les capelles de santa maria magdalena a...

37

Les capeLLes de santa Maria MagdaLena a gavà

Josep CampmanyCentre d’Estudis de Gavà

Les primeres notíciesEl lloc on avui hi ha l’ermita de Bruguers es coneixia, encara no fa tant, per un altre nom: el Sitjar, que ve de la mateixa arrel llatina que sitja, que és un dipòsit sota terra on es guarda el blat i altres grans, llavors, farratges, minerals o altres productes.�

El lloc del Sitjar està impregnat de religió des de fa molts anys, tot i que la devoció no es concretava sobre la mateixa imatge que avui en dia. Podríem potser remuntar-nos fins i tot a èpoques pretèri-tes, abans de l’arribada del cristianisme a les nostres terres, potser per la necessitat que des de l’antiguitat més remota han sentit els homes de posar sota la protecció divina els llocs especials, sobretot si aquests són dipòsits d’aliments o fites importants en itineraris i camins.

En aquest sentit, el nostre Sitjar de Gavà, a més de ser un antic lloc de sitges,� d’emmagatzematge dels aliments, és també un replà en el vell camí entre Gavà i Begues. El Sitjar, situat en un petit coll muntanyenc, delimitat abruptament a banda de migjorn pel barranc on neix un petit afluent de la riera de les Parets, i a tramuntana pel fondal d’on neix la riera de Sant Llorenç, constitueix el darrer replà que troba el viatger, venint de Barcelona, i abans d’enfilar-se coll de Begues amunt i bascular cap a la depressió del Penedès. El coll, a llevant, queda protegit per la petita elevació del turó de Rocabruna (avui ocupat per la urbanització de Bruguers), mentre que a ponent s’aixeca l’imposant penya-segat d’Eramprunyà.

Del Sitjar de Gavà hi ha referències molt antigues, de fa més d’un miler d’anys, contingudes al Car-tulari de Sant Cugat del Vallès.

El primer cop que en sentim a parlar és l’any 987. En aquella data, el prevere Wadamirus permutà amb el monestir de Sant Cugat, aleshores propietari de les terres del Sitjar, les cases que el mo-nestir hi tenia a canvi d’altres terres que ell tenia a Eramprunyà i que concedia al monestir.� Tenim doncs que el 987 el lloc del Sitjar era propietat del monestir de Sant Cugat. De fet, tal i com des-cobrim a partir d’una confirmació comtal de l’any �0��,� havia estat el comte Borrell de Barcelona, probablement auxiliat pel seu germà Miró, entre els anys 9�7 i 966, qui va cedir aquestes terres al monestir. Unes terres sobre les quals el 987 ja s’hi alçaven cases,� i que en aquella data passaren al prevere Wadamirus. La possessió del Sitjar per un prevere ja ens fa pensar que en aquella data al Sitjar hi havia algun edifici religiós. Un edifici, probablement, i a la llum del que s’anirà veient més endavant, consagrat a Santa Maria.

� Diccionari de la Llengua Catalana, IEC, �995, p. �684� Hi ha diverses referències al fet que, abans que l’arranjament de la plaça del davant de l’ermita li fes adoptar l’aspecte actual, hi havien runes de construccions antigues i una espècie de safareig. Aquestes construccions les hem relacionat amb l’antiga Casa del Sitjar, una casa fortificada depenent del Castell, que probablement servia de lloc de vigilància del sitjar� ACA, Cartulari de Sant Cugat del Vallès, ed. J. Rius, vol I, doc. �94, del �7 de gener del 9874 ACA, Cartulari de Sant Cugat del Vallès, ed. J. Rius, vol I, doc. 4�6, del �9 d’abril del �0��5 A l’intercanvi del 987, Wadamirus cedeix unes terres seves a la Sentiu i a Castelldefels a canvi d’unes cases al Sitjar

38

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

Un altre dels elements que ens fan sospitar que en aquella data tan reculada ja hi havia un edifici reli-giós al Sitjar de Gavà és el cementiri alt-medieval descobert al proper turó de Rocabruna. Un cementiri on s’hi va trobar una llosa funerària corresponent al pròcer Onrat, datada l’any 9�� de la nostra era. 6

Aquesta làpida funerària, avui conservada a la propera masia de can Mas, és tota una fita històrica: ens descobreix el gavanenc amb nom conegut més antic. I ens indica, tot i que indirectament, que al lloc del Sitjar (o els seus voltants) hi havia possiblement un edifici religiós.

Poc més sabem del lloc del Sitjar en aquesta època antiga. Un nou esment es pot trobar en dos do-cuments dels anys �09� i ��00, conservat a l’arxiu de la catedral de Barcelona.7 En aquest pergamí, un jutge barceloní, de nom Remundi Guitardi (Ramon Guitard), concedeix al seu nebot Ramon «ipsum domum cum suis pertinenciis quam habebat ad radicem castri Erapruniani ad ipso ciiar», és a dir, la casa amb les seves pertinències que tenia a l’arrel del castell d’Eramprunyà, al Sitjar.

El jutge Ramon Guitard era fill de Guitard, un per-sonatge de l’entorn de Mir Geribert, castlà i des-prés senyor del castell. Queda clar doncs que en aquesta època el lloc del Sitjar, a més d’estar rela-cionat amb algun edifici religiós, era un lloc habi-tat, amb cases i masos al seu entorn.

També els senyors d’Eramprunyà posseïen cases al Sitjar. L’any ��0, Saurina de Sant Martí, filla dels senyors d’Eramprunyà Guillem de Sant Martí i de Beatriu de Montcada, i germana de Ferrer de Sant Martí va vendre un mas situat a la parròquia de Sant Miquel d’Eramprunyà, al lloc anomenat Si-tjar, al pare del castlà del castell, Jaume de Terras-sa, per �00 sous barcelonins.8

En resum, que al lloc on avui hi ha la capella de Bruguers, lloc anomenat d’antic Sitjar, hi ha indicis que des de principis del segle X hi havia un edifici religiós, a més de ser un lloc de sitges i graners, una parada al camí del Penedès i un espai relati-vament poblat de masos i cases. Al capítol següent veurem que ja a finals del segle XIII apareix per escrit la certesa d’una capella en aquest lloc.

notícies medievaLs de L’ermita fins aL 1323La primera notícia documental de l’ermita, que ens remunta a una època incerta de principis del segle XIII, es refereix a l’existència d’un benifet a Santa Maria Magdalena, parròquia d’Eramprunyà. Un benifet era una dotació a un altar, en diners o en possessions, que efectuava algun devot, amb els rèdits i rendes de la qual se sostenia un o diversos preveres que havien de tenir cura de l’esmentat altar. En general, qui dotava el benifet es reservava per a ell i per als seus successors el dret

6 A. Estrada, E. Sintas, P. Izquierdo, Excavacions arqueològiques de salvament a la necròpoli alt-medieval de Rocabruna, Gavà �99�7 Liber II Antiquitatum n. 4�4 i ACB, perg. �-�-�844. També copiat al Liber IV Antiquitatum n. 87, i antigament Di-versorum A �844. Publicat a Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI, J. Baucells, A. Fàbrega, M. Riu, J. Hernando i C. Batlle (eds), vol. V, docs. �6�5 i �7�98 ACA, Fons de Montalegre, perg. ��9, citat per F. de Bofarull, El castillo y la baronía de Aramprunyá, Barcelona �9��, pp. 50-5�

La llosa funerària de l’any 945 troba-

da a la necròpoli de Rocabruna, al

costat de Bruguers. A la dreta, un dels esquelets trobats a

la necròpoli durant les excavacions de 1990. Fotos: Pere

Izquierdo

Tomba aparegudes durant la urbanit-zació del barri de

Bruguers. Foto: Joan Mitjans

39

d’escollir el prevere que servia l’altar. En el cas de Santa Maria Magdalena, el primer document que esmenta el benifet és el testament de Pere Marc I, de l’any ��8.9 En aquest document hom esmenta a «Fferrarii de Sancto Martino, quondam, seu illius qui primo dotavit capellam Sancte Marie Machdalene in termino dicti castri, in loco vocato Cigiario».

