limpost de societats

7/25/2019 LImpost de Societats

1/55

MP 03Procs Integral de lActivitat ComercialUF2Fiscalitat Empresarial

LImpostde Societats

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentInstitut Baix Camp

19/05/2013 Arxiu UF2Fiscalitat Empresarial. IS 1 de55versi 3 Elaborat Cap d'estudis Codi MO-CAP013

0.

Novetats a l'impost de societats desprs de la reforma tributria ..................................21.

Conceptes generals ..........................................................................................................4

2.

Base imposable (I). Amortitzacions .................................................................................8

3.

Base imposable (II). Prdues per deteriorament, provisions, despeses no dedubles i

limitaci en la deducci de despeses financeres ............................................................22

4. Base imposable (III). Regles de valoraci: regla general, operacions vinculades i altres

supsits. Exempci per eliminar la doble imposici .......................................................29

5. Reduccions a la base imposable ....................................................................................33

6.

Tipus de gravamen. Quota ntegra ................................................................................36

7.

Deduccions per evitar la doble imposici internacional. Bonificacions ......................... 38

8.

Deduccions per a incentivar la realitzaci de determinades activitats ..........................40

9.

Retencions i ingressos a compte. Pagaments fraccionats. Obligacions formals ........... 4510.Rgim especial: incentius fiscals per a les entitats de reduda dimensi .......................48

11.Cas prctic global ..........................................................................................................52

L'Impost deSocietats
https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-novedades-is-tras-reforma-tributaria.html&usg=ALkJrhisOrQMrwAEtK960Z5T1wGvkziFFwhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-conceptos-generales.html&usg=ALkJrhgNlkvaAnKx8hQkv6ME_PRcdLx9wQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-amortizaciones.html&usg=ALkJrhg7lNl-FmhPJpoDTXrtk9nFUJGLwghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-reducciones-base-imponible.html&usg=ALkJrhgdzAjWP2hXhF7U-Sgpt0qwxeQH1Ahttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-tipo-gravamen-cuota-integra.html&usg=ALkJrhgcpON8qGPMYom5wMeHv8gRd-T70whttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-deducciones-evitar-doble-imposicion-internacional-bonificaciones.html&usg=ALkJrhgpENdstxqmZ9DEgJNiQO2ZmCjVMghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-deducciones-incentivar-realizacion-actividades.html&usg=ALkJrhiPWfTlQ84UWI6YJOaqcsgHI_cz-ghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-retenciones-ingresos-cuenta-pagos-fraccionados-obligaciones.html&usg=ALkJrhglC6PVHn2YtXsSI8-_hQt0QqpWEghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-regimen-especial-incentivos-fiscales-entidades-reducida-dimension.html&usg=ALkJrhhUfPXLMgZk2YQmPTkBhqIjyx96mQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-regimen-especial-incentivos-fiscales-entidades-reducida-dimension.html&usg=ALkJrhhUfPXLMgZk2YQmPTkBhqIjyx96mQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-caso-practico-global.html&usg=ALkJrhhbT9RDe7Dq4jXbIyWux89P2Ba8hAhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-caso-practico-global.html&usg=ALkJrhhbT9RDe7Dq4jXbIyWux89P2Ba8hAhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-caso-practico-global.html&usg=ALkJrhhbT9RDe7Dq4jXbIyWux89P2Ba8hAhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-regimen-especial-incentivos-fiscales-entidades-reducida-dimension.html&usg=ALkJrhhUfPXLMgZk2YQmPTkBhqIjyx96mQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-retenciones-ingresos-cuenta-pagos-fraccionados-obligaciones.html&usg=ALkJrhglC6PVHn2YtXsSI8-_hQt0QqpWEghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-retenciones-ingresos-cuenta-pagos-fraccionados-obligaciones.html&usg=ALkJrhglC6PVHn2YtXsSI8-_hQt0QqpWEghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-retenciones-ingresos-cuenta-pagos-fraccionados-obligaciones.html&usg=ALkJrhglC6PVHn2YtXsSI8-_hQt0QqpWEghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-deducciones-incentivar-realizacion-actividades.html&usg=ALkJrhiPWfTlQ84UWI6YJOaqcsgHI_cz-ghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-deducciones-evitar-doble-imposicion-internacional-bonificaciones.html&usg=ALkJrhgpENdstxqmZ9DEgJNiQO2ZmCjVMghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-deducciones-evitar-doble-imposicion-internacional-bonificaciones.html&usg=ALkJrhgpENdstxqmZ9DEgJNiQO2ZmCjVMghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-tipo-gravamen-cuota-integra.html&usg=ALkJrhgcpON8qGPMYom5wMeHv8gRd-T70whttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-tipo-gravamen-cuota-integra.html&usg=ALkJrhgcpON8qGPMYom5wMeHv8gRd-T70whttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-reducciones-base-imponible.html&usg=ALkJrhgdzAjWP2hXhF7U-Sgpt0qwxeQH1Ahttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-amortizaciones.html&usg=ALkJrhg7lNl-FmhPJpoDTXrtk9nFUJGLwghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-amortizaciones.html&usg=ALkJrhg7lNl-FmhPJpoDTXrtk9nFUJGLwghttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-conceptos-generales.html&usg=ALkJrhgNlkvaAnKx8hQkv6ME_PRcdLx9wQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-novedades-is-tras-reforma-tributaria.html&usg=ALkJrhisOrQMrwAEtK960Z5T1wGvkziFFw


2/55


LImpostde Societats



0. Novetats a l'impost de societats desprs de la reforma tributria

La reforma tributria 2015 ha afectat els principals impostos del sistema tributari de l'Estat. Pelque fa a l'impost sobre societats (IS) s'ha reflectit en l'aprovaci d'una nova llei, la Llei 27/2014,de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (LIS), aplicable per als perodes impositiusiniciats a partir de 1 gener 2015.

L'esmentada llei conserva la mateixa estructura de l'IS existent des de 1996, mantenint-se coma element central per a la determinaci de la base imposable el resultat comptable, si bincorpora importants novetats.

No obstant aix, encara que la norma, com anteriorment s'assenyalava, ha entrat en vigor perals perodes impositius iniciats a partir de l'1 de gener de 2015, existeixen excepcions, aix comuna srie de regles especfiques nicament aplicables en l'exercici 2015.

Procedim, a continuaci, a indicar les principals novetats incloses en la nova llei de l'impost:

S'incorporen els conceptes de societat patrimonial i activitat econmica. S'inclouen com a contribuents de l'IS civils a fi mercantil (per a exercicis que s'inicin a

partir d'1 de gener de 2016). Es simplifiquen les taules d'amortitzaci, recollint-se en una sola taula tots els

elements sense diferenciar entre els diferents tipus d'activitats empresarials. S'incorpora un nou supsit de llibertat d'amortitzaci per a bns d'escs valor aplicable

a totes les entitats contribuents de l'impost. En matria de prdues per deteriorament, la novetat principal es centra en la no

dedubilitat de la deterioraci d'elements de l'immobilitzat material, inversionsimmobiliries, immobilitzat intangible i de valors representatius de deute.

En matria de despeses no dedubles, es limita la dedubilitat de les despeses peratencions amb clients i provedors, i s'admet la deducibilidad de les retribucionsd'administradors derivades de funcions d'alta direcci o altres derivades d'uncontracte laboral amb l'entitat.

El tractament de la doble imposici s especialment nou, a l'incorporar-se un rgimd'exempci general per participacions significatives, aplicable tant en l'mbit interncom internacional. Aix mateix, es mant la deducci per evitar la doble imposiciinternacional, en la qual s'elimina tot termini temporal per a la seva aplicaci en casd'insuficincia de quota ntegra.

Se suprimeix la correcci monetria, mecanisme corrector de la inflaci, fins araaplicable sobre el valor d'adquisici en la transmissi d'immobles.

Pel que fa a les operacions vinculades es restringeix el permetre de vinculaci is'elimina la jerarquia de mtodes a efectes de determinar el valor de mercat de lesoperacions vinculades. En relaci amb la documentaci especfica a elaborar per lesentitats afectades s'indica un contingut simplificat respecte a les persones o entitatsvinculades l'import net de la xifra de negocis sigui inferior a 45.000.000 d'euros.

