El pressupost participatiu sumarà mostres d’art i rutes d’economia social P2

El lloguer ja no baixa dels 800 € Els arrendaments s’han encarit 95 euros en un any a la Vila. P4

L’antiga seu de Tusquets s’estrena com a pisos de luxeNomés queden dúplexs en venda on hi havia l’antic palauetP4

Setmanari gratuïtNúmero 659. 10 de març de 2017 ISSN - 1695-4793

L’escola Gràcia va en mòdulsa Encarnació, al pàrquing que havia de ser un gran súper El Consorci i el Districte subratllen que per primera vegada els grups de P3 de la xarxa pública superaran els de la xarxa privada i concertada

La nova escola Gràcia s’ubicarà al carrer Encarnació 61 Foto: Albert Vilardaga

Albert Balanzà

La nova escola Gràcia, àm-pliament publicitada en les últimes setmanes com a nova incorporació a la xar-xa pública de P3 però de

la qual encara no se’n sabia ni el lloc ni detalls, s’ubicarà al carrer Encarnació 61, en els terrenys on el 2014 es va començar a negoci-ar la substitució de l’encara pàr-quing de superfície Comtex per un gran supermercat de la cade-na Mercadona. L’anunci, fet a tra-vés de la web del Consordi d’Edu-cació aquest dimecres i confi rmat amb tots els detalls el mateix dia

en la sessió del consell escolar de Gràcia, suposa el creixement de la xarxa pública educativa del districte un cop més, després de l’obertura de l’escola L’Univers l’any 2009-2010 de manera provi-sional a la plaça del Poble Romaní i el seu trasllat el curs passat a la nova illa d’equipaments escolars entre els carrers Bailèn i Quevedo.

La nova escola Gràcia segui-rà el mateix model que l’Uni-vers, ja que no només s’estrena-rà amb mòduls prefabricats sinó que també tindrà dues línies. Consorci i Districte han subratllat que per primer cop la xarxa públi-ca superarà en grups la privada i concertada. Segueix a pàgina 3

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

2 PolíticaReivindicació de referèndum i feminisme als Lluïsos

A.V.

El 6 de març es va celebrar als Lluïsos de Gràcia el primer acte de campanya pel pacte local pel referèndum amb la presència de Maria Arqué, exalcaldes-sa de Badalona, Carme-Laura Gil, exconsellera d’educació, i Carme Porta, exdiputada al Parlament. Les tres dones for-men part de la comissió exe-cutiva del Pacte Nacional pel Referèndum i van exposar a les més de 150 persones en què consisteix el manifest que ha elaborat aquest grup de tre-ball. Arqué, Gil i Porta van in-sistir en la importància que les persones no favorables a la independència participin del referèndum i van destacar la importància de la dona en una Catalunya independent.

L’Ateneu Llibertari obre amb un nou espai d’exposicions

L’Ateneu Llibertari de Gràcia, amb seu al carrer Alzina des de l’abril, obre la setmana que ve, divendres, un nou espai per a exposicions amb les obres i propostes de Rosa Calull pintades a Guna Yala, un poble sense Estat a l’extrem del Panamà.

Breus

fer dura amb les primàries. N’aprenem i aquest conviure, en una cultura que fa entrar Guillem Espriu, evita el frontisme.

Ets el relleu de Xavier Barberà. M’ho proposa fa quatre mesos i li dic que no. Jo volia que mantingu-és ell almenys el càrrec de primer secretari. Al fi nal vaig acceptar.

Quin moment té ara el PSC?El PSC ha viscut abans que ningú aquesta època de bogeria que afec-ta tots els partits i ens esquerdem per l’únic lloc on ens podíem es-querdar. Hem après a no fer-nos

mal i hem tornat a un camí net.

A Prenem la paraula hi havia l’ex-portaveu Carles Maggi, hi feia co-mentaris José Rodríguez Trinitro, ara sobiranista...Al partit hi continuem la majoria, i també hem tingut algunes baixes per circumstàncies professionals. Érem un grup d’amics.

Sou una generació que a Gràcia ja no ha conegut Albert Musons.Quan vaig arribar tothom me’n parlava. Som una generacio que neix amb una altra realitat. Li vaig preguntar a Barberà: per

Jesús Jiménez: “El PSC de Gràcia ha de ser avantguarda de debat ”La diputada Meritxell Batet assumeix la presidència de l’agrupació, que fi ns ara requeia en la històrica Marina Bru

A. B.

A la generació del grup Prenem la paraula ja li toca manar.Sí. No és que ens toqui manar sinó que hi ha una generació que ens hem mantingut actius.

Per què fas el pas?Per compromís. Vaig arribar el 2009 amb la idea que em veurien poc, però vaig anar entrant: a la tertúlia de la ràdio... i ja són anys.

Vas arribar en una època dura.Sóc d’una generació que es va

Jesús Jiménez, nou primer secretari del PSC, després de l’entrevista Foto: A. B.

què algú s’hauria d’afi liar al PSC.Perquè hi ha moltes lluites encara: la justicia social...

...això també ho defensen altres esquerres, i ho vénen millor.Ho estan canalitzant millor altres partits, aquest fi nal de cicle. Però

hi haurà un moment que l’enuig no serà sufi cient.

Què ha de fer el PSC de Gràcia per visibilitzar-se més?Hem de ser avantguarda de debat, i fer que la gent torni a votar pen-sant en Barcelona.•

El pressupost afegeix la feina de les cuidadores, rutes d’economia social i mostres artístiques El procés participatiu es tanca amb vuit noves propostes fruit del debat veïnal a partir d’un total de 296 vots vàlids

A. B.

Tres propostes de cultura, tres de dones i dues d’eco-nomia social són les elegi-des en el procés participa-tiu que aquest febrer s’ha

votat com a prova pilot en setze punts del districte i a través del por-tal decidim.barcelona amb un pres-supost de 150.000 euros. En el pro-cés, que ha comptat 296 vots vàlids, la proposta més votada correspon a

l’àmbit de dones i ha estat Cuidem les cuidadores, amb 168 suports i un cost de 14.000 euros, per a una di-agnosi d’un col·lectiu que també ha reclamat un centre de dia públicper fer millor la seva feina.

Les propostes no més votades però sí més cares entre les elegides corresponen a l’àmbit de l’econo-mia social: d’una banda, amb 161 vots i 26.000 euros, hi ha els punts d’acompanyament en forma de campanya d’accions vinculades a la formació en aquest àmbit i la in-

terrelació entre entitats; de l’altra, amb 139 vots i 24.000 euros, també s’han elegit les rutes d’economia so-cial a través d’un mapa interactiu.

També entre les més votades, hi ha les tres propostes triades de l’àmbit de cultura: la iniciativa Compartim, amb 160 vots i 9.500 euros de cost, servirà per compar-tir recursos entre entitats; també es farà una mostra d’arts al Coll,

Vallcarca i la Salut -amb 23.000 eu-ros i avalat per 144 vots- i un casal d’estiu, a més d’un curs, com a labo-ratori d’arts escèniques per a joves, el qual ha rebut 160 vots i que farà una despesa de 24.000 euros. En l’àmbit de dona, també s’ha elegit la creació d’uns espais de trobada per a dones grans (130 vots i 20.500 euros) i les passejades amb mirada de dona (102 vots i 8.500 euros).•

Una ruta d’economia social, un dels projectes inclosos al pressupost Foto: Arxiu

Eix Cultura• “Fes barris”: Mostra d’arts en viu• Laboratori d’arts escèniques per a adolescents• Compartim: Sistema per compartir recursos

entre entitatsEix Economia Social• L’economia social i solidària al teu abast! Punts

d’acompanyament i formació• Rutes amb Gràcia: Mapatge i rutes d’economia

social i solidària a Gràcia Eix Dones• Espais de trobada i apoderament de dones

grans• Passejant amb mirada de dona• Cuidem les cuidadores

Els projectes guanyadorsLes

propostes

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

3Societat

L’escola estarà situada just davant del Jardí del Silenci Foto: Albert Vilardaga

(ve de la portada)

L’escola Gràcia, que així s’ano-menarà a l’espera que la co-munitat educativa triï un nom defi nitiu, s’ha presen-tat aquest dimecres al con-

sell escolar com el trumfo que permetrà donar visibilitat a la vo-luntat del Consorci i del Districte de dotar els cinc barris del dis-tricte d’una oferta més gran en xarxa pública. Segons dades del Consorci, la incorporació de la nova escola augmenta la diferèn-cia a favor dels centres públics de Gràcia per 15 a 11 i per primera ve-gada el nombre de grups es decan-ten també a favor de la xarxa pú-blica per 22 a 21.

L’escola nova del carrer En car-nació, just davant del Jardí del Silenci, tindrà 50 alumnes inici-als que es repartiran en dues líni-es i ja té un equip directiu assig-nat que es presentarà dijous que ve, dia 16, en un acte obert a l’Es-pai Jove La Fontana (17.00 hores). De manera excepcional, tenint en compte que no hi ha encara l’es-pai arranjat ni els mòduls instal-lats, la preinscripció a partir del dia 23 de març es farà a la seu del Districte de plaça de la Vila. Sobre la provisionalitat dels mòduls, el Consorci va apuntar que s’hi es-taran “tot el temps que sigui ne-cessari”.

