Món

Setembre 2008. Núm. 30Publicació periòdicade la Universitat Obertade Catalunya

www.uoc.edu

La coNSuLta Mèdica,verSió 2.0

Pàgina 20

eStudiaNt de coNfLictoLogia,eN MiSSió de pau

Pàgines 26-27

LeS eMpreSeS que utiLitzeN LeS tic SóN MéS coMpetitiveS

Pàgina 29

eNLíNia aMb europa

El Campus Virtual de la UOC rep els primers estudiants dels graus adaptats a l’espai europeu d’ensenyament superior. Fins al 2010, tota l’oferta universitària dels 46 països adherits al procés de Bolonya

anirà convergint. Els estudiants, i també els professors, guanya-

ran mobilitat, flexibilitat i qualitat.

Món

Setembre 2008Núm. 30

Publicació periòdicade la UniversitatOberta de Catalunya

Món UOC no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

Edició:Àrea de Comunicació de la UOCAv. Tibidabo, 39-4308035 BarcelonaTel. 93 253 23 00www.uoc.edu

Telèfon d’informació de la UOC:902 141 141

Director:Eric Hauck

Redactora en cap:Ester Medico

Redacció:Arnau Cillero, Quim García,Jose Medina, Cristina Rius,Leo Ruffini, Toshiko Sakurai,Salvador Tordera, Anna Torres

Revisió lingüística:Servei Lingüístic de la UOC

Realització, maquetaciói il·lustracions:Tercer Polo, S.L.

Fotografies:David Campos

Dipòsit legal:B-12.158-95

ISSN:1887-4665

Una comunitatno gens virtual

Iniciem un nou semestre en què la comunitat UOC començarà a visualitzar alguns dels canvis que marcaran el rumb de la nostra universitat els anys vinents. La posada en marxa dels

primers graus adaptats a l’espai europeu significa, més enllà de la simbòlica convergència universitària amb 46 països del vell continent, una aposta per la mobilitat del coneixement, dels es-tudiants i del professorat, que es tradueix, a la pràctica, en el reforç d’un model pedagògic virtual que ja apliquem des de fa més d’una dècada.

Ara, ampliat amb nova oferta i amb més recursos a les noves au-les del Campus Virtual, el mètode d’aprenentatge queda plena-ment reconegut i podrem continuar formant persones al llarg de tota la vida en un terreny de joc més ampli, més competitiu, més divers, més exigent i més flexible, sense perdre de vista el nostre compromís amb el benestar social, la qualitat i la innovació.

L’estudiant continua essent al centre de tot el procés i puc dir amb satisfacció i agraïment, després d’haver conegut molts mem-bres de la nostra comunitat durant les visites dels darrers mesos al territori català –des de Vic fins a Tortosa–, i també a Galícia, Euskadi, les Balears, Andalusia, les Canàries i Madrid, que els estudiants són l’ànima de la UOC, els que ens fan millorar, ens animen a créixer i ens recompensen amb un entusiasme i una escalfor insòlits per a una comunitat eminentment virtual. Con-tinuarem trobant-nos, en línia i allà on estudieu, amb molt camp per córrer tots junts.

Imma TubellaRectora

SumariPàgines 6-11

Taula de redacció

Adaptats a Europa (6-9)

«Bolonya és l’oportunitat per a construir una nova universitat»Entrevista a Josep Lladós, vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica (10-11)

Pàgines 12-14

Cultura

El món editorial i els cercadors d’internet, una fórmula per a adaptar-se a la societat de la informació (12)

«De la universitat tradicional, n’he quedat molt decebuda»Guanyadora del XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (13-14)

Pàgines 15-16

Món acadèmic

La salut i el negoci, dos puntals en la formació de postgrau de la UOC

Pàgines 17-23

Recerca

El Projecte Internet Catalunya, en llibres (17-19)

La consulta mèdica, versió 2.0 (20)

La psicologia de l’e-learning, objectiu d’anàlisi del grup de recerca EDUS (21)

Reivindicant la figura del hacker (22)

«Internet canvia la nostra manera de practicar la política» Entrevista al professor visitant Michael Jensen (23)

Pàgines 24-28

Comunitat

Els graduats de la UOC milloren professionalment i tenen més oportunitats per a canviar de feina (24)

Entrevista a Rosaura Alastruey, graduada experta en treball en xarxa (25)

«A Mostar i Kosovo, els civils rebien els soldats espanyols amb alleujament»Entrevista a J. Antonio Gil (26-27)

Viatge a Egipte (28)

Pàgina 29

Difusió a la xarxa

Les empreses que utilitzen les TIC són més competitives

Pàgines 30-31

Novetats editorials

Pàgines 32-34

Breus

La Universitat reforça la seva implantació territorial

Josep Coll, defensor universitari

La rectora visita la comunitat universitària

La formació dels professionals del cava, en mans de la UOC

6 Món UOC • Setembre 2008 Taula de redacció

El Consell d’Universitats, que aple-ga representants del Ministeri de Ciència i Innovació i de totes les

universitats de l’Estat, ha donat el visti-plau a un total de 162 titulacions d’uni-versitats espanyoles adaptades al procés de Bolonya, de les quals 31 corresponen a universitats catalanes. Els graus adaptats a l’EEES es començaran a impartir a 33 universitats del conjunt de l’Estat el curs 2008-09. En el cas de la UOC, les tres me-mòries de grau (Dret, Psicologia i Huma-nitats) presentades al procés d’avaluació de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) han re-but una resolució favorable. Així, doncs, l’oferta adaptada a l’EEES es concretarà a

partir del curs acadèmic 2008-2009 en els tres graus citats, quatre

màsters oficials –a més del màster de Prevenció de

riscos laborals, la UOC ja ofereix el màster d’Edu-cació i TIC, el màster de Programari lliure i el màster de Societat de la informació i el

coneixement adaptats a l’EEES– i un doctorat –el

doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixe-

ment.

L’adaptació de la Universitat a l’EEES va començar el curs 2005-2006 amb plans pilot de grau als estudis de Psicologia i de Dret que permetien obtenir, a més del títol oficial, un títol propi de la UOC adaptat a l’EEES i en procés de ser cer-tificat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i va continuar el curs acadèmic 2006-2007 amb l’oferta dels tres màsters oficials ci-tats. Amb vista als cursos acadèmics vi-nents, una àmplia oferta de titulacions de postgrau pròpies també s’adaptaran a l’EEES. La previsió és que el curs 2009-10 es despleguin tota la resta de titulacions ja en el nou format i s’està treballant amb la voluntat de desplegar alguna titulació nova, amb l’autorització prèvia del Co-

Adaptats a EuropaEl nou semestre arrenca amb els tres primers graus que compleixen els criteris de qualitat, mobilitat i flexibilitat de l’EEES: Dret, Psicologia i Humanitats.EstEr MEdico

Més de mig segle després de l’anomenada Declaració Schuman, que va marcar l’inici de la construcció europea mitjançant la creació de la Comunitat Euro-pea del Carbó i l’Acer (CECA), la Unió Europea encara està immersa en ple procés de construcció i té, per tant, diversos fronts oberts i reptes d’importàn-cia estratègica de primer ordre, com ara la ratificació del Tractat europeu de Lisboa, el procés d’adhesió de Turquia, l’ampliació als Balcans o els avenços que en determinats àmbits sectorials es puguin assolir. Un d’aquests, d’impor-tància cabdal, és la construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), que ja comença a ser una realitat en el nostre entorn més proper. Així, el 28 de maig passat el Consell d’Universitats va donar llum verd als tres pri-mers graus de la UOC adaptats a l’EEES: Dret, Psicologia i Humanitats.

L’any 2000 hi havia

a Europa 12,5 MiLions d’Estudiants. a Espanya La

xifra d’Estudiants univErsita-ris L’any acadèMic 2004-05 Era d’1.551.000, sEgons EL MinistEri d’Educació i ciència (MEc). EL 91% dELs Estudiants EstavEn MatricuLats En univErsitats púbLiquEs MEntrE quE EL 9%

rEstant ho EstavEn En privadEs.

7Món UOC • Setembre 2008Taula de redacció

missionat d’Universitats i Recerca. Per al curs 2010-11 hi ha prevista la posada en funcionament de noves titulacions emer-gents per a la UOC.

Precisament a partir del 2010 tota l’ofer-ta de titulacions universitàries haurà de respondre al nou model, dissenyat pels representants de 46 països del con-tinent europeu amb l’objectiu d’assolir la convergència dels sistemes universitaris europeus, promoure l’intercanvi d’estu-diants i professors –i, per tant, de conei-xement– i modernitzar l’ensenyament superior incentivant l’autonomia i la qua-litat mitjançant sistemes d’acreditació, avaluació i control.

Declaració de BolonyaL’any 1998 els ministres d’ensenyament superior de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit es van reunir a la Universitat de la Sorbona de París per celebrar el 800 aniversari de la seva creació. En la de-claració que van subscriure va aparèixer per primer cop el concepte espai europeu d’ensenyament superior (EEES), que es va concebre amb l’objectiu de potenciar una Europa del coneixement. La construcció de l’EEES va rebre un impuls decisiu l’any següent en l’anomenada Declaració de Bo-lonya, subscrita el 19 de juny de 1999 per ministres amb competències en ensenya-ment de 29 països europeus a la Univer-sitat de Bolonya, la més antiga d’Europa (900 anys). Actualment aquest pacte s’ha estès pràcticament a tot el continent eu-ropeu.

La declaració fixava les bases per a adap-tar cada sistema universitari a un nou marc d’ensenyament comú conegut com a espai europeu d’ensenyament superior. Mentre l’EEES, la convergència dels siste-mes universitaris europeus, és l’objectiu a què es vol arribar, el procés de Bolonya és l’instrument que s’aplica per a aconse-guir aquest objectiu. Així, el procés de Bolonya, de caràcter intergovernamental, compta amb la participació d’universitats, estudiants, la Comissió Europea i altres organitzacions, i es basa en acords i com-promisos sobre els objectius que s’han d’assolir. El repte que es planteja no és ho-mogeneïtzar els sistemes d’ensenyament superior sinó augmentar la seva compati-bilitat i comparabilitat, respectant la di-versitat i l’autonomia universitària.

L’EEES es concep com un espai en el qual no hi ha obstacles per a la mobilitat

d’estudiants, professors, titulats i perso-nal d’administració, i s’articula entorn del reconeixement de titulacions i altres qualificacions d’ensenyament superior, amb un sistema de titulacions compren-sibles i comparables di-vidides en tres cicles (grau, màster i doc-torat), i la cooperació europea. Persegueix la millora de la qua-litat de la formació, adequant-la a les ne-cessitats i demandes socials, i a partir de l’any 2010 ja serà un ens instituci-onal supranacional que garantirà la convergència de l’ensenyament superior europeu.

Noves titulacions: grau, màster i doctoratEn el marc de l’EEES, les titulacions s’orienten a l’adquisició de competènci-es d’acord amb els perfils professionals i acadèmics en què s’inspiren. L’assoliment de competències implica l’adquisició

d’un conjunt de coneixements, habilitats, capacitats, actituds i valors que permeten desenvolupar-se amb garanties en un con-

text acadèmic, professional o soci-al determinat. Les noves titu-

lacions comporten, a més, un canvi significatiu en

el concepte dels tradi-cionals plans d’estudis. Així, els nous estudis quantifiquen el treball de l’estudiant mitjan-

çant la unitat del crèdit ECTS (European Credit

Transfer System). Un crèdit a la UOC equival a 25 hores

de treball efectiu de l’estudiant, en un context de renovació metodològica docent i d’avaluació contínua.

Per a l’assoliment de la convergència europea dels ensenyaments superiors, l’estructuració de les titulacions canvia. Així, les universitats dels països que s’acullin a l’EEES hauran de programar els seus estudis en tres nivells: grau, màs-ter i doctorat. Els estudis de grau (4 anys o 240 crèdits ECTS, a Espanya) proporcio-nen una formació general en una o diver-ses disciplines orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats professionals. D’altra banda, els estudis de màster (1-2 anys o 60-120 ECTS) ofereixen una forma-ció avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari orientada a l’especialit-zació acadèmica o professional o a la ini-ciació a la recerca. Finalment, els estudis de doctorat (3-4 anys) tenen per objectiu proporcionar una formació avançada en tècniques de recerca.

Un altre element clau de la reforma és el suplement europeu al títol, un document que acompanya el títol universitari oficial i que es tradueix en el fet que l’estudiant surt de la universitat no solament amb el títol de graduat sinó amb un conjunt d’in-formació complementària que fa referèn-cia a tot el que ha après de coneixements complementaris adquirits, competències adquirides, especialitzacions o modifi-cacions del perfil professional. Aquest document aporta un element de transpa-rència a les diverses titulacions d’ense-nyament superior i facilita el reconeixe-ment del valor acadèmic i professional de les titulacions.

L’establiment d’un sistema de crèdits ECTS i del suplement al títol té un paper molt important juntament amb el marc

Línies d’acció del procés de Bolonya per a la consecució de l’EEES

• Sistema de titulacions universitàries comparable i comprensible a tot Europa

• Sistema de formació de dos cicles (grau i postgrau) i tres nivells (grau, màster i doctorat)

• Sistema comú de crèdits (ECTS)• Sistema de qualificacions i títols

(suplement europeu al títol)• Mobilitat europea i

internacional d’estudiants, professors, investigadors i PAS

• Sistemes de garantia europea de qualitat de l’ensenyament superior

• Dimensió europea de l’ensenyament superior

• Ensenyament al llarg de la vida• Participació de les institucions

de l’ensenyament superior i dels estudiants

• Promoció internacional de l’ensenyament superior europeu

• Dimensió investigadora i docent de les universitats

EL noMbrE dE cEntrEs d’EnsEnya-

MEnt supErior a tot Europa és d’uns 4.000, 3.300 dELs quaLs

pErtanyEn a països dE La uE. noMés 1.000 –rEpartits a tot EL

continEnt– tEnEn catEgoria d’uni-vErsitat. aMb dadEs dEL MEc dEL curs acadèMic 2004-05, a Espa-

nya hi ha 72 univErsitats, 50 dE tituLaritat púbLica i

22 dE privadEs.

Món UOC • Setembre 20088 Món UOC • Setembre 2008 Taula de redacció

de qualificacions per a l’EEES i les direc-trius per a la garantia de qualitat en el nou ens supranacional. A més, estableix un registre d’agències de garantia de qualitat que vetlla per l’excel·lència dels ensenya-ments superiors.

Amb la finalitat de reforçar la mobilitat dels estudiants, la UOC durà a terme qua-tre accions: s’incorporaran unitats d’apre-nentatge que completen o complementen el perfil del graduat amb competències treballades des d’un àmbit diferent del grau propi (minor); es potenciarà la mo-minor); es potenciarà la mo-minorbilitat individual dels estudiants mitjan-çant acords amb altres institucions; es

fomentarà l’adequació curricular de l’es-tudiant al seu perfil professional desitjat (mencions i itineraris), i es dissenyaran sistemes específics de reconeixement de crèdits entre les titulacions actuals i els graus adaptats a l’EEES.

Implantació a EuropaDes del 1999, l’Associació Europea d’Uni-versitats (EAU) ha elaborat cinc informes sobre les tendències de l’ensenyament sobre les tendències de l’ensenyament superior a Europa coincidint amb les superior a Europa coincidint amb les trobades biennals que s’organitzen en el trobades biennals que s’organitzen en el marc del procés de Bolonya. Fins ara els marc del procés de Bolonya. Fins ara els congressos s’han dut a terme a Bolonya congressos s’han dut a terme a Bolonya (1999), Praga (2001), Berlín (2003), Bergen (1999), Praga (2001), Berlín (2003), Bergen de Noruega (2005) i Londres (2007).

L’últim informe publicat, amb el títol L’últim informe publicat, amb el títol Trends V: Universities Shaping the Euro-Trends V: Universities Shaping the Euro-pean Higher Education Area1 (Londres, (Londres, 2007), es basa en l’anàlisi quantitativa i 2007), es basa en l’anàlisi quantitativa i qualitativa d’informació obtinguda mit-qualitativa d’informació obtinguda mit-jançant qüestionaris enviats a 908 insti-jançant qüestionaris enviats a 908 insti-tucions d’ensenyament superior dels pa-tucions d’ensenyament superior dels pa-ïsos adherits al procés de Bolonya i les ïsos adherits al procés de Bolonya i les visites i entrevistes elaborades a quinze visites i entrevistes elaborades a quinze de les institucions de deu països. L’estudi de les institucions de deu països. L’estudi

mostra el notable progrés que han fet les mostra el notable progrés que han fet les universitats europees pel que fa a l’apli-universitats europees pel que fa a l’apli-cació de les reformes en comparació dels cació de les reformes en comparació dels informes previs i subratlla els principals informes previs i subratlla els principals objectius assolits.

