les festes m s sostenibles - generalitat de catalunya › mediamb › butlleti › bev ›...

LES FESTES

SOSTENIBLESmés

GUIES

D’

EDUC

ACIÓ

AMBI

ENTA

L66

2

Presentació 3CCoonnsseellllss ppeerr aa llaa lleeccttuurraa ddee llaa gguuiiaa 4

Una festa és un sistema! Com funciona? 5Com és una festa més sostenible? 5Principis de sostenibilitat a les festes 6Qui i com participa de les festes? Rols que es juguen 7On es fan les festes? 10

Recursos i enginy per fer festes més sostenibles 11 Economia festiva 11Implicació social i educació ambiental 13Impactes ambientals de les festes 15Llistat de comprovacions 17

Exemples de festes: casos pràctics 21

Fem festa a casa! L’aniversari dels nens, la revetlla, el Nadal... 22

La festa de l’escola, del casal, de l’esplai... 25

La festa major del poble, del barri, del carrer… 29

El festival, el concert multitudinari, les fires d’espectacles... 35

Glossari 42

Adreces i contactes d’interès 43

Web d’interès 45

Cont

ingut

s

La transició cap a un model de societat més sostenible, és a dir,

cap a una societat més respectuosa amb el medi ambient i més

justa socialment, suposa acceptar compromisos ambientals con-

crets, que s’estenen a tots els àmbits de l’activitat humana.

Les festes són un dels moments més celebrats en la nostra cultu-

ra, a través de les quals commemorem fets de trascendència

personal, mantenim tradicions o manifestem sentiments col.lec-

tius. I també en aquests moments i en aquests espais és possi-

ble i necessari actuar amb la màxima coherència ambiental.

Això vol dir treballar perquè la festa generi el mínim de residus

possible i aquests tinguin un bon reciclatge, s’estalviïn recursos

energètics, es redueixin els factors de contaminació atmosfèrica

o acústica o es redueixi els risc d’accidents.

3

Aquesta nova Guia de la col.lecció Educació Ambiental pretén

oferir informació, orientacions i consells que siguin d’utilitat

pràctica per a tots aquells col.lectius, grups i entitats (esplais,

escoles, grups d’amics, entitats, administracions, empreses....)

que organitzen i protagonitzen actes festius, des d’una simple

festa d’aniversari amb un grup d’amics fins a un macroconcert

o una festa ciutadana. La Guia, elaborada pel Centre d’Estudis

Ambientals i l’Oficina de Seguretat i d’Higiene Ambiental de la

Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec de

l’Ajuntament de Barcelona, és un producte innovador que serà

sense dubte de gran utilitat per a aquelles persones que tre-

ballem per una ciutat més sostenible.

Imma MayolPresidenta Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

Presentació

Els capítols de la guia

La festa és un sistema! Com funcio-na? fa una descripció analítica de lafesta, els participants i el disseny delrecinte festiu.

A Recursos i enginy per a ferfestes més sostenibles hi troba-reu idees per reduir l’impacteambiental de qualsevol tipus defesta i suggeriments per finançar lesactuacions ambientals i sensibilitzar elsassistents.

Exemples de festes: casos pràctics és elcapítol on us donem consells per aplicar aqualsevol festa, de la més casolana al con-cert multitudinari passant per les festesdel barri i les festes majors.

4

CCoonnsseellllss ppeerr aa llaa lleeccttuurraa ddee llaa gguuiiaa

Colors de Festa!

Els tres colors de la guia tenen un significat.

• El TARONJA s’utilitza per potenciar la mobilitat i eltransport sostenibles i garantir la seguretat i el benestardels assistents.

• El VERD dóna consells adreçats a reduir la quantitat deresidus generats a la festa i a minimitzar el consum ener-gètic.

• El LILA està associat a la realització d’accions de comu-nicació i educació ambientals.

Els mots en cursiva estan definits al glossari (pàgina 42)

La Festa és el personatge que fa de fil conductor de la

guia. Mireu-la bé en aquesta primera pàgina i aneu-la

descobrint a mesura que llegiu els capítols de la guia.

Us donarà bons consells!

En una societat deconsum, una celebració

s’associa a una acceleraciódel nivell de consum de

béns i serveis.

5

Una festa és un sistema! Com funciona?Com és una festa més sostenible?

curs de la qual es gaudeix d’una lli-bertat, amb altes dosis de socialitzaciói d’imaginació, que pot ser que se’nsnegui en el dia a dia.

Els processos de relació i la receptivi-tat de les persones es potencien en lesfestes. Es propicia l’entorn ideal per-què els missatges emesos puguin serinternalitzats pels assistents. De lesexperiències viscudes en les festes esderiven normalment uns canvis en lasocialització dels participants.

Pensem en la festa com un SISTEMAen el qual es conjuguen energiessocials amb recursos materials en unESPAI i un TEMPS determinats.

S’ha d’abandonar la idea que les fes-tes són fets excepcionals on les con-ductes personals no contemplen elsefectes sobre l’entorn . Ja no val adir allò "d’un dia és un dia"!

Les festes consumeixen un ESPAI, l’o-cupen i fins i tot el poden desordenaro decorar de tal forma que arribin amodificar-lo o transformar-lo radical-ment. Amb aquesta transformació esvol aconseguir un efecte de no reco-neixença d’aquest espai, tot fent queesdevingui un indret diferent i origi-nal que faciliti una percepció positivaper part dels participants.

Els actes festius tenen una duradadeterminada en el TEMPS en el trans-

La introducció de criterisambientals en els actes festiuss’ha de considerar en l’instantmateix en què es comença a

planificar i organitzar la festa.

Efectes ambientalsde la FESTA:

Les festes causen un desordreque es tradueix en uns efectesambientals que s’intensifiquenencara més degut a la con-centració d’aquests efectes enun temps i espai molt acotat.

·Consum de recursos i ener-gia per proveir uns béns i serveis alsassistents.

·Generació de deixalles, aigües resi-duals, emissions a l’atmosfera isorolls.

Les FESTES es nodreixen de recursoshumans i recursos naturals.

Les PERSONES conformen les dife-rents tipologies d’actors i agents queparticiparan a la festa i entraran enrelació durant la celebració.

6

El MEDI AMBIENT proporciona elsrecursos i l’energia necessaris per al’organització de les festes.

Dins el SISTEMA FESTA es genera ies fa circular INFORMACIÓ de dife-rent tipus. Aquesta afectarà tant lamanera com els actors i agents de lafesta es relacionaran com la maneraen què aquests faran ús dels recursosnaturals i l’energia en la preparació,el desenvolupament i l’acabament dela festa.

Reduir la utilitzaciód’envasos d’un sol ús.

Reutilitzar i reciclar els dife-rents tipus de residus.

Estalviarrecursos energètics.

Reduir el consum d’aiguai la seva càrrega contaminant.

Minimitzarla contaminació acústica.

Fomentarl’educació ambiental.

Evitar el risc d’accidents.

Preveure rutesde sortida i entrada a la festa.

Fomentarl’ús del transport públicper anar i tornar de la festa.

Persones Actors iAgents Relació Socialització

RecursosNaturals iEnergia

Consum deBéns

i Serveis

Residus,Soroll iAigues

residuals

Mediambient

ABANS DURANT RESULTAT

SISTEMA FESTA

i n f o r m a c i ó i c o m u n i c a c i ó

tractament

Com és una festa més sostenible

Principis desostenibilitata les festes:

7

Promotors. Estableixen les normessota les quals la resta d’actors i agentsque participin en la festa actuaran. Ésindispensable l'existència de la cons-ciència de respecte ambiental entreels promotors, ja que són els genera-dors dels missatges que es difondrandurant la festa i decideixen la tipolo-gia de recursos i energia que s’utilit-zaran per organitzar la festa.

