Hi havia una vegada dos sabates siamesos.Sempre havien estat nugats. Fins el dia que es va creuar una sabatilla d’esport, àgil, fresca...

No trobaren la manera de desfer el nus.

Les tisores, finetes, siluetes de dietes impossibles, grans ulls encadenats.

Ja fa temps Campanilla li va llevar la seua ombra

Yin i Yan, Pixi i Dixie, Alfa i Omega, Inici i Fi. Fem un redolí al so d’eixe violi , que amaga el meu destí.

Ungles perilloses, Fu man xu , 007, si Bond , James Bond.

En femení, en gènere femení sona aquesta cançó, es pinten eixes ungles perilloses, misterioses, fan un rap de Chojin.

Una poma lanceolada, escriu fractals en el seu interior.

Una tardor impossible dins un fractal vegetal.

Rainbow, Mago de Hoz, Hombre de hojalata, Arco iris geomètric. Una mar que ha traslladat els seus angles.

Oh Paris! La Tour Eiffel. Ell me la va posar als meus peus.

El secret del secret estava dins el secret. Ets tu capaç d’amagar un secret?

Volia penjar la tardor a l’armari. Sols necessitava ja unes quantes boletes de naftalina per conservar la boira que penja de la meua perxa.

El bar es deia Paraules contra l’Efímer. A cada taula,les tovalloles atrapaven histories que havien detingut el temps

Ella sols volia cosir la música que sonava en el seus interior. Però necessitava la clau. La clau de Sol.

La rebel·lió del territori. La muntanya fractal, s’alça imponent, i ni tan sols la dama la pot evitar.

El temps era essencial. L’hora i vint. El tren a Cadadia, sonava cada vegada més proper. Continuaria aquell compartiment reservat? Era l’hora de comprovar si ells estaven encara en les seues butaques.

Un ull espiral, a l’hora del cafè.

Com es veuen les imatges amb una espiral al ull?

Alerta! Pujada de temperatures. Estiu, calor, finestres obertes, converses al pati de llums.Lentitud.