Per a molts països europeus el procés de Per a molts països europeus el procés de Bolonya ha estat sinònim de reforma dels Bolonya ha estat sinònim de reforma dels ensenyaments universitaris oficials. Per ensenyaments universitaris oficials. Per tant, en l’àmbit estatal s’han hagut d’in-tant, en l’àmbit estatal s’han hagut d’in-corporar canvis legislatius importants, corporar canvis legislatius importants, que han portat a establir el marc dels nous que han portat a establir el marc dels nous ensenyaments (el marc legislatiu espanyol ensenyaments (el marc legislatiu espanyol es va aprovar el 20072). Si bé els informes ). Si bé els informes tercer i quart de tendències elaborats per tercer i quart de tendències elaborats per l’EAU mostraven que moltes institucions l’EAU mostraven que moltes institucions estaven en procés de consideració de les estaven en procés de consideració de les implicacions del canvi, amb dificultats implicacions del canvi, amb dificultats per a establir prioritats i amb la comple-per a establir prioritats i amb la comple-xitat d’haver de gestionar els canvis amb xitat d’haver de gestionar els canvis amb polítiques en algun cas contradictòries, polítiques en algun cas contradictòries, l’últim informe revela que a tot el conti-l’últim informe revela que a tot el conti-nent s’han anat adaptant les estructures nent s’han anat adaptant les estructures de grau a Bolonya i solament una petita de grau a Bolonya i solament una petita part encara s’està preparant per a fer-ho. Així, el 82% de les institucions enques-tades afirmen que han adequat les seves titulacions als tres cicles previstos, molt més que el 53% que presentava el tercer informe elaborat quatre anys abans. A més, menys del 2% afirmen que no tenen previst adaptar-s’hi, 5 punts menys que el 2003.

Malgrat que alguns països es van adaptant més ràpidament, a tot el continent europeu es registren avenços notables. En el mapa el lector podrà comprovar quin és el percentatge d’institucions de cada país que diuen que han implantat l’es-tructura en tres cicles marcada per Bolonya. Els qüestionaris tam-bé revelen que només el 2% dels enquestats con-sideren que l’estructuració de titulacions de Bolonya no funciona gaire bé enfront del 85% que consideren que sí que funciona bé.

Una altra conclusió rellevant de l’informe és que, malgrat que la reforma va gua-nyant terreny a mesura que el procés de Bolonya avança, el repte pendent és co-municar la naturalesa dels canvis estruc-turals i curriculars, mitjançant el diàleg amb institucions, autoritats, treballadors i ciutadania en conjunt. En molts casos,

la reforma de les estructures sembla pre-cedir la de la substància i el contingut, sense un lligam explícit amb els objectius estratègics institucionals. Bona part de les institucions donen prioritat a l’ense-nyament/aprenentatge al llarg de la vida, cosa que consideren una qüestió estratè-gica. I la major part també es lamenta del poc suport institucional i financer que han rebut per a tirar endavant els reptes del procés de construcció de l’EEES.

Canvis i finançament universitariLes universitats europees són l’autèntic motor del canvi que planteja Bolonya. Afronten canvis que les afecten a dife-rents nivells, com ara l’oferta de nous productes, canvis organitzatius, noves funcions, aplicació generalitzada de les noves tecnologies i una competitivitat més acusada entre universitats, entre altres. Tots aquests canvis es plantegen perquè el diagnòstic a què arriben la ma-jor part de països europeus coincideix que és necessària una modernització de les universitats, la seva adaptació al nou teixit social i econòmic i, en conjunt, als reptes que planteja l’anomenada societat del coneixement, un millor sistema de fi-nançament i l’assumpció de mesures que permetin assolir l’excel·lència dels ense-nyaments universitaris superiors perquè es converteixin en un pol d’atracció de capital humà d’arreu del món.

Els canvis i les mesures que promou Bolonya són necessaris perquè

la situació del sistema uni-versitari europeu neces-

sita millores urgents. En unes declaracions recollides per José Antonio García (UB)3, Guy Haug, expert eu-ropeu en polítiques

universitàries, explica que les universitats eu-

ropees no han crescut en els últims 20 anys i que cap

universitat europea no és en-tre les 20 primeres del món. També tre les 20 primeres del món. També

manté que la inversió universitària de la manté que la inversió universitària de la UE és el 45% inferior a la dels Estats Units UE és el 45% inferior a la dels Estats Units i que els inversors esperen un canvi a les i que els inversors esperen un canvi a les universitats per a destinar-hi més diners, universitats per a destinar-hi més diners, però «no hi ha canvi sense diners». Haug però «no hi ha canvi sense diners». Haug conclou que el dèficit més important que conclou que el dèficit més important que té el sistema universitari europeu és el té el sistema universitari europeu és el del finançament. Aquest diagnòstic, per del finançament. Aquest diagnòstic, per tant, convida a plantejaments ineludibles tant, convida a plantejaments ineludibles en matèria de política universitària. en matèria de política universitària.

Implantació dels cicles de Bolonya

MEntrE quE LEs uni-

vErsitats EuropEEs Es financEn principaLMEnt aMb

fons púbLics, LEs univErsitats aMEricanEs o dEL Japó i corEa dEL sud Es financEn proporcionaLMEnt aMb totEs LEs fonts aL sEu abast. En EL cas dE LEs univErsitats aME-

ricanEs, taMbé són iMportants LEs donacions dE particuLars

i L’aportació EconòMica dELs Estudiants.

9Món UOC • Setembre 2008

UEUE EUAEUA CanadàCanadà JapóJapó Corea del SudCorea del Sud

21%

38%

43%43%

36%

26%

Població amb estudis superiors acabatsLa demanda d’ensenyament superior a les universitats europees també és un clar indicador diferenciador respecte a universitats d’altres regions del món.

Taula de redacció

Normativa i dates clau

Reial decret 1125/2003, pel qual s’estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal.http://micinn.es/universidades/eees/files/RD_Creditos_Sistema_calificaciones.pdf

Reial decret 1044/2003, pel qual s’estableix el procediment per a l’expedició per part de les universitats del suplement europeu al títol.http://micinn.es/universidades/eees/files/RD_Suplemento_Europeo_Titulo.pdf

Reial decret 1393/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.https://www.mepsyd.es/mecd/gabipren/documentos/files/2007-ensenanzas-univ-texto-rd.pdf

Protocol d’avaluació per a la verificació de títols universitaris oficials (grau i màster) http://www.aneca.es/active/docs/verifica_protocoloyplantilla_gradomaster_080218.pdf

Guia de suport per a l’elaboració de la memòria per a la sol·licitud de verificació de títols oficials (grau i màster)http://www.aneca.es/active/docs/verifica_guia_gradoymaster_080218.pdf

Fonts d’informació

García Suárez, J. A. (2006). Europeu d’Educació Superior? El repte de Bolonya.Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Ministeri de Ciència i Innovacióhttp://www.micinn.es/

Departament d’Innovació, Universitats i Empresahttp://www10.gencat.net/dursi/ca/un/eees.htm

Espai de Bolonya de la UOChttp://www.uoc.edu/eees

Associació Europea d’Universitats (Euro-pean University Association, EUA). Procés de Bolonyahttp://www.eua.be/index.php?id=36

EUA (2007). Trends V: Universities shaping the European Higher Education Area, per David Crosier, Lewis Purser i Hanne Smidt.http://www.eua.be/fileadmin/user_upload/files/Publications/Trends_V_universiti-es_shaping_the_european_higher_educati-on_area.pdf

Les universitats europees en general te-nen un finançament insuficient per a dur a terme els seus projectes. Les universi-tats dels Estats Units disposen, de mitjana, de dues a cinc vegades més recursos per estudiant que les d’Europa. Altres dades reveladores són, per exemple, que, men-tre que els Estats Units i Corea del Sud tenen una despesa del 2,7% del PIB i el Canadà del 2,5%, les universitats europees no-universitats europees no-més tenen una despesa de més tenen una despesa de l’1,1% del PIB. La despesa en l’1,1% del PIB. La despesa en recerca també és diferent: mentre recerca també és diferent: mentre que les universitats europees hi esmercen que les universitats europees hi esmercen un 1,9% del PIB, els Estats Units, el Japó un 1,9% del PIB, els Estats Units, el Japó i Corea del Sud hi inverteixen un 3% del i Corea del Sud hi inverteixen un 3% del seu PIB. Cal tenir en compte, però, que en seu PIB. Cal tenir en compte, però, que en aquests últims països hi ha una forta in-aquests últims països hi ha una forta in-versió de les indústries en recerca.versió de les indústries en recerca.

És evident que, sense un augment dels re-cursos, les universitats europees tindran dificultats per a encarar tots els canvis i reptes que planteja Bolonya. Tal com diu Guy Haug, «no hi ha canvi sense diners». Esperem, doncs, que tant l’àmbit públic com la iniciativa privada incrementin les

aportacions a institucions tan valuoses i estratègiques socialment com són les universitats. Esperem també que aques-

tes es modernitzin i s’adaptin al teixit social en què operen

per a donar resposta als reptes i necessitats so-

cials que s’imposen i ser capaces d’atraure capital financer per a implantar els canvis dibuixats en el marc de l’EEES. Si l’objectiu

és que Europa se situï a la vora de països com

els EUA com a referents de qualitat i lideratge universita-

ris, de creació i difusió del coneixement, cada universitat ha de perseguir en tot moment la qualitat de la formació que im-parteix, de la seva metodologia docent, de la innovació que aporta i de la recerca que duu a terme. La UOC treballa per l’assoli-ment de tots aquests objectius

Població amb títol universitari

20%

12%

Entre 35 i 39 anys Entre 55 i 59 anysEntre 35 i 39 anys Entre 55 i 59 anys

Europa

21%

6%

Entre 25 i 34 anys Entre 55 i 64 anysEntre 25 i 34 anys Entre 55 i 64 anys

Espanya

una tErcE-ra part dELs Euro-

pEus tituLats trEbaLLEn En sEctors quE ExigEixEn un

ELEvat nivELL dE conEixEMEnts. aquEst pErcEntatgE és dE Més

dEL 40% a dinaMarca i suècia. aquEsts sEctors han contribuït

a La crEació dE La MEitat dELs nous LLocs dE trEbaLL sor-

gits EntrE L’any 1999 i EL 2000.

Investigadors que treballen a les empreses

UEUE EUAEUA JapóJapó

50%

83%83%

66%

títols universitaris oficials (grau i màster) http://www.aneca.es/active/docs/verifica_protocoloyplantilla_gradomaster_080218.

Guia de suport per a l’elaboració de la memòria per a la sol·licitud de verificació de títols oficials (grau i màster)http://www.aneca.es/active/docs/verifica_guia_gradoymaster_080218.pdf

Fonts d’informació

García Suárez, J. A. (2006). Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior? El repte de

Preguntes i respostes. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Ministeri de Ciència i Innovacióhttp://www.micinn.es/

Departament d’Innovació, Universitats i

1 http://www.eua.be/fileadmin/user_upload/files/Publications/Trends_V_universities_shaping_the_european_higher_education_area.pdf.

2 https://www.mepsyd.es/mecd/gabipren/documentos/files/2007-ensenanzas-univ-texto-rd.pdf.

3 García Suárez, J. A (2006). Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior? El repte de Bolonya. Preguntes i respostes. Barcelona: Publicacions i edicions de la d’Educació Superior? El repte de Bolonya. Preguntes

Barcelona: Publicacions i edicions de la d’Educació Superior? El repte de Bolonya. Preguntes

Universitat de Barcelona.

10 Món UOC • Setembre 2008 Taula de redacció

EstEr MEdico

«L’avaluació contínua, la utilització de noves tecnologies en el procés d’aprenentatge, situar l’estudiant al centre del sistema i del model d’en-senyament/aprenentatge són ele-ments que ja formen part de l’ADN de la UOC. Per tant, és evident que la UOC té un rol de lideratge notable en el procés d’adaptació a l’EEES»

On rau la importància de l’espai euro-peu d’ensenyament superior (EEES)?En primer lloc, en l’esforç per mirar de fer convergir les titulacions en un es-pai més ampli que aglutina un conjunt de països molt importants. La conver-gència és estratègica perquè fomenta la mobilitat dels estudiants, del professo-rat i, cosa que és més important, del co-neixement. En segon lloc, l’EEES ens ha de permetre tenir una visió més clara de les necessitats i demandes de la societat.Tenim l’oportunitat de tornar a disse-nyar les titulacions des de la qualitat i

l’eficàcia del model d’aprenentatge, i de la idoneïtat de les titulacions que im-partim. Bolonya és l’oportunitat per a construir una nova universitat.

Són aquests els objectius estratègics de l’EEES?Els objectius estan molt relacionats amb el moment en què es va impulsar l’EEES, a final dels noranta, moment en què el lideratge en el debat polític i principalment econòmic europeu havia perdut embranzida i havia quedat dar-rere dels EUA. A més, apareix una com-petència global des de les anomenades economies emergents. Aquesta situació va afavorir el debat de la integració pel que fa a coneixement avançat, amb l’ob-jectiu de crear un espai de mobilitat de coneixement, de persones, que per-metés una millor inserció laboral dels estudiants universitaris i més adequa-da. La base és que la competitivitat se sustenta en la qualitat de la formació universitària.

El caràcter europeu de les noves titu-lacions tindrà repercussions en la for-mació dels estudiants, l’adaptació del seu perfil professional al mercat labo-ral i, com a conseqüència, la competi-tivitat de l’economia?A hores d’ara ningú no sap com re-brà el mercat de treball un graduat en lloc d’un llicenciat, un diplomat o un enginyer tècnic. L’adaptació a l’EEES se sustenta en l’aprenentatge de com-petències, no solament l’adquisició de coneixements. Això vol dir que l’èxit en la formació de l’estudiant es podrà mesurar per l’encert de les competèn-cies que incloguem en la proposta de grau o de màster universitari i sobretot en la manera en què capacitem el nos-tre estudiant en l’assoliment d’aquestes competències. La resposta del mercat de treball dependrà molt de l’encert que tinguem a innovar en el nostre model pedagògic i a definir i avaluar correcta-ment les competències que ens compro-metem a fer que l’estudiant aprengui.

Josep LladósVicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica

«Bolonya és l’oportunitat per aconstruir una nova universitat»

11Món UOC • Setembre 2008Taula de redacció

Quin paper s’atribueix a les universitats europees en el dibuix de Bolonya? Tot i preservar l’autonomia universitària, s’estructuren els ensenyaments en tres grans blocs –grau, màster universitari i programes de doctorat– amb l’objectiu d’assolir la convergència europea. Ara bé, algunes de les directrius generals de les autoritats universitàries de cada país

no afavoreixen aquesta fita, com, per exemple, l’establiment d’un grau de 240 crèdits a Espanya en lloc dels 180 crèdits de la majoria d’universitats europees. Les universitats catalanes, abans de l’apro-vació del Reial decret d’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, de 29 d’octubre de 2007, van manifestar con-juntament i pública la seva aposta clara pels 180 crèdits, ja que els 240 no ens fa-ciliten l’elaboració de propostes de grau conjuntes amb altres universitats europe-es, entre altres limitacions.

L’abandonament dels estudis superiors a les universitats europees és del 40%. Com preveu combatre aquesta realitat Bolonya?Jo diria que no és tant la pressió que ha de fer Bolonya en aquest sentit com la que internament les universitats fem. És pos-sible que part d’aquests resultats siguin conseqüència de la formació prèvia a la universitat. Ara bé, aquesta dada ens obli-ga a fer una reflexió enorme sobre l’eficà-cia del nostre procés d’aprenentatge, sobre si sabem transmetre el que hem après a qui vol aprendre. Tot i això, encara tenim molt camp per córrer. En el cas de la UOC, dos elements crucials en la lluita contra l’abandonament han estat la figura del tu-tor i el sistema d’avaluació contínua, ele-ments que caracteritzaran les titulacions adaptades a l’EEES.