Les reduccions aplicables a la base imposable recullen dues importants novetats. Enprimer lloc, s'inclou la reserva de capitalitzaci, benefici fiscal que permet reduir labase imposable en el 10% de l'import de l'increment dels fons propis de les entitats. Ensegon lloc, i respecte a la compensaci de bases imposables negatives, s'elimina eltermini temporal anteriorment aplicable, el qual es substitueix per l'aplicaci de

determinats lmits quantitatius.
https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-novedades-is-tras-reforma-tributaria.html&usg=ALkJrhisOrQMrwAEtK960Z5T1wGvkziFFwhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-novedades-is-tras-reforma-tributaria.html&usg=ALkJrhisOrQMrwAEtK960Z5T1wGvkziFFwhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-novedades-is-tras-reforma-tributaria.html&usg=ALkJrhisOrQMrwAEtK960Z5T1wGvkziFFw


3/55


LImpostde Societats



L'eliminaci de la limitaci temporal per a la compensaci de bases imposablesnegatives, aix com per a l'aplicaci de les deduccions per evitar la doble imposiciinternacional, s'acompanya amb una prescripci als 10 anys del dret a la comprovacidels mateixos per part de la Administraci.

En relaci amb el tipus de gravamen, la modificaci ms significativa rau en la reduccidel tipus de gravamen general, el qual passa del 30% al 28% per al 2015 i al 25% per al2016.

En matria d'incentius fiscals en quota, nicament recull la llei de l'impost 04:00deduccions per incentivar la realitzaci de determinades activitats, sent aquestes: ladeducci per activitats d'investigaci i desenvolupament i innovaci tecnolgica, ladeducci per inversions en produccions cinematogrfiques, sries audiovisuals iespectacles en viu d'arts escniques i musicals, les deduccions per creaci d'ocupaci ila deducci per creaci d'ocupaci per a treballadors amb discapacitat.

Es redueix el percentatge de retenci o ingrs a compte general al 20% per al 2015 i al19% per al 2016.

I, finalment, en relaci amb els rgims especials de l'impost i, en concret, pel que fa alsincentius fiscals aplicables a les entitats de reduda dimensi, s'elimina l'escala detributaci regulada per les mateixes, la llibertat d'amortitzaci per a inversions d'escsvalor, en aprovar l'esmentat benefici fiscal per a tot contribuent de l'impost, il'amortitzaci accelerada d'elements patrimonials objecte de reinversi. Com acontrapartida, s'incorpora la reserva d'anivellament de bases imposables, com asistema de compensaci de bases negatives cap enrere, s a dir, es permet laminoraci de prdues fiscals amb bases imposables positives generades ambanterioritat, la qual cosa possibilita una reducci de la base imposable en fins a un 10%del seu import.


4/55


LImpostde Societats



1.Conceptes generals

1.1. QU S L'IMPOST DE SOCIETATS?

s un tribut que grava la renda de les societats i altres entitats jurdiques, amb independnciade la seva font o origen.

Les notes que determinen la naturalesa d'aquest impost sn:

Tribut de carcter directe. Grava una manifestaci directa de la capacitat de pagamentdel contribuent, l'obtenci de renda.

Tribut personal. El fet imposable es defineix per referncia a una personadeterminada, que s la persona jurdica receptora de la renda.

Tribut que grava la renda total del contribuent. Tribut que grava la renda de societats i altres entitats jurdiques, aix com la de

qualsevol entitat jurdica qualificada com a contribuent per la llei que el regula. Tribut de meritaci peridica, en establir talls temporals, perodes impositius, per

autoliquidar les obligacions amb la Hisenda pblica.

1.2. NORMATIVA APLICABLE

L'exercici 2015, en l'IS es regula per la recentment aprovada Llei 27/2014, de 27 de novembre,i pel Reglament de l'impost sobre societats, aprovat pel Reial Decret 1777/2004, de 30 de juliol(RIS), en tant no s'oposi al que preveu l'esmentada llei, i fins a l'entrada en vigor de la normareglamentria que pugui dictar en desenvolupament de la mateixa.

Cal ressenyar, per, que si b aquesta llei resulta aplicable per als perodes impositius iniciats apartir de l'1 de gener de 2015, s'ha regulat una srie de mesures temporals exclusivamentaplicables en els perodes impositius que s'inicin dins l'any 2015, i recollides en la disposicitransitria trenta-quatrena de la mateixa, sent imprescindible l'estudi d'aquest exercici per aun correcte coneixement de la regulaci de l'impost.

1.3. MBIT D'APLICACI

L'article 2 de la LIS determina que l'impost s'exigir en tot el territori espanyol.

No obstant aix, l'exigncia no s uniforme en tot el territori nacional, ja que ens trobem ambrgims especials per ra del territori, b per l'existncia de rgims forals, com s el cas del PasBasc i Navarra, b per l'existncia d'incentius fiscals regulats en determinats territoris, vegeuCanries, Ceuta i Melilla.

1.4. FET IMPOSABLE

Definici

La LIS, en el seu article 4.1, estableix que constituir fet imposable enl'IS l'obtenci de rendapel contribuent, sigui quina sigui la seva font o origen.
https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-conceptos-generales.html&usg=ALkJrhgNlkvaAnKx8hQkv6ME_PRcdLx9wQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-impuesto-sociedades-conceptos-generales.html&usg=ALkJrhgNlkvaAnKx8hQkv6ME_PRcdLx9wQ


5/55


LImpostde Societats



Delimitaci negativa del fet imposable

Si b, al costat de la configuraci general del fet imposable, la LIS assenyala una srie desupsits que no constitueixen renda, entre d'altres, cal destacar:

1. Les reduccions de capital, la finalitat no sigui la de retornar aportacions, nodeterminen rendes a integrar en la base imposable del soci.

2. El lliurament de bns integrants del patrimoni histric espanyol que estiguin inscrits enl'Inventari General de Bns Mobles o en el Registre General de Bns d'Inters Cultural,en tant que aquests lliuraments tinguin per objecte el pagament de deutes tributaris.

1.5. CONCEPTE D'ACTIVITAT ECONMICA I ENTITAT PATRIMONIAL

La LIS, en el seu article 5, defineix dos conceptes d'especial transcendncia en l'impost per larellevncia a l'efecte de la regulaci del mateix i de l'aplicaci de certes regles especials.

S'entn per activitat econmica l'ordenaci per compte propi dels mitjans de producci i derecursos humans o d'un d'ambds amb la finalitat d'intervenir en la producci o distribuci debns o serveis.

I en concret, perqu l'activitat d'arrendament d'immobles tingui la consideraci d'activitateconmica es requereix que la seva ordenaci es realitzi almenys a travs d'una personaempleada amb contracte laboral i jornada completa.

Per la seva banda, ser una entitat patrimonial i, per tant, no far una activitat econmica,aquella en qu ms de la meitat del seu actiu estigui constitut per valors o no estigui afecte a

una activitat econmica. s a dir, quan la seva activitat principal consisteixi en la gesti d'unpatrimoni mobiliari o immobiliari.

La consideraci d'una entitat com patrimonial t transcendncia a efectes de la compensacide bases imposables negatives, tipus de gravamen o aplicaci del rgim especial per a lesentitats de reduda dimensi, entre d'altres ..

1.6. CONTRIBUENTS

El criteri fonamental de delimitaci dels contribuents en l'IS s la personalitat jurdica. Si b, hiha una srie d'excepcions a la regla general esmentada:

Les societats civils. Tot i tenir personalitat jurdica tributen pel rgim d'atribuci derendes, llevat de les societats agrries de transformaci que sent societats civilstributen per l'IS. Cal tenir en compte que per a perodes impositius iniciats l'any 2016,la LIS determina que les societats civils a fi mercantil seran contribuents de l'IS.

Els fons d'inversi, les unions temporals d'empreses, els fons de capital-risc, depensions, de regulaci del mercat hipotecari o els de titulitzaci hipotecria o d'actius,els fons de garantia d'inversions o els d'actius bancaris, les comunitats titulars demuntanyes venals en m comuna i els grups de societats, encara que no tinguenpersonalitat jurdica, sn contribuents de l'IS.


6/55


LImpostde Societats



EXEMPLE 1

s contribuent de l'IS una societat en formaci? La societat en formaci s una societatmercantil que es troba en el lapse temporal previ a la seva inscripci al Registre

Mercantil. Per aix, no s contribuent de l'IS en no tenir personalitat jurdica.

s contribuent de l'IS una comunitat de bns que explota un negoci? Les comunitats debns, d'acord amb la legislaci civil, no tenen personalitat jurdica diferent dels seuscomuners. No estant, per tant, subjectes a l'IS, tributen en rgim d'atribuci de rendes.

