les competències bàsiques a l’ · pdf fileles competències...

Competències bàsiques

Llengua catalana i literatura. 1

Les competències bàsiques a l’ESO

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ésser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s’estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de

comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions

bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en

els generats per l’acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar

informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana Fa possible comprendre la realitat social en la qual vivim, cooperar, conviure i exercir

la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir-ne a la millora. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions

culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaços de

continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els objectius i necessitats propis.


IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat 2

8. Autonomia i iniciativa personal Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i aplicació d’un

conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’ells mateixos i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.



El desenvolupament de les competències bàsiques El treball en les àrees i les matèries del currículum per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals: − L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat. − L’ús de determinades metodologies i recursos didàctics. − L’acció tutorial permanent. − La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques L’avaluació de les competències es realitzarà a través de: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’exercici assolit en cadascuna de les vuit competències:

El domini de la llengua oral i escrita en diversos contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al

discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de

la vida quotidiana i posar en pràctica processos de raonament que portin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació o a la presa de decisions.

L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturals Ésser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les

modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsables en la vida quotidiana.

L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informació Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la

informació, i per resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

La participació social i la valoració de la democràcia Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les

diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones.

La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir-ne Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies;

conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques i interessar-se per la conservació del patrimoni.

El control de les pròpies capacitats d’aprenentatge Ésser conscients del que se sap i del que cal aprendre; conèixer les pròpies

potencialitats i mancances, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones.



La capacitat d’escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Macar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar,

autovalorar-me, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.



Les competències bàsiques en el currúculum En el marc del seu PC, el centre precisarà, per a cada curs, els objectius que

garanteixen les competències bàsiques, els assumirà com a objectius del centre i determinarà la participació de cadascuna de les àrees en la seva consecució.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències requereix una coordinació fluida i constant de les actuacions docents; així doncs, el desenvolupament del PCC requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu, que han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú.

El currículum del Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats per garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne.

Concreció de les competències bàsiques. Primer d’ESO



1. Competència en comunicació lingüística – Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social. – Augmentar l’ús del llenguatge en general. – Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos. – Emmarcar les pròpies creacions en els gèneres i tipologies que es presenten. – Recórrer a l’ús actiu de determinats mecanismes que permeten l’ampliació i la

consolidació del vocabulari. – Millorar l’ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes d’escriptura.

2. Competència per aprendre a aprendre – Representar el món per mitjà del llenguatge. – Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text. – Repassar continguts abans de tractar-ne de nous. – Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic. – Extreure dels textos la informació implícita que contenen de vegades. – Reconèixer els tipus d’informació que ens transmeten determinats mitjans i saber-los

interpretar. – Practicar el resum com a tècnica de presentació de la informació més important d’un text. – Classificar paraules o altres unitats significatives segons característiques comunes que

presentin. – Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.

3. Autonomia i iniciativa personal – Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió. – Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. – Preparar presentacions i exposicions davant dels altres i fer-les. – Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions.

4. Tractament de la informació i competència digital – Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d’informació rellevant. – Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i

escrits propis. – Descobrir tècniques narratives i descriptives. – Valorar l’ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les

paraules. – Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet. – Recórrer a suports electrònics en el procés d’escriptura. – Emprar de manera social i col·laborativa els nous mitjans de comunicació digital.



5. Competència social i ciutadana – Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi. – Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals. – Constatar la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística. – Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació

i de representació. – Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges

estereotipades del món. – Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure’n les interrelacions. – Fer debats i discussions en grup acceptant i valorant les aportacions de cadascú. – Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per

tothom.

6. Competència artística i cultural – Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. – Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema. – Detectar el sentit del món social de la literatura: autors, llibreries, premsa, catàlegs, etc. – Emprar la llengua d’una manera artística i creativa, amb gust estètic.

Concreció de les competències bàsiques. Segon d’ESO



1. Competència en comunicació lingüística – Conèixer els diferents tipus de comunicació i la importància que hi té el llenguatge – Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos. – Llegir textos pertanyents a diferents tipologies i entendre la informació que ens

transmeten. – Millorar l’ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes d’escriptura. – Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionant la correcta.

2. Competència per aprendre a aprendre – Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text. – Repassar continguts abans de tractarne de nous. – Extreure dels textos la informació implícita que contenen de vegades. – Reconèixer els tipus d’informació que ens transmeten determinats mitjans i saber-los

interpretar. – Fer servir mecanismes lèxics per a ampliar el vocabulari, formant noves paraules sobre

arrels conegudes. – Relacionar paraules per famílies amb la finalitat de detectar regularitats entre elles. – Classificar paraules o altres unitats significatives segons característiques comunes que

presentin. – Comparar diverses modalitats oracionals i veure les semblances i diferències que

s’estableixen entre elles.

3. Autonomia i iniciativa personal – Elaborar raonaments autònoms que ens serveixin per a justificar la nostra posició davant

de les coses. – Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament.

– Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions.