Convidats, assistents o partici-pants actius de la festa. El seuinterès principal és la recerca de rela-ció, de divertiment i l’experimentacióde sensacions, per tal que posterior-ment els sigui útil de cara a la socialit-zació amb la resta de convidats.

Serveis d'espectacles. Grups demúsica, orquestres, DJ’s, titellaires,animació al carrer, grups de dansa,pallassos, pirotècnia, gegants, caste-llers, etc. Són els principals transmis-sors dels missatges que vulguin difon-dre els promotors. Són consumidorsde recursos, energia i, en menormesura, de bénsi serveis de lapròpia festa.

Qui i com participa de les festes?Rols que es juguen

A continuació us presentem un ampli llistat dels diferents rols que poden ser assumits a les festes. En grans esdeveni-ments es tendeix a que els diferents rols els assumeixin empreses i persones diferents. En canvi, en festes més petites,una mateixa persona pot fer una, dues o més de les tasques que hem definit.

El tipus de festa ques’organitza condicionaestretament els actors iagents implicats enl’organització i laparticipació en la festa.

Qui i com participa de les festes? Rols que es juguen

8

Empreses subministradores debegudes, de menjars,… Sóngrans consumidors de recursos i ener-gia. Poden tractar directament ambels usuaris o amb minoristes (parade-tes). Els promotors haurien d’establircriteris de respecte ambiental perpoder ser proveïdor de la festa.Aquests criteris es focalitzarien en lareducció del consum d’envasos d’unsol ús, el foment dels envasos retorna-

bles i en darrer terme reciclablesi l’aposta pels productes produïts

a la zona. El seu interès principalés crematístic, tot i que darreraments’interessen per la imatge de la marcaque representen.

Distribuïdors de begudes imenjar als consumidors (para-detes). Són consumidors d’energia irecursos. Generen sovint una granquantitat de residus. Han d’estarinformats i se’ls ha de fer complir lanormativa ambiental de la festa.Poden ser uns esplèndids comunicantsde la política ambiental de la festa decara als usuaris.

La festa també és un sistemad’elevada diversitat quant al

nombre i el tipus d’agentsparticipants.

Serveis de seguretat, vigilància,i control del trànsit. És importantla discreció dels servei de vigilància ide seguretat. El control del trànsit, encanvi, ha de ser ben manifest de caraa evitar l’obstaculització de les sorti-des i entrades a la festa tant de públiccom de serveis.

Patrocinadors. El seu interès és queel producte o missatge que desitgendifondre sigui ben percebut i assimilatpels assistents a la festa.

Qui i com participa de les festes? Rols que es juguen

9

Personal de muntatged’instal·lacions i manteniment id’adequació de l’espai.Garanteixen la provisió de serveis alsusuaris de la festa. Aquesta tasca pot serassumida per una o més empreses deserveis, que hauran d’estar correctamentinformades de les actuacions ambientalsi de com han de col·laborar-hi.

Serveis mèdics. En les grans cele-bracions s'ha de comptar amb la sevapresència i és important que siguinben visibles.

Veïns. Poden patir efectes no buscats(sorolls, brutícia, desordres…).Normalment la percepció de lafesta per part d’aquests és nega-tiva i desitgen que aquesta nose celebri o que minvin els des-torbs que ocasioni.

Administracions públi-ques. Interès que els assis-tents tinguin una bona festa,els veïns no pateixin destorbs il’entorn no es vegi malmès.

Faciliteu l’accessibilitaten transport públic

En decidir la ubicació d’una festa caltenir molt present l’accessibilitat al’indret on es fa utilitzant el transportpúblic durant el temps en què es desen-voluparà la festa i en les hores posteriorsal seu acabament. Anuncieu algunesmesures dissuasives per al transport encotxe privat, com serien les limitacions enla disponibilitat d’aparcament.

Detecteu les àrees de risc

Inspeccionar prèviament l’espai pot aju-dar a detectar aquells punts conflictiusque puguin tenir associat un major riscd’accidents: barreres arquitectòniques,desnivells al terra, superfícies lliscants,etc.

Haureu d’adoptar les mesures preventi-ves necessàries per a la reparació d’a-quests punts conflictius.

Zonifiqueu l’espaide la festa

Dissenyeu el zonning del recinte fes-tiu. Recordeu la dita cada cosa al seulloc i un lloc per a cada cosa i adap-teu-la al context de la festa. Assigneuun lloc per a cada servei i preveieuzones d’accés restringit als assistents.Cal minimitzar la probabilitat d’en-creuament entre els itineraris que rea-litzaran el públic o els assistents i l’or-ganització amb tots els seus serveisassociats. És important preveure situa-cions d’emergència i rutes d’evacua-ció per a aquests casos.

ENTRADES I SORTIDES

SEVEIS SANITARIS

SORTIDES D’EMERGÈNCIA

ENTRADAMATERIALESCENARI

ENTRADAMATERIAL

BAR

10

On es fan les festes?

Aquestes recomanacions són bàsicament per a festes mitjanes i grans, encara quees poden adaptar a festes de petites dimensions.

11

Recursos i enginyper a fer les festes més sostenibles

Una festa més sostenible no significanecessàriament una festa més cara. Siseguiu algunes de les recomanacionssegüents podreu finançar moltes deles actuacions ambientals tot garan-tint-ne la bona gestió econòmica.

Penseu que els assistents a la festaestaran disposats a pagar més si elsoferiu uns serveis ambientals querepercuteixin en una millor qualitat ala festa.

Negociacióamb els proveïdors

Per als grans proveïdors de begudes,la festa és un negoci. Una bona nego-ciació de l’exclusivitat d’una marca debegudes pot revertir en el finança-ment d’uns serveis o en l’acceptaciód’uns requeriments ambientals.L’envasat a pressió o el patrocini delgot reutilitzable són susceptibles de

ser matèries de negociació. També espot pressionar mostrant que hi haaltres empreses que faciliten la vendade productes ecològics, amb distintiusde garantia ambiental, o amb envàsretornable o reciclable.

De vegades són diverses paradetesd’associacions les que distribueixen labeguda als assistents. Una manera definançar les iniciatives ambientals potser que una part del cànon quepaguen aquestes paradetes es destinial seu propi finançament.

Els promotors tenen la potestat derequerir un determinat tipus d’envàs idefinir la tipologia de productessòlids permesos en la festa. Si això esfa amb una clara orientació a lareducció de residus i a la promoció deproductes més ecològics, segur ques’obtindran resultats positius.

Economia festiva

Economia festiva

12

Les administracionspúbliques us podendonar suport!

Les administracions públiques estaninteressades en que la festa tingui elmenor rebuig possible. Entre elssuports que es poden demanar a lesadministracions hi ha la demanda desubvencions, el personal de neteja, elsgrups de voluntaris, el mobiliari per arealitzar les recollides selectives i elseu transport.

Patrocini ambiental

El patrocini ambiental de festes ésuna iniciativa molt atractiva.Actuacions dirigides a la reducció deresidus, com poden ser l'ús del gotreutilitzable, el reciclatge de residus ola il·luminació energèticament méseficient, són exemples atractius sus-ceptibles de rebre recolzament econò-mic.

El patrocini abasta des d’una rebaixaen el preu dels serveis fins a un ingrésnet de diners.

Entre els agents que no tenen inci-dència directament en la festa hi hatot un ventall d’entitats que desitgenlligar la seva imatge a projectesambientals. El camp és molt ampli!

13

Per tal que moltes de les iniciativesambientals endegades el dia de lafesta siguin un èxit és clau la partici-pació activa dels assistents. Alhora ésindispensable facilitar els elements iincentius necessaris perquè la gentpugui estar informada i participi enles actuacions de caràcter ambiental.

