LES IMATGES DE LA VIDA

L’Arlet estava molt contenta perquè aquell dia era un dia molt especial. Era el dia del seu setèaniversari i el de l’aniversari del seu avi vellet (el seu besavi) que feia 100 anys. La mare li haviadit que feia una centena! Una què? pensava ella…

L’Arlet no es podia ni imaginar que volia dir fer 100 anys. Per a ella, un any era una cosa moltllarga, havia de passar molt de temps, concretament 365 dies, i 365 era un número molt gros.En canvi els pares i els avis sempre deien que els anys passen volant, i ella la veritat és queaixò no ho veia gaire clar.

Ella només pensava en el 10, el dia que faria 10 anys. El 10 és un número d’aquells que costad’oblidar; per fi completes els dits de les dues mans, deixes els números d’una xifra dels petitsper als de 2 que tenen els de 4t, 5è i 6è… Fas una desena, i això és important. Però sabia queencara faltaven 3 anys, i això era 3 vegades 365 dies, vaja, moltíssim!

Enmig de tan d’aniversari van rebre un full de l’escola que els demanava que fessin un número10 per a guarnir el passadís de l’escola. Aquell any l’escola celebrava 10 anys. Les escolestambé fan aniversaris? També bufen les espelmes? es va preguntar l’Arlet sorpresa… desprésde molt pensar va arribar a la conclusió que encara que les escoles no es feien grans com elsnens quan creixen, també podien fer anys, que els dies, els anys, els hiverns, els estius, tambépassaven per les escoles, i que per tant, també podien celebrar els seu aniversari. També vasuposar que el pastís d’aniversari se’l deurien menjar els nens perquè això si que ho tenia clar,les escoles no mengen!

Va estar rumiant com podia fer el 10 i ben aviat va tenir clar que faria un deu amb 10 imatgesimportants de la història de l’escola, igual que havien fet amb el seu avi vellet una foto per cadaany! Quina feinada, si l’Arlet només tenia 7 anys i en feia 4 que anava a la Sínia, com podiarecordar els anys que ella no hi havia anat?

Si l’àvia, el tiet,.. i molta família havien ajudat a la mare a fer el recull de fotografies de l’avi, ellapodia demanar ajuda a la seva germana gran que ja estava a l’institut i va començar P3 a laSínia, ara ja feia 10 anys.

L’Èlia i l’Arlet van estar mirant fotografies, diria que van arribar a veure més 1000! Quinapassada! Escollir les que expliquessin més la història de l’escola era el més difícil, però no vandubtar ni un instant a posar-se a treballar.

Del 1r any van escolliruna fotografia quesortien els dos grupsde P3, els verds itaronges, que feien lesclasses als barracons,quan La Sínia era unaescola diferent, ambparets que no estavenfetes de maons ipassadissos al mig delpati.

Del segon any el logo de l’escola que recordi que l’escola ja va tenir nom.

Del tercer any vanescollir una fotografiade la Sínia de fusta.

Del quart any una fotografiade l’edifici de l’escola acabat iinaugurat el dia de Sant Jordidel 2008.

Del cinquè any van escolliruna fotografia del pavellópoliesportiu.

Del sisè any una fotografia dela sala de la biblioteca.

Del setè any una fotografia de lasetmana de psico.

Del vuitè any una fotografia al’estructura dels primers infants de6è que van marxar cap a l’institut.

Del novè any una fotografia de l’hort

I del desè una fotografia del circuit de bicicletes.

Totes aquestes fotografies van ajudar a l’Arlet a entendre una mica millor que l’escola haviaviscut deu anys, 10 vegades 365 dies, i que al llarg d’aquest temps li havien passat moltescoses, no tantes com el seu avi vellet que tenia 100 anys és clar, però més que a ella quenomés en tenia 7! Si mirant les fotografies dels 10 anys de l’escola havia après moltes coses, jatenia ganes de que el seu avi li expliqués totes les imatges que apareixien en aquell àlbum tanespecial que li havien preparat entre tota la família. Segur que veure l’àlbum amb l’avi acabariad’arrodonir aquell dia tan especial!