Un altre criteri delimitador de la condici de contribuents per l'IS s la possessi de laresidncia en territori espanyol. Referent a aix, l'article 8 de la LIS considera que sn residentsen territori espanyol les societats en les quals concorri algun dels requisits segents:

Estar constituda d'acord amb les lleis espanyoles.

Tenir el domicili social en territori espanyol. Tenir la seu de direcci efectiva en territori espanyol. S'entn complert aquest requisit

quan radiqui en territori espanyol la direcci i control del conjunt de les activitats del'entitat.

Aix, les rendes obtingudes per entitats residents en territori espanyol tributaran per l'IS,mentre que les rendes que obtinguin les entitats no residents no tributen per l'IS, sin perl'impost sobre la renda de no residents (IRNR).

1.7. EXEMPCIONS

L'exempci consisteix en un benefici fiscal pel qual, tot i que el contribuent realitzi elpressupost de fet qualificat pel legislador com a fet imposable, no es generen els efectesd'aquest ltim. s a dir, una exempci no impedeix que es realitzi el fet imposable, sin que,realitzat el mateix, no es produeix el naixement de l'obligaci tributria.

En la normativa de l'IS ha dos tipus d'exempcions:

Objectives: per cert fet imposable no es produeix el naixement de l'obligacitributria. Destaquen en aquest supsit les exempcions per evitar la doble imposici,regulades en els articles 21 i 22 de la LIS.

Subjectives: per a certs contribuents no es produeix el naixement de l'obligaci

tributria. La LIS ha establert una llista d'entitats exemptes, si b, algunes d'ellesnoms parcialment. Entre les entitats totalment exemptes cal destacar: l'Estat, lescomunitats autnomes i les entitats locals (art. 9 de la LIS).

1.8. Perode impositiu

L'article 10.1 de la LIS assenyala que la base imposable estar constituda per l'import de larenda obtinguda en el perode impositiu .... Un perode impositiu que coincidir amb l'exercicieconmic de l'entitat, sense poder excedir en cap cas de 12 mesos. La meritaci de l'impost, sa dir, el naixement de l'obligaci tributria, correspon a l'ltim dia del perode impositiu (art.27 i 28 del la LIS).


7/55


LImpostde Societats



1.9. ESQUEMA DE LIQUIDACI

L'esquema liquidatori de l'IS s el segent:

Fase 1: RESULTAT COMPTABLE(+/-) Ajusts Diferncies permanents (+/-) Diferncies tempornies (+/-)= RESULTAT FISCAL

Fase 2: (-) Compensaci base imposable negativa d'exercicis anteriors= BASE IMPOSABLE

Fase 3: (x) Tipus de gravamen= QUOTA NTEGRA

Fase 4: (-) Deduccions per doble imposici(-) Bonificacions= QUOTA NTEGRA AJUSTADA POSITIVA

Fase 5: (-) Deducci per inversions per incentivar determinades activitats= QUOTA LQUIDA POSITIVA

Fase 6: (-) Retencions i ingressos a compte= QUOTA DE L'EXERCICI A INGRESSAR O A TORNAR

Fase 7: (-) Pagaments fraccionats

= QUOTA DIFERENCIAL

Fase 8: (+) Increments per prdua de beneficis fiscals d'exercicis anteriors+ Interessos de demora= LQUID A INGRESSAR O TORNAR


8/55


LImpostde Societats



2.Base imposable (I). Amortitzacions

2.1. BASE IMPOSABLE

L'article 10 de la LIS estableix que la base imposable estar constituda per l'import de larenda obtinguda en el perode impositiu minorada per la compensaci de bases imposablesnegatives de perodes impositius anteriors.

La base imposable de l'IS es determinar, amb carcter general, en rgim d'estimaci directa,preveient l'apartat segon de l'article 10 que pugui utilitzar-se el rgim d'estimaci objectiva enaquells casos en qu es necessiti, aix com de forma subsidiria el rgim d'estimaci indirectaconforme al que disposa la Llei general tributria (LGT).

La LIS, en el seu article 10.3, estableix que en el mtode d'estimaci directa, la baseimponible es calcular, corregint, mitjanant l'aplicaci dels preceptes establerts en aquesta

llei, el resultat contable determinat d'acord amb les normes previstes en el Codi de Comer, enles altres lleis relatives a dita determinaci i en les disposicions que es dictin endesenvolupament de les citades normes .

El Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, s vlid a efectes dedeterminar la base imposable de l'IS en la seva qualitat de norma reglamentria del Codi deComer en matria de comptabilitat.

Un cop determinat el resultat comptable, la base imposable s'obtindr corregint amb elsajustos establerts en la prpia LIS. Si la despesa comptabilitzada conforme al PGC i altresnormes aplicables no resulta fiscalment deduble, el contribuent haur de realitzar un ajust

positiu, incrementant la seva base imposable en l'import de la despesa que no sigui deduble.El mateix tractament ha de tenir un ingrs imputable gran que el registrat comptablement. Percontra, quan la llei de l'impost permeti considerar, en certs casos, que la despesa fiscalmentdeduble s ms gran que el que s'ha comptabilitzat, o que l'ingrs imputable s menor que elregistrat comptablement, el contribuent realitzar un ajust negatiu reduint la seva baseimposable en l'import corresponent. Per la seva banda, quan el resultat comptable i el fiscalcoincideixin, no s procedent efectuar ajustament extracomptable algun.

Taula 1. Resum d'ajustos extracomptables

Ajust extracomptable

Despesa comptable> Despesa fiscal Positiu

Despesa comptable Ingrs fiscal Negatiu

Ingrs comptable


9/55


LImpostde Societats



2.2. IMPUTACI TEMPORAL D'INGRESSOS I DESPESES

L'article 11 de la LIS assenyala els criteris d'imputaci d'ingressos i despeses a la baseimposable, establint el que s el criteri general, el de meritaci, juntament amb algunes

excepcions, entre les que destaquem les operacions a termini o amb preu ajornat.

A) Criteri de meritaci

La regla general d'imputaci temporal coincideix comptable i fiscalment. En els dos mbitss'aplica el principi de meritaci, ats que regula l'IS la imputaci dels ingressos i despesesderivades de les transaccions o fets econmics al perode impositiu en qu es produeixi lameritaci, d'acord amb la normativa comptable, amb independncia de la data del seupagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlaci entre uns i altres. En el mateixsentit, el PGC estableix que els fets econmics s'han de registrar quan ocorren, s a dir, s'hand'imputar les despeses i ingressos a l'exercici que afectin amb independncia de la data del seu

pagament o cobrament.

B) Operacions a terminis o amb preu ajornat

Es troben regulades en l'article 11.4 de la LIS. Aquesta regla especial d'imputaci temporalconsisteix que les rendes derivades de la realitzaci d'aquestes operacions s'entendranobtingudes proporcionalment a mesura que siguin exigibles els cobraments corresponents,llevat que l'entitat decideixi aplicar el criteri de la meritaci.

Es consideren operacions a terminis o amb preu ajornat, aquelles la contraprestaci sigui

exigible, total o parcialment, mitjanant pagaments successius o mitjanant un sol pagament,

sempre que el perode transcorregut entre la meritaci i el venciment de l'ltim o nic termini

sigui superior a l'any.

El PGC no reconeix el principi de caixa en les operacions a terminis o amb preu ajornat. Pertant, comptablement s'ha de reconixer la totalitat del resultat en el moment de la venda,independentment que s'hagi cobrat o no la totalitat del preu.

EXEMPLE 2

La societat X s'aliena en l'any n una mquina, sent el preu de venda de 10.000 euros, el preu

d'adquisici, de 5.000 euros, i l'amortitzaci acumulada, de 3.000 euros. En el moment de lavenda es cobra el 25% de l'import total i la resta en els segents terminis:

Venciment Import

n + 1

n + 2

n +3

1.000

2.000

4.500

Resultat comptable [10.000 - (5.000 - 3.000)] = 8.000


10/55


LImpostde Societats



Exercici Resultat fiscal Ajust extracomptable

Exercici n

Exercici n + 1Exercici n + 2

Exercici n +3

8.000 (2.500 / 10.000) = 2.000

8.000 (1.000 / 10.000) = 8008.000 (2.000 / 10.000) = 1.600

8.000 (4.500 / 10.000) = 3.600

- 6.000

+ 800+ 1.600

+ 3.600

En l'exercici n en qu s'aliena la mquina, es grava una renda de 2.000 euros ja que cobra el25% del preu de venda, pel que procedeix un ajust negatiu de 6.000, ja que en el resultatcomptable figura una renda de 8.000 euros. En els segents exercicis l'ajust s positiu, ja que larenda es comptabilitza en l'any ni, per, a efectes fiscals s'imputa quan es cobra.