L’opció de formar un Equip verd queassumeixi alguna de les tasques desensibilització ambiental és moltencertada.

Si contracteu personal per constituirl’Equip verd, no contempleu aquestacontractació com una despesa senseretorn. L’acció d’aquest personal potfer reduir la generació de residus, fermés eficient la gestió de recursos,vigilar el manteniment del serveisambientals desplegats i, fins i tot,millorar la qualitat i la percepció posi-tiva de la festa.

En les festes grans, i també en les demida mitjana, és molt important queels promotors estableixin la figurad’un coordinador ambiental queemprengui i coordini les accionsnecessàries per fer la festa més soste-nible.

Vetlleu pel descansdels veïns!

Una festa organitzada amb directriusambientals pot ser més acceptada queuna festa que no tingui cap menad’acció preventiva i correctora. Decara a reduir les resistències es potplantejar que el veïnat sigui el desti-natari d’una iniciativa ambiental deri-vada dels ingressos de la festa.

Implicaciósocial i educacióambiental

La festa reuneix un grannombre de públic ambuna actitud receptiva,participativa i sensible.Cal aprofitar aquestes acti-tuds per realitzar activitatsd’educació ambiental

Implicació social i educació ambiental

14

1. Abans de la festa...

Indiqueu en el programa que la festaaposta per activitats més sosteniblesEn aspectes de mobilitat, incidiusobre la conveniència de desplaçar-seen transport púbic o compartint elcotxe, i dels efectes negatius queevita.

Dissenyeu i editeu tots els documentsd’educació ambiental amb lemes quesiguin atractius. Aprofiteu els mitjansde comunicació per introduir el con-cepte de l’ECO-FESTA.

Constituïu l’Equip Verd com a ele-ment clau que donarà suport a les ini-ciatives ambientals de la festa durantel seu desenvolupament.

2. Durant la festa...

Organitzeu jocs, gimcanes i altres acti-vitats lúdiques per fomentar la partici-pació dels assistents en algunes de lesactuacions ambientals, com seria laseparació dels residus en els diferentscontenidors.

Si contracteu espectacles lúdics(pallassos, grups d’animació al carrer,etc.) penseu que n’hi ha molts que, apart de la vessantlúdica, tenen unacomponentde sensibilit-zació ambien-tal.

Els tres moments de la festa: abans, durant, després

3. Acabada la festa....

Avalueu el desenvolupament de lafesta i feu difusió dels resultats obtin-guts a través dels mitjans de comuni-cació interns i locals (butlletí associa-ció, TV, ràdio i premsa locals...).

Paellamultitudinària

ACTIVITAT IMPACTESPOTENCIALS

INTERVENCIONSPROPOSADES

Plats, coberts,menjar, gas/foc.

Residus

Aigües

Sorolls

Emissions

Consum energètic

Ús de la vaixella reutilitzableVaixella reciclable-compostableVaixella de material reciclat

Ús de detergents biodegradables

Sense efecte

Inapreciables

Carbó vegetalGas naturalCombustible fòssil

RECURSOSUTILITZATS

15

Les activitats festives poden generar,directament o indirectament, diferentsimpactes al medi ambient.

Si utilitzeu una taula d’estimaciód’impactes ambientals de l’estil de laproposada podreu establir els impac-tes potencials de cada activitat i bus-car-ne les alternatives que els mini-mitzin.

Impactesambientalsde les festes

A la Festa major de la Universitat Autònoma

de Barcelona l’ús del got reutilitzable, la

recollida selectiva del vidre i de les restes

orgàniques de la paella gegant són algunes

actuacions ambientals que han suposat con-

siderables reduccions de la quantitat de

brossa generada pels assistents. L’any 1997

es generaren 0,5 Kg rebuig/assistent i en l’e-

dició del 2000 tan sols 0,2 Kg rebuig/assis-

tent. S’ha aconseguit una reducció del 60%

del rebuig generat per assistent.

Taula d’estimació d’impactes ambientals

Impactes ambientals de les festes

16

Dimensioneu la quantitat de residusque generareu a partir del consumdels productes que us subministrenles empreses proveïdores de begudesi menjar. Decanteu-vos per l’opcióque generi menys residus.

Per aconseguir que una festa siguimés sostenible no n’hi ha prou amb

Alguns consells per

la gestió de residus:

•• PPllaanntteeggeeuu--vvooss ttaann ssoollss

rreeccoolllliirr sseelleeccttiivvaammeenntt

aaqquueellllss rreessiidduuss ppeerr aallss

qquuaallss hhii hhaaggii cciirrccuuiittss

ddeeffiinniittss eenn eell vvoossttrreemmuunniicciippii..

•• SSiittuueeuu eellss ccoonntteenniiddoorrss

ddee rreecciiccllaattggee eenn bbaatteerriiaa

aall ccoossttaatt ddeellss ddee rreebbuuiigg,,

mmaaii uunn ddee ssooll..

•• SSeennyyaalliittzzeeuu eellss ccoonntteennii--

ddoorrss,, uuttiilliittzzeeuu eellss ssíímm--

bboollss oo ppiiccttooggrraammeess ddee

rreecciiccllaattggee..

posar tota la gamma de contenidorsde recollida dels diferents tipus deresidus a l’espai de la festa i recollir-los quan aquesta acabi: cal fer unabona planificació, sensibilitzaciódels assistents i una tasca activa decontrol, seguiment i avaluació de lafesta.

10.000 ampollesde vidre reciclable

200 bidonsreutilitzables

30.303 ampollesde vidre reutilitzable

30.303 llaunes

Begudes(p.e. cervesa)

PRODUCTE

10.000 litres

VOLUM

RESIDUS POTENCIALS

Taula per dimensionarla quantitat de residus generada

17

Llistats decomprovacions Utilitzeu vaixella, gots i coberts

reutilitzables.

Serviu menjars sobre suportscomestibles sempre que siguipossible (llesques de pa, pastabrisa, empanades, pa de pita…).

Informeu-vos sobre les possibili-tats de reciclatge de diferentsmaterials al municipi on es fa lafesta.

Caracteritzeu el tipus i la quanti-tat de residus que es generaranal llarg de la festa en funció deles activitats a realitzar i elsrecursos utilitzats.

Llogueu alguna empresa o acor-deu la cessió amb l’ajuntamentdel nombre de contenidors dereforç de reciclatge i de rebuigque necessiteu.

Reserveu els espais necessarisper situar els contenidors especí-fics per a cada tipologia de resi-dus

Recolliu conjuntament les restesdel menjar i la vaixella compos-table en contenidors especials.

Calculeu el nombre d’assistentsals àpats i encarregueu la quan-titat necessària per evitar unexcés de menjar residual.

Acordeu amb alguna associacióbenèfica la donació del menjarque no s'hagi servit el dia de lafesta.

Reducció, reutilització i reciclatge dels residus

Per facilitar la tasca als orga-nitzadors de les festes es pre-senta un recull de les princi-pals prioritats ambientals,traslladades a accions, ques’han de considerar a l’horad’organitzar les festes. El llistat ha estat inspirat enun model americà realitzatper l’Agència de Protecció delMedi Ambient (EPA).

Poseu data a les activitats arealitzar abans, durant i desprésde la festa bo i assignantresponsables per a cada activitat.

Llistat de comprovacions

18

Contractes amb proveïdorsde productes: compres verdes

Establiu condicions de compra amb elsproveïdors apostant per aquells produc-tes amb distintius de garantia de quali-tat ambiental.

Doneu a conèixer als proveïdors quinessón les actuacions ambientals que esduran a terme a la festa i quina espereuque sigui llur participació.

Prioritzeu la compra de begudes enenvasos retornableS enfront dels envasosd’un sol ús.

Compreu productes realitzats amb mate-rial reciclat.

