar a Madrid, per cert, la Generalitat tindria capacitat de veto sobre una infraestructura sobre la qual ara només intervenen l’Ajuntament i l’Estat) però caldria anar pensant de quina forma reequilibrem el país.

A Ascó durant anys no s’han fet els deures i s’han acostumat a una vida, diguem-ne, fàcil

L’alcalde prefereix allargar el vincle nuclear durant els 60 anys que ha de durar

Opinió

Èric LLuent

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Baldiri Reixac

Parc Güell, s/n 93 213 04 84

Col·legi d’Ed. Infantil i Primària Josep Maria de Sagarra

Pg. Vall d’Hebron, 64-70 93 212 44 29

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Josep Maria Jujol

Riera de Sant Miquel, 41 93 218 08 90

Col·legi d’Educació Infantil i Primària La Farigola de Vallcarca

Sant Camil, 31 93 213 88 02

Col·legi d’Educació Infantil i Primària La Sedeta

Indústria, 67 93 207 24 43

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Montseny

Torrent del Remei, 2-10 93 213 98 45

Col·legi d’Ed. Infantil i Primària Municipal Patronat Domènech

Gràcia, 7 93 237 00 35

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Municipal Reina Violant

Trilla, 18 93 218 97 52

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Pare Poveda

Av. de Vallcarca, 220 93 212 33 75

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Pau Casals - Gràcia

Providència, 134 93 219 53 62

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Rius i Taulet

Pl. Lesseps, 19 93 217 61 96

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Sagrada Família

Sardenya, 343 93 207 43 11

Col·legi d’Educació Infantil i Primària Turó del Cargol

Av Coll del Portell, 56 93 284 47 18

Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica B-30 Gràcia

Topazi, 29 93 415 52 06

Escola Bressol Municipal Gràcia

Maignon, 2 93 217 18 33

Escola Bressol Municipal La Fontana

Gran de Gràcia, 123 93 218 64 56

Institut d’Ensenyament Secundari La Sedeta

Indústria, 67 93 458 99 01

Inst. d’Ensenyament Secundari Pere Bosch i Gimpera

Torrent del Remei, 2 93 213 14 10

Institut d’Ensenyament Secundari Secretari Coloma

Secretari Coloma, 15-25 93 285 34 91

Institut d’Ensenyament Secundari Vila de Gràcia

Riera de Sant Miquel, 58-62

Educació

Com cada matí, al voltant de les onze, m’endinso per la porta del bar Roure per esmorzar. Normalment hi vaig sola, però a vegades acos-tumo a compartir taula amb gent coneguda que també hi és. Només entrar, el “bon dia” del Manel, l’Isidre i la Domi ja t’alleugereixen de la feixuga rutina de la feina.Miro a la barra, sempre hi tenen entrepans fets i trio el que em ve més de gust o el que em tria el Manel, sap que m’agrada tot i que no faré escarafalls! Agafo un cendrer dels que tenen al prestatge i m’assec i fumo el cigarret matinal, i és llavors quan l’Isidre comença a fer les seves cares, i movi-ments amb les mans com si volgués escampar el fum. No li agrada que fumem, però la

seva manera d’expressar-ho és amb el to sarcàstic que el caracteritza. Mentre em menjo l’entrepà, observo com el Manel neteja tots els vidres de la gran portalada del bar. Els deixa sempre nets com una patena!, (algun dia li diré que vingui a casa a fer els meus!). Acostuma a ser l’hora en què truquen per fer la comanda de coses per al dinar i la Domi va dient per telèfon: “5 kilos de patatas, embutido, como tienes hoy los plátanos? De acuerdo pués me traes plá-

tanos, y zanahorias y tomates para el sofrito...”.Alguna vegada entro a la cuina a donar un encàrrec a la Maria, la noia que fa els entrepans, i llavors veig la veritable vida que es cou al Roure i que poca gent veu.La meva hora de marxar coincideix amb l’entrada dels alumnes del Vila, i és quan dic a l’Isidre: “Marxo que ja venen les feres! Fins demà”. Les nits són ben diferents als matins. El bullici es triplica, la gent també, i el fum també (sort que a aquestes hores ja no hi és l’Isidre!). Ara les cares de darrera la barra han canvi-at, hi ha el Sr.Toni, el César, el Domingo i el Santi que et reben efusivament dient: “Tranquils, que ara us muntem una taula...

de moment unes cervesetes?” I esperes dret a la barra fent tertúlia fins que t’acomoden en una de les seves taules. Els vespres són frenètics, amb el futbol posat si juga el Barça, i amb moltes cares conegu-des que vas saludant per les taules. Hi ha un brogit de fons de vida, caliu, alegria... No obstant això, l’ambient és molt agradable i se’t passa l’estona volant.De les tapes amb la cerveseta, passes al cigaló i, en acabat, ja directes al whiski o combinat i segueixes la tertúlia ... i no t’adones i ja és la una, i ho saps perquè abaixen la persi-ana. Això sí, mai et diran que marxis, esperen, pacientment que acabis la xerradeta i t’aco-miadis. És com estar a casa!

Els vespres són frenètics amb el futbol posat si juga el Barça i moltes cares conegudes


5

29 de gener de 2010

reportatge

PolíticaGràcia Decideix engega amb el suport de CDC, ERC, Reagrupament i vint entitatsLa plataforma es constituirà el 6 de febrer i intentarà forçar una votació al Districte

el debat polític sobre les consultes sobiranis-tes ha arribat finalment a barcelona i a Gràcia, on ja s’hi treballava de manera molt embrionària abans que a la resta de la ciutat arran de l’efecte arenys de munt. Una qua-rantena de representants de partits i entitats han començat a treballar en l’organització d’una inici-ativa que es podria fer a cavall del 2010 i el 2011.

L’ateneu independentis-ta La Torna, en el seu vessant de comissió de festes del carrer sant Pere màrtir, ha decidit recuperar una iniciativa que a la Festa major no es va poder dur a terme per manca de permís: les samarretes censura-des de Pepe rubianes.

ALBERT BALANZÀ

Dissabte passat a la facultat d’Eco-nòmiques de la Universitat de Barcelona hi eren tots els que hi havien de ser però uns quants més per certificar que la consulta pot depassar el pinyol de l’independen-tisme. El nucli que, després de l’as-semblea de Barcelona Decideix, va començar a treballar per constituir el pròxim 6 de febrer Gràcia Deci-deix està format per representants de CDC, ERC, Reagrupament, CUP i entitats com els Lluïsos, la Federació Festa Major, l’Orfeò Gracienc, el Centre Moral, el Cer-cle Catòlic, la Federació de Colles de Sant Medir (totes les del G-6), el Club Excursionista, el Centre Excursionista, el CE Europa, la UBAE, el CAOC l’Assemblea de Joves, La Barraqueta, els Caste-llers de la Vila de Gràcia, el Drac de Gràcia, l’Associació d’Amics del Passeig de Sant Joan o l’AV Gràcia Nord-Vallcarca. El primer moviment organitzatiu de la nova plataforma va fer-lo

La tria de fer un homenatge a Pepe Rubianes com a guarnit

Lluïsos, que va cedir el seu local per a la primera reunió de dissab-te que ve, en la qual es triarà un coordinador i responsables d’Ac-ció Electoral, Extensió, Recursos i Comunicació. Uns primers càlculs dels orga-nitzadors apunten que a Gràcia faran falta 40 locals per fer la consulta amb garanties d’èxit de participació. “Gràcia és com Gi-rona i hem de fer fàcil i oberta la consulta”, apunta un dels impul-sors de la iniciativa, Joan Lafarga. En una segona fase, Gràcia Deci-deix estudia forçar una votació al Districte que doni més autoritat a una consulta que no té l’auto-rització de l’Estat.

de Festa Major va suposar per a la comissió de festes de Sant Pere Màrtir una injecció de publicitat mediàtica afegida, però també una font inesperada de proble-mes legals. Un dels primers dies de festa es va presentar la ger-mana de l’actor amb un equip d’advocats i va dir que li sem-blava perfecte l’homenatge, però que d’aquí a fer samarretes amb la frase més polèmica de l’actor (“mecagüenlaputaespaña...”) n’hi havia un bon tros. El resultat va

L’actual secretària d’organització del PSC i consellera tècnica del districte, Iolanda Collboni, ha deixat el càrrec al partit de ma-nera temporal a favor de la seva adjunta, Neus Bonet, amb motiu de la seva baixa per maternitat. L’assemblea ordinària del PSC, que es va celebrar dimarts a la seu de l’agrupació del Torrent d’en Vidalet, va aprovar el canvi pro-

visional, que també tindrà efectes al Districte, si bé encara no s’ha determinat al govern local qui serà el substitut de la consellera tècnica. Ara mateix, segons apun-ten fonts del districte, el conseller d’Urbanisme, Carles Maggi, està exercint el càrrec en funcions. La consellera Míriam Carracedo passa a ser adjunta a la secretaria d’Organització.