C) Principi d'inscripci comptable

Aquest principi estableix que les despeses que no hagin estat imputats comptablement en uncompte de prdues i guanys o en un compte de reserves, si aix ho estableix una norma legal oreglamentria, no sn fiscalment dedubles, s a dir, no sn dedubles en perodes impositiusanteriors a la seva comptabilitzaci.

No obstant aix, i com a excepci al que s'ha exposat, aquest principi no s'aplica respecte delselements que puguin amortitzar lliurement o de forma accelerada, aix com aquells altrescasos que preveu la normativa.

La LIS estableix les normes a seguir en cas de discrepncia entre les normes previstesd'imputaci temporal i les d'inscripci comptable:

Si hi ha discrepncia entre el principi del imputaci temporal i el d'inscripcicomptable, preval el del imputaci temporal, s a dir, si hi ha alguna despesa o ingrsque fiscalment corresponga a un perode impositiu diferent, s'imputar des del puntde vista fiscal al perode que correspongui segons la LIS, efectuant-se, per tant, elscorresponents ajustos.

Preval el principi d'inscripci comptable en dos casos:

o Quan una despesa es comptabilitzi en perode impositiu posterior a aquell enqu escaigui la imputaci temporal, s'imputar fiscalment en qu figuricomptabilitzat.

o Quan un ingrs es comptabilitzi en perode impositiu anterior a aquell en qus'hagi imputat temporalment, s'ha d'imputar fiscalment en aquell en el qualfiguri comptabilitzat.

La prevalena del principi d'inscripci comptable sobre el d'imputaci temporal estcondicionat, en ambds casos, a un fet: no pot derivar-se una tributaci inferior a la que hauriacorrespost d'aplicar les normes d'imputaci temporal.


11/55


LImpostde Societats



2.3. AMORTITZACIONS

2.3.1. Requisits per a la dedubilitat de les amortitzacions

Les regles relatives a les amortitzacions es troben recollides en els articles 12 de la LIS i de l'1 al5 del RIS. Segons el que disposa el primer apartat de l'esmentat article 12, sn dedubles lesquantitats que, en concepte d'amortitzaci de l'immobilitzat material, intangible i de lesinversions immobiliries, corresponguin a la depreciaci efectiva que tinguin els diferentselements per funcionament, s, gaudi o obsolescncia.

Per tant, la LIS est exigint com a requisit de dedubilitat de l'amortitzaci que la depreciacisigui efectiva, entenent que tal depreciaci s efectiva quan es practiqui d'acord amb algundels mtodes que estableix la LIS i desenvolupats reglamentriament.

Aix mateix, han de respectar les regles recollides en l'article 1 del RIS:

L'amortitzaci s'ha de practicar element per element. s amortitzable el preu d'adquisici o el cost de producci, excls, si s'escau, el valor

residual (tractant-se d'edificacions, no s amortitzable la part del preu quecorrespongui al valor del sl).

L'amortitzaci comenar per a l'immobilitzat material des de la seva posada encondicions de funcionament, i per a l'immobilitzat intangible des del moment en questigui en condicions de produir ingressos.

Els elements patrimonials s'han d'amortitzar dins el perode de la seva vida til. Com a regla general, per a un mateix element patrimonial no comporten diferents

mtodes d'amortitzaci.

2.3.2. Mtodes d'amortitzaci legalment establerts

A) Amortitzaci segons taules

Aquest mtode es fonamenta en l'aplicaci dels coeficients d'amortitzaci fixats en la taulaoficialment aprovada, sent aquesta la segent:

Tipus d'element

Coeficient

lineal

mxim

Perode de

anys

mxim

Obra civil:

Obra civil general 2% 100

Paviments 6% 34

Infraestructures i obres mineres 7% 30


12/55


LImpostde Societats



Centrals:

Centrals hidruliques 2% 100

Centrals nuclears 3% 60

Centrals de carb 4%> 50

Centrals renovables 7% 30

Altres centrals 5% 40

Edificis:

Edificis industrials 3% 68

Terrenys dedicats exclusivament a enderrocs 4% 50

Magatzems i dipsits (gasosos, lquids i slids) 7% 30

Edificis comercials, administratius, de serveis i habitatges 2% 100

Installacions:

Subestacions, xarxes de transport i distribuci d'energia 5% 40

Cables 7% 30

Resta installacions 10% 20

Maquinria 12% 18

Equips mdics i assimilats 15% 14

Elements de transport:

Locomotores, vagons i equips de tracci 8% 25


13/55


LImpostde Societats



Vaixells, aeronaus 10% 20

Elements de transport intern 10% 20

Elements de transport extern 16% 14

Autocamions 20% 10

Mobiliari i estris:

Mobiliari 10% 20

Llenceria 25% 8

Cristalleria 50% 4

tils i eines 25% 8

Motlles, matrius i models 33% 6

Altres estris 15% 14

Equips electrnics i informtics.Sistemes i programes

Equips electrnics 20% 10

Equips per a processos d'informaci 25% 8

Sistemes i programes informtics 33% 6

Produccions cinematogrfiques, fonogrfiques, vdeos i sries

audiovisuals33% 6

Altres elements 10% 20

Aquesta taula estableix per a cada element patrimonial un coeficient d'amortitzaci linealmxim i un perode mxim d'amortitzaci (del qual es deriva el coeficient d'amortitzaci linealde carcter mnim).


14/55


LImpostde Societats



S'entn, per tant, complert el requisit de depreciaci efectiva quan s'apliqui qualsevold'aquests dos coeficients o qualsevol altre comprs entre ells.

Amortitzaci d'elements utilitzats en ms d'un torn diari. Es tracta d'un supsit

especial dins del rgim d'amortitzaci segons taula oficialment aprovada per cobrir lessituacions d'utilitzaci d'elements de l'immobilitzat en ms d'un torn normal detreball.L'article 2.3 del RIS indica una alternativa consistent en el clcul d'un nou coeficientmxim. Segons aquest article, quan un b s utilitzat en ms d'un torn diari de treball,el coeficient d'amortitzaci aplicable vindr donat per la suma de:

o El coeficient mnim segons taula, s a dir, el coeficient que es deriva d'aplicarel perode mxim d'amortitzaci.

o El resultat de multiplicar la diferncia entre el coeficient d'amortitzaci linealmxim i el mnim pel quocient entre les hores diries habitualment treballades

i vuit hores.

Amortitzaci d'elements patrimonials adquirits usats. Quan es tracta d'elementspatrimonials de l'immobilitzat material i inversions immobiliries usats, definitsaquests com aquells que no siguin posats en condicions de funcionament per primeravegada, el clcul de l'amortitzaci podr efectuar-se per qualsevol dels mtodesexistents .Si b, l'article 2.4 del RIS estableix diverses alternatives, aplicables a opci delcontribuent, per a la determinaci de l'amortitzaci fiscalment deduble pel mtode detaula. Una d'elles calcula l'amortitzaci sobre el preu d'adquisici de l'element usat.L'altra, en canvi, es basa en el preu d'adquisici o cost de producci originari del b.

El clcul de l'amortitzaci dels esmentats elements ser:

o Si s'opta pel preu d'adquisici de l'element usat, el coeficient a aplicar ser,com a mxim, el resultat de multiplicar per dos el coeficient mxim que fixi lataula.

o Si es conegus el preu d'adquisici o cost de producci originari, aquest podrprendre com a base per a l'aplicaci del coeficient mxim segons taula.

o Si no es coneix el preu d'adquisici o cost de producci originari, aquest podrdeterminar-se pel contribuent pericialment i aplicar-se sobre el mateix elcoeficient mxim segons taula.

EXEMPLE 3

Suposem que l'entitat A compra a l'entitat B un b per 1.000.000 d'euros. Dit b havia estatadquirit per B per un preu de 5.000.000 d'euros, sent el seu coeficient mxim d'amortitzacisegons taula del 10%.

