catÀleg d’arbres i arbredes d’interÈs local a...

CATÀLEG D’ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS

LOCAL A GAVÀ

Ajuntament de Gavà Promoció Econòmica, Urbanisme, Medi Ambient i Planificació Estratègica

2

1. INTRODUCCIÓ Gavà està situat a pocs quilòmetres de Barcelona i de l’Aeroport del Prat. Amb una

població de més de 45.000 habitants ocupa un territori de 30,90 quilòmetres quadrats.

El municipi s’estén des de les platges meridionals del Delta del Llobregat fins a la

serra de les Ferreres, darrer contrafort del massís calcari del Garraf.

Això ofereix una gran diversitat d’ambients, on destaca un front marítim de 4

quilòmetres de llargada amb una pineda i un sistema dunar únics, el “Parc del Garraf”

i un centre urbà on es pot gaudir de diversos espais verds. Gràcies a aquesta

diversitat de paisatges, el municipi posseeix un cert nombre d’arbres i arbredes amb

especial interès, ja sigui per les seves grans dimensions o pel seu valor ecològic,

social, cultural o paisatgístic.

Des de sempre l’ésser humà s’ha vist atret i impressionat pels exemplars d’arbres

més grans i singulars, els éssers vius més grans de la terra. Pensem que la sequòia

gegant anomenada General Sherman Tree, situada al Kings Canyon National Park

(EEUU), pesa com 400 elefants africans o 15 balenes). Així, de la mateixa manera

que es protegeixen els indrets de major interès d’un país, també es fa amb els

exemplars arboris més imponents i es declaren “arbres monumentals” els que per llurs

mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat

científica són mereixedors de mesures de protecció.

La normativa d’arbres monumentals a Catalunya es va iniciar al juny de 1987 quan la

Generalitat va publicar el primer decret sobre arbres monumentals i a l’Ordre del 20

d’octubre del mateix any ja es van declarar els tres primers exemplars: el Pi de les

tres branques ( I i II ) i el Roure de Can Codorniu.

No deixa de ser curiós que el primer arbre monumental declarat a Catalunya, sigui un

pi que havia mort uns 50 anys abans del seu reconeixement oficial. El motiu és que

aquest Pi de les tres branques (I) va ser un símbol de la Renaixença, del moviment

excursionista del nostre país i de les llibertats catalanes i el mateix mossèn Cinto

3

Verdaguer li va dedicar una famosa poesia. Actualment se celebra cada any a finals

de juliol, una trobada de germanor entre valencians, catalans i mallorquins. Un altre pi

de tres branques (Pinus sylvestris) situat a uns 200 m. al SE del primer es considera

el seu successor. El tercer arbre declarat va ser el roure de Can Codorniu. Actualment

hi ha prop d’un miler de grans arbres estudiats i d’un centenar de declarats i, des

d’aleshores ençà, un gran nombre de municipis a Catalunya han decidit protegir el seu

patrimoni arbrat, ja sigui d’interès local o supralocal, a través de la figura del Catàleg d’arbres i arbredes d’interès.

L’any 2011 l’Assemblea General de les

Nacions Unides va aprovar la celebració

de l’Any Internacional dels Boscos,

amb el lema Els boscos per les persones.

Aquest va ser un bon moment per

reflexionar sobre l’estat de conservació

dels arbres i arbredes més interessants a

Gavà i per elaborar una estratègia que en

garanteixi la seva preservació, la qual

s’ha concretat en el present catàleg.

El arbres i arbredes d’un municipi formen part del seu patrimoni, del seu paisatge i es

troben fortament arrelats en l’imaginari col·lectiu i en les vivències personals dels seus

ciutadans. Però en el cas de Gavà, la pràctica totalitat d’aquests elements fins ara

no es trobaven protegits per cap figura legal, ni municipal, ni d’àmbit supramunicipal.

4

Per contra, des de l’Ajuntament de Gavà s’ha reconegut la importància i el valor

estratègic de la protecció del seu patrimoni, dels seus espais naturals així com dels

individus o elements naturals més significatius, d’acord amb l’Agenda 21 que recull la

protecció de diversos espais com són, els cultius de secà en els que trobem els

garrofers seleccionats pel catàleg, com el bosc de ribera amb espècies significatives

com les alberedes i d’altres espècies reconegudes a continuació. Però, a més de la

protecció d’aquests espais, l’Agenda 21 també proposa un pla de millora de

coneixement del territori en el que s’inclou un inventari d’arbres monumentals i un

altre d’espècies protegides o rares.

Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest catàleg és preservar aquest patrimoni

seleccionant aquells arbres i les arbredes més significatives del terme municipal i

incorporant-los al del Catàleg Municipal.

2. OBJECTIUS L’objectiu del present catàleg és assegurar la preservació del patrimoni arbrat de més

interès al municipi, ja ho sigui pel seu alt valor intrínsec o pel valor que aporten a un

determinat element arquitectònic, cultural o paisatgístic.

3. VALORACIÓ DELS ARBRES I ARBREDES L’any 2009 es va encarregar a l’empresa La Vola la realització d’un inventari d’arbres i

arbredes d’interès a Gavà. El nombre d’elements avaluats per La Vola va ser de 32

arbredes i 68 arbres. Per tal de catalogar els arbres, i atorgar-los-hi el nivell de

protecció adequat, es va fer un llistat dels arbres, en base a 7 possibles

característiques. Aquestes característiques són les que fan que els arbres estiguin

inclosos o exclosos de les diferents categories:

5

Singularitat de l’espècie a la zona o al municipi.

Dimensions de l'arbre i/o edat

Estat de conservació/ Bon estat vegetatiu

Valor cultural

Valor històric

Valor social

Valor paisatgístic

Igualment, per tal de catalogar les arbredes i atorgar-los el nivell de protecció

adequat, es va fer un llistat de les arbredes en base a 7 possibles característiques:

Singularitat de l'entorn

Interès ecològic

Singularitat de les espècies al municipi o a la zona

Estat de conservació

Valor històric o cultural

Valor social

Valor paisatgístic

A partir de la informació obtinguda d’aquesta avaluació, es conclou amb una proposta

final d’elements susceptibles de ser inclosos al Catàleg d’Arbres i Arbredes de Gavà

de 46 arbres i 15 arbredes. La resta d’elements es van descartar per no posseir un

suficient valor patrimonial o per mort de l’exemplar (aquest és el cas de moltes

palmeres afectades per la plaga del morrut).

4. MARC LEGAL Per la protecció legal dels arbres i arbredes existeix el següent marc jurídic:

Decret 214/1987, 9 de juny sobre la declaració d’arbres monumentals

(annex1).

6

Decret 47/1988, 11 de febrer, sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i

local (annex 2).

Decret 120/1989, 17 d’abril, sobre la declaració d’arbredes monumentals,

d’interès comarcal i local. En aquest cas només es podran declarar arbredes

d’interès si el propietari està d’acord (annex 3).

A part d’aquests tres decrets, també es pot promoure la protecció d’arbres i arbredes

d’interès a partir dels següents instruments:

1. Sent declarats BIC (Bé d’Interès Cultural) acollint-se a la llei estatal 16/85, del

Patrimoni Espanyol. Aquest ja és el cas d’algunes arbredes de Gavà, com les

del Parc de la Torre Lluch o can Ribes que ja es troben inclosos al Pla

Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Gavà

(PECPAAG), aprovat el 23 de maig de 2000.

2. Una altra modalitat de protecció és la dels Bens d’Interès Cultural, amb la

catalogació de Jardí Artístic segons la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català

o, amb aquesta mateixa legislació, quan formen part d’un conjunt declarat Bé

Cultural d’Interès Local i es cita explícitament la conservació de la vegetació

de l’entorn. Aquest ja és el cas d’algunes arbredes de Gavà, com les del Parc

de la Torre Lluch o can Ribes que ja es troben inclosos al PECPAAG.

3. Alguns municipis han optat per protegir els arbres i les arbredes incloent-los al

POUM com a catàleg de patrimoni natural i paisatgístic. Una via similar seria

incloure’ls en un Pla Especial i Catàleg, com és el cas d’algunes arbredes de

Gavà, com les del Parc de la Torre Lluch o can Ribes, i d’arbres com els de

can Amat que ja es troben inclosos al PECPAAG.

4. Altres municipis han optat per protegir-los mitjançant una ordenança municipal.

7

5. PROTECCIÓ DELS ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS LOCAL

A partir de la normativa descrita anteriorment, l’Ajuntament declara Arbres i Arbredes

d’Interès Local el llistat d’arbres i arbredes inclosos a l’Annex 1 i 2.

Alhora, l’Ajuntament sol·licitarà a les administracions competents la declaració

d’Arbres o Arbredes Monumentals o d’Interès Comarcal el llistat d’arbres i arbredes

inclosos a l’Annex 3. En el cas dels arbres monumentals s’hauria de fer la proposta al

Departament de Territori i Sostenibilitat i en el cas arbres o arbredes d’interès

comarcal al Consell Comarcal del Baix Llobregat.

De la mateixa manera, i per tal d’assolir l’objectiu de preservar el patrimoni arbrat més

interessant de Gavà, l’Ajuntament promourà entre els propietaris de les arbredes

privades incloses a l’Annex 4, la proposta de declaració de les mateixes com a

arbredes d’interès local.

Finalment, per tal d’assolir una preservació real i efectiva d’aquest patrimoni i tenint en

compte el marc legal aplicable per la protecció d’arbres i arbredes, el Ple Municipal

aprova l’Ordenança Reguladora dels Arbres i Arbredes d’Interès Local a Gavà, amb el

següent redactat:

8

ORDENANÇA REGULADORA DELS ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS LOCAL A GAVÀ

Article 1. Objecte i àmbit normatiu L’objecte de la present ordenança és la regulació de la conservació, ús i protecció

dels arbres i arbredes d’interès local al municipi. Es pretén establir un marc legal que

reguli la conservació, l’ús, la protecció i el règim sancionador envers les espècies

vegetals i els seus processos biològics essencials amb l’objectiu de preservar aquest

patrimoni biològic d’interès públic i la seva contribució a la qualitat de vida dels

ciutadans, situant els recursos naturals com un valor afegit del municipi.

L’àmbit normatiu de la present ordenança ve establert per l’article 45 de la Constitució

Espanyola i, entre altres, les següents lleis:

Llei 30/1992, de 26 de novembre de LRJAP PAC

Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les

administracions públiques de Catalunya

Llei 20/2009, del 4 de desembre, de Prevenció i control Ambiental de les

Activitats.

Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme.

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril per la qual s’aprova el text refós de la llei

municipal i de règim local de Catalunya

Decret 158/1994, de 30 de maig, d’adequació del Departament de Medi

Ambient a la llei 30/92

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals protegits

Llei 6/1988, de 30 de març, de forest

9

Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals

Decret 47/1988 de declaració d’arbres d’interès comarcal i local

Decret 120/1989 de declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i

d’interès local

Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost Reglament i Procediment sancionador

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió, i ordenació de paisatge Decret

343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005.

Article 2. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aquesta ordenança compren aquells arbres o arbredes catalogats i serà

d’aplicació a tot el terme municipal de Gavà. Els arbres i arbredes catalogats al

municipi de Gavà són els inclosos als anexos 1 i 2 d’aquest document.

Article 3. Competències municipals Les competències municipals en matèria de protecció de medi natural, són les que

preveu la legislació local, i seran exercides per l’Alcaldia i/o per el Regidor en qui

delegui.

L’ordenança s’estructura en 2 capítols: el capítol 1 regula la declaració de l’arbrat

d’interès local i el règim de protecció, i el capítol 2 el règim sancionador i disciplinari.

Capítol 1. Declaració de l’arbrat d’interès local i règim de protecció Article 4. Definicions Als efectes de la present ordenança s’entén per arbre d’interès local aquella planta

llenyosa que destaca dins el municipi per una o varies característiques de tipus

10

biològic (espècie, tamany, edat, etc.), paisatgístic, històric, cultural o social i que

prèviament ha estat catalogat i declarat com a tal. Aquestes característiques el fan

mereixedor de formar part del patrimoni cultural i natural i implica que sigui d’interès

públic la seva protecció i conservació.