Com lidera la UOC el canvi i l’adaptació a Bolonya?La UOC és entre les primeres universi-tats de l’Estat que han aprofitat la pri-mera oportunitat d’adaptació a Bolonya. A més, si bé és cert que l’EEES planteja la importància de l’avaluació contínua, de la utilització de les noves tecnologi-es en el procés d’aprenentatge, de situar l’estudiant al centre del sistema i del mo-del ensenyament/aprenentatge, aquests elements ja formen part de l’ADN de la UOC. Des del començament la UOC té un model d’aprenentatge que té molt en compte les necessitats de l’estudiant, que se centra en la qualitat, que avalua sobretot a partir del treball constant al llarg del semestre de l’estudiant i que es basa en la utilització de les tecnologies i els recursos digitals. Per tant, és evident que tenim un rol de lideratge notable en el procés d’adaptació.

Quins canvis substancials implica Bolo-nya per als estudiants?Es trobaran amb metodologies diferents, elements de semipresencialitat innova-dors, l’ús de tecnologies diferents, siste-mes d’avaluació que no consistiran bàsi-cament en un examen presencial a final de semestre, activitats de pràctiques dins del sistema productiu, l’obligatori-etat d’acabar els estudis fent un treball final, la combinació de professors dins d’una mateixa aula o d’aules dins d’una mateixa assignatura, etc.; en definitiva, una universitat que anirà ampliant quotes de flexibilitat en els seus mètodes d’ense-nyament/aprenentatge.

Implica un canvi en la cultura docent del professorat? A curt termini, comporta l’acreditació dels coneixements adquirits i de la feina que fa. Però Bolonya va molt més enllà i planteja la possibilitat de treballar amb els estudiants d’una manera diferent, utilitzar recursos nous, tenir la possibili-tat d’innovar amb metodologies docents, etc. Per a poder-ho fer s’ha d’invertir en aquest professorat i proporcionar-li més recursos.

Guy Haug, expert europeu en polítiques universitàries, afirma que «no hi ha can-

vi sense diners». Com casen els reptes de l’EEES amb un dèficit estructural del fi-nançament universitari?No hi ha canvi sense voluntat. Les uni-versitats tenim una forta voluntat de transformació, i en particular la UOC té molt clara la vocació de lideratge en l’ensenyament universitari no presenci-al. Ara bé, és cert que aquesta voluntat ha d’anar acompanyada d’un entorn que ens ajudi. L’adaptació no és a cost zero i exigeix un esforç inversor important. Cal més implicació financera de les ad-ministracions públiques, vinculada a l’assoliment d’objectius, i més capacitat del sistema universitari per a aconseguir finançament de les principals instituci-ons privades del país. Un altre element de crítica és que els canvis no permetran compaginar estudis amb treball.Al contrari. La UOC ha arribat fins on és gràcies a l’encert que ha tingut de donar resposta a una necessitat social que en aquell moment no era gaire evident. Els estudiants a temps parcial a hores d’ara són una realitat en tot el sistema universi-tari català. Si la transformació de les titu-lacions i dels models d’aprenentatge cap a l’EEES fa incompatible l’activitat laboral amb l’activitat docent, és que l’adaptació s’ha fet equivocadament.

Una altra de les crítiques és que la uni-versitat esdevé una plataforma per a adaptar currículums professionals al mercat de treball. La universitat està obligada a anar sempre més enllà, a fer prospectiva i a superar les fronteres del coneixement independent-ment del moment que vivim. Si no ho fa, mai no serà de referència, prestigi i qua-litat. I Bolonya no ens allunya d’aquesta missió. A més, les universitats s’han de poder abstreure de peticions interessa-des que puguin provenir de determinats grups de pressió. Ara bé, una universitat de prestigi, de referència i de qualitat no pot ignorar la realitat de la societat en què viu. I, si la crítica fos en el sentit que les universitats rebran més finançament pri-vat, penso que moltes universitats d’Espa-nya –la majoria, públiques– rebrien molt bé la notícia

Josep LladósVicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica

«Bolonya és l’oportunitat per aconstruir una nova universitat»

12 Món UOC • Setembre 2008 Cultura

Els llibres duren cada cop menys a les llibreries, atès que cada cop hi ha més novetats. Els títols ja reti-

rats de les llistes de novetats –cosa que es coneix com a backlist– experimenten alhora menys vendes i com més va més fragmentades, mentre que les impremtes fan tirades cada cop més reduïdes. A tot aquest panorama cal afegir-hi l’aparició de nous formats, canals i tipus de lectors que fan que la forma de vendre llibres sigui com més va més complexa i també necessiti adaptar-se a la societat de la in-formació i la comunicació.

En aquest sentit, durant aquest 2008 més d’un centenar de novetats que publica l’Editorial UOC tindran bona part del contingut disponible a la xarxa. Aquesta acció s’emmarca en l’estratègia de Google i la seva iniciativa Book Search. El gegant d’internet va posar en marxa aquest servei precisament per a aprofitar els canvis del sector editorial i proporcionar a les edito-rials una opció per a adaptar-se a les noves tendències.

El Google Book Search permet que les em-preses editorials puguin tenir un sistema d’indexació dels seus llibres semblant al famós cercador. Les persones interessades en un tema concret o en una publicació, per mitjà d’aquest catàleg, poden fullejar, tastar i descobrir en línia una part o la totalitat del contingut dels llibres. D’aquesta manera l’usuari pot saber primer si realment es tro-

ba davant de l’obra o el llibre que l’interessa o que busca i enllaçar des d’allà amb l’edito-rial o les llibreries que el venen.

A més, aquest catàleg virtual té diferents versions segons els drets d’autor que tin-guin les obres. Les editorials disposen d’unes versions de Book Search que perme-ten limitar el contingut dels llibres penjats a la xarxa, però n’hi ha d’altres, com les de domini públic, que permeten visualitzar i exportar tot el contingut, i les destinades a biblioteques i altres organismes, que mos-tren extractes de les publicacions. La cinquena part de cada llibreen codi obertAquesta iniciativa permet que els usuaris puguin visualitzar en línia fins a un 20% de cada llibre que l’Editorial UOC posarà a la xarxa, i d’aquesta manera serà una de les primeres editorials universitàries que s’afegeixen a aquest projecte. De mica en mica, s’aniran incorporant a aquest cerca-dor de llibres totes les novetats que publi-qui l’editorial, que al llarg del 2008 seran més de 120 publicacions.

Segons el director de l’Editorial UOC, Lluís Pastor, aquesta col·laboració «per-met evidenciar que hi ha editors que no tenen por d’internet sinó al contrari», ja que en el sector «aquestes iniciatives es veuen molts cops amb recel, però, en pa-raules de Pastor, «l’única cosa que posa en evidència és una nova oportunitat

que cal saber aprofitar». «La relació amb Google permet donar senyals clars de la nostra decisió d’estar oberts a tot el món i de ser significatius per als lectors que ens necessitin, siguin on siguin», considera el responsable de l’Editorial UOC, que valora molt que l’editorial universitària que dirigeix estigui «a l’avantguarda en la innovació sobre el producte editorial, so-bre els processos editorials i amb voluntat de canviar algunes pràctiques del mercat editorial».

En aquesta cerca de llibres de Google es podran trobar diferents novetats que l’Editorial UOC ara posa en marxa, com la col·lecció d’assajos acadèmics «UOC Press» o la col·lecció de llibres de no fic-ció adreçats a un públic ampli anome-nada «Niberta», amb una primera sèrie que explicarà experiències de viatges en el format que identifica les nostres col-leccions de divulgació, però «no es tracta de fer guies ni de fer literatura sinó d’ofe-rir vivències de viatgers», explica Lluís Pastor; «“Niberta” també tindrà una sèrie de referència en què publicarem assajos per a reflexionar sobre el món que ens en-volta, en aquest cas amb la voluntat clara d’intervenir-hi socialment, políticament i culturalment»

Enllaços relacionats:http://www.editorialuoc.comhttp://www.google.com/books?hl=ca

El món editorial i els cercadors d’internet, una fórmula per a adaptar-se a la societat de la informacióJosE MEdina

El món editorial experimenta en els últims anys uns canvis força importants i profunds. Factors com les transforma-cions tecnològiques, el creixement de la xarxa i els canvis

de comportament dels consumidors fan que el món dels continguts i el mercat de publicacions experimentin noves tendències, i tant les empreses del sector com altres orga-nitzacions han de fer grans esforços per a adaptar-s’hi.

13Món UOC • Setembre 2008Cultura

«De la universitat tradicional,n’he quedat molt decebuda»anna torrEs

La jove escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi és, potser, una de les cares més populars de la literatura catalana dels darrers mesos després de guanyar el premi Ramon Llull 2008 amb l’obra L’últim patriar-ca. En aquesta obra l’autora descriu el conflicte entre una jove criada a la Catalunya interior i un pare dèspota, una història fictícia que molts veuen com a autobiogràfica.

Najat El HachmiGuanyadora del XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

14 Món UOC • Setembre 2008 Cultura

El Hachmi va participar en la darre-ra edició d’Anatomia, acte organitzat per Lletra, l’espai virtual de literatu-ra catalana de la UOC, i la Institució de les Lletres Catalanes per a fer ba-lanç i profecia de les lletres catalanes per mitjà d’alguns dels seus protago-nistes.

Fins a vuit anys vas viure a Nador, al Marroc. Què recordes d’aquella època?Recordo l’entorn rural perquè vivíem en una casa de pagès, en un poble i molt en contacte amb el camp… Recordo també el coixí de la família àmplia i la influència de la tradició oral.

Quan vas arribar a Vic, què et va xocar més?El fred, els colors, la llum, la grisor –per-què vam arribar a l’octubre–, les olors. Tothom que fa un viatge d’aquests perd el paisatge.

Vas estudiar Filologia Àrab a la Universi-tat de Barcelona. Per què vas triar aques-ta carrera?Fins llavors tenia la sensació que m’havien format molt en la literatura, la filosofia i la història d’Europa, de Catalunya, però, en canvi, de la banda de la Mediterrània que també forma part de mi, d’alguna manera, perquè em ve donada pels meus pares, no me n’havien explicat absolutament res.

T’agradaria estudiar alguna cosa més?A mi m’agradaria continuar-me formant sempre; el que passa és que he quedat molt decebuda amb el sistema tradicional… De fet, vaig fer una assignatura ateneu a la UOC i em va agradar molt el sistema, perquè sóc una persona a qui agrada molt anar al seu aire: buscar, investigar, trobar bibliografia, llegir… I, és clar, aquest sis-tema ho permet. De la universitat tradici-onal, n’he quedat molt decebuda. La majo-ria del professorat té una mentalitat molt antiquada, l’estructura i el sistema són molt obsolets, no hi ha una connexió amb la realitat i no he tingut la sensació que m’anés formant. Recordo que vaig tenir professors que ens donaven informació, d’altres bibliografia, però no m’aportaven res més. A la secundària, en canvi, havia tingut autèntics guies per a aprendre.

Per tant, creus en la formació al llarg de la vida.Jo sí, penso que és fonamental. Crec també molt en l’autodidactisme. No pararia mai i tinc pendent de continuar coses. Potser

fins i tot fora d’aquí, on hi hagi altres ma-neres de funcionar.

A on aniries?Estic entre els Estats Units i el Canadà.

Fins fa poc treballaves a l’Ajuntament de Granollers en temes d’acolliment. Quina era exactament la teva feina?Suposadament havia de rebre tota la gent que arribava nova a la ciutat i facilitar-los les eines perquè es poguessin moure. Al final, com que les necessitats són les que són, acabava fent una feina que consistia a facilitar la tramitació de papers de rea-grupament familiar. Aquesta és realment

la necessitat bàsica. Fins que no tens això resolt no pots començar a fer vida social.

Et vas trobar amb algun cas que et recor-dés el teu?Molts.

Donaves algun consell a aquestes famíli-es acabades d’arribar?Que aprenguessin la llengua, perquè la llengua els ajudarà a sobreviure.

Penses que hi ha algun país modèlic en matèria d’acolliment?No conec gaire les polítiques d’acolliment d’altres països, però sembla que no hi ha models, perquè si creem models sembla que no s’hagi de treballar més per a mi-llorar-los.

Quan vas començar a escriure?Que jo recordi, quan tenia onze o dotze anys.

El teu darrer llibre, L’últim patriarca, ha estat guardonat amb el premi Ramon

Llull 2008. Què significa aquest reconei-xement literari per a tu?Molta difusió, arribar a més lectors i as-solir una tranquil·litat temporal per a po-der-me dedicar a escriure més.

Tens algun autor o obra preferits?Mercè Rodoreda.

Quin llibre llegeixes ara?Jo sempre llegeixo molts llibres a la ve-gada. En llegeixo un d’una psicoanalis-ta i narradora nord-americana, Clarissa Pinkola Estés, Mujeres que corren con lo-bos. Agafa contes de diferents tradicions culturals i en fa una anàlisi psicoanalí-tica però combinada amb la seva faceta de narradora. N’ha quedat un manual d’instruccions, sobretot per a les dones. I després acabo d’acabar Mil cretins: m’ha semblat genial.

Què t’agrada fer quan no escrius?M’agrada anar al cine, caminar, veure pel-lícules amb el meu fill, córrer... i jugar a tenis, encara que el tinc una mica aban-donat.

I viatjar?M’encanta viatjar. Trobo que el viatge és essencial a la vida, poder-te distanciar del que és quotidià i tornar-hi amb una altra visió. Aquest estiu aniré a Montreal, m’hi quedaré dos mesos treballant, i d’aquí a poc anirem a Egipte amb el meu fill, per-què és el seu viatge pendent. L’entusiasma la mitologia egípcia...

El teu fill coneix Nador?Hi ha estat molt poques vegades

Enllaços relacionats:Anatomia 07-08www.uoc.edu/lletra/anatomia2008/

Perfil•Va néixer a Nador, Marroc, el

1979.•És llicenciada en Filologia Àrab

per la Universitat de Barcelona.•Ha treballat de mediadora a

l’Ajuntament de Granollers.•ÉsautoradelsllibresJo també sóc

catalana (2004) i L’últim patriar-ca, aquest darrer guardonat amb el premi Ramon Llull 2008.

15Món UOC • Setembre 2008Món acadèmic

La salut i el negoci,dos puntals en la formació de postgrau de la UOCanna torrtorrt Es

La UOC fa una aposta clara per la formació de postgrau amb la posada en marxa de dues àrees noves de coneixement: Ciències de la Salut i Global Executive Education. La primera la dirigeix el doctor en Medicina i expert en gestió hos-pitalària José Esteban, i la segona, Salvador Estapé, doctor per l’Institut Universitari Europeu de Florència i especia-

lista en innovació empresarial.

La UOC crea l’Institut Internacio-nal de Postgrau (IIP) amb la voca-ció de fomentar la formació contí-nua dels ciutadans com a resposta a la missió social de la universitat, mitjançant una oferta àmplia de programes de postgrau i màsters, oberts i a mida per a empreses, de qualitat i rigor universitari.

«Actualment el món laboral exigeix als professionals un reciclatge permanent;

per aquest motiu oferim als estudiants uns programes de qualitat en un format modular i progressiu molt atractiu en què l’entorn d’aprenentatge els permet desenvolupar competències clau per al desenvolupament personal», explica Jo-sep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Contínua. «Alhora, l’entorn de treball col·laboratiu els permet crear la seva comunitat, una xarxa de relaci-ons que serà molt valuosa professional-ment i altament útil en el procés d’apre-

nentatge», conclou.

Una de les fites que es marca l’Institut és la internacionalització d’aquesta for-mació virtual de postgrau, d’una ban-da, establint noves col·laboracions amb universitats internacionals i, de l’altra, augmentant a les aules la presència d’es-tudiants i professors d’arreu del món.

Però aquesta internacionalització tam-bé es veurà reflectida en el creixement de les llengües en què s’impartiran els cursos. Fins ara, el català, l’espanyol i l’anglès són les llengües utilitzades en aquests programes, però els mesos vi-nents començarà l’oferta en francès i portuguès, sense descartar més enda-vant impartir cursos en àrab o altres idiomes. La creació d’aules multilin-gües possibilitarà que cada estudiant cursi els estudis en l’idioma que triï.

Altres àrees de coneixementL’IIP també contribueix al desenvolu-

pament de les competències professio-nals en les àrees d’Economia i Empresa; Informàtica, Multimèdia i Telecomuni-cació; Gestió de la Ciutat i Urbanisme; Comunicació i Informació; Psicologia i Ciències de l’Educació; Llengües i Cul-tures; Humanitats; Turisme; Cooperació Humanitària, Pau i Sostenibilitat, i Dret i Ciència Política.