Soluci

Si es pren com a base el preu d'adquisici, l'entitat A s'amortitzar el b fins a unmxim del 20% anual sobre una base de 1.000.000 d'euros (200.000 anuals).

Si es pren com a base el preu d'adquisici originari, l'entitat A s'amortitzar el b en un10% anual sobre una base de 5.000.000 d'euros (500.000 anuals).


15/55


LImpostde Societats



B) Amortitzaci segons percentatge constant sobre el valor pendent d'amortitzaci

Es troba regulat en la lletra b) de l'article 12.1 de la LIS i en l'article 3 del RIS. Tal i com el seupropi nom indica, es tracta d'aplicar un percentatge constant sobre la base d'amortitzaci de

cada exercici, constituda aquesta pel valor pendent d'amortitzaci. s per aix pel que aquestmtode determina quotes d'amortitzaci decreixents.

Els passos a seguir per al seu clcul sn:

El contribuent escollir el perode en el qual desitja amortitzar el b. Aquest perodeestar comprs, com a lmit superior, pel que fixi la taula oficial d'amortitzaci, i com almit inferior, pel temps en el qual estaria amortitzat el corresponent b en casd'aplicar el coeficient mxim que per al mateix fixa la taula oficial .

Escollit el perode, determinem el coeficient d'amortitzaci lineal com a resultat dedividir 100 entre el nombre d'anys triat.

El coeficient d'amortitzaci lineal triat es ponderar en funci dels segentsparmetres:

o Perode d'amortitzaci inferior a cinc anys: 1,5.o Perode d'amortitzaci igual o major a cinc anys i inferior a vuit: 2,0.o Perode d'amortitzaci igual o major a vuit anys: 2,5.

El coeficient aix obtingut no podr ser menor del 11%. El coeficient obtingut s'aplicar sobre el valor pendent d'amortitzaci, obtenint aix la

quota corresponent. El valor pendent d'amortitzaci s la diferncia entre el valord'adquisici i l'amortitzaci practicada fins a aquest exercici.

El saldo pendent d'amortitzar en l'ltim perode de vida til s'amortitzar ntegramenten aquest perode.

Aquest mtode d'amortitzaci no s aplicable a edificis, mobiliari i estris.

EXEMPLE 4

Es desitja amortitzar pel sistema de percentatge constant 1 autocamin el coeficient mximd'amortitzaci per taules s del 20% i el seu perode mxim d'amortitzaci s de 10 anys. Elseu valor d'adquisici s de 100.000 euros, sent el perode escollit per la societat propietriaper amortitzar el b de 5 anys.

Soluci

El primer que cal analitzar s si el perode escollit per la societat es troba dins dels lmitsexigits:

Lmit superior: 10 anys (el fixat en les taules).

Lmit inferior: 5 anys (100/20).

Veiem, per tant, que s que est dins dels lmits.

El coeficient a ponderar ser el resultat de dividir 100 entre el nombre d'anys escollits.


16/55


LImpostde Societats



Aquest coeficient ser:

100/5 = 20%

La ponderaci a aplicar ser la corresponent a un perode comprs entre 5 i 8 anys, s a dir, 2,de manera que el coeficient d'amortitzaci ser:

20% 2 = 40%

Any Base amortitzaci Amortitzaci Valor pendent

1 100.000 40.000 60.000

2 60.000 24.000 36.000

3 36.000 14.400 21.600

4 21.600 8.640 12.960

5 12.960 12.960 0

C) Mtode de nombres dgits

Es troba regulat en la lletra c) de l'article 12.1 de la LIS i en l'article 4 del RIS. Aquest mtodepermet determinar quotes d'amortitzaci tant decreixents com creixents. Els passos a seguirper al seu clcul sn:

La societat escollir el perode en qu es desitja amortitzar el b, que pot ser qualsevolentre els compresos entre el mnim i el mxim segons taula d'amortitzaci.

Es calcula la suma de dgits. Per a aix, prviament s'assigna un valor numric, a partirde la unitat, a cada un dels anys que constitueixen la vida til o perode d'amortitzaci.La suma d'aquests valors determinar la suma de dgits.

A continuaci, dividirem el valor a amortitzar entre la suma de dgits obtinguda,determinant-se aix la quota per dgit.

La quota d'amortitzaci anual s'obtindr com a resultat de multiplicar la quota perdgit pel valor numric que correspongui a cada perode.

o Si l'assignaci de cada valor numric a cada un dels anys de la vida til esrealitza de forma creixent, obtindrem quotes d'amortitzaci creixents.

o En cas contrari, i per tant, ordre decreixent, obtindrem unes quotesd'amortitzaci per nmeros dgits decreixents.

Aquest mtode d'amortitzaci no s aplicable a edificis, mobiliari i estris.


17/55


LImpostde Societats



EXEMPLE 5

Amortitzar pel mtode de nombres dgits una aeronau adquirida nova per 330.000 eurostenint en compte que es desitja accelerar al mxim l'amortitzaci fiscalment deduble.

Coeficient mxim segons les taules: 10%. Perode mxim segons les taules: 20 anys.

Soluci

Amb base en aquestes dades:

Prenem com a perode d'amortitzaci el mnim de les taules (100/10) 10 anys

Suma per dgits (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 10) 55

Quota per dgit (330.000 / 55) 6.000

La fitxa d'amortitzaci d'aquest element seria, per tant:

Perode Dgits Amortitzaci anual

1 10 10 6.000 = 60.000

2 9 9 6.000 = 54.000

3 8 8 6.000 = 48.000

4 7 7 6.000 = 42.000

5 6 6 6.000 = 36.000

6 5 5 6.000 = 30.000

7 4 4 6.000 = 24.000

8 3 3 6.000 = 18.000

9 2 2 6.000 = 12.000


18/55


LImpostde Societats



10 1 1 6.000 = 6.000

En el cas de desitjar desaccelerar al mxim l'amortitzaci fiscalment deduble, els dgitss'haurien de collocar en ordre creixent.

D) Immobilitzat intangible amb vida til definida

La LIS permet la seva amortitzaci atenent a la durada de la mateixa.

EXEMPLE 6

Una societat ha adquirit una propietat industrial durant un perode de 20 anys per 100.000 eldia 2 de gener de 2015. Sabent que l'empresa ha comptabilitzat en concepte d'amortitzaci

5.000 euros, determinar l'import de l'amortitzaci fiscalment deduble.

Soluci

La societat pot deduir-se fiscalment:

100.000 / 20 = 5.000 euros.

I) Llibertat d'amortitzaci

No obstant l'anteriorment exposat, l'article 12.3 de la LIS assenyala la possibilitat d'amortitzar

lliurement els segents elements:

Els elements de l'immobilitzat material, intangible i inversions immobiliries de lessocietats annimes laborals i de les societats limitades laborals, afectes a la realitzacide les seves activitats, adquirits durant els cinc primers anys a partir de la data de laseva qualificaci com a tals.

Els elements de l'immobilitzat material i intangible afectes a les activitats de recerca idesenvolupament, exclosos els edificis. Els edificis poden amortitzar de forma linealdurant un perode de 10 anys, en la part en que es trobin afectes a les activitats derecerca i desenvolupament.

Les despeses d'investigaci i desenvolupament activades com a immobilitzat

intangible, excloses les amortitzacions dels elements que gaudeixin de llibertatd'amortitzaci.

Els elements d'immobilitzat material o intangible de les entitats que tinguin laqualificaci d'explotacions associatives prioritries d'acord amb el que disposa la Llei19/1995, de 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries, adquirits durantels cinc primers anys a partir de la data del seu reconeixement com a explotaciprioritria.

Els elements de l'immobilitzat material nous, el valor unitari no excedeixi de 300 euros,fins al lmit de 25.000 euros referit al perode impositiu. Si el perode impositiu t unadurada inferior a un any, el lmit assenyalat ser:


19/55


LImpostde Societats



25.000 euros

Durada en dies del perode impositiu

365

Estem doncs davant d'una llibertat d'amortitzaci que permet que la societat decideixilliurement en cada exercici les dotacions a l'amortitzaci que tindran la consideraci defiscalment dedubles.

EXEMPLE 7

Una societat ha adquirit coberteries per import de 10.000 euros i el valor unitari de cadascunad'elles inferior a 300 euros. Si la societat decideix acollir-se a la llibertat d'amortitzaci, lamateixa podr considerar com a despesa fiscalment deduble dels 10.000 euros ntegres del

valor de la compra.