Per arbreda d’interès local s’entén una agrupació de diversos arbres que, per la

seva espècie, tamany, edat, composició paisatgística, singularitat o història es

considera destacable i digna de protecció. Aquestes característiques la fan

mereixedora de formar part del patrimoni cultural i natural i implica que sigui d’interès

públic la seva protecció i conservació.

Article 5. Normativa a. L’arbrat o arbreda d’Interès local es considera un bé protegit i a conservar. La

protecció implica que no poden ser talats, danyats (tant en capçada i el tronc

com en sistema radicular), mutilats ni destruïts en el seu estat ni en el seu

aspecte. La protecció d’un arbre o arbreda d’interès local comprèn també el

seu entorn immediat.

b. Qualsevol proposta de planejament, projecte o activitat que pugui afectar un

arbre o arbreda protegit, s’adaptarà i modificarà per tal de preservar-lo i per

garantir la seva seguretat durant l’execució.

c. Quan, per raons d’interès públic, sigui impossible preservar l’element protegit

en la seva localització original, l’Ajuntament podrà autoritzar el seu

trasplantament. Aquest seguirà estrictament les Normes Tecnològiques de

Jardineria i garantirà una esperança de supervivència de l’exemplar no inferior

al 90%.

11

d. Per a la realització dels tractaments silvícoles i fitosanitaris necessaris per al

manteniment del bon estat dels arbres o arbredes, caldrà l’autorització prèvia

de l’Ajuntament. Aquests tractaments s’ajustaran estrictament a les Normes

Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

e. L’Ajuntament vetllarà per la conservació, la seguretat i la salubritat d’aquests

arbres i arbredes, ja siguin públics o privats. En cas que els propietaris

d’aquests elements patrimonials no els mantinguin en les condicions

adequades, l’Ajuntament els requerirà a fer-ho i, si aquest no ho fa en els

terminis estipulats, l’Ajuntament tindrà la potestat d’actuar subsidiàriament.

Article 6. Declaració d’arbres o arbredes d’interès local a) La declaració d’Arbre o Arbreda d’interès local la realitzarà el Ple de l’Ajuntament a

proposta de qualsevol persona física o jurídica, o per pròpia iniciativa de l’Ajuntament.

En el cas de les Arbredes d’Interès Local, la declaració es realitzarà sempre a petició

del propietari.

b) Tota proposta de declaració d’arbre o arbreda d’interès local requerirà:

Identificació de l’arbre o arbreda mitjançant el nom científic, nom comú, nom

popular si n’hi ha i la seva localització mitjançant cartografia

Una memòria descriptiva i justificativa de la proposta

c) La declaració d’arbres o arbredes d’interès local pot afectar arbres o arbredes de

titularitat pública o privada

d) En el supòsit de que el titular sigui d’una altra administració pública o un particular,

serà requisit previ la notificació a l’interessat o interessats de la iniciació del

procediment de declaració; així com se li donarà audiència amb caràcter previ a

l’aprovació pel Ple de l’Ajuntament, perquè pugui manifestar el que li sembli pertinent.

12

e) L’Ajuntament informarà al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

de Catalunya de les declaracions d’arbrat d’interès local.

f) En els casos en que l’Ajuntament consideri oportuna la declaració d’algun d’aquests

elements com a Arbre o Arbreda d’Interès Comarcal o com a Arbre o Arbreda

d’Interès Monumental, realitzarà una petició en aquest sentit a les administracions

competents per tal que valorin aquesta possibilitat.

Capítol 2. Règim sancionador i disciplinari Article 7. Competències de l’Ajuntament de Gavà Correspon a l’Ajuntament exercir el control del compliment d’aquesta ordenança,

exigir l’adopció de mesures correctores, assenyalar limitacions, realitzar totes aquelles

inspeccions que siguin necessàries i aplicar les sancions corresponents en cas

d’incompliment.

Article 8. Actuació d’ofici o per denúncia L’Ajuntament actuarà d’ofici o per denúncia. Les denúncies seran comprovades

mitjançant visita d’inspecció i es notificarà als denunciants les resolucions que

s’adoptin.

El propietari de l’arbrat catalogat d’interès local està obligat a permetre l’accés al

personal acreditat de l’Ajuntament, per tal de dur a terme la visita d’inspecció.

La iniciació, informació, tramitació i resolució de les denúncies formulades s’ajustaran

al procediment sancionador, aprovat per l’Administració Pública.

13

Article 9. Infraccions Les infraccions són els actes i les omissions que contravenen les obligacions

establertes en l’article 5 de la present ordenança. Es classifiquen en lleus, greus i molt

greus, segons els criteris de:

La seva repercussió social i ambiental

El cost de la restitució

La transcendència de la degradació que hagués sofert el medi

El benefici derivat de l’activitat infractora

El grau d’intencionalitat

La irreversibilitat del dany o deteriorament produït en la qualitat de l’arbre o

arbreda com a bé protegit

La reincidència

Article 10. Persones responsables Són persones responsables de les infraccions:

a) Les persones que directament executin l’activitat infractora i/o els qui ordenin

l’activitat.

b) Els promotors de l’activitat o projecte que constitueixi o origini la infracció.

c) Els propietaris.

Article 11. Sancions a) Sense perjudici d’exigir, si s’escau, les responsabilitats de caràcter civil o penal i/o

l’adopció de mesures cautelars i de restitució dels danys causats, les infraccions

seran sancionades d’acord amb els criteris de valoració dels arbres o arbredes

afectats seguint el barem previst a la Norma Granada, redactada per la “’Asociación

14

española de Parques y jardines Públicos” com a mètode per valorar tots els arbres i

arbustos.

b) L’import de les sancions seran utilitzades per executar les inversions necessàries

en la gestió i protecció dels arbres i arbredes d’interès local del municipi.

Annex 1. Llistat dels arbres catalogats com a arbres d’interès local.

Annex 2. Llistat de les arbredes catalogades com a arbredes d’interès local

15

ANNEX 1. CATÀLEG D’ARBRES D’INTERÈS LOCAL A GAVÀ

NOM DE L’ARBRE

01 Roure de Bruguers

02 Pi de Bruguers

03 Olivera de Bruguers

04 Til·ler de Ca n’Amat

05 Lledoner de Ca n’Amat

06 Margalló de Ca n’Amat

07 Pi de Ca n’Amat

08 Roure de Ca n’Amat 1

09 Roure de Ca n’Amat 2

10 Plataner de la Font de Mas Vilar

11 Carolina de la Font de Mas Vilar

12 Plataner de Rocabruna

13 Alzina surera de Rocabruna 1

14 Alzina surera de Rocabruna 2

15 Alzina surera del Fons del Fangar

16 Plataner de Can Tries

17 Roure martinenc de Can Tries

18 Plataner de Can Parés

19 Roure cerrioide de Can Dardena 1

20 Roure cerrioide de Can Dardena 2

21 Olivera de Can Llong

22 Àlber de La Pava

23 Pi de la Pava

24 Pi de la Marinada

25 Xiprer del carrer Cubelles

16

26 Carolina del Camí del Poll

27 Palmera washingtònia del Parc de Sant Jordi

28 Casuarina del Parc de Sant Jordi

29 Alzina del Parc de Sant Jordi

30 Margalló de la plaça Jacint Verdaguer

31 Olivera de Can Ribes

32 Olivera del Calamot

33 Pi pinyer de Can Badosa

34 Palmera excelsa de Can Tintorer

35 Pi pinyer del Parc del Calamot 1

36 Pi pinyer del Parc del Calamot 2

37 Garrofer de la Masia de l’Horta 1

38 Garrofer de la Masia de l’Horta 2

39 Olivera de la Masia de l’Horta

40 Roure de Can Quatre 1

41 Roure de Can Quatre 2

42 Garrofer del Pla de Queralt 1

43 Garrofer del Pla de Queralt 2

44 Garrofer del pla de Canyars

45 Garrofer de Can Torrents

46 Roure del torrent de Can Quatre

17

ANNEX 2. CATÀLEG D’ARBREDES D’INTERÈS LOCAL A GAVÀ

NOM DE L’ARBREDA

01 Plataners de La Rambla

02 Xiprers del Parc de la Torre LLuch

03 Jardí botànic de la Torre Lluch

04 Eucaliptus del camp de futbol de Can Tintorer

05 Xiprers del Cementiri i el seu entorn

06 Arbreda pública de Can Ribes

07 Pineda del Parc del Calamot

08 Garroferar del Parc del Calamot

09 Plataners del camí del Nicasi

10 Palmeres del carrer del Oficis

11 Alzinar de la riera de Canyars

12 Garroferar del Caçagats

13 Garroferar de can Llong

18

ANNEX 3. PROPOSTA D’ARBRES MONUMENTALS I D’INTERÈS COMARCAL A GAVÀ

NOM DE L’ARBRE Nivell de catalogació

1 01.- Roure de Bruguers arbre monumental

2 04.- Til·ler de Ca n’Amat arbre d’interès comarcal

3 06.- Margalló de Ca n’Amat arbre d’interès comarcal

4 18.- Plàtan de Can Parés arbre d’interès comarcal

5 35.- Pi pinyer del Parc del Calamot 1 arbre d’interès comarcal

6 36.- Pi pinyer del Parc del Calamot 2 arbre d’interès comarcal

ANNEX 4. ARBREDES PRIVADES SUSCEPTIBLES DE SER CATALOGADES

NOM DE L’ARBREDA Proposta de nivell

01 Alberedes del Delta arbreda d’interès comarcal

02 Avellanosa de la font de l’Avellanosa arbreda d’interès local

03 Sureda de Rocabruna arbreda d’interès local

04 Garroferar de Can Dardena arbreda d’interès local

05 Alzinar del torrent de les Comes arbreda d’interès local

06 Jardins de Can Ribes arbreda d’interès local

07 Garroferar de la Sentiu arbreda d’interès local

Gavà, a 3 de desembre de 2012.

Vist-i-plau Armand Ribes Cama Tècnic de Medi Ambient

Rafael Bellido Cárdenas Coordinador de Sostenibilitat i Patrimoni Natural

FITXES DEL CATÀLEG D’ARBRES

D’INTERÈS A GAVÀ

26

26

01 . ROURE DE BRUGUERS

Quercus humilis Centre i sud d'Europa

ARBRE

Localització i Propietari: Ermita de Bruguers. Diocesi de Sant Feliu de LLobregat Coordenades UTM (413.118, 4.574.412) ED50 – (413.023, 4.574.207) ETRS89

14 m alçada 3 m volt de canó 17,00x21,00 m projecció de la copa 318 anys (edat estimada)

Es troba al costat de l’ermita de Bruguers en un entorn periurbà. Està ubicat dins d'un escocell molt gran, com si fos una jardinera.

Bona/Regular. Capçada de l’arbre poc densa. Presenta algunes fulles seques. L’escorça presenta fissures longitudinals i transversals amb exsudacions.

És el roure amb el port de dimensions més grans del municipi. Té un gran valor social i cultural molt arrelat al territori, ja que existeix la tradició de visitar l’ermita i el roure sempre ha estat identificat com a part d’aquesta. També té un gran valor paisatgístic.

Cal aportar una capa de mulch de 100 cm al voltant de l’arbre.

27

27

02 . PI DE BRUGUERS

Pinus pinea Regió mediterrània

ARBRE

Localització i Propietari: Ermita de Bruguers. Diocesi de Sant Feliu de Llobregat Coordenades UTM (413.111, 4.574.416)ED50 - (413.016, 4.574.211)ETRS89

18 m alçada 2,6 m volt de canó 7,20x17,40 m projecció de la copa 210 anys (edat estimada) Es troba ubicat al costat oest de l’ermita de Bruguers, situat sobre un substrat de terra. Bo/ Regular. Arbre amb un tronc dret i ben desenvolupat. Presenta una capçada irregular només desenvolupada per un costat. Presenta una ferida transversal al tronc sense sudoracions. Port de grans dimensions. Té un gran valor social i cultural degut a la seva ubicació al costat de l’ermita. Mantenir les condicions de l’entorn. Evitar la compactació del terreny a tota la projecció de la capçada de l’arbre delimitant l'accés a l'espai.

