1. Fas servir la llengua de la mateixa manera quan parlesamb els amics o quan fas un examen? Quines diferències hi trobes?

2. Sabries dir alguna cosa queés pròpia únicament del dialectedel teu poble o la teua comarca? Com ho expressaries en la variant estàndard?

3. Què creus que vol dir adaptarel discurs, o el text, a la situaciócomunicativa?

4. Demanes res per escrit amb el mateix nivell de formalitat a un amic o a l’alcalde?

5. Quin gènere textual seria mésadequat per a demanar una cosaal director de l’institut o a l’alcalde?

5 Les propietats deltext: l’adequació

Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de lamateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, niaquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totesles situacions comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entreusar la seva varietat dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jomateix puc escollir entre usar les formes locals, pròpies de la plana deVic (ha set, paia, torratxa), o les estàndards corresponents (ha estat,palla, test). […] Cada situació requereix l’ús d’un registre particular,que ve determinat pel tema de què parlem o escrivim (general o espe-cífic), pel propòsit que tinguem (per exemple, informar o convèncer)i per la relació entre els interlocutors (formal o informal) […].

Daniel CASSANY

Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries

58

VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:50 Página 58

L’adequació

L’adequació és la propietat que tenen els textos d’adaptar-se al context comu-nicatiu.

L’anàlisi dels factors que intervenen en la situació comunicativa —canal,àmbit d’ús, gènere textual, varietat lingüística, finalitat de la comunicació…—permetrà valorar si un text és adequat a aquesta situació comunicativa, al seucontext.

Els factors que s’han de tenir en compte a l’hora d’analitzar l’adequaciód’un text són els següents:

1.1. El canal

El canal és el mitjà o el suport físic en què es produeix el missatge, el text. Pot seroral o escrit.

Si es té en compte les noves tecnologies, s’ha de dir que hui en dia tant l’oralcom l’escrit poden ser més o menys preparats o més o menys espontanis. Perquèactualment, a través del Messenger, per exemple, es generen converses escritestan espontànies, tan improvisades, amb vulgarismes, frases inacabades i, fins i tot, signes que simbolitzen paraules, que presenten les mateixes característi-ques que l’oral col·loquial.

Tant en l’oral com en l’escrit, l’emissor i el receptor poden compartir, o no,l’espai i el temps de l’enunciació, tot i que és més difícil, però no impossible,que ho puguen fer en el segon.

Una altra característica que convé tenir en consideració és que la comunica-ció pot ser:

� Unidireccional (quan hi ha una única línia comunicativa entre un emissor i un receptor, com ara una conversa entre dues persones, una carta, uncorreu electrònic…) o multidireccional (quan un emissor es comunicaamb un nombre plural de receptors, com ara, una conferència, un arti-cle…).

� Unilateral (quan només és l’emissor qui parla o escriu i, en conseqüència,el receptor només escolta o llig: una novel·la, un article, un míting…)o multilateral (quan parlen l’emissor i el receptor o diferents emissors i receptors, com ara una tertúlia, un xat, la missatgeria instantània…).

59 5. Les propietats del text: l’adequació

1

Analitza el canal utilitzat en els tipus de textos següents: una conversació detres amics en un bar, una columna periodística, una conversa de sis persones en elMessenger, un míting, una carta a un amics i un debat parlmentari.

1

ctivitats

Preparat / no preparat

Comparteixen, o no, el temps de l’enunciació

Comparteixen, o no, l’espai de l’enunciació

Unidireccional o multidireccional

Unilateral o multilateral

El telèfon ha esdevingut un dels principals canals decomunicació.

La tecnologia informàtica, a les acaballes del segle xx,revolucionà els canals de comunicació, amb un ventallimmens de possibilitats comunicatives.

VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:50 Página 59

60 Llengua

1.2. L’àmbit d’ús

L’àmbit d’ús és la situació comunicativa en què es produeix el text.

D’acord amb el grau de formalitat del missatge i la finalitat, es poden dis-tingir dos tipus d’àmbit d’ús:

� Àmbit d’ús privat: quan es genera una comunicació entre persones més o menys conegudes en un context informal amb la finalitat de contrastaropinions, contar alguna cosa, explicar…

� Àmbit d’ús públic: la comunicació s’estableix sobre un tema qualsevol o específic, en un context formal o concret, i normalment es dirigeix a unreceptor plural i amb diferents tipus d’intencions: convéncer, informar…

Des d’aquesta perspectiva, podem fer classificacions dels diferents àmbits d’ús:

1.3. El tipus de textAl llarg de la història s’han format unes maneres concretes, convencionals,

de dir o escriure les coses. En l’ús de la llengua hi ha unes formacions discursives,amb característiques i estructures pròpies, arquetípiques, que corresponen a situacions determinades del context, també arquetípiques.

Aquestes formacions discursives poden ser de dues classes: els tipus de texti els gèneres textuals.