Èric LLuent

arxiu

una esteLada a L’accés aL pàrquing de La pLaça revOLució

sant pere Màrtir va HOMentaJar rubianes en L’úLtiM guarnit

El PSC canvia l’executiva per la baixa temporal de Collboni

Les samarretes més buscades

A.B.

ser que la comissió de festes no van poder vendre cap samarreta i van perdre una inversió de 1.000 euros.Però quan ja tot estava dat i be-neït, les samarretes en un calaix oblidat i en el millor dels casos els socis de la Torna ironitzaven que les farien servir com a pija-ma, a algú se li va acudir de tune-jar-les amb un “censurat” a tota màquina i les samarretes tindran ara una segona vida, encara que de difusió restringida.

Les samarretes, segons fonts prò-ximes a la iniciativa, estan a punt i es veuran per primera vegada en una reunió interna que els socis

de la Torna han convocat per al pròxim 7 de febrer. La deman-da promet superar totes les ex-pectatives.

breusLa CUP denuncia la privatització del CIRD

El nucli de la CUP de Gràcia ha formalitzat les reivindicaci-ons de Gràcia en Crisi en con-tra de la privatització del Cen-tre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) en un mani-fest que s’adhereix a les queixes sindicals que s’han desplegat en les últimes setmanes. En el seu posicionament, la CUP recla-ma que s’aturi el procés d’ex-ternalització iniciat i que s’en-gegui un procés “veritablement participatiu i transparent”. Fi-nalment, també adverteix que en el supòsit que la privatitza-ció acabés tirant endavant, el Districte hauria de recuperar la titularitat de l’edifici. De moment, el procés continua pendent de la redacció del plec de condicions que ha de fixar les bases perquè empreses i en-titats es puguin oferir per a la gestió del servei.

Tancat el procés de reestructu-ració dels diferents consells de barri amb l’elecció de Josefina Altés com a vicepresidenta del consell de barri de la Vila de Gràcia, el passat dilluns 25 de gener es va celebrar la primera trobada entre els cinc vicepre-sidents elegits. La trobada va servir, a banda de deixar clara la manera de funcionar dels nous consells, per concretar un calendari de trobades i acordar, de cara al març, la formació de la comissió de seguiment dels consells de barri.

Primera reunió de vicepresidents dels consells de barri

La Torna recupera la polèmica iniciativa censurada sobre Rubianes


6

29 de gener de 2010

SocietatL’arquitecte de la reforma de la Sedeta s’oposa a les pretensions del Districte“És un espai molt petit per retallar-lo i ocupar-lo amb un nou edifici, és un pas enrere”

Pere Giol i Draper (barcelona, 1949) és un dels quatre arquitectes que Joan antoni solans va contractar a mitjans dels anys setanta per-què, amb ricard Fayos i els germans Ferran i Xavi-er Llistosella, executessin la reforma de la sedeta. en aquesta entrevista, Giol es mostra molt crític amb el projecte que, tres dècades després, pretén executar l’ajuntament amb la construcció d’un centre de serveis socials a l’espai de plaça pública de l’antiga fàbrica.

ALBERT BALANZÀ

Vostès van aixecar entre 1977 i 1984 una escola, un institut, dues aules de preescolar, un cen-tre cívic i una plaça, a la Sedeta. Què en recorda de tot allò?Nosaltres vam recuperar un espai on s’hi havien de fer pisos. Érem un grup d’arquitectes joves i ja vam viure en aquell moment la tensió entre la necessitat de cons-truir i de dotar de serveis al barri.

Ara el projecte que s’ha sotmès a procés de participació dels veïns preveu un centre de serveis soci-als en un edifici de planta i dos pisos amb espai per a altres usos.Responsables del Districte van contactar amb mi entre maig i juny de l’any passat per sondejar-me sobre la reforma i, un cop vaig poder fer una visita sobre el terreny i comprovar l’estat actual de l’espai,

la meva conclusió va ser que aquest espai, que ens va costar tant de re-cuperar, té ara uns usos molt inten-sius a determinades hores.

Creu, en tot cas, que hi ha ne-cessitat d’una reforma?És un espai molt petit per retallar-lo. S’entén que 25 anys després hi pugui haver un replantejament de l’espai, però que la intenció del Districte sigui ocupar una part de l’espai públic és un pas enrere.

Quines alternatives es poden contemplar?

La construcció d’un nou equipa-ment a la plaça i la manera com s’ha plantejat el mateix procés participatiu s’han convertit en la pedra angular del debat sobre la remodelació de la Sedeta, tal i com es va evidenciar dimecres en la primera trobada entre re-presentants de l’equip de govern i veïns i entitats de la zona. En aquesta sessió, el conseller de Serveis Socials i Salut Pública del districte, David Companyon (ICV-EUiA), va explicar de sor-tida que les premisses bàsiques

Èric LLuent

Maria Ortega

pere giOL, arquitecte de La refOrMa de La sedeta de MitJans deLs setanta

un MOMent de La trObada entre districte i veïns per La nOva sedeta

El centre de serveis socials encén el debat de la remodelació de la plaça

L’acTUaL Ús

“La Sedeta té ara uns usos molt intensius a determinades hores”

aLTernaTiVes

“Ha d’haver-hi una altra possibilitat a la zona, de compra o de lloguer”

imPLicaciÓ PersonaL

“Hem volgut dir la nostra perquè aquella reforma ens l’estimem molt”

No és cap acte especulatiu voler fer un centre de serveis socials a la Sedeta, com planteja el Districte, però a mi el primer que em ve al cap, veient l’actual dinàmica d’ús de la Sedeta, és si no hi cap al-tra possibilitat a la zona perquè l’Ajuntament compri o llogui un altre edifici. Em costa molt de creure que no hi hagi una alter-nativa que ajudi a cobrir el dèficit de serveis socials de Grassot.

Més alternatives.Per la meva experiència, més alter-natives serien, per exemple, mirar de portes endins de la Sedeta per

comprovar una última vegada si hi ha alguna manera de reapro-fitar l’actual espai per ubicar una part dels nous serveis. En cas que no fos així també es podria plan-tejar afegir una planta. Això em semblaria més bona solució que ocupar l’espai de la plaça.

El Districte té previst, al marge del procés participatiu, contac-tar amb algunes personalitats a l’atzar per fer una consulta final del nou projecte. Si es tornen a posar en contacte amb vostè, quin serà el seu missatge?Que s’ho pensin unes quantes

vegades abans de fer una inter-venció d’aquesta mena a la Se-deta. Que segur que quedarà, al final, més brillant fer una intervenció amb un nou edifici però a aquestes alçades, amb el consens polític i veïnal dèbil que tenen, ja haurien d’estar pensant en una altra cosa.