28

28

03 . OLIVERA DE BRUGUERS

Olea europaea Mediterrani

ARBRE

Localització i Propietari: Ermita de Bruguers. Diocesi de Sant Feliu de Llobregat. Coordenades UTM (413.188, 4.574.410)ED50 – (413.093, 4.574.205)ETRS89

10 m alçada 2,7 m volt de canó 9,70x7,50 m projecció de la copa 170 anys (edat estimada) Es troba situada al costat de la carretera dins d’un parterre realitzat amb pedra. Regular. La capçada presenta una forma irregular esbiaixada cap a un costat, causat possiblement per les ventades que van tenir lloc a l'any 2009. Aquestes li deurien trencar alguna branca i s’ha hagut de realitzar una poda que ha descompensat la forma de la capçada. El tronc està bifurcat en un tronc principal i un de més estret. El tronc presenta cavitats importants a la base amb algunes exsudacions. Edat i dimensions del tronc. També pel seu valor social. Caldria engrandir el parterre de l’arbre com a mínim en un metre, ja que és un factor limitant i no li permet desenvolupar-se correctament. Caldria aportar una bona capa de mulch a la superfície del nou parterre.

29

29

04 . TIL·LER DE CA N’AMAT

Tilia cordata Europa

ARBRE AD008_3

Localització i Propietari: Ca n'Amat. CA AT 2001, SL Coordenades UTM (414.507, 4.574.762)ED50 – (414.413, 4.574.557)ETRS89

16 m alçada 3,15 m volt de canó 14,50x12,50 m projecció de la copa 222 anys (edat estimada) L'arbre es troba situat al costat d’un mas en una zona forestal dins la zona del Garraf negre. Molt bo. Conserva un port força natural amb una bona estructura i desenvolupament. No s'observen mancances estructurals i biomecànicament es veu resistent. Les ferides estan molt tancades.

Arbre de port de grans dimensions, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). També per la seva singularitat a

la zona i el seu valor cultural. Mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant. Realitzar el tall correcte en algunes branques tallades o monyons, i fer alguna esporga de branques mortes o seques.

30

30

05 . LLEDONER DE CA N’AMAT

Celtis australis Sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica

ARBRE AD008_1


19 m alçada 3,33 m volt de canó 16,50x16,00 m projecció de la copa 240 anys (edat estimada) L'arbre es troba situat al costat d’un mas en una zona forestal dins la zona del Garraf negre. Molt bo. No s'observen carències a nivell morfològic i vegetatiu. L'arbre conserva força el seu port natural i té un bon desenvolupament. La capacitat de tancament de les ferides és bona, i s'observa una bona resistència biomecànica.

Arbre de port de grans dimensions, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). També pel seu valor cultural.

Cal mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant. Realitzar el tall correcte en algunes branques tallades o monyons.

31

31

06 . MARGALLÓ DE CA N’AMAT

Chamaerops humilis Mediterrània

ARBRE AD008_4

Localització i Propietari: Placeta de Ca n'Amat. CA AT 2001, SL Coordenades UTM (414.491, 4.574.770)ED50 – (414.396, 4.574.565)ETRS89

5 m alçada 3,37 m volt de canó 10,30x10,30 m projecció de la copa anys (edat estimada) Es troba situat al costat d’un mas en una zona forestal dins la zona del Garraf negre. Molt bo. L'arbre presenta un bon desenvolupament i estructura i una bona capacitat de fillolatge.

Arbre de port de grans dimensions, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). També per la seva singularitat a

la zona el seu valor cultural. Mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant.

32

32

07 . PI DE CA N’AMAT

Pinus halepensis Mediterrània

ARBRE AD008_2

Localització i Propietari: Ca n'Amat. CA AT 2001, SL Coordenades UTM

(414.419, 4.574.834)ED50 – (414.324, 4.574.629)ETRS89

26 m alçada 3,4 m volt de canó 18,00x15,50 m projecció de la copa 300 anys (edat estimada) L'arbre es troba situat al costat d’un mas en una zona forestal dins la zona del Garraf negre. Molt bo. L'arbre presenta una bona estructura de branques i capçada. El seu estat és molt bo en tots els aspectes. Presenta alguna branca tallada que anava cap al camí que envolta la Masia.

Arbre de port imponent, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). També pel seu estat de conservació i

el seu valor cultural Cal mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant.

33

33

08 . ROURE DE CA N’AMAT 1


ARBRE


14,5 m alçada 284 m volt de canó 13 x 10 m projecció de la copa 270 anys (edat estimada) L'arbre creix sobre un sòl d’òptimes condicions i es troba situat a prop d’un pou i d’un mur de pissarra, en

una zona forestal al costat del mas de Ca n'Amat, dins de zona del Garraf Negre

Mitjà. Es troba en unes condicions millorables. Tronc inclinat i diverses branques seques per l’extrem, la

qual cosa podria indicar un procés d’envelliment.

Port de grans dimensions, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà).

Cal mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant. Realitzar el tall correcte en algunes branques tallades o

monyons i una esporga de sanejament de branques mortes o seques, però molt poc intensiva.

34

34

09 . ROURE DE CA N’AMAT 2


ARBRE


17 m alçada 230 m volt de canó 12,5 x 12,5 m projecció de la copa 244 anys (edat estimada) L'arbre creix sobre un sòl d’òptimes condicions i es troba situat en una zona forestal al costat del mas de

Ca n'Amat, dins la zona del Garraf negre.

Molt bo. Tronc lleugerament inclinat, trifurcat a 1,80m, però copa ben conformada.

Port de grans dimensions, catalogat dins del Bé amb Elements d’Interès (BEI) de Can Amat (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). També pel seu valor cultural.

Cal mantenir les condicions de l’entorn, sense modificar-les. Evitar la compactació del terreny amb un excés d’ús de l’espai al seu voltant. Realitzar el tall correcte en algunes branques tallades o

monyons. Caldria eliminar el cable d’acer que envolta un dels braços principals.

35

35

10 . PLÀTAN DE LA FONT DE MAS VILAR

Platanus x hispanica Península Ibèrica

ARBRE AR019

Localització i Propietari: Riera de Sant Llorenç. ACA Coordenades UTM (414.147, 4.574.945)ED50 – (414.022, 4.574.734)ETRS89

42 m alçada 320 m volt de canó 19x19 m projecció de la copa 85 anys (edat estimada) Es troba al costat de la font del Mas Vilar, en la zona forestal de la riera de Sant Llorenç. Molt bo. Exemplar en molt bon estat tan vegetatiu com estructural. Presenta una bona resistència biomecànica i un bon desenvolupament malgrat tenir una codominància molt marcada quasi des de la base de l’arbre, amb tres troncs principals i dos de secundaris, un dels quals amb un colze de 90 graus. Port de grans dimensions i singularitat de l'espècie a la zona. Té un important valor social i cultural donada la seva ubicació al costat de la font del Mas Vilar i la singularitat de l’entorn. Cal mantenir les condicions de l’entorn, tot i que s'ha de practicar una lleugera neteja de vegetació arbustiva just a l’entorn immediat del tronc, especialment al pendent obac, i eliminar-ne les

enfiladisses. Cal vetllar per l’evolució de la codominància de la base de l’arbre i avaluar la perillositat del braç secundari paral·lel al sòl.

36

36

11 . CAROLINA DE LA FONT DE MAS VILAR

Populus deltoides Península Ibèrica

ARBRE AR019

Localització i Propietari: Riera de Sant Llorenç. ACA Coordenades UTM (414.154, 4.574.944)ED50 – (414.059, 4.574.739)ETRS89

29 m alçada 110 + 160 m volt de canó 7x3 m projecció de la copa anys (edat estimada) Es troba al costat de la font del Mas Vilar, en la zona forestal de la riera de Sant Llorenç. Mitjà. Es troba en unes condicions millorables. Es tracta de dos arbres retorts i entortolligats amb colzes de 90 i 180 graus i la base del tronc reptant. Port de grans dimensions i singularitat de l'espècie a la zona. Té un valor social i cultural donada la seva

ubicació al costat de la font del Mas Vilar i la singularitat de l’entorn. S’haurien d’eliminar les enfiladisses i sanejar les branques mortes amb certa urgència. Cal mantenir les condicions de l’entorn tot i que s’ha de practicar una lleugera neteja de vegetació arbustiva a l’entorn

immediat del tronc, especialment al pendent obac.

37

37

12 . PLÀTAN DEL FONS DEL FANGAR


ARBRE AR019

Localització i Propietari: Torrent del Fons del Fangar. Alkazaba, SA Coordenades UTM (413.958, 4.574.280)ED50 – (413.833, 4.574.075)ETRS89

18 m alçada 3,1 m volt de canó 20x20 m projecció de la copa 80 anys (edat estimada) Es troba en una zona forestal, en la capçalera del torrent del Fons del Fangar. Molt bo. Exemplar en molt bon estat tan vegetatiu com estructural. Presenta una bona resistència biomecànica i un bon desenvolupament malgrat tenir una codominància molt marcada des de la base de l’arbre. Port de grans dimensions i singularitat de l'espècie a la zona. Cal mantenir les condicions de l’entorn tot i que s'ha de practicar una lleugera neteja de vegetació arbustiva just a l’entorn immediat del tronc i eliminar-ne les enfiladisses, cal també vetllar per una correcta evolució de la codominància de la base de l’arbre.

38

38

13 . ALZINA SURERA DE ROCABRUNA 1

Quercus suber Mediterrània occidental

ARBRE

Localització i Propietari: Solell del turó de Rocabruna. Pere Izquierdo Aso Coordenades UTM

(414.266, 4.574.385)ED50 – (414.171, 4.574.183)ETRS89

7 m alçada 1,2 m volt de canó 7,30x3,5 m projecció de la copa 130 anys (edat estimada) Es troba en un bosquetó amb alzines, roures i alzines sureres situat entre les mines de Rocabruna i el

fons dels Fangars. El sotabosc està format per espècies com el galzeran, l'heura i l'arítjol entre d'altres. Bo. Una soca amb quatre troncs codominants. És un arbre alt amb una capçada molt reduïda degut a la competència amb els altres arbres. Presenta una bona resistència biomecànica i un bon desenvolupament malgrat tenir una codominància molt marcada des de la base de l’arbre. La seva copa és totalment orientada a sud i dominada per un pi blanc. Singularitat de l’espècie al municipi i a la zona i dimensions del tronc. S’hauria de fer una clarejada de l’entorn per tal que l’arbra es pugui desenvolupar correctament.

Aquesta aclarida si és difícil si és difícil realitzar-la sense que es malmeti la capçada de la surera, s'ha de plantejar amb la mort en peu dels arbres veïns.

39

39

14 . ALZINA SURERA DE ROCABRUNA 2

Quercus suber Mediterrània occidental

ARBRE

Localització i Propietari: Solell del turó de Rocabruna. Pere Izquierdo Aso Coordenades UTM (414.283, 4.574.398)ED50 - (414.188, 4.574.193)ETRS89 8 m alçada 1,5 m volt de canó 7x7 m projecció de la copa 160 anys (edat estimada) Es troba en un bosquetó amb alzines, roures i alzines sureres situat entre les mines de Rocabruna i el fons dels Fangar. El sotabosc està format per espècies com el galzeran, l’heura i l’arítjol entre d’altres Bo. Una soca amb quatre troncs codominants. És un arbre alt amb una capçada molt reduïda degut a la competència amb els altres arbres. Presenta una bona resistència biomecánica i un bon desenvolupament malgrat tenir una codominància molt marcada des de la base de l’arbre. Singularitat de l’espècie al municipi i a la zona i dimensions del tronc. S’hauria de fer una clarejada de l’entorn per tal que l’arbre es pugui desenvolupar correctament. Aquesta aclarida si és difícil realitzar-la sense que es malmeti la capçada de la surera, s’ha de plantejar amb la

mort en peu dels arbres veïns.

40

40

15 . ALZINA SURERA DEL FONS DEL FANGAR Quercus suber Mediterrània occidental

ARBRE AR035

Localització i Propietari: Font de l’avellanosa, a la riera del Fons del Fangar. José Carreras Coronas Coordenades UTM (414.394, 4.574.417)ED50 – (414.299, 4.574.212)ETRS89

20 m alçada 1,3 m volt de canó 3,00x5,00 m projecció de la copa 140 anys (edat estimada) Es troba al marge de la riera del fangar envoltada d'avellaners i alzines. Al costat es troba una altra surera de petites dimensions. El sotabosc està format per espècies com el galzeran, l'heura i l'arítjol entre d'altres. Bo. És un arbre alt amb una capçada molt reduïda degut a la competència amb els altres arbres. Singularitat de l’espècie al municipi i a la zona i per la seves dimensions. Cal eliminar les enfiladisses que pugen per l’arbre per evitar ofegaments i una pèrdua de capacitat fotosintètica de la capçada. S’hauria de fer una petita clarejada al costat, respectant l'altra exemplar de surera, per tal que l’arbre es pugui desenvolupar més correctament. Aquesta aclarida si és difícil realitzar-la sense que es malmeti la capçada de la surera, s'ha de plantejar amb la mort en peu dels arbres veïns.