Ferrer de Sant Martí va ser senyor d’Eram-prunyà entre els anys ��08 i ��6�, �0 per la qual cosa es dedueix que Santa Maria Mag-dalena va adquirir el rang de capella, amb un prevere al seu servei, a principis del segle XIII. Això no vol dir que abans de ��08 no existís cap ermita ni edifici religiós dedicat a Santa Maria al lloc del Sitjar, sinó que no devia gaudir de rendes pròpies per sostenir un capellà. Cal tenir en compte, per contextualitzar aques-ta fundació, que el culte a Maria Magdalena s’estén pel Principat a finals del segle XII.��

Un argument important en favor d’aquesta atribució a Ferrer de Sant Martí de la fundació del benifet de Santa Maria Magdalena és el fet que devia d’anar acompanyada de refor-mes arquitectòniques importants, i potser de la seva reconstrucció. I precisament, la part més antiga que es conserva avui de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers, l’absis, és un preciós romànic del segle XIII, que es pot atri-buir a l’època en que la capella fou dedicada a Santa Maria Magdalena.��

Les primeres notícies documentals certes d’aquesta capella són del ��69, quan el cast-là d’Eramprunyà, Guillem de Terrassa, atorga testament, i deixa cinc sous a «Sancte Marie Magdalene de Cigiari».�� Igualment, la seva ví-dua Saurina, quan fa testament l’any ��7�, li deixa dos sous.�� La capella era una església pròpia, vinculada al castell d’Eramprunyà. És a dir, que tenia un propietari (els senyors del castell) que posseïen el dret de patronatge, o sigui, d’elegir el capellà i el sagristà que la regien. Quan el castell, a partir de l’any ��7�, va tornar a revertir a la corona, el dret de patronatge va passar als comtes-reis.��

Tornem a trobar la capella esmentada el ��79 i el ��8�. En aquesta època, arran del Concili de Lió de ��7�, al bisbat de Barcelona es va recaptar el delme apostòlic per a la Santa Seu, en què es gravava el �0% dels béns immobles i les rendes de cada clergue o comunitat eclesiàstica.�6 La llista d’aquest

9 ABE, Llibre de la Baronia, f. �, Publicat a El Llibre de la baronia d’Eramprunyà, E. Cantarell, M. Comas, C. Mun-taner (eds.), doc. �, p. �5. Hi ha una còpia del testament a l’Arxiu Ducal de Medinacelli, secció Moncada, lligall �7�, document �, rotlle 807, fotogrames 4�6-44�, citat per Jaume J. Chiner Gimeno, Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València, Generalitat Valenciana, �997, p. 44, nota ��.�0 F. de Bofarull, op. cit., p. �7-�8�� Josep Moran Ocerinjauregui, Les homilies de Tortosa, Barcelona, publicacions de l’Abadia de Montserrat, �990, p. �4�� M. Pagès, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona �99�, pp. �74-�76. També M. Jardí, Santa Maria de Bruguers i castell d’Eramprunyà, ermita de Sant Miquel i ermita vella de Bruguers, Gavà �990 (inèdit), p. �5.�� Pere Puig Ustrell, Vicenç Ruiz Gómez, Joan Soler Jiménez, Alan Capellades Riera, Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291, Terrassa, Fundació Noguera-Pagès editors, �0��, doc. �7�. El mateix document esmenta les capelles de Santa Maria de Sales del Fonollar, Sant Pere i Sant Miquel d’Eramprunyà, Sant Cristòfor de Begues, Sant Vicenç de Garraf, l’església de Castelldefels, la de Gavà, la de Sant Joan de Viladecans i la de Sant Climent�4 Pere Puig Ustrell, Vicenç Ruiz Gómez, Joan Soler Jiménez, Alan Capellades Riera, Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291, Terrassa, Fundació Noguera-Pagès editors, �0��, doc. �80. Aquí s’esmenten les esglésies de Sant Miquel d’Eramprunyà, Sant Cristòfor de Begues, Santa Eulàlia de Begues, Sant Llo-renç d’Eramprunyà, Sant Llorenç de les Canals, Santa Maria de Sales del Fonollar, Sant Joan de Viladecans, Sant Pere de Gavà, l’església de Castelldefels, Sant Salvador dels Arenys i Sant Vicenç de Garraf.�5 F. de Bofarull, op. cit., p. �9�6 Arxiu Secret del Vaticà, collectoria, vol. ��, f. �, reproduït per J. Rius, La dècima del Bisbat de Barcelona de 1279-80, “Estudis Unviersitaris Catalans”, vol. XIV, Barcelona �9�9, p. ��

Absis romànic de l’actual ermita de Bruguers, datat al segle XIII. Les arcuacions llom-bardes que devien coronar l’absis van desaparèixer amb la reforma de l’edifici que s’hi va fer el 1500, i que va comportar l’ensulsiada de la volta románica ori-ginal. Foto: Ricard Ballo.

Un altre aspecte de l’absis romànic de l’actual ermita de Bruguers, corres-ponent a l’època en què s’hi venerava Santa Maria Mag-dalena

Josep Campmany. Les capelles de Santa Maria Magdalena de Gavà

40


recapte es conserva encara a l’Arxiu Secret del Vaticà, i allà hi podem llegir les diferents contribu-cions pagades pels clergues gavanencs:

Any ��79.- Per l’església de Gavà, �� sous i � diners Per la sagristia de Gavà, �7 diners Per la capella del «Syiar», �9 sous i 8 diners Per la sagristia, � sous i 7 diners Any ��8�.- Per l’església de Gavà, �6 sous i � diner Per la sagristia, �8 diners Per la capella del «Sigar», �0 sous Per la sagristia, � sous.

Aquestes dades ens indiquen que, a finals del segle XIII, a Gavà hi havia dos béns immobles gravats (esglésies de Gavà i del Sitjar) i dues rendes que eren la dotació de cada clergue que les servia (a això fa referència la sacristia). Una era, sens dubte, Sant Pere de Gavà. L’altra, la capella del Sitjar, dedi-cada a Santa Maria Magdalena. Veiem, per la proporció, que mentre que el valor de l’església de Sant Pere (el que rebia en concepte de delmes, censos i altres) era més gran que la del Sitjar, en canvi la dotació per al prevere de la capella era superior a la de Sant Pere de Gavà. En conjunt, la renda anual de la capella devia rondar els �� sous, mentre que la de l’església parroquial assolia els �0 sous.

A més d’aquestes referències, i com a conseqüència del patronatge reial de la capella de Santa Ma-ria Magdalena del Sitjar, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Diocesà de Barcelona es conserven uns quants nomenaments de preveres per a Santa Maria Magdalena de principis del segle XIV:

Abans de ��07, sabem que el capellà de Santa Magdalena es deia Bernat de Verdaguer. Aquell any, la corona el substituïa per Mn. Guillem Costa.�7 El gener de ��09, el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba va efectuar una visita apostòlica a Sant Pere de Gavà, i es va interessar pel capellà beneficiat de Santa Maria Magdalena,�8 de qui s’indica no té llicència. El ��09, el rei va efectuar el nomenament reglamentari, en la persona de Guillem Demauló,�9

El ��0 es produí una nova substitució, i la capellania passà a Mn. Guillem de Mas, presentat per la reina Blanca.�0 El �9 de setembre de ��, el rei Jaume II concedia a l’obtentor del benefici de Santa Maria Magdalena llicència per edificar una casa per habitar-hi, «inter clausuras sive hospitium» que el rei tenia al Sitjar, a canvi d’un cens de � diners.�� El ��, davant la renúncia d’aquest, el rei Jaume II nomenà capellà a Guillem Pampiló.�� El ��9,�� en morir aquest darrer, Jaume II nomenà a Guillem de Torroella, que renuncià al càrrec set anys després.

En un espai de menys de quinze anys, la capella de Santa Maria Magdalena del Sitjar tingué cinc capellans diferents, amb una mitjana d’estada d’uns tres anys cadascun. Potser el motiu d’aquesta elevada mobilitat podia ser l’escassetat de les rendes de la capella. La situació, però, canvià radical-ment a partir de ��, quan el rei Jaume II vengué el castell d’Eramprunyà, i junt amb ell el dret de patronatge de la capella de Santa Maria de la Roca, al seu tresorer Pere Marc I.��

eL trasLLat de La capeLLa des deL sitjar a La roca de GavàEn arribar Pere Marc al domini d’Eramprunyà, el ��, es trobà amb un fet curiós. Ell, des de ��0�, ja era senyor del terme i de la jurisdicció de la Roca de Gavà, territori delimitat per la riera de les Parets, el turó de ca n’Espinós, la serra de Queralt i Castelldefels.�� Però aquesta jurisdicció, força poblada (un document, de ��7,�6 diu que hi vivien unes �0 famílies) no tenia ni església, ni capella, ni lloc de

�7 ADB, Reg. Col., vol. I, f. 4�, �7 de novembre de ��06, segons J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Bar-celona, vol XII, f. ��0v, que es poden consultar a l’AHCB, ms. B-��8 ADB, Visites pastorals, vol. �bis, f. 99v-�00v�9 ACA, Gratiarum ��08-��, f. ��5. Regestat a l’ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatge �94��.000��0 ADB, Reg. Col., vol. I, f. 88, � d’octubre de ��0, segons J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol XII, que es poden consultar a l’AHCB, ms. B-�� ACA, reg. Gratiarum ��-��5, f. �06, regestat a l’ABE, fons digitalitzat, UC �9�, imatge �94��0.000�� ACA, reg. ��0, f. 97, i també a ADB, Reg. Col., vol. I, f. ��, 7 de novembre de ��, segons J. Mas, Notes històri-ques inèdites del bisbat de Barcelona, vol XII, f. ��, que es poden consultar a l’AHCB, ms. B-�� ACA, reg. ��6, f. ��6, i també a ADB, Reg. Col., vol. �, f. �0�-�0�, �� de febrer de ��9, segons J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol XII, f. ��, que es poden consultar a l’AHCB, ms. B-��4 ACA, reg. ��, f. �75v i reg. �88, ff. �7v-�� i ��-��v, també a l’ABE, Llibre de la baronia, f. 47, El Llibre de la ba-ronia d’Eramprunyà, E. Cantarell, M. Comas, C. Muntaner (eds.), doc. 9, p. ��9, J. Pujol, Jaume March, obra poètica, Barcelona �994, p. �76�5 F. de Bofarull, op. cit., p. ��6�6 ABE, Llibre de la baronia d’Eramprunyà, f. 75, El Llibre de la baronia d’Eramprunyà, E. Cantarell, M. Comas, C. Muntaner (eds.), doc. �9, p. �68

41

culte. En canvi, entre les possessions que acabava d’adquirir en comprar el castell d’Eramprunyà hi havia una petita capella, la de Santa Maria Magdalena del Sitjar, amb pocs fidels als voltants, i unes rendes baixes que provocaven contínues renúncies i canvis entre els preveres que la servien.