De fet, a l’encara pàrquing del carrer Encarnació on s’hi ha de començar a fer classe al setembre aquesta setmana encara hi havia vehicles aparcats i les fonts con-

la comunitat educativa de Gràcia. Dimecres aquests responsables van recordar que l’any passat es va haver de crear un nou grup afe-git -els coneguts i criticats bolets- a l’escola Turó del Cargol, i que hi va haver deu casos més a tota la ciutat. Això passava quan els anys anteriors ja hi havia hagut bolets al Reina Violant i a l’Univers. “Cap escola de Gràcia tindrà bolets”, van apuntar.

També en el consell escolar es va donar informació sobre l’escolarit-zació a primer d’ESO per anunci-ar que l’institut Serrat i Bonastre, al límit de la plaça Lesseps que ja pertany a Sarrià-Sant Gervasi, do-narà enguany també tres línies en el primer curs i que aquestes tres línies abastiran les demandes tant de Sarrià com de Gràcia.

Pel que fa a les polèmiques sol-licituds assignades en primera op-ció, el Consorci també va mostrar dades de l’any passat que registren a P3 un 90,6% de peticions ate-ses a Barcelona contra un 86,9% a Gràcia, mentre que a primer d’ESO passa just a l’inrevès, amb un 85,9% de sol·licituds assignades em primera opció a Barcelona i un 93% a Gràcia.•

TMB rectifi ca i l’H8 seguirà passant per Pare ClaretTMB ha reconsiderat la idea inicial de desviar la línia H8 per reduir el trànsit de transport públic pel carrer Sant Antoni Maria Claret, després d’algunes queixes veïnals registrades la setmana passada, i mantindrà el trajecte per aquest carrer. Així es va aclarir dijous passat en la sessió per presentar la nova fase de la xarxa ortogonal, amb mapes modifi cats. El 47 sí que modifi ca el seu trajecte pel carrer Còrsega i allarga el seu fi nal cap al mar, el 55 queda substituït pel V19 i desapareixen el 20 i el 45.

Breus

L’entitat Gats de Gràcia fa balanç amb el rescat de 183 exemplars

Gats de Gràcia, una de les entitats animalistes més actives del districte, ha publicat xifres de balanç de la seva tasca durant l’any 2016 amb una xifra fi nal de 183 exemplars rescatats i acollits en primera instància en les colònies de què disposa als cinc barris del districte. Entre aquests 183 exemplars, segons el balanç de l’entitat difós a través de les xarxes, 117 gats han passat a adopció, 26 pendents d’adopció, 17 reubicats en colònia, 14 retornats al propietari i 9 morts.

sultades per aquest setmanari as-seguraven que no s’ha traslladat cap comunicació als llogaters per-què no consta que l’operació amb l’Ajuntament estigui del tot tan-cada. No obstant això, aquestes fonts també han pogut consultar la web del Consorci on hi ha l’adre-ça d’Encarnació 61 com a nova es-cola i han donat crèdit a la recon-versió d’un espai que en els últims anys va estar a punt de ser un gran supermercat.

L’escola d’Encarnació, al pàrquing que havia de ser un gran súper L’equip directiu es presentarà dijous 16 a l’Espai Jove La Fontana i la preinscripció es farà excepcionalment al Districte

L’anterior proposta (vegeu L’Independent núm. 611) va arren-car en el mandat anterior i comp-tava amb l’aprovació dels propi-etaris de l’aparcament Comtex i la participació de la constructora Sapic Habitat. L’aleshores tinença d’alcaldia d’Hàbitat Urbà hi esta-va a favor i els dubtes provenien dels serveis tècnics del Districte. La nau, accessible a través d’una rampa bidireccional i amb la fa-çana enretirada, té una qualifi ca-ció 17/7 de transformació d’ús en equipament i utilitza actualment una part de l’illa interior que que-da entre els carrers Encarnació, Torrent de les Flors, Reig i Bonet i Escorial.

La concreció de les noves nego-ciacions amb el Consorci i amb el Districte, en qualsevol cas, ha ser-vit perquè els responsables del mapa escolar treguin pit davant de

El pàrquing no ha fet cap notifi cació a l’espera que es tanqui de manera defi nitiva l’acord

L’Institut Serrat i Bonastre tornarà a tenir tres línies a primer d’ESO per a Sarrià i Gràcia

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

4 Societat

GMM convoca la ‘Multada’ per pagar la sanció de fa tres anysL’esplai GMM, vinculat als Lluïsos de Gràcia, ha convocat el pròxim 18 de març la Multada, una festa per recuperar els diners que s’han hagut de pagar com a resultat de la sanció imposada per la Guàrdia Urbana durant la celebració dels 75 anys de l’entitat fa tres anys a la plaça del Nord. La sanció inicial, 2.150 euros, per un excés d’horari que l’esplai nega, ha tingut un recàrrec fi ns a un import de 2.365 euros. Els membres de l’entitat han començat a distribuir un vídeo amb les raons que encara defensen contra la sanció.

Breus

Robatori a la calçotada solidària del carrer ProgrésLa calçotada del carrer Progrés de dissabte passat, que enguany incloïa un vermut solidari amb el Sàhara, va acabar amb disgust per part dels organitzadors per la desaparició del pot de recaptació. Algunes fonts asseguren que hi hauria al pot uns 900 euros. La comissió de festes del carrer, un dels més dinàmics en aquests mesos previs a Festa Major, ja ha anunciat que intentarà recuperar els diners amb nous actes participatius i solidaris.

tes més cars a la ciutat, per darrer de l’Eixample, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. El Camp del Grassot i Gràcia Nova van ser al 2016 els dos barris amb els lloguers més cars (803 euros) seguit de Vila de Gràcia (799,6 euros), Vallcarca i Penitents (787,7 euros), la Salut (773,4 euros) i el Coll (620 eu-ros). Si es compara amb el 2015, el barri que més s’ha encarit en un any va ser Vila de Gràcia (95 eu-ros de mitjana) seguit de Camp de Grassot i Gracia Nova, La Salut, El

Coll, Vallcarca i Penitents. Gràcia també va esdevenir al 2016 el ter-cer districte amb el metre qua-drat més elevat, amb 12.95 euros, per darrere de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i Ciutat Vella. En aquest aspecte, Vila de Gràcia és el bar-ri amb el metre quadrat més car (13,5 euros) seguit de Vallcarca i Penitents (12,65 euros), Camp de Grassot i Gràcia Nova (12,48), La Salut (12,11) i El Coll (11,23). Uns pisos de lloguer amb una mitjana de 66 metres quadrats. •

El lloguer a Grassot i Vila no baixa dels 800€Els preus dels arrendaments s’han encarit 95 euros només en un any al nucli històric i la mitjana als cinc barris s’estableix en 787 euros, la quarta més cara de la ciutat

Carina Bellver

E l mercat de lloguer a Gràcia no para d’encarir-se. L’any passat es va disparar un 9%, per so-

bre de la mitjana a Catalunya, se-gons l’informe sobre l’evolució del mercat de lloguer elaborat per l’Agència Catalana de l’Habitat-ge. De mitjana, el valor dels pisos d’arrendament es va situar en els 787,86 euros i això col·loca Gràcia en el quart districte amb contrac-

La Vila de Gràcia és el primer dels cinc barris amb el metre quadrat més car (13,5 euros), més de mig euro més que el 2016. Vallcarca, Penitents i Grassot també superen els 12 euros per metre quadrat i només el Coll en que da per sota.

L’antiga seu de Tusquets, aCesare Cantù, s’estrena coma promoció de pisos de luxeNomés queden per vendre els últims dúplex d’una iniciativa que el 2012 va enderrocar l’històric palauet on es van fer grans fi txatges, des de Cercas fi ns a Murakami

A.B.

El setembre de 2012 l’edito-rial Tusquets va deixar el seu històric palauet en una de les zones més tranquil-les del districte de Gràcia,

el carreró Cesare Cantù, encaixo-nat entre la Ronda de Dalt i el Parc Sanitari Pere Virgili, i el setembre de 2014 d’aquella seu per on van passar els millors escriptors de la literatura hispanoamericana i on es van fi txar des de Javier Cercas fins a les traduccions d’Haruki Murakami, en quedava un solar.

Ara s’hi acaben de vendre els úl-tims pisos d’una promoció de luxe, a mig milió d’euros els dúplex que en queden, i es tanca així la histò-ria que va començar l’any 1994 una editorial referent, nascuda el 1969, i que ara viu integrada a l’imperi Planeta. De l’editorial Tusquets al número 8 de Cesare Cantù no en queda ni rastre. Encara té gràcia que just cap a l’altra banda del car-reró hi hagi una placa en homenat-ge a l’estada que el 1914 va fer al nú-mero 16 del carrer Ticià l’escriptor nicaragüenc Rubén Darío, tal com va publicar al gener la periodista Meritxell Pauné a La Vanguardia.

La promoció de 18 pisos llueix gespa artifi cial al voltant i piscina a l’interior dels dos blocs que s’hi han aixecat. Res a veure amb el pati mo-dernista i l’escalinata que s’endins-ava entre columnes cap al palauet des d’on Beatriz de Moura dirigia l’editorial. El carrer segueix tran-quil, amb l’única incomoditat dels vehicles que travessen pel carrer de Ca l’Alegre i dels que van a l’hospi-tal i gosen aparcar en un dels trams del carreró on encara es pot fer-ho.