41

41

16 . PLÀTAN DE CAN TRIES


ARBRE AR057

Localització i Propietari: Riera de Sant Llorenç. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (415.263, 4.574.315)ED50 – (415.168. 4.574.110)ETRS89

15 m alçada 2,40 m volt de canó 20,00x15,00 m projecció de la copa 60 anys (edat estimada) L'arbre creix en un entorn natural en un dels marges de la riera que presenta un fort pendent. Al voltant de l’arbre trobem una elevada densitat d'esbarzers. Regular. Es tracta d'un exemplar que va ser escapçat fa uns anys. Presenta un creixement atípic ja que el perímetre de l'arbre es més gran per sobre del 1,30 m. A més a més presenta un bon nombre de branques que creixen buscant la llum i d'altres que creixen per separat per ajuntar-se després en una de sola. Presenta protuberàncies a nivell de capçada amb algunes exsudacions. Algunes zones de la capçada estan totalment cobertes d'heura. Singularitat de l’espècie en la zona. Port de grans dimensions. Cal realitzar una neteja de l’entorn immediat sense modificar les característiques del terreny. Cal eliminar l’heura que puja pel tronc. Com que es tracta d’un exemplar que va ser escapçat fa uns anys es tracta de reformar-lo i intentar renaturalitzar el port. Cal realitzar una esporga de manteniment i reformació, amb l'eliminació de rebrots i branques seques i mortes.

42

42

17 . ROURE MARTINENC DE CAN TRIES


ARBRE AR058

Localització i Propietari: Riera de Sant Llorenç. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (415.270, 4.574.306)ED50 – (415.175, 4.574.101)ETRS89

15 m alçada 2,28 m volt de canó 16,00x14,00 m projecció de la copa 60 anys (edat estimada) Es troba en un entorn natural a la vora d’una riera. Està envoltat d'espècies mediterrànies com l’esparreguera, el galzeran i l’arítjol. Bo. Es tracta d'un arbre bifurcat des de la base del tronc amb dos troncs ben desenvolupats. En la base del tronc presenta una ferida longitudinal que sembla ser deguda a l’atac d’algun insecte. Port de grans dimensions i forma singular. Cal mantenir les condicions de l’entorn sense modificar-les, sobretot a nivell del sòl.

43

43

18 . PLÀTAN DE CAN PARÉS Platanus x hispanica Península Ibèrica

ARBRE AR021

Localització i Propietari: Bassa del camp de tir. Dins del Parc del Garraf. Hereus d’Otilia Girona Salgado Coordenades UTM (411.037, 4.573.173)ED50 – (411.094, 4.572.968)ETRS89

18 m alçada 2,1 m volt de canó 11,00x15,00 m projecció de la copa 50 anys (edat estimada) L’arbre es troba en un clot al costat d'una bassa de prevenció d'incendis que li proporciona un ambient frescal. Bo. És un arbre estructuralment ben format, amb bona resistència biomecànica i un bon estat vegetatiu. Tot i que l’arbre no sembla que estigui afectat s’ha pogut observar el tigre del plàtan a l’escorça. És un arbre molt valorat com a punt de referència per caçadors, visitants i excursionistes. És l'únic exemplar de l’espècie en la zona. Cal desbrossar l’entorn per facilitar el seu desenvolupament. Cal realitzar un refaldat lleuger de les branques més baixes. Cal mantenir les condicions de l’entorn. Tot i que de moment no es recomana una actuació fitosanitària vers l'atac del tigre del plàtan, cal vetllar pel desenvolupament de l'arbre per veure si s'ha d'actuar en el futur.

44

44

19 . ROURE CERRIOIDE DE CAN DARDENA 1 Quercus cerrioides Península Ibérica

ARBRE AR027_1

Localització i Propietari: Bassa de la Sentiu. Wapi Property and Development Coordenades UTM (412.958, 4.572.924)ED50 – (412.863, 4.572.719)ETRS89

12 m alçada 1,7 m volt de canó 9,50x12,00 m projecció de la copa 100 anys (edat estimada) Es troba situat entre una bassa i una pista forestal en un terreny amb un cert grau de pendent, al costat de la riera dels Canyars. Es tracta d'un espai ben conservat tot i que la riera presenta una elevada densitat de canyes. Bo. Presenta alguna branca trencada i algunes fulles seques amb caparreta. Valor paisatgístic, cultural i social. Dóna ambient ombrívol a la bassa i és un bon refugi pels excursionistes. Cal mantenir les condicions de l’entorn per no alterar el suport i el substrat de l’arbre. Cal evitar la compactació del terreny. Tot i que no és necessària cap actuació per l'atac de la caparreta s'ha de fer un seguiment de l'evolució de l'arbre per si s'hagués d'actuar en un futur.

45

45

20 . ROURE CERRIOIDE DE CAN DARDENA 2 Quercus cerrioides Península Ibérica

ARBRE AR027_2

Localització i Propietari: Bassa de la Sentiu. Wapi Property and Development Coordenades UTM (412.966, 4.572.915)ED50 – (412.871, 4.572.710)ETRS89

12 m alçada 1,77 m volt de canó 11,00x12,50 m projecció de la copa 110 anys (edat estimada) Es troba situat entre una bassa i una pista forestal en un terreny amb un cert grau de pendent, al costat de la riera dels Canyars. Es tracta d'un espai ben conservat tot i que la riera presenta una elevada densitat de canyes. Bo. L'arbre presenta alguna branca trencada i algunes fulles seques amb presència poc important de caparreta. Valor paisatgístic, cultural i social. Dóna ambient ombrívol a la bassa i és un bon refugi pels excursionistes. Cal mantenir les condicions de l’entorn per no alterar el suport i el substrat de l’arbre. Cal evitar la compactació del terreny. Tot i que no és necessària cap actuació per l'atac de la caparreta s'ha de fer un seguiment de l'evolució de l'arbre per si s'hagués d'actuar en un futur.

46

46

21 . OLIVERA DE CAN LLONG

Olea europaea Mediterrània

ARBRE AR010

Localització i Propietari: Can Llong. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (414.233, 4.572.537)ED50 – (414.138, 4.572.332)ETRS89

15 m alçada 3,4 m volt de canó 12,00x11,00 m projecció de la copa 210 anys (edat estimada) Es troba ubicada en un antic camp d’oliveres i garrofers on comença a aparèixer el pi blanc. Bo. L'arbre presenta algunes branques trencades i algunes esquerdes al tronc. Arbre de port de grans dimensions. Cal realitzar una neteja del sotabosc de l’olivera i eliminar algun dels arbres de l’entorn per facilitar-li el desenvolupament. També caldria podar les branques mortes que presenta.

47

47

22 . ÀLBER DE LA PAVA

Populus alba Europa, Àsia i nord d'Àfrica

ARBRE AR044

Localització i Propietari: Camí de la Pineda. Francisco Alay Gabriel Coordenades UTM (416.457, 4.569.865)ED50 – (416.362, 4.569.660)ETRS89

18 m alçada 2,63 m volt de canó 12,50x15,00 m projecció de la copa 130 anys (edat estimada) L'arbre es troba situat dins d'una albereda a la vora d’una pista. Bo. L’àlber presenta un estat de salut favorable tot i que no és òptim. Presenta una cavitat a la soca. Dóna valor afegit a l’albereda i és un arbre amb un port de grans dimensions. Té un valor ecològic per tractar-se dels únics reductes d'alberedes al Delta fet que també li proporciona un valor històric. Cal realitzar una esporga de neteja per eliminar branques seques o mortes. Cal mantenir les condicions de la superfície del sòl.

48

48

23 . PI PINYER DE LA PAVA Pinus pinea Regió Mediterrània

ARBRE AR041

Localització i Propietari: Camí de la Marinada. Parcel·la que afronta amb el camí de la Pineda. Teresa Badia Martí Coordenades UTM (416.712, 4.569.806)ED50 – (416.617, 4.569.601)ETRS89

19 m alçada 3 m volt de canó 20,00x16,00 m projecció de la copa 240 anys (edat estimada) Es troba en una pineda litoral, amb clapes de sotabosc composades principalment per joncs. Molt Bo. Presenta una bona estructura i no hi ha indicis de cap element que faci pensar en una manca de desenvolupament. Port de grans dimensions que li dóna un valor afegit a la pineda i bon estat de conservació. Cal realitzar una esporga de neteja i d’aclarida de monyons, branques seques i trencades per millorar el seu aspecte general. Es podrien podar als arbres del costat per permetre que es desenvolupi millor. Cal mantenir les condicions de l’entorn i no modificar-les. Per realitzar les actuacions sobre aquest arbre s'han de seguir els criteris establerts dins del Pla de gestió de la Pineda urbana de Gavà.

49

49

24 . PI PINYER DE LA MARINADA Pinus pinea Mediterrània

ARBRE AR017_2

Localització i Propietari: Camí de la Marinada. Aigües de Barcelona Coordenades UTM (417.409, 4.569.551)ED50 – (417.314, 4.569.346)ETRS89

16 m alçada 2,85 m volt de canó 16,50x20,00 m projecció de la copa 230 anys (edat estimada) Pineda litoral amb clapes de sotabosc format majoritàriament per herbàcies anuals. Bo. L’arbre disposa d'espai per seguir desenvolupant-se. Arbre de port de grans dimensions i bon estat de conservació. Dóna valor afegit a la pineda litoral. Cal potenciar l’arbre en el seu entorn. Per tant, caldria conservar la coberta vegetal de la superfície i evitar la compactació del terreny. Cal realitzar alguns treballs d’esporga molt selectius per sanejar l’arbre, eliminant branques seques i mortes i tallant correctament els monyons.

50

50

25 . XIPRER DEL CARRER CUBELLES Cupressus macrocarpa Sud-oest de Nord Amèrica

ARBRE AR059

Localització i Propietari: C. Cubelles, 18 . VASPACK, SL Coordenades UTM (416.576, 4.569.150)ED50 - (416.481, 4.568.945)ETRS89

20 m alçada 2,71 m volt de canó 15,00x13,00 m projecció de la copa 210 anys (edat estimada) Es troba en una finca privada, formant part de la zona enjardinada. Bo. Port de grans dimensions. Cal eliminar una part de la cobertura del paviment de la base de l’arbre. Es tractaria d’intentar millorar les condicions de l'entorn que l'han permès desenvolupar-se.

51

51

26 . CAROLINA DEL CAMI DEL POLL Populus deltoides Nord Amèrica

ARBRE AR022

Localització i Propietari: Camí del Poll. Rosa Mª Batet Masferré Coordenades UTM (418.097, 4.570.884)ED50 – (418.002, 4.570.679)ETRS89

20 m alçada 5,58 m volt de canó 24,60x22,00 m projecció de la copa 150 anys (edat estimada) Es troba ubicant a la vora d'un camí en una parcel·la agrària. Regular. Es tracta d'un arbre de grans dimensions amb un forat important al coll. Port de grans dimensions i valor paisatgístic. Cal evitar la compactació de l’entorn amb una delimitació de l’espai immediat de l’arbre per evitar el pas de vehicles per sobre de les arrels. Cal realitzar una esporga de sanejament per eliminar les branques seques o mortes i també els rebrots del tronc.