Història de la formació de postgrau La UOC va començar a treballar en el camp de la formació virtual de postgrau fa deu anys. En tot aquest temps s’han desenvolupat més de 225 programes i 900 propostes de formació a mida per a empreses, en els quals han participat prop de 30.000 estudiants de 29 països. Pel que fa a la formació de postgrau, ac-tualment la UOC té 1.100 estudiants ma-triculats i més de 15.000 graduats, 8.500 dels quals són residents a Catalunya

http://iip.uoc.edu

L’Institut Internacional de Postgrau

Ciències de la Salut«El món sanitari no és patrimoni exclusiu dels metges i les infer-meres. Aquesta àrea d’estudis l’orientarem fonamentalment als professionals sanitaris, però també a veterinaris, farmacèutics, biòlegs, físics, químics, psicòlegs... i al personal de l’àmbit de la gestió de la salut, com economistes, enginyers, arquitectes, informàtics, periodistes, etc.», explica José Esteban.

Les TIC, a més, tenen «una importància cabdal en la gestió dels hospitals», afegeix Esteban. «El perfil dels experts en TIC i salut és un dels que tenen una demanda més important actualment. No hi ha metges amb formació sobre implantació de sistemes d’informació a centres sanitaris i, inversament, no hi ha infor-màtics amb coneixement i experiència en l’àmbit de la salut. L’oferta formativa de la UOC vol cobrir aquesta mancança», afe-geix Esteban.

Global Executive Education

«Les TIC formen un element estratègic de la cultura de l’empresa, i conèixer-les és fonamental», explica Salvador Estapé. «Tot i que un directiu no ha de ser un expert en TIC, sí que ha de ser consci-ent de la importància que tenen en les empreses, com també dels factors jurídics, polítics, socials, mediambientals, etc.», afegeix.

«Volem dotar els estudiants d’un coneixement més integral, per una banda, de les empreses, de les diferents àrees que la formen i de com s’interrelacionen i, per una altra, de l’entorn en què es mou l’empresa, on trobem el fenomen de la globalització».

Amb els programes formatius de Global Executive Education, «volem proporcionar els coneixements sòlids i els continguts fo-namentals per a desenvolupar les capacitats, les actituds i els va-lors propis de l’activitat directiva del segle XXI», conclou Estapé.

16 Món UOC • Setembre 2008 Món acadèmic

El conseller d’Interior, Relacions Ins-titucionals i Participació, Joan Saura, i la rectora de la UOC, Imma Tubella, han signat un conveni marc de col-laboració per a crear el primer títol universitari sobre polítiques públi-ques de seguretat, que s’impartirà a l’Institut de Seguretat Pública de Ca-talunya (ISPC).

Aquest màster semipresencial té per objectiu principal per-metre el desenvolupament

d’un conjunt de competències relaci-onades directament amb els coneixe-ments i les habilitats demanats per al desplegament de polítiques públiques de seguretat ajustades a la naturalesa canviant dels problemes actuals d’in-seguretat.

Tenir una visió més àmplia i profunda dels processos de producció de la inse-

guretat, entendre les condicions en les quals es generen els conflictes, els ris-cos, les violències i els desastres, apren-dre a generar una seguretat sostenible, és a dir, compatible amb la llibertat i la justícia, i promoure el pensament interdisciplinari i transdisciplinari de la seguretat són alguns dels objectius més concrets que es planteja aquest nou màster universitari, integrat en el programa de postgrau de Gestió de la ciutat de l’IIP, dirigit per Jordi Borja i Manuel Herce

Primer títol universitari en matèria de seguretat pública de Catalunya

La rectora de la UOC, Imma Tube-lla, i el director del Grup 62, Xa-vier Mallafré, han signat un con-veni per a dur a terme una aliança estratègica per al màster d’Estu-dis literaris en l’era digital, que a partir d’aquest curs acadèmic 2008-2009 passarà a anomenar-se màster d’Estudis literaris en l’era digital Grup 62/UOC.

Així, el conveni permetrà que els estudiants del màster pu-guin optar a un període op-

tatiu de pràctiques professionals no remunerades en l’especialitat del pro-grama a les instal·lacions del Grup 62 o virtualment.

El màster tindrà el valor afegit de l’ex-periència que els professionals del Grup 62 podran aportar fent docència. Els avantatges també es concreten en la possibilitat, per part dels estudiants, d’utilitzar el fons editorial del grup per a proposar noves iniciatives editorials que incorporin el desenvolupament de material multimèdia

Màster d’Estudis literaris en l’era digi-tal Grup 62/UOChttp://www.uoc.edu/masters/cat/web/llengues_cultures/literatura/master/estudis_literaris_era_digital/

Aliança amb el Grup 62

Primer programainteruniversitari per a emprenedors

El centre universitari de La Sa-lle i la UOC, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, han creat el Programa intensiu de creació d’empreses (PICE), el primer programa universitari per a emprenedors.

El programa s’imparteix en format semipresencial i va començar al maig. Durant

quatre mesos, els estudiants com-parteixen l’experiència amb profes-sors de diverses àrees i emprene-dors que ja estan en actiu.

La metodologia del programa con-tribueix a posar a l’abast de tothom, independentment de la seva localit-zació i circumstàncies personals, els coneixements més avançats en la capacitat d’emprendre. Així, bona part de l’equip de professors del programa és format per empre-nedors que han tirat endavant les seves idees de negoci

El director del Grup 62, Xavier Mallafré, i la rectora de la UOC, Imma Tubella, durant la signatura del conveni de col·laboració a la seu de la Universitat

17Món UOC • Setembre 2008Recerca

Disposar de la publicació en llibres dels resultats del que ha estat, quantitativament, el projecte d’in-

vestigació més gran en ciències socials que s’ha fet mai a Catalunya, segons el professor Manuel Castells, representa «un patrimo-ni científic i cultural significatiu que per-met identificar la situació i dinàmica de Catalunya al començament de la societat xarxa. També representa una contribució científica al coneixement empíric de la in-teracció de les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat, l’economia i la cultura del nostre temps».

El PIC és un programa de recerca bàsica, definit pels 40 investigadors que hi han participat i codirigit pel professor Manuel Castells i la rectora Imma Tubella. El pro-jecte es va desenvolupar entre el setembre del 2001 i el juliol del 2007, amb el suport i el finançament del Govern de Catalunya a l’equip d’investigadors de la UOC, a fi de conduir i liderar una revisió sistemàtica i

profunda dels usos d’internet a Catalunya i el seu impacte en les pràctiques socials, econòmiques, polítiques, administratives i culturals del país.

La sectorització –des del món de l’empresa fins a l’Administra-ció pública, passant per l’ensenyament, la universitat i la sanitat–, l’amplitud del treball de camp, que ha per-mès combinar i encreuar mi-lers de variables, i els resul-tats obtinguts ofereixen una visió profunda, reflexiva i trans-versal de la societat catalana al llindar de l’era de la informació, una visió del perfil sociològic, contrastat des de l’observació i l’anàlisi empíriques, de la Catalunya que, a començament d’aquest segle XXI, afronta el pas de la societat industrial a la societat xarxa

Una de les recerques més extensessobre TIC a Catalunya, en llibresEstEr MEdico / JosE MEdina

Els resultats de les investigacions del Projecte Internet Catalunya (PIC) de la UOC ja estan disponibles en format llibre en la col·lecció «L’Era de la Informació a Catalu-

nya», d’Ariel-EDIUOC. En total són sis volums publicats entre novembre de 2007 i març de 2008 que resumeixen i analitzen el que és essencial de cada projecte, en una doble edició, en català i en castellà.

1. «L’empresa xarxa a Catalunya: TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalu-nya» http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/em-presa_xarxa.htmlAutors: Joan Torrent i Jordi Vilaseca (directors), Josep Maria Batalla, Car-los F. Cabañero, David Castillo, Rosa Colomé, Ángel Díaz, Pilar Ficapal, Lluís Garay, Ana Isabel Jiménez, Josep Lladós, Maria Jesús Martínez, Antoni Meseguer, Dolors Plana i Inma Rodrí-guez.

2. «Govern electrònic i serveis pú-blics: un estudi de cas sobre el por-tal interadministratiu CAT365», «E-governança i atenció ciutadana: la Generalitat de Catalunya en el context internacional» i «El model Barcelona II: l’Ajuntament de Barce-lona en la societat xarxa de Catalunya (2002-2004)»http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/go-vern_electronic.htmlhttp://www.uoc.edu/in3/pic/cat/ego-vernanca.htmlhttp://www.uoc.edu/in3/pic/cat/ajun-tament.htmlAutors: Eduard Aibar i Ferran Urgell.

3. «L’escola en la societat xarxa: internet en l’educació primària i secundària»http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/esco-la_xarxa.htmlAutors: Josep Maria Mominó, Carles Sigalés i Julio Meneses.

4. «Internet i la xarxa d’universitats ca-talanes» i «Universitat i societat xar-xa»http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/uni-versitat_xarxa.htmlhttp://www.uoc.edu/in3/pic/cat/uni-versitat_societat_xarxa.htmlAutors: Josep Maria Duart, Marc Gil, Maria Pujol, Jonatan Castaño.

5. «La transició a la societat xarxa a Ca-talunya»http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/soci-etat_xarxa.htmlAutors: Manuel Castells, Imma Tube-lla, Teresa Sancho i Meritxell Roca.

6. «Modernització tecnològica, canvi or-ganitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya» http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/salut.htmlAutors: Francisco Lupiáñez, Josefa Sánchez i Francesc Saigí, liderats per Manuel Castells.

7. «Internet i televisió: la guerra de les pantalles»http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/co-municacio.htmlAutors: Imma Tubella, Carlos Taber-nero i Vincent Dwyer.

Aquesta investigació analitza com la vinculació entre les tecnologies digitals (TIC) i l’estratègia, l’organització i els elements de valor de l’activitat productiva es converteix en un factor determinant de l’explicació dels resultats empresarials a Catalunya, espe-cialment la productivitat, la competitivitat, els salaris i els beneficis.

P. Quin percentatge d’empreses catalanes segueixen un model que respon a l’economia del coneixement i quin és el seu grau d’implantació de les TIC? Joan torrEnt. L’anàlisi dels determinants de les millores per a l’empresa (eficiència, com-petitivitat i rendiment) i per al treballador (salaris) ens mostra un patró de compor-tament comú: la utilització de les TIC per ella mateixa no és garantia de cap resultat empresarial. Només quan la utilització de les TIC es combina amb la inversió en intan-gibles, amb les noves formes d’organització del treball, amb polítiques innovadores en la gestió dels recursos humans, amb el treball format i autònom i amb una cultura em-presarial innovadora, els resultats per a l’empresa i per al treballador milloren ostensi-blement. Ara bé, aquest model d’avantatge competitiu només es dóna en una cinquena part de les empreses catalanes. La resta del teixit productiu, tot i que amb algun punt fort, com la flexibilitat i una bona capacitat d’adaptació al canvi, encara mostra un mo-del competitiu més propi de l’economia industrial. En la mesura que siguem capaços de fer evolucionar la major part de les empreses cap al nou model competitiu, l’economia catalana reforçarà la seva capacitat de competència en l’economia global. Si el teixit empresarial no evoluciona, els problemes de productivitat i competitivitat, avui ja molt importants, persistiran i s’agreujaran en el futur.

1. L’empresa xarxa

18 Món UOC • Setembre 2008 Recerca

Analitza l’administració electrònica posant un èmfasi especial en el seu impacte organitzatiu en les burocràcies públiques i en la transformació de les relacions entre les administracions i el seu entorn, sobre la base d’un estudi empíric de la Generalitat de Catalunya i una exploració de les tendències i fenòmens més importants en el context internacional.

P. S’ha detectat una certa transformació en la incorporació de les TIC en els processos d’atenció al públic de la Generalitat malgrat la dificultat dels fluxos d’informació transversals. En un context de desafecció de la ciutadania aquesta situació enca-ra agreuja més la distància?Eduard aibar. Efectivament l’anomenada «cultura organitzativa en sitges» de les administracions públiques, és a dir, l’elevat grau de compartimentació i l’excessiu aïllament de les seves unitats és un dels factors que dificulten les relacions entre elles i els ciutadans. Si els projectes d’administració electrònica no s’adrecen prioritàriament a fomentar la transversalitat, la inte-gració i la simplificació de processos, poden acabar reforçant

aquest defecte tradicional de la burocràcia i, de fet, en gran me-sura això és el que ha passat en moltes administracions durant els primers anys d’implantació de projectes d’administració electrònica.

P. És positiu que amb l’ús de les TIC es reforci el rol del ciutadà com a client de l’Administració o consumidor de serveis públics i no tant com a subjecte polític en processos de participació?E. a. Que les administracions públiques considerin clients els ciutadans té un vessant positiu i un de negatiu. El positiu s’es-devé quan es reforcen la rendició de comptes, la qualitat dels serveis, la consideració de la satisfacció dels usuaris dels serveis i, en general, quan es prioritzen les seves necessitats. El negatiu ve quan aquesta tendència fa oblidar que els ciutadans també són subjectes polítics i, per tant, la seva relació amb els serveis públics no es pot reduir al seu consum passiu. En el desenvolu-pament històric de l’administració electrònica s’ha prioritzat la seva capacitat d’eixamplar l’accés als serveis i no tant la d’apro-fundir en els processos de participació.

El PIC en l’àmbit educatiu no universitari identifica i analitza la incorporació d’internet als centres de Catalunya d’educació pri-mària i educació secundària; observa en quines transformacions és present internet i en quina mesura contribueix a l’aparició d’una nova cultura educativa.

P. Poden tenir relació les TIC amb els resultats escolars?JosEp Maria MoMinó. El conjunt de factors que incideixen en els resultats escolars d’un alumne són molts i molt variats. Un, sens dubte, és el de la qualitat de l’ensenyament que rep, que al seu torn depèn de molts factors. Es pot fer un bon ensenyament sen-

se TIC i un mal ensenyament envoltat d’ordinadors. Però, molt probablement, un bon ensenyament amb l’ajuda dels ordinadors oferirà als alumnes més oportunitats d’aprendre, la possibilitat de fer-ho d’una manera més variada i una millor adaptació a les necessitats de la societat actual. Sovint no es té en compte que les TIC demanen una altra mena de competències als alumnes i, per tant, un canvi de criteris. Si del que es tracta és que el professor transmeti directament infor-mació als alumnes perquè l’hagin de reproduir tal qual, mitjan-çant els exercicis i els exàmens de sempre, aleshores les TIC no són gaire útils i difícilment poden influir en els resultats.

Analitza la pràctica real d’internet en l’àmbit universitari, te-nint en compte els usos habituals d’internet dels professors i els estudiants tant fora de les aules com en les tasques docents i d’aprenentatge.

P. S’ha corroborat que els estudiants universitaris tenen un grau d’experiència en l’ús d’internet per sobre de la mitjana de la societat. El col·lectiu universitari, incloent-hi professors, és a l’avantguarda de l’ús de les TIC, doncs?JosEp M. duart. Una constatació important és que ens trobem da-vant un col·lectiu que té accés generalitzat a la xarxa i que en fa ús habitualment. Això no vol dir, però, que l’ús que fa d’internet aquest col·lectiu sigui avantguardista. Si bé la comunitat univer-sitària utilitza la xarxa en percentatges força superiors als de la mitjana de ciutadans, la realitat és que els seus usos són bàsics. L’ús d’internet com a eina per al desenvolupament de xarxes so-cials encara és incipient entre els qui formem la comunitat edu-

cativa universitària d’aquest país. Es constata, doncs, que queda camí per fer sobretot en les es-tratègies d’ús docent de la xarxa a les aules de les universitats catalanes. Una constatació important com a resultat de les da-des obtingudes és que la divisòria digital existent avui dia entre la comunitat universitària és la relacionada amb els usos més o menys actius i socials de la xarxa.

P. Es preveuen canvis en un futur no gaire llunyà?J. M. d. La introducció de la tecnologia no canvia necessàriament els usos i les maneres de fer dels col·lectius. En el món educatiu universitari, com en d’altres, hi ha altres factors a tenir en compte que seran determinants per a canvis en el futur. L’organització de les institucions educatives i la seva estratègia d’ús educatiu de la tecnologia n’és un. Un altre és la formació dels docents en l’ús educatiu d’internet. Un altre és una adaptació adequada de les me-todologies docents a la realitat de l’ús de la tecnologia, etc.

2. Administració electrònica i canvi organitzatiu

3. L’escola en la societat xarxa

4. La universitat en la societat xarxa

19Món UOC • Setembre 2008Recerca

La societat xarxa és l’estructura social característica de l’era de la informació, com la societat industrial ho va ser de l’era indus-trial. És una societat a la vegada global i local.