– Reflexionar sobre les nostres reaccions davant de possibles situacions quotidianes.

– Ser conscients de l'evolució personal i dels coneixements que anem adquirint.

4. Tractament de la informació i competència digital – Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i

escrits propis. – Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen. – Relacionar significants amb el significats que hi corresponen. – Valorar l’ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les

paraules. – Interpretar requadres i descobrir la informació gramatical que ens aporten. – Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web. – Recórrer a suports electrònics en el procés d'escriptura.



5. Competència social i ciutadana – Reconèixer l’adaptació de la llengua a les societats en què es parla, i la seva evolució. – Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals. – Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges

estereotipades del món. – Tenir present la importància de l’argumentació en les nostres relacions amb els altres. – Conèixer els elements que intervenen en qualsevol procés de comunicació humana. – Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per

tothom. – Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen.

6. Competència artística i cultural – Reconèixer la interrelació que tenen les llengües entre elles, i com es presten mots per a

designar les realitats. – Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. – Emprar la llengua d’una manera artística i creativa, amb gust estètic. – Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen.

Concreció de les competències bàsiques. Tercer d’ESO



UNITAT 1 Competències de l’àmbit de llengües

� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer el context de multilingüisme. - Comprendre la sociolingüística.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament un reportatge. - Redactar un reportatge. - Utilitzar les normes ortogràfiques de la síl·laba, els diftongs i els hiats. - Analitzar les categories gramaticals. - Analitzar l’habilitació. - Comprendre l’ús d’afixos per a la derivació de mots.

� Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques del món trobadoresc. - Reconèixer la vida i l'obra de Ramon Llull.

Competències bàsiques transversals � Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual:

- Argumentar oralment l’opinió personal. - Prendre notes. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits.

� Competències comunicatives – Competència artística i cultural: - Analitzar textos clàssics de la literatura catalana.

� Competències metodològiques – Tractament de la informació i competència digital: - Cercar informació en diversos mitjans de comunicació.

� Competències metodològiques – Competència matemàtica: - Identificar semblances i diferències entre diversos elements.

� Competències metodològiques – Competència d’aprendre a aprendre: - Relacionar nous aprenentatges amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits.

� Competències personals – Competència d’autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar d’interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes.

Competències bàsiques específiques � Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

- Desenvolupar d’interès per conèixer situacions de bilingüisme i disglòssia lingüístics.

� Competència social i ciutadana: - Desenvolupar l’interès per compartir l’opinió personal.



UNITAT 2

Competències de l’àmbit de llengües � Competència plurilingüe i intercultural:

- Reconèixer les llengües minoritàries i les llengües minoritzades. - Reflexionar sobre els drets lingüístics dels parlants.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament una entrevista. - Executar una entrevista. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de l’accentuació i la dièresi. - Comprendre l’ús dels sintagmes i els determinants. - Comprendre l’ús de mecanismes per a la composició de mots.

� Competència literària: - Contextualitzar la prosa historiogràfica. - Reconèixer les característiques de les quatre grans cròniques. - Reconèixer la vida i l'obra de Francesc Eiximenis.


- Consensuar idees amb els companys i companyes. - Redactar textos. - Argumentar oralment l’opinió personal. - Millorar la correcció dels escrits.







- Desenvolupar l’internes per conèixer altres llengües.

� Competència social i ciutadana: - Desenvolupar d’interès per compartir l’opinió personal.




� Competència plurilingüe i intercultural: - Comprendre la normalització i normativització lingüística.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament notícies. - Elaborar comentaris escrits de notícies. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les vocals en posició àtona. - Analitzar el sintagma verbal. - Comprendre l’ús de les perífrasis verbals - Comprendre l’ús d’abreviacions.

� Competència literària: - Reconèixer els gèneres informatius. - Contextualitzar les característiques bàsiques de l’humanisme. - Reconèixer la vida i l'obra de Bernat Metge.


- Argumentar oralment l’opinió personal. - Identificar exemples. - Escoltar activament. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits.





� Competències personals – Competència d’autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l’interès per la lectura. - Debatre les opinions personals amb les dels companys i companyes.


- Desenvolupar l’interès per conèixer les possibilitats de desenllaç dels conflictes lingüístics.




UNITAT 4

Competències de l’àmbit de llengües � Competència plurilingüe i intercultural:

- Reconèixer els registres formals i informals.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament novel·les. - Identificar el punt de vista narratiu. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques del nom i de l’adjectiu. - Entendre el concepte d'oració i reconèixer-ne els tipus. - Comprendre l’ús de l’oració passiva. - Analitzar les tipologies oracionals directa i indirecta. - Interpretar paraules i expressions polisèmiques i homònimes.

� Competència literària: - Referenciar bibliogràficament les novel·les. - Contextualitzar les característiques bàsiques de la poesia del segle xv. - Reconèixer la vida i l'obra de Jordi de Sant Jordi. - Reconèixer la vida i l'obra d’Ausiàs March.

Competències bàsiques transversals

� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Ampliar informacions textuals. - Millorar la correcció dels escrits.