La conseqüència lògica d’aquests dos problemes va ser que Pere Marc I es plantegés el ��6, arran d’una nova renúncia del capellà de Santa Maria Magdalena,�7 Guillem de Torroella, la possibilitat de traslladar la capella de Santa Maria Magdalena des del Sitjar a la Roca. Així, després de substituir la vacant tot nomenant nou capellà en la persona de Berenguer de Casals, es va dirigir al bisbat tot demanant la llicència pertinent al senyor bisbe de Barcelona per poder efectuar el trasllat.�8

En la petició, Pere Marc I al·legava que la capella de Beate Marie Magdalenes de Cigiario (Santa Maria Magdalena del Sitjar) era situada in loco horroris et vaste solitudinis, antiquitus sit constructa (en un lloc horrorós i de gran solitud, on d’antic hi va ser construïda),�9 perquè termes habesse seditus et exiles quod sacerdos eiusem non posset exinde competenter vivere nec in eadem continue residere (el terme eren tan sec i erm que els sacerdots no hi podien viure competentment ni residir-hi contínuament).

�0El � de març de ��7 el bisbe Ponç de Gualba concedí la llicència del trasllat sol·licitada per Pere Marc I, ad locum vestrum de Rupe de eodem termino et parrochia (al vostre lloc de Roca, del mateix terme i parròquia) sempre que Pere Marc acomplís dues condicions: en primer lloc, que augmentés els rèdits del benifet de Santa Maria Magdalena en �0 sous anuals (és a dir, triplicar la seva dotació), i en segon lloc, que al lloc del Sitjar s’hi havia de mantenir la capella o oratori, encara que sense la imatge ni l’advocació de Santa Maria Magdalena.

Amb la llicència concedida, Pere Marc es va posar mans a l’obra. El �� de juliol de ��8 Pere March va redactar un testament pel qual deixava �00 sous per comprar un cens que servís de sustent a un prevere a fí que cada dijous, a la capella situada al Sitjar, terme d’Eramprunyà, pregués a Déu per la seva ànima i la de Ferrer de Sant Martí, i la resta dels dies de la setmana, pregués a la capella nova-ment construïda junt a la casa o castell de la Roca: «Item volo et mando emi (...) per dictos manumis-sores centum solidos monete Barchinone censuales per alodium franchum in Luppricato vel in termino castri Erapruniano vel in aliis locis ydoneis civitatis Barchinone. Quosquidem centum solidos censuales, cum omnibus iuribus eorundem, cum empti fuerint, dicti manumissores mei donent et assignent capelle Beate Marie Machdalene, constructe iuxta domum meam de la Rocha, ad sustentationem vite presbiteri qui in ipsa capelle celebravit, et quod ipse prebiter pro anima mea et pro anima eciam Fferrarii de Sancto Martino, quondam, seu illius qui primo dotavit capellam Sancte Marie Machdalene in termino dicti castri, in loco vocato de Cigiaro, celebrat et celebrare teneatur missam qualibet septimana semel, scilicet in die iovis, in dicta capella de cigiario. In aliis vero diebus celebrat et celebrare teneatur dictus prebiter qualibet die continue et perpetuo in dicta capella dicte domus de la Rocha».�� Per tant, en aquella data la nova capella de la Roca ja estava construïda.�7 A 4 de les calendes de març de ��6, ADB, Reg. Communium (��5-��0), regestat a l’ABE, fons digitalitzat, UC �9�, imatge �94��0.000��8 ADB, Reg. Communium (��5-��0), vol. 4, f. 75�9 Cal advertir que no hem de prendre literalment aquesta descripció, ja que es tracta d’una expressió bíblica («invenit eum in terra deserta in loco horroris et vastae solitudinis», Deuteronomi, ��, �0) utilitzada profusament als documents medievals, com per exemple a les escriptures de dotació comtal dels monestirs de Vallbona, Poblet o fins i tot Montse-rrat. De fet, de cap manera es pot considerar el Sitjar com un lloc «horrorós i de gran solitud».�0 Vegeu la transcripció de J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v-��, i una proposta de traducció, a l’apèndix d’aquest treball�� ABE, Llibre de la Baronia, f. �, publicat a El Llibre de la baronia d’Eramprunyà, E. Cantarell, M. Comas, C. Mun-taner (eds.), doc. �, p. �5


La Roca, aflora-ment rocallós entre els nuclis de Gavà i Castelldefels, que antigament era centre d’una jurisdicció me-dieval. Foto: J. Campmany

42


En compliment del testament, consta que el �� d’agost de ��8 Constança, vídua de Bernat Isern i filla del difunt Guillem Llull, van vendre un censal als marmessors de Pere Marc I per «opus eciam capelle sancte Marie Magdalene, constructe iuxta domum de la Rocha, cui dictus Petrus Marci mandavit emi centum solidus censuales pro sustentacione vite presbiteri seu capellani eiusdem».��

Així doncs, des dels anys ��7-��8 existí a Gavà un nou edifici religiós, la capella de Santa Maria Magdalena de la Roca, on s’hi havia traslladat el culte i la imatge fins aleshores venerada a l’ermita del Sitjar. Aquesta, per la seva banda, continuà fent les funcions d’edifici religiós, però ara com a simple oratori: el testament de Pere Marc I ordenava que el capellà de Santa Maria Magdalena hi pugés cada dijous a resar per l’ànima de Ferrer de Sant Martí.

És des d’aleshores quan la documentació relativa a l’ermita del Sitjar s’hi refereix d’una altra mane-ra. Atès que Ferrer de Sant Martí fou el seu suposat fundador, devia rebre el nom de «capella dels Sant Martí», d’on degué provenir el nom de «capella de Sant Martí». Rebla el clau aquesta suposició una nota escrita per mossèn Baranera on es diu que ��8�.��

Una dada que confirmaria aquesta interpretació apareix en un capbreu referent al can Ramoneda. El propietari, Climent Maniu, pagès de Gavà, reconeix ser home propi dels barons, per totes aquelles

cases o masos situades al Sitjar, antigament denominades mas Modolell, juntament amb una peça camp de dues mujades en dita parroquia, prop de la capella de Sant Martí i una altra també cam-pa d’una mujada i mitja al lloc denominat Sant Martí».�� Les dues peces es diu que eren propietat del mas Querol, derruït, antiga-ment situat al Sitjar, prop de l’actual capella de Bruguers.

Sembla clar doncs que aquest fou el nou nom que popularment rebé la capella del Sitjar després del trasllat de la imatge de San-ta Maria Magdalena a la nova capella de la Roca de Gavà.

notícies baixmedievaLs sobre La capeLLa de La roca de GavàAixí doncs, el culte a Santa Maria Magdalena, que s’havia iniciat a Gavà a la capella del Sitjar (just al mateix lloc on ara hi ha la capella de la Mare de Déu de Bruguers), va ser traslladat entre ��7 i ��8 a la jurisdicció de la Roca de Gavà a petició del senyor d’Eramprunyà, Pere Marc I.