P. El seu estudi mostra que internet només és utilitzada com a font d’informació regular per una petita minoria, concentrada sobretot en la població més jove. No pensa que aquesta realitat va canviant?iMMa tubELLa. El que va canviant, des del 2002, quan vam fer la primera enquesta, és que l’ús d’internet és una qüestió generaci-onal i que el seu creixement és exponencial. L’estudi demostra que les llars amb nens i nenes de 10 a 14 anys presenten nivells més alts de connexió i equipaments i cada vegada més s’hi uti-litza internet com una font d’informació, entreteniment i eina de participació. Ja aleshores vam detectar que els mitjans de co-municació tradicionals començaven a preocupar-se per la com-

petència d’internet, tot i que avui dia sabem que el 54% dels in-ternautes entra a la xarxa per veure, llegir o escoltar els mitjans tradicionals.

P. L’ús i la intensitat d’ús d’internet s’associen amb l’edat, l’edu-cació, el nivell d’ingressos, les ocupacions tècniques i professi-onals i un context urbà i metropolità. Es pot parlar de fractura digital en aquest context?i. t. L’estudi ens indica que la fractura és estrictament generacio-nal, ja que trobem usuaris intensius d’internet entre gent que no ha acabat estudis primaris, que es troba en la franja d’ingressos baixos o són immigrants, per exemple. També en trobem un ús més intensiu a escoles rurals que no pas metropolitanes. Hi in-sisteixo: la fractura és generacional i l’ús té molt a veure amb la necessitat.

Analitza la interacció del canvi organitzatiu, els valors cultu-rals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català en diverses parts: contingut i usos a internet sobre salut, programes experi-mentals de la Generalitat o efectes organitzatius i socials, entre altres.

P. La consulta d’informació sobre salut a internet és una realitat que comença a tenir conseqüències sobre la gestió de la malal-tia que fan els pacients i la relació entre ells i els professionals sanitaris. En quina mesura?francisco LupiáñEz. El nostre estudi ha constatat que la consulta d’informació sobre salut a internet ja és una realitat, que més in-formació té conseqüències positives i no negatives sobre la salut i

que els usuaris fan un ús responsable de la informació, tenint com a primera referència el seu metge. En canvi, internet com a font d’informació encara és utilitzada minoritàriament pels usuaris en les seves consultes presencials amb el metge. L’explicació d’aquest fet, més enllà de qüestions relacionades amb el poder dels faculta-tius, està relacionada amb l’escassesa de temps d’aquestes consul-tes. Aquesta restricció no facilita que una nova font d’informació pugui ser comentada entre metges i pacients. En canvi, en el cas dels farmacèutics, que disposen de més temps, és més habitual que ells i els pacients comentin informacions oposades per in-ternet. Per tant, internet fa de mitjancera en la relació entre els professionals sanitaris i els usuaris, encara que majoritàriament sigui per mitjà de l’experiència de l’usuari.

Els usos i consums dels mitjans de comunicació van canviant a Catalunya, i una part d’aquests canvis s’atribueix a la penetració i la implantació de les tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC), sobretot d’internet.

P. Amb internet es produeix una substitució gradual o parci-al del consum de mitjans tradicionals, sobretot la televisió, i s’obren nous canals i usos. En quina mesura internet afectarà els mitjans tradicionals?iMMa tubELLa. El futur està per veure, però és obvi que els afecta. Fa sis anys, el 16,6% d’usuaris d’internet havien reduït el con-sum de televisió perquè navegaven, per una qüestió de gestió del temps. D’aquests, un 61,7% tenia menys de trenta anys. Quatre anys més tard, el 2006, els joves enquestats menors de 25 anys ja consumien productes de televisió fora de l’horari de progra-

mació simultàniament en altres pantalles. És simptomàtic que, entre 1986 i 2006, la Primera de TVE hagi perdut un 63,4% d’au-diència i TV3 un 30%, mentre que el consum d’altres mitjans s’ha disparat un 2.277,8%!

P. La integració gradual de les TIC es fa en l’entorn domèstic i familiar, i el resultat d’aquest procés és la generació d’un entorn tecnològic en què els joves desenvolupen la seva vida. Són la generació digital?i. t. Efectivament, els joves d’avui creixen a internet. Per recupe-rar només dues xifres de l’estudi, cal que tinguem en compte que el 88% dels joves d’entre 16 i 25 anys són usuaris de la xarxa. La xifra és igualment significativa entre els nens i nenes de 10 a 14 anys, el 83% dels quals consumeixen productes audiovisuals a internet.

5. La transició a la societat xarxa

6. Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i servei als usuaris en el sistema de salut de Catalunya

7. Internet i televisió: la guerra de les pantalles

20 Món UOC • Setembre 2008 Recerca

L’ús de la xarxa per a consultes mè-diques ha augmentat, tant entre els usuaris dels serveis com entre els

professionals del sector. A Catalunya, el 40% d’usuaris d’internet hi fa cerques o tràmits relacionats amb la salut. Malgrat tot, aquest augment del flux d’informa-ció no ha derivat en més interacció entre els actors del sistema, ni tampoc en més flexibilitat ni descentralització d’aquest sistema. La gran majoria de continguts relacionats amb la salut a la xarxa es li-miten a taulers informatius de consells i orientacions, generalment difosos per institucions o professionals del sector, però també per associacions d’usuaris i webs personals.

Segons els experts en aquest àmbit, inter-net s’utilitza com qualsevol altre mitjà de comunicació amb el problema afegit que els seus canals no s’han desenvolupat en tot el potencial, és a dir, aprofitant les vir-tuts i la natura mateixa de la xarxa. Aques-tes són algunes de les conclusions exposa-des en l’estudi Projecte Internet Catalunya (PIC) de la UOC, que va dedicar una de les línies d’investigació a l’ús de les TIC en l’àmbit de la salut, que va ser coordinada pel professor Manuel Castells.

El control de la informació Els estudis fets demostren que el 25% de la informació que circula per la xarxa sobre temes de salut és errònia. Davant d’aquest fet, sorgeix un interro-gant inevitable: què es pot fer per a con-trolar la informació en un tema tan cab-dal per a la vida dels individus? «Gairebé res. De la mateixa manera que succeeix amb la resta d’informacions que circulen per la xarxa, les certificacions són inici-atives dels proveïdors, però l’usuari tria lliurement la font i decideix creure-hi o no; és un acte individual», argumenta la professora Espanha.

Segons les investigacions d’aquesta sociò-loga a Portugal, «els usuaris sempre con-

fien més en les informacions publicades per institucions públiques i que siguin culturalment properes». Tot i això, cal tenir en compte que el context d’internet és global: «Si un afectat de gastroenteritis al Brasil (on la malaltia pot arribar a ser mortal) consulta un web de Portugal (on la importància de la malaltia és menor per l’existència d’una sòlida infraestructura sanitària), la desinformació pot dur el ma-lalt a una situació dramàti-

ca», exposa Espanha.

L’usuari ha de prendre un pa-per actiu i res-ponsable, i ha d’ajustar la in-formació al seu context real, en-

cara que a priori es presenti compli-

cat per la sobreabundància de la xarxa.

L’expansió del web 2.0 A la majoria de països, com Portugal o Catalunya, la situació tecnològica en l’àmbit de la salut encara és de la prime-ra versió d’internet, però les noves eines del web participatiu (wikis, blogs, xarxes socials...) es van obrint pas i hi aporten els seus avantatges. El professor Michael

Hardey estudia des de fa alguns anys l’evolució de la xarxa en temes de salut al món anglosaxó. Hardey assegura que «el web 2.0 ha passat a formar part insepa-rable de l’activitat diària de les persones, especialment dels més joves de trenta anys; de manera que el món de la salut, com altres sectors professionals, no s’hi pot girar d’esquena». Les xarxes socials es van establint com una plataforma per a mesurar la qualitat dels serveis i, espe-

cialment, per a compartir experiències i neguits relacionats amb les malalties

(www.patientslikeme.com). Ho van descobrir, quan van començar, les associacions de malalts portadors del VIH, pioneres a organitzar-se per mitjà del ciberespai. A Califòrnia (EUA), amb un sis-

tema sanitari altament privatitzat, hi ha algunes iniciatives en què els

pacients puntuen hospitals i metges en línia. A més, s’han desenvolupat alguns webs mashup (aplicacions híbrides) que permeten als pa-

cients, de manera anònima, introdu-ir les dades referents a la seva malaltia,

monitorar-se en un mapa i localitzar pa-cients amb símptomes semblants als seus (www.whoissick.org). Segons Hardey, les aplicacions mashup permetran combinar variables molt útils des del punt de vista de la salut; per exemple, es podrà alertar, via telèfon mòbil, un usuari afectat d’as-ma que està a punt d’endinsar-se en un carrer amb un alt nivell de pol·lució.

Canvis en la relació metge-pacient Segons apunta Hardey, un dels punts sen-sibles d’aquest nou paradigma (e-health) és l’erosió de la relació entre metge i paci-ent, tradicionalment de caire paternalista («el metge ho sap tot»). Aquesta reestruc-turació vers el model en línia pot reduir el suport als canals tradicionals (presenci-al/paper) i els experts adverteixen del risc de reforçar els patrons d’exclusió ja esta-blerts, que impedeixen accedir als serveis de salut a alguns grups

La consulta mèdica, versió 2.0saLvador tordEra Participar en una xerrada sobre sexualitat a Second Life, rebre un missatge SMS del nostre metge per a recordar-nos de prendre la medicació, comprovar en línia la nostra posició a la llista d’espera de la Seguretat Social... Totes aquestes accions ja són possibles gràcies a l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a

l’àmbit de la salut. La xarxa es perfila com una eina molt poderosa per a dotar els usuaris de més control i autono-mia de la seva salut, el bé més valuós de la vida de les per-sones segons les enquestes de tots els països. Com en tot procés relacionat amb els vertiginosos canvis de l’era de la informació, les TIC obren horitzons molt interessants, però no exempts de riscos.

21Món UOC • Setembre 2008Recerca

El grup és format per cinc profes-sors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC

(Elena Barberà, Teresa Guasch, Antoni Badia, Anna Espasa i Rosa Mayordomo), dues tècniques de recerca (Eulàlia Tor-ras i Gemma Aguado) i Lorena Becerril, becària del grup que ara elabora la tesi doctoral. Tots vuit estudien, com a inves-tigadors de la Universitat, els canvis en el comportament de les persones que utilit-zen un sistema d’ensenyament diferent del tradicional i els factors i els processos implicats en aquest procés.

Segons la coordinadora d’EDUS, Elena Barberà, el que ha canviat més des que el grup va començar a investigar ha estat la massificació de l’ensenyament a distàn-cia. Per a Barberà, doctora en Psicologia, això significa que «moltes de les estratè-gies que serveixen per a pocs implicats han de ser corregides».

Malgrat aquest canvi, Barberà pensa que l’ensenyament en entorns virtuals s’ha anat perfeccionant des que va començar, però que encara hi ha un marge de millo-

ra. «Queda molt de recorregut per a utilit-zar les eines tecnològiques d’una manera intensiva i racional alhora», afegeix la psicòloga.

Per a un altre membre del grup, Rosa Mayordomo, els entorns d’aprenentat-ge virtual introdueixen «modificacions importants en les relacions entre els ele-ments més rellevants que hi ha impli-cats en aquests processos educatius». Un d’aquests canvis és que els alumnes es-tan més motivats, cosa que comporta que s’impliquin més en l’aprenentatge. A més, segons Mayordomo, per mitjà de l’ense-nyament virtual «augmenten les possibi-litats de l’autoregulació i de la construc-ció conjunta del coneixement».

Dels projectes de recerca en què EDUS treballa actualment es destaca la seva participació en la Red Nacional e-Portafo-lio. Aquesta iniciativa, en què participen 25 institucions diferents, ara elabora un observatori públic que recollirà les expe-riències en l’ús del dossier electrònic (e-portfolio) a l’Estat espanyol. Diversos in-tegrants d’EDUS han participat en aquest

projecte des que va començar, ara fa dos anys, i és precisament aquest grup de re-cerca el responsable de la marxa general de la Red.

A més de participar en la Red Nacional e-Portafolio, EDUS col·labora amb altres institucions, tant estatals com estrange-res. La Universitat de Nou Mèxic o la de Barcelona són solament un parell dels centres amb els quals treballa. A més, realitza projectes amb el suport de la Co-missió Europea, en els quals participa en investigacions juntament amb grups de recerca de la Universitat de Nancy 2 i de la Universitat d’Utrecht.

Una altra investigació en què estan im-mersos és el projecte «Integració escolar de les TIC». Segons Antoni Badia, profes-sor i investigador del grup, es tracta d’un projecte que vol «estudiar la situació ac-tual de la utilització de les TIC amb fina-litats educatives». Hi participen 8 escoles i instituts de tot Catalunya, 278 profes-sors i 800 alumnes.

Encara que és un estudi que no ha acabat, Badia ja apunta algunes de les conclusi-ons a què han arribat fins ara: «En els cen-tres amb altes dotacions tecnològiques hi ha una varietat molt important dels dife-

rents usos educatius de les TIC». A més, segons aquest investiga-

dor, es pot dir que tant professors com estudiants tenen

un bon nivell a l’hora d’utilitzar

les tecnologies de la informació i la comu-

nicació.

Pel que fa al futur, EDUS vol continuar investigant

els processos que afecten l’ensenyament virtual. Les es-

tratègies d’aprenentatge, la for-mació dels docents en l’ús de les

noves tecnologies i la construcció social del coneixement professional

són entre els objectius dels pròxims projectes del grup

La psicologia de l’e-learningquiM garcía

La psicologia descriu i analitza el comportament humà, qualsevol comportament, incloent-hi la incidència que té en les persones l’ensenyament a distància. Per aquest

motiu el grup de recerca sobre ensenyament a distància i escolar (EDUS) fa onze anys que investiga l’aprenentatge virtual (e-learning) des del punt de vista de la psicologia de l’educació.

D’esquerra a dreta: Eulàlia Torras, Anna Espasa, Lorena Becerril, Gemma Aguado, Teresa Guasch, Elena Barberà,Antoni Badia i Rosa Mayordomo.

22 Món UOC • Setembre 2008 Recerca

toshiko sakurai

Es diuen moltes coses dels hackers, personatges admirats, temuts o ide-alitzats per la literatura o els mitjans

de comunicació. Són dignes d’esment les contribucions hollywoodenques a aquest mite, forjat a final del segle XX i portat a dalt de tot per delirants fetes d’herois o bergants de la gran pantalla en pel·lícules com Swordfish, The Matrix o Die Hard 4. La transcendència del terme no s’ha limi-tat a la cultura popular. El filòsof finlan-dès Pekka Himanen ho va posar de ma-nifest quan l’any 2001 va publicar L’ètica hacker i l’esperit de l’era de la informació, amb pròleg de Linus Torvalds (artífex del nucli del sistema operatiu Linux) i epíleg de Manuel Castells, professor de la UOC. L’obra, a més de fer referència a l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme del sociòleg Max Weber, reprèn les arrels del concepte de hacker per a dur-lo més en-llà del tòpic de la pirateria informàtica, al context de les comunitats virtuals.

Compartint aquesta filosofia, l’Internet In-terdisciplinary Institute de la UOC (IN3) i l’Escola Politècnica Superior de Castell-defels de la UPC han tingut la iniciativa d’impulsar un concurs de relats breus de hackers, que s’adreça a estudiants, docents i personal d’administració de qualsevol universitat de l’àmbit lingüístic català. Sempre que mantinguin algun aspecte de l’univers del furoner informàtic, el tema del relat és completament lliure, amb una valoració especial dels que dignifiquin la seva figura i la tornin a l’esperit original.

Antonio Sarabia Crespo, graduat per la UOC en Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió i guardonat amb el tercer premi pel seu relat L’últim hacker (els guanya-dors del primer i el segon van ser Benjamí Villoslada de la UIB-UDL per pOwned! i Marta Serrat Brustenga de la UPC per En-llaç a Halifax), considera que «avui dia la frontera entre hacker i pirata informà-tic (cracker) és molt petita, i el concepte original de hacker s’ha anat difuminant o transformant amb el transcurs del temps», possiblement a causa de la massi-ficació de la tecnologia, que ha comportat

«la desmitificació mateixa de la figura del hacker, i la creixent societat de con-sum, en què gran part dels usuaris de tot el món poden fer ús d’un programa piratejat, però no veuen gens d’utilitat en la feina d’un hacker».