52

52

27 . PALMERA WASHINGTÒNIA DEL PARC DE SANT JORDI Washingtonia robusta Americana

ARBRE AR013_2

Localització i Propietari: Parc de Sant Jordi. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.897, 4.572.954)ED50 – (416.802, 4.572.749)ETRS89

16 m alçada 1,45 m volt de canó 1,5X01,50 m projecció de la copa 80 anys (edat estimada) Es troba situada dins de un parc urbà on antigament hi havia el balneari de l’American Lake. En el parc podem trobar altres espècies d’arbres com plàtans, alzines i pins. Molt bo. Es tracta de dues palmeres que estan enganxades per la base. La competència per l’espai a fet que una tingui un creixement perpendicular al terra i l’altre tingui un creixement desplaçat cap a un costat. Es tracta de dos arbres ben constituïts i amb una forma de creixement singular. Suposem que és un arbre que ja existia abans de la urbanització del parc, amb la qual cosa la modificació de les condicions de la superfície poden alterar el correcte desenvolupament de l’arbre. Per tant, no s'han de modificar les característiques generals de l’entorn. Cal realitzar un seguiment per determinar si existeix moviment dels peus, en aquest cas caldrà veure si representen risc de caiguda i si s'han de separar.

53

53

28 . CASUARINA DEL PARC DE SANT JORDI Casuarina equisetifolia Austràlia, Malàisia i Polinèsia

ARBRE AR032

Localització i Propietari: Parc de Sant Jordi. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.898, 4.572.961) – (416.803, 4.572.576)ETRS89

19,5 m alçada 2 m volt de canó 10,50x11,00 m projecció de la copa 70 anys (edat estimada) Es troba situada dins d'un parc urbà on antigament hi havia el balneari de l’American Lake. En el parc podem trobar altres espècies d’arbres com els plàtans, les alzines i els pins. Molt bo. La seva ubicació dins del parc li permet un bon desenvolupament. L'arbre presenta algunes fulles seques i una petita obertura al tronc. Arbre de port de grans dimensions. Dóna valor afegit al parc i té un valor històric per pertànyer a l'antiga zona enjardinada del balneari. Suposem que és un arbre que ja existia abans de la urbanització del parc, amb la qual cosa la modificació de les condicions de superfície poden alterar el correcte desenvolupament de l’arbre.

Eliminar la gespa i substituir per una capa de mulch de 10 cm de gruix. No modificar les característiques generals de l’entorn.

54

54

29 . ALZINA DEL PARC DE SANT JORDI Quercus ilex Mediterrània

ARBRE AR033

Localització i Propietari: Parc de Sant Jordi. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.891, 4.572.980)ED50 – (416.796; 4.572.775)ETRS89

15 m alçada 1,6 m volt de canó 11,50x10,50 m projecció de la copa 180 anys (edat estimada) Es troba situada dins d'un parc urbà on antigament hi havia el balneari de l’American Lake. En el parc podem trobar altres espècies d’arbres com plàtans, casuarines i pins. Bo. L'arbre presenta un bon estat estructural i vegetatiu. Alzina de port de grans dimensions. Dóna valor afegit al parc i té un valor històric per pertànyer a l'antiga zona enjardinada del balneari. Suposem que és un arbre que ja existia abans de la urbanització del parc, amb la qual cosa la modificació de les condicions de superfície poden alterar el correcte desenvolupament de l’arbre.

Cal ampliar l’escocell que conté a l’arbre o engrandir el parterre per incloure l’alzina, per evitar així la compactació del terreny amb el pas de les persones.

55

55

30 . MARGALLÓ DE LA PLAÇA JACINT VERDAGUER Chamaerops humilis Mediterrània

ARBRE AR052

Localització i Propietari: Plaça Jacint Verdaguer. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.825, 4.573.104 )ED50 – (416.730, 4.572.899)ETRS89

3 m alçada 2 m volt de canó 3,00x3,00 m projecció de la copa anys (edat estimada) Es troba situat a la vora d'un carrer dins de l'entramat urbà. Està ubicat dins d'un escocell de dimensions una mica reduïdes. Molt bo. Arbre ben constituït amb 5 peus ben desenvolupats. S’observa que alguns dels rebrots han estat podats i d'altres rebrots estan naixent. Port de dimensions rellevants dins de l'espècie. El margalló és una espècie representativa de l’espai natural del Garraf i està protegida dins del territori català. Cal engrandir l’escocell en la mesura que es pugui sobretot per la part que dona al vial.

56

56

31. OLIVERA DE CAN RIBES Olea europaea Mediterrani

ARBRE AR011_1

Localització i Propietari: Rotonda de l'Av. Joan Carles I. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.280, 4.572.773)ED50 - (416.185, 4.572.568)ETRS89

8 m alçada 3,4 m volt de canó 8,40x8,00 m projecció de la copa 210 anys (edat estimada) L'olivera es troba dins de l'entorn urbà, ubicada en una rotonda amb coberta vegetal de gespa. Bo. Es tracta d'un arbre bifurcat amb una forat molt profund a la zona d'inserció dels troncs. La seva dimensió i valor paisatgístic dins de la ciutat. Cal eliminar la gespa en la projecció de la capçada de l'olivera i aportar una capa de 10 cm de Mulch si la inclinació ho permet. En cas contrari, aplicar solucions que minimitzin el reg de l’espai.

57

57

32 . OLIVERA DEL CALAMOT Olea europaea Mediterrani

ARBRE AR011_2

Localització i Propietari: Rotonda de l'Av. Joan Carles I. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.059, 4.573.032)ED50 – (415.964, 4.572.827)ETRS89

7,5 m alçada 3,3 m volt de canó 8'00x8'50 m projecció de la copa 200 anys (edat estimada) L'olivera es troba dins de l'entorn urbà, ubicada en una rotonda amb coberta vegetal de gespa.

Bo. En general el seu estat és bo si bé presenta moltes cavitats que li donen una certa feblesa estructural i biomecànica, produïda per les accions de poda durant al seva etapa de conreu, i també degudes al trasplantament. La capacitat vegetativa és bona. S'observa alguna part morta o malmesa.

La seva dimensió i el valor paisatgístic dins a la ciutat. Eliminar la gespa en la projecció de la capçada de l'olivera i implantar-hi una capa de 10 cm de mulch.

58

58

33 . PI PINYER DE CAN BADOSA

Pinus pinea Mediterrània

ARBRE AR018

Localització i Propietari: Av. Joan Carles I amb Can Badosa. Comunitat Propietaris, Clara Campoamor, 1 Coordenades UTM (415.567, 4.573.642)ED50 – (415.472, 4.573.437)ETRS89

15 m alçada 2,8 m volt de canó 14,00x13,00 m projecció de la copa 230 anys (edat estimada) Es troba situat dins una parcel·la privada al costat d'uns habitatges. La zona on està ubicat presenta un pendent pronunciat. Molt bo. Presenta una capçada densa i ben constituïda i no s'observen afectacions de cap tipus ni al tronc ni a les fulles. Molt bona estructura, ben formada i biomecànicament resistent. Port de grans dimensions i bon estat de conservació. Mantenir les condicions de l’entorn de l’arbre, sobretot pel que fa a compactació del terreny.

59

59

34 . PALMERA EXCELSA DE CAN TINTORER Trachycarpus fortunei Àsia

ARBRE AR050

Localització i Propietari: C. Casanovas davant de la Masia de Can Tintorer. Comunitat Propietaris, Av. L’Eramprunyà, 4 Coordenades UTM (416.354, 4.573.815)ED50 – (416.259, 4.573.610)ETRS89

4,5 m alçada 2,85 m volt de canó 5,20x4,20 m projecció de la copa anys (edat estimada) Es troba en un entorn urbà a l'altre banda de la plaça de la Masia de Can Tintorer. El margalló es troba dins d'un test de grans dimensions que presenta una cobertura vegetal de gespa. Molt bo. L'arbre presenta 10 peus i una capçada ben desenvolupada i un bon estat vegetatiu general. Presenta un nombre elevat de rebrots i alguns senyals d’haver-los podat. Port amb molts peus ben desenvolupats. Cal mantenir les condicions de l’entorn i sobretot mantenir net l’escocell.

60

60

35 . PI PINYER DEL PARC DEL CALAMOT 1 Pinus pinea Regió mediterrània

ARBRE AR034_1

Localització i Propietari: Parc del Calamot, al costat de la C-234. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.461, 4.572.607)ED50 – (414.366, 4.572.402)ETRS89

11 m alçada 3,2 m volt de canó 11,00x11,50 m projecció de la copa 260 anys (edat estimada) Es tracta de la pineda urbana de pi pinyer més septentrional del municipi. Aquesta pineda formava part de l'antic bosc de pi pinyer que hi havia situat a la zona. Molt bo. Arbre ben constituït. Presenta una branca trencada i una ferida amb resina al tronc. Arbre de port de grans dimensions que dóna valor afegit al parc. Presenta un valor històric per pertànyer a l'antic bosc de pi pinyer que hi havia a la zona. Mantenir les condicions de l’entorn i realitzar algun treball d’esporga de branques trencades o mortes. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un parc urbà per tant es mantindrà el peu així com les condicions de l'entorn.

61

61

36 . PI PINYER DEL PARC DEL CALAMOT 2 Pinus pinea Regió mediterrània

ARBRE AR034_2

Localització i Propietari: Parc del Calamot, al costat de la C-234. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.463, 4.572.591)ED50 – (416.368, 4.572.386)ETRS89

11 m alçada 3,4 m volt de canó 13,00x13,00 m projecció de la copa 270 anys (edat estimada) Es tracta de la pineda urbana de pi pinyer més septentrional del municipi. Aquesta pineda formava part de l'antic bosc de pi pinyer que hi havia situat a la zona. Bo. A la part baixa del tronc presenta algunes protuberàncies amb resina sense importància. Presenta un sistema radicular parcialment visible. Arbre de port de grans dimensions que dóna valor afegit al parc. Presenta un valor històric per pertànyer a l'antic bosc de pi pinyer que hi havia a la zona. Mantenir les condicions de l’entorn i realitzar algun treball d’esporga de branques trencades o mortes. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un parc urbà per tant es mantindrà el peu així com les condicions de l'entorn.

62

62

37 . GARROFER DE LA MASIA DE L’HORTA 1 Ceratonia siliqua Mediterrània europea

ARBRE AR047

Localització i Propietari: Parc del Calamot. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416 371, 4.572.546)ED50 – (416. 276, 4.572.341)ETRS89

7 m alçada 2,1 m volt de canó 7,60x8,50 m projecció de la copa 130 anys (edat estimada) Es troba situat dins del Parc del Calamot envoltat per altres garrofers. Bo/Regular. Arbre bifurcat a de 1,70 m. Presenta una cavitat longitudinal que va des de la base fins a 1,40 m i dues branques podades. Port de grans dimensions, valor històric i social. Cal realitzar una neteja i aclarida de les branques mortes i l'eliminació d’una soca mal tallada. Cal conservar les condicions de l’entorn i aportar una capa de mulch a tota la projecció de la capçada. Mantenir les condicions de l’entorn i realitzar algun treball d’esporga de branques trencades o mortes. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un parc urbà per tant es mantindrà el peu així com les condicions de l'entorn.

63

63

38 . GARROFER DE LA MASIA DE L’HORTA 2 Ceratonia siliqua Zona mediterrània d'Europa

ARBRE AR047

Localització i Propietari: Parc del Calamot. Ajuntament de Gavà Coordenades UTM (416.371, 4.572.546)ED50 – (416.276, 4.572.341)ETRS89

6 m alçada 3,2 m volt de canó 7,20x8,70 m projecció de la copa 195 anys (edat estimada) Es troba situat dins del Parc del Calamot, dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, envoltat per altres garrofers. Molt bo. Arbre bifurcat cap l'alçada de 1,70 m. Port de grans dimensions, valor històric i social. Cal realitzar una neteja i aclarida de les branques mortes. Cal conservar les condicions de l’entorn i aportar una capa de mulch a tota la projecció de la capçada.

64

64

39 . OLIVERA DE LA MASIA DE L’HORTA Olea europaea Mediterrani

ARBRE AR047

Localització i Propietari: Masia de can Horta. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (416.267, 4.572.486)ED50 – (416.172, 4.572.281)ETRS89

7 m alçada 1,86 m volt de canó 7,30x6,50 m projecció de la copa

110 anys (edat estimada)

Es troba situada al costat del mur de la masia de l’Horta. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial Urbanístic del Pla de Ponent.

Bo. Arbre bifurcat amb troncs de 1,30m i 1,20m respectivament. L’arbre presenta algunes branques trencades i ferides cicatritzades

Valor social i bon estat vegetatiu. Cal realitzar una neteja i aclarida de les branques mortes i una esbrossada sota la copa. Cal conservar les condicions de l’entorn.

65

65

40. ROURE DE CAN QUATRE 1

Quercus cerrioides Península Ibérica

ARBRE AR026_3

Localització i Propietari: Camí de Can Quatre. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (415.461, 4.571.941)ED50 – (415.366,4.571.736)ETRS89

13 m alçada 2,31 m volt de canó 14,50x16,50 m projecció de la copa 140 anys (edat estimada) Es troba situat a la vora de camps de conreu ben integrats en el paisatge. Bo. L'arbre presenta una bona resistència biomecànica, la seva estructura és bona i conserva el seu port natural. S'observen alguns petits atacs d'insectes tot i que són poc significatius. Hi ha algunes branques seques o mortes.

Port de grans dimensions. Singularitat de l’espècie a la zona o al municipi. Bon estat vegetatiu. Valor paisatgístic.

Caldria realitzar algunes esporgues de sanejament de branques mortes o seques, però molt poc intensiva. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins una parcel·la que correspondrà a un futur vial. Per tant, es mantindran les condicions de l’espai fins el moment que s'iniciïn les obres en el que haurà de ser trasplantat al futur parc urbà del costat on estaran el dos roures que l'acompanyen i que estan inventariats en el present document.

66

66

41. ROURE DE CAN QUATRE 2

Quercus cerrioides Península Ibérica

ARBRE AR026_2

Localització i Propietari: Camí de Can Quatre. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (414.776, 4.572.446) ED50 – (414.677,4.572.241) ETRS89

15 m alçada 2,7 m volt de canó 17,00x14,00 m projecció de la copa 170 anys (edat estimada) Es troba a la vora d'uns camps de conreu ben integrats en el paisatge. Bo. L'arbre presenta una bona resistència biomecànica, una bona estructura i conserva el seu port natural. S'observen alguns petits atacs d'insectes poc significatius. Presenta algunes branques seques i mortes.

Port de grans dimensions. Singularitat de l’espècie a la zona o al municipi. Bon estat vegetatiu. Valor paisatgístic.

Caldria realitzar algunes esporgues de sanejament de branques mortes o seques, però molt poc intensiva. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins de la parcel·la d'un futur parc urbà. Per aquest motiu cal mantenir l'arbre així com les condicions de l’espai.

67

67

42. GARROFER DEL PLA DE QUERALT 1 Ceratonia siliqua Península Ibérica

ARBRE AR026_2

Localització i Propietari: Fondo de Can Llong. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (414.772,4.572.446) ED50 - (414.677,4.572.241) ETRS89

6 m alçada 2,7 m volt de canó 10,00x10,00 m projecció de la copa 170 anys (edat estimada) Es troba a la vora del camí en un antic garroferar. Bo. L'arbre presenta una bona resistència biomecànica i una bona estructura, conservant el seu port natural. S'observen alguns petits atacs d'insectes poc significatius. Presenta algunes branques seques i mortes. Port de grans dimensions. Afavoreix la biodiversitat de la zona de conreu. Caldria realitzar algunes esporgues de sanejament de branques mortes o seques, però molt poc intensiva. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins de la parcel·la d'un futur parc urbà. Per aquest motiu cal mantenir l'arbre així com les condicions de l’espai.

68

68

43. GARROFER DEL PLA DE QUERALT 2 Ceratonia siliqua Península Ibérica

ARBRE AR026_2

Localització i Propietari: Fondo de can Llong. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (414.779, 4.572.452) ED50-(414.684, 4.572.247) ETRS89

5 m alçada 2,23 m volt de canó 10x9,30 m projecció de la copa 138 anys (edat estimada) Es troba a la vora d'uns camps de conreu be integrat al paisatge. Bo. L'arbre presenta una bona resistència biomecànica i una bona estructura, conservant el seu port natural. Afavoreix la biodiversitat de la zona de conreu. Cal realitzar una neteja i aclarida de les branques mortes. Cal conservar les condicions de l’entorn i aportar una capa de mulch a tota la projecció de la capçada. Mantenir les condicions de l’entorn i realitzar algun treball d’esporga de branques trencades o mortes. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent. .

69

69

44. GARROFER DEL PLA DE CANYARS Ceratonia siliqua Península Ibérica

ARBRE AR026_2

Localització i Propietari: Pla de Ponent, Camí d’accés a la Fabrica abandonada. Ajuntament de Gavà. Coordenades UTM (415.607, 4.571.714) ED50 – (415.512,4.571.509) ETRS89

7 m alçada 3,2 m volt de canó 13x10 m projecció de la copa 200 anys (edat estimada) Es troba en un erm a la vora del camí de entra a la antiga, envoltat per un gramenet d’albellatge. Bo. Dividit des de 30cm de la base en tres branques codominants. Posseeix un excel·lent estat vegetatiu,

encara que el centre de la soca és buit i s’observen moltes fissures, esquerdes i cicatritzacions. Port de grans dimensions. Afavoreix la biodiversitat de la zona de conreu. Cal realitzar una neteja i aclarida de les branques trencades o mortes. Cal conservar les condicions de l’entorn i aportar una capa de mulch a tota la projecció de la

capçada. L'arbre es troba afectat per la urbanització de la zona. Cal elaborar propostes de conservació in situ i, cas que aquesta fos impossible, buscar una nova ubicació d’acord amb l’interès patrimonial de l’arbre i avaluar el seu trasplantament amb una metodologia que en garanteixi la supervivència.

70

70

45. GARROFER DE CAN TORRENTS Ceratonia siliqua Zona mediterrània d’Europa

ARBRE AR005

Localització i Propietari: Can Torrents, Vial del Calamot, banda Masia de l’Horta. Ajuntament de Gavà.

Coordenades UTM (416.137, 4.572.382) ED50 - UTM (416.042, 4.572.177) ETRS89

11 m alçada 2,66 m volt de canó 10x9,5 m projecció de la copa 160 anys (edat estimada) L’arbre es troba en una parcel·la forestal urbana, actualment amb aspecte forestal, que limita amb un prat de terra baixa. Bo. El tronc presenta cavitats a nivell de coll i molts rebrots de mida considerable. Port de grans dimensions. Cal realitzar un treball de tala d’alguns rebrots de la base que permetin copsar les dimensions del conjunt. Neteja de l’entorn per poder tenir una visió de tot l’arbre. L'arbre es troba dins de l’àmbit d’actuació del

Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins la parcel·la d’un futur edifici i molt a prop d’un parc urbà. Cal elaborar propostes de conservació in situ i, cas que aquesta fos impossible, buscar una nova ubicació d’acord amb l’interès patrimonial de l’arbre i avaluar el seu trasplantament amb una metodologia que en garanteixi la supervivència.

71

71

46. ROURE DEL TORRENT DE CAN QUATRE Quercus cerrioides Península Ibèrica

ARBRE

Localització i Propietari: Camí de can Quatre, pla de Queralt. Gavanenca de Terrenys e Inmobles.

Coordenades UTM (415.316, 4.572.013) ED50 - (415.221, 4.571.808)ETRS89

8 m alçada 2,60 m volt de canó 22x20 m projecció de la copa 160 anys (edat estimada)

L’arbre forma part del bosc de ribera del torrent de can Quatre, constituït per roures de grans dimensions i alguna alzina amb un sotabosc d’heura i llentiscles. A l’altra banda del torrent hi ha un camp de cereal. L'arbre es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent. Bo. Presenta un estat vegetatiu excel·lent. Copa molt ampla però ben conformada. L'arbre presenta una bona resistència biomecànica, una bona estructura i conserva el seu port natural. S'observen alguns petits atacs d'insectes poc significatius. Presenta algunes branques seques i mortes.

Port i volt de canó de grans dimensions. Singularitat de l’espècie a la zona o al municipi. Bon estat vegetatiu. Valor paisatgístic.

Caldria realitzar algunes esporgues de sanejament de branques mortes o seques, però molt poc intensiva. L'arbre es troba dins de l’àmbit d’actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins la parcel·la d’un futur edifici. Cal elaborar propostes de conservació in situ i, cas que aquesta fos impossible, buscar una nova ubicació d’acord amb l’interès patrimonial de l’arbre i avaluar el seu trasplantament amb una metodologia que en garanteixi la supervivència.

FITXES DEL CATÀLEG D’ARBREDES D’INTERÈS A

GAVÀ

01 . PLATANERS DE LA RAMBLA Nom científic Platanus hispanica Origen Península Ibèrica

ARBREDA ‐

Localització Rambles Coordenades UTM (417.009, 4.573.334) ED50 - (416.914, 4.573.129) ETRS89

Es tracta d'una arbreda urbana disposada a ambdues vores de les rambles. Aquesta arbreda està constituïda per plàtans de diferents edats i dimensions. La zona més propera a la plaça Batista i Roca està constituïda per arbres prims. La zona central està constituïda per arbres prims i d'altres més madurs, alguns dels quals presenten forats a nivell de capçada Arbreda formada per plàtans. Regular/Bo. En general es tracta d'arbres poc vigorosos. Presenten una poda heterogènia de les capçades. S’observa que els arbres estant patint l'atac del tigre del plàtan. Valor paisatgístic i històric. La configuració de l’espai impedeix prendre algues mesures que permetrien millorar la situació dels arbres. Malgrat això, les actuacions han d’anar encaminades a millorar la disponibilitat de nutrients i aigua per tal de que puguin millorar el seu vigor i desenvolupament. Caldria realitzar alguns regs de reforç als mesos de màxima evapotranspiració i realitzar una aportació de nutrients. Caldria aportar una capa de mulch als escocells dels arbres de com a mínim 10 cm de gruix i mantenir-la. Caldria realitzar tractaments contra el tigre del plàtan. Caldria establir i unificar un criteri d’esporga que es mantingui al llarg dels anys, per evitar intervencions dispars.

02 . XIPRERS DEL PARC DE LA TORRE LLUCH Nom científic Cupressus sempervirens Origen Orient de la zona mediterrània

ARBREDA ‐

Localització Parc de la Torre Lluch Coordenades UTM (416.818, 4.573.454) ED50 – (416.723, 4.573.249) ETRS89

Es tracta d'una arbreda de xiprers en un parc urbà disposats a banda i banda del camí central i al marge dret de l’entrada sud del parc. L’arbreda presenta arbres amb volts de canó de fins a 1,70 m de perímetre. S’observa que alguns peus han estat talats i que s’han anat substituint per exemplars més joves. Hi ha alguns arbres que s'han eliminat i no han estat substituïts.. L’arbreda que envolta el camí i l’entrada està formada exclusivament per peus de xiprers. Bo. En general l’arbreda presenta un bon estat de salut tot i que s’observen alguns xiprers amb poc vigor. Alguns han perdut la fulla per la part inferior de la copa.. Catalogats dins del Bé amb Elements d’Interès de la Torre Lluch (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). L'arbreda té un valor històric, social i presenta alguns exemplars amb ports de grans dimensions.

Cal regenerar l’arbreda amb nous exemplars de xiprers a mesura que els vells es vagin morint. Caldria plantar nous peus de xiprers en els espais que hi ha lliures per no perdre l’alineació.

03 . JARDI BOTÀNIC DE LA TORRE LLUCH Nom científic Cupressus arizonica i altres Origen Diversos

ARBREDA ‐

Localització Jardí Botànic Museu Coordenades UTM (416.745, 4.573.527) ED50 – (416.650, 4.573.322) ETRS89

Es tracta d’un jardí romàntic situat dins de la Torre Lluch, que actualment és la seu del museu de Gavà. A l'entrada del museu hi ha 2 xiprers i 2 xiprers més al costat exterior del museu, tots quatre queden inclosos dins de l'arbreda. En general els arbres que conformen el jardí són individus d'un diàmetre considerable tot i que alguns exemplars han patit impactes i presenten danys importants a les capçades.

El jardí està composat per quatre exemplars de pi blanc, tres exemplars de pi pinyer, un llorer, un xiprer d'arizona i cinc xiprers. Dins del mateix jardí existeixen més espècies ja que en diverses zones del jardí s’han reconstruït diferents hàbitats existents a Gavà Regular. Alguns exemplars presenten un bon estat vegetatiu tant a nivell de capçada com a nivell de tronc. En canvi existeixen alguns exemplars com el xiprer i algun pins que presenten danys importants a nivell de capçada degut al trencament de branques importants.