� Competències metodològiques – Competència d’aprendre a aprendre: - Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. - Autoavaluar els aprenentatges adquirits.

� Competències personals – Competència d’autonomia i iniciativa personal: - Desenvolupar l’interès per la lectura. - Contrastar les idees pròpies amb les dels companys i companyes.

Competències bàsiques específiques

� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l’interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics.




UNITAT 5

Competències en l’àmbit de llengües

� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els registres culte o literari i cientificotècnic.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament poemes. - Comentar per escrit el significat de poemes. - Analitzar el metre, els versos, el ritme i la rima de poemes. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les grafies B / V, J / G, X /

IX, IG / TX. - Comprendre l’ús del complement directe, del complement agent i del

complement indirecte. - Utilitzar sinònims i antònims.

� Competència literària: - Identificar el gènere poètic de la lírica. - Contextualitzar les característiques bàsiques de la novel·la cavalleresca. - Conèixer les característiques de Curial e Güelfa. - Reconèixer la vida i l'obra de Joanot Martorell.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Millorar la correcció dels escrits.







� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar d’interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics.

� Competència social i ciutadana: - Desenvolupar d’interès per compartir l’opinió personal. - Treballar en equip.



UNITAT 6


� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els registres col·loquial o familiar i vulgar.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament obres teatrals. - Representar una obra teatral. - Comprendre les biografies. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de la essa sorda i la essa sonora. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les oclusives P / V, T / D, C /

G. - Comprendre l’ús del complement atributiu i del complement predicatiu. - Identificar camps semàntics. - Identificar mots hiperònims i hipònims.

� Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques la literatura popular. - Analitzar les diverses manifestacions de la literatura popular, com ara romanços

i cançons populars. - Reconèixer la vida i l'obra de Francesc Vicent Garcia.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Prendre notes. - Millorar la correcció dels escrits.







� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l’interès per conèixer les diferències entre els registres lingüístics.




UNITAT 7


� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer la relació entre llenguatge i discriminació.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament una narració testimonial. - Identificar semblances i diferències entre els textos narratius i descriptius. - Analitzar seqüències descriptives. - Adjectivar oracions. - Redactar una carta. - Utilitzar correctament les normes ortogràfiques de les lletres M / N, R / RR, H,

L·L. - Comprendre l’ús del complement de règim verbal i del complement

circumstancial. - Comprendre comparacions, locucions, frases fetes i refranys.

� Competència literària: - Contextualitzar les característiques bàsiques del romanticisme i la Renaixença. - Reconèixer la vida i l'obra de Jacint Verdaguer.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Prendre notes. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits.







� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l’interès per identificar situacions de xenofòbia i sexisme.




UNITAT 8


� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els usos orals i formals de la llengua.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament narracions. - Caracteritzar personatges. - Classificar cronològicament els fets. - Descriure esquemàticament els espais. - Elaborar guions de videoclips. - Descriure escenes i personatges. - Utilitzar les normes ortogràfiques de l’apostrofació, la contracció i el guionet. - Reconèixer les combinacions dels pronoms personals febles. - Comprendre l'ús i el mal ús de manlleus, neologismes i barbarismes.

� Competència literària: - Reconèixer la vida i l'obra d’Àngel Guimerà.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Prendre notes. - Redactar textos. - Memoritzar. - Millorar la correcció dels escrits.







� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l’interès per utilitzar correctament la llengua en diversos contextos

orals i formals.




UNITAT 9


� Competència plurilingüe i intercultural: - Reconèixer els usos orals i informals de la llengua.

� Competència comunicativa: - Llegir comprensivament i expressivament contes. - Analitzar les característiques del diàleg. - Reescriure contes des de diferents perspectives. - Elaborar una biografia. - Utilitzar correctament els signes de puntuació. - Reconèixer l’ús dels diversos tipus d’oracions compostes: coordinació,

juxtaposició i subordinació. - Comprendre l’ús el diccionari. - Comprendre l’ús de les noves tecnologies per cercar informació.

� Competència literària: - Reconèixer la vida i l'obra de Narcís Oller.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual: - Argumentar oralment l’opinió personal. - Escoltar activament textos orals. - Redactar textos. - Millorar la correcció dels escrits.







� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: - Desenvolupar l’interès per utilitzar correctament la llengua en diversos contextos

orals i informals.


Concreció de les competències bàsiques. Quart d’ESO




� Competència plurilingüe i intercultural:

o Conèixer les principals famílies lingüístiques del món.

� Competència comunicativa:

o Conèixer les diferents situacions en què es produeix la comunicació i els elements que s’han de tenir en compte: destinatari, propòsit, tema, etc.

o Conèixer les maneres d’abordar la redacció de textos: producció i selecció de dades, redacció i revisió del text, redacció final.

o Conèixer tècniques diferents per produir idees: pluja d’idees, 6W, documentació. o Conèixer les irregularitats verbals principals. o Conèixer el concepte i l’ús d’oració exhortativa. o Repassar i corregir problemes ortogràfics freqüents en mots homòfons.

� Competència literària:

o Reconèixer les característiques bàsiques de la llegenda com a text representatiu de la literatura tradicional i popular.


� Competències comunicatives – Competència comunicativa lingüística i audiovisual:

o Llegir i entendre un text, copsant-ne les característiques principals. o Argumentar oralment l’opinió personal de forma fonamentada. o Redactar una biografia a partir de l’audició d’un text oral. o Millorar la correcció ortogràfica dels escrits propis.

� Competències comunicatives – Competències artística i cultural:

o Treballar i analitzar textos clàssics de la literatura catalana.

� Competències metodològiques – Tractament de la informació i competència digital:

o Cercar informació d’un text literari a partir d’instruccions donades.

� Competències metodològiques – Competència matemàtica:

o Conèixer les regularitats que regeixen les regles ortogràfiques. o Conèixer el concepte de família lingüística com a mètode de classificació. o Identificar semblances i diferències entre llengües i entre famílies de llengües.

� Competències metodològiques – Competència d’aprendre a aprendre:

o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits.



� Competències personals – Competència d’autonomia i iniciativa personal:

o Desenvolupar l’interès per la lectura. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits. o Fomentar l’interès per fer exposicions orals i escrites d’idees pròpies i punts de

vista personals.


� Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

o Desenvolupar l’interès per conèixer la diversitat lingüística a escala global.

� Competència social i ciutadana:

o Desenvolupar l’interès per tenir opinions pròpies i per compartir-les i discutir-les amb els altres.



UNITAT 2



o Conèixer la relació del llatí amb les llengües romàniques. o Conèixer el significat de mots bàsics en les diverses llengües romàniques. o Saber consultar en un diccionari etimològic l’origen i la història de les paraules.


o Llegir un text narratiu i analitzar-ne les característiques. o Cercar sinònims i expressions equivalents a les d’un text determinat. o Conèixer les irregularitats verbals principals. o Fer servir correctament les perífrasis verbals. o Detectar els problemes de concordança entre subjecte i verb i entre nom i adjectiu. o Saber traslladar per escrit experiències o emocions personals. o Argumentar opinions pròpies sobre el text que es treballa. o Relacionar l’estil directe i l’estil indirecte, i reelaborar textos a partir de les

característiques de l’un i l’altre. o Elaborar un text tenint en compte l’adequació al context comunicatiu, el format, la

disposició. o Seleccionar i ordenar les idees que s’han d’expressar en un text. o Saber aplicar conceptes ja treballats, com l’ús de l’accentuació i la dièresi.


o Saber caracteritzar aspectes determinats d’un text narratiu: personatges, espai, temps.

o Conèixer els elements que caracteritzen la crítica literària o artística en general.



o Defensar amb arguments una opinió personal. o Expressar sentiments donant-los la forma escrita o oral adequada.


o Elaborar una fitxa tècnica amb la intenció de fer un comentari crític sobre una obra artística.


o Cercar informació en mitjans diversos sobre temes diversos, amb la intenció de fer-ne una crítica argumentada.


o Expressar amb claredat els arguments que justifiquen una opinió personal. o Classificar textos d’acord amb una tipologia determinada, a partir de les

característiques que presenten.




o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Comparar els diferents elements que intervenen en una crítica. o Autoavaluar els coneixements i els aprenentatges adquirits.


o Desenvolupar l’interès per la lectura. o Expressar les idees pròpies a partir de l’argumentació fonamentada.



o Conèixer textos poètics que descriuen aspectes de la natura.


o Conèixer el paper de la crítica en la societat, en relació amb les obres artístiques. o Conèixer el paper del noucentisme en la cultura i la política catalanes.



UNITAT 3



o Conèixer la diversitat lingüística europea. o Prendre consciència que les fronteres lingüístiques rarament coincideixen amb les

polítiques. o Conèixer la situació del català en relació amb la Unió Europea.


o Llegir i entendre un text narratiu. o Saber extreure del text informació rellevant amb finalitats específiques. o Relacionar adjectius i noms del text, a partir d’un exercici memorístic. o Saber extreure els sentiments o emocions que expressa el text. o Saber analitzar aspectes concrets del text i posar en comú amb els companys els

resultats. o Saber sintetitzar el text en un de més breu. o Escoltar un comentari en àudio i relacionar-lo amb el contingut. o Conèixer les característiques i les funcions del subjecte i els complements verbals. o Saber analitzar sintàcticament l’oració simple. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir

segons la normativa.


o Reconèixer aspectes concrets del text narratiu: narrador, estils i acció.



o Saber expressar oralment l’opinió personal, de forma argumentada. o Saber detectar aspectes concrets d’un text per treballar-los d’una forma

determinada.

� e) Competències comunicatives – Competències artística i cultural:

o Reconèixer la importància dels textos narratius com a conformadors d’una cultura. o Utilitzar el vocabulari adequat (adjectius, verbs) per caracteritzar personatges.


o Conèixer les característiques estructurals que ha de tenir un bon text.

Competències metodològiques – Competència matemàtica:

o Comprovar les diferències entre la mateixa informació donada en suport àudio o escrit.

o Saber seleccionar la informació bàsica d’un text narratiu per fer-ne una síntesi.




o Relacionar el text narratiu amb coneixements previs, com els contes i les faules. o Parar atenció a la narració per copsar-ne el sentit correcte. o Autoavaluar els coneixements i aprenentatges adquirits.


o Desenvolupar l’interès per la lectura com a font d’aprenentatge moral. o Exposar opinions i arguments respecte a les característiques d’una narració

determinada. o Compartir amb els companys opinions sobre una narració i discutir-les.



o Valorar la llengua com a instrument del creixement intel·lectual personal. o Valorar la riquesa que aporta la diversitat lingüística.


o Desenvolupar l’interès per compartir l’opinió personal amb els altres. o Conèixer la relació dels principals moviments culturals i literaris del segle passat

amb la societat catalana.



UNITAT 4



o Conèixer el paper de la variació en relació amb l’ús i els usuaris d’una llengua.


o Conèixer la importància dels mecanismes de cohesió per estructurar adequadament un text.

o Conèixer les característiques i les funcions del subjecte i els complements verbals. o Saber analitzar sintàcticament l’oració simple. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Llegir textos de poesia, entendre’n el significat i saber-lo expressar amb altres paraules.

o Conèixer els recursos principals del llenguatge poètic: les figures retòriques. o Conèixer els trets que caracteritzen els diferents tipus de versos.



o Reconèixer les figures retòriques principals i comprovar-ne l’ús que se’n fa en el llenguatge quotidià.

o Millorar la correcció ortogràfica dels escrits. o Escoltar l’enregistrament d’un poema i ser capaços de transcriure’l.


o Detectar figures retòriques en el llenguatge quotidià, com la metàfora. o Conèixer textos representatius dels autors catalans d’entreguerres principals.


o Conèixer el registre lingüístic més adequat a cada situació comunicativa.


o Comparar elements a partir de característiques que els diferencien. o Relacionar elements d’un text que tenen el mateix referent.


o Planificar qualsevol activitat com a pas previ imprescindible per dur-la a terme. o Escoltar activament, sabent separar els aspectes essencials dels accessoris. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits.




o Desenvolupar l’interès per la lectura en general i per la poesia en particular. o Desenvolupar l’interès per la lectura poètica en veu alta. o Exposar enraonadament les idees pròpies sobre els textos treballats a classe.



o Donar importància a la llengua pròpia i al món cultural que li dóna suport i s’hi reflecteix.

o Valorar el treball de preparació i estructuració que hi ha darrere de cada activitat. o Valorar la riquesa que aporta la diversitat lingüística. o Utilitzar el llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el pensament propi.


o Desenvolupar l’interès per conèixer el llenguatge poètic.



UNITAT 5



o Conèixer l’òpera com a possibilitat d’expressió literària i musical.


o Detectar els sentiments que expressen els personatges d’un text operístic. o Llegir en veu alta papers breus d’un text teatral, i valorar-ne col·lectivament el

resultat. o Conèixer les característiques i les funcions dels pronoms febles. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Reconèixer les característiques bàsiques del text teatral.



o Argumentar oralment l’opinió personal. o Redactar textos sinòptics que en resumeixin altres de més extensos. o Redactar textos instructius breus, com els necessaris per indicar les acotacions

d’una representació teatral. o Comprendre, interpretar i reelaborar informació transmesa oralment.


o Dramatitzar un text breu, transformant l’estil indirecte en directe quan calgui.


o Cercar informació sobre els gèneres dramàtics, en especial l’òpera.


o Comparar els elements d’un text presentat de forma narrativa amb els mateixos però presentats de forma dramatitzada.


o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Prestar atenció al contingut i a la forma dels textos, per copsar-ne la intenció. o Escoltar de forma atenta textos que tracten el mateix tema, amb la finalitat de fer-

ne una elaboració nova. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits.


o Desenvolupar l’interès per la lectura.



o Desenvolupar l’interès per l’expressió correcta o dramatització d’un text teatral.



o Desenvolupar l’interès per adequar la variació lingüística a les circumstàncies de comunicació.


o Desenvolupar l’interès per l’òpera com a gènere dramàtic i musical.



UNITAT 6



o Conèixer els aspectes essencials que caracteritzen les diferents varietats geogràfiques de la llengua.


o Conèixer els aspectes discriminatoris de l’ús del llenguatge i les possibilitats que ofereix per evitar-los.

o Conèixer les característiques i els diferents tipus d’oració composta. o Saber analitzar sintàcticament l’oració composta. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Reconèixer les característiques de la literatura de la literatura catalana de postguerra a partir d’autors representatius.

o Fomentar l’interès per conèixer la literatura d’aquest període.



o Identificar i distingir els diferents gèneres periodístics d’opinió. o Elaborar fitxes tècniques amb la finalitat de redactar ressenyes crítiques. o Millorar la correcció dels escrits.


o Utilitzar el vocabulari temàtic adequat a la qüestió de què es parla o s’escriu. o Reconèixer el paper de la crítica respecte als productes artístics i culturals.


o Identificar productes culturals diversos i les diverses maneres d’accedir a informació que hi és relativa.


o Analitzar textos o altres productes artístics o culturals, amb la intenció d’extreure’n dades per fer-ne una crítica.


o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Escoltar i llegir activament per copsar la intenció dels textos i valorar-ne els

efectes. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits a través de l’anàlisi d’un company/a. o Competències personals – Competència d’autonomia i iniciativa personal: o Desenvolupar l’interès per la lectura de textos argumentatius. o Exposar i defensar les idees pròpies en forma de textos curts, orals o escrits.





o Detectar l’ús inconscient de llenguatge discriminatori i ser conscient que hi ha mitjans per evitar-lo.

o Desenvolupar l’interès per conèixer les diferents varietats geogràfiques de la llengua.

o Desenvolupar l’interès per compartir i contrastar l’opinió personal amb els companys.



UNITAT 7



o Conèixer altres realitats culturals a partir de la lectura. o Conèixer altres varietats geogràfiques del català diferents de la central.


o Llegir de forma comprensiva i expressiva textos descriptius i informatius. o Ser capaços de valorar la informació dels textos i de valorar-los críticament. o Distingir els elements objectius dels subjectius, en un text informatiu o descriptiu. o Conèixer les característiques de l’oració subordinada substantiva. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Reconèixer les característiques formals i estructurals de l’assaig.



o Contrastar l’opinió personal amb els companys i companyes.


o Apreciar el paper de la música moderna i de la música popular per conèixer les varietats dialectals de la llengua.


o Conèixer la importància dels diccionaris, en suport paper o digital, per millorar la qualitat lingüística i textual dels escrits.


o Contrastar semblances i diferències entre dos textos que toquen un mateix tema.


o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Parar atenció als aspectes fonamentals d’un text. o Escoltar activament i críticament. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits.


o Desenvolupar l’interès per la lectura. o Desenvolupar l’interès per exposar i defensar enraonadament les idees pròpies.






� Competència social i ciutadana

o Reconèixer la importància de l’assaig per comprendre aspectes polèmics de la realitat social i política.



UNITAT 8



o Conèixer la importància dels textos expositius de divulgació científica.


o Llegir per copsar el sentit i la intenció d’un text. o Redactar textos breus amb una intenció predeterminada. o Reelaborar informacions canviant-ne el registre lingüístic. o Conèixer les característiques de l’oració subordinada adjectiva o de relatiu. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Reconèixer les característiques del gènere poètic i la seva importància com a expressió artística.

o Relacionar l’obra d’un poeta amb les seves característiques biogràfiques. o Conèixer la poesia visual de Joan Brossa i les possibilitats expressives que ofereix.



o Argumentar oralment, de forma raonada, una opinió personal. o Contrastar l’opinió personal amb la dels companys i companyes. o Redactar textos breus a partir d’instruccions concretes. o Millorar la presentació formal dels textos escrits.


o Exposar un text davant un grup, controlant adequadament els aspectes vocals i gestuals.

o Utilitzar el vocabulari adequat que exigeix la intenció del text i la situació comunicativa.


o Cercar informació rellevant per fer un treball concret.


o Transformar la informació d’un gràfic en informació redactada.


o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Parar atenció als aspectes importants de cada treball concret. o Classificar la informació a partir de l’escolta activa. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits.




o Desenvolupar l’interès per llegir poesia. o Exposar les idees pròpies de manera enraonada.





o Desenvolupar l’interès per la poesia com a expressió d’unes circumstàncies socials.



UNITAT 9



o Conèixer la relació entre els diferents sentits i les possibilitats que ofereix des de diferents perspectives.


o Llegir comprensivament i expressivament textos divulgatius. o Recuperar informació d’un article de divulgació i aportar-hi elements de

l’experiència personal, d’altres companys, de coneguts, i treure’n conclusions. o Prendre consciència de les propietats formals d’un text i de la seva relació amb la

manera com es comprèn i s’interpreta. o Conèixer les característiques de l’oració subordinada adverbial. o Detectar problemes de normativa en l’ús de nexes freqüents i saber-los corregir



o Reconèixer les característiques de la literatura dels autors nascuts en els anys trenta i quaranta del segle passat, a partir d’uns quants autors representatius.



o Argumentar oralment l’opinió personal de forma enraonada. o Debatre ordenadament amb els companys i companyes les qüestions que es

presten a discussió. o Redactar textos a partir d’instruccions donades. o Millorar la presentació formal dels escrits.


o Conscienciar sobre les possibilitats que ofereixen la relació de diverses percepcions sensorials.