Encara segueix vigent als por-tals de compravenda una part de la promoció perquè, tal com apun-ten els veïns, els dos edificis que ha aixecat Don Piso després de de-sembutxacar dos milions d’euros a Hemisferio, propietat dels Lara, i de gastar-se quatre milions més en l’enderroc, no estan plens. •

El bloc de pisos, a un extrem del carrer, on abans s’erigia el casalot de l’editorial Tusquets Foto: A. B.

Fi de la tranquil·litat amb les obres del carrer Ticià? El Districte té sobre la taula la solució a les queixes dels veïns del carrer Ticià, sobretot els de la banda nord, pel trànsit que es vol estalviar semàfors de la carretera de l’Arrabassada. La proposta de semicobertura de la Ronda de Dalt proposa connectar les dues bandes de Ticià amb una passera.

Ronda de Dalt

Plaça d’Alfons Comín

Av. V

allc

arca

c. E

stev

eTe

rrad

es

c. T

icià

c. G

omis

Av. R

epúb

lica

Arge

ntin

a

c. CesareCantú

c. Betània

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

5

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

6 SocietatLa placeta Manuel Torrente se sotmet a dues setmanes de reformes per inundacionsEl tancament als vespres servirà per reparar el sistema de drenatge d’un espai molt utilitzat tant pels veïns com per les entitats

Albert Balanzà

L a placeta Manuel Torrente del carrer Alzina, entre els carrers Tres Senyores i Providència, considerada l’altra plaça amb reixes -però

sense veïns- de Gràcia, ha comen-çat aquesta setmana un període de dues setmanes de tancament de l’espai als vespres per sotmetre’s a una reforma que solucioni els pro-blemes de drenatge que han estat fi ns i tot motiu de polèmica política al ple de la setmana passada.

L’espai, característic històri-cament per les columnes de l’es-pai jove inacabat que s’hi havia de construir als anys noranta i que es va deixar així perquè els tècnics van desaconsellar l’aixecament

En l’últim ple del districte, CiU i PP van presentar sengles precs per demanar l’arranjament de l’espai i la solució als problemes de “de-gradació”, segons apuntava la ini-ciativa de CiU, que estava patint la placeta en els últims mesos. El Districte, anticipant-se a la polè-mica, va fer una visita a la placeta justament el dia abans del ple, di-marts passat, i dijous ja hi havia un cartell penjat que apuntava el tan-cament a partir de les set del ves-pre entre dilluns i dijous d’aques-ta setmana actual i la següent “per treballs de manteniment”.•

La placeta Manuel Torrente, aquesta setmana, amb obres Foto: A. V.

d’un edifi ci sobre el pàrquing sub-terrani existent, ha anat patint aquests problemes de drenatge en els últims anys que, en temps de pluges, deixen impracticable la placeta. Aquest no ha estat un pro-blema en els mesos d’estiu, quan s’hi celebren els principals actes gastronòmics de la Festa Major -aquí s’hi havia celebrat molts anys el sopar de festes de l’Inde-pendent-, però en els mesos de fred i pluja l’espai és molt concor-regut pels veïns, principalment els que l’utilitzen com a àrea d’esbar-jo de gossos.

A. B.

L ’estrena de la plaça de les Dones del 36 sense portes, les quals es van retirar divendres de la setmana passada tant a Torrent de l’Olla com a Santa Àgata, ha incrementat la polèmica que els residents mantenen amb el Districte, sobretot

precipitada a partir de principis de febrer, quan l’equip de govern municipal va comunicar defi nitivament als veïns la decisió d’obrir la plaça i eliminar les portes d’accés. Als grups de comunicació que mantenen els veïns aquest dilluns s’ha llançat la primera denúncia de desperfectes a les fi nques que s’atribueix directa-ment a l’obertura de la plaça, malgrat que l’espai ja estava obert en fase de proves i encara amb les reixes des del passat abril. “Aquesta nit ens han rebentat el pany de l’entrada, la porta estava oberta; clarament comencem a pagar les conseqüències de l’obertura de la plaça, gentilesa del nostre ajuntament”, apun-ten en el missatge els veïns del número 9 de la plaça, que expliquen que els fets van succeir cap a la una de la matinada. “Es va sentir un fort impacte a l’entrada; sort que no es va trencar el vidre”, afegeixen. Les rei-xes, incloses les grans lletres que formaven la paraula Dones, han estat apilades en diversos punts de la plaça gairebé tota la setmana. En el canvi s’aprofi tarà també per reposar la peanya explicativa de les Dones del 36.•

Dones del 36 ja no té portes i es denuncien primers desperfectes Veïns del número 9 vinculen l’obertura a un pany rebentat

Operaris, retirant les portes aquests setmana Foto: A.B.

c. Tres Senyores

c. Providència

Pl. delDiamant

Pl. delNord

Pl. de laVirreina

Torr

ent d

’en

Vida

let

PlacetaManuel Torrente

c. A

lzin

a

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

7

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

8 EsportsBreus L’Europa sua de valent

per allunyar-se de la zona de descens Els graciencs van avançar-se per 2-0 però van acabar patint i ara són tretzens, set punts per sobre la zona perillosa

Partit benèfi c al Nou Sardenya a benefi ci de La Marató de Tv3. Aquest diumenge, a les 12 del migdia, l’Associació Dolors Vidal, en col·laboració amb el CE Europa, organitza un partit de famosos a benefi ci de La Marató de TV3.A la gespa del Nou Sardenya hi saltaran famosos com: Jesús Angoy, Roger Pera, Santi Nolla i Sique Rodríguez. L’entrada solidària al partit valdrà 3 euros.

Albert Vilardaga

E ls graciencs van fer un pas endavant en la lluita per la permanència des-prés de guanyar per 2 a 1 al Castelldefels, un rival

directe, en un partit que van ha-ver de patir fins el final. Els gra-ciencs van obrir el marcador a la mitja hora de joc, en la primera ocasió del partit, una bona pas-sada del capità, Cano, a l’àrea petita la va aprofitar Alberto per rematar de cap i batre el por-ter Martín. Només nou minuts més tard, l’Europa va fer el se-gon, obra de Xavi Civil, pitxitxi de l’equip, després d’avançar-se al seu defensor en una centrada de córner de Fran Bea.

Els dos gols van deixar molt tocat el Castelldefels, que a més a més, va veure com Isaac Maldonado i Óscar havien d’aban-donar el terreny de joc per lesió abans de la mitja part. Fran Bea va estar a punt de fer el tercer abans del descans amb un bon llança-ment de falta, però una bona in-tervenció del porter Manu ho va evitar.

A la represa, l’Europa va seguir buscant el tercer gol amb insis-tència, primer Dani Pujol, després Varona i fi ns i tot Alberto, a qui van anular un gol per fora de joc, van estar a punt d’aconseguir-ho. Però, quan semblava que els graciencs tenien el partit controlat, al minut 63, una pèrdua de pilota escapula-da al mig del camp va permetre al Castelldefels sortir ràpid al contra-

atac i l’exescapulat Jordi Cano va aprofi tar-ho per plantar-se davant Fer i marcar el 2 a 1.

El gol visitant va posar la por al cos als graciencs, que van fer un pas enrere, van deixar de buscar la porteria de Martín, i van patir fi ns el fi nal. El Castelldefels va estar a punt de fer el gol de l’empat amb un xut de falta directa de Jordi Cano que es va estavellar al traves-ser i una altra ocasió de Joan Inés que també va picar al pal. L’Europa també hagués pogut sentenciar el partit al contraatac, però el xut d’Abel Rita va sortir massa cre-uat i la rematada de Xavi Civil, ja al temps afegit, es va escapar per sobre la porteria visitant.

Al fi nal, victòria patida pels gra-ciencs, la quarta de la temporada al Nou Sardenya, i les 775 persones que es van apropar al camp van po-der gaudir amb dos gols escapu-lats per primer cop a la tempora-da. Aquests tres punts permeten al conjunt que dirigeix Joan Esteva enfi lar-se fi ns a la tretzena posició amb 33 punts, 7 per sobre de les posicions de descens, els mateixos que la UE Vilassar de Mar, el pro-per rival dels graciencs el diumen-ge a les 12 hores.

Per altra banda, també diumen-ge a les 12 del migdia, l’equip feme-ní de l’Europa juga un partit molt important a Badalona contra el Seagull. L’Europa ocupa la terce-ra posició a sis jornades pel fi nal i a 6 punts de la segona plaça, que l’ocupa l’equip badaloní. El segon lloc permet disputar la promoció d’ascens a la Primera Divisió esta-tal de futbol femení.•

L’Europa va acabar patint per aconseguir els tres punts. Foto: Àngel Garreta

El CN Catalunya encadena cinc derrotes seguides

El conjunt de Tato Garcia va caure contra el CN Mataró per 8-12 i suma la cinquena derrota consecutiva. Els graciencs van fer una gran primera part i van marxar al descans amb un gol d’avantatge (5-4), però al tercer quart, els visitants van fer un parcial de 0-6 que va esvair les opcions gracienques. El proper partit de l’equip de Tato Garcia serà a la piscina de Molins de Rei contra l’últim classifi cat, un partit clau per assegurar-se la permanència.