I) Plans d'amortitzaci

Per als supsits en qu el subjecte passiu consideri que la depreciaci efectiva d'algun delselements del seu immobilitzat material, intangible i d'inversions immobiliries no es corresponamb l'amortitzaci que pogus resultar de l'aplicaci dels mtodes anteriorment estudiats,l'Administraci ofereix la possibilitat de computar com a amortitzaci l'import de ladepreciaci. Per a aix, haur de formular un pla d'amortitzaci que haur de ser acceptat peraquesta.

2.3.3. Amortitzaci d'actius adquirits mitjanant contracte d 'arrendament financer

L'article 106 de la LIS recull un rgim especial per a determinats contractes d'arrendamentfinancer que ve a suposar un veritable benefici fiscal, ja que va permetre una amortitzaciaccelerada dels bns adquirits.

Per a l'aplicaci d'aquest incentiu s'exigeix el compliment de determinats requisits subjectius,aix com objectius.

Pel que fa als requisits subjectius, l'arrendador ha de ser una entitat de crdit o un establimentfinancer de crdit. Per la seva banda, la LIS assenyala com a requisits objectius a complir els

segents:

El contracte haur de tenir una durada d'almenys dos anys per a bns mobles, o de 10anys per a immobles o establiments industrials.

Les quotes de recuperaci del cost s'han d'expressar separadament de les quotesfinanceres i de l'opci de compra.

Les quotes de recuperaci del cost del b han de ser constants o creixents al llarg detot el contracte. No obstant aix, aquest requisit no s exigible en els contractesd'arrendament financer vigents els perodes anuals de durada s'inicin dins l'any 2015.

Fiscalment, les quotes satisfetes en aquest tipus de contracte es tractaran de la segent

manera:


20/55


LImpostde Societats



La crrega financera tindr sempre la consideraci de despesa deduble. Les quotes de recuperaci del cost tindran la consideraci de despesa deduble, amb el

lmit del doble del coeficient d'amortitzaci lineal que figuri a la taula oficial aprovada. La part no deduda per excedir el lmit abans fixat podr deduir en els perodes

impositius posteriors amb el mateix lmit. La deducci de les quantitats abans assenyalades no estar condicionada a la seva

imputaci al compte de prdues i guanys, s a dir, suposa una ruptura del principid'inscripci comptable.

No sn dedubles les quotes de recuperaci del cost del b que corresponguin aterrenys, solars i altres actius no amortitzables.

EXEMPLE 8

Suposem que l'entitat X, SA adquireix un b moble en rgim d'arrendament financer amb lessegents caracterstiques:

Preu d'adquisici: 500.000 Cost financer: 200.000 Durada del contracte: 4 anys

Les quotes de l'arrendament financer sn:

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4

Quota financera 50.000 50.000 50.000 50.000

Recuperaci de cost 125.000 125.000 125.000 125.000

Quota total anual 175.000 175.000 175.000 175.000

El coeficient mxim d'amortitzaci del b, segons taules, s del 15%.

Basant-se en les dades anteriors, les despeses que figuraran en la comptabilitat delcontribuent seran:

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4

Quota financera 50.000 50.000 50.000 50.000

Amortitzaci segons taules 75.000 75.000 75.000 75.000


21/55


LImpostde Societats



D'acord al rgim de l'article 106 de la LIS, l'entitat arrendatria t la possibilitat de donar com adespesa per recuperaci del cost fins al doble del coeficient lineal d'amortitzaci, segons taula,s a dir:

500.000 15% 2 = 150.000 euros

Ara b, com que el que est pagant com a quota de recuperaci del cost s 125.000 euros, elmxim despesa deduble per aquest concepte ser aquest import, per la qual cosa l'ajustextracomptable a realitzar ser:

125000-75.000 = 50.000, ajust negatiu a realitzar durant els anys de durada del contracte

A partir de l'exercici en qu acabi el contracte, ja que el b es trobar totalment amortitzatfiscalment (125.000 4 = 500.000), per l'amortitzaci comptable continua realitzant-se

durant 3 anys ms (100/15 = 6,66 7 anys), les quotes d'amortitzaci comptable que es dotin(75.000 , excepte l'ltim any que seran 50.000) no constituiran despesa deduble a efectes

fiscals (ja s'han dedut), havent de realitzar un ajust positiu sobre el resultat comptable.

Aquest rgim especial assenyala que, per a les entitats de reduda dimensi (vegeu epgraf10.1 d'aquest captol), el lmit de la deducci de la part de la quota satisfeta corresponent a larecuperaci del cost del b ser el resultat d'aplicar el triple del coeficient mximd'amortitzaci previst en la taula oficial, en lloc del doble establert amb carcter general per ala resta de les entitats.


22/55


LImpostde Societats



3.Base imposable (II). Prdues per deteriorament, provisions,

despeses no dedubles i limitaci en la deducci de despeses

financeres

3.1. PRDUES PER DETERIORAMENT DE VALOR DELS ELEMENTS PATRIMONIALS

El deteriorament de valor s l'expressi comptable de les correccions de valor motivades perles prdues degudes al deteriorament dels elements de l'actiu, corrent o no corrent.

En primer lloc, cal assenyalar que a efectes de determinar la seva dedubilitat fiscal regeix elprincipi d'inscripci comptable (art. 11.3 de la LIS), el que suposa que qualsevol prdua nocomptabilitzada, amb carcter general, no podr ser en cap cas despesa fiscalment deduble.En segon lloc, cal destacar que la LIS s una norma especialment restrictiva amb la dedubilitatde les prdues per deteriorament ats que regula l'apartat 2 de l'article 13 de la LIS la no

dedubilitat de:

Les prdues per deteriorament de l'immobilitzat material, inversions immobiliries iimmobilitzat intangible, incls el fons de comer.

Les prdues per deteriorament dels valors representatius de la participaci en elcapital o en els fons propis d'entitats.

Les prdues per deteriorament dels valors representatius de deute.

s a dir, s'estableix la no dedubilitat de qualsevol tipus d'actiu a excepci de les partides acobrar i de les existncies.

A) Existncies

La LIS no estableix cap limitaci especfica pel que les mateixes seran dedubles atenent la sevaregulaci comptable.

B) Insolvncies

L'article 13.1 de la LIS estableix la dedubilitat de les prdues per deteriorament dels crditsderivades de possibles insolvncies de deutors, sempre que concorri, a la data de la meritacide l'impost, alguna de les segents circumstncies:

Hagin transcorregut 6 mesos des del venciment de l'obligaci. El deutor estigui declarat en situaci de concurs o processat pel delicte d'aixecament

de bns. Les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d'un litigi judicial

o procediment arbitral de la soluci depengui el cobrament.

No obstant aix, tot i que es doni alguna de les circumstncies anteriors, no tenen laconsideraci de dedubles les prdues per deteriorament de crdits derivades per insolvnciesde deutors corresponents a:

Crdits deguts per entitats de dret pblic, excepte que siguin objecte d'un

procediment arbitral o judicial que tracti sobre la seva existncia o quantia.
https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-perdidas-deterioro-provisiones.html&usg=ALkJrhgDlawXAFjDb4DXz1ubeon1wZvoTQ


23/55


LImpostde Societats



Crdits deguts per persones o entitats vinculades, llevat que estiguin en situaci deconcurs i s'hagi produt l'obertura de la fase de liquidaci pel jutge, en els termes queestableix la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

Estimacions globals del risc d'insolvncies de clients i deutors. Si b, la LIS s que

permet, com a excepci, la deducci de dotacions globals per insolvncies a lesentitats de reduda dimensi (art. 104 de la LIS), fins al lmit de l'1% sobre els deutorsexistents a la conclusi del perode impositiu ( vegeu epgraf 10.3 d'aquest captol).

EXEMPLE 9

La societat X, SA ha carregat en el seu compte 694, Prdues per deteriorament de crdits peroperacions comercials, amb data 31 de desembre de 2015, els segents imports:

50.000 euros que li deu una societat que ha estat declarada en situaci de concurs alnovembre de 2015.

10.000 euros per un crdit amb un client per una venda realitzada a l'agost de 2015.