Prioritzeu la compra de productes deComerç Just.

Estalvi energètic

Utilitzeu bombetes de baixconsum per il·luminar elsespais (decoració carrers,il·luminació estands i barra-ques, il·luminació serveissanitaris...).

Trieu emplaçaments per ferles reunions que estiguin benil·luminats de forma natural.

Incorporeu mecanismes perminimitzar el consum d’aiguaals lavabos i a les dutxes (pol-sadors, vàlvules, reductors decabal,…).

En l’elaboració dels àpatsaposteu per cuinar utilitzantcarbó vegetal que és un recursenergètic renovable enfrontdel gas o de les cuines elèctri-ques.

Garantiade QualitatAmbiental

Forest StewardshipCouncil

Garantia d’extraccióde fustesambientalmentcorrecte

Consell CatalàProducció AgràriaEcològica

Certificatproductes ecològics

Distintiu degarantia de quali-tat ambiental

Departamentde Medi Ambient

Etiqueta ecològicaeuropea

Definiu vies de comunicació efi-cients que permetin una mobili-tat interna adequada per als ser-veis que requereixen entrar deforma periòdica o excepcional alrecinte de la festa.

Elimineu les barreres arquitectò-niques i els elements que puguinobstaculitzar el trànsit de perso-nes i vehicles a l’interior delrecinte festiu.

Condicioneu zones d’aparcamentben senyalitzades amb responsa-bles que n’assegurin la bona uti-lització de l’espai. Reserveu pla-ces per a conductors minusvà-lids.


19

Mobilitat: transport i seguretat

Tingueu en compte que l’espaide la festa estigui ben connectatamb la xarxa de transportspúblics quan decidiu el seuemplaçament.

Fomenteu l’ús de la bicicletaamb el condicionament d’apar-caments especials que estiguinconvenientment vigilats.


20

Avaluació de la festa

Avalueu la resposta dels assistents a les iniciativesambientals i el seu grau de satisfacció i participacióen les mateixes.

Controleu si s’ha fet una correcta separació dels resi-dus i detecteu les causes del contingut d’impropis.

Sol·liciteu a les empreses que gestionen la recollidadels residus les dades de quantitats de residus recolli-des de cada classe.

Informeu els participants dels èxits obtinguts amb lesiniciatives ambientals. Empreu els mitjans de comuni-cació locals (premsa, ràdio, TV, butlletins de l’associa-ció, etc.).

Informeu que la festa integra actuacions ambientalsencaminades a fer-la més sostenible.

Contracteu espectacles lúdics (pallassos, grups d’ani-mació, teatre) que transmetin missatges de respecteal medi ambient.

Formeu un Equip verd que s’encarregui de donarsuport a les iniciatives ambientals i participi en tot elprocés (formació, difusió de les iniciatives, execució,suport, etc.).

Sensibilització i educació ambiental

21

Si ja sabeu quin tipus de festa voleu organitzar, tan solshaureu d’anar incorporant aquells consells que s’ajustinmillor a la vostra celebració.

Planifiqueu les actuacions ambientals amb prou temps.Això facilitarà que el dia de la festa tingueu tots els recur-sos i la informació necessària per a la realització de lesiniciatives ambientals que us havíeu proposat. En aquestcapítol trobareu consells per fer més sostenibles tota menade festes. Trieu els que s’escaiguin millor a la vostra. Sensedeixar de banda els aspectes ambientals festius, recordeuen tot moment que les festes s’organitzen amb la voluntatque els participants s’ho passin bé.

Fem la festa més sostenible!

Pinteu en VERD per reduir els residus i el consum energètic, en TARONJA per afavorir el transport i la mobilitatsostenibles i la seguretat i en LILA per fomentar l’educació ambiental a la festa.A les festes més grans hi podreu aplicar consells dels que trobareu en els apartats dedicats a festes de dimensionsmés petites. Una festa gran es pot veure com una suma de petites festes!

I recordeu...Tant se val

quin sigui el tipusde festa que organitzeu

i el nombrede participants,

ja que els mateixoscriteris de sostenibilitat

es poden aplicara tot tipus de festa.

Pinteu la vostra pròpia festa amb els consells més escaients!

Exemples de festes: casos pràctics

22

Fem festa a casa!L’aniversari dels nens,la revetlla, el Nadal...

Són festes casolanes que agrupen nuclis petitsd’entre 10 i 50 assistents. La durada acostuma aser d’una tarda, un matí o un vespre i els espaisutilitzats són generalment interiors (un pis, unacasa, una sala de festes), encara que tambépoden fer-se a l’exterior (un jardí, una terrassa,un pati de veïns, un casa de colònies...). Hi hauna elevada integració social, fet que facilita laintroducció d’actuacions ambientals.

Ingredients: què hi ha a la festa?

Beguda, menjar, música, elements decoratius,regals d’aniversari, de Nadal, jocs per a la quit-xalla...

Vetlleu pel medi ambient

Eviteu la generació de residus d'envasos d’un solús tot comprant les begudes en envasos de vidreretornable i/o a granel.

· Prepareu cassoles amb begudes a granel que la gentpugui servir-se amb un cullerot en gots reutilitzables.

· Fomenteu l'ús del porró, de la bóta i del càntir.· Si no podeu evitar la compra de refrescos en

envasos d’un sol ús, procureu que aquestssiguin de gran volum i un cop buits separeu-los de la resta de deixalles per reciclar-los alcontenidor groc dels envasos.

· Aneu a comprar portant de casa vostra uncabàs, un carretó o una bossa de drap. Aixíeviteu tornar a casa amb un muntde bosses de plàstic.

Qui, quan i on fem la festa?

Fem festa a casa!

23

cada any podreu aprofitar els mateixos, estalviareudiners i reduireu la generació de residus

Serviu menjars d'elaboració casolana per evitar oreduir la compra d'aliments que estiguin excessi-vament embolcallats.

· Serviu menjar fet a casa: pa amb tomàquet i embo-tit, crispetes, entrepans de pernil i formatge, amani-des de pasta, macedònies de fruites, pastissos d'ela-boració casolana o de pastisseria, olives, fruits secs...

· Eviteu la compra d’aliments de pastisseria industrialque estan excessivament embolcallats.

Sigueu creatius a l’hora de fer un regal!

· Regaleu algun record o alguna experiència com l’as-sistència a espectacles: entrades a concerts, cinema,obres de teatre, en lloc d’objectes materials.

· Si compreu regals, procureu que siguin articles res-pectuosos amb el medi i amb les persones, fets ambtecnologia neta o elements reciclats o reciclables itambé articles de comerç just.

Utilitzeu vaixella, coberts i gots clàssics i vestiula taula amb roba de festa.

· Feu servir la vaixella, els gots i els coberts que uti-litzeu a diari per servir el menjar el dia de la festa.

· Eviteu servir el menjar en plats d’usar i llençar i lesbegudes en gots d’un sol ús.

· Poseu estovalles i tovallons de roba a les taules. Sino teniu prou tovallons en podeu comprar fets dematerial reciclat.

Reserveu alguns espais per cubells d’escombra-ries on llençareu, separadament, les restes dematèria orgànica, els envasos (plàstics,metàl·lics), el paper i cartró i el vidre.

Utilitzeu la imaginació i els recursos que teniu acasa per guarnir la festa!

· Elaboreu ornaments per decorar la casa amb mate-rials que teniu per casa.

· Si compreu els ornaments, intenteu que siguin fetsamb materials reciclats i que siguin durables. Així

Fem festa a casa!

24

Abans de la festa...

Utilitzeu el telèfon o bé el correuelectrònic per convidar els amics.Si envieu invitacions de paper, quesiguin de paper o cartró reciclat oconfeccioneu-les vosaltres mateixosutilitzant material que tingueu percasa.