L’any anterior al trasllat, el �� d’octubre de ��6, Pere Marc havia escollit un nou prevere que es fes càrrec de Santa Maria Magdale-na, Mn. Berenguer de Casals. Aquest capellà hi estigué tretze anys més, fins que el ��9 renunciava al càrrec.�� El �6 de gener de ��9, el bisbe de Barcelona nomenava a Mn. Pere Riera, que tam-bé durà pocs anys. El �6 de maig de ��7, un nou prevere, Jaume de Cordellas, substituïa a Pere de Cervera, que havia substituït al seu torn a Mn. Pere Riera.�6 A Jaume de Cordellas substituïa poc més tard Pere Pareylada , i a aquest Pere Bisbals, entorn del ��0.�7

Després de Pere Bisbals tornaria Mn. Pere Pareylada, fins l’any ��8�, en el que Galceran Marc de Lacera, senyor de la Casa de la Roca, proposà a Felip Salamí per a substituir-lo.�8

�� AHPB, notari Pere Folqueres (major) Capibrevium notularum, ��8, f. �54r-�57r. Transcrit a El protocol del notari Pere de Folgueres (��8), G. Gonzalvo, M. C. Coll, O. Samprón (eds.), Barcelona, Fundació Noguera, �996, doc. �56, p. ��-��7�� J. Baranera, «Gavà», al periòdic L’Aramprunyà, núm. ��, �9��, p. ��4 ABE, capbreu notari Antoni Seriol (1598-1599), f. �68v-�69r. Fons digitalitzat, UC �9, imatge 549�4.0�4��5 Provisió feta pel bisbat de Barcelona «per haver sigut negligent en ferla lo propietari del mateix Pere March, senyor del castell de la Roca». ADB, Reg. Col., vol. 6, f. 4, �6 de gener de ��9, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v�6 ADB, Reg. Col., vol. 9, f. �9, �6 de maig de ��47. Citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v�7 ADB, Reg. Col., vol. ��, f. ��, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v�8 ADB, Reg. Col., vol. �8, f. 58, �6 de juny de ��85. Citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��

El lloc de la Roca, tal com apareix pintat en un plànol d’Eramprunyà del segle XVIII. Foto: J. Niebla. Colora-ció: J. Campmany

43

Més notícies medievals de la capella les trobem l’any ��9�, quan el Sant Pare Climent VII va concedir al rei Joan I de Catalunya les dues terceres parts del delme que la Santa Seu cobrava anualment de totes les esglésies catalanes.�9 Els llistats d’aquest delme es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i en el capítol referent a Gavà, hom esmenta les següents rendes gravades:

• Capellanus capellanie de Gavano, que cobra 96 sous l’any.• Rector ecclesie de Gavano, que cobra 800 sous l’any.• Beneficium Sancte Marie de Gavano, amb �60 sous anuals.• Beneficiatus capelle de Cigiario, amb �� sous l’any.• Beneficiatus sancte Marie de Brugariis, amb �� sous l’any.

Gràcies a aquest llistat doncs, sabem que a finals del segle XIV la capella de Santa Maria Magdalena anomenada encara «capelle de Cigiario», estava dotada amb �� sous l’any. Les altres rendes co-rresponen a la capella de Bruguers, també amb un benefici creat per Pere Marc a mitjan segle XIV, i el benefici de Santa Maria de Gavà, creat dins de l’església parroquial pel senyor de Gavà per servir a l’altar de Santa Maria, i que el portava el rector.�0 A més, hi havia les rendes del rector mateix i del vicari.

Al llarg del segle XV, les notícies de la nova capella de la Roca provenen de les visites pastorals. Així, en la ��06 indica que el beneficiat és Pere Miracle, vicari de Begues. També indica que no té capbreu dels drets i rendes de la capella, i el bisbe mana fer-lo.�� Probablement arran d’aquesta ordre es va elaborar la relació que apareix al Llibre de la Baronia, sense data,�� que reproduïm a continuació:

«Memoriall del cabbreu del benifet de madona santa Maria Machdalena instituït en la pobla de la Rocha en la parròquia de Gavà.Primerament fa de sens lo mas d’en Pastaler que té ara en Bonet, VI quarteres d’ordiÍtem fa, de sens, n’Olius, donat que fo de Santa Maria dez Brugués, per un tros de terra, III quar-teres d’ordiÍtem fa de sens en Jacme Barqueras, forment, I quartera de formatÍtem pren lo dit benifet lo delme del Cijar, de blat, forment, ordi, mestals e altres blats que són uns anys ab altres de XII an XIIII quarteres. Kyrie leyson. Christe eleyson.Ítem pren, en la parròquia de la casa de Castelldefels, per un tros de terra la qual té n’Escuder de la dita parròquia, uns anys ab altres de IIII en e V quarteresÍtem fa en Jacme Vengut, de la parròquia de Sent Miquell del castell d’Elaprunyà, I quartera d’ordiÍtem pren lo dit benifet en lo dit loch del Cijar lo delme de cabrits, porzels e polls, formatges, de li e de totes les altres coses, axí com senyor deu prendre.Ítem lo mas d’en Vilar pren lo dit benifet delma e altres drets qui muntes de III en IIII florinsÍtem pren lo delme, lo dit benifet, de venema qui roda uns anys ab altres de XX en XXV somadesA sent MarchÍtem pren en la ciutat de Barchinona, entre dos hòmens, so és entre en Bernat Sachot, lo qual està en la Riera de Sent Johan al carrer qui travessa com va a Santa Catarina, per una pessa de terra que hi ha al molí del Clot, LIIII sous. Ítem fa en Marquès, lo qual està als Cambis, XXXXVIII sous. La qual quantitat los damunt nomenats fan al dit benifet cascun any pagadors a les festes de Nadall en suma entre abdos CIII sous. Ítem encara pren més lo dit benifet, les quals hi a jagudes mossèn Galseran de Rosanes en son derrer testament, IIII quarteres de forment, a rahó de XIII sous per quartera, muntan LII sous».

Els Barqueres surten esmentats també al fogatjament de Sant Pere de Gavà fet el ��97,�� i Galceran de Rosanes va morir poc després del ��8, cosa que data el capbreu a mitjan segle XV.

No coneixem cap més documentació que ens parli de la capella durant el segle XV. La buidor do-cumental del segle XV deu estar provocada per la decreixent importància que el nucli habitat de la Roca de Gavà patí al llarg d’aquest segle. Si el ��6, el trasllat i construcció de la capella de la Roca havia estat motivat per la importància d’aquest nucli, comprendrem que la disminució de la seva població l’afectà profundament. En concret, sembla que la Pesta Negra del ��8 va atacar amb du-resa el nucli de la Roca de Gavà. Així, de les �0 famílies que hi vivien el ��7, en resten només �6 el

�9 ACA, Mestre Racional, reg. �850, ff. ��v, 7�v i 74, reproduït per P. Bertran, La dècima del bisbat de Barcelona (1391-1392), a “Miscel·lània de textos medievals”, vol. 7, �994, pp. �7�-49840 ADB, Visites Pastorals, vol. 7, f. ��7r-��8r. A l’acta de la visita, de 5 d’agost de ��88, s’especifica que el benefici «fuit unitum rectorie dicte ecclesie propre sui renuitatem et modicum valorem», i que l’obligació del benefici és fer cada dissabte missa a l’altar de Santa Maria per l’ànima del fundador «qui fuit dominus Gavano». En una visita posterior, s’indica que l’altar de Santa Maria té un frontal d’altar de tela verda, folrada de tela brillant amb les armes dels Terré, que foren senyors de Gavà entre ��9 i �4494� ADB, Visites Pastorals, vol. �0, f. �084� ABE, Llibre de la Baronia, f. �5�r, publicat a El Llibre de la baronia d’Eramprunyà, E. Cantarell, M. Comas, C. Muntaner (eds.), doc. 67, p. �044� J. Iglésies, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, Barcelona �99�, p. �9�.


44


��6�, i el ��8� ja han disminuït a ��.��

Un altre fet que pot explicar la manca de notícies de Santa Maria Magdalena després del segle XIV és el fet que, entre ��60 i ��7, tot el nucli de la Roca, i amb ell, el patronatge sobre la capella, se sos-tragué al domini dels senyors d’Eramprunyà: en morir Pere Marc II, el ��60, el seu primogènit Pericó heretà la Roca, mentre que el seu segon fill Jaume adquirí el domini del castell.�� De Pericó Marc, la Roca passà a Galceran Marc de Lacera, a qui ja hem vist actuant en el nomenament del capellà el ��8�. D’aquest, el domini passà a Joan Galceran Marc de Lacera i de Rosanes, i d’aquest a Joan Agustí Marc de Lacera, Rosanes i Torrelles, que el ��7 la tornà a vendre al senyor d’Eramprunyà Lluís Marc.�6

La pesta negra, doncs, i les alteracions polítiques viscudes per la Roca de Gavà al segle XV semblen explicar la manca de documentació relativa a Santa Maria Magdalena en aquests anys.

notícies de La capeLLa de santa maria maGdaLena aL seGLe xviDel segle XVI ens han arribat més notícies. Així, a la visita pastoral de a la visita de ��09 s’indica que a dins de l’església hi ha un altar de pedra, amb ara consagrada, els corporals, la creu, i dos frontals d’altar de tela brodats amb les armes dels Marc, a més d’un calze de plata amb la seva patena i una vesta completa, així com un missal votiu en pergamí. L’única reparació que necessita l’església és la del suport on hi havia instal·lat una petita campana. Es fa constar que el beneficiat és en Lluís Marc, de la família dels senyors del castell, però que el prevere que hi oficia és el mateix vicari de Gavà.�7

L’any ��, pel que sembla, la reparació no s’havia fet, ja que el bisbe mana reparar i adecentar la capella en un termini de sis mesos, sota multa de cinc sous si no ho fa.�8 Malgrat l’ordre, sembla que no es va fer res: a la visita de �� s’indica que el beneficiat era Jaume Gibert, que també tenia el benefici de Bruguers, i era rector de Sant Boi, i el bisbe li mana que repari la capella.�9 El prevere que hi servia però era Antoni Gibert, que el �0 de març de ��8 va renunciar al benifet, i passa a ser substituït per Jaume Gibert.�0

L’estat precari de la capella, però, es manté a la visita de ��: l’acta explica que «dicta capella fuit inventa quasi ruïnosa» i que, com que estava unida al castell, que també estava derruït, no es podia reparar.�� Jaume Gibert fou substituït al cap de pocs anys per Maties Ferragut, com a capellà de les dues capelles. Poc temps després, el �6 de juliol de ��6, Maties Ferragut renuncià, i va ser substi-tuït per Mn. Lluís de Cardona.�� A Aquest darrer el substituiria pocs anys després Mn. Jeroni Vidal.

El �9 de juliol de ��0, Mn. Jeroni Vidal va morir, i com a capellà de Santa Maria Magdalena i Santa Maria de Bruguers va ser nomenat Mn. Pere Vilasaló, prevere.�� A aquest el substituí anys més tard Climent Barrufet, clergue. Aquest Climent Barrufet potser era fill de Gavà, ja que al fogatjament de ��6 consta com a propietari d’una casa a Gavà un tal Anton Barrufet.�� La coincidència de les dates dóna peu a suposar aquest Climent Barrufet com a fill d’Anton Barrufet.

El � de maig de ��, Climent Barrufet era substituït per Mn. Llorenç de Gualbes, també com a be-neficiat de les dues capelles de Santa Maria Magdalena i Santa Maria de Bruguers.�� A la visita pas-toral de ��, ja s’indica que «dicta capella est in totum in terra prostrata», i mana al vicari de Gavà que segresti els rèdits de la capella i els faci servir per reparar-la.�6 Llorenç de Gualbes renuncià al càrrec el � d’abril de ��, data en què fou substituït per Mn. Pere de Mitjavila, clergue de l’abadiat

44 Fogatjament del ��65, a Josep Iglésies Fort, «El fogatge de ��65-��70, contribución al conocimiento de la pobla-ción de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV», Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, vol. XXXIV (�96�) Apèndix, p. �49. Fogatjament del ��85, a Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón, Valencia y principado de Cataluña, vol. IV ��77-��78, (�90�), p. �6945 F. de Bofarull, El Castillo y la baronia de Aramprunyá, Barcelona, Enrich y Cia, �9��, pp. 88-8946 F. de Bofarull, op. cit, p. ��747 ADB, Visites Pastorals, vol. �9, f. �5�r48 ADB, Visites Pastorals, vol. ��, f. 7�49 ADB, Visites Pastorals, vol. ��, f. �0�v50 ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 5, f. �6�, �0 de març de �5�8, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v i ��8v5� ADB, Visites Pastorals, vol. �4, f. �65� ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 5, f. ��7, �6 de juliol de �5�6, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��95� ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 5, f.�68, �9 de juliol de �5�0, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��954 Fogatjament de Gavà de �5�6, a l’AHCB, Consell de Cent, Fogatjaments, XIX-�5, f. 8�55 ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 6, f. 4�, 5 de maig de �544, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v56 ADB, Visites Pastorals, vol. �4, f. ��8v

45

de Lavaix, al bisbat de Lleida.�7 A la visita de ��, la capella encara seguida derruïda.�8

Mn. Pere de Mitjavila exercí com a capellà de Santa Magdalena i de Bruguers fins l’any ��7�. El � de juny d’aquell any va ser substituït per Mn. Francesc Puig, clergue de Sant Climent.�9 A la visita del maig de ��7�, el benefici seguia en mans de Francesc Puig, i s’informa que la capella segueix derruïda.60

El �� de març de ��77, el senyor d’Eramprunyà, Hug Marc Fiveller de Palou proposà com a capellà de les dues ermites a Mn. Cristòfol Desvalls, que exercí en el càrrec un any i mig.6� El �� d’octubre de ��78, Mn. Cristòfol Desvalls fou substituït per Mn. Pau Bofi-ll, rector de Cornellà, que s’hi estigué fins mitjans ��90. A la visita del �0 de desembre de ��80,6� s’afirma que ningú no fa servei religiós a la capella, i el bisbe ordena que abans de Nadal del proper any s’encarregui a algun mestre de cases que faci habitable la capella.6� Res no es va fer, i en la visita de novembre de ��8� es reiterava que la capella era «totum discohopertum».6�

En la visita d’octubre de ��86, s’indica que la capella «est omnia diructum et quasi prophanatum», i el bisbe pren mesures excepcionals:

«attentio segons informatiu que per culpa dels beneficiats es stat dita capella sia del tot cayguda y vuy del tot sta apres trancada, y que vuy serveis de corall de bous, per axò transfero dit benefici en la yglesia parrochial de Sant Pere de Gavà, manant a dit beneficiat que aja de fer huna capella conforme la capella de Sant Martí stà feta en dita sglesia de Gavà, bayx al sol de la sglesia, a la dita invocatio de Sancta Magdalena, y a dit temps aja de fer aportar la pedra del altar la qual stà avuy davall la dita capella».6�

El � de juny de ��90, fou nomenat Joan Quadras,66 també clergue. La visita pastoral de novembre de ��90 reitera que la capella no té sostre ni cap signe de que l’edifici era una capella amb altar, de tal manera que tot està derruït i només s’hi veu el terra. Donat que no s’hi havia fer res, torna a manar que:

«per quant la capella de dit benefici stà aprofanada, transfere dit benefici en la glesia parrochial de Sant Pere de Gavà, manant a dit beneficiat que dins un any alse una ca-pella conforme la de Sant Martí, ab son retaule de pinzell, i assò en pena de X lliures, y en dit altar posen les images de Sant Cosme i Damià y los sacristans sien obligats en contribuir en sinch lliures en los gestos de dita capella, donant y conferint plena potestat y facultat als sacristans que vuy sian y seran en fer dita capella en cas de negligentia de dit beneficiat. Per ço y no altrament sacrestam los fruyts de dit benefici fins y tant dita capella serà feta, y que dit beneficiat sia obligat quiscun mes per dir en dita yglesia de Gavà dues misses per la ànima del fundador».67

El mateix es reitera en les visites de ��9� i ��9�. 68 A la de ��9� el bisbe és més expeditiu, i a més de tornar a ordenar el mateix, mana que els obrers de l’església parroquial s’encarreguin de fer la re-construcció de la capella de la Roca, a expenses de l’església, utilitzant les entrades per enterraments

57 ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 6, f. ��9, 4 d’abril de �554, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. �� i ��458 ADB, Visites Pastorals, vol. 40, f. �0�59 ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 6, f. �68, � de juny de �57�, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��60 ADB, Visites Pastorals, vol. 45, f. �476� ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 7, f. 70, �� de març de �577, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��4v6� ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 7, f. 88, �5 d’octubre de �578, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��4v6� ADB, Visites Pastorals, vol. 45, f. �08v64 ADB, Visites Pastorals, vol. 46, f. 6bisv65 ADB. Visites Pastorals, vol. 48, f. 97v66 ACB, Llibres de Col·lacions, vol. 7, f. ��, � de juny de �5�8, citat a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��4v67 ADB, Visites Pastorals, vol. 50, f. ��68 ADB, Visites Pastorals, vol. 50, f. �7� i �5�

Croquis del segle XVIII on es repre-senta esquemàtica-ment la capella de Santa Magdalena de la Roca al cos-tat del Castell de la Roca. ABE


46


i les donacions per a pobres, i que per a la capella oberta a l’església parroquial, facin tres trovallo-ns, un frontal d’altar d’oripell, els ferros per posar-hi espelmes una ara consagrada, un missal romà, una alba i casulla, i que posin sobre l’altar algun quadre de tela amb la imatge de Santa Maria Mag-dalena, i mana que Benet Viader, segrestador de les rendes de l’ermita, pagui totes aquestes coses. 69

El ��9� el trasllat ja estava fet, el culte s’havia traslladat a l’església parroquial, però encara faltava reconstruir l’ermita.70 L’any ��9� el més calent era a l’aigüera, i en la visita del novembre, el bisbe,

«per compliment de les sobredites coses, revocam primerament ab Benet Viader de segrestador al qual mane done compte a dit visitador, y beneficiat, de tot lo que aurà rebut del temps que es stat segrestador, i torne a segrestar de nou los fruyts de dit be-nefici y nomeno per segrestador a Mossèn Martí Gual, vicari, manant als qui fan rendes a dit benefici que paguen a dit segrestador fins que altra cosa sie manat en contrari, y que dit segrestador del que rebrà aie de fer les coses sobredites».7�

Alguna cosa es devia fer, perquè el ��96 el bisbe mana als obrers que acabin d’obrar i cobrir la capella, i en la del ��97 demana que en dos mesos hi posin una tanca i una porta, així com els orna-ments assenyalats en les visites anteriors.7�

Al final sembla que la comunitat local va decidir intervenir, i reconstruir de bell nou tota la capella. Així, entre ��98 i ��99 van contractar el mestre de cases gavanenc Llàtzer Plomas, occità d’origen, per refer la capella, amb els pactes següents: que havia de reconstruir les parets i el sostre de la capella, inclòs l’altar; que havia de fer el portal, i una reixa sobre el portal; que havia de poder-se posar una campana sobre el portal; que es fes càrrec de les feines dels fusters subcontractats; i que si li quedaven diners, repassés les parets. Els jurats es comprometien a facilitar la mà d’obra entre els parroquians del poble, i la fusta serrada que necessités per a les bigues, portes i finestres. El cost del contracte era de �� lliures. El signaren Climent Maniu i Joan Caldes, que havien estat esco-llits obrers de l’obra de Santa Maria Magdalena. Amb ells apareixen, com a testimonis, Miquel Ros, procurador dels barons, Bertomeu Comes, batlle i jurat, i Miquel Muntaner, jurat.7�

L’any �600 les obres encara no havien acabat, i el visitador diu que la capella «est indecenter, male constructa et minoribus», i manté el segrest. També explica que el benefici el té en Joan Quadres, però que és absent i que ningú no hi fa serveis religiosos.7�

La capeLLa en L’època moderna: seGLes xvii i xviiiFinalment, a la visita de novembre de �60�, el bisbe reconeix que la capella s’ha reedificat, tot i que encara no té l’altar, ni els ornaments litúrgics, per la qual cosa mana que s’hi comprin dos corporals, sis purificadors d’aram, una casulla, i que construeixin el sagrari i que arreglin el cor. A aquests efectes, manté el segrest de les rendes, i mana que no es paguin a Joan Quadres, sinó als segres-tadors.7� L’episodi es tanca definitivament en la visita de novembre de �60�, quan el bisbe consigna a l’acta que «habet altare lapideum, dicta capella fuit de novo reparata, que antea profanata erat».76 Constatat això, arriba el moment de passar comptes:

«Item per quant consta que la capella de Santa Magdalena ha estat aproganada y vuy lan tornada de nou, y sols es la pedral del altar sens retaule, sens stovalles, sens pàlit ni cobertor de cera, ab molt poca dessentia, havent en dita capella fundat un benefici sots dita invocatio los fruyts del qual estan segrestats tots anys ab molt gran detriment de les rendes de dit benefici les quals no cobren, lo qual benefici obté Joan Quadres, per tant se mane a dit Joan Quadres que dins sis mesos pròxims amostre la dotalia y memorial de les rendes de son benefici y que adorne lo altar ab los ornaments ne-cessaris y que juntament contribuesca ab los obrés de dita Iglesia en fer lo retaule a comunas despeses, y pus los fruyts estan segrestats y anomenat lo segrestador a mossèn Joan Anglada, per tant se mane als reddituaris qui fan censos censals ni altres rendes a dit benefici no paguen a dit beneficiat sinó al dit segrestador, notificant·los que fent lo contrari no pagarien bé, y assò sels mana a pena de 8 sous en subsidi de excomunicació. Mana al vicari que no celebri ni celebrar dexe en dita capella fins estar

69 ADB, Visites Pastorals, vol. 5�, f. �4r70 ADB, Visites Pastorals, vol. 5�, f. �89v7� ADB, Visites Pastorals, vol. 5�, f. ��5r7� ADB, Visites Pastorals, vol. 5�, f. 47�, f. 598r7� APSC, Actes, carpeta �, vol. II, f. �4v74 ADB, Visites Pastorals, vol. 58, f. 7��75 ADB, Visites Pastorals, vol. 58a, f. 4576 ADB, Visites Pastorals, vol. 58a, f. �04 bis

47

reparada o en les coses necessàries, ab la cosa en contrari ho ha manat»

A la visita del �607, ja es diu que la capella té tot el necessari per fer missa: altar de pedra amb ara consagrada, tres tovallons, ferros per als ciris, pal·li d’oripell, i un retaule fet a pinzell amb la imatge de Santa Maria Magdalena al mig, tot realitzat per Andreu Vilar, rector de Castelldefels, en nom de Joan Quadres, que segueix ostentant el benefici.77 El mateix és confirmat per les visites de �608, �6�� i �6�� i �6�6.78 En la de �6�� s’indica que la capella té també una làmpada.

A partir d’aquí les visites pastorals deixen d’esmentar la capella, probablement afectada pel tras-bals de la Guerra dels Segadors. No és fins el �68� en què tornem a trobar notícies sobre Santa Magdalena de Gavà a l’Arxiu de la Cadedral: en aquell any, «lo visitador (del capítol dels canonges de la Catedral) mana al administrador de la capella de Santa Magdalena dins dels límits de la parròquia de Gavà, que done comptes de la administració desde �677 á �680».79 Per tant, la capella seguia activa. En aquella època el benefici el tenia Dalmau de Copons, parent dels barons d’Eramprunyà.

Més notícies les tenim de principis del segle XVIII. El �7��, els barons presentaren al bisbat una proposta de nomenament per al càrrec vacant de beneficiat, on es diu que «com atals, patrons dels beneficis baix la invocació de Sta. Maria Magdalena, fundat en la capella construïda en lo dit lloch de la Roca y de Santa Maria de Burguès a favor del Rvd. Francesc de Borràs».80

En la visita pastoral de �7�8 es parla de la capella, i es diu que a la capella hi havia dues atxes a les parets, i l’altar, tot correcte.8� En la de �7�8, però, es diu que no té ornaments, i el bisbe mana segrestar-ne les rendes i posar-les en mans del rector de Gavà.8�

Un fet va fer possible la recuperació de la capella: el �� d’octubre de �777, part de les terres de l’antiga quadra de la Roca havien estat adquirides pels Ribas, rica família de fabricans d’indianes de Barcelona. Entre les heretats adquirides hi havia el mas Raurich o casa de la Roca, el castell de la Roca, i el mas Granger, 8� Sembla que la queixa episcopal devia arribar als nous propietaris, que el �788 van reformar l’esglesiola, «a costes pròpies», és a dir, pagant de la seva butxaca, tal com cons-ta en una placa que conserven els hereus dels Ribas a la seva masia. En canvi, en la visita pastoral de �787 es deia que la capella estava bé i amb la deguda llicència; cal advertir però que el bisbe no va visitar la capella, sinó que es va refiar de les explicacions del rector de la parròquia.8� En tot cas, a finals del XVIII la capella va ser reconstruïda i tornava a congregar els fidels. En la visita pas-toral, el rector indica que la capella «és del comú».

Pel que fa als clergues obtentors del benefici, que ja no tenien res a veure amb la capella, de tota aquesta època en tenim notícies gràcies al fons Moja que hi ha a la Biblioteca de Catalunya.8� Josep Borràs morí el �77�, i el seu successor fou Josep Bonabosch, nomenat el �7 de maig.86 El 9 de desembre del ma-teix any tornaven a nomenar beneficiat en la perso-na de Francesc Bosch.87 En aquesta situació, es va produir, el �779, la unificació dels beneficis de San-ta Maria Magdalena, Santa Maria de Bruguers i Sant Pere de Castelldefels. 88 Així ho indiquen també els gavanencs de �789, quan en respondre a l’enquesta del funcionari il·lustrat Francisco de Zamora, afir-men que «A mas del curato hai dos beneficios, el uno de Ntra. Sra. de Burgués y el otro de santa Magdalena de la Roca, que en el día estan unidos; y son de patro-nato de los barones».89

77 ADB, Visites Pastorals, vol. 64, f. 8878 ADB, Visites Pastorals, vol. 64, f. �09, �0�, 4�� i vol. 7�, f. �8479 ACB, Visita de l’Oficialat de 1682, f. �4, citada a AHCB, ms. B-��, J. Mas, Notes històriques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��5.80 ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatges �94��.000�, 0006-7 8� ADB, Visites Pastorals, vol. 74, f. �97v8� ADB, Vivites Pastorals, vol. 8�, f. �80r8� Arxiu Municipal de Castelldefels, còpia del capbreu del notari Cavallol, de �78�84 ADB, Visites Pastorals, vol. 88, f. �46v85 BC, fons marquesat de Moja, lligall 9�, plec 5�86 ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatges �94��.00��-�487 ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatges �94��.00�5-�788 ABE, fons digitalitzat, UC �9889 J. Codina, J. Moran, M. Renom, El Baix Llobregat el 1789, Barcelona �99�, p. �5�.


Làpida existent a la masia de can Ribas, a Gavà, que commemora la reconstrucció de la capella realitzada el juliol de 1788. Fem notar que indica que estava unida des d’antic a la casa de la Roca, de la qual el propietari se’n reclama propietari i senyor.

48


El maig de �789, els barons nomenaven un nou substitut, en la persona de Francesc Montanyà, ca-pellà de Sant Joan de Viladecans.90 L’octubre de �800, era nomenat com a beneficiat en Francesc Codina.9� De totes aquestes èpoques, es conserven els llevadors que reflecteixen que les prestacions instituïdes a l’època medieval se seguien cobrant, fins ben entrat el segle XIX.9� En la visita pastoral de �8�8, s’indica que la capella ja era «privada», acceptant-ne el patrocini dels propietaris de les te-rres, els Ribas. Tot i això, el benefici l’ostentava Miquel Colom, però tenia les rendes sequestrades.9�

Les darreres notícies de santa maria maGdaLena: seGLes xix i xxLes notícies modernes de la capella de Santa Maria Magdalena de la Roca ens ajudaran també a identificar el lloc probable on era edificada. Les notícies estan relacionades amb dos construccions ja desaparegudes, una coneguda com a Casa de la Roca, que abans havia estat anomenada mas Gener, i més antigament mas Rauric, i una altra edificació coneguda pel nom de castell de la Roca, que no és altra que la torre fortificada que posseïa Pere Marc I.

Segons la confessió de Francesc Ribas davant del notari Jeroni Cavallol el �� de setembre de �78�, diu tenir:

«tot aquell mas vuy dirruit antigament nomenat Mas Raurich, després Janer, y després La casa de la Roca, ab sa casa, cup, seller, hera, corral ab sa quintana o gleva de terra ab la cual dita casa estava construïda y edificada de tinguda una mojada poch mes o menos, situada en lo territori y parroquia de Gavà y en lo lloc dit La Roca, qual junta-ment ab la pessa de terra avall escrita li fou venut per los magnífics Ramon Texidor y de Llaurador burgès honrat de Perpinyà i catedratich de prima de canons de la Univer-sitat de Cervera y demés cohereus de Alemanda Bou, filla que fou del magnífic Ramon Teixidor y Martell, Doctor en drets en Barcelona domiciliat, ab acte rebut en poder de Tomàs Casanovas y Forés notari públich y Real Col. De número de Barcelona als �� de octubre de �776. Secundo, tota aquella pessa de terra campa de tinguda mitja mojada en la qual antigament era construïda una casa o casalot dit lo Castell de la Roca situa-da en lo mateix terme y parròquia de Gavà. Item total aquella pessa de terra campa de

tinguda mitja mojada poch mes o menos en la qual antigament era construïda una casa y corral dita lo Mas Granger, ahont de present existeix una caseta situada en lo mateix terme y parròquia de Gavà y lloch dit la Roca. Es de saber que las precedents tres pessas de te-rra vuy se troban unides y agleva-des ab la mateixa tinguda ab una sola caseta unida ab la capella dita de Santa Madalena, que així juntas afrontan a llevant part ab honors de don Anton Busquets cavaller en Barcelona domiciliat, que fou de Margarida Llord y Rodés, y part ab honors de Benet Bori, pagès de Gavà; a migdia part ab altres ho-nors de dit confessant y part ab dit Don Anton Busquets mediant lo camí que va de dita Parròquia de Gavà a Castelldefels; a ponent part ab honors de Don Anton Busquets y part ab honors del nomenat Be-net Bori y a tramuntana ab honors del mateix confessant».9�

D’aquesta caseta enganxada a la capella, que antigament havia es-

90 ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatges �94��.0008-�09� ABE, fons digitalitzat, UC �96, imatges �94��.000��-�69� ABE, fons digitalitzat, UC �85, �86, �98, �99 i 4��9� ADB, Visites Pastorals, tom 89, f. �7594 ABE, fons digitalitzat, UC �67, imatges 7�6�6.0004-5

La capella de San-ta Maria Magdale-

na, sobre la Roca de Gavà, pintada

en un mapa del se-gle XVIII existent a l’Arxiu de la Baro-nia d’Eramprunyà

49

tat el mas Granger, en trobem notícies antigues, en una confessió de Ponç Granger davant del notari Lluís Gou firmada el 8 de setembre de �6�8. La peça d’aquest mas, de mitja mujada, termenava, a llevant amb terres d’Antoni Cros, abans Artigas, i part amb els Gallart de la Roca, a migdia amb un pati de Francesc Puig que va ser de Montserrat Canals, a occident amb terres de Rafael Riera, notari, que foren de Joan Figueres, mitjançant una carrera i al nord, amb terres de Francesc Puig que foren de Gabriel Terradas, mitjançant camí.9�

La següent notícia d’aquesta parcel·la és del �� de juny de �8��, quan Beneta Suàrez, vídua de Miquel Ribas, ven a Francesc Ribas diverses terres, entre elles «una peça de terra, d’inferior qua-litat, de tres mujades dita la peça de la Roca, de les vinyes de Santa Magdalena, en la qual es troba establerta la capella del propi nom. Limita a Orient amb els hereus de Pere Foix, a Migdia el camí reial, i a Ponent i a Cerç amb Antònia Busquets».96 Sembla quedar clar els terrenys ocupats per l’ermita de Santa Magdalena, d’una mujada i mitja d’extensió, aproximadament, eren a peu de ca-rretera. Aquests esments són molt importants, perquè ens diuen les afrontacions que tenia l’ermita de Santa Maria Magdalena de la Roca. Amb el seu ajut podrem determinar el lloc probable on era aixecada.

La notícia del �8�� ens indica que la capella de Santa Magdalena era situada a la peça de terra co-neguda com Les vinyes de Santa Magdalena, que limitava a migdia amb el camí reial. Aquest camí no és altre que l’actual carretera a Santa Creu de Calafell, o c-��. L’altra notícia, de �78�, ens indi-cava que entre la capella i el camí reial hi havia un mas anomenat La casa de la Roca, i que entre la capella i el límit nord de la propietat hi havien els terrenys que antigament ocupava el Castell de la Roca. Així doncs, es confirma que el ��7 Pere Marc I havia fet aixecar la capella just al costat del seu castell de la Roca, que perdurà dempeus fins a mitjans segle XIX. No hem de confondre aquesta peça de terra dels Ribas amb el lloc on avui hi ha la masia d’aquest nom. El mas actual de can Ribas, coneguda vulgarment com la Torre dels Ribas, es va aixecar a mitjans segle XVIII a una peça de te-rra coneguda com La Figuereta, a la partida del Calamot, segons esmenta un capbreu de �78�.97 El castell de la Roca, en canvi, sembla que estava situada a la part més elevada de la Roca de Gavà, i no pas a tocar del camí ral, a sobre del penyasegat.

Les darreres notícies de la capella són de principis del segle XIX. L’any �8�6, la capella encara es-tava dempeus, i els gavanencs hi acudien puntualment en processó per la festa de la santa a fer-hi un ofici i cantar-hi els goigs, segons explica Mn. Baranera en diversos articles.98 Però aquell �� de juliol de �8�6 va ser l’últim any que això es va fer. El �� de juliol del �8��, amb el liberal Mendizàbal

95 ABE, fons digitalitzat, UC ��0, imatges 7�560.0006-796 ABE, fons digitalitzat, UC 6��, imatge 78��9.00�897 ABE, fons digitalitzat, UC 6��, imatge 78��9.00��98 J. Baranera, «Gavà», al periòdic L’Aramprunyà, núm. ��, (�9��), p. 4

Superposició del topogràfic ac-tual del sector de la Roca amb el parcel·lari reflec-tit al plànol de l’amillarament de Gavà de 1860. Els límits de les parcel·les s’assenyalen en groc. Les línies vermelles són els camins, i la blava és el torrent del Calamot. Les tres parcel·les unifica-des del mas Rau-rich, Casa de ka Roca i mas Gran-ger, s’assenyalen amb línies de color blau, taronja i vio-leta. Assenyalem també la possible ubicació de la torre de la Roca i la capella de Santa Magdalena.


50


al govern, es decretava el pas de les propietats del clergat regu-lar a titularitat estatal, procedint per tant a la desamortització definitiva de tots els béns dels convents i monestirs (excepte els d’alguns de singulars, com Montserrat). Ben aviat se’n decretà la venda (decrets del �9 de febrer i 9 de març del �8�6). Pocs mesos després, el �6 d’agost del �8�6 s’aprovà i s’executà, d’una banda, la supressió també definitiva de tots els senyorius jurisdiccio-nals i de tots els censos i delmes percebuts per aquesta raó. I un mes després es decretava la llibertat dels propietaris de cercar i arrendar les seves terres.

Creiem que aquesta darrera mesura provocà que la capella de santa Maria Magdalena esdevingués capella pròpia dels Ribas, propietaris de la casa i del castell de la Roca, gràcies a la su-pressió dels senyorius eclesiàstics i la llibertat de cercament, degueren poder tancar les terres on hi havia l’ermita de Santa Magdalena, i les incorporaren al mas.