Soluci

La societat X, SA haur de realitzar un ajust extracomptable positiu al resultat comptable perimport de 10.000 euros, al no tenir dit crdit la consideraci de fiscalment deduble per nohaver transcorregut el termini de 6 mesos des del venciment de l'obligaci. Per la seva banda,els 50.000 euros restants s que tenen la consideraci de fiscalment deduble en haver estatdeclarada l'entitat deutora en situaci de concurs, pel que no procedeix per aquest importefectuar ajustament extracomptable algun.

C) Actiu intangible de vida til indefinida

El 2015, ser deduble el preu d'adquisici de l'actiu intangible de vida til indefinida, incls elcorresponent a fons de comer, amb els segents lmits:

La deducci corresponent a l'immobilitzat intangible de vida til indefinida que notingui la consideraci de fons de comer est subjecta al lmit anual mxim de lacinquantena part del seu import (2%).

La deducci corresponent al fons de comer est subjecta al lmit anual mxim de lacentsima part del seu import (1%).

Ats que l'immobilitzat intangible amb vida til indefinida no es pot amortitzarcomptablement, s'exceptua el principi d'inscripci comptable per ser considerat despesafiscalment deduble. Les quantitats dedudes minoren, a efectes fiscals, el valor delcorresponent immobilitzat intangible.

3.2. PROVISIONS

Des del punt de vista comptable, les provisions sn passius que representen obligacionsexpresses o tcites, clarament especificades quant a la seva naturalesa, per en la data deltancament de l'exercici, indeterminades quant al seu import exacte oa la data en qu esproduiran.


24/55


LImpostde Societats



Davant d'aquest concepte de provisi proporcionat per la normativa comptable, la normativareguladora de l'IS estableix un carcter ms restrictiu. D'aquesta manera, una provisicomptabilitzada pot no ser despesa deduble fiscalment. A aix cal afegir que, mentre que unaprovisi no estigui comptabilitzada, mai podr ser despesa deduble des d'un punt de vista

fiscal, en regir el principi d'inscripci comptable.

s la prpia LIS la que limita la dedubilitat fiscal de les provisions, lmits que es regulen enl'article 14 de l'esmentada llei.

Com a criteri general es pot destacar la no dedubilitat de les despeses derivades d'obligacionsimplcites o tcites. s a dir, la dedubilitat exigeix que la despesa realitzada es refereixi aobligacions legals o contractuals, enfront de la normativa comptable que permet el naixementd'una provisi per disposici legal, contractual o per una obligaci implcita o tcita, situant-seen aquest ltim cas a la expectativa vlida creada per l'empresa enfront de tercers,d'assumpci d'una obligaci per part d'aquella.

S'observa, per tant, el carcter ms restrictiu de la LIS, ja que les despeses derivadesd'obligacions tcites, s a dir, les assumides per l'empresa, b per haver-les fet pbliques o bper haver-les assenyalat a tercers, no sn despesa fiscalment deduble per aquesta.

Al costat d'aquesta restricci s'estableixen altres supsits de provisions no dedublesfiscalment. Aquests sn:

Els concernents als costos de compliment de contractes que excedeixin els beneficiseconmics que s'esperen rebre d'estos.

Les derivades de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals o

contractuals i no merament tcites. Els relatius al risc de devolucions de vendes. Els de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments de

patrimoni, utilitzats com a frmula de retribuci als empleats, i es satisfacin en efectiu.

Al costat d'ells, la LIS determina la no dedubilitat de les despeses per provisions i fons internsper a la cobertura de les contingncies idntiques o anlogues a les que sn objecte del textrefs de la Llei de regulaci dels plans i fons de pensions, aix com les despeses relatives aretribucions a llarg termini al personal mitjanant sistemes d'aportaci definida o prestacidefinida, excepte les contribucions dels promotors de plans de pensions, aix com lesrealitzades a plans de previsi social empresarial, els quals tindran la consideraci de

dedubles.

A ms, l'article 14 assenyala la dedubilitat, amb lmits, de les despeses per actuacionsmediambientals, despeses relatives a provisions tcniques realitzades per entitatsasseguradores, aix com l'import de la dotaci a la reserva d'estabilitzaci, despeses relatives aprovisions tcniques efectuats per les societats de garantia recproca i per societats derefianament l'objecte social comprengui el reaval de les operacions de garantia atorgades perles societats de garantia recproca i les inherents als riscos derivats de garanties de reparacionsi revisions.


25/55


LImpostde Societats



EXEMPLE 10

Una entitat realitza totes les seves vendes amb garantia de 9 mesos. Les vendes es realitzenper parts iguals al comenament de cada mes.

Les vendes realitzades durant els 3 ltims perodes, aix com les despeses en qu ha incorregutper cobrir les garanties, han estat:

Any Vendes amb garantiaDespeses per a ferenfront de les garanties

X - 2 50.000 3.000

X - 1 150.000 2.000

X 120.000 6.000

Soluci

L'article 14.9 de la LIS estableix per a les despeses inherents als riscos derivats de garanties dereparacions i revisions un lmit a la dedubilitat fiscal de la provisi comptable dotada que esxifra en el segent percentatge a aplicar sobre les vendes amb garantia visqui a la conclusi delperode impositiu:

% Lmit =Despeses per garantia (exercici de la dotaci + 2 anteriors)

100

Vendes amb garantia (exercici de la dotaci + 2 anteriors)

Per tant, en aquest cas, l'import lmit de la dotaci comptable a la provisi per garanties dereparaci fiscalment deduble s:

3.000 + 2.000 + 6.000 100 = 3,4375%

50.000 + 150.000 + 120.000

Les vendes amb garantia visqui a final de l'exercici X sn:

(120.000 / 12) 9 mesos = 90.000

El saldo mxim de la provisi ser de:

90.000 0,034375 = 3.093,75

3.3. DESPESES NO DEDUBLES

Els requisits que, amb carcter general, ha de reunir una despesa perqu sigui deduble esconcreten en els segents:

Comptabilitzaci.


26/55


LImpostde Societats



Justificaci.

Imputaci a l'exercici.

La comptabilitzaci exigeix que les despeses apareguin reflectits comptablement en el compte

de prdues i guanys de l'exercici, o en un compte de reserves, si aix ho estableix una normalegal o reglamentria, perqu tinguin la consideraci de dedubles. No obstant aix, hi ha unasrie d'excepcions que permeten deduir una despesa encara que no s'hagi comptabilitzat.Entre ells cal destacar els supsits de llibertat d'amortitzaci i d'amortitzaci accelerada enl'mbit d'entitats de reduda dimensi i dels contractes d'arrendament financer.

La justificaci de la despesa s un requisit imprescindible per poder deduir el mateix. Aquestajustificaci s'ha de realitzar mitjanant document (com rebuts, nmines, escriptura pblica ...)o factura, que haur de ser completa acord amb el que disposa el Reial Decret 1619/2012, de30 de novembre, pel qual s'aprova el reglament pel qual es regulen les operacions defacturaci. Ara b, la simple tinena de la factura completa no implica que la despesa ja estigui

justificat sense ms, ja que la factura ha de donar suport una operaci real i no fictcia, de talmanera que l'Administraci podr exigir de qui l'exhibeix per poder exercir un dret (el dededubilitat de la despesa en l'IS) que acrediti la realitat de la mateixa, s a dir, acudint al'article 105 de la LGT en el qual s'estableix que en els procediments d'aplicaci dels tributsqui faci valer el seu dret haur provar els fets constitutius del mateix .

La imputaci a l'exercici exigeix que la despesa comptabilitzada es pugui imputar al perodeimpositiu per ser aquest l'exercici en el qual s'hagi meritat el mateix. Amb carcter general,sn aplicables els criteris d'imputaci comptable, principalment el de la meritaci, que vol dirque la imputaci dels ingressos i les despeses s'ha de fer en funci del corrent real de bns iserveis, amb independncia del moment en qu es produeixi la corrent monetari o financer

derivat d'ells. No obstant aix, la LIS estableix certes regles especials que permeten la deduccid'acord amb altres criteris (criteri de caixa o pagament, diferiment de despeses i anticipacid'ingressos), com s'ha indicat anteriorment.

D'altra banda, fins i tot complint aquestes tres premisses, encara hi ha determinades partidesque no tindran, en cap cas, la consideraci de dedubles en l'IS. Aquestes partides sn:

Retribuci de fons propis: dividends i altres formes de retribuci als socis per la sevaparticipaci en el capital social. A aquests efectes considera la LIS que tindr laconsideraci de retribuci de fons propis la corresponent als valors representatius delcapital o dels fons propis d'entitats, amb independncia de la seva consideraci

comptable. La despesa de l'IS. En el mateix sentit, tampoc tindr consideraci d'ingrs fiscal la seva

possible registre com a ingrs comptable. Les multes i sancions penals i administratives, els recrrecs del perode executiu i el

recrrec per declaraci extempornia sense requeriment previ. Les prdues en el joc. Els donatius i liberalitats, sense que es considerin com a tals despeses als segents:

o Els que es corresponguin amb atencions a clients i provedors. Aquestesdespeses sn dedubles amb el lmit de l'1% de l'import net de la xifra denegocis del perode impositiu de l'entitat.

o Els que, d'acord amb els usos i costums, s'efectun respecte al personal del'empresa.


27/55


LImpostde Societats



o Els realitzats per a promocionar, directament o indirectament, les vendes debns i prestacions de serveis.

o Els que estiguin correlacionades amb els ingressos.o Les retribucions als administradors per l'exercici de funcions d'alta direcci, o

altres funcions derivades d'un contracte de carcter laboral amb l'entitat.

Les despeses d'actuacions contrries a l'ordenament jurdic. Les despeses per serveis prestats des de paradisos fiscals o pagats a travs de persones

o entitats all residents, llevat que el contribuent provi que la despesa meritadacorrespon a una operaci o transacci efectivament realitzada.

Les despeses financeres generades en el si d'un grup mercantil derivats de deutesdestinades a l'adquisici, a altres entitats del grup, de participacions en el capital ofons propis de qualsevol tipus d'entitats, oa la realitzaci d'aportacions al capital o fonspropis d'altres entitats del grup, llevat que el contribuent acrediti que existeixenmotius econmics vlids per a la realitzaci d'aquestes operacions.

Les despeses derivades de l'extinci de la relaci laboral, comuna o especial, o de larelaci mercantil, o d'ambdues, tot i que se satisfacin en diversos perodes impositius,que excedeixin, per a cada perceptor, del ms gran dels segents imports:

o 1.000.000 d'euros.o L'import establert amb carcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors (ET),

en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativareguladora de l'execuci de sentncies, sense que pugui considerar-se com atal l'establerta en virtut de conveni, pacte o contracte. No obstant aix, en elssupsits d'acomiadaments collectius realitzats de conformitat amb el quedisposa l'article 51 del ET, o produts per les causes previstes en la lletra c) del'article 52 de l'esmentat Estatut, sempre que, en ambds casos, es deguin acauses econmiques, tcniques, organitzatives, de producci o per foramajor, ser l'import establert amb carcter obligatori en l'esmentat Estatut pera l'acomiadament improcedent.

En relaci amb les operacions hbrides, entenent com a tals aquelles que tenendiferent qualificaci fiscal a les parts intervinents, tenen la consideraci de nodedubles les despeses corresponents a operacions realitzades amb persones oentitats vinculades que, com a conseqncia d'una qualificaci fiscal diferent enaquestes, no generin ingrs o generin un ingrs exempt o sotms a un tipus degravamen nominal inferior al 10%.

EXEMPLE 11

En el compte de tributs de la societat X, SA, s'ha incls un crrec de 150.000 euros pelssegents conceptes:

Acta d'inspecci aixecada per l'IS de 2012 amb el segent detall: quota de 130.000euros i interessos de demora de 5.000 euros.

Acta del procediment sancionador conseqncia de la liquidaci anterior queincorporava una sanci de 15.000 euros.


28/55


LImpostde Societats



Ni la quota de l'IS ni la sanci sn considerades despeses fiscalment dedubles en l'IS [art. 15,lletres b) ic), de la LIS]. No obstant aix, els interessos de demora si sn dedubles, ja que elsmateixos tenen carcter indemnitzatori i no sancionador.

3.4. LIMITACI EN LA DEDUCCI DE DESPESES FINANCERES

Les despeses financeres netes seran dedubles amb el lmit del 30% del benefici operatiu del'exercici. Si b, en tot cas, seran dedubles les despeses financeres netes del perode impositiuper import de 1.000.000 d'euros.

Tanmateix, aquesta limitaci es converteix en la prctica en una regla d'imputaci temporal, jaque es permet per a aquelles despeses financeres que no hagin pogut ser objecte de deducciseva dedubilitat en els perodes impositius segents, conjuntament amb els del perodeimpositiu corresponent, i amb el lmit anteriorment assenyalat.


29/55


LImpostde Societats



4.Base imposable (III). Regles de valoraci: regla general, operacions

vinculades i altres supsits. Exempci per eliminar la doble

imposici

4.1. REGLA DE VALORACI GENERAL

L'article 17.1 de la LIS estableix una regla general per a la valoraci dels elements patrimonials.s a dir, estableix que els bns seran valorats d'acord amb els criteris establerts en el Codi deComer, el qual remet als principis de comptabilitat generalment acceptats, corregits perl'aplicaci dels preceptes establerts en la LIS. Segons aquests principis, els actius escomptabilitzaran pel preu d'adquisici o pel cost de producci, i els passius pel valor de lacontrapartida rebuda a canvi d'incrrer en el deute, ms els interessos meritats pendents depagament. Tanmateix, hi ha una srie d'actius i passius financers que es valoren pel seu valorraonable.

4.2. OPERACIONS VINCULADES

L'article 18 de la LIS estableix l'obligaci de valorar a valor de mercat les operacions ambpersones o entitats vinculades, entenent per valor normal de mercat aquell que s'hauriaacordat per persones o entitats independents en condicions que respectin el principi de lliurecompetncia.

A) Supsits de vinculaci

Els supsits de vinculaci estan recollits en l'article 18.2 de la LIS. Sn els segents:

Operacions entre entitat i socis o partcips o administradors [lletres a) ac) de l'art. 18.2]

o Operacions entre una entitat i els socis o partcips.o Operacions entre una entitat i els seus consellers o administradors, excepte en

el corresponent a la retribuci per l'exercici de les seves funcions.o Operacions entre una entitat i els cnjuges o persones unides per relacions de

parentiu, en lnia directa o collateral, per consanguinitat o afinitat fins altercer grau dels socis o partcips, consellers o administradors.

Per als casos en qu la vinculaci es defineixi en funci de la relaci dels socis o partcips amb

l'entitat, la participaci ha de ser igual o superior al 25%.

Operacions entre entitats d'un mateix grup [lletres d) af) de l'art. 18.2]

o Dues entitats que reuneixin les circumstncies requerides per formar part d'unmateix grup.

o Una entitat i els consellers o administradors d'una altra entitat, quan ambduespertanyin al mateix grup.

o Una entitat i els cnjuges o persones unides per relacions de parentiu, en lniadirecta o collateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau dels socis opartcips d'una altra entitat quan ambdues societats pertanyin al mateix grup.

Existeixen, a ms dels citats, altres supsits de vinculaci recollits en l'article 18.2 de la LIS.
https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQhttps://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=es&rurl=translate.google.es&sl=es&tl=ca&u=http://www.fiscal-impuestos.com/guia-fiscal-2015-capitulo-3-is-base-imponible-reglas-valoracion-exencion-eliminar-doble-imposicion.html&usg=ALkJrhgfhJi9Tjtypp7SvD71RQ71zaHOVQ


30/55


LImpostde Societats



B) Determinaci del valor de mercat

Per determinar el valor normal de mercat s'aplica qualsevol dels segents mtodes enumerats,havent d'atendre per a l'elecci del mateix, entre altres circumstncies, a la naturalesa de

l'operaci vinculada, a la disponibilitat d'informaci fiable i al grau de comparabilitat entre lesoperacions vinculades i no vinculades.

Mtode del preu lliure comparable:pel qual es compara el preu del b o servei en unaoperaci entre persones o entitats vinculades amb el preu d'un b o servei idntic o decaracterstiques similars en una operaci entre persones o entitats independents encircumstncies equiparables.

Mtode del cost incrementat: pel qual s'afegeix al valor d'adquisici o cost deproducci del b o servei el marge habitual en operacions idntiques o similars ambpersones o entitats independents o, si no, el marge que persones o entitatsindependents apliquen a operacions equiparables.

Mtode del preu de revenda:pel qual es sostreu del preu de venda d'un b o servei elmarge que aplica el mateix revenedor en operacions idntiques o similars ambpersones o entitats independents o, si no, que persones o enti

limpost de societats

Documents