� Competències metodològiques – Tractament de la informació i competència digital

o Cercar i recollir informació rellevant d’un text divulgatiu. o Accedir a la informació que proporciona Internet de forma selectiva i crítica.


o Relacionar causes i efectes en un text de caràcter científic.


o Relacionar aprenentatges nous amb coneixements previs. o Parar atenció als continguts de la lectura. o Escoltar activament. o Autoavaluar els aprenentatges adquirits.




o Desenvolupar l’interès per la lectura d’autors contemporanis. o Exposar les idees pròpies i debatre-les i defensar-les de forma enraonada.





o Desenvolupar l’interès per compartir l’opinió personal i per presentar-la de forma enraonada.

Les competències bàsiques al Batxillerat



Competències generals del batxillerat Les matèries del batxillerat s’orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l’aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que depenen sovint de diverses disciplines o de l’experiència adquirida.

La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l’acció i triar aquells que, en cada cas, s’apropen més i millor a l’objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l’hora de prendre decisions i actuar. Des d’aquest punt de vista, la persona competent sap el que vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d’iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.

L’assoliment de competències avança paral·lelament a l’adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït distintes actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.

La competència és, fonamentalment, acció i només s’arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L’alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d’exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d’un context a un altre.

Així mateix, l’enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s’aprèn és la vivència de la seva utilitat. S’aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L’alumnat hauria d’experimentar la utilitat d’allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que el que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.

Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l’alumnat hauria de conèixer l’entramat d’allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d’aprenentatge i les condicions per usar-los.

Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers, per aquesta raó, s’haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d’usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d’un context a un altre és la finalitat principal de l’aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.

Tanmateix, com que la competència és acció i l’acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l’educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l’alumnat la resolució de qüestions en què hagi d’aplicar els seus recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.

Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), venen definits pel currículum. L’enfocament competencial d’aquests continguts recomana treballar-

Les competències del Batxillerat


los de manera que l'alumnat comprengui la seva lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.

Per tot això, convé idear tasques educatives en què l’alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d’ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l’expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l’aprenentatge.

Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d’avaluació, que han de ser coherents amb l’enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències a través d’activitats en què l’alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

També implica emfasitzar en les activitats d’avaluació la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l’aula. I, de manera compartida amb els membres de l’equip docent, identificar i programar conjuntament en la mesura del possible les activitats d’aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per seguir aprenent al llarg de la vida.



Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèries Una persona és competent quan actua en la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. En la pràctica, les persones competents combinen las capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l’aptitud per treballar en equip o la facultat d’emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats.

Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu coneixement al llarg de la història s’ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D’aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l’epistemologia pròpia de cada disciplina i que es troben referenciades en els seus currículums respectius.

Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l’obtenció d’informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l’adquisició d’informació a través d’Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l’alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.

En el batxillerat, s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar-les en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.

Competència comunicativa La competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interactuar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos.



Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l’alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà --i almenys també en una llengua estrangera-- oralment, per escrit i també a través de l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d’expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en d’altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d’estima de la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments.

La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.

Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstics, musicals, corporals, etc.), tots els aprenentatges precisen, en un grau o en un altre, de la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículum sense excepcions utilitzen l’expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l’explicació, la justificació, la interpretació i l’argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l’organització i autoregulació del propi pensament com per a la gestió de les pròpies emocions i conducta.

La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb d’altres persones i facilita l’aproximació a d’altres cultures. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d’aprenentatge, en les quals té un paper fonamental l’expressió oral. A través de l’estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.

Aprendre a comunicar abasta l’ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des de la vessant de proporcionar eines a l’alumnat per de codificar-los, com de disposar d’eines per comunicar deforma creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l’alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en la seva vessant comunicativa i d’expressió d’idees, experiències i sentiments.

En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

Competència en gestió i tractament de la informació La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida



quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d’aprenentatge al llarg de la vida.

Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d’informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets).També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d’acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.

En el batxillerat les activitats centrals per a l’adquisició d’aquesta competència són les que es desenvolupen d’una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres, es relaciona deforma directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l’accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.

Existeixen dos nivells en l’adquisició d’aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d’una banda, el maneig de la informació i, de l’altra, la gestió d’aquesta informació per tal de generar coneixement.

Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar, en primer lloc, la necessitat de construir acadèmicament cada matèria a través de les activitats d’aprenentatge pròpies que integren la capacitat d’interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d’informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d’indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint els següents passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.

En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d’una seqüència clara per tal de permetre que l’alumnat assoleixi les capacitats d’ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l’epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s’adquireix en el marc de totes les matèries i, d’una manera especial, en el treball de recerca.

Aquesta competència fa possible que l’alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.

Competència digital L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre. El seu dèficit o absència contribueix a l’empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic –en el qual el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible—com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l’anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d’injustícia social.



La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.

A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.

En l’horitzó d’una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d’aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l’ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.