D’una manera similar, l’investigador de l’IN3 i membre del jurat, Julio Meneses Naranjo, considera positiva aquesta «in-vitació a la “rehabilitació”/dignificació de la figura del hacker», concepte que entén que és «compromís, és passió, és el plaer de l’expertesa, és una manera de viure no solament el món tecnològic sinó també les relacions personals, l’aprenentatge, els

valors i els objectius personals». I es per-met recordar: «Segons l’entrada hacker al Jargon File (glossari de l’argot hacker), un pot ser hacker “fins i tot” en astrono-mia».

Per a Meneses, doncs, aquest projecte és una «construcció compartida de cultu-ra, el que entre tots volem que sigui la figura del hacker», és a dir, gaudir d’un «imaginari més ric, més divers, orientat al hackerisme de la vida quotidiana; al capdavall, més just amb el valor de l’es-forç personal i més injust amb els tòpics de què es nodreix la societat a partir dels grans mitjans de comunicació»

hackerReivindicant la figura del

Glider, símbol de la comunitat hacker

23Món UOC • Setembre 2008Recerca

LEo ruffini Què el va portar a barrejar política i in-ternet?M’interessava tant la teoria política com el seu vessant empíric, de manera que vaig tro-bar una convergència interessant d’aques-tes dues aproximacions a l’hora d’estudiar la política a internet. Internet canvia la nostra manera de practicar la política i vaig pensar que era un fenomen interes-sant d’estudiar. Així, doncs, aquesta idea la vaig posar en pràctica i vaig elaborar un conjunt de preguntes que vaig tenir la sort de presentar als Estats Units en una enquesta nacional referida a l’ús d’inter-net i la participació política.

Quina mena de preguntes hi feia? Preguntes sobre si la gent interaccionava o no amb organitzacions en línia, com ara grups de passatemps o religiosos, i amb organitzacions tradicionals (fora de línia). La idea era veure quantes persones ho fan en línia i quantes en el mode tradicional. La pregunta bàsica que ens hem de fer és aquesta: internet canvia la nostra manera d’interactuar? Aleshores vaig veure que aquí, a Barcelona, hi havia uns quants investigadors que preguntaven moltes de les qüestions que jo plantejava, de manera que vaig trobar que tenia sentit venir aquí a col·laborar directament.

Ha estat fructífera l’experiència?Ha estat molt inspiradora. Aquí hi ha per-sones que participen en projectes de re-cerca afins a aspectes molt similars que tracto en la meva tesi, en la qual estudio la interacció amb les comunitats i la par-ticipació política en línia. A més, la sola experiència de viure en un altre país i estudiar un altre idioma ja ha estat molt gratificant i satisfactòria. Val a dir, però, que abans d’això ja mantenia un contac-te força estret amb els catalans: hi ha un programa de beques que porta estudiants catalans a la meva universitat, i alguns dels meus millors amics són d’aquí. Fins

i tot vam arribar a tenir una colla de cas-tellers a Irvine!

Es pot comparar la política que es fa als EUA amb la catalana o l’espanyola?Sí, es pot comparar en el sentit que hi ha moltes diferències interessants, i observar aquestes diferències resulta útil en molts aspectes. En primer lloc pel que fa l’ús d’internet, ja que el nivell d’ús és més alt als Estats Units, però també en relació amb el desenvolupament polític i econòmic. Vostès tenen una democràcia relativament nova, de les que integren l’anomenada ter-cera ona de democratització, mentre que als Estats Units sempre ens hem conside-rat una democràcia. És interessant veure que a Espanya hi ha molt més esperit par-ticipatiu que als Estats Units.

Vol dir?Recordo una vegada en què uns 200 estu-diants van fer una protesta per una pro-posta de canvi en la política de l’habitatge que se seguia a la Universitat de Califòr-nia - Irvine. El vicerector de la universitat, de qui cada dia els dirigents de la protesta malparlaven a la ràdio del campus, es va presentar davant d’ells i els va dir això: «Aquesta és la manifestació més gran que he vist mai en aquest campus».

El vicerector es va sentir orgullós que passés això?No li feia res que malparlessin d’ell per-què les protestes van donar un nivell de prestigi a la universitat. Un altre exemple: als Estats Units la benzina costa tres vega-des més que ara fa vuit anys. La gent con-dueix menys i parla de quedar-se a casa per vacances, i és que les nostres vagues no són de la mena de les que teniu aquí, amb camions que barren el pas a altres camions de repartiment d’aliments. Això demostra que hi ha algunes diferències entre Catalunya –o Espanya– i els Estats Units pel que fa a l’ús d’internet amb fina-litats participatives, una qüestió de caràc-

ter empíric que mirem d’aclarir.

Cap altra diferència notable?Sí, una que té a veure amb el treball que vam dur a terme a la UOC en el marc del projecte GADE sobre l’ús amb finalitats participa-tives, per part dels governs locals, de les tecnologies de la informació i la comunicació en comuni-tats locals. Aquí hi ha polítiques especí-fiques del govern que miren de fomentar la comunicació de preferències des de la comunitat fins al govern local. Una de les conclusions a què arribo en la meva tesi és que això no ho tenim als Estats Units. L’objectiu primer de l’Administració elec-trònica és fer més eficaç la informació que explica com s’accedeix als serveis que ofe-reix el govern. Amb prou feines s’ha do-nat importància a la interacció, en concret amb finalitats polítiques: queixes, sugge-riments sobre polítiques alternatives...

Els baixos nivells de votants mostren que la política està en crisi, sobretot entre els electors més joves. Quines solucions po-den oferir les TIC en aquest cas?Quan en la meva investigació vaig fer aquestes preguntes sobre participació política, en comparar la participació po-lítica en línia i fora de línia vaig trobar que, mentre que en el primer cas l’edat, el període de convivència a la comunitat i la renda familiar són factors invariables que prediuen si a la gent li interessa la po-lítica o no, aquests mateixos tres factors no exerceixen gens d’influència quan par-lem dels nivells de participació política en línia. La teoria és que les persones que en una altra circumstància se sentirien excloses del lloc tradicional que ocupen en la comunitat fan servir internet per a prendre part en converses en línia i visi-tar webs de grups polítics

«Internet canvia la nostra manera de practicar la política» Michael Jensen és professor del Departament de Ciència Política del Center for Research on Information Technol-ogy and Organizations (CRITO) de la Universitat de Ca-lifòrnia - Irvine, i duu a terme un beca postdoctoral de recerca amb el politòleg David Easton, conegut per la seva aplicació de la teoria dels sistemes a la ciència política.

El professor Jensen ha fet una estada de cinc mesos i mig a Barcelona en la qual ha compartit coneixements i ha re-copilat dades comparatives amb el grup de recerca de la UOC E-governança: admi-nistració i democràcia electrònica (GADE).

24 Món UOC • Setembre 2008 Comunitat UOC

Una altra dada significativa que es desprèn d’aquest estudi és que el 87,3% dels graduats enquestats

tornaria a fer la carrera i el 95,6% tria-ria de nou la UOC. A més, l’estudi també destaca que els graduats de la UOC de-senvolupen funcions de nivell universi-tari (el percentatge oscil·la entre el 85% per als qui tenien titulacions università-ries prèvies en accedir a la UOC i el 77% per als qui la de la UOC és la primera ti-tulació). Ara bé, pocs desenvolupen les funcions de la titulació obtinguda a la UOC (el 18%).

Per acabar, cal destacar que les altes taxes d’ocupació (98%) i d’estabilitat (80% amb contracte fix) i els salaris elevats (només el 8% guanya menys de 15.000 1 anuals i el 27% guanya més de 40.000 1 anuals) demostren que ens trobem amb un col-lectiu de graduats madur, que, més que en situació de transició al mercat laboral, està en procés de progressar en la carrera professional.

En total s’han enquestat 295 graduats de la UOC, que van acabar el curs 2003-04, amb un error mostral del 5%

Els graduats de la UOC milloren professionalment i tenen més oportunitats per a canviar de feinaanna torrEs

Els graduats de la UOC valoren que els estudis els han ajudat a millorar pro-fessionalment (7,47 en una escala de l’1 al 10), especialment en les oportuni-tats per a canviar de feina. Aquest és un dels resultats que es desprenen del tercer estudi d’inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes que ha elaborat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) per encàrrec dels consells socials de les set universitats públiques ca-talanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL i URV), la UOC i la UVic.

Darrer acte de graduació celebrat a l’Auditori de Barcelonael novembre del 2007

Projecte Alumni:

construint els fonaments

arnau ciLLEro

Per tal de reforçar els vincles amb els 15.000 graduats de la Universitat i millorar l’assistència que se’ls pro-porciona, la UOC posa en marxa el projecte Alumni.

«L’objectiu és crear una comunitat activa que generi un cercle virtuós vers els mateixos graduats i vers la UOC. El projecte Alumni també ha de ser una plataforma que guiï i potenciï el coneixement dels graduats al llarg de la seva vida professio-nal i personal», explica la seva directora, Maria Parareda.

A més, afegeix que «per a aconseguir un col·lectiu actiu i vin-culat amb la Universitat hem de desenvolupar una oferta de qualitat i de valor afegit per als alumni, com també fer-los sentir a gust a la UOC. Hem de començar entenent molt bé el graduat actual, identificar els diferents perfils amb les ne-cessitats associades... Si som capaços de comprendre els seus interessos i combinar-los amb els interessos de la UOC, segur que crearem una xarxa Alumni àmplia i de prestigi».

Finalment, conclou que «aviat definirem el pla estratègic amb un pla d’acció associat. També durem a terme les pri-meres accions en línia amb el pla estratègic. Puc avançar que segur que crearem una pàgina web específica per als alumni, impulsarem i reforçarem els actes presencials amb graduats, i més coses que ja us anirem revelant a poc a poc».

Els titulats de la darrera dècada són els millors exponents de la UOC i, des dels seus llocs de responsabilitat professional, constitueixen un dels elements clau del nostre prestigi com a centre de formació al llarg de la vida.

Els alumni, juntament amb els estudiants, el personal docent i de recerca, com també l’equip de gestió i els col-laboradors, formen part d’una àmplia comunitat virtual en xarxa de gairebé cent mil persones que, en algun moment de la curta història de la nostra institució, s’han sentit o es senten orgullosos de pertànyer a la UOC

25Món UOC • Setembre 2008Comunitat UOC

Què feu exactament des de Proyectos TIC?Per a explicar-t’ho en molt poques parau-les, ens dediquem a conèixer i connec-tar persones interessants. Des de la nos-tra iniciativa empresarial, que va néixer després d’un revelador viatge a Silicon Valley el 2004, ens dediquem a difondre els valors i recursos del treball en xarxa professional ben fet o, cosa que seria el mateix, a ensenyar i posar en pràctica els avantatges que representa actualment, en el desenvolupament de qualsevol profes-sional, el fet de disposar d’una xarxa de contactes estratègicament treballada. I ho fem, en aquests moments, de tres mane-res. En primer lloc, organitzant esdeveni-ments de treball en xarxa per a tota mena de professionals i entorns; en segon lloc, amb formació especialitzada en aques-ta estratègica disciplina i d’altres que hi estan relacionades, com ara identitat di-gital, i, en tercer lloc, mitjançant la dina-mització de xarxes o comunitats ja crea-

des. Un exemple d’aquesta darrera línia és, sens dubte, el projecte de sessions de treball en xarxa a la UOC que vam comen-çar durant el curs passat amb molt d’èxit per diferents punts i centres de suport de la geografia catalana i que reprendrem.

A qui pot beneficiar més la teva feina?La meva feina s’adreça a qualsevol perso-na que, per una banda, tingui clar el gran valor afegit que aporta el fet de conèi-xer i dominar la metodologia del treball col·laboratiu i en xarxa i que, per l’altra, s’acostumi a integrar-ho en la seva vida diària i no ho vegi com una activitat ex-tra. Ben aviat farà quatre anys que vam apostar per aquesta disciplina i per les nostres mans han passat tota mena de persones: des d’emprenedors que volen començar un negoci i volen conèixer els trucs, recursos i secrets de saber trucar a les portes adequades, passant per equips comercials que volen millorar, mitjançant la utilització d’eines i habilitats, la seva

gestió comercial, fins a gerents, empre-saris i directius que volen actualitzar la seva metodologia de direcció.

I com poden ajudar les TIC a fer aquesta xarxa de contactes? Tenir un domini en aquest camp significa més avantatge? Les TIC, i sobretot les múltiples eines que aquestes tecnologies posen a la nostra dis-posició, ens ajuden moltíssim a treballar, millorar i ampliar la nostra xarxa de con-tactes. De fet, el que precisament han per-mès internet i les tecnologies de la infor-mació és popularitzar el treball en xarxa i posar-lo a l’abast de tothom. No fa tant de temps, fer treball en xarxa quedava més limitat a grans directius i represen-tants d’importants i prestigioses escoles de negoci. Per tant, tenir aquest domini que comentes, i que només s’aconsegueix amb l’actualització constant, la pràctica i la dedicació, és, per descomptat, un gran avantatge a l’hora de construir una potent i estructurada xarxa de contactes

«És cert que el 80% dels projectesi feines interessants ja no surtenals mitjans convencionalssinó que es cobreixen per contactes»

JosE MEdina

Rosaura Alastruey és graduada en el postgrau de Màrqueting digital de la UOC i actualment és una especialista en treball en xarxa (networking), és a dir, la potenciació de la xarxa de contactes personals que també bene-ficien professionalment. Treballa en aquesta mena de projectes des del 1999 i sempre ha estat directament relacionada amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb diferents càrrecs de responsabi-litat. Després de veure i viure en pri-mera persona l’experiència del tre-ball en xarxa a Silicon Valley, l’any 2004, treballa intensament, per mitjà de la seva pròpia iniciativa empresa-rial, anomenada ProyectosTIC, per fer arribar aquesta estratègica disci-plina a tots els professionals.

26 Món UOC • Setembre 2008 Comunitat UOC

«A Mostar i Kosovo, els civils rebienels soldats espanyols amb alleujament»

Com vas decidir estudiar el màster de Conflictologia?Quan vaig anar als Balcans volia sa-ber des d’un punt de vista històric com s’havia arribat a aquesta situació, què els havia portat a la guerra. Un dia, comen-tant-ho amb un company, em va dir que hi havia un màster dedicat a la conflic-tologia. Em vaig informar per mitjà de la nostra oficina de Suport al Personal que hi ha en els aquarteraments i em van dir que a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Relacions Institucio-nals i Participació (Relacions amb les For-ces Armades), disposaven de subvencions per a estudiar el màster de Conflictologia. Vaig decidir fer-lo i el vaig acabar l’any passat. En aquest moment hi ha altres companys que també l’estudien.

Què heu estudiat?El màster és molt extens i interessant. S’adreça a veure-hi més enllà de les ra-ons del conflicte, mira d’entendre’l i, amb aquesta comprensió, transformar-

lo. El conflicte és una cosa que hi és, que existeix, que pot ser bona i tot; el conflicte és innat en l’home, en la hu-manitat. La gent associa la paraula con-flicte a una cosa negativa, però no ho ha de ser forçosament, si el sabem mane-jar. El conflicte existeix en el moment en què hi ha dues persones que tenen una opinió diferent; una altra cosa és intentar que aquest conflicte no arribi a la confrontació o a la violència. Aquesta definició de conflicte és una de les coses que em van sorprendre més al principi. Però el màster té molts aspectes interes-sants, com ara el fet de relacionar-te en línia amb moltes opinions, maneres de pensar, fins i tot oposades a la teva, que t’obren els ulls a nous punts de vista. El tornaria a fer, per descomptat.

Com s’estructura el màster?El màster s’estructura en mòduls. Du-rant el primer any s’estudien temes més generals, com la mediació i resolució de conflictes o els criteris pedagògics per

a la gestió dels conflictes, i en el segon any, temes més concrets, com conflictes laborals, conflictes entre organitzacions, conflictes internacionals, etc. El temari és molt extens. A més, al final s’ha de fer un treball, relacionat amb el que s’ha es-tudiat, en el qual s’ha de posar en pràctica el que s’ha après.

En el màster entres en contacte amb es-tudiants i professors d’altres països. Com ha estat aquesta experiència?Molt bona. N’hi ha alguns que viuen i tre-ballen a països amb conflictes molt antics, i les seves aportacions són molt enriqui-dores. Recordo una persona que explicava que havia perdut un familiar a Colòmbia. La seva aportació va ser molt important perquè parlava, per exemple, de la capa-citat que tenim d’oblidar. Quan parlem de conflicte, els problemes en l’arrel són diferents segons el lloc i també la manera de veure’ls, però tot té un fil conductor. Sempre hi ha la necessitat de diàleg, l’em-patia, posar-te al lloc de l’altre... Això és

J. Antonio GilSoldat de les forces armades espanyoles

cristina rius

José Antonio Gil, soldat de les forces armades espanyoles, va passar dos períodes en zones en conflicte a Europa. Primer a la República de Kosovo, on va estar sis mesos de l’any 2002, i després a la ciutat bosniana de Mostar, on va

treballar durant cinc mesos de l’any 2004. Quan va tor-nar, va decidir que volia aprendre més sobre conflictes, comprendre les seves raons, per a afrontar futures missi-ons. Va estudiar el màster de Conflictologia de la UOC, i diu que el tornaria a fer.

