LA LECTURAEN LES PRIMERES EDATS

DE QU PARLAREM? LLEGIR PER A QU? PER QU LLEGIM NOSALTRES? ELS BENEFICIS DE LA LECTURA EFOMENT DE LA LECTURA PROGRAMES PEL FOMENT DE LA LECTURA

EVOLUCI DELS NENS COM A LECTORS: capacitats, pautes i materials.

1. ELS BENEFICIS DE LA LECTURA

ELS BENEFICIS DE LA LECTURAEl foment de la lectura, la majoria de vegades es justifica en els seus beneficis. Quan es fomenta des del primer mes de vida la lectura pot esdevenir una bona eina pel creixement integral dels infants. Aquesta idea s la que corroboren molts dels estudis realitzats i que demostren que explicar o llegir una histria en veu alta des dels primers mesos: Refora el vincle afectiu entre pares i fills. Afavoreix ladquisici de la competncia lingstica. Potencia la capacitat dobservaci, atenci i concentraci. Estimula la imaginaci i la creativitat. Desenvolupa el gust per aprendre, la curiositat, el pensament reflexiu,... Ajuda a establir una relaci constant entre l'Infant i el mn que lenvolta. Socialitza.

Per ning es converteix en lector, pels

BENEFICIS.Aquesta perspectiva portaria a :

Anem a buscar-lo?Obligar a llegir.

Perdre el sentit.

2. PER QU LLEGIM? O PER QU NO?

PER QU LLEGIM? O PER QU NO?Llegim:Pel meu pare

Per la universitat

Perqu ho feien tots els meus amics

Per un llibre

Record emotiu

No llegim:

Perqu no serveix per res

Perqu mai he trobat un llibre que menganxs Perqu a lescola ens obliguen

Perqu em cansa

Perqu prefereixo mirar la tele

Record emotiu negatiu, absncia dexperincies lectores,...

PER QU LLEGIM?Perqu a casa sempre es parlava de llibres Perqu els contes em portaven a Per qu la literatura dormir formava part de la

nostra vida quotidiana

Per un bon mediador Pel meu parePels meus amics

Perqu ho feien tots els meus amics

Per un mestrePer la universitat

Per admiraci, imitaci i voluntat de pertnyer a un collectiu

Per un bon llibrePer un llibre

Normalment, ser lector o no ser-ho depn de

les

emocions a les que vinculem la lectura.

2. EL FOMENT DE LA LECTURA

EL FOMENT DE LA LECTURAPER QU FOMENTAR LA LECTURA?

Sobretot, per les nostres experincies. S MERAVELLS, NO SHO PODEN PERDRE! (Penso) NECESSITO COMPARTIR LEXPERINCIA I RECOMANAR-LA (Sento) PREGONO LA MEVA GRAN DESCOBERTA (Actuo) I com a argument de suport tinc els seus BENEFICIS.

QU PODEM FER PER FOMENTAR LA LECTURA? No oblidar perqu llegim, i perqu volem fomentar la lectura. Obrir el concepte de lectura Convertir-la en un acte quotidi Donar-li valor entre les famlies. Dedicar estones Dedicar estones a la paraula i lexplicaci oral de contes. Dedicar estones a la lectura individual i el treball dels hbits. Donar accs a bons llibres (biblioteca, motxilles viatgeres, llibres joc,...). Fomentar el coneixement dels llibres i el seu entorn: visita a la biblioteca, a la llibreria,.... CREAR EXPERINCIES LECTORES DIVERSES I EMOTIVES

LA INTRODUCCI DE LA LIT. I LA PARAULA COM UNA COSA QUOTIDIANA La can de bon diaBon dia, dia, bon dia, sol, bon dia, nens i nenes, bon dia a tothom

Un conte per anar a dormir

De qu fa gust la lluna?

Un poema per anar a dinarUna forquilla i una cullera posen per rbitre un ganivet perqu judiqui qui de les dues amb viandes juga ms net.

A labril, labella dona la cera

Cada mes un refrany

ESTONES DEDICADES A LA LECTURA I A LEXPLICACI DE CONTES

Qu llegim? adaptacions de rondalles, lbums moderns, histries encadenades, dhbits, sobre el mn que els envolta, poesia, imatgiaris,... Com llegim? Sols, tots junts o en parelles i petits grups, asseguts o estirats, sota la llum del sol o duna llanterna, en veu alta o sense dir res, amb msica o la companyia dun peluix,... AIX S... Sempre passant les pgines amb cura, sense molestar.... Quan llegim? A la classe de bon demat, mentre dinem, a sota duna arbre a lhora del pati,... Amb qui llegim? Amb les famlies, noms amb els nenes, amb el mestres,.... amb narradors o actors que venen en dies assenyalats,...