Competència en recerca S’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’ha solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competència implica la construcció, dins de l’epistemologia de cada matèria del batxillerat, de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i deportar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans –en el marc dels projectes individuals o col·lectius –amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.

La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure’n conclusions.

Al llarg del batxillerat l’alumnat ha de desenvolupar la competència de recerca i ha de ser capaç d’exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca -- formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats—siguin presents i s’exercitin des de les diferents matèries.

A banda de les activitats d’aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiu al batxillerat la realització d’un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s’aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien



constituïts –a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir– per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l’avaluació dels resultats, l’ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l’elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.

La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre’ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l’esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d’aprenentatge que se’n deriven –si el procés es fa adequadament– són d’un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l’esperit d’iniciativa i l’autonomia de l’aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l’estudiant ha après a treballar de forma autònoma, una de les finalitats educatives més importants d’aquesta etapa educativa.

Competència personal i interpersonal La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, de l’altra, treballar en entorns col·laboratius.

El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l’educació per a tota la vida, ja que en el món d’avui les persones han d’adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d’habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d’exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l’entorn des de la seva acció individual.

Es tracta d’una competència que es relaciona de forma significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l’alumnat per treballar de forma autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s’adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.

La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel·ligència emocional, és a dir, l’autoconeixement, la comprensió dels propis sentiments, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com escriure dietaris sobre el propi procés d’aprenentatge, distingint el que s’entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per a desenvolupar la capacitat d’autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.

En segon lloc, es construeix a través d’aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l’acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a través d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.



Atesa la transversalitat d’aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d’aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d’aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de forma dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.

Competència en el coneixement i interacció amb el món Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, ja que contempla aquells sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d’aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de quina disciplina provinguin.

Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i de l’altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap ala seva millora.

En la dimensió d’interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l’alumnat aprengui a utilitzar responsablement els recursos dins d’una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consumi de gestió de la salut individual i col·lectiva.

Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crític en l’observació de la realitat, contrastar la informació de l’àmbit disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l’aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l’alumnat comprengui críticament la realitat social que l’envolta, analitzi els problemes socials des d’un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d’enriquiment personal.

Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s’actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d’oportunitats (en particular, entre homes i dones), es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s’apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s’orienta també a la construcció d’un sistema de valors propi, d’acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d’estereotips i prejudicis.

Les competències específiques. Àmbit de llengües. Batxillerat


Competències específiques de l’àmbit de llengües Una de les prioritats de tot el procés d’aprenentatge i, molt especialment, de les matèries lingüístiques és aconseguir dotar l’alumnat de competència comunicativa. El desenvolupament d’aquesta competència comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. Per la seva naturalesa, ha d’esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacció eficaç amb l’entorn. El treball amb una bona varietat de contextos i finalitats determinarà l’assoliment d’aquest objectiu.

Aquesta competència es desenvolupa en totes les matèries i, per tant, demana la coordinació del professorat del centre per afavorir-la. A més, cal tenir molt en compte la importància de la mediació i interacció oral com a eines per a la resta dels aprenentatges. El Marc europeu comú de referència de les llengües és un instrument vàlid que contribueix a deinir de manera operativa les diferents subcompetències i els diferents nivells d’assoliment de la competència comunicativa.

Les matèries lingüístiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competència estètica i literària, si tenim en compte que la literatura és la máxima expressió de les possibilitats d’una llengua i una eina immillorable per a l’anàlisi, el coneixement i la relexió sobre l’experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desenvolupament de la pròpia competència comunicativa. A més, és la base de construccions artístiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les cançons, etc.

La competència plurilingüe i intercultural completa els plantejaments monolingües presents en moltes de les propostes “lingüístiques”. En l’àmbit de l’ensenyament de les llengües esdevé un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja l’estudi de la diversitat i de la variació lingüística com un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir en la representació, la interpretació i la comprensió de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldrà tenir en compte les propostes del Marc europeu comú de referència, substrat sobre el qual cal construir l’ensenyament i aprenentatge de les llengües. Les matèries lingüístiques participen també, com la resta de matèries d’aprenentatge, en el compromís de dotar l’alumnat de la competència en la recerca i el tractament

Les competències específiques. Àmbit de llengües. Batxillerat


Contribució de l’àmbit de llengües a les competències generals del batxillerat

L’àmbit de llengües contribueix de manera directa al desenvolupament de les competències generals comunicativa, de recerca i tractament de la informació. Així mateix, contribueix també en el desenvolupament de les competències digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacció amb el món, ja que en l’àmbit de llengües cal considerar l’ús de les tecnologies, eina imprescindible en qualsevol dels camps d’estudi, professionals o del treball; el paper que té la dimensió plurilingüe i intercultural en el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, i el paper de la dimensió estètica i literària com a constructora de representacions de la realitat: la metàfora i la creativitat són eines necessàries, en general, per poder interpretar adequadament el món i actuar raonadament.

les competències bàsiques a l’ · pdf fileles competències...

Documents