Els Lluïsos es compliquen la salvació L’equip de la plaça del Nord va caure per 52 a 62 contra el SESE i veu cada cop més lluny la salvació directa. El bon partit de Medir Tena, 10 punts i 12 rebots, va ser insufi cient davant d’un SESE que va trencar el partit a l’últim quart. Els graciencs ocupen la desena plaça, que els obligaria a jugar la promoció de descens, a tres victòries del Collblanc B, que ocupa posicions de salvació i que serà el proper rival dels blaus.

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

9

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

10 Opinió

Editorial

Educació i marcar perfi l local

Si alguna aposta política dóna resultats immediats i permet a un go-vern local amb tan poques competències com el de Gràcia marcar una mica de perfi l, aquesta és l’extensió de la xarxa educativa. Així

ha estat en diferents graus, des dels temps del regidor Espriu quan, per exemple, a Gràcia només hi havia una escola bressol pública. Fa poques setmanes, després de la plantofada judicial que va signifi car l’any passat que el Districte s’assabentés que l’institut de Vallcarca no es podia fer allà on estava previst, aquest setmanari va anunciar el nou espai de l’institut als jardins Comas i Llaberia i també es va comprometre a no comprar per fascicles l’anunci de la creació d’una nova escola perquè, en qualsevol cas, aquest anunci ja estava al programa de BCN En Comú i es va apuntar sense concrecions en l’últim consell escolar. Passa que quan generes expectatives, el temps se’t pot tirar a sobre, i per fi aquesta setmana hem conegut on s’ubi-carà de manera provisional el nou centre que ja admetrà preinscipcions a partir del 23 de març. Aquest centre, on es preveia fer un gran supermercat, al carrer Encarnació, no farà cap jornada de portes obertes, perquè no hi haurà massa a veure més enllà dels barracons que ja hem pogut contemplar durant anys a la plaça del Poble Romaní. Els temps obliden la vella pugna que signifi cava tirar-se els plats pel cap pels barracons. Tots els partits els han assumit perquè tots hi ha recorregut. Però els mares i pares de l’Univers saben què vol dir que els seus fi lls estiguin en barracons i ara també saben que el premi a l’espera ha valgut la pena. Altra cosa és que ens hi haguem d’acostumar a aquesta extensió sui generis de la xarxa educativa. Perquè la decisió po-lítica i el marcar perfi l amb l’extensió de la xarxa pública gràcies als bar-racons no deixa de ser maldestra. Cal aplaudir la voluntat de satisfer la demanda de més places públiques en una Gràcia que podia haver estat un paradís de la xarxa privada, però tampoc aplaudim amb les orelles. •

Casualitats: el Districte i La Barraqueta, l’ateneu indepen-dentista de la plaça del Raspall, s’han posat d’acord aques-ta setmana en una cosa, en la tria de la imatge que han de fer córrer per les xarxes socials per promocionar, d’una

banda, l’estrena institucional a Facebook i a Instagram, i de l’altra, la nova campanya de difusió de les activitats de l’entitat. La imatge tri-ada, exactament des del mateix angle, amb la característica font de l’indret a la dreta de la fotografi a i disparant la instantània de mar a muntanya, correspon a la plaça del Raspall. Ja és casualitat...

L’extensió de la xarxa pública amb barracons es pot aplaudir però no deixa de ser maldestra

Eldepen-

dent

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Albert Vilardaga. Redacció: Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Tània Matiushkov, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la-boracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publici-tat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 10redaccio@independent.cat

de Gràcia

Cartes al director

Carrers peatonalsFa pocs dies un veí va escriure sobre el ca-rrer Torrijos i la inseguretat que pateixen els veïns per culpa de l’incivisme de la gent, persones que encara no entenen que les ciutats, poc a poc, són territori dels vianants i no dels cotxes. Per això consi-dero que les administracions han de ser molt més estrictes perquè s’acompleixin les normatives. I els veïns anem prenent consciència d’aquest canvi que, a la llarga, tots agraïrem. Mireia Pedra

Sobre CopèrnicCom a resposta o aclaració al lector que va escriure el 3/3/17 sobre “L’ autobús...”, li dic que Copèrnic no va ser cremat, ni pel seu heliocentrisme, ni per cap incendi... Va morir malalt, al seu llit.Claudio Martinett-Montanari

Canvi de nom del carrer Secretari ColomaGràcia impulsa una consulta als veïns per canviar el nom del carrer Secretari Coloma. La primera proposta la vaig de-manar jo, Josep Beltri (no Albert com em van anomenar), amb el suport del Grup d’Estudis Coll Vallcarca, del qual em sento orgullós de formar-ne part. Per aquesta consulta porto més d’un any recollint sig-natures. Per mi és molt important que els veïns i les veïnes se n’assabentin i que tot-hom hi pugui dir la seva.Si sabeu qui era Juan de Coloma entren-dreu per què volem canviar-li el nom. Si no ho sabeu, busqueu-ne informació i veureu que va ser aquest personatge, que no me-reix tenir una placa amb el seu nom.Dono gràcies a Esquerra Republicana perquè també hi està implicada i a tots els grups que ens han donat el seu vot a favor. Per part meva faré tot el possible per canviar el nom, amb totes les ajudes que tingui. Josep Beltri

Ull de dona

Conxa Garcia

A hores d’ara ja hem assistit a un munt d’actes, organitzats per enti-tats, comissions de dones i institu-

cions, al voltant del Dia Internacional de les Dones. A Gràcia, als seus barris, n’hi ha un munt per a tots els gustos i edats: música, cinema, conferències, exposi-cions... al carrer o als Centres Cívics, Biblioteques, etc. Totes amb un ambient festiu i reivindicatiu.

També ja s’ha fet la gran manifesta-ció a la ciutat, on també hi hagué actu-

acions i la lectura del Manifest-2017. El lema era La revolució imparable de les dones. El text que es va llegir a la plaça de Sant Jaume començava així: “avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, totes juntes reivindiquem EL DRET A DECIDIR-HO TOT: la nostra sexualitat, el nostre projecte de vida que inclou, o no, la maternitat, la nostra educació, les nostres condicions laborals, quin ús fem del nostre temps lliure, del nostre pre-sent i del nostre futur. Reivindiquem i exigim una societat lliure d’opressions, d’explotació i de violències masclistes. Volem una societat on ni el capitalisme, ni el patriarcat, ni les religions dictin les polítiques públiques que condicionen les nostres vides “. Encara ens queden molts actes on anar i feina per fer, però no ens farem enrere, la lluita feminista es fa dia a dia.•

8 de març

Encara ens queden actes on anar i feina per fer; la lluita feminista es fa dia a dia

Què en penseu de la consulta per canviar el nom al carrer Secretari Coloma?

Xavier Latorre Veí

Cal canviar moltes coses. No tinc gens clar que aquesta sigui priorità-ria, i tampoc sé quina és l’alternati-va al nom actual. He viscut sempre a aquest carrer i no veig la necessi-tat de posar-li un altre nom.

Sílvia GomisFlorista

Em sembla bé, però no sé si funci-onarà ni si serà immediat. Jo visc a prop de la plaça Llucmajor, que li van canviar el nom, i tothom li se-gueix dient igual.

Berta RamírezEstudiant i veïna

Se’m farà estrany referir-me al carrer amb un altre nom, però em sembla bé. El secretari Coloma no va ser exemple de res i espero que trobin un personatge que es merei-xi més tenir un carrer amb el seu nom.

Marçal BadiaComerciant i veí

Em sembla bé, estic d’acord. De tota manera, no sé si hauria de ser prioritari. M’ocasionarà alguna mo-lèstia al negoci, per exemple amb les targes, però ho entenc i no serà un problema. A més, per una vega-da que ens deixen fer un referèn-dum, fem-lo!per Jaume Ribas

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

11

Opinió convidada

Sense retrets

Tenim el que ens mereixem. Sense retrets, però si crí-tics, amb ganes d’aprendre dels errors i de les opor-tunitats que no hem sabut aprofi tar, aquesta, en ter-

mes futbolístics, l’hem tinguda. Parlo de la cantonada de Passeig Gràcia amb la Diagonal de Barcelona.

Hem cregut que el turisme mata, així sense adjectius, no ens hem dit ni especulador, ni massiu, ni descontro-lat, ni sense mesura... ens hem dit que simplement mata, l’hem criminalitzat i ens ho hem cregut.

Cadascú ha mirat pel seu interès, i aquí l’especulació també ha estat política. Les estratègies electorals, uns re-nunciant-hi i els altres criminalitzant-lo, han perdut de vista el bé comú per només especular per l’interès propi, el vot. L’inversor, especulador si ho preferiu, busca exclusiva-ment el rendiment econòmic, si no és un hotel serà un al-tre cosa. El polític també busca el seu rendiment, aquest és el vot. No tinc clar, si responsabilitzar al sistema, al votant o al polític, o tots alhora.

Quan parlem del Deutsche Bank, des d’alguna visió, po-den dir que han guanyat una batalla al turisme invasiu, especulador, etc.. A priori sembla que si, però si ho mirem més a fons veurem que hem permès que l’espècie invasora, ara en termes d’ecosistema biològic, arreli. A partir d’aquí el temps farà la feina i si la sort, aquesta vegada no l’hem anat a buscar, ens acompanya, farà poc mal. En castellà “pan para hoy y hambre para mañana”.

Ho teníem tot a favor. No hi havia un pla regulador mu-nicipal que defi nís ni condicionés la magnitud de la pro-posta d’hotel, era el moment de plantejar unes condicions que marquessin perfi l respectuós amb la ciutat i els seus ciutadans, creant precedents: Inversors del món sou ben-vinguts, però hi ha condicions irrenunciables. Teníem la possibilitat de fer-ho. Podíem haver demanat contrapres-tacions sufi cients, coneixedors que l’alternativa, ja ho sa-bíem aleshores, eren pisos de luxe. Cadascú va buscar la rendibilitat des de l’egoisme, inversors i polítics, no vàreu veure res més, calia una mirada de 360°. Llàstima. Pisos de luxe (quants graciencs hi podran accedir?) versus turis-

me de qualitat amb condicions. El capital s’obrirà camí i rendibilitzarà la inversió, segur. Nosaltres hem perdut la oportunitat.

L’Hotel ens ajudava a tancar el fi nançament d’unes obres d’una entitat que treballa, sense cap mena de dub-te, per la gent i amb la gent de Gràcia. L’Hotel regalava un equipament a la ciutat (a l’Eixample). L’Hotel ajudava a una entitat del Tercer Sector. L’Hotel donava diners, una quantitat gens menyspreable, a la ciutat. L’Hotel genera-va llocs de treball... Les condicions per l’Hotel les podíem haver posat. Ara no hi ha opció, els pisos de luxe fl oriran i les obres de Lluïsos de Gràcia les haurem de pagar nosal-tres, ens quedem sense un nou equipament municipal a l’Eixample, l’entitat del Tercer Sector sense una bona aju-da i la ciutat sense una suculenta dotació econòmica, per últim, hauríem pogut crear un avís, una senyal, ben visible de com volem que sigui el turisme de casa nostra, en fi ... És això el què ens mereixem? Al fi nal, les que n’hem sortit perjudicades som les entitats que, des de l’arrelament al barri, evitem la gentrifi cació.•

L’antiga seu del Deutsche Bank, futurs pisos de luxe Foto: X. T.

OpinióLa

setmana

Herois

Josep A. Torralba

Per sort, formem part d’un Districte únic i especial. No parem de voler fer coses culturals, esportives, artísti-

ques, d’innovar, d’arriscar, de treballar en xarxa...Tenim un teixit associatiu que és l’enveja -i aquí seré subjectiu- de tota la ciutat de Barcelona. I a tota aquesta gent és a qui vull fer un petit homenat-ge. A aquells que viuen en l’anonimat, però que fan de Gràcia el meravellós territori que és. Què us haig de dir a molts que no sapigueu? Aquest any ce-

lebrem el Bicentenari de la Festa Major, el Centenari de la Colla La Llibertat Gracienca, els 125 anys de La Salle, els 35 anys del Drac, dels Geganters i de la Diabòlica, els 20 dels Castellers, els 10 del Cargol Graciós i recordarem els 10 anys de la pèrdua de l’Albert Musons, i més, i més, i més... Algú s’ha preguntat algun cop quin sacrifi ci ha suposat per mol-tíssimes persones el poder arribar a tot això? No podríem calcular el seu valor econòmicament i, segurament, la majoria d’aquests personatges són totalment des-coneguts per quasi tota la població graci-enca. A vegades segur que no han tingut encerts, però això ha de ser el mal menor. Sempre ho han pogut aixecar. Doncs a tots els que ho estan fent possible i als qui ho van fer en el seu moment: Moltíssimes gràcies! I no us equivoqueu, jo també vaig ser un d’aquests desconeguts.•

Oriol Hosta, president de Lluïsos de Gràcia

Tenim un teixit associatiu que és l’enveja -i sóc subjectiu- de tota Barcelona

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

12 Opinió

L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari

Opinió convidadaEl

bloc

Una de freda i una de calenta

Carina Bellver

Ja era hora: Dones del 36 sense rei-xes! Han calgut set anys i mig per-què es faci efectiva la reivindicació

de les dones nonagenàries, víctimes de les presons franquistes, que des del dia de la inauguració de la plaça exigien retirar el reixat que privatitza aquest interior d’illa. Ni el regidor socialista Guillem Espriu ni la convergent Maite Fandos van posar fi l a l’agulla per execu-tar aquest reclam. Amb aquest triomf a la butxaca, ara la lluita veïnal posa el fo-cus en un altre espai, el carrer Secretari Coloma. Un homenatge al defensor de la Inquisició, Joan de Coloma, que va or-

denar tortures, va dictar condemnes a la foguera i va signar un decret per ex-pulsar els jueus del regne de Castellà i Aragó. Ara el Districte promourà fi -nalment una consulta entre els veïns d’aquest carrer de Gràcia Nova per can-viar-li el nom, en un reclam que també ve de lluny. Ja al 2012, l’Independent de Gràcia va publicar una enquesta amb un 80% de vots a favor del canvi de nom d’un carrer que, anteriorment, es va dir Pau Alsina, el primer diputat de classe treballadora. I, si es canvia el nomen-clàtor, també caldrà plantejar un canvi de nom de l’institut homònim el ma-teix carrer. S’havia parlat d’anomenar-lo Pepe Rubianes, en record del nostre es-timat actor galaico-català o també Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, au-tor de Camí de Sirga, que durant molts anys va ser veí del carrer Torrent de l’Olla… que així sigui i que no haguem d’esperar més temps!•

Opinió convidadaSilvia Mayor i Berta Clemente, Conselleres del GM Demòcrata (PDeCat-Unió-Demòcrates)

La planifi cació educativa no s’improvisa

La tornada de Nadal és el tret de sortida d’un període molt estressant per a les famílies que decideixen esco-laritzar el seu fi ll a P3: triar escola és molt complicat! Aquest març diverses famílies preinscriuran el seu fi ll o fi lla en un centre que, fruit de la precipitació, es cre-

arà només amb ubicació provisional i amb molts dubtes: no sabem on anirà defi nitivament, si prop o lluny de la ubicació provisional; no sabem quan el construiria la Generalitat; no sabem si l’Ajuntament està disposat a construir-lo en cas que no ho faci la Generalitat o trigui massa a fer-ho. Massa coses, i massa importants com per no saber-les.

Tots els que hem assessorat famílies diem el mateix, per poder triar una escola cal visitar-la, conèixer el projecte edu-catiu, el clima del centre... i també assumir que per triar es-cola els valors de cada família són essencials, no tothom va-lora el mateix i no tothom triaria la mateixa escola, i és bo que sigui així. A l’hora de triar escola, les famílies s’hauran de preguntar quin valor donen a la titularitat del centre, a la proximitat, al projecte educatiu, etc. En base a aquests fac-tors i a d’altres que podríem citar, veuran com hi ha centres que els interpel·len més que d’altres i prendran una decisió, que també vindrà condicionada per l’oferta de places exis-tents: les famílies no sempre aconsegueixen l’escola triada.

No negarem el fet que a Gràcia hi ha mancança de pla-ces de titularitat pública i que malgrat la Llei d’Educació de Catalunya parla de places del Servei Català d’Educació (pú-

bliques i concertades), el cert és que la titularitat del centre és un factor determinant per algunes famílies i que la llei permet que cada família pugui triar que el seu fi ll o fi lla sigui ser escolaritzat en un centre educatiu públic o concertat i l’Administració ho ha de garantir.

Massa vegades hem vist partits polítics especialistes en fer servir plataformes per reivindicar escoles sense cap més objectiu que encapçalar la pancarta, sense cap refl exió res-ponsable en clau de pressupost o prioritat. En el passat man-dat l’actuació en matèria educativa d’alguns partits que ara governen, per exemple, amb l’escola Univers, faria vergonya aliena a qualsevol persona que cregui que la política pot ser diferent. Les decisions que es prenen des de l’administració en matèria educativa han de ser refl exionades, consensua-des i mai fruit de l’impuls o la pressa pel titular. L’Educació no hauria de ser emprada com a eina de desgast d’un govern o com a eina de rendiment electoral.

Per aquest motiu, ens vam posar a disposició del govern per treballar plegats un mapa escolar realista, elaborat de comú acord amb la Generalitat, que, mitjançant l’eina con-junta del Consorci d’Educació, vagi impulsant nous centres quan existeixi el pressupost i el calendari per construir-los. No volem la situació d’Univers de nou i veiem amb preocu-pació com anem pel mateix camí. Hauríem de treballar per evitar aquest futur: anirem més lents, i això no genera titu-lars ni vots, però de ben segur és més responsable.•

Amb Dones del 36 sense reixes, ara la lluita veïnal posa el focus al carrer Secretari Coloma

Entitats: un registre que no paraEspigolant els registres ofi cials d’entitats i associacions, s’hi troben constantment noves incorporacions gracienques. El 7 de març de 1882, hi apareix La Constància, com a associació cultural; el 9 de març de 1887, L’Esquetlla Primitiva, batejada com d’esbarjo; i el mateix dia d’un any després, Sant Sebastià Màrtir, una de les moltes que varen existir dedicades als “socors mutus”, a la protecció de les classes populars.

Pep Gorgori, Gerard Maristany i Albert Musons. Taller d’Història de Gràcia.

Notícies de la Gràcia independent

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

13AgendaSi

voleu publi-car els vostres ac-

tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio

@independent.cat

ExposicionsFins al 12 de març Dia Internacional de les Dones. Exposició 13 Dones del Coll, dins del cicle ‘Adona’t’. El cicle són unes jornades feministes obertes a tothom i organitzades per enti-tats i serveis del Coll. A banda de l’exposi-ció, hi ha cinefòrum, rutes o tallers.Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 19 de marçL’alumnat del batxillerat artístic de l’Es-cola Pia Nostra Senyora han organitzat aquesta mostra dels seus treballs en col-laboració amb el Punt JIP Eixample.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Dia Internacional de les Dones: Exposició I·lustracions de Belen Herrera. Dins del programa del 8 de març, l’equipament acull l’exposició Instinta d’Alba Eguna, amb poesia i il·lustracióEspai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Del 27 de febrer al 16 de març Exposició: Dones del 36. Mostra d’imat-ges i textos elaborada pel Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones de l’Ajuntament. Dimarts 15 de març a les 19 h: Visita comentada a l’exposició a càrrec de Maria Salvo (activista antifranquista i una de les protagonistes de l’exposició) i Rosa Sans (historiadora i directora de la Fundació Cipriano García).

Fins al 5 d’abril Paula Cox presenta Lirios para Palestina, una una Palestina des d’una altra pers-pectiva. Una sèrie de gravats sobre fl ors, il·luminats a mà en aquarel·la, amb una gran bellesa: un homenatge a tot un poble que ha patit i segueix patint, que té l’0por-tunitat de mostrar un treball artístic on, en paraules de Cox, “celebra la cultura Palestina i promou una major conscien-ciació i comprensió d’un poble i d’una nació ocultes del món per un mur de vuit metres”.Verdi_Verd (Verdi, 102)

ActesDivendres 10 de marçSusi Sweet Dress. Mercat de roba.Casa Capell (Rambla del Prat, 27), tot el dia

Festa d’inauguració del nou local.El Diluvio Universal (Guilleries, 2), a les 19.30 h

Dia Internacional de les Dones: Dansa Lo i teatre Soñando con las mariposas.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Concert Rufaca Folk Jazz Orquestra. Músics folk de l’Alt Urgell i la Cerdanya, professors de l’Escola Folk del Pirineu, una big band, i la veu de la mallorquina Joana Gomila, dirigits per Sergi Vergés, fusionen música tradicional i jazz.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Nit de Swing Dj.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h

Concert: Aly Alma. Tribut a Amy Winehouse.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.15 h

Dissabte 11 de marçSusi Sweet Dress. Mercat de roba.Casa Capell (Rambla del Prat, 27), tot el dia

Curs d’agents dinamitzadors de projectes artístics. 16a edició. Cal inscripció prèvia.Experimentem amb l’art (Torrijos, 68), a les 10 h

Contacontes: Temps era temps quan els ocells tenien dents…, amb la Pati de Conte. Les sessions estan pensades per a nenes i nens d’entre 3 i 7 anys aproxima-dament, que hauran de venir acompanya-des per un adult. Cal confi rmar assistèn-cia. Entrada 2€.Atzavara Llibreria (Escorial, 94-100), a les 11.30 h

Taller: El periné - terra pelvià. Suport i subtilesa. Amb Olga Tragant.Escola i espai de dansa tragantDansa (Reig i Bonet, 23), de 10 a 14 h i de 15.50 a 18.30 h

2a setmana del Camí Escolar de la Vila de Gràcia: Taller - demostració Vine a conèi-xer com preparar la teva bici A càrrec de Biciclot.Escola Reina Violant (Trilla, 18-20), d’11.30 a 13.30 h

Espectacle: La llibreria màgica.Teatreneu (Terol, 26), a les 17 h

Exposició d’il·lustració Knock Knock Barcelona.Verdi Verd (Verdi, 102), a les 18 h

Nits per Django: Luis Gómez Quartet.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h

Teatre: Autónomos El musical.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 22 h

Diumenge 12 de març2a setmana del Camí Escolar de la Vila de Gràcia: Bicicletada Popular. Plaça Joanic, a les 10 h

Taller: El periné - terra pelvià. Suport i subtilesa. Amb Olga Tragant.Escola i espai de dansa tragantDansa (Reig i Bonet, 23), de 10 a 14 h i de 15.50 a 18.30 h

Susi Sweet Dress. Mercat de roba.Casa Capell (Rambla del Prat, 27), tot el dia

Exposició d’il·lustració Knock Knock Barcelona.Verdi Verd (Verdi, 102), a les 18 h

Shine, manouche jam session.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h

Dimecres 15 de marçTaller: Descobrint les ocupacions que m’interessen.Bibl. M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

Club de lectura: Com una reina, de Mercè Foradada. Voliana edicions, 2015. Amb la participació de l’autora. Condueix l’activi-tat la Susanna Àlvarez Rodolés.Atzavara Llibreria (Escorial, 94-100), a les 11.30 h

Dijous 16 de marçNarració de contes amb el contes a la mà, on l’oralitat té el paper central.Per a nens i nenes de 2 a 4 anys. A càrrec de Gisela Llimona.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 18 h

Cinema: Juegos prohibidos. René Clément, França, 1952.Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.15 h

Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 32), a les 22 h

Bluesjam session: David Giorcelli Trio.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22 h

Divendres 17 de març Nit de Swing Dj. Barcelona Pipa Club (Santa Eulalia, 21), a les 22 h

30è Festival Tradicionàrius. Concert: Els Francolins i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Oye! Sebas.Alfa (Gran de Gràcia, 32), a les 22.15 h

Entitats

Amb el suport de

Exposició: Dones del 36 Mostra d’imatges i textos sobre la vida de dones anònimes a la Guera Civil, elaborada pel CIRD (Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones) de l’Ajuntament. El 15 de març a les 19 h es farà una visita comentada a les set de la tarda a càrrec de Maria Salvo (activista antifranquista i una de les protagonistes de l’exposició) i Rosa Sans, historiadora i directora de la Fundació Cipriano García.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), fi ns al 16 de març.

Recomanem

Divendres 10 de març , dissabte 11 i diu-menge 12 de marçTeatre: Les regles del joc, dirigida per Sergi Saboya i Victor Clotet. A càrrec del Grup de Teatre del Centre.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h i dg a les 18 h

Dissabte 11 de març Calçotada Ecològica i Popular.Lluïsos (plaça del Nord) a les 14 h. A les 12 h tallers sobre sostenibilitat

Visita a la Finca Sansalvador, a càrrec del Taller d’Història. Organitza el Centre Cívic Carmel. Cal inscripció.Finca Sansalvador (Pg. Mare de Déu del Coll, 79), a les 11 h

Hot Jam Session: Hard Times.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 20 h

Diumenge 12 de març Projecció del DVD, La Boheme.

Fragments de l’òpera de Giacomo Puccini, amb Renata Scotto i Luciano Pavarotti. Aportació voluntària. Per a més informació cal trucar al 650 009 755.Oratori Sant Felip Neri de Gràcia (Església, carrer del Sol, 2), a les 17 h

Dijous 16 de marçDocufòrum: De tota la vida, amb la seva directora Lisa Berger. Documental sobre les dones llibertàries del 1936, protago-nitzat per elles mateixes. Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5), a les 19 h

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

14 Cultura

La percussionista Núria Andorrà i el ballarí Manel Salas arrenquen dijous els concerts de GTS. Foto: Cedida

Silvia Manzanera

És la primera activitat de Gràcia Territori Sonor de l’any 2017, després de tan-car la passada edició del LEM amb un balanç positiu,

sobretot pel que fa al contingut del festival. Es tracta d’una convoca-tòria, Microtopies, en la qual l’en-titat demana a qui vulgui que enviï un enregistrament sonor d’un mi-nut màxim de durada. Els àudios seleccionats s’emetran en un pro-grama especial de l’espai Música i Geografi a, a Ràdio Gràcia.

GTS commemora així el 124è aniversari de la invenció de la Patafísica, la qual -segons la viqui-pèdia, és una ciència imaginària, inventada per l’escriptor francès Alfred Jarry el 1893, i citada per primer cop a la seva novel·la Gestes et opinions du docteur Faustroll, pa-taphysicien. El llibre va ser publicat a títol pòstum el 1911.

Els participants a la convocatò-ria de GTS poden enviar només una peça i en format AIFF, a radio@gra-cia-territori.com o via MailBigFile. Amb el material rebut i en l’estric-te ordre de recepció, es compon-drà un mosaic sonor que formarà el contingut d’un programa espe-cial de Música i Geografi a. El mi-nut sonor ha d’estar lliure de drets d’autor o sota una llicència Creative Commons que permeti el seu ús per a la radiodifusió en aquest progra-ma i la seva difusió en el blog de

Gràcia Territori Sonor prepara un programa de ràdio especial amb ‘miniatures sonores’ La convocatòria dels àudios, primera activitat post-LEM

Gràcia Territori Sonor. La data lí-mit per enviar la peça és el 2 de juny de 2017. Segons les bases anuncia-des per GTS, esperen “peces mini-malistes, música concreta, enre-gistraments de camp, ràdio-art, síntesi, samplerisme, improvisa-ció, circuit-bending, collage, dro-nes, experiments amb el temps, micrologies poètiques, paisatges mol·leculars, monòlegs amfibis, patologies sonores... i també tot el contrari”.