A l’amillarament de �9�9, hom encara esmenta «una peça de te-rra plantada de vinya de dues mujades i una mundina dita corral de Santa Magdalena», propietat de Dolors Folch de Ribas, i rode-jada per altres propietats dels Vayreda (L’Horta) i dels Casas (el que després seria can Serra Balet).99

Cal fer esment aquí que, segons explica Marian Colomé, les ruïnes que avui es veuen al parc de la Roca, i que corresponen a un cup, havien estat el campanar de la capella de la Roca.�00No és proba-ble, però el que sí que podria ser una hipòtesi possible és que per fer aquest cup s’hagués emprat la pedra i materials de l’antiga capella.

eL cuLte a santa maria maGdaLena a Gavà després de La destrucció de La seva capeLLaTot i la desaparició de la capella, el culte a Santa Maria Magdalena continuà a l’església parro-quial de Sant Pere de Gavà, on es va traslladar la imatge de la santa. Per sort es conserva un llibre d’administracions de confraries que va dels anys �8�0 a �9��, gràcies al qual es pot seguir l’evolució i extinció d’aquesta antiquíssima veneració gavanenca.

El culte a l’església parroquial es portava a terme mitjançant una confraria. Cada any, els adminis-tradors de la confraria donaven comptes al rector, que en deixava constància al llibre. Gràcies a això sabem quins foren els administradors d’aquest culte:

de �8�9 a �8��.- Joan Ferrer�8��.- Joan Bofill i Delfí Rigol�8�6.- Joan Olivella i Feliu Jové�8�7 i �8�8.- Ramon Campmany i Severià Miret�8�9.- Joan Bruach i Joan Pugés�860.- no constade �86� a �86�.- Francesc Castellví

99 AMG, Amirallament de �9�9�00 Marian Colomé, «Els captaires», Marian Colomé, poeta i narrador (�894-�979), Josep Soler Vidal (Ed.), Gavà, Museu de Gavà, �98, p. ��6

Restes d’un cup al parc de la Roca, que la memòria oral atribuïa a

l’ermita de Santa Magdalena. Foto:

J. Campmany

Representació pictòrica de can Ribas, vista des del Calamot, de mitjan segle XX,

en què s’aprecien unes ruïnes a mà

dreta que podrien correspondre a les

ruïnes del castell de la Roca o de la

mateixa capella. Procedència: arbre

genealògic de la família Ribas.

51

A partir d’aquesta data, la confraria va decaure. Per aquest motiu, el bisbe de Barcelona, en efectuar la visita partoral el �7 de juny de �88�, va encarregar al rector de Sant Pere de Gavà, que aleshores era mossèn Antoni Casellas, que reorganitzés el culte. Aquest va cercar entre els feligresos dos administradors que se’n fessin càrrec, i finalment l’any �889 va reinstaurar la confraria. Els admi-nistradors foren:

�889.- Pau Campmany Estapé i Joan Ribas Salabert.�890 i �89�.- Josep Sonet, masover de l’Horta.de �89� a �89�.- Pere Llorente Pasoles, fill del campaner de l’església.de �89� a �897.- no consten els administradors.

I aquest fou el darrer any en què l’antiquíssim culte a Santa Maria Magdalena tingué lloc a Gavà. La visita pastoral del bisbe de Barcelona del 9 de desembre de �899 encarregava de nou al rector de Gavà que restaurés l’administració, però això no succeí.

Amb el nou segle XX, doncs, aquell culte desapareixia. Havia mort lentament, per abandó dels fe-ligresos, que estaven més entusiasmats amb altres confraries i altres sants que prendrien molt d’auge en aquells anys, com el de Sant Nicasi o el de Bruguers.

Actualment ja no ens resta res de la capella de Santa Maria Magdalena. Esperem que, algun dia, les excavacions arqueològiques ens ho confirmin.

APÈNDIX

Llicència episcopal per al trasllat de la capella de Santa Magdalena des del Sitjar a la Roca de Gavà.

Original: ADB, Liber Communium, �, f. 7�. Transcripció feta per Josep Mas, a les seves Notes històri-ques inèdites del bisbat de Barcelona, vol. XII, f. ��v-��, que es troben a l’AHCB, ms. B-��.

De mutacione capella de Cigiario.

Poncius, etc.

Venerabili et discreto viro domino Petro Marchi, domino castri de Arapruniano, nostre dio-cesis, salutem in domino Ihesucristo.

Cum capelle Santa Marie Magdalenes de Cigiario, infra terminos parrochialis ecclesie dicti castri et terminorum eiusdem, in loco orroris et vaste solitudinis antiquitur sit constructa, et attendamus capellam ipsam adeo terruis habere sedditus et exiles quod sacerdos eus-dem non posset exinde competenter vivere nec in eadem continue residere;

Et ideo nobis pro vos humiliter supplicatum, extiperit quod cum vestre intencionis existet redditus ipsum capelle de bonis vestris propeiis augmentare et de presenti concesseri-tis, et promisetitis nobis bona fide dare et assignare eidem capelle quinquaginte solidos presenti monete, in loco sufficienti et idoneo in redditibus assignatim pro sustentacione rectoris eiusdem sub spe nomisionem huiusmodo augmentandi;

Sidi nostra processerit voluntati quod capellam ipsam possitis ad locum vestrum de Rupe, de eodem termino et parrochia, transferre ac etiam transmutare.

Ideioro vestris in hac parte justis supplicacionibus inclinati attendente, in hoc conditio-nem ipsium capelle facere pociorem, et quod magis expedit, ad laudem dei et veri nomini exaltacionis, ecclesias et basilicas in locis populatis quem in locis heremis existere et si-tuare: quod vos capellam ipsum, ad dictum locum vestrum de Ruppe, in spe assignacionis vestre predicte et augmentandi ac meliorandi dotum ab conditionem eiusdem, transferre et mutare positis, eamque in loco honesto et idoneo ibidem construcere et situare vobis, salvo aliter prire nostro et ecclesia Barchinone: ac valeo etiam jure parrochialis ecclesie dicti loci ac sine juris injuria alieni, auctoritatem et licenciam concedimus per pressentes valentes, tamem quod in predicta capella constructa fuerit, perpetuo, in sua integritate, re-maneat, pro oratorio vicinorum, cum res consecrata ad prophanos usus redire non debeat, seccundum canonicam sanciones.

In cuius eg testimonium presentem licentiam fieri facimus et sigilli nostri episcopali im-pressione marciti.

Datum Barchinone IIII idus Marcii, anno quod supra.


52


Traducció:

Del trasllat de la capella del Sitjar.

Ponç, etc.

Venerable i discret senyor Pere Marc, senyor del castell d’Eramprunyà, de la nostra diòcesi, salut en el senyor Jesucrist.

Com sia que la capella de Santa Maria Magdalena del Sitjar, al terme parroquial de l’església del castell esmentat i al seu mateix terme, estigui construïda des d’antic en un lloc horrorós i de gran solitud, i atès que les terres entorn de la capella són tan se-ques i ermes que el seu sacerdot no pot viure com cal ni residir-hi contínuament;

I perquè nós som favorables a la la vostra humil petició, estipulant que teníeu intenció d’augmentar les rendes de la capella a expenses dels vostres propis béns, i concedint-ho efectivament tot prometent-nos de bona fe donar i assignar a l’esmentada capella l’equivalent a cinquanta sous en moneda, assignant-hi rendes suficients i adients per sustentar el seu rector amb l’esperança d’augmentar-ne d’aquesta manera el mante-niment;

Sigui la nostra voluntat el fer que podeu transferir i mudar la capella al vostre lloc de Roca, al mateix terme i parròquia.

Per això, ens inclinem a atendre la vostra justa demanda en aquesta part, fent possible la capella en aquestes condicions, i com que cal situar i fer existir esglésies i basíli-ques tant en llocs poblats com en llocs erms, a exaltació de la glòria de Déu i del seu nom veritable, manem que vos podeu mudar i transferir la capella al vostre esmentat lloc de la Roca, amb l’esperança que les vostres assignacions abans esmentades en millorin i n’augmentin la dotació segons s’ha condicionat, situant-la i construint-la en un lloc honest i adient, afegint-hi un altre prec nostre i de l’església de Barcelona: Concedim llicència i autorització efectiva per la present, tot respectant els drets de l’eglésia parroquial del dit lloc, sense perjudici als drets d’altres, amb la condició que l’esmentada capella que hi ha construïda, romangui perpètuament i íntegra com a ora-tori per als veïns, com siqui que cosa consagrada no s’ha de dedicar a usos profans, segons sancionen els cànons.

En testimoni de tot el qual fem fer la present llicència, i hi imprimim la marca del nos-tre segell episcopal.

Donat a Barcelona, l’�� de març de l’any que figura a sobre.

arxius consuLtatsABE: Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà

ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó

ACB: Arxiu de la Catedral de Barcelona

ADB: Arxiu Diocessà de Barcelona

AHCB: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

AHPB: Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona

APSC: Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat (buidatge en fitxes de Dolors Sanahuja)

BC: Biblioteca de Catalunya

les capelles de santa maria magdalena a...

Documents