LACCS A BONS LLIBRES Tipologies variades: 1. Imatgiaris 2. Abecedaris i llibres de comptar 3. Rimes, canons i poemaris. ( petita literatura oral) 4. Accions quotidianes 5. Narracions mudes 6. Adaptacions de contes populars 7. Contes i lbums (alguns de problemes) 8. Informatius i de conceptes 9. Llibres-Joc: troquelats, de sentir, de descobrir,....

LACCS A BONS LLIBRES

Alguns consells per a lhora de triar:1. Llibres que es puguin visitar moltes vegades 2. Llibres amb textos interessants i ben construts. 3. Llibres que sobrin a lexperimentaci. 4. Llibres amb humor 5. Llibres amb ressonncies culturals: que els apropin als clssics i tradicionals o alguns dels seus motius ms comuns 6. Llibres sense lligams didctics 7. Llibres sense receptes teraputiques 8. Llibres sense estereotips 9. Llibres amb una dosi de tendresa mesurada

En les primeres edats, tot aix pot ser intil si noms es treballa des de la biblioteca o lescola. Cal la implicaci de tothom per sobretot, de les FAMLIES!

LA FAMLIA UNA ALIADA INDISPENSABLE No passa res si els pares no sn lectors o si els nens no llegeixen, tant els pares com els fills podran ser felios igualment!Habilitats lectores Famlies Gust per la lecturaTerreny de la passi, de lamor,...

El foment de la lectura noms necessita dedicar-li amor, temps i molts llibres.En les primeres edats, igual que quan la maduresa s superior a les habilitats, esdev indispensable que sels hi llegeixi. Oferir sessions informatives, de lectura en famlia, tallers,activitats... = espai de trobada, intercanvi i formaci. Necessiten, pautes, recomanacions,... Quan un petit veu llegir, sapropa a la lectura i sent el desig de dominar-la. La disponibilitat dun adult per fer un tndem amb el petit s fonamental!

LA FAMLIA UNA ALADA INDISPENSABLE. NECESSITATS Comunicar-se amb els seus fills i demostrarlos el seu amor. (fer-los veure el conte com a eina) Informaci practica sobre com compartir la lectura entre pares i fills. Informaci sobre ttols, autors, tipus llibres,.. Estratgies per explicar contes als seus fills.

Espais dintercanvi amb daltres pares per compartir experincies i vivncies. Llegir el que llegeixen els nens, per conixerlos millor i retrobar-se amb lemoci de la infantesa. Llegir com adults i gaudir fent-ho, per tal dencomanar aquesta passi dadults als infants, que, per la simple admiraci envers els pares se sentiran atrets a llegir. Conixer el que senten, saber el que els agrada als ses fills,...

DESCOBERTA DEL MN DELS LLIBRES:

Visiteu a la biblioteca pblica Visiteu una llibreria

3. NASCUTS PER LLEGIR ALTRES EXPERINCIES

Nascuts per llegirprojecte de que promou el gust per la lectura entre els infants de 0 a 3 anys, creant experincies emotives i positives vinculades al llibre i fent daquest una eina de comunicaci entre pares i fills.

sanitat i cultura

Qu s?Un programa de

sanitat i cultura que promou el gust per la

lectura entre els infants de 0 a 3 anys,

creant experincies emotives i positives vinculades al llibre i fent daquest una eina de comunicaci entre pares i fills. Per tal daconseguir-ho, implica a les famlies, els bibliotecaris i els professionals de la Salut dels centres dAtenci Primria i els facilita pautes, materials, i activitats que cren experincies positives i emotives vinculades al mn de la lectura. Nascuts per llegir est impulsat pe entitats del mn del llibre i la salut i es desenvolupa amb la complicitat dels ajuntaments, els centres datenci primria i les biblioteques pbliques. El projecte est subvencionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci i el promouen les segents entitats:

Associaci Catalana dInfermeria Peditrica Associaci Catalana de Llevadores Collegi Oficial de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya Consell Catal del Llibres per Infants i Joves Societat Catalana de Pediatria

fonaments Els fonaments :La lectura esdev una bona eina pel creixement integral dels infants i quan es comparteix entre ares i fills lafectivitat i la comunicaci que sestableix amb els infants s clau per a la seva seguretat i el desenvolupament de moltes capacitats. Aquesta idea s la que corroboren molts dels estudis realitzats i que demostren que explicar o llegir una histria en veu alta des dels primers mesos de vida:

Refora el vincle afectiu entre pares i fills, Afavoreix ladquisici de la competncia lingstica Potencia la capacitat dobservaci, atenci i concentraci. Estimula la imaginaci i la creativitat Desenvolupa el gust per aprendre. Ajuda a establir una relaci constant entre linfant i el mn que lenvolta.