Els tipus de text es defineixen pels trets lingüístics i estructurals que presenten.Constitueixen una tipologia tancada i curta, i tenen un caràcter més abstracteque no els gèneres. En cada tipus de text es poden trobar diferents gèneres,com ara, en el tipus de text narratiu, per exemple, el conte, la novel·la i, fins i tot, la notícia. Els tipus de text es poden classificar des del punt de vista de lafunció que fan en la comunicació: narrar, explicar, convéncer… Així, diferentslingüistes han fet distintes classificacions. Ja coneixeu la més habitual: narratiu,expositiu, argumentatiu, descriptiu, predictiu, retòric, conversacional.

També és veritat que un tipus de text no es pot considerar sempre com unadelimitació absoluta, perquè molt poques vegades està construït totalment perla mateixa tipologia. En una novel·la, per exemple, que és un text narratiu,poden aparéixer totes les tipologies textuals. Un text argumentatiu, però, tambépot tenir seqüències narratives o descriptives.

FORMALITAT FINALITAT

Literari Grau elevat. Finalitat estètica, però també entretenir,contar fets ficticis, expressar sentiments…

Acadèmic (científic, tècnic i humanístic)

Diferents graus, segons els coneixements dels destinataris.

Informar, ensenyar coses relacionades amb institucions acadèmiques, escolars, universitàries…

Periodístic Grau mitjà. Informar, convéncer, segons es tracte de gèneres d’opinió o d’informació.

Polític Grau mitjà. Regular l’opinió i la conducta, convéncer.

Publicitari Diferents graus, segons els destinataris. Convéncer, orientar l’opinió i la conducta.

Jurídic Grau elevat. Regular la conducta.

Administratiu Grau elevat. Regular la conducta, informar.

Col·loquial o de l’àmbit de les relacions interpersonals Informal. Contrastar opinions, contar fets…

VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:51 Página 60

1.4. El gènere textualLa diversitat de textos pot ser descrita en termes de gèneres que pertanyen

a un tipus de text i a un àmbit d’ús determinat.

Els gèneres són formes arquetípiques definides per les seues característiquessocioculturals.

El mot gènere, que procedeix de l’àmbit de la literatura, inclou tant els textosliteraris com els no literaris. Els gèneres són reconeguts pel format extern, peròtambé segons la situació comunicativa en què es poden produir. Constitueixenuna llista molt més oberta i es poden classificar per àmbits d’ús. Per exemple,en l’àmbit periodístic: la notícia, el reportatge, l’article d’opinió…; en l’àmbitliterari: la novel·la, el conte, la poesia…

1.5. La intenció comunicativaTots els textos tenen una finalitat comunicativa. Quan es parla o s’escriu,

sempre es fa amb alguna intenció. Les intencions o finalitats comunicativesdels textos es poden resumir de la manera següent:

61 5. Les propietats del text: l’adequació

Classifica els gèneres textuals següents d’acord amb l’àmbit d’ús corresponent i segons la tipologia textual a què perta-nyen: contes, llegendes, descripcions d’animals, definicions, textos científics, descripcions de persones, esquemes, conferèn-cies, còmics, cartes, quadres, receptes de cuina, instruccions de jocs, reglament de règim intern d’un institut, notícies, poemes,dites i refranys, horòscop, prediccions meteorològiques, assaig, articles d’opinió, columnes periodístiques, espot publicitari,converses amb els amics, rondalles, llei, míting.

2

ctivitats

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERE

Expositiu o explicatiu Informar. Transmetre informació.Explicar. Fer entendre una cosa. Per què? Què és? Llibre de text, examen, diccionari, enciclopèdia…

Argumentatiu Argumentar. Convéncer el receptor d’alguna cosa. Article d’opinió, columna periodística, assaig…

Narratiu Narrar. Contar fets i accions reals o fictícies. Notícia, novel·la, pel·lícula…

Descriptiu Descriure. Com són les coses, les persones… Descripció d’un paisatge, retrat…

Instructiu Donar instruccions. Com es fan o s’han de fer les coses.Ordenar o aconsellar alguna cosa. Manual d’ús, recepta de cuina, llei, reglament…

Predictiu Informar. Informar d’una situació futura. Prediccions meteorològiques, horòscops…

Retòric Finalitat estètica i lúdica. Atraure l’atenció del receptor i generar-li sensa-cions diverses (divertiment, bellesa…). Pot haver-hi altres finalitats. Poema, eslògan publicitari, cançó…

Conversacional Conversar. Interactuar socialment dos interlocutors o més, per a convéncer, narrar…

Conversa telefònica, conversa cara a cara,debat televisiu, missatgeria instantània…

NARRATIU EXPOSITIU ARGUMENTATIU DESCRIPTIU INSTRUCTIU PREDICTIU RETÒRIC CONVERSACIONAL

Literari

Acadèmic

Periodístic

Polític

Publicitari

Jurídic

Administratiu

Col·loquial

El còmic és, probablement, un dels gèneres textuals mésrecognoscibles.

P

VAL_0B2LLLA.05 23/3/09 18:51 Página 61