Informeu sobre com arribar al llocde la festa mitjançant la xarxa detransports públics.(Vegeu la Guia de la Mobilitat Sostenible

de l’Ajuntament de Barcelona).

Poseu en contacte els convidatsque vinguin de les mateixes zonesper tal que comparteixin el cotxe.

Durant la festa...

Organitzeu jocs amb els nens tot uti-litzant alguns dels residus que s’hagingenerat durant la preparació de lafesta. A l’apartat de recursos es citenllibres on s’expliquen jocs per feramb aquells materials que han esde-vingut residus. Animeu-vos a provar-los!

També podeu fer joguines ambaquests materials. Hi ha professionalsque han dissenyat tallers per fabricarjoguines amb envasos metàl·lics,llaunes, etc.

Després de la festa...

Que tothom participi a deixar l’es-pai net i que cada tipus de residuque s’ha pensat reciclar vagi aparar al contenidor correcte.Aprofiteu aquesta activitat per sen-sibilitzar nens i adults de la impor-tància del reciclatge.

L’educació ambiental a la festa

25

La festa de l’escola,de l’esplai, del casal…

A la festa hi participa un col·lectiu (escola, associació,esplais, club d’esports...) que aplega entre mig centenar imig miler de persones. Els promotors haureu de tenir pre-sent, des del primer moment, totes aquelles actuacionsque vulgueu realitzar per assegurar el bon funcionamentde la festa sostenible i per a la coordinació entre els dife-rents membres de la comissió organitzadora de la festa.

Les festes acostumen a durar un dia, un matí o un vesprei, ocasionalment, poden ser d’un cap de setmana. Elsespais on es desenvolupen poden ser interiors (una salapolivalent d’un poliesportiu, d’un casal d’associacions,altres zones interiors de gran superfície) i/o exteriors (unaplaça, un pati de veïns, un pati de l’escola, un jardí, unacasa de colònies, etc.).

Ingredients: què hi ha a la festa? Beguda, menjar, música, elements decoratius, jocs per a laquitxalla, actuacions de grups d’animació (músics, pallas-sos, actors).

Qui, quan i on fem la festa? Vetlleu pel medi ambient

Eviteu la generació de residus d'envasosd’un sol ús bo i comprant les begudes enenvasos de vidre retornable i/o a granel.

Utilitzeu sortidors a pressió per servir lesbegudes.

Feu servir vaixella reutilitzable i estovallesde roba.

· Utilitzeu els plats tradicionals de vidre o cerà-mica per servir el menjar i els cobertsmetàl·lics.

Una opció és la vaixella compostable.

· Si feu àpats per a molta gent, utilitzeuvaixella feta de material compostable,que després del seu ús es llença als con-tenidors especials de matèriaorgànica.

Molts dels consells que hem donat a lasecció Fem festa a casa! també sónaplicables en aquest tipus de festa. Usanimem a consultar-los.

La festa de l’escola, de l’esplai, del casal…

26

Reutilitzeu el got o cadascú amb el seu got.

· Utilitzeu gots de vidre o gots de plàstic dur que,un cop nets, són reutilitzables. Els gots de plàsticels podeu adquirir en algunes de les empresescitades al capítol de recursos i adreces. Aquestsgots els podeu llogar als assistents (explicació delsistema de lloguer dels gots a l’apartat de la Festamultitudinària).

· Si no teniu prou vaixella, la podeu llogar a empre-ses especialitzades o podeu demanar als assistentsque la duguin de casa.

· Fomenteu que els convidats portin el seu got o lacopa de cava de casa i incentiveu la iniciativa totreduint els preus de les consumicions que es pren-guin si utilitzen aquest got.

Compreu els ingredients per elaborar els àpatsal mercat i eviteu la compra d'aliments que vin-guin excessivament embolcallats.

· El sucre, la sal, els condiments, les salses... serviu-los en bols de vidre, fusta o ceràmica en lloc decomprar serveis individuals.

Separeu els residus sempre que hi hagi recollidaselectiva.

· Si heu fet la festa en un espai exterior (jardí,camp, etc.) que pertany als membres de l’associa-ció o al col·lectiu organitzador, podeu plantejar-vos la realització de compost amb les restes demenjar generades a la festa. D’aquesta maneraestareu reciclant un residu alhora que educareu isensibilitzareu els participants. (Vegeu Guia del Compostatge de l’Ajuntament de Barcelona).

· Una opció a contemplar és donar el menjar queno s'ha servit durant la festa a alguna associació deserveis socials.

Plantegeu-vos la compra d’un nombre suficientde gots reutilitzables per fer servir en totsels actes que organitzi la vostra entitat.


27

· Assegureu-vos de l’existència, al municipi on secelebra la festa, de circuits de recollida selectivaper als diferents materials que penseu reciclar. Sino existeixen aquests circuits, podeu contractar-la aalguna empresa. Aprofiteu l’ocasió per demanar al’administració local que iniciï la recollida selectivad’algun tipus de residus (matèria orgànica) que nos’estigui fent actualment.

· Fomenteu la separació dels residus tot facilitant idiferenciant els contenidors específics per a cadatipus.

L’educació ambiental a la festaAbans de la festa...

Informeu els assistents que participaran d'una festamés sostenible.

Als cartells on s’anunciï la festa, exposeu claramentque es tracta d’una Eco-festa, Festa més sostenible,Festa sense residus, etc.

Envieu invitacions de correu electrònic a aquellsconvidats amb adreça electrònica.

Utilitzeu material reciclat per editar els cartells,tríptics, fulletons, etc.

Aprofiteu els mitjans de comunicació interns ilocals (internet, butlletins, TV, ràdio, diaris...) perfer publicitat de la festa sostenible.

Identifiqueuclarament quin tipus

de residus es potllençar a cadacontenidor tot

utilitzant plafons ipictogrames

atraients.


28

Durant la festa...

A les escoles i casals podeu fer un munt d’activitats quealhora diverteixin els nens els transmetin missatges derespecte al medi ambient:

· Passar una pel·lícula de vídeo que tracti algun temaambiental, de dibuixos o documental, depenent del’edat dels assistents.

· Realitzar tallers diversos de treball amb residus on elsnens puguin construir les seves pròpies joguines apartir de material considerat residu tot donant-li unaaltra utilització.

· Contractar pallassos amb espectacles divertits queincorporin missatges de reducció, reutilització i reci-clatge dels residus.

· Programar la narració de contes de temàtica ambien-tal que podrien explicar històries de l’entorn natural,la contaminació i la reducció dels residus.


Aprofiteu per fer una visita a alguna instal·lació detractament de residus o a alguna deixalleria i apor-teu-hi alguns dels residus generats a la festa o com aconseqüència de la seva preparació.

29

La festa major del poble,del barri, del carrer…

La festa major és la més esperada per tots els veïns. Ladurada de la festa pot ser entre 1 o 2 dies fins més d'unasetmana. Els espais on es desenvolupa la festa sovint sóndispersos i a l’aire lliure. Hi ha una elevada participació dediferents actors en l’organització (associacions de veïns,entitats, administració local…). La integració social ésmoderada i es barregen interessos lúdics de diferentstipus. Tot això són factors que compliquen la introducciód’actuacions ambientals.

Malgrat aquestes possibles complicacions, assumir el repted’organitzar una festa major més sostenible pot reportarmolts beneficis, tant socials com ambientals!

Les àrees de cultura i de medi ambient de l’ajuntamentdel municipi i les diferents entitats que organitzen la festahaureu de planificar juntes les activitats lúdiques i ambien-tals.

Ingredients:què hi ha a la festa?