27Món UOC • Setembre 2008

igual a tot arreu, quedava clar amb les ex-periències que aportava cadascú.

Si ara tornessis a un altre lloc en conflic-te, què podries aportar?La veritat és que és difícil aportar res, perquè tu hi vas dins d’una estructura, ocupant un lloc concret. Jo a Mostar i a Kosovo hi he anat en un lloc relacionat amb la logística. El que pots fer és pro-curar veure les coses d’una altra manera, posar-te al lloc dels qui pateixen directa-ment el conflicte. Però influir..., això ja és més difícil. A més, l’idioma és una barrera, i tampoc no estàs sempre barrejat amb la població, no sempre hi ha contacte físic. Els nostres equips CIMIC (Cooperació Cívico-Militar) sí que es posen en contacte amb els habitants del lloc per saber com se’ls pot ajudar i gestionar aquesta ajuda, però des d’un lloc logístic no, perquè bàsicament estàs en una oficina, gestionant el movi-ment de les persones destinades allà, els seus vehicles, el combustible, etc.Per conèixer una mica el país vaig anar-hi de vacances. Vaig visitar Sarajevo amb un intèrpret serbi que em va impactar, per-què en les seves explicacions se li notava el dolor que li produïa la situació en què es trobaven.Vam visitar la Vila Olímpica, on es van fer els jocs d’hivern de 1984, que és en un turó, i els voltants de les instal·lacions es-portives són un cementiri. És impactant veure allò: quina barbàrie! Era un horitzó de tombes.

Com us rebien els civils a Mostar i Ko-sovo?Jo penso que amb alleujament. Almenys en determinades situacions, sobretot quan la seva seguretat depèn de la nostra per-manència allà. Els soldats espanyols quan van a zones de conflicte solen tenir bones relacions amb les poblacions autòctones; potser és pel nostre caràcter més obert.Els nostres soldats saben on van i què hi van a fer i, com la resta dels espanyols, són gent solidària i dotada d’una gran humanitat, que demostren en la seva feina. Jo el que he vist és moltes ganes d’ajudar.

Quin és el suport més útil?Potser aquesta qüestió va ser una de les que em van fer estudiar el màster. A Bòs-nia em va cridar l’atenció que l’ajuda pot ser positiva, però a vegades és negativa. L’ajuda es produeix d’una manera com-pulsiva, tothom vol ajudar i ho fa amb el primer que se li acudeix, sense pensar

en les necessitats reals dels qui hi viuen, sense preguntar-los, sense comptar-hi.

Què és el que necessitaven més les perso-nes que vas conèixer a Kosovo i Mostar?El que necessiten més és ajudar-se a si mateixos.

I com es fa això?Realment és difícil saber-ho i molt fàcil equivocar-se. La feina és saber la mena d’ajuda que reben aquestes persones. Per exemple, els supervivents d’un conflicte necessiten que les autoritats que havien alimentat la guerra i que continuen allà siguin jutjades i es canviïn per polítics que es preocupin per la gent. Això és una mica més complicat que no pas ajudar amb coses materials i concretes. També en l’ajuda a les dones, que són les que pa-teixen la violència per triplicat: primer per la guerra mateixa, després per haver estat, en molts casos, utilitzades com a instrument de guerra (violacions, vexa-cions...) i acabada la guerra resulta que han perdut els fills i el marit i tornen a patir les conseqüències de convertir-se en motor econòmic, cosa que potser no havien fet fins llavors. També hi ha un altre tema relacionat amb l’ajuda: l’edu-cació, però en un sentit molt ampli. L’educació de la societat, dels mitjans de comunicació, culpables en gran manera d’autèntiques barbaritats, perquè amb els mitjans moltes vegades s’ha anat alimen-tant l’odi; educació política per a la de-mocràcia, perquè són països que acaben de sortir d’una dictadura (la Iugoslàvia de Tito). Llavors totes aquestes coses són més importants que no pas l’ajut econò-

mic momentani.

Quant de temps cal per a superar un con-flicte violent?Depèn de la mena de conflicte de què es tracti i de com es gestioni. En el cas dels Balcans, em fa por que hauran de passar generacions. El 1992 la comunitat inter-nacional no va estar a l’altura de les cir-cumstàncies i es va plantejar la solució del conflicte per a donar resposta a una guerra entre ètnies; això va ser un error gravíssim. La confrontació entre ètnies va ser el resultat de la guerra, no pas la causa. Tanmateix els Acords de Dayton no han fet més que legitimar els qui van afavorir la guerra. Ara veiem com apareix un nou estat reconegut per la comunitat internacional, dirigit pels mateixos que van dur a terme la guerra i que van utilit-zar la neteja ètnica.

Creus en el xoc de civilitzacions?Crec en el xoc entre els rics i els pobres. Quan les civilitzacions xoquen és perquè una és opulenta i l’altra té mancança de tot. El xoc neix de la necessitat, però no necessàriament ha ser un xoc cultural. Jo crec en la barreja cultural, de la qual en naixerà una altra de més rica i àmplia.Alguns es refugien en la identitat cultu-ral com una espècie de protecció contra el que és desconegut, i tot el que ve de fora ho interpreten com un atac contra la seva identitat. Això és una característica de determinats nacionalismes. És el que va passar a Bòsnia i ha portat a la partició territorial segons l’ètnia a què es pertany, i ha passat igual a Kosovo, que avui s’ha convertit en un estat ètnic

Comunitat UOC

Perfil•Vanéixerel1956aTetuan(elMarroc).•Vaingressarel1976al’AcadèmiaGeneralBàsicadeSotsoficials(Talarn-Llei-

da) i el 1979 en va sortir sergent d’infanteria.•El 1985 va ingressar a l’Acadèmia d’Oficials, de la qual va sortir tinent el

1987.•El2002vacol·laboraramblaKforaKosovo(KforéslaForçadeKosovocreada

per l’organització militar Aliança Atlàntica, OTAN).•El2004vacol·laboraramblesForcesd’Estabilització,Sfor,aBòsniaiHercego-

vina (Sfor són les Forces d’Estabilització, també de l’OTAN).•Vaestudiarfinsa3r.d’HistòriaalaUNED,estudisquevolreprendrebenavi-

at.•El2007vaacabarelmàsterinternacionaldeConflictologiadelaUOC.•ActualmentestudiaanglèsalaUOC.•Avuiéscomandantd’infanteriadestinatalaSubinspeccióGeneraldel’Exèr-

cit a Barcelona.

28 Món UOC • Setembre 2008 Comunitat UOC

Cervelló és consultor d’Humanitats de la UOC des del començament, i explica que precisament de l’as-

signatura que ell fa –Prehistòria i histò-ria antiga– va néixer la idea d’organitzar aquest viatge: «D’entrada s’hi va apuntar poca gent, 17 persones, però al curs se-güent ja érem 80 i vam haver de fer dos torns!», exclama Cervelló. Des de llavors el viatge a Egipte s’ha fet cada any. «Hi ha dos viatges al país del Nil: l’Egipte clàs-sic, és a dir, aquell que permet descobrir

l’Egipte dels faraons, de les piràmides i dels temples, i que ens porta del Caire a Luxor i a Assuan, i l’altre Egipte “Seguint les petjades d’Alexandre”, que ens porta des d’Alexandria fins als oasis del desert occidental o Líbic i tracta de l’Egipte gre-coromà, cristià i musulmà», aclareix el professor.

Aquest viatge és obert als estudiants de la UOC i als acompanyants que vulguin, però majoritàriament són alumnes d’Hu-manitats els qui s’engresquen en aquesta aventura. Cervelló destaca la seva inquie-tud, coneixements i molta motivació, cosa que fa que «el nivell del viatge, de les vi-sites i de les explicacions sigui molt més alt del que és habitual en viatges turístics

–aquest és un viatge d’es-tudi–i, en segon lloc, que hi hagi gran afinitat perso-nal i d’interessos entre els participants, de manera que els grups es cohesio-nen de seguida i fan una pinya d’amics que ultra-passa el viatge pròpiament dit i arriba a durar anys». Tot i l’alt nivell acadèmic,

«els viatges no negli-geixen el lleure i les estones de vacances», explica Cervelló.

A més d’Egipte, Josep Cervelló mun-ta viatges a altres destinacions: Sí-ria i Jordània, Turquia, Líbia, Terra Santa... «La finalitat de tots aquests viatges és introduir el viatger en les cultures antigues del Pròxim Ori-ent i de la Mediterrània oriental, un dels bressols de la civilització humana i cruïlla de pobles, llen-gües i cultures, que ha vist néixer alguns dels fenòmens històrics i espirituals més determinants de la història de la humanitat», ex-

plica el professor. A la vegada, aquestes destinacions «permeten que el viatger conegui de primera mà el cor del món musulmà actual, la seva cultura i els seus pro-blemes, més enllà de tòpics i estereotips», conclou Josep Cervelló.

Món de piràmidesi faraonsA molts occidentals els fascina l’antic Egipte, món de piràmides i faraons. Segons Josep Cervelló, això passa «perquè sig-nifiquen una alteritat, en tots sentits. Ens recorden un món en què les regles

de joc són completament diferents de les nostres. Els jeroglífics, les estàtues, els re-lleus, la magnificència dels monuments (piràmides, temples, hipogeus), els més ben conservats de tot el món antic i al-hora els més antics..., tot ens meravella i ens dispara la imaginació i la fascinació». Per altra banda, afegeix Cervelló, «l’omni-presència del culte, dels déus, del factor religiós, de la màgia, del poder confereix a la civilització egípcia aquella aura de misteri que sedueix tant l’occidental, im-mers en un món materialista on hi ha poc espai per a una dimensió de la vida més espiritual, transcendent i màgica... Egipte no deixa indiferent ningú», conclou

«Egipte no deixa indiferent ningú»anna torrEs

«Les persones que viatgen a Egipte hi van atretes sobretot per les antiguitats faraòniques, però quan tornen els han fascinat moltes altres coses: l’amabi-litat i l’optimisme de la gent, el paisatge nilòtic i desèrtic, el cosmopolitisme i l’activitat frenètica del Caire, les nits cairotes i els cafès de xixes o pipes d’aigua, els monuments islàmics, l’omnipresència del fet religiós (les mesqui-tes, les crides a l’oració...)». Aquesta és la percepció que té el professor Josep Cervelló de les persones que fan el viatge a Egipte que ell mateix organitza des de fa catorze edicions.

Viatge a l’«altre Egipte»: contemplació en ple desert, a prop de l’oasi del Faium (any 2005)

Viatge a Egipte, l’estiu del 2006: el grup davant la piràmide de Quefrè, a Guiza

Viatge a l’«altre Egipte»: explicacions al temple de l’oracle d’Amon, a l’oasi de Siwa (any 2005)

29Món UOC • Setembre 2008Difusió a la xarxa

EstEr MEdico

Un informe de la UOC revela que els treballadors de les empreses del co-neixement guanyen un 35% més.

Les empreses que s’organitzen en xarxa són més competitives que la resta, segons un informe coordinat

per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que duu el títol TIC i treball: cap a nous sistemes organitzatius, noves estruc-tures ocupacionals i salarials, i nous me-canismes d’intermediació. A més, l’estudi també demostra que els treballadors de les empreses del coneixement guanyen un 35% més que la mitjana. Aquestes dades són fruit d’una mostra recollida en més de 2.000 empreses catalanes representatives del teixit econòmic del país.

L’informe, coordinat pel professor d’Eco-nomia i Empresa de la Universitat i di-rector del grup interdisciplinari sobre les TIC de la UOC, Joan Torrent, conclou que les empreses catalanes que utilitzen més

l’organització en xarxa presenten uns re-sultats superiors que les que funcionen d’una manera més tradicional. Tot i això, l’informe també revela que només una cinquena part de les empreses catalanes s’organitzen d’aquesta manera. Les carac-terístiques de l’organització en xarxa es resumeixen en l’establiment de fronteres permeables, l’aplanament d’estructures, l’orientació de projectes, la comunicació directa i el compromís i la confiança.

Salaris més alts en les empreses del coneixement Una altra dada significativa de l’estudi és que el salari mitjà dels treballadors de les empreses del coneixement (sector de les TIC, edició, recerca i desenvolupament i edu-cació) és de 14,4 euros per hora treballada, xifra que representa un 35% més que la mitjana de la resta de sectors d’ocupació (dades de 2002). A més, la diferència en el salari entre homes i dones es redueix a la meitat en les empreses d’aquests sectors respecte a altres tipus d’empresa.

L’estudi constitueix l’eix central del dar-rer número de la revista digital UOC Pa-pers i també conté dades relatives a la im-portància de la utilització de les TIC per a trobar feina, dades amb què es corrobora que només un 27,8% dels internautes es-panyols han utilitzat internet per a trobar un lloc de treball i que majoritàriament són les dones d’entre 25 i 34 anys les que utilitzen els nous mecanismes d’inserció laboral.

El dossier, en què han participat experts de la UOC i de la Universitat Rey Juan Carlos, conclou que «la introducció de les TIC, per si sola, no determina cap resultat en el mercat de treball». Els experts afir-men que és quan aquesta implantació es combina amb altres factors (estructuració de l’empresa o competències dels treballa-dors) que hi ha una millora en les condici-ons laborals i en els beneficis econòmics de les empreses.

UOC Papers número 6, ja en línia A més d’aquest dossier, la nova edició de primavera de la revista UOC Papers

s’obre amb un article sobre recerca ober-ta, de Miltiadis Lytras, de la universitat grega de Patres, i de Miguel-Ángel Sicilia, de la Universitat d’Alcalá de Henares. Aquest document examina els reptes que la recerca oberta té per a facilitar l’ober-tura i la transparència i explica els prin-cipis i el funcionament de la Societat per a la Recerca Oberta (ORS, Open Research Society).

En la secció de miscel·lània es publiquen dos treballs: un de signat pels professors Antoni Oliver i Cristina Borrell, que des-criu un model d’aula virtual multilingüe, i un altre sobre l’alfabetització digital com a eina d’inclusió social que signen José Luis Travieso i Jordi Planella. A més, el número inclou la secció de ressenyes i de tria de novetats editorials

Revista UOC Papers 6http://www.uoc.edu/uocpapers/6/cat/

Les empreses que utilitzen les TICsón més competitives

30 Món UOC • Setembre 2008 Novetats editorials

Llibreswww.editorialuoc.edu

Lorenzo Gomis ha estat un dels teòrics del periodisme més importants del nostre país. Per aquest motiu la primera refe-rència de la nova col·lecció «UOC PRESS» és un dels textos més importants d’aquest periodista. Ara, quan fa vint anys que aquesta obra va guanyar el premi a la Investigació so-bre Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya, el nou segell l’edita per primera vegada en castellà. Durant aquest període de temps moltes coses han canviat en el peri-odisme; però, malgrat tot, les explicacions de Gomis continu-en essent vigents encara avui dia.

Un dels factors més determinants a l’hora d’aprendre una se-gona llengua és la motivació, la qual dóna l’empenta inicial que cal tenir per a estudiar un altre idioma. Després, un cop ha desaparegut el desig primigeni, es converteix en el motor que manté viu aquest procés, llarg, i sovint tediós. Aquest llibre, que ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, vol servir de manual als professors per a aconseguir motivar els seus estudiants. El doctor en psicolingüística Zoltán Dörnyei ofereix 35 estratè-gies de motivació per a aplicar a aules de llengua.

Títol: Teoría de los géneros periodísticosAutor: Lorenzo GomisEditorial: UOCPVP: 21 1

Títol: Estratègies de motivació a l’aula de llengüesAutor: Zoltán DörnyeiEditorial: UOCPVP: 20 1

Aquest llibre és un recull d’articles que vol mostrar els ho-ritzons de la conflictologia, el compendi de coneixements científics multidisciplinaris sobre els conflictes, la violència i les crisis que procura que la societat visqui en pau. El di-rector del Campus per la Pau de la UOC, Eduard Vinyamata, ha triat en aquest volum divuit textos de persones procedents de diferents disciplines, però tots els punts de vista inclosos tenen en comú el conflicte, sigui de caire polític, mercantil o laboral. L’objectiu? Mostrar al lector que hi ha altres maneres de transformar els conflictes.