Tenim entès que vostè s’ha mos-trat disposat a col·laborar amb els veïns o almenys que aquests veïns puguin esmentar el seu nom com a veu autoritzada que els fa costat. Per què s’ha decidit a intervenir en el debat?Com a arquitectes, tant jo com els meus companys en aquella reforma de la Sedeta vam apren-dre moltes coses i també vam pa-tir molt. Ara també hem volgut dir la nostra, almenys jo, perquè aquella reforma ens l’estimem moltíssim.

el Camp d’en Grassot-Gràcia Nova, que té prop de 35.000 habitants i una gran taxa de po-blació de més de 65 anys que va a més.

sobre les quals havien de pivotar les propostes era la necessitat d’ai-xecar aquest centre de serveis soci-als en un edifici de nova construc-ció a la banda de les grades, que també reservarà espai per a joves i entitats, “sense que això reduei-xi l’espai de lleure”, a més d’altres arranjaments com el del paviment o el possible tancament perime-tral de la plaça. El nou edifici pot tenir tres plantes de 500 metres quadrats cadascuna.Per a la major part dels assistents, però, les premisses bàsiques ja

eren inacceptables, perquè basen la seva oposició en el rebuig a les nova edificació i, per tant, resta-ven credibilitat a un procés parti-cipatiu que no partís de zerp, com van indicar -en diferents nivells de to- molts dels assistents.De fet, els veïns han recollit unes 1.500 signatures d’oposició al projecte del nou equipament, que, tot i que consideren “neces-sari”, creuen que pot trobar “una altra ubicació en algun espai no utilitzat”. Segons l’equip de go-vern que, de moment no compta

amb les complicitats de la resta de partits polítics per tirar endavant el projecte, el nou centre és neces-sari per pal·liar la manca d’equipa-ments d’aquest tipus en un barri,

de Gràcia

7


Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia, truca’ns

i t’informarem:

692 601 261

de Gràcia

8

29 de gener de 2010l’independent SOcietat

Continua el ball de nous contenidors i les queixes veïnals a plaça RevolucióEl trasllat des del bar Canigó dificulta ara l’accés al pàrquing L’assemblea aprova un augment de quotes

en alguns casos per manca d’espai a les voreres, en d’altres per obstaculitzar l’entrada als locals i en d’altres, senzillament, per haver-se multiplicat. continuen les queixes per la ubi-cació dels nous conteni-dors. Les del bar canigó, a la plaça revolució, han estat ateses: els conteni-dors s’han desplaçat pe-rò ara dificulten l’accés al pàrquing.

MARIA ORTEGA

Fins a cinc contenidors tapa-ven, a finals d’any, la visibilitat del bar Canigó, a la plaça de la Revolució. Com a conseqüència de la implantació de la nova con-tracta de la neteja, que no només ha suposat canvis en el disseny dels contenidors, sinó també en el nombre i la ubicació, el bar va perdre la visibilitat de la seva terrassa, tal i com es van afanyar a denunciar els seus propietaris.

Amb l’entrada del nou any, les seves queixes han rebut resposta i els contenidors s’han desplaçat uns quants metres, just fins a l’al-tre cantó del carrer Verdi. De ma-nera que els quatre contenidors que hi ha actualment al vessant nord de la plaça queden ara a tocar dels que hi ha al carrer Te-rol. Ja no obstaculitzen l’entrada al local, però fan una mica més complicada l’entrada de vehicles al pàrquing de la plaça.D’altra banda, no hi ha hagut canvis en l’acumulació de conte-nidors que van denunciar veïns i comerciants del carrer Bonavista. Fins a disset en un tram de poc més de 200 metres, cubells d’es-combraries de bars i restaurants a banda. Algun establiment també ha fet constar el seu malestar per l’aparició de contenidors just a l’entrada dels seu local. A d’altres punts de la Vila, com el carrer Ramon i Cajal, el problema con-tinua sent una amplada de vorera que fa impossible encabir-hi els contenidors i mantenir l’espai de pas necessari.

Èric LLuent Èric LLuent

eLs cOntenidOrs de La pLaça revOLució Han canviat de cOstat

La seu de LLuïsOs de gràcia

Un total de vuit punts a la ca-ra i unes lesions facials, encara en recuperació. Contusions a braç, costel les i genoll. I un dolor que es prolonga en el temps. La Montserrat Lloret va ensopegar, a principis de desembre, amb el pedal d’un dels contenidors nous al car-rer Aulèstia i Pijoan amb Bre-tón de los Herreros. Un con-tenidor que, com explica, no estava instal·lat en el seu espai pertinentment diferenciat, si-nó que ocupava una vorera de per si ja estreta. És per aquest motiu que aquesta veïna ha emprès accions legals contra l’Ajuntament per “no haver respectat l’espai de pas”.

L’escola Bailèn encara la recta final del procés de tria d’un nom defi-nitiu i es debat entre Trencadís, L’Univers i Imagina. Aquest divendres a la tarda, en el marc de la festa d’inauguració del centre, està pre-vist escollir la proposta guanyadora per portar-la al consell escolar i al Districte. La votació, però, es preveu apretada, tenint en compte que només dos vots van separar les tres opcions finalistes a la primera volta (Trencadís en va obtenir 14 i les altres dues, 12).

Denúncia per la falta d’espai de pas

L’escola Bailèn tria el nom definitiu entre Univers, Trencadís o Imagina

Lluïsos aparca les reformes per manca de finançament

M.O.

Les dificultats econòmiques van centrar la darrera assemblea or-dinària dels Lluïsos de Gràcia, celebrada dimecres, que va deci-dir aparcar el projecte de reforma integral del local. El problema, tal i com explica el president de l’entitat, Jordi Casassas, és que només s’ha aconseguit un dels dos milions d’euros necessaris per afrontar la primera fase del projecte, que havia d’aixecar un nou edifici. D’aquesta manera, tot i que s’havia engegat la tra-mitació de permisos i llicències, els Lluïsos es veuen obligats a postposar la reforma a l’espera d’un canvi en la dinàmica eco-nòmica. De fet, la baixada el curs passat de les subvencions

públiques que rep l’entitat, tam-bé ha convertit en insuficient la quota mensual que abonen els so-cis, que ja no servia per cobrir les despeses. És per aquest motiu que l’assemblea de dimecres també va aprovar, amb el 90% dels vots a favor, un increment extraordinari de 3,5 euros mensuals de la quota (de 13 a 16,5 euros). L’aturada temporal de les obres del local permetrà noves mesures per millorar la situació econòmi-ca. A partir d’aquest curs, les dues derrames extraordinàries anuals, de 13 euros cadascuna, que els so-cis abonaven per ajudar a finançar les reformes seran un extra afegit a l’increment de quotes. L’assem-blea també va aprovar la creació d’una comissió econòmica de se-guiment.

breus

de Gràcia

9


de Gràcia

10


Documents

‘La ciutat i la memòria democràtica’ nOvetat editOrial

El col.lectiu Desafectos ha recollit en un llibre les conclusions de les jornades ‘La ciutat i la memòria democràtica’ que es van celebrar el novembre del 2008 amb l’objectiu de promoure un dels debats pendents en el desplegament de les lleis de la memòria: la gestió pública dels espais de memòria democràtica a la ciutat. El tractament que s’ha donat a refugis antiaeris com els de les places del

Diamant o del Sol és un bon exemple d’aquest debat. El llibre analitza ara aquest fenomen de la mà de la historiadora Judit Pujadó.

l’autor

col.lectiu Desafectos va inici-ar la seva trajectòria ara fa 10 anys i està integrat per un grup d’histo-riadors i historiadores de formació especialitzats en diferents èpoques i temàtiques, sempre ha apostat per reivindicar una historiografia crítica i compromesa, per afavo-rir el debat teòric i historiogràfic i per oferir una tribuna als inves-tigadors on donar a conèixer les seves recerques, més enllà de la historiografia acadèmica convenci-onal. Amb aquests objectius, la se-va tasca se centra, per una banda, en la publicació de la revista elec-trònica Desafectos (www.histori-acritica.org), que aplega estudis, articles, entrevistes i ressenyes, i, per l’altra, en l’organització de se-minaris, xerrades i jornades sobre historiografia, moviments socials, la transició o, en aquesta ocasió, la conservació del patrimoni histò-ric de la memòria democràtica, de-senvolupats des del començament amb la col.laboració i l’empara del CTD (www.cetede.org).