Aquesta convocatòria inaugura així l’activitat de l’any, així com el concert del proper dijous a la seu de GTS (Igualada, 10), protagonitzat per Núria Andorrà i Manel Salas.•

Breus

Núria Andorrà + Manel Salas arrenquen els encontres en l’espai-temps de l’any. El dijous 16 de març a les 20 h a la seu de GTS la percussionista Núria Andorrà i el ballarí Manel Salas protagonitzaran el primer encontre en l’espai-temps de l’any.

La gira d’Arrels de Gràcia passarà pel carrer Verdi a l’abrilEl conjunt gracienc Arrels de Gràcia ha anunciat les dates de la seva gira “Si Gira o no gira 2017”, que alhora els servirà per presentar el seu disc “Si fa o no fa”. De fet, la presentació ofi cial del CD serà a la Sala Apolo de Poble Sec el dimecres 12 d’abril. A més, tocaran al carrer Verdi dia 29 d’abril, el 21 de juliol al Festival de Rumba de Palamós i el 24 d’agost, al de Calella, a més d’altres dates ja confi rmades.

L’autopréstec estarà disponible a la Biblioteca Vila de GràciaLa Biblioteca Vila de Gràcia ha posat en funcionament un servei d’autopréstec. Així, els usuaris que optin per fer-lo servir hauran d’esperar menys a la cua i seran més autònoms. Hi ha 12 biblioteques més amb aquest servei a Barcelona.

Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band de Sergi Vergés al CATSergi Vergés presenta aquest divendres al Tradicionàrius una big band formada per les noves generacions del jazz català i del folk pirinenc acompanyada de la veu de Joana Gomila.

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

15CulturaLa galeria Fundació Foto Colectania marxa de Gràcia després de 15 anys Després de celebrar una quarentena d’exposicions dedicades a la fotografi a, el centre d’art del carrer Julián Romea es trasllada al Born i inaugurarà la nova seu aquest mes de març

Joan Millaret

Els germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne no renuncien a perdre el seu to punyent i refl exiu a La chica desconocida, una nova radiografi a humana i

social que serveix per mesurar i posar a prova el nivell del nostre sistema de valors ètics i morals. Els germans Dardenne es centren en aquesta ocasió en el capteni-ment d’una doctora, Jenny Davin (Adèle Haenel), que se sent concernida després de la mort d’una dona ne-gra, d’identitat desconeguda, que va buscar aixopluc en la seva consulta abans de morir assassinada.

L’actuació d’Adèle Haenel és formidable, transparent i natural, sense fer-se notar, discreta i gràcil, i es pas-seja per la pel·lícula ben bé com un àngel. I tot i que els Dardenne treballen sempre sobre històries tan simples com efectives, predomina la sensació en aquesta ocasió de trobar-nos davant d’una història massa supeditada al discurs, en què les bones intencions son massa evi-dents, en què tot sembla un xic forçat. Així com una re-alització que es ressent d’una to general excessivament apagat, esmorteït, amb un ritme ralentit.

Aquest alentiment, aquesta atmosfera de lleugere-sa que encomanen les accions i les passes de la prota-gonista, li dóna un toc eteri al fi lm, en sintonia amb aquest virtuós i santifi cat personatge femení, que sembla fl otar pel fi lm. Però ens queda una metàfora potent, la desconeguda que pica a la porta d’un con-sulta és també la història dels emigrants que truquen a les portes d’Europa i ningú els obra. Si amb Dylan tots trucàvem a les portes del cel quan els temps esta-ven canviant, ara em sembla que el temps està recu-lant i som nosaltres els que ja no escoltem quan tru-quen a casa nostra.•

Trucant a les portes d’Europa

Crítica de cinema

Albatexas, Ventura Pons a València. Els nous cinemes Texas a València, a la plaça Fra. Lluís Colomer, 4, ja han obert les portes. Està format per quatre sales: Joan Monleón, Ovidi Montllor, Lola Gaos i Carles Mira. Seguint la mateixa fórmula, el cinema és de reestrena, versió original subtitulades en valencià i a 3 €.

La darrera fotogràfi ca de Colectania abans del trasllat. Foto: R.C.

Ramón Casalé

Sempre és incòmode co-mentar quan una galeria o centre d’art tanca o mar-xa del lloc on porta tant de temps mostrant els treball

dels seus artistes. Això va succeir fa dos anys quan la Galeria Paspartú del carrer Verdi va tancar les seves portes, i ara torna a ocórrer amb la Fundació Foto Colectania del carrer Julián Romea (formalment al districte de Sarrià Sant Gervasi però enfocada a Gràcia), ja que en breu es traslladarà al Born, concre-tament al Passeig de Picasso, 14, on està previst que s’inauguri la nova seu aquest mes de març.

La Fundació Foto Colectania ha estat a Gràcia durant els darrers 15 anys, on ha celebrat més d’una qua-rantena d’exposicions, dedicant-se exclusivament al món de la foto-grafi a, el que ha permès al públic barceloní conèixer de prop aquesta tècnica creativa que, avui dia sorto-sament, ja disposa de diversos es-pais que la mostren habitualment, tal com es pot comprovar per les galeries que hi ha Gràcia, com per exemple H20, Fitfy Dots o Art Deal Project, entre altres.

La darrera exposició de Colectania ha estat “Jo volia ser fotògraf ”, on han exhibit les seves obres tretze artistes que han es-tat seleccionats per les comissàri-es Fannie Escoulen i Anna Planas, que tracten la temàtica de l’auto-ria, sobretot el concepte que tenim d’ ella. Precisament les comissàries

es plantegen “on es situa la fronte-ra entre l’apropiació i la creació?”, així com altres aspectes com po-den ser el moment en que es de-dueix quan una fotografi a és ori-ginal o no.

La tasca de la Fundació en la divulgació de l’art de la fotogra-fi a continuarà igualment, i encara

que Gràcia perdi un espai el barri de la Ribera en guanyarà un altre, sense oblidar que també va patir la seva pròpia diàspora a principis d’aquest segle, amb motiu de la de-saparició de moltes galeries, tant al carrer Montcada com al mateix Passeig del Born, així com dels car-rers de l’entorn.•

Miquel Alzueta i Fifty Dots, a Artmadrid. Després de la presència de la galeria Alejandro Sales a ARCO, ara ha estat el torn, a Artmadrid, de les gracienques Miquel Alzueta, amb el treball d’un grup d’artistes plàstics emergents, i de Fifty Dots, que ha participat a l’apartat One Project amb la jove artista madrilenya Irene Cruz, resident a Berlín.

CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Kong: La isla calavera. Dv, ds,

dg, dm, dc, dj, 16.15, 19.15, 22.15. Dl, 16.15, 22.15.

• Jarabe contra el càncer (solidà-ria). Dl, 19.30.

• El Guardián Invisible. Dv, dl, dm, dc, dj, 20.00, 22.30. Ds, dg. 19.50, 22.30.

• Figuras ocultas. Dv, dl, dm, dc, dj. 15.50.

• Ballerina. Dv, dl, dm, dc, dj. 18.15. Ds, dg, 15.50, 17.50.

• Moonlight. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.55, 20.05, 22.25.

• Manual de un tacaño. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18.10.

• El fundador. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.05, 19.05, 22.00.

• Es por tu bien. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15.

• Logan. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.15, 19.10, 22.05.

• Manchester frente al mar. Dv, dm, dc, dj, 16.00, 21.00. Ds, dg, 21.00. Dl, 16.00, 22.00.

• Batman: la LEGO película. Dv, dm, dc, dj, 18.45. Ds, dg, 16.10, 18.30.

• Kong: La isla calavera. Dl, 19.15.• El Guardián invisible. Dv, ds, dg,

dl, dm, dc, dj, 15.50. • Figuras ocultas. Dv, ds, dg, dl,

dm, dc, dj, 18.20. • Manueal de un tacaño. Dv, ds,

dg, dl, dm, dc, dj, 20.45.• Lion. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj,

22.30.• La ciudad de las estrellas (La La

Land). Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.50, 19.50, 22.20

• La vida de Calabacín .Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18.20.

Cinemes Girona. Girona, 177• 9 Meses. Dv, ds, dm, dc, dj, 16.00.

Dv, ds, dl, dm, dc, dj, 18.00. Dg, dl, dj, dm, 20.00. Ds, dg, dj, 22.00.

• El Viajante. Dv, dg, dl, dm, dc, dj. 17.30, 19.45. Ds, 17.30, 19.45, 22.00.

• Ira. Dv, dj. 16.00 i 22.00. Dm, dc. 16.00. Ds, dl. 20.00.

• 327 Cuadernos. Dv, 20.00.• Neckan. Dv, dg, dj. 20.00. Ds,

21.00.• Psiconautas, los niños olvida-

dos. Dv, 20.00.• Safari. Dv, dg, dl, dm, dj. 18.00.