La tecnologia ha modificat la relació entre l’Administració pública i els ciutadans. Però els governs, siguin estatals, auto-nòmics o municipals, han d’afrontar els reptes que comporta desenvolupar nous mecanismes de comunicació amb mitjans electrònics. Aquesta modificació en el sistema comporta un canvi en l’organització de les administracions i l’existència d’una legislació que garanteixi la seguretat jurídica i el lliure exercici dels drets i deures dels ciutadans. Per això el direc-tor del programa de Dret, Agustí Cerrillo, exposa el desenvo-lupament de l’administració electrònica i analitza amb detall la seva regulació.

Títol: Conflictes i conflictologiaAutor: Eduard Vinyamata (editor)Editorial: UOCPVP: 18 1

Títol: e-AdministraciónAutor: Agustí CerrilloEditorial: UOCPVP: 14 1

31Món UOC • Setembre 2008Novetats editorials

Llibres Altres novetats

Aquesta és, probablement, la primera obra sobre gestió immo-biliària escrita a Espanya. Bernardos, tutor de Ciències Em-presarials de la UOC, ensenya a invertir amb èxit en un mer-cat espanyol en recessió, ajudant a distingir les oportunitats. Entre altres aspectes, el llibre demostra que en l’actualitat, i a diferència d’etapes anteriors, es necessita un saber fer nota-blement superior al del sentit comú per a aconseguir elevades rendibilitats mitjançant la inversió en habitatges. L’autor, a més, aprofita l’ocasió per a desmentir mites tan estesos com els que diuen que «el preu de l’habitatge mai no baixa», «viu-re de lloguer és llençar els diners» i «sempre és millor inver-tir en el centre de la ciutat que a la perifèria».

Els doctors en Dret Jordi Bonet i Víctor M. Sánchez (professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC) han coor-dinat aquesta obra col·lectiva que vol aportar les claus per a comprendre els principals problemes i reptes que afronta la salvaguarda dels drets humans al segle XXI. Ho fan des de la perspectiva jurídica i política mitjançant els dotze capí-tols que formen el llibre. Entre altres qüestions, a les seves pàgines s’analitzen els fonaments històrics i filosòfics dels drets humans, els diferents sistemes jurídics que hi ha per a defensar-los i la seva incidència en la societat i en la vida política internacional.

Ramon Xuriguera és un dels intel·lectuals més desconeguts de la primera meitat del segle XX. Escriptor, periodista, tra-ductor i crític, la seva història personal va anar lligada a la del seu país. Ara, Abadia de Montserrat ha decidit publicar la tesi doctoral que Josep Camps va fer sobre la seva figura, el primer estudi de conjunt fet sobre aquest autor ponentí. L’obra recull tota la vida de Xuriguera, des dels inicis en el món de la literatura fins als darrers dies a la vila occitana de Bergerac, a més de la repercussió que va tenir la seva mort en la cultura catalana. Camps és consultor de Llengües i Cultu-res i Humanitats de la UOC.

El professor dels Estudis de Llengües i Cultures Jaume Subi-rana va rebre l’encàrrec de condensar, en un sol llibre, la ri-quesa del conte contemporani escrit en català amb la intenció de publicar-lo als Estats Units. El resultat de la seva selec-ció és New Catalan Fiction, un volum on es recullen quinze relats breus dels millors contistes catalans de l’actualitat. A més, a manera de preàmbul, hi ha cinc contes d’autors ja desapareguts en representació de la rica tradició literària de la qual han begut, entre altres, Sergi Pàmies, Quim Monzó, Maria Barbal i Albert Sánchez Piñol. Aquests són solament alguns dels noms recollits en aquesta antologia.

Títol: ¿Cómo invertir con éxito en el mercado inmobiliario? Autor: Gonzalo BernardosEditorial: NetbibloPVP: 28 1

Títol: Els drets humans al segle XXI: continuïtat i canvis Autors: Jordi Bonet i Víctor M. Sánchez (directors)Editorial: HuygensPVP: 29,50 1

Títol: Ramon Xuriguera (1901-1966): Ideologia, activitat cultural i literaturaAutor: Josep CampsEditorial: Abadia de MontserratPVP: 22 1

Títol: New Catalan FictionAutors: Diversos, Jaume Subirana (editor)Editorial: Dalkey Archive PressPVP: 7 1

32 Món UOC • Setembre 2008 Breus

La universitat reforçala seva implantació territorial

Amb l’inici del semestre, el centre de suport de Barcelona i el de l’Hos-pitalet de Llobregat es traslladen.

A la Ciutat Comtal, la nova situació serà al número 6 de la rambla de Catalunya, just al costat de la plaça de Catalunya, i

es deixa l’edifici de Drassanes, que durant més de deu anys ha estat el centre d’aten-ció als estudiants. A més d’estar millor comunicat (metro, Renfe, FGC i autobús), el nou centre millorarà, qualitativament i quantitativament, els serveis a la comuni-

El Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Ca-talunya (FUOC), a proposta de la rectora de la UOC, Imma Tubella, el 19 de juny passat va acordar el nomenament de

Josep Coll com a defensor universitari de la UOC. El Patronat és el màxim òrgan de representació, govern i administració de la FUOC. L’integren els màxims representants d’entitats d’àmplia implantació a tot el territori català i el seu president és el con-seller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet.

Les activitats professionals de Josep Coll, doctor enginyer Indus-trial i professor catedràtic d’Organització d’Empreses de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC), han estat sempre vincu-lades a la gestió acadèmica en el món universitari. Així, ha estat vicerector d’Extensió Universitària de la UPC (1987-1988), coor-dinador general del COU i de les PAAU de Catalunya (1989-1992), vicerector de Política Acadèmica de la UOC (1997-2003) i membre de la Conferència General i de la Comissió de Coordinació i Pro-gramació del Consell Interuniversitari de Catalunya (1997-2003). Actualment és coordinador acadèmic de la Global University Network for Innovation (UPC-UNESCO-UNU) i sotsdirector del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC

Josep Coll serà el defensor universitaride la UOC

La rectora presentael Pla d’igualtatde la UOC al Parlament

La rectora, Imma Tubella, i diversos rectors i res-ponsables de la resta d’universitats catalanes van comparèixer aquest estiu davant de la Comissió

sobre els Drets de les Dones del Parlament de Catalunya per presentar els seus respectius plans d’igualtat a les universitats.

Aquesta iniciativa ha de servir per a fer front a la desi-gualtat de gènere en l’àmbit acadèmic. I és que, encara que la majoria d’estudiants són dones, aquestes només representen un 16,5% de les càtedres i un 34,8% del pro-fessorat titular. Per aquest motiu, malgrat que la UOC ja ha començat a treballar per solucionar aquesta discri-minació (per exemple, posant un èmfasi especial en el fet que no hi hagi cap discriminació per raó de gènere en la retribució), el pla de la UOC vol anar més enllà i preveu, entre altres aspectes, elaborar una guia de crite-ris d’ús de la imatge gràfica i un llenguatge no sexista, augmentar el nombre de dones en els òrgans de decisió i fomentar els treballs de recerca sobre gènere

Als centres de suport els estudiants poden rebre atenció personalitzada.

tat universitària. A l’Hospitalet, el centre passa a ser a l’avinguda d’Amèrica, 69, al barri de Bellvitge.

A part d’aquests dos canvis, la UOC ha consolidat i ampliat la seva presència al

territori amb la renovació del conveni per a la implantació de la Universitat a Osona, amb la inauguració d’un nou centre de suport al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers i amb la creació del Consell Assessor Territorial de les Terres de l’Ebre, format per la mateixa universi-tat, els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre, els ajun-taments de Tortosa, la Fatarella i Santa Bàrbara i la Diputació de Tarragona, amb l’objectiu de re-forçar el desplegament de la UOC al territori. Aquest és el segon consell d’aquest tipus que es crea després d’haver-se’n configurat un a Girona el 2005

33Món UOC • Setembre 2008Breus

Cinquena edició del curs El llenguatge del nen amb síndrome de Down

El mes d’abril passat es va posar en marxa una nova edició, la cinquena, d’aquest curs en línia, que és el resul-tat de la col·laboració entre la UOC i la Fundació Catala-na Síndrome de Down. L’ob-jectiu d’aquest curs és oferir respostes i orientar els pro-fessionals i familiars sobre el desenvolupament de les ca-pacitats lingüístiques de les persones amb aquesta disca-pacitat, considerant la inter-relació del desenvolupament afectiu, cognitiu i social.Més de cent persones s’han format des de la primera edi-ció. Ara, cinc anys després, les dues institucions implica-des han signat un acord que garanteix la continuïtat per als pròxims anys.

• • • • • • • • • • • •

Mirades canviants cap a l’Orient

Com ha canviat la percepció que es té a Occident respec-te a Orient? Aquesta és la pregunta a la qual diversos autors han respost en el dar-rer número de la revista vir-tual Digithum, dels estudis d’Humanitats i de Llengües i Cultures. El 1978, el crític cultural i activista polític Ed-ward Said va desenvolupar la teoria de l’orientalisme: el conjunt de falsos prejudicis que Occident ha creat sobre els països asiàtics. Trenta anys després, els articles pu-blicats a Digithum demostren la importància de l’aportació de Said i posen de manifest la necessitat de continuar tre-ballant per a difondre-la a la resta de la societat.

http://www.uoc.edu/digit-hum/

RUSC dedica un monogràfic a l’economia de l’aprenentatge virtual

Els beneficis que pot apor-tar en matèria econòmica l’ús de les TIC en l’en-

senyament universitari és el centre de l’últim número de la Revista de Universidad y Socie-dad del Conocimiento (RUSC). En aquesta edició, diversos ex-perts tracten de la relació entre el valor econòmic que té l’ús de la tecnologia i l’ensenyament superior. A més, en aquesta re-vista virtual, impulsada per la Càtedra UNESCO d’E-learning, també s’hi recullen articles d’al-tres matèries, com la vinculació entre la propietat intel·lectual i la gestió del coneixement a la universitat, la producció del co-neixement a la Universitat dels Andes i una aproximació al pas de l’aula virtual polilingüística a la multicultural

http://www.uoc.edu/rusc/

El projecte My Way permet adaptar un do-cument a diversos formats: àudio, web, lli-bre de paper, llibre

electrònic i Daisy (sistema utilitzat per persones invi-dents). Segons el vicerector de Tecnologia, Llorenç Val-verde, aquest premi repre-senta un «reconeixement internacional de la feina de la UOC».

Els responsables del pro-jecte My Way hi continuen treballant. De fet, un dels darrers avenços aconseguits és l’adaptació de con-

tinguts per als llibres electrònics i per a l’Iphone, el telèfon mòbil d’Apple. Aquest curs els estudi-

ants disposaran de vuit-cents materials adaptats a aquest aparell, a més d’altres dispositius. Una de les no-vetats és un sistema d’inter-pretació de textos que dicta els materials mitjançant una innovadora aplicació de veu real, cosa que permet seguir els continguts d’una manera més còmoda

http://myway.blogs.uoc.edu/

My Way guanyael premi gold dels iMS Learning impactEl projecte My Way, que permet transformar continguts a mida de l’estudiant i en diversos formats, aconsegueix el primer premi dels IMS Learning Impact, atorgats per l’IMS Global Learning Consortium, associació formada per un centenar d’institucions sense finalitat de lucre amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge per mitjà de l’ús de la tecnologia.

Informe sobre llengua i identitat a Catalunya

Un estudi fet per la UOC ha revelat que saben parlar català 838.000

persones més que ara fa una dè-cada. L’informe també afirma que la majoria social catalana votaria a favor en un referèn-dum per la independència. L’ob-jectiu d’aquesta investigació, coordinada pel professor dels Estudis de Llengües i Cultures Miquel Strubell, era saber els usos lingüístics dels catalans, la seva identificació territorial i el seu posicionament en certes qüestions polítiques.

Així, segons l’estudi, el 31,3% de la població se sent tan cata-lana com espanyola, un 22,6% afirma que només se sent ca-talana, un 19,4% més catalana que espanyola, un 6,8% només espanyola i un 5,7% més espa-nyola que catalana

34 Món UOC • Setembre 2008 Breus

IV Congrés d’Internet, Dreti Política

Els Estudis de Dret i Ciència Política van fer al juny el IV Congrés d’Internet, Dret i Po-lítica (IDP), jornades que en-guany es van centrar en les im-plicacions jurídico-polítiques del programari social i el web 2.0. En aquesta trobada, diver-sos experts d’arreu del món van poder posar en comú i de-batre quin ús fan els polítics de la xarxa, quina repercus-sió té el web 2.0 en el govern electrònic i quin ha de ser el grau d’intensitat de la regula-ció de continguts en el context de convergència digital actual.

www.uoc.edu/symposia/idp2008/

• • • • • • • • • • • •

El futur de l’educació a debat

El director de l’Institut de Ciències de l’Educació, Mi-quel Martínez Martín, i el se-cretari general de l’Organit-zació d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, Álvaro Marche-si, han participat en les dues darreres edicions dels Debats d’Educació per parlar de les propostes de futur per al pro-fessorat en el sistema educa-tiu català i el futur de l’educa-ció pública, respectivament. La Fundació Jaume Bofill i la UOC van crear aquest fòrum de debat amb la voluntat que es convertís en un marc de reflexió sobre l’ensenyament en el context actual i el seu desenvolupament futur.

http://www.debats.cat

La formació dels professionals del cava,en mans de la UOC

La UOC formarà els professionals de la patronal de les petites i mitjanes empreses productores de cava català, Pimecava, com a resultat del conveni que aquestes dues

institucions han signat enguany. Aquest és el primer acord entre una universitat i una patronal sectorial de pimes. A més, el conveni també compta amb el suport del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa del Govern català

La UOC aposta per la internacionalització

El lingüista i gestor cultural nord-americà John S. Zvereff s’ha incorpo-rat a l’equip de la UOC com a

director de Desenvolupament Internacional. Zvereff, que ha treballat de secretari general del Consell Internacional de Museus a París, de director executiu de l’Institut d’Estudis Nord-americans i a la gerència del MACBA, s’encarregarà, a més de la projecció internacio-nal de la Universitat, d’establir, segons paraules del mateix Zvereff, «aliances amb institu-cions i universitats de fora de l’Estat espanyol, especialment en països d’àrees geogràfiques on la UOC encara no arriba o arriba poc»

• • • • • • • • • • • •

Cicle de conferències de la Càtedra de Multilingüisme

Durant aquest 2008 la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha organitzat un cicle de conferències per a fomentar la recerca, la formació i la docu-mentació sobre el paper de les llengües en l’àmbit europeu i en el desenvolupament social i eco-nòmic. Diversos especialistes d’arreu del món han participat en aquestes jornades, que s’han organitzat per a tractar de temes com la competència entre ideo-logies lingüístiques en l’escena mundial, els drets de les mino-ries culturals, els pros i contres del bilingüisme i les oportuni-tats que aporta la traducció au-tomàtica de codi obert per a les llengües minoritzades

http://in3.uoc.edu/opencms/opencms/webs/projectes/mul-tiling/CA/Presentacio/index.html

La rectora visita la comunitat universitària

Des de fa alguns mesos, la rectora, Imma Tubella, i el vi-cerector de Professorat i Ordenació Acadèmica, Josep Lladós, han emprès una sèrie de viatges per trobar-se

amb els estudiants i docents de la Universitat Oberta que re-sideixen fora de Catalunya. L’objectiu d’aquestes reunions és fomentar la vinculació entre els membres universitaris d’al-tres comunitats autònomes i els màxims responsables de la institució, i també intercanviar opinions i dubtes.

La darrera trobada va ser a Madrid. A més d’aquesta, se n’han celebrat altres a Canàries, Galícia, el País Basc, les illes Bale-ars i Andalusia.

Aquests viatges també han servit perquè la rectora es reunís amb els màxims responsables d’altres universitats i perso-natges de l’àmbit polític, com per exemple el president del Govern canari, Paulino Rivero, el director general d’Univer-sitats de la Xunta de Galícia, José Ramón Leis, o el conse-ller d’Educació, Universitats i Investigació del Govern Basc, Tontxu Campos, entre altres

El delegat de la rectora per al Projecte Universitat Empresa, Jordi Vilaseca; el presidentde Pimecava, Xavier Nadal; la rectora de la UOC, Imma Tubella, i el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, durant la signatura del conveni a la seu de la Universitat