PRINCIPALS FESTES JUEVES EXPLICADES ALS XUETES QUI VULGUEU RETORNAR A LA FE JUEVA

Regim les festes jueves segons el calendari jueu. Aquest calendari és una barreja de calendari lunar i solar (anys lunisolars). L’any és dividit en dotze mesos de 29 i 30 dies alternativament. Per restablir la coïncidència entre les estacions del calendari i les solars, hi afegim un nou mes cada tres anys.

El càlcul del temps comença amb la suposada data de la creació del món, segons la nostra tradició, el dilluns 7 de Setembre de 3760 aC (segons la era cristiana), data equivalent a l'1 del mes de Tixrí de cada any.D'aquesta manera, l'any gregorià de 201 5 equival a l'any hebreu de 5775. Així doncs, per convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, tan sols cal sumar o restar la xifra de 3760 (2015 + 3760 = 5775), o bé, sumar a totes tres darreres xifres de l'any hebreu, 1240 (775 + 1240 = 2015).

Mesos jueus CorrespondènciaTixrí Setembre-OctubreMarheixvan Octubre-NovembreQislev Novembre-DesembreTebet Desembre-GenerXebat Gener-FebrerAdar Febrer-MarçNissan Març-AbrilIiàr Abril-MaigSivan Maig-JunyTemmuz Juny-JuliolAb Juliol-AgostEl·lul Agost-Setembre

ROIX HA-XANNÀ ראש השנה

Traduïm “Roix ha-Xannà” per “Cap d'Any”. El celebrem l’1 i 2 de Tixrí. És la festa de Cap d’Any. Anunciem el començament de l’any amb el so del xofar (una banya de cabra que fem servir per anunciar la Xabbat (el dia de repòs) i les grans celebracions. Rememora l’animal que va sacrificar el patriarca Abraham en lloc de son fill Iççac; simbolitza la submissió de la persona davant D.éu). En aquesta festa recordem D.éu com a creador de l'univers i jutge de totes les faltes comeses. Són dies de meditació en els quals fem una revisió de l’any que tot just ha acabat i prenem mesures per mor de no tornar a fer allò que hem trobat de negatiu en la nostra actuació. Amb aquesta revisió comencen els dies de penediment que portaran a la celebració que veurem tot seguit

Rabbí fent sonar el xofar per anunciar el començament de l’any a la festa de Roix ha-Xannà

1

IÒM QIPPUR יום הכיפורים

Traduïm “Iòm Qippur” per “Dia de Perdonança”. Celebrem Iòm Qippur set dies després de Roix ha-Xannà, és a dir, el 10 de Tixrí. Simbolitza que tot allò de negatiu que hem fet durant l’any acabat queda esborrat i comença l’any de manera realment nova. És un dia de dejuni en el qual demanem perdonança a D.éu per totes les faltes comeses. Comencem la celebració amb el so del xofar.

Rabbí fent sonar el xofar a la festa de Iòm Qippur

SUCCÒT סוכות

Traduïm “Succòt” per “la Festa de les Cabanyelles” o, simplement, “Cabanyelles”, nom habitual d'aquesta festa entre els els nostres a l'Edat Mitjana. Quan fem Cabanyelles recordem la protecció de D.éu sobre els nostres avantpassats en llur passatge pel desert. També celebrem la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de Tixrí. Bastim una cabanyella (succà) al balcó o bé al pati de ca nostra. Dins la cabanyella mengem i si l’espai és prou gran, també hi dormim. Simbolitzem amb això que el nostre poble el considerem un poble que sempre està en camí (com quan èrem nòmades o quan travessàrem el desert sortint de l’esclavatge de Miççràïm [Terres d'Egipte]) a la recerca de D.éu. Preguem per l’abundància de la pluja.

Dona bastint una succà per a Cabanyelles

2

Dona dins la succà bastida per a Cabanyelles. Els fruits penjats i la planta simbolitzen que és la festa de la collita.

Vista exterior de la succà bastida per a Cabanyelles

En la celebració tots fabriquem una branca consistent en una palma guarnida de murtra i salze, símbol de la unitat del nostre poble en la nostra diversitat que anomenem lulàv. La lulàv la portem a la mà ensems amb un fruit del poncemer.

Aquest fruit ha nom etròg. Agitem la branca mentre recitem el psalm 118: “Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor”

3

Festa de les Cabanyelles davant el Mur de les Lamentacions

Rabbí amb la lulàv i l’etròg a la Festa de les Cabanyelles

ĦANUCCÀ הWכYנ Zח

Traduïm “Ħanuccà” per “Festa de la Consagració”, “Festa de la Dedicació” o, simplement, per la “Festa de les Candeletes”. La celebrem del 25 de Qislev al 3 de Tebet.

Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del nostre poble contra l’invasor que volia destruir la nostra religiositat l’any 165 aC. Dura vuit dies i l’element típic és la Ħanuqqià (o canelobre de nou braços) que posem vora la finestra perquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casa jueva. Al llarg dels dies de festa, el caganiu de casa encén cada vesprada, amb l’espelma que fa nou, una espelma de la Ħanuqqià. En aquesta festa ens fem regals.

Hanuqqià amb les espelmes enceses La Ħanuqqià

4

El caganiu de la família encén una espelma de la Ħanuqqià

Pare de família amb els seus fills encenent vora la finestra la Ħanuqqià

PURIM ים _ פור

Traduïm “Purim” per la “Festa de les Sorts”. En l'escaiença de Purim recordem l’alliberament del nostre poble del domini persa. Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Ens disfressem i ens posem caretes. A la sinagoga llegim el primer llibre d’Ester i tota vegada que es pronuncia el nom de l’enemic del poble jueu [Aman] piquem a terra i fem un xervellí de mil xedim. Celebrem Purim el 14 d’adar.

Festa de Purim al Qahal

5

Festa de Purim al Qahal

PÈÇAĦ חbסcפ

Traduïm “Pèçaħ” per “Pasqua del Pa Alís” o, més genuïnament, “Festa de les Alises”, nom habitual d'aquesta festa entre els nostres a l'Edat Mitjana. La paraula “Pèçaħ” significa “passatge”. En l'escaiença de les Alises celebrem l’alliberament del nostre poble de l’opressió egipciana. És una festa típicament familiar. Totes dues primeres nits fem sopars segons el nostre ritual (Sèder ha-Pèçaħ) bo i recordant el darrer sopar en l’esclavatge de Miççràïm [Terres d'Egipte]. Al cim de la taula cal que hi hagi pa alís, és a dir, pa “trist” sense llevat (maççà; en plural: maççòt); verdures amargues (maror); un ou dur, api i enciam; puré de pomes, dolç de dàtils, atzebib, trossets d'anous, vi i canyella (ħaròsset) i una pota de xot cuita al forn o directament al foc. Cada un d’aquests aliments té un significat religiós en relació al temps de l’esclavatge en Miççràïm [Terres d'Egipte] i del passatge pel desert. Acostumem a servir aquests aliments sobre d'una plàtera que rep el nom de Qeharà. A la Qeharà també cal que hi hagi 4 gots per beure quatre copes de vi.

El caganiu de cada casa demana al pare per què aquest sopar és diferent del sopar dels altres vespres i el pare li explica la intervenció de D.éu per alliberar el nostre poble i el significat dels diferents rituals que fem.

Qeharà per a la Festa de les Alises

6

XAVUŌT שבועות

Traduim “Xavuōt” per “Festa de les Setmanes” o Pentecosta puix que en grec πεντήκοντα significa "cinquantè" [50 dies després de Pèçaħ] i la celebrem els dies 6 i 7 del mes de Sivan. En l'escaiença de Xavuōt recordem l’aliança feta a la muntanya del Sinaí entre D.éu i el nostre poble i la revelació per part de D.éu del seu nom. Oferim a D.éu pa i mel i guarnim les sinagogues de flors.

Qahal guarnit de flors

7