refugis i valors

Amb la transició, no va haver-hi la recuperació d’aquesta memòria quo-tidiana i petita, la dels ciutadans del carrer. Als llibres de memòries dels polítics, costa trobar-hi referències als refugis que, en canvi, ocupen una part important de la memòria de la gent, una memòria que, paral.lelament a la recuperació dels refugis, els darrers anys ha viscut una eclosió i ha permès l’edició de nombrosos dietaris, relats, memòries i biografi-es de persones anò-nimes. Ha arribat un moment en què segurament, com a societat, hem tingut la necessitat de fer altres preguntes, de buscar altres respostes, ja no en els polítics i gent de renom que van tenir papers destacats en el conflicte, sinó en la gent que va patir el pas de la història.Serveixi com a mos-tra de la diferent sensibilitat social, de la diferència de preguntes, l’ober-

tura de dos refugis amb 10 anys de diferència. A mitjan anys vuitanta, es va enderro-car un refugi tan important com el de la plaça del Sol, de construcció municipal i que havia de reconvertir-se en banys públics en temps de pau, és a dir, que ja des del moment en què es va concebre es va pensar en aquest retorn de l’espai a la societat. Però s’hi havia de fer un pàrquing i va anar a terra. No va generar commoció ni es van recollir signatures, tot i que va haver-hi qui, en forma de carta al director, va expres-sar la seva queixa.En canvi, quan el 1994, i amb el mateix objectiu, es van iniciar les obres al pàrquing de la plaça de la Revolució, al mateix barri de Gràcia, les coses havi-en canviat, perquè la gent gran esperava a peu de

carrer que sortís l’entrada del refugi i perquè van començar a explicar que aquelles galeries eren el fruit d’un treball col.lectiu. I, més encara, hi van baixar amb gran expectació i se’l van trobar en un estat immillorable de conservació, fet que, evidentment, va commocionar a més d’un. I d’aquí va sorgir un moviment ciutadà que no va aconseguir salvar aquell refugi en concret –si bé encara en queda un tros de galeria i les sales de cures que es poden visitar des de la quarta

planta de l’actual pàrquing–, però que va generar una conscienciació que, al capdavall, ha donat lloc a la conserva-ció del refugi de la plaça del Diamant, doblement emblemàtic en aquest cas, per la magnífica novel.la de Mercè Rodoreda. Paral.lelament, al Poble Sec va sorgir un moviment ben semblant amb el refugi 307. És evident que els dos refugis que en aquests moments es poden visitar a Barcelona no ho són per casualitat, sinó perquè, justament, van generar un moviment reivindica-tiu entre la ciutadania.Als anys noranta no hi havia, a l’Ajun-tament de Barcelona, cap protocol que preservés els refugis. No eren vistos com a resta arqueològica, i una prova evident de la consideració en què se’ls tenia és que bona part de la docu-mentació que van generar en època republicana es trobava als arxius de la secció de subsòl i clavegueram. No per mala fe, sinó per desconeixement.Els darrers anys, però, els refugis en general, no només a Barcelona ciutat, han passat a ser un actiu cultural. Pobles i ciutats s’han afanyat desen-terrar les galeries i a fer-hi projectes de museïtzació més o menys comple-xos amb la finalitat de convertir-los en lloc de visita i d’interpretació de la Guerra Civil. S’ha recollit el testimoni de persones, nens i adolescents en temps de guerra, que han recordat com es van viure aquells dies i, en general, han contribuït a dignificar i divulgar la vida de la rereguarda catalana.Ara, en general, crec que els refugis, que com a espai trontollen perillosa-

ment entre el bé historicocultural i el turístic, podrien donar molt més de si si hi hagués, per part de les auto-ritats que els gestionen, l’interès real a retornar-los a la ciutadania que fa tants anys els va construir, i tancar ai-xí un cercle, el cercle que parla d’una profunda cultura democràtica popular i d’una societat cohesionada.


11

29 de gener de 2010

recomanemcedida

Taller d’origami (papiroflèxia). Bateau Lune organitza un taller per als més petits dedicat a l’Origami, l’art japonès del plegat de paper. Aquesta activi-tat permetrà als participants crear tota mena de figures per regalar. Mateo Prado és l’encarregat de dirigir aquesta acti-vitat a la plaça de la Virreina.

Dissabte 30 de gener, a les 17.30Bateau Lune (Plaça de la Virreina, 7)

Concert: Seward. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.30

Concert: Nikosia. Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30

Dll 1 de febrerCicle de versions elèctriques: The other doors.Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Dm 2 de febrerTrobada de grup de lesctura de novel.la negra juvenil.Biblioteca Jaume Fuster (Pla-ça Lesseps, 20), a les 11 h

Concert: Gràcia jazz Ses-sions.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Seward.Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Dc 3 de febrerConcert: Volpina.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

eXPosicions

Fins al 29 de generExposició fotogràfica de Lau ra Gironella: Brasil co-sa linda.Casal de barri cardener (Cardener, 45)

Exposició: B-M-G, de Pa-trick Bailly - Maître - Grand.Galeria Tagomago (Santa Teresa, 3)

Fins al 30 de generExposició: Y la democra-cia pasó sobre mi cadá-ver Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 31 de generExposició: Gràcia a tra-vés dels llibres.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Fins al 2 de febrerExposició: 50è aniversari de la cooperativa Graci-ense de Viviendas.El Centre (Ros de Olano, 9)

Fins al 5 de febrerExposició: Javier Aguilar.IED Barcelona (Torrent de l’Olla, 208)

Fins al 6 de febrerExposició: Recuperem la memòria històrica.CC La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 10 de febrerExposició fotogràfica d’Èric Garcia: The golden age.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233)

Fins al 20 de febrerExposició sobre el diàleg intergeneracional: Trans-generacions 2/2.Espai EART (Torrijos, 68)

Fins al 26 de febrerExposició: Arpilleres ha-bitades de memòria.CIRD (Camèlies, 36)

Fins al 28 de febrerExposició: Vents del sud.LluÏïsos (Plaça del Nord, 7)

Escenari obert: ExpresArte. La Cova de les Cultures (Àn-gel, 12), a les 22 h

Concert: Germans Marto-rell i Cundia A Launeddas i ball amb Abeniara. CAT, a les 22 h

Concert: Sal de Mar. La Casa dels Contes (Ramon i Cajal, 35 ), a les 22 h

Música: Darlly Maia.Elèctric Bar, a les 23 h

Ds 30 de generFolk als mercats: Xeremiers de Mallorca.Mercat de l’Estrella (Pi i Mar-gall, s/n), a les 12 h

Teatre musical: Annie.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 18 h

Teatre: Edith i Sara.CC La Sedeta, a les 19 h

Acte de descoberta de la pla-ca en honor a Antoni Pérz i Simó.Orfeó Gracienc (carrer Astú-ries, 43), a les 19 h

Encesa: Foguerons de Sant Antoni.Virreina, Diamant, Nord i carrers Verdi, Joan Blan-ques, Torres, Tordera i Lli-bertat, a les 21.30

Poesia: Prostíbulo poético.La Cova de les Cultures (Àn-gel, 12), a les 22 h

Balls i cants mallorquins amb Abeniara i Carambau.Plaça de la Virreina, 22 h

Concert: Tórtel.Elèctric Bar, a les 23 h

Dg 31 de generTeatre musical: Annie. El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 11 i a les 18h

Concurs de teatre: És així, si us ho sembla. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Fins al 26 de marçExposició fotogràfica: artis-tes amics.CAT (Travessia de Sant An-toni, 4-6)

Tardi: retrat en negre.Biblioteca Jaume Fuster (Pla-ça Lesseps, 20).

inFanTiLs

Ds 30 de generTaller de cuina amb forns solars.Escola Turó del Cargol (Sant Cu-gat del Vallès, 13), a les 11 h

Dg 31 de generTitelles: El patufet valent. Lluïsos (Plaça del Nord, 7), a les 12 h

Dc 3 de febrerActivitat musical: Conta’m un conte.Biblioteca Jaume Fuster (Pla-ça Lesseps, 20), a les 11h

acTes

Dv 29 de generConcert: El Sobrino y Nás-pId Franzapán. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

XV Minifetsival de música in-dependent: Samitier, Hans Laguna, Liannallull, Kana Kapila i Los Pinitos Espai jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Cinema: La nit més curta. C. Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 21 h

Presentació del DVD Castell a sa Pobla i actuacions de Germans Martorell i Cun-cordia de Launeddas. Centre Artesà Tradicionà-rius (Trav. Sant Antoni, 4-6), a les 22 h

Concert: El gran amant i les Cigarretes. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: PetrusElèctric Bar, a les 22 h

Dj 4 de febrerTrobada de grup de lectu-ra de novel.la negra ju-venil.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20), a les 11 h

Jazz al Cafè Vienès.Casa Fuster (Passeig de Gràcia, 132), a les 22 h

Música amb Micah Blue Smaldone + Asa Irons + Kurt Weisman Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.30

Jazz amb De Brasil al Me-diterrani. La Cova de les Cultures (Àn-gel, 12), a les 22 h

Concert: LaquierovivaElèctric bar , a les 22 h

Dv 5 de febrerConcert: El petit de Cal Eril.CAT (Trav. Sant Antoni, 4-6), a les 22 h


12

29 de gener de 2010

CulturaEls foguerons de Sa Pobla a Gràcia arriben dissabte a la majoria d’edatLa música i els balls mallorquins els posaran grups com Carumbau o Abeniara

La celebració de la revet-lla mallorquina de sa Po-bla a les places i carrers de la Vila compleix divuit anys, emmarcada en el festival Tradicionàrius, i amb particularitats com les actuacions dels grups illencs carumbau i abeni-ara. Xeremies, sobrassa-des i cercaviles se suma-ran, com es habitual, a l’encesa dels foguerons de sant antoni.