Catalogats dins el Bé Cultural d’Interès Local de la Torre Lluch (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). Valor històric, paisatgístic i social.

Cal seguir retallant els xiprers que no conserven el seu port natural. Pel que fa al llorer que està escapçat, caldria tallar bé la branca a nivell d’inserció i realitzar un tractament contra el pugó ja que s’observa fumagina. En el cas del pi pinyer caldria esporgar algunes branques trencades. Al xiprer d'Arizona es recomana no fer-hi cap actuació.

04 . EUCALIPTUS DEL CAMP DE FUTBOL DE CAN TINTORER Nom científic Eucalyptus camaldulensis Origen Europa

ARBREDA ‐

Localització Camp de futbol antic (Riera St. Llorenç) Coordenades UTM (416.612, 4.573.993) ED50 – (416.517, 4.573.788) ETRS89

Es tracta d'una arbreda urbana de 5 exemplars ben desenvolupats. Es troba disposada en forma lineal, paral·lela al carrer. L'arbreda està formada únicament per eucaliptus. Bo. En general els arbres presenten un bon estat de conservació tot i que algun exemplar presenta algunes branques amb fulles seques i alguns forats a la capçada.. El conjunt d’arbres destaca a l’entorn urbà on es troba pel seu port. Cal eliminar les branques seques i mortes. Cal tallar correctament una branca d'un dels arbres que està trencada. Cal millorar les condicions de la base amb l’aportació d’una capa de mulch de com a mínim 10 cm de gruix.

05 . XIPRERS DEL CEMENTIRI I EL SEU ENTORN Nom científic Cupressus sempervirens Origen Orient de la zona mediterrània

ARBREDA ‐

Localització Cementiri i el seu antic camí Coordenades UTM (415.788, 4.573.495) ED50 – (415.693, 4.573.290) ETRS89

Arbreda amb uns quaranta xiprers que es divideix en dos sectors. El primer està a banda i banda d’un camí que condueix cap al cementiri. L’altra sector està situat pròpiament al cementiri L'arbreda està constituïda només per xiprers.

Bo. En general presenten un bon estat si bé s’observen alguns indicis de secada del xiprer. Valor social i arbres amb port ben constituïts.

Cal eliminar la gespa de la superfície de la projecció de la capçada de cada xiprer i substituir-la per una capa de mulch d'un mínim de 10 cm de gruix. Realitzar tractaments fitosanitaris preventius i curatius per evitar la secada del xiprer. Vetllar per si apareixen altres plagues que convindria tractar.

06 . ARBREDA PUBLICA DE CAN RIBES Nom científic Cupressus arizonica i altres Origen Diversos

ARBREDA ‐

Localització Viari al voltant de Can Ribes Coordenades UTM

(416 270, 4 572 770) ED50 – (416 175, 4 572 566) ETSR89

Arbreda que constituia la tanca vegetada de l’antic jardí de can Ribas, inclosa dins el BCIL de Can Ribas.

Està conformada bàsicament per una alineació de més d’un centenar de xiprers de mitjanes dimensions que, en la zona de llevant, constitueix una doble alineació amb una quarantena d’eucaliptus. En l’espai també hi trobem alguns mirobalaners i robínies. Destaquen especialment els garrofers de l’hortus, a la zona de ponent, i algun xiprer i cedre de majors dimensions. Bo

Catalogats dins el Bé Cultural d’Interès Local de can Ribes (Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà). Valor històric, paisatgístic, social i arbres amb port ben constituïts. A mida que creixin els xipresos de l’alineació caldra realitzar una aclarida de selecció per tal de permetre el seu bon desenvolupament. Realitzar tractaments fitosanitaris preventius i curatius per evitar la secada del xiprer. Vetllar per si apareixen altres plagues que convindria tractar.

07 . PINEDA DEL PARC DEL CALAMOT Nom científic Pinus pinea Origen Regió mediterrània

ARBREDA ‐

Localització Parc del Calamot Coordenades UTM

(416 490, 4 572 560) ED50- (416 395, 4 572 355 ) ETRS89

Bosquet de pi pinyer amb alguns peus molt ben desenvolupats situat en un parc urbà.. Al bosquet també existeix un peu important de pi blanc tot i que està una mica malmès. També s’hi troben alguns individus de garrofer. S’ha deixat una àmplia zona amb cobertura de gespa enmig de l’arbreda. Molt bo. El creixement dels arbres no està limitat per escocells i per tant, a nivell radicular poden seguir desenvolupant-se sense impediments.. Té un valor històric ja que els exemplars existents actualment són els testimonis d'un bosc de pi pinyer que hi havia a la zona. També presenta un valor social ja que és molt visitat per la ciutadania de Gavà. Cal mantenir l’estructura del terreny i la seva cobertura. Per això, un dels aspectes de gestió més importants és el d’evitar la compactació de la superfície, que a la llarga pot malmetre les arrels dels arbres. Caldria definir bé els llocs de pas i acotar-los per evitar camins i recorreguts innecessaris. L'arbreda es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un futur parc urbà, per tant es mantindrà l'arbreda actual.

08 . GARROFERAR DEL PARC DEL CALAMOT Nom científic Ceratonia siliqua Origen Zona mediterrània d'Europa

ARBREDA

Localització Parcel·la dins del Parc del Calamot Coordenades UTM

(416 350, 4 572 590) ED50 – (416.255, 4 572 380) ETRS89

Es tracta d'un parc urbà que ocupa l’espai d’antics cultius de secà. A més dels garrofers, també hi podem trobar altres arbres representatius dels antics conreus de secà, com ametllers i oliveres. Molt bo. En general els exemplars presenten un bon desenvolupament. Valor històric, social i paisatgístic. L'arbreda es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un futur parc urbà. S'haurà de mantenir l’arbrat actual i millorar l'entorn de la zona situada a la part més occidental. Allà on fos possible, caldria recuperar la disposició ortogonal del garroferar restituint les faltes entre els exemplars existents o creant-la de nou, especialment en el sector ponent de l’arbreda.

09 . PLATANERS DEL CAMÍ DEL NICASI Nom científic Platanus x hispanica Origen Centre i sud d'Europa

ARBREDA

Localització Camí d'en Nicasi amb la Av. Del Mar Coordenades UTM

(418.062, 4.570.008) ED50 – (417.967, 4.569.803) ETRS89

Es tracta d'una arbreda periurbana disposada en forma d’alineació a ambdues vores del camí i parcialment inclosa dins el PEIN del Delta del Llobregat. L'arbreda està constituïda per una vintena de plàtans. Bo/regular. Els plàtans han estat podats de forma reiterada eliminant tota la capçada. En aquests moments s'està recuperant la capçada ja que deu fer uns anys que no s'han podat. Alguns peus ben constituïts. Valor paisatgístic. Cal realitzar una esporga de neteja i sanejament en alguna de les besses més importants i eliminar-ne les altres ja que estan molt plenes. S’hauria de fer un seguiment de l’afectació del tigre del plàtan per tal de plantejar una possible actuació en el futur.

10 . PALMERES DEL CARRER DELS OFICIS

Nom científic Washingtonia filifera Origen Califòrnia

ARBREDA

Localització Zona industrial. C. Progrés amb Oficis dins la parcel·la del centre de Suport a l'empresa Coordenades UTM

(417.521, 4.572.841) ED50 – (417.426, 4.572.636) ETSR89

Arbreda urbana situada en la zona industrial sobre una coberta vegetal de gespa. Tota l'arbreda es composa del mateix tipus de palmera. En general l’arbreda es troba en bon estat de salut. Una de les palmeres presenta una protuberància a la base del tronc. Singularitat a la zona on estan ubicades Podar fulles mortes.

11 . ALZINAR DE LA RIERA DE CANYARS

Nom científic Quercetum ilicis galloprovinciale cerroidetosum Origen Península Ibèrica

ARBREDA

Localització Ramal de la riera dels Canyars Coordenades UTM

(415.567, 4.571.885) ED50 - (415.472, 4.571.680.)ETRS89

Es troba ubicada a ambdós marges de la riera envoltada de terreny agrícola en la zona més occidental que limita amb el municipi de Castelldefels. És una arbreda distribuïda de forma discontinua que presenta alguns peus de grans dimensions. L'arbreda es troba dins de l'àmbit d'actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d'un futur parc de ribera, i es troba afectada pel projecte d’urbanització.

Els roures i les alzines comparteixen l’espai amb alguns peus d’arç blanc i de pi blanc. Altres espècies presents són la canya i les bardisses. Molt bo. L'arbreda presenta un bon estat de salut amb exemplars de roures i alzines de grans dimensions. Alguns dels roures presenten l'atac de la caparreta sense arribar a ser rellevant. Alguns exemplars presenten un port de grans dimensions, la qual cosa dona un valor afegit al indret. Tots els arbres de ribera afectats per la urbanització, inclosos roures i alzines, es trasplantaran a l’entorn immediat i quedaran integrats en la proposta definitiva de projecte de ribera en aquest tram. Mentre no s’executa el projecte, cal desbrossar l’indret periòdicament de canyes i esbarzers, tot respectant els petits peus de roures i alzines i els plançons d’arç blanc que puguin anar sorgint; cal netejar de residus acumulats; cal eliminar els pins morts de la zona i realitzar alguna esporga selectiva de branques seques i mortes. Mentre no es desmantella la línia elèctrica, s'ha de vetllar per tal que les tasques de manteniment respectin els arbres.

12 . GARROFERAR DEL CAÇAGATS

Nom científic Ceratonia siliqua Origen Zona mediterrània d'Europa

ARBREDA

Localització Carretera de la Sentiu Coordenades UTM (415 380, 4 572 660) ED50 - (415 285,4 572 455) ETRS89

Es tracta de l’últim gran camp de garrofers no urbanitzat de l’entorn proper a Gavà. Els camps de garrofers, a mes de ser un ecosistema que alberga una gran biodiversitat,també representaven el paisatge dominant i secular del municipi fins als anys cinquanta del segle XX.

Bàsicament garrofers, amb alguna clapa de pins. Regular. La compactació de sòls, la manca de llaurat i l’erosió superficial han mermat en gran mesura la capacitat vegetativa dels garrofers que, de forma general, es troben en mal estat. A més a més, hi ha nombroses faltes en la trama ortogonal de l’antic camp i la colonització de l’espai per la pineda, ofega aquells peus de garrofer que es troben dominats o codominats per un pi. Valor històric, social i paisatgístic.

Llaurar el camp, adobar-lo i, en general, efectuar-hi un tractament de conreu de secà. Permetre el creixement dels prats típics d’aquest tipus de conreu i, en tot cas, introduir lleguminoses nitrificants. Restituir les faltes en la trama ortogonal de garrofers o refer-la, com en l’espai obert de la zona de ponent de l’arbreda. Eliminar tots els pins que condicionen el creixement dels garrofers o que ocupen un espai on cal recuperar la trama de garrofers i realitzar-ne un sanejament.

13 . GARROFERAR DE CAN LLONG

Nom científic Ceratonia siliqua Origen Zona mediterrània d'Europa

ARBREDA

Localització La Sentiu Coordenades UTM (413 950, 4 572 300) ED50 - (413 855,4 572 095) ETRS89

Petit garroferar segregat del camp original (garroferar de can Arrufat) per la carretera que connecta la Sentiu amb Castelldefels. Aquest espai sumat al garroferar de can Arrufat, representa, junt amb el de Caçagats, els últims grans garroferars no urbanitzats de Gavà. Els camps de garrofers, a mes de ser un ecosistema que alberga una gran biodiversitat,també representaven el paisatge dominant i secular del municipi fins als anys cinquanta del segle XX. Bàsicament garrofers, amb alguna clapa de pins. Regular. La compactació de sòls, la manca de llaurat i l’erosió superficial han mermat en gran mesura la capacitat vegetativa dels garrofers que, de forma general, es troben en mal estat. A més a més, hi ha nombroses faltes en la trama ortogonal de l’antic camp i la colonització de l’espai per la pineda, ofega aquells peus de garrofer que es troben dominats o codominats per un pi. Valor històric, social i paisatgístic.