Paradetes on es ven begu-da, menjar, artesanies…,bars de poble o de barrique participen a la festa,espectacles musicals,orquestres, disco-mòbil, firad’atraccions, serveis sanita-ris (WC químics), jocs infan-tils, elements decoratius,dinars populars…

No oblideu que els consells que hemdonat en les tipologies de festes anteriorssón aplicables en aquest tipus de festa. Usrecomanem que els tingueu en compte!

·Milloreu la qualitatambiental de lafesta.·Reforçeu entre elsparticipants elsentiment depertinença a ungrup i aconseguintuna majorintegració social totcompartintiniciativesambientalscomunes.

Accepteu el repte d’una festamés sostenible!Tots en sortirem beneficiats!

La festa major del poble, del barri, del carrer…

30


Serviu les begudes en gots reutilitzables!

Amb el got reutilitzable es redueix el volum de residusque es generarien amb la utilització dels gots d’un solús. La gestió del lloguer del got reutilitzable s’explicaen l’apartat de la festa multitudinària. Considereul’ampliació del servei de lloguer de gots als bars.

Organitzeu àpats multitudinaris amb menys resi-dus. L’arrossada, la botifarrada, la cargolada...Feu-les més sostenibles!

Tingueu en compte les 3R en els àpats:

1. Reduïu la generació de restes de menjar:Planifiqueu bé el menú i compreu tan sols la quanti-tat de menjar suficient i serviu el menjar en suportscomestibles del tipus llesques de pa de pagès, pa depita o empanades, sempre que sigui possible.

2. Reutilitzeu la vaixella de vidre o ceràmica.La podeu llogar, i també el servei d’un rentavaixellesportàtil per assegurar que els mateixos plats es podenanar reutilitzant al llarg de la festa. Una altra opció ésgestionar amb algun bar-restaurant el servei de nete-ja de la vaixella.

3. Recicleu: Utilitzeu la vaixella compostable que espot reciclar amb la resta de la matèria orgànica origi-nada en l’elaboració dels àpats.

Organitzeu mercats de materials de segona mà.

Aquests mercats creen un espai de trobada entreaquells que ofereixen productes o materials que con-sideren no útils i aquells que els troben algun valor.Les condicions de compra s’estableixen entre les duesparts interessades (venedor i comprador) i de vega-des pot consistir en un simple bescanvi.


31

Reforceu els serveis de recollida de contenidors ide neteja viària.

Els dies de la festa reforceu el servei de contenidorstot augmentant el nombre de contenidors de reciclat-ge i de rebuig. Acordeu els horaris de recollida i deneteja viària dels carrers i les places. Preveieu i facili-teu l’entrada a tots els carrers dels serveis de recollidai de neteja procurant que no hi hagi obstacles, esce-naris, elements decoratius que n’impedeixin el pas.

Decoreu els carrers amb materials reciclats!

Els elements decoratius són els que confereixen l’as-pecte festiu als carrers del poble o barri quan se cele-bren les festes. Iniciatives encaminades a la sostenibi-litat decorativa consistirien a fomentar l’ús de residus(tetrabrics, llaunes, envasos, etc.) per fer les decora-cions. Per a això és necessari que la comissió de festesorganitzi amb temps suficient la recollida dels residus

que posteriorment s’emprarancom a matèria primera per feraquests ornaments.

En les festes majors del popularbarri barceloní de Gràcia la reutilit-zació de materials per decorar elscarrers es duu a terme espontània-ment ja que aporta creativitat, ori-ginalitat i alhora comporta unestalvi econòmic significatiu.


32

Faciliteu la mobilitat als assistents i als veïns.

Els dies de festa major hi ha algunes restriccions detrànsit rodat en molts carrers. Sol·liciteu el permísnecessari a l’ajuntament i aviseu els veïns del barrique es trobaran carrers tallats i faciliteu informació derutes alternatives.

Limiteu el volum de la música.

Establiu el volum màxim acceptable per als grups demúsica. Planifiqueu la situació dels escenaris i l'orien-tació dels altaveus de forma que els veïns del carrer ola plaça en surtin el menys perjudicats possible.

Vetlleu pel benestar, la mobilitat i la seguretat dels assistents i veïns!


33

Abans de la festa...

Dissenyeu el material de difusióon s’informi de la iniciativa eco-lògica de la festa. Alguns concep-tes que són fàcilment representa-bles gràficament i que transmetenel concepte de sostenibilitat són:l’equilibri, l’harmonia, el cicle, etc.

Formeu un Equip verd de suporta les iniciatives ambientals el diade la festa. Aquest equip s’ha desentir partícip d’aquestes interven-cions, en les tasques de planifica-ció, difusió, execució i avaluació dela festa.

Durant la festa...

Contracteu grups d’animació que organitzin espectacles que transmetin mis-satges ambientals centrats tant en el respecte al medi ambient com enfocatsa la reducció, reutilització i reciclatge dels residus.(Vegeu recursos i adreces al final de la Guia).

Algunes propostes...· Obres de teatre de temàtica ambiental, naturalista...· Cercavila de residus (tot combinant música, missatges, perso-

natges fets amb material reciclat).· Jocs divertits tot utilitzant residus per a la quitxalla.· Espectacles de pallassos que diverteixen i transmeten missat-

ges de respecte al medi ambient.· Tallers científics d’experiments sobre nocions ambientals

(ús d’energies renovables, estalvi d’aigua…).



Criteris de sostenibilitata l’hora de muntar paradetes:


Redacteu un informe on s’avaluïn lesactuacions ambientals i doneu-ne aconèixer els resultats d’aquestes entermes de reducció i reciclatge deresidus als habitants del municipi.

Sol·liciteu a l’empresa que gestionales deixalles les dades sobre la quanti-tat de residus recollits de forma selec-tiva.

Feu difusió de les dades als mitjansde comunicació i a les empreses quehan participat d’una manera o altraen la iniciativa.

La paradeta de l’Associació Naturalistesde Girona a les Fires de Sant Narcís deGirona el 2000 va ser dissenyada ambcriteris de sostenibilitat.

Utilitzeu materials que siguin durables i permetin elmuntatge de la parada en edicions futures.

Serviu productes regionals i aposteu pels de cultiuecològic.

Serviu les begudes a granel amb els gots reutilitza-bles.

Serviu el menjar en vaixella reutilitzable o com-postable.

Recicleu els envasos de vidre, els envasos de plàstic imetàl·lics, i les restes de matèria orgànica.

Disposeu d’un kit de contenidors que us faciliti laseparació dels diferents residus que genereu.

Il·lumineu la parada amb bombetes de baix con-sum.

Utilitzeu carbó vegetal per cuinar.

El repte d’organitzar unfestival més sostenible té unsbeneficis assegurats:

· Disminució de l’impacteambiental.

· Augment de la socialitzaciódels assistents.

· Obtenció d’un profiteconòmic.(Vegeu Economia Festiva)

35

El festival,el concert multitudinari,les fires d’espectacles...

Són trobades que apleguen desenes de milers de persones. Escaracteritzen per la poca integració social dels participants. L’espaide celebració pot ser:· exterior delimitat: recinte condicionat amb diferents ambients

(zones d’acampada, zones de bar, zones de concert...).· exterior dispers: similar a la festa major.

Són festes intensives que tenen un notable impacte ambiental.La durada pot variar molt: d’un dia fins a un màxim de quatre,aproximadament.

Aquests factors dificulten la introducció d’aspectes ambientals. Lamanca de sentiment de pertinença a l’espai complica encara més laintroducció d’actuacions encaminades a fer la festa més sostenible.

Ingredients: què hi ha a la festa?

Escenaris amb grups de música, paradetes que ofereixenserveis diversos: menjar, begudes; venda d’articles…,zones d’acampada, zones de cuina i menjador, supermer-cats, serveis sanitaris (WC químics), serveis d’urgència(mèdics, seguretat),…


Aquest és el tipus de festa més com-plex. Tots els consells que us hem donatfins ara serveixen també per aquestatipologia d’esdeveniments col·lectius.

El festival, el concert multitudinari, les fires d’espectacles…

36


Reduïu el consum d’envasos d’un sol ús.

Acordeu amb les paradetes que serveixin begudes lautilització de sortidors a pressió, tant per servir la cer-vesa com els refrescos. Aquesta mesura pot ser exigi-da com a norma i en aquest cas caldrà negociar ambels proveïdors de begudes els termes del contracte.

Instal·leu zones d'autovenda amb menys residus.

· Aposteu per la instal·lació de màquines de vendingexpenedores de begudes en envàs retornable imàquines recuperadores d’aquests envasos.

· Instal·leu màquines de cafè que tinguin l’opció deservei sense got, més barat per al consumidor queutilitza el seu propi got. Acordeu amb l'empresa quegestiona la màquina que serveixi cafè de comerç just.

Estalvieu aigua i electricitat.

· Minimitzeu el consum d’aiguaals lavabos, a les dutxes i alsWC mitjançant reductors devolum de les cisternes, limita-dors de cabal, temporitzadors ipolsadors en les dutxes i lava-bos.

· Llogueu un nombre suficient deWC químics i instal·leu-los enespais convenientment senyalit-zats per evitar conductes insalu-bres.

· Utilitzeu bombetes de baix con-sum en els lavabos, en lail·luminació d’exteriors i en lesparadetes.


37

Recolliu selectivament els residus.

· Establiu els termes de la recollida (horari, vies d’accésdels camions, etc.) amb l’empresa o l'administraciólocal que la gestionarà.

· Situeu els contenidors de recollida selectiva i de rebuigen espais on siguin ben visibles. Tingueu en compteque no impedeixin la lliure circulació dels assistents.

· Col·loqueu la bateria completa de contenidors de reci-clar i de rebuig. Eviteu la dispersió de contenidorsaïllats!

· Distribuïu als propietaris de les paradetes contenidors ibosses de deixalles suficients per llençar-hi el vidre i elrebuig. Si feu la recollida selectiva d’altres materials(paper, envasos, matèria orgànica) faciliteu-los informa-ció referent a la situació dels contenidors i a la norma-tiva del reciclatge.

AfavoriuEviteu


38

· Estimeu la quantitat d’assistents a lafesta i compreu el nombre de gotsde plàstic dur necessaris (mínim 1per persona).

· Munteu un nombre suficient deparades de lloguer i retorn de gotsque siguin el màxim de visibles i queportin lemes a favor de la reutilitza-ció, la minimització dels residus, etc.

· Llogueu un rentavaixelles per rentarels gots que es vagin retornant oacordeu l’ús del rentavaixelles d’unrestaurant-bar que sigui molt properal lloc on es fa la festa.

La gestió del got reutilitzable

CARACTERÍSTIQUES DEL GOT

Material: plàstic dur que no es trenquien caure al terra.

Capacitat: més de 300 ml.Apte per a serigrafia.Apte per suportar altes temperatures.Disseny atractiu.Apte per al consum.

Assegureu el bon funcionament de lainiciativa del got fent una bona campa-nya d’informació on quedin ben defi-nits:·L’horari d’atenció de les parades de llo-

guer i retorn de gots.·El preu del lloguer del got.

El got reutilitzable és un instrument deminimització de residus. La utilitzacióper obtenir únicament ingressos suple-mentaris provocarà el rebuig dels assis-tents a la festa. Un bon preu de lloguerdel got és de 100 Pta

Establiu l’ús del got com a norma decompliment obligatori i no accepteu lavenda de begudes en gots d’usar i llen-çar.

Alguns lemes de reutilitzacióserigrafiats en el got:Reutilitzar és Very Got – GironaEl Got més d’un Cop – Molins de Rei

El got en les festes majors de Catalunya

La festa de la UAB fou la primera que introduí,

l’any 1998, el got reutilitzable. Des d’aleshores

cada any uns 30.000 assistents fan ús d’aquest

got! Actualment molts municipis de Catalunya,

entre els quals hi ha Figueres, Cardedeu, Salt,

Sant Cugat del Vallès… utilitzen aquest got en

les seves festes majors.

Feu-lo servir vosaltres també!

Rentavaixelles portàtil i gots reutilitzables


39

Situeu els escenaris de manera que la música delsconcerts no destorbi altres participants de la festa.

En muntar els escenaris tingueu en compte l’impacteacústic. Feu una bona planificació tot considerant la situa-ció de l'escenari, l'orientació dels altaveus, la determinacióde la potència sonora i la detecció dels veïns més afectats.Informeu prèviament els veïns sobre les molèsties quese'ls ocasionarà. Instal·leu, si és possible, pantalles acústi-ques que esmorteeixin el soroll.

Reduïu els impactes post-festa.Acabada la festa, l’espai hauria de que-dar tal com estava abans de fer-la.Contracteu amb els serveis de neteja unaactuació ràpida i eficaç. En establir elscontractes amb aquestes empreses, nego-cieu la utilització de productes que nosiguin nocius per al medi ambient.

Vetlleu pel benestar, la mobilitati la seguretat dels assistents i veïns

Assegureu que a la festa s’hi pugui arribar ambtransport públic i coordineu els horaris de la festa ambels horaris dels serveis de transport públic tot reforçant-loso ampliant-los en cas que es cregui necessari.

Habiliteu zones d’aparcament ben senyalitzades i condi-cionades on es reservin espais per a conductors ambminusvalidesa. Aposteu pel condicionament d’aparca-ments de bicicletes, convenientment vigilats.

Garantiu una correcta i segura comunicació i mobili-tat interna, tant dels organitzadors com dels proveï-dors de serveis i els assistents.

Establiu canals de comunicació i mobilitat de tots els ser-veis de l’organització. En el decurs de la festa, i sobretoten situacions d’emergència, és vital tenir garantida lacomunicació amb els equips de seguretat.

El personal de l'organització hauria de dur algun distintiu(braçalet de color, armilles de colors, etc.) que permeti laseva identificació fàcil i ràpida.


40

Abans de la festa…

Utilitzeu els mitjans de comunicació (premsa local,ràdio, televisió) per informar de les característiquesambientals del festival (EcoFestival, Eco-Concert, etc.).

Al tiquet d’entrada al festival indiqueu la introducció dela component ambiental a la festa i expliqueu que unapart del preu de l'entrada es destina a la gestió de ser-veis ambientals.

Faciliteu informació de la normativa ambiental de lafesta a totes les paradetes.

Constituïu l’Equip Verd que doni suport a les iniciativesambientals abans, durant i després de la festa.

Habiliteu un pool verd on s'informi de les actuacionsmusicals i ambientals que hi haurà a la festa.

Durant la festa…

Animeu els grups de música que manifestindurant la seva actuació el seu suport a les iniciati-ves ambientals de la festa.

Recordeu quina és la normativa ambiental a lesparadetes que detecteu que no la respecten.Reposeu la informació ambiental en aquelles quel’hagin exhaurit.

Amb la iniciativa del got reutilitzable s'està fent,indirectament, una tasca de sensibilització ambien-tal que incideix en les conductes dels assistents ala festa.

Situeu plafons informatius en les zones dels conte-nidors de reciclatge que indiquin clarament elstipus de residus que van a cada contenidor.



41

Informativa

Informació d’actes lúdics: actuacions,horaris, escenaris…Informació d’iniciatives ambientals: gotreutilitzable, recollida selectiva dels resi-dus, ús de vaixella compostable...

Suport logístic

Emmagatzematge i posterior repartimentde contenidors i altres materials (al recin-te, a les paradetes, etc.).

Punt de trobada

On es canalitzen les actuacions del’Equip verd i es reben els suggerimentsdels assistents.

Després de la festa…

Feu un informe d'avaluació dels resultats obtingutsde les diferents iniciatives ambientals i feu-ne difu-sió, a través dels mitjans de comunicació, entretots els agents que han participat directament oindirectament en la festa.

Funcionsdel Pool Verd

42

Coordinador ambiental: membre de l’equip promotorencarregat de gestionar les actuacions ambientals que s’in-trodueixen a la festa. Coordina l’equip verd i organitza elpool verd.

Deixalleria: instal·lació municipal on els ciutadans apor-ten tota mena de residus domèstics per a ser classificats iposteriorment recuperats o tractats. També es coneixenamb el nom de punts verds.

Equip verd: grup de persones que s’encarrega de donarsuport a les iniciatives ambientals i formades per això.

Paradeta: instal·lació exterior on es venen begudes, men-jar, artesanies als assistents a la festa.

Patrocinador ambiental: empreses, institucions públiqueso altres entitats que participen aportant recursos monetariso materials a les iniciatives ambientals a canvi d’enfortir laseva imatge verda.

Pool verd: indret on els participants poden trobar la infor-mació, els recursos humans i materials necessaris per aassegurar l’execució de les actuacions ambientals.

Promotors: persona, grup de persones, entitats, institu-cions, etc. que organitzen la festa.

Vaixella compostable: plats, coberts, gots elaboratsprincipalment amb midó de blat de moro que pot com-postar-se.

Zonning: consisteix a establir la localització dels serveis(barres de bar, paradetes, serveis sanitaris, zona d’especta-cles) dins el recinte festiu i definir les vies per on haurande moure’s els participants, els organitzadors i els seus ser-veis associats.

Glossari

43

Adrecesi contactesd’interès

Recursos d’algunes empre-ses o serveis que tenenexperiència en organitzaresdeveniments. La llista ésmolt més amplia. Si voleuformar part d’aquest llistato rebre més informaciód’algun d’aquests recursoscontacteu amb el Centre deRecursos Ciutat Sostenible.

Lloguer de vaixella de vidre:

Taller Geroni MoragasTel. 93 674 50 48

Taller AlbaTel. 93 668 22 39

Taller St. MartíTel. 93 692 73 52

Vending(màquines expenedores de begudes en envàs

retornable i màquines recuperadores d’envasos)

DABA SATel. 93 721 79 00

AUTOMÀTIC SATel. 93 223 86 70

IBERVENDINGTel. 93 721 79 70

ADELVATel. 93 710 08 15

Gots de plàstic reutilitzables:

MENSATel. 93 314 81 11 – Fax: 93 313 12 36A/e: [email protected]

Plàstics de GaliciaTel. 93 457 29 22 – 458 80 58 Fax: 207 65 15

PAM Plàstics SLTel. 972 26 88 10

Vaixella i bosses compostables:

Biocorp IbéricaTel. 943 32 68 74 – Fax: 943 32 71 91A/e: [email protected]/iberica/

SAPLEX (només bosses)Tel. 93 844 33 30 – Fax:93 840 13 84A/e: [email protected]

CoFresco (només bosses)Tel. 91 323 98 00 – Fax: 91 323 98 01

Adreces i contactes d’interès

44

Productes de Comerç Just

SETEMTel. 93 441 53 35

INTERMÓN - Departament Comerç Just

Tel. 902 330 331

Tallers de reciclatgei temàtica ambiental:

Ciència Divertida"els nens aprenen conceptes ambientals mitjan-

çant experiments didàctics i divertits"

Tel. 93 475 01 53 – Fax: 93 475 15 61

Ecoimagina"utilitzant la imaginació els nens construeixen

joguines amb residus"

Tel. 572 22 00

Jocs amb residus

Martinez, A. ; (1998). No lo Tires¡Juega! Juguetes con materialesusados, Editorial DIDACO, Barcelona.

Sher, B. ; (1996). Juegos estupen-dos con juguetes improvisados,Ediciones Martínez Roca, Barcelona.

Barba, C. ; Gallego, J. L. ; (1999).Mamá quiero ser ecologista, Plaza&Janes Editores, S. A. , Barcelona.

Espectacles, jocs, teatre,música amb missatges ambientals:

Gargot de Joc per Guixot de 8"un muntatge fet amb jocs, construïts amb mate-

rials reciclats, on juga tothom"

Tel. 93 812 40 [email protected]

Pallassos Perillassos"diverteixen fent espectacles d’educació ambiental"

Tel. 93 731 77 11www.terra.es/personal/peripallassos/

Scena Difusió"narració de contes, teatre, cercaviles, espectacles

d’animació sobre la temàtica del reciclatge"

Tel/Fax: 93 555 31 31A/e: [email protected]

Pepsicolen"pallassos que fan cercaviles o espectacles musi-

cals on animen i dinamitzen una jornada amb

tot tipus de públic"

Tel. 938515156

45

WEB d’interèsTot i que en el nostre entorn ja comença a haver-hi algunes experiències de festes més sos-tenibles, les més remarcables i elaborades pertanyen, principalment, a l’àmbit anglosaxó.Vet aquí alguns dels exemples més interessants.

Austràlia

www.ecorecycle.vic.gov.au/litter/litter_initiatives.asp#waste_wise"The 7 Steps to a Waste Wise Event"

www.caa.org.au/taste/lowwaste/index.htmlGuies que expliquen com organitzar festivals

tot introduint criteris de minimització de residus.

Molt pràctiques, amb taules i llistats de comprovació. Guies pautades.

EUA

www.uwm.edu/dept/besmart//festival/festival_frame.htmlGuia universitària per a la reducció

de residus per a gestors d’esdeveniments.

www.epa.gov/epaoswer/non-hw/reduce/grn-mtgs/"It’s easy being Green! A Guide to planning and conducting environmentally

aware meetings and events" (1996). U. S. Environmental Protection Agency.

www.kcb.org/recycgui.html"Summer Recycling. Guide to recycling at Chicago Summer Festival"

Cas pràctic de gestió de residus al festival d’estiu de Chicago.

Canadà

www.rco.on.ca/millennium.html"No Waste Millenium Guide" Reclycing Council of Ontario

Guia pràctica per fer festes sense residus.

www.recycleworks.org/schools/nowaste.htmlRecycling and composting Program of San Mateo County

Consells casolans per reduir residus en celebracions familiars.

Informacions a Catalunya i Espanya

www.uab.es/osha/Minimització de residus a la festa major de la UAB.

www.gobmallorca.com/comuni/991216b.htmConsells per a un consum responsable en festes tradicionals.

www.pangea.org/edualter/actualidad/ecologia/residus8htmExperiències a tota Europa en reducció de residus en festes.

campus.uab.es/~2067057/ambient.htmGestió ambiental a l’Aplec de Balenyà (Barcelona).

Edita:© Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció d’Educació Ambiental i Participació

Continguts i redacció:Marta Rubio Blanco (Centre d’Estudis Ambientals, UAB)Paco Muñoz Gutiérrez (Oficina de Seguretat i d’HigieneAmbiental, UAB)

Disseny gràfic i il·lustració:Clic Traç, sccl

Impressió:Gramagraf, sccl

Dipòsit legal: B-20.106/011a edició: abril de 2001Imprès en paper reciclat

Per a qualsevol informació adreceu-vos a:Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 2008012 BarcelonaTel: 93 237 47 43www.bcn.es/mediambient

Aquesta Guia dÕEdcucaci� Ambiental�s una contribuci� al proc�s dÕelaboraci�

de lÕAgenda 21 de Barcelona.

les festes m s sostenibles - generalitat de catalunya › mediamb › butlleti › bev ›...

Documents