Ds, 22.00. Dc, dj, 22.00. • Parsifal (òpera). Dc, 18.00.• Animalades. Ds, dg. 16.00. Dg,

17.00.• Les Loups. Dm, 20.00.• Le passión d’Augustine. Dc,

20.00.• Kalo Pothi. Ds, 19.00.• Gran Guru Bohigues. Dv, 22.00.

Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat]• Sala 1: Capità Fantàstic. 15.50,

18.00 i 20.10 i Dg 12.00. Foc al marc. 22.15.

• Sala 2: Jo, Daniel Blake. 16.00, 18.00 I 20.00. Jimmy’s Hall. 22.00.

• Sala 3: La propera pell. 16.00, 18.00, 20.00. Elle. 22.00.

• Sala 4: La noia del tren. 16.00 i 20.00. Tarde para la ira. 18.00 i 22.00.

Texas nanos. En català i 3€.Sala 2: Orm, al regne de la Neu.

Ds, 16.00. Dg, 12.00 I 16.00.Sala 3: Corb Mitjonet, la gran cur-

sa. Dg, 12.00.Sala 4: Els nens de Timpelbach.

Dg, 12.00.

Verdi. Verdi, 32. • Moonlight. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30. • La ciudad de las estrellas (La La Land). Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 19.40, 22.20. Dm, 19.40.• La tortuga roja. Dv, dl, dm, dc, dj, 16.10, 18.40. Ds, dg, 11.30.• Land of Mine. Bajo la Arena. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16.00, 17.40, 20.30, 22.30.

• Manchester frente al mar. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18.00, 22.00.• Doña Clara (Aquarius). Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.00, 19.55.• Lion. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 20.20.• Fences. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 17.20.• La llegada. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22.30.• El fundador. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30• El viajante. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30.• Juegos prohibidos. Dj, 20.15.• Ballerina. Ds, dg, 16.00, 18.35.• La vida de Calabacín. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.00..

Verdi Park. Torrijos, 49• La vida de Calabacín. Ds, dg,

11.30.• Animalades de cine. Ds, dg,

11.30.•¡Canta!. Ds, dg, 11.30.• Ballerina. Ds, dg, 11.30, 12.15.• El viajante. Dv, ds, dg, dl, dc, dj,

16.00, 20.15. Dm, 16.00.

L’Independent de Gràcia10 de març de 2017

16

de GràciaÈric LluentGràcia des de l’exili Èric

“No recordo una nevada com aquesta”

E l primer cop que vaig trepitjar la neu va ser a Planoles i jo tenia tretze anys. Era Setmana Santa, ningú esperava que nevés i, sorpresa! De menut, la idea de descobrir la neu em fascinava, potser per-què mai vam ser dels que anàvem als Pirineus o als

Alps a esquiar i jo em moria de ganes de saber quina textu-ra tenia. Els meus pares em parlaven d’aquella nevada de 1962 i a mi se’m feien els ulls grossos d’imaginar Barcelona tota blanca i freda. El dia que vaig veure nevar per prime-ra vegada, recordo que em va meravellar que fos tan fl onja. Sempre havia pensat que seria més dura, més compacta, més semblant al gel que havia vist tota la vida a la nevera de casa. La neu em genera un somriure natural i irrefuta-ble, un sentiment, infantil si voleu, de “dia especial”, de dia de Reis, de Sant Medir. Imagineu-vos la cara que vaig posar quan fa dos diumenges vaig obrir la porta del soterrani on visc a Reykjavík i vaig descobrir més de mig metre de neu al jardí de casa. Era una nevada històrica, d’aquelles gene-racionals, com cap se n’havia vist a la capital d’Islàndia un mes de febrer des que es tenen registres metereològics.

M’obro pas a peu, amb la intenció d’arribar a la feina. Els busos no funcionen i els cotxes han quedat ben camu-fl ats. Sóc el primer veí del barri en sortir de casa, de pet-jades encara no n’hi ha ni una i prop del mar, a causa del vent que ha format una mena de dunes, el gruix és encara més pronunciat. El silenci ho omple tot i la gèlida monoto-nia només és interrompuda pel vol ras i el cant aspre dels grans corbs que habiten la ciutat. Després d’haver avançat poc més de mig quilòmetre en vint minuts, una camioneta llevaneus em facilita el pas per un tram que voreja la costa, mentre espero curiós topar-me amb algun humà que, com jo, hagi decidit sortir del llit per gaudir d’un paisatge que aquí també és inèdit. Malgrat Islàndia signifi qui “la terra del gel”, la corrent càlida de l’Atlàntic situa els termòme-tres al voltant dels zero graus a la costa sud i oest durant els mesos d’hivern. Molts dies de gener i febrer es viuen aquí amb temperatures positives, la qual cosa sorprèn al vi-sitant. Tot i així, la neu no és pas una exepció, el que és ex-cepcional és la quantitat.

Ja a Suðurgata, una de les avingudes principals que con-necta el centre de la ciutat amb el sud de la capital, desco-breixo alguns vianants que cerquen la millor fotografi a per compartir a les xarxes socials. La premsa islandesa es lleva i publica les primeres xifres. L’última gran nevada en un mes de febrer havia estat l’any 1937, amb 48 centímetres de neu. Rècord absolut, doncs, aquest cop amb 51 centíme-tres. La nevada registrada més gran de la història conti-nua essent la de 1952, amb 55 centímetres de neu, aquesta, però, un mes de gener. Prop dels apartaments universita-ris, veig una noia que arriba de festa, amb faldilla i tacons, fent tota mena d’equilibris per atansar les claus a la porta de l’edifi ci. Finalment ho aconsegueix. Al creuar el carrer,

càmera en mà, rellisco i caic a la neu, que em cobreix de dalt a baix. Procuro posar-me dret però la manca d’experi-ència és evident i passa una bona estona fi ns que recupero la verticalitat.

El centre neuràlgic de Reykjavík està esplendorós, amb el llac Tjörnin tot congelat, ple d’ànecs picotejant el gel com si res hagués passat. Un gos es revolca per la neu, feliç i de-sacomplexat, i l’escena capta l’atenció dels turistes mentre la seva propietària l’intenta convèncer d’emprendre de nou la marxa. Els veïns surten de les cases preparats per obrir

camins a cops de pala per arribar a les artèries principals de la ciutat o per intentar alliberar els seus cotxes. Els ni-nots de neu creixien, els trineus es converteixen en el ve-hicle més efi cient i els vells de l’indret comencen a confi r-mar cofois les informacions de la premsa. “Vaig néixer a Reykjavík i hi he viscut tota la vida, i no recordo cap nevada com aquesta”.•

Nevada històrica i insòlita a Reykjavík fa pocs dies. Foto: Èric Lluent

Els veïns surten de les cases preparats per obrir camins a cops de pala per arribar a les artèries principals de la ciutat o per intentar alliberar els seus cotxes. Els ninots de neu creixen, els trineus són els vehicles més efi cients

La torratxa

Torna la vaca Pere Martí

Una de les sensacions musicals i espi-rituals que recordaré fi ns que aban-doni aquest planeta serà la de Lou

Reed tocant Perfect Day sota els cims dels Pirineus, a les Valls d’Àneu. En el viatge també m’hi acompanyaran el directe ele-gant de David Bowie, la Patti Smith can-tant envoltada de fum o l’Iggy Pop saltant com si estigués posseït dalt de l’escenari, sense samarreta, com si tingués vint anys quan en devia tenir cinquanta o més. I encara em xiulen les orelles després d’en-trar a una carpa on actuava Sepultura, una autèntica brutalitat de so, que feia tremolar les muntanyes. Era el Doctor Music Festival, que es va celebrar du-rant tres edicions a fi nals dels 90. Li van dir el Festival de la Vaca, perquè el logo era aquest mamífer amb taps a les ore-lles. Després d’un quart intent de dur-lo a Astúries, el festival va morir, sense que sapiguem per què, amb un creuament d’acusacions entre el promotor, Neo Sala, les institucions i els propietaris dels ter-renys. La merda habitual, vaja...

El temps esborra els mals records, com haver de dormir en una tenda on a partir de les 8 del matí ja no s’hi podia estar per la calor i perquè els de la tenda del costat, que no havien dormit, havi-en decidit tocar el bombo i continuar la festa. Unes dutxes repugnants, però no tothom es dutxava, hores de cua per una aigua, beguda exòtica entre el mar de cervesa i herbes aromàtiques. Res però que no passi en un festival de rock de veritat, perquè aleshores el rock encara era rock, malgrat la caspa del tecnopop que ja inundava les discoteques urbanes. El més tovet era Blur, per entendre’ns.

Tot aquest atac de nostàlgia reapareix quan llegeixo que el festival vol tornar a fer una nova edició per l’estiu del 2019. Ho va anunciar fa uns dies Neo Sala. Queda molt encara i no sé fi ns a quin punt veu-rem ressuscitat el festival. El que segur que no veurem són alguns dels seus mi-llors protagonistes, com Reed o Bowie, perquè ja no estan entre nosaltres. Els bons han marxat. I el pitjor de tot és que no tenen relleu. Això sí, aquesta nova edi-ció, a diferència de la de fi nals dels 90, serà sostenible, asseguren els promotors. Conec coses que contaminen més.•