Llaurar el camp, adobar-lo i, en general, efectuar-hi un tractament de conreu de secà. Permetre el creixement dels prats típics d’aquest tipus de conreu i, en tot cas, introduir lleguminoses nitrificants. Restituir les faltes en la trama ortogonal de garrofers o refer-la. Eliminar tots els pins que condicionen el creixement dels garrofers o que ocupen un espai on cal recuperar la trama de garrofers i realitzar-ne un sanejament.

14 . ROUREDA DEL TORRENT DEL CALAMOT

Nom científic Quercus cerrioides Origen Península Ibérica

ARBREDA

Localització Torrent del Calamot Coordenades UTM (416 152, 4 572 444) ED50 - (416 057, 4 572 239) ETRS89

Roureda ben constituïda que conforma el bosc de ribera del torrent. L’arbreda es troba dins de l’àmbit d’actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d’un futur parc de ribera. Roureda acompanyada per alguna alzina amb sotabosc arbustiu constituït per estepa blanca, estepa negre, galzeran, dafne, esbarzers i altres especies Molt bo. Es troba en un estat força naturalitzat i amb bona capacitat vegetativa Singularitat de l'entorn, interès ecològic, estat de conservació i valor paisatgístic.

Cal realitzar una neteja del les enfiladisses que pugen cap a la capçada per evitar pèrdua de capacitat fotosintetica mantenint el sotabosc tal com està. Es mantindrà l’arbreda que queda dins del parc fluvial tal i com està i es trasplantaran al mateix parc els peus que queden fora. Un del aspectes més importants de cara a la gestió és el de mantenir les condicions de l’entorn. Per aquest motiu, caldrà que el futur parc mantingui les condicions actuals tant a nivell de sòl com d’entorn.

15 . ROUREDA DEL TORRENT DE CAN QUATRE

Nom científic Quercus cerrioides Origen Península Ibérica

ARBREDA

Localització Torrent de Can Quatre Coordenades UTM (415 350, 4 571 945) ED50 - (415 255,4 571 740)ETRS89

Roureda ben constituïda ubicada en el sector de Pla de Ponent. L’arbreda es troba dins de l’àmbit d’actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent, dins d’un futur equipament. Roureda acompanyada per alguna alzina amb sotabosc d’heura i llentiscle. Molt bo. Es troba en un estat força naturalitzat i amb bona capacitat vegetativa Singularitat de l'entorn, interès ecològic, estat de conservació i valor paisatgístic.

Un del aspectes més importants de cara a la gestió és el de mantenir les condicions de l’entorn. Per aquest motiu, es mantindran les condicions actuals tant a nivell de sòl com d’entorn. Cal realitzar una neteja d’enfiladisses que pugen cap a la capçada però mantenint el sotabosc tal com està. Es talaran els pins de l’entorn més immediat i es farà un sanejament de branques mortes dels roures. L'arbreda es troba dins de l’àmbit d’actuació del Pla Parcial urbanístic del Pla de Ponent. Cal elaborar propostes de conservació in situ. Cas que fos impossible per a algun dels roures, es buscarà una nova ubicació que mantingui la cohesió de l’arbreda i d’acord amb l’interès patrimonial de l’arbre i s’avaluarà el seu trasplantament amb una metodologia que en garanteixi la supervivència. En la mesura del possible, els roures de l’entorn immediat a l’arbreda afectats per la urbanització del sector també es trasplantaran a aquest espai.

FITXES DE LES ARBREDES PRIVADES SUSCEPTIBLES

DE SER CATALOGADES

01 . ALBEREDES DEL DELTA

Nom científic Populetum albae Origen Europa, Àsia i nord d’Africa

ARBREDA SUSCEPTIBLE DE CATALOGACIÓ ‐

Localització Es troben petites zones d’albereda per la zona deltaica Coordenades UTM 1.- (416.270, 4.569.820) ED50 - (416 175,4 569 615) ETRS89 2.- (416.440, 4.569.860) ED50 - (416.345,4.569.655) ETRS89 3.- (416.580, 4.569.510) ED50 - (416 485, 4 569 305) ETRS89 4.- (416.800, 4.569.500) ED50 - (416 705, 4 569 295) ETRS89

5.- (417.050, 4.569.470) ED50 - (416.955,4.569.265) ETRS89 6.- (419.360, 4.569.700) ED50 - (419.265,4.569.495) ETRS89 7.- (419.424, 4.569.696) ED50 - (419 329,4 569 491) ETRS89 8.- (419.610, 4.569.800) ED50 - (419 515,4 569 595) ETRS89 9.- (419.610, 4.569.800) ED50 - (419 275.,4 569 655) ETRS89

Les alberedes són una de les comunitats vegetals originals de l’ecosistema dèltic. En aquest moments només en queden alguns reductes en tot el delta. Bàsicament àlbers. De vegades, també grups d’oms i alguns arçs blancs.

Regular, En general estan formades per una densitat molt elevada d’arbres que competeixen entre si i l’estat no es bò degut a la densitat de peus. En general presenten una bona capacitat de fillolatge. Constitueixen les ultimes restes d’aquesta comunitat al Delta A les parcel·les on existeix una densitat de peus elevada, s’hauria de realitzar una tala selectiva escollint els arbres més rectes i millor constituïts. Es podrà avaluar la possibilitat d’utilitzar els peus sobrants per realitzar la recuperació de la comunitat a altres zones del Delta, ja que s’ha observat que hi ha bona regeneració.

02 . AVELLANOSA DEL FONS DELS FANGARS

Nom científic Polysticho-Coryletum Origen Europa i Àsia


Localització Font de l’avellanosa. Fons dels Fangars Coordenades UTM (414.463, 4.574.437) ED50 - (414.368,4.574.232) ETRS89

L’avellanosa es troba emmarcada dins de l’entorn natural del Fons dels Fangars. Es disposa a ambdós marges d’una riera amb poc cabal però continu. Per sobre de la riera passa una línia elèctrica

Es tracta d'una avellanosa acompanyada per altres espècies com galzeran, carex màxim, cues de cavall, heure, roldor, esbarzer i altres. Darrere dels avellaners i per la zona on la presencia d’aquests desapareix, trobem robinies, roures i pi blanc, algun auró i verns.

Bó La vegetació de ribera està ben conservada. Potencialment l’avellanosa es podria estendre més enllà d’on ho fa actualment. En les zones més obertes el avellaners competeixen per l’espai amb bardisses i altres espècies. L’entorn immediat de l'avellanosa presenta molts arbres caiguts per l’efecte de les ventades de 2009. Singularitat de l’espai a nivell comarcal ja que es tracta de la comunitat d’avellanosa més meridional de Catalunya. Valor ecològic, social i paisatgístic

Cal netejar la bardissa dels espais oberts que poden ser ocupats per vegetació de ribera. Caldria eliminar les robinies o altres espècies invasores per tal de facilitar l’expansió i establiment d’espècies pròpies de ribera. Caldria desviar la línia elèctrica que actualment passa per al riera. Mentre això no es produeix caldria adequar les tasques de manteniment a la conservació d’aquesta arbreda.

03 . SUREDA DE ROCABRUNA

Nom científic Carici depresae-Quercetum suberis Origen Europa i nord d’Africa

ARBREDA SUSCEPCIBLE DE CATALOGACIÓ ‐

Localització Camí de Ca n’Amat Coordenades UTM (414.167, 4.574.311) ED50 - (414.072,4.574.106) ETRS89

Es tracta de la sureda més meridional de Catalunya. Es troba en un entorn forestal, al costat d’una pista poc transitada, dins de la zona del Garraf negre i molt propera a l’antic complex miner de Rocabruna.

Es tracta d’una cinquantena d’alzines sureres incloses dins d’un alzinar amb roure, amb un sotabosc ben conformat, que es desenvolupa sota una coberta de pi blanc. Bo. La zona forestal es troba en bones condicions, tot i que la densitat de pins és excessiva. Valor ecològic, singularitat de l’especie i valor paisatgistic Caldria donar una gestió forestal a l’espai i aclarir-lo de pins, especialment al voltant de les sureres.

04 . GARROFERAR DE CAN DARDENA

Nom científic Ceratonia siliqua Origen Zona mediterrània d’Europa


Localització Camí sobre Can Dardena Coordenades UTM (412 960, 4 572 615) ED50 - (412 865, 4 572 410) ETRS89

Es tracta d'una antiga terrassa dedicada al cultiu de la garrofa. L’arbreda es troba ubicada parcialmente dins del PEIN del Massis del Garraf Les terrasses estan compostes per un clar domini dels garrofers però també es troba representat el pi blanc i algun exemplar de servera. També hi ha altres espècies acompanyants com l’estepa blanca i el llentiscles entre d’altres . L’arbreda presenta un bon estat de salut amb peus amb bon estat vegetatiu.

Valor paisatgístic, històric, cultural i de biodiversitat. També seria un punt importat de tallafoc Realitzar una tala del pi blanc per tal de mantenir el valor paisatgístic i cultural de les terrasses.

05 . ALZINAR DEL TORRENT DE LES COMES Nom científic Quercus ilex i humilis Origen Diversos

ARBREDA SUSCEPTIBLE DE CATALOGACIO

Localització Camí del boscos amb can Mas Coordenades UTM (413.338, 4.574.260) ED50 - (413.243,4.574.055) ETRS89

Entorn forestal al costat d’una pista. Es tracta d’una arbreda a dos nivells dividida per una pista forestal. A la part inferior es troba una font amb una petita bassa i un torrent i a la zona superior es troba una zona forestal L’espai més forestal està constituït per alzines, roures, arboç i algun peu d’om. A la zona est de la parcel·la apareixen peus joves d’oms i també s’observa algun peu d’om a la zona mes meridional del torrent. Bo. La zona de la font actualment presenta moltes bardisses i enfiladisses que la fan inaccessible. La zona forestal es troba en bones condicions.

Singularitat de les espècies en l’entorn, valor paisatgístic. Caldria donar una gestió forestal a l’espai i aclarir-lo de pins. Caldria avaluar l’estat de la riera, les captacions d’aigua existents i garantir-hi la presència d’aigua. Cal vigilar l’aparició de grafiosi entre els oms.

06 . JARDINS DE CAN RIBES

Nom científic Espècies varies Origen Península Ibèrica


Localització Masia de Can Ribes Coordenades UTM (416.180, 4.572.780) ED50 - (416 085, 4 572 575) ETRS89

Es tracta dels jardins i l’hortus de l’antiga masia de can Ribes, els quals es troben catalogats i protegits al BCIL de can Ribes inclòs al Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Gavà.

Arbreda artificial formada per cedres, eucaliptus, garrofers, varietats de arbres Molt bo. Valor paisatgístic i històric. Mantenir la gestió actual

07 . GARROFERAR DE CAN ARRUFAT Nom científic Ceratonia Silicua Origen Zona mediterranea europea


Localització La Sentiu prop de la Casa Vella Coordenades UTM (413 840, 4 572 370) ED50 - (413 745,4 572 165) ETRS89

Garroferar principal del camp original (garroferar de can Arrufat) per la carretera que connecta la Sentiu amb Castelldefels. Aquest espai sumat al garroferar de can Llong, representa, junt amb el de Caçagats, un dels últims grans garroferars no urbanitzats de Gavà. Els camps de garrofers, a mes de ser un ecosistema que alberga una gran biodiversitat, també representaven el paisatge dominant i secular del municipi fins als anys cinquanta del segle XX.

Bàsicament garrofers, amb alguna clapa de pins. Regular. La compactació de sòls, la manca de llaurat i l’erosió superficial han mermat en gran mesura la capacitat vegetativa dels garrofers que, de forma general, es troben en mal estat. A més a més, hi ha nombroses faltes en la trama ortogonal de l’antic camp i la colonització de l’espai per la pineda, ofega aquells peus de garrofer que es troben dominats o codominats per un pi. Valor històric, social i paisatgístic.

Llaurar el camp, adobar-lo i, en general, efectuar-hi un tractament de conreu de secà. Permetre el creixement dels prats típics d’aquest tipus de conreu i, en tot cas, introduir lleguminoses nitrificants. Restituir les faltes en la trama ortogonal de garrofers o refer-la. Eliminar tots els pins que condicionen el creixement dels garrofers o que ocupen un espai on cal recuperar la trama de garrofers.

catÀleg d’arbres i arbredes d’interÈs local a...

Documents