MARIA ORTEGA

El muntatge dels foguerons co-mençarà dissabte de bon matí a les places del Diamant, de la Vir-reina i del Nord, i als carrers Ver-di de dalt i del mig, Joan Blan-ques, Torres, Tordera i Llibertat: els nous escenaris habituals on s’instal·la aquesta festa des que, l’any 1993, el mallorquí Toni Torrens es va decidir a importar-la des de Mallorca. Actualment, però, s’hi compten molts més ac-tes, com les titelles del grup ma-llorquí Teresetes Migjorn (dissab-te a la tarda a la seu del Districte), la sonada de xeremiers i la banda de flabiols i sacs de gemecs La Sacairada o una cercavila amb la participació d’entitats illenques i de la Vila.A la tradicional encesa de fogue-rons, prevista per a les 21.30, cal sumar-hi una programació que va començar dijous amb una de-gustació de productes de les Illes Balears que va córrer a càrrec de Pere Tàpias. A més a més, aquest any el Centre Artesà Tradicionà-

REDACCIÓ

Va haver de canviar de nom i instal·lar-se a l’Argentina per ser fill de qui era. Va intentar con-tactar amb els fills d’algunes de les víctimes dels seu pare. I ara té l’oportunitat de redimir-se d’unes culpes que sent com a se-ves. Sebastián Marroquín és el fill de Pablo Escobar, el més poderós dels narcotraficants colombians, cap del Càrtel de Medellín. El

rius també ha acollit la iniciativa Un cafè per la llengua, que l’Obra Cultural Balear impulsa a Ma-llorca amb l’objectiu de fomen-tar l’ús del català entre persones nouvingudes. Divendres, la vigília de l’encesa dels foguerons, la música la posa-ran els Germans Martorell, Cun-cordia de Launeddas i Abeniara, també al CAT, i dissabte comen-çarà el ritual del foc pròpiament dit. Una tradició que, com recor-da Torrens, té un origen pagà, pe-rò que com també va passar amb el solstici d’estiu, Sant Joan, el cristianisme va dotar de contin-gut religiós tot i mantenir el foc com a essència principal.

documental Pecados de mi padre, que es projectarà el 3 de febrer al Verdi Park com a tret de sortida a la XIII edició del festival Docs-Barcelona, mostra el vessant més íntim del narcotraficant, la seva vida des del record dels seu fill i la seva vídua, María Isabel Santos.D’aquesta manera, el director ar-gentí Nicolás Entel proposa un recorregut per la infància extraor-dinària de Sebastián Marroquín, el fill de l’enemic número 1 de

El tret de sortida a les festes de Sa Pobla a Gràcia coincideix amb la inauguració de l’expo-sició itinerant Artistes amics de la revista Sa Pobla, que es va estrenar dijous amb doble seu: el CAT i el Districte. Aquesta mostra recull obres de diferents discipline, des de la pintura dins a l’escultura passant pel collage o el baix relleu. Trenta propostes

d’artises consolidats que, a més, han escollit 30 artistes emer-gents perquè també exposin alguna de la seves obres. L’ob-jectiu de l’exposició, que es po-drà visitar al CAT fins a finals de febrer i a la seu del Districte fins al proper dia 9, és fomentar els intercanvis d’experiències i, al mateix temps, ajudar els més joves a obrir-se camins.

arxiu

cedida

La tradiciOnaL encesa deLs fOguerOns a La pLaça de La virreina

una iMatge faMiLiar de pabLO escObar

Relleu generacional a l’exposició ‘Artistes amics’

La vida del narcotraficant Pablo Escobar engega DocsBarcelonaFins a quatre sales gracienques se sumen al festival

Colòmbia, que fins al moment s’havia mantingut en l’anoni-mat: “Amb el meu silenci, vaig voler demostrar el meu absolut respecte a les víctimes del meu pare, a tot el meu país. Però tard o d’hora, tot això havia de veure la llum”, explica. Ara mare i fill comparteixen arxius privats de la família, amb l’objectiu de dibui-xar un perfil acurat d’Escobar. En aquesta edició, el festival DocsBarcelobna presentarà tre-

balls a vuit espais de la ciutat, entre els quals hi haurà els gra-ciencs Verdi i Verdi Park, Casa-blanca Kaplan i també l’Espai Jove la Fontana. En el transcurs

de la cerimònia inaugural, a ban-da de la projecció del documen-tal Pecados de mi padre, també es lliuraran els Premis Nacional i Internacional TV3.

breusConstanza Brncic i Nuno Rebelo, al 8è cicle EfímeraLes propostes al voltant de la improvisació i la dansa del cicle Efímera arriben aquest cap de setmana a la seva 8a edició a tra-gantDansa amb la presència de Constanza Brncic Nuno Rebe-lo. Durant el primer taller, dis-sabte 31 al matí, es formularan preguntes sobre el fet d’impro-visar, mentre que a la tarda, Re-belo i Brncic improvisaran junts per primera vegada a Barcelona. La seva idea és compartir amb el públic l’experiència de trobar-se en un espai i un temps, des del so i el cos. Aquesta mostra ani-rà seguida d’una xerrada amb els dos creadors, amb l’objectiu de buscar un marc de treball i de trobada que faciliti les col.laboracions i que estimuli l’in-tercanvi creatiu entre artistes de la dansa i altres disciplines.

L’escenificació dels millors arti-cles d’opinió dels vint anys de trajectòria de Javier Aguilar a La Vanguardia s’exposa, fins al pro-per 5 de febrer, a l’IED Barcelo-na. Un total de 80 obres que ja s’han exposat al Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya i que són una bona proposta per aprofun-dir en el món de la il·lustració editorial. Aguilar ha treballat, a banda de per La Vanguardia, en diaris com El País, Le Monde o el Washington Post. A banda de l’exposició, a més a més, l’il·-lustrador ha conduït un debat sobre les diferents tècniques de la seva professió.

L’obra de Javier Aguilar, a l’IED Barcelona


13

29 de gener de 2010

la cartellera

relats curts

‘elèctrics’ de Pau miró, a la sala beckett. El monòleg Elèctrics, que recórre la vida d’una dona, l’Agnès, arriba l’1 de fe-brer a la sala Backett, de la mà del director Pau Miró i amb Laia Martí en el paper protagonista. L’obra es representarà els dilluns i els dimarts fins al proper dia 9.

cedida

mac

El meu únic fill, en Borja, tenia un amic imaginari que es deia Mac. En Mac era molt entremaliat i per això en Borja feia les mil-i-una trapelle-ries: ens pintava les parets del xalet, llençava les escombraries a la piscina, ens ratllava el BMW...era un malson per a nosal-tres i per als nostres criats. I és clar, vàrem recórrer al psicòleg més prestigiós i car de tota Europa: el doctor Poitier de Locarno. Disposa d’un equip de deu metges, va emprar cent hores de teràpia i dotzenes de drogues de nom impronunciable. Però no hi havia manera: en Mac no volia marxar. Encara sembla que el senti a aquell metge barbamec i d’ulleres de cul de got: “Male-ïda imaginació infantil! El mal del nostre temps, cregui’m!” remugava sense parar, rose-gant les seves cigarretes.

L’única solució efectiva va ser la “substitució”. Era una mena de rentat de cervell que con-sistia a canviar el nen creat per la ment d’en Borja per una altra entitat. Ara en Mac és un

ordinador per-fecte imaginari: no es penja mai i fa tot el que vol en Borja. Quina pau! Es passa el dia a la seva cambra, mirant

una pantalla invisible, passe-jant els ditets per sobre d’un teclat quimèric, acaronant un ratolí irreal. Quin munt de diners ens hem estalviat en videojocs! Ja hem amortitzat el tractament. Quin descans! Sembla ben bé que no hi sigui! Ara només ens amoïna que miri pàgines pornogràfiques imaginàries: això espatllaria l’ educació tan correcta i cara que li estem proporcionant.

Jordi Brunet

amb la col.laboració de l’aula d’escriptors

cultura

reportatge

Hi ha qui opina que el jazz en directe a Barcelona i Gràcia està tocat de mort. Sí i no. Sí, per-què en la darrera dècada molts locals han tancat per no poder fer front a les despeses d’inso-norització. O els seus propieta-ris han preferit fer negoci amb d’altres qüestions que no fossin els concerts en viu i perquè les ordenances municipals regulen molt estrictament qui, quan i on poden tocar els músics de carrer, tallant de soca-rel una manera de viure que en la dè-cada dels noranta va convertir la capital catalana en una re-ferència per a músics de tot el món que s’hi guanyaven la vida tocant improvisadament a l’ai-re lliure.No, perquè d’aquella època han evolucionat músics que encara avui troben racons on guanyar-se les garrofes tocant en el minúscul circuit jazzístic d’una ciutat que, de tant i tant i irònicament, es vol vendre com a capital europea del jazz.Un dels exemples d’aquest procés és Marc Ayza, bateria gracienc enamorat de Nova York i molt crític amb la po-lítica municipal pel que fa la poca aposta per als músics lo-cals. Precisament Ayza és un

cedida

Premis Jaç amb regust gracienc

Èric Lluent

eL cOnJunt sHine, un deLs nOMinats aL preMi Jaç

Marc Ayza, Shine i Bernat Font Trio, entre els nominats

Les nominacions als premis de la revista Jaç, del grup ender-rock, han deixat ben clara una cosa: l’avant-guarda del jazz català té una bona collita a la Vila. entre els nominats a millor artista de l’any s’hi troba el bateria gracienc marc ayza i en la categoria de noves propostes llueixen dues bandes amb denomina-ció d’origen, shine i ber-nat Font Trio.

dels noms que més sonen per als premis Jaç 2010 que organitza la publicació especialitzada en aquest estil.El bateria ha estat nominat com a millor artista de l’any junta-ment amb grans de la música com Ignasi Terraza o la llegendà-ria Locomotora Negra. Però no només de noms consagrats com el d’Ayza viu el jazz gracienc. A

la categoria de noves propostes hi ha dues bandes locals que en el darrer any han deixat petjada en l’escena barcelonina, Shine i Bernat Font Trio. Els primers ja duen una trajectò-ria de tres anys però el 2009 ha estat l’any en el qual han editat el seu primer disc, Swing Hearts In Natural Extasi, i han participat en concerts de la Mercè compar-tint cartell amb bandes de refe-rència del jazz manouche com Norig i Trio Rosemberg. Tot i que no toquen habitualment a

la Vila (actuen cada diumenge al Pipa Club de Barcelona) de tant en tant realitzen concerts en locals com el Contenintal del carrer Providència.L’altre nominat és el Bernat Font Trio, conjunt liderat pel jove pianista de vint anys amb l’acompanyament de la bateria i el contrabaix amb un reperto-ri que pretén recuperar el jazz més tradicional.

altres nominacions

De retruc, una tercera nomi-nació en l’apartat de noves propostes esquitxa Gràcia. És el cas de la Sant Andreu Jazz Project que opta al premi per un dels directes enregistrats al Cafè Vienès de la Casa Fuster. Amb tot, i malgrat la manca d’oportunitats per a les no-ves generacions de músics del barri, Gràcia es torna a situar a l’avantguarda del jazz català després de donar-se a conèi-xer els nominats als premis Jaç 2010, els guanyadors dels quals es faran públics passat el mes de febrer, quan es tanqui la vo-tació popular que s’està fent a través d’internet.

Pintava les parets del xalet, llençava escombraries a la piscina, ratllava el BMW

cinemes

bosqUe mULTicinemes. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. • Invictus. Dv i ds, 16.10, 19.05,

22.00 i 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.05 i 22.00.

•Alvin y las ardillas 2. Ds, 16.00, i 18.00; dg, 16.00, 18.00 i 20.00.

• Avatar. Ds, 20.00 i 23.00; dg, 22.15; de dv a dj, 16.15, 19.15 i 22.15.

• Sherlok Holmes. Dv i ds, 16.00, 19.00 i 22.00 i 00.45; de dg a dj, 16.00, 19,00 i 22.00.

• ¿Qué fue de Morgan?. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45; de dg a dj,16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Nine. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Up in the air. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20 i 00:40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.20.

• Todo incluido. Dv i ds, 16.20, 19.15, 22.10 i 00.40; de dg a dj, 16.20, 19.15 i 22.10.

• Celda 211. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20, 00.40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20.

• Avatar. (3D) De dv a dj, 16.00, 19.00, 22.00.

casabLanca-KaPLan. Passeig de Gràcia, 115 • sala 1:Trash. (cat). Passis: de dv a

dg, 17.35; de dll a dj, 16 h. Cine-club. (esp). Passis: de dv a dg, 16.00; de dll a dj, 17.35. Ágora. (VOSE). Passis:19.10 i 21.30. El cónsul de Sodoma. Passis: 18.00 i 22.00

• sala 2: Ricy. (VOSE). Passis: 16.00 i 20.00.

LaUren Gràcia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: Nine. Passis: 16.20, 19.20 i

22.20.• sala 2: Chéri. Passis: 16.15, 18.20

20.25 i 22.30.

• sala 3: En tierra hostil. Passis: 16.10, 19.10 i 22.10.

• sala 4: Alvin y las ardillas 2. Pas-sis: ds i dg, 16.10 i 18.10. Un tipo serio. Passis: de dll a dv, 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40

VerDi. Carrer. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.

• sala 1: La cinta blanca. (VOSE). Passis: 16.15, 19.15, i 22.15.

• sala 2: La mujer sin piano. Passis: 16.10, 18.15, 20.25, 22.30.

• sala 3: Garbo, el espía (VOSE). Pas-sis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45

• sala 4: Un tipo srio. (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.25, 22.30

• sala 5: Amerrika. (VOSE). Passis: 16.05, 18.15, 20.25 i 22.35.

VerDi ParK. Torrijos, 49. • sala a: El imaginario del doctor

Parnassus.Passis: 16.00 18.15, 20.30, 22.45.

• sala b: Up in the air. (VOSE). Pas-

sis: 16.00, 18.15, 20.25, 22.35.• sala c: Invictus. (VOSE). Passis:

16.15, 19.15, 22.15. • sala D: Nine (VOSE). Passis: 16.00,

18.15, 20.30 i 22.45.

TeaTres

aLmeria TeaTre. Sant Lluís, 64. • The Black Rider.• From London to Barcelona.

JoVe TeaTre reGina. Sèneca, 22. • Els tres porquets. Fins al 31/01.

saLa becKeTT. Alegre de Dalt, 55. • (Salvatges) Homes d’ulls tristos.

Fins al 27/01 al 14/01.• Elèctrics. De l’1/02 al 9/02.

TeaTreneU. Terol, 26. • sala cafè-Teatre. Los pinxes de

la cocina. Dll, 21.30. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Magia de

cerca. Dj, 22 h. Graciosos amoro-sos. Dv, 22 h. En la cola del In-em 1.1. Dv, 23.30. Blancaneus i campaneta en acció (infantil). Ds, 17.00. Ilusión o mente, amb mà-gic Fabra. Ds, 20.30. Hijos de la crisis. Ds, 23.30.Optimisme glo-bal. Dg, 18.30. Tres monólogos de risa. Dg, 20.00.

• sala Xavier Fàgregas. Freguem-nos una mica. Dilluns, 21.00. Un altre musical. Dm, 21.00. Impro-show. Dj, 21 h. 4º campeonato Impro Fighters. Dv, 23 h. El club de la màgia júnior. Ds, 18.30, i dg, 12.30 i 17.15. Les tres bes-sones. Ds, 17 h i dg a les 12.30. Zzaping, el concurso. Ds, 20.00. Monólogos 10: Oswold Digón. Dv, 21 h. Monólogos 10: Pedro Llamas. Ds, 22 h. David Guapo. Ds, 22 h. Impro Horror Show. Ds, 23.30. Blancaneus i campaneta en acció. Dg, 19 h.

Ayza està nominat juntament amb grans

noms de la música com Ignasi Terraza


14

29 de gener de 2010

EsportsLa maledicció dels empats s’instal·la en el primer equip del CE EuropaEl conjunt gracienc en suma sis a les darreres vuit jornades i quatre de consecutius

2 a 2. aquest és el resul-tat que han assolit els escapulats en els tres últims enfrontaments. analitzant les darreres vuit jornades, hi ha dues victòries i sis empats. Un fet que preocupa jugadors i míster, sobretot després d’haver deixat escapar els tres punts diumenge al camp del cuer, l’olesa de montserrat, al minut 93. ara tenen una nova opor-tunitat de trencar la ratxa al nou sardenya davant la Pobla de mafumet.

ÈRIC LLUENT

Els optimistes valoren molt posi-tivament el fet que l’Europa no hagi perdut cap partit en les pas-sades vuit jornades. En canvi, els més realistes veuen com l’equip perd pistonada després d’haver empatat sis partits d’aquests vuit. La quarta posició, que ocupa el Manlleu, està ara sis punts tot i que l’Europa conserva la vuitena plaça. En aquest context la pro-pera jornada, en la qual l’equip rep la Pobla de Mafumet, és vital per a les aspiracions dels graci-encs per tornar-se a apropar a la zona d’ascens a Segona B.Després d’aquesta propera jor-nada els escapulats hauran de fer front a un segon Tourmalet de la lliga amb la visita als camps del Santboià i Prat (tercer i cinquè, respectivament) i el partit de l’any al Nou Sardenya davant L’Hospitalet, líder de la competi-ció i que encara no ha perdut cap

enfrontament. L’entrenador Pe-dro Dólera assegura que la qües-tió dels empats els preocupa però no els obsessiona. “Estem fent les coses bé. Normalment ens avan-cem en el marcador i controlem el ritme del matx. El que estem i hem de seguir treballant són pe-tits errors individuals en defen-sa”, ha explicat aquesta setmana Dólera. La setmana passada els escapulats van deixar perdre una clara victòria en el darrer segon de partit quan l’Olesa, després que el porter pengés la pilota a la desesperada, va aconseguir el 2 a 2 definitiu que allunya, de mo-ment, l’Europa de les primeres posicions.

cedida: àngeL garreta

un JugadOr de L’eurOpa es LaMenta aL finaL de L’úLtiM partit

breus

La ultrafondista Alexandra Pa-nayotou s’ha fet sòcia aquesta setmana del Club Excursio-nista de Gràcia amb l’objectiu de convertir-se en la imatge pública de l’entitat quant a les curses de resistència. La seva incorporació coincidirà amb l’impuls de noves activitats de fons organitzades pels excursio-nistes de la Vila. En el palmarès de Panayotou s’hi troben fites com córrer sense aturar-se 220 quilòmetres en solitari, recórrer 2.010 quilòmetres en 10 dies o la realització de la Matagalls – Montserrat – Matagalls (166 quilòmetres) en 26 hores i 55 minuts. Panayotou ja va ser l’encarregada el passat divendres de bufar les espelmes del pastís del 88è aniversari del CEG.

El conjunt femení dels Lluïsos de Gràcia s’ha estabilitzat a la zona mitja de la classificació després de sumar vuit victòri-es i set derrotes en les prime-res quinze jornades de la lliga. Acaba, així, la primera volta en setena posició allunyat de la zo-na alta però també dels llocs de perill. El cap de setmana passat les jugadores gracienques van aconseguir una valuosa victò-ria al camp d’un dels rivals més directes, el CB Torelló, amb re-sultat final de 49 a 52. Aquest dissabte a les 20 h les de la Vila reben el CB Granollers, conjunt situat dues posicions per sobre dels Lluïsos.

La ultrafondista Panayotou s’incorpora al CEG

El femení dels Lluïsos es manté a la zona mitja

El conjunt juvenil de l’Europa sembla haver trobat el bon ritme després d’un inici de temporada preocupant, amb 10 derrotes en els primers 15 partits. Els graci-encs, però, han sabut donar la volta a aquesta situació crítica i en les últimes cinc jornades han sumat 10 dels 15 punts en dis-puta. El darrer pas per allunyar-se una mica més del pou el van

donar dissabte al camp del quart classificat, la Damm B, amb una victòria sorpresa (1 a 2) i contro-lant el matx d’inici a fi. Aquest cap de setmana reben el líder de la categoria, el Barcelona B, amb l’objectiu de donar la campana-da. L’Europa ocupa actualment l’onzena de la classificació posi-ció amb 21 punts, quatre per so-bre de les posicions de descens.

El juvenil aixeca el vol sumant 10 de 15 punts

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (23a)Europa - Pobla de Mafumet resultat 22a jornadaOlesa de Montserrat - Europa 2 - 2

classificació punts1. L’Hospitalet ..........................................542. Reus .......................................................453. Santboià ................................................404. Manlleu .................................................395. Prat ........................................................386. Cornellà .................................................377. Llagostera .............................................338. Europa ...................................................339. Amposta ...............................................3210. Balaguer ................................................3011. Palamós ................................................27...17. Benavent ...............................................2118. Cassà ......................................................1819. Blanes ....................................................1720. Olesa de Montserrat ............................14

waterpolo

primera divisió estatal

propera jornada (13a)UD Horta - CN Catalunya

resultat 12a jornadaCN Catalunya - CN Metropole 14 - 3

classificació punts1. CN Catalunya .......................................332. WP Turia ................................................333. CN Molins de Rei .................................274. AR Concepción ....................................275. CN La Latina .........................................206. UD Horta ...............................................197. CN Metropole ......................................128. Waterpolo Sevilla ................................119. CN Alcorcón .........................................1010. CN Hospitalet ......................................... 911. U. Autònoma .......................................... 812. Askartza Claret ....................................... 1

hoquei

resultats de l’hoquei claretVoltregà - Aleví 2 - 2Vic - Benjamí 11 - 4Sant Just - Prebenjamí A 1 - 2Arenys de Munt - Prebenjamí B 1 - 3CN Catalunya - Petromiralles IHC 2 - 2Congrés - Menudets 0 - 3

primera catalana Femení, grup 2

resultats 15a jornadaTorelló A - Lluïsos de Gràcia 49 - 62

classificació ............................ p.g. p.p.1. UE Mataró B ................................ 14 12. Vilassar Dalt ................................ 12 33. Ateneu Montserrat A.................. 11 4...7. Lluïsos de Gràcia ..........................8 7...15. CB Quart A .....................................3 1216. Sant Andreu de Natzaret ............0 15

bàsquet

primera catalana masculí, grup 2

resultats 15a jornadaLluïsos de Gràcia - Sants A 69 - 68SaFa Claror - CC L’Hospitalet 45 - 81Climasol - Claret 79 - 58

classificació ............................ p.g. p.p.1. Lluïsos de Gràcia ........................ 13 32. Roser A ......................................... 13 33. Esparraguera A ............................ 11 54. AESE A .......................................... 11 55. Sants A ...........................................9 76. Andorra B ......................................9 77. Terrassa A ......................................9 78. Horta A............................................8 89. Sant Cugat .....................................8 710. CC L’Hospitalet A ..........................7 911. CB IPSI ............................................7 912. Claret ..............................................7 913. Balaguer .........................................6 1014. Noguera .........................................4 1215. AE Sant Andreu A .........................4 1116. SaFa Claror ....................................1 15

lliga nacional juvenil, grup 7

resultat 18a jornadaDamm B - Europa 1 - 2

classificació punts1. Barcelona B ..........................................412. Espanyol B ............................................39...11. Europa ...................................................21...18. Unió Jabac i Terrassa ............................. 8

1a estatal Femenina, grup 3

resultat 15a jornadaEuropa - Espanyol B 0 - 2

classificació punts1. San Gabriel ...........................................392. Espanyol B ............................................39...7. Europa ...................................................22...14. Atlético de Paguera .............................. 0

de Gràcia

15


Activitat econòmica

La polèmica precedeix la inauguració de l’apar-cament del Parc sanitari Pere Virgili. Dijous, un grup de treballadors es van concentrar a les instal.lacions del centre per reivindicar la gratu-ïtat d’aquest servei, que ara els costarà 51 euros al mes. Fins al moment, aparcaven de forma lliu-re a la plaça, que dilluns també s’obrirà al públic.

REDACCIÓ

El Parc Sanitari Pere Virgili en-cara la recta final de la seva re-forma. Dilluns està prevista la inauguració del pàrquing amb capacitat per a 660 vehicles i l’obertura al públic de la plaça que queda just a sobre d’aquest aparcament. El malestar, però, ha precedit la inauguració i, dijous, un grup de treballadors convo-cat pel comitè d’empresa es va concentrar a les instal·lacions del centre per protestar contra les tarifes que, a partir d’ara, haurà d’abonar el personal de l’hospital

per poder aparcar. Reivindiquen l’aparca ment gratuït per evitar que aquest cost afegit els repre-senti una baixada salarial.El problema, segons explica As-sumpció Brullet, gerent del cen-tre, és que mentre s’han estat exe-cutant les obres, els treballadors podien aparcar de manera lliure a l’espai que ara s’obre al públic i d’on, per tant, hauran de sortir tots els cotxes. D’altra banda, les condicions que s’han ofert als treballadors

Èric LLuent

Èric LLuent

eL parc sanitari pere virgiLi estranarà eL pàrquing diLLuns

Els treballadors del Pere Virgili, contra les tarifes del nou pàrquingDemanen la gratuïtat del servei per evitar una baixada salarial

per tenir una plaça en el nou pàr-quing preveuen una quota men-sual de 51 euros per 12 hores dià-ries de servei, mentre que el preu per als visitant és de 2,25 euros cada hora. Els representants dels treballadors volen negociar amb la direcció del centre l’opció de continuar aparcant com fins ara- de manera gratuïta en un espai habilitat- o bé tenir unes condicions més avantatjoses per poder utilitzar el nou aparcament.

Gràcia en crisi contra la cimera del treball. La plataforma Gràcia en Crisi va donar el tret de sortida dimarts als actes de protesta contra la cimera europea de ministres de treball, que s’està celebrant des de dijous a la capital ca-talana. La primera actuació va consistir en l’ocupació de la seu d’ Empresa de Treball Temporal (ETT) Manpower, situada al carrer Còrsega amb el carrer Bailèn.

de Gràcia

16


la torratxa

Un any en un dia

Un lector em comentava, sorprès, que molta gent ha celebrat ara el canvi de dècada, tot i que falta un any perquè es produeixi. És cert, la premsa, la ràdio, la televisió i tota mena de col.

lectius han fet balanços i re-sums per entregar-se a con-tinuació a les més diverses celebracions amb l’objectiu de donar la benvinguda a la segona dècada del segle XXI. El lector es demanava: “Potser creuen que va existir l’any zero?”. No va existir l’any zero. No hi ha cons-tància histórica de la seva existència, ni la més mínima crònica, cap fet registrat, de manera que hom arriba a la conclusió que, quan van acabar de transcórrer els pri-mers 365 dies d.C. (després de Crist), es va completar l’any 1 i, fins que no va aca-bar del tot l’any 10, no va concloure la primera dècada de l’era cristiana.Així que la primera dècada del segle XXI s’acabarà el 31 de desembre de 2010.Certament, no està resultant una dècada massa inte-ressant, però donar-la per liquidada un any abansw, pot desconcertar la població.Imaginin-se que un nen nas-cut el 29 de gener de l’any 2001, que fins ahir tenia 8 anys, celebri avui el seu desè aniversari. Com explicar-li que ha viscut un any en un sol dia? Està clar que hem de respec-tar més el sistema decimal, que és la base de la nostra economia.

Vícto

r Nubla

mirada enfora

beirut, la barcelona de l’altra riba

Pins, urbanitzacions, olor de mar... i al fons, efectivament, els edificis d’una ciutat encara en permanent reconstrucció i l’espai de pau de La Corniche i la Mediterrània. Eeeooooo! Això és el que se’ns acut de dir als visitants a peu de mar mirant cap a l’altra riba llunyana, on hi ha Barcelona. Perquè Beirut ja no és la Suïssa d’Orient sinó la Barcelona incorporada del tot a Occident i la pàtria recorda-da, dit sigui de pas, per molts graciencs d’origen libanès que han convertit el xauarma en el plat nacional de Gràcia.Per als intel.lectuals que ho fiquen tot al mateix sac, és una sorpresa comprovar la reivindi-cació del caràcter fenici dels li-banesos, que ajuda a compren-dre les diferències abismals amb Síria, el veí que sempre ha pensat que aquest país mediter-rani era el seu pati del darrere. Tothom ha volgut sempre parlar en nom del Líban i això ha impedit que encara ara el país no es pugui desempallegar d’una certa inestabilitat. La Tor-re Mur i el Holiday Inn, de fet, encara presenten l’inquietant imatge dels bombardejos de fa uns quants anys i en algunes

no es pot arribar a bei-rut sense que l’imaginari català esperi trobar-se a qualsevol ‘hall’ d’hotel la figura inconfusible de l’escriptora maruja Torres o a qualsevol trinxera, de les que enca-ra es veuen pel carrer, al periodista Tomàs alcoverro apuntant de-talls en la seva llibreta. Però el primer que veu el viatger que arriba per carretera a la ciutat que tan bé han explicat Torres o alcoverro és un paisatge molt similar al de barcelona si entrés-sim per Vallvidrera.

Albert Balanzà

aLbert baLanzà

aLbert baLanzà

parts de la ciutat hi ha militars que adverteixen al visitant la prohibició de fer fotografies. Per seguretat. I aquí no és broma.Per això a la nova Beirut hi ha una profunda determinació dels seus ciutadans de viure al dia, carpe diem, de reconstruir a to-ta màquina el centre i els barris devastats per tanta guerra. A l’antiga Línia Verda (vegeu foto) ara s’aixequen les vies ràpides i els ciutadans corren d’una banda a l’altra per anar a les botigues de marca que hi ha a tocar de la plaça de l’Etoile i a

Hamra, a una banda, i al barri de Gemmayzeh, el més sem-blant a la nostra Gràcia.La nit, que durant la guerra va

acabar consolidant bars a les elevades terrasses dels edificis, ha baixat una mica a terra i és sorprenent la moda extrema

que llueixen els joves. Fins i tot es diu que els joves d’altres països, com els anglesos o els alemanys fan amb Barcelona, fan comiats de solter o vénen a passar el cap de setmana a Beirut per treure’s els vestits més tradicionals i lluir les mi-llors samarretes i minifaldilles. També és aquesta la Beirut que surt a l’edició mensual del Time Out (en anglès) o la dels universitaris que van a l’American University of Beirut, amb el seu campus amb platja privada.Seria absurd, però, negar que hi ha un Líban de les ciutats secundàries i dels barris de treballadors on triomfen els ajuts socials que distribueix Hezbollah (Voices of Hezbollah és un dels èxits editorials de la temporada) i, si ens allunyem una mica del centre, al Museu Nacional hi ha una de les millors col.leccions d’art però també un vídeo on cal fregar-se els ulls per constatar com va quedar el museu després de tants bombardejos. Cada dia és una victòria a la nova Beirut. A cada cantonada.

A la nova Beirut hi ha una profunda determinació de viure al dia, ‘carpe diem’!

beirut Ja nO és La suïssa d’Orient, sinó La barceLOna incOrpOrada deL tOt a Occident

eL Mar fOrMa part deL paisatge quOtidià de beirut