Tot i aix, lNPL no pretn que els nadons siguin lectors precoos, no creu en laprenentatge accelerat ni segueix la moda de lhiperestimulaci, sin que intenta actuar sobre els hbits familiars, convida a visitar la biblioteca i a llegir en veu alta, per fer del llibre una eina de comunicaci afectiva entre pares i infants.

Implicats:

El projecte els facilita pautes, materials, i activitats que els orientin en el seu paper de mediadors

Profesionals de la SalutDels Centres dAtenci Primria Informen del programa Recomanen la lectura i donen pautes per a compartir-la entre pares i fills. Es coordinen amb la biblioteca per manetenir lespai Nascuts de la Sala despera. 8.000 famlies informades

Famlies

Dediquen una estona a la lectura compartida Reben pautes al CAP i a la biblioteca Gaudeixen del prstec de materials de la biblioteca Participen a les activitats NPL Recullen les primeres experincies lectores dels nadons. Ms de 3.000 famlies participants

BibliotecarisMs de 1000 activitats

Inscriuen a les famlies Creen i mantenen un fons especialitzat per a mares i pares i primers lectors Programamen activitats Coordinen als agents que participen al projecte. Donen suport al CAP preparantli els materials i fent el manteniment de lespai Nascuts a la sala despera.

El projecte que viuen les famliesEl primer contacte amb el projecte Des dels seus centres, llevadores, infermeres peditriques i pediatres transmeten la importncia de la lectura a les famlies i les conviden a participar del projecte, tot entregantlos un petit dossier amb: informaci del programa i de la biblioteca, recomanacions de lectura i una butlleta dinscripci. La inscripci a la biblioteca Amb aquesta documentaci, les famlies es desplacen a la biblioteca. All se les inscriu al programa, es fa el carnet al nad, sels hi lliura un lbum, on podran anar recollint les primeres experincies lectores del nad, i se les informa dels espais, els materials i les activitats que es programen especficament per a ells. El seguiment al CAP A partir daqu, s a travs de les visites peridiques de revisi, que des dinfermeria o pediatria es proporcionen a les famlies uns punts de llibre amb recomanacions de contes i pautes per a llegir amb els seus fills. Suggereixen de nou la visita a la biblioteca pblica i dediquen un espai a la sala despera amb contes i daltres materials facilitats per la biblioteca.

El comiat Quan lInfant celebra el tres anys, el personal sanitari el convida de nou a passar per la biblioteca, on se li entrega un petit diploma que lacredita com a nen lector i sel convida a continuar gaudint de la biblioteca i la literatura per amb els materials i activitats que hi pensats per als infants ms grans.

terme? On es porta terme?El projecte est implementat a diversos centres de salut i biblioteques pbliques de 30 municipis de tot Catalunya i continua creixent i estenent-se en el territori.

3. LEVOLUCI DELS NENS COM A LECTORS

LEVOLUCI DELS NENS COM A LECTORSDels 6 als 12 mesosPAUTES

Augmenta el contacte visual. Inicia el dileg afectiu a travs del balbuceig. Fes s de la mmica i el gest. Juga amb les parts del seu cos ( panxa, peus, mans,) Anomena-li les figures i els objectes.. Sostingues el nad en una posici cmoda. Mantingues el joc amb el seu cos a travs del massatge, el ballamentes, Segueix les indicacions de seguir o parar-se. Assenyala-li els objectes i els personatges. Juga amb les repeticions I les onomatopeies.MATERIALS

Canons de bressol. Rimes i cantarelles. Contes de roba i de plstic (banyera, cotxet,) Imatgiaris. ( primer noms amb objectes i desprs dobjectes vinculats a una acci i un personatge). Contes breus amb massatge.

LEVOLUCI DELS NENS COM A LECTORS Dels 12 als 24 mesosPAUTES

Deixa que lInfant controli el llibre Pregunta-li on s? I deixa que ell ho assenyali. Relaciona els contes amb les experincies del nad. Deixa que lInfant completi les frases. Al llegir-li juga amb les veus i els sorolls danimals.

MATERIALS

Llibres amb historietes lligades a la seva vida quotidiana (curtes i amb poques paraules) Llibres desplegables i interactius Primers llibres informatius o amb conceptes: les estacions, els transports, contraris Li agraden els nens i els animals coma a personatges.

LEVOLUCI DELS NENS COM A LECTORS Dels 2 als 3 anysPAUTES

Pregunta-li qu s? Relaciona els contes amb la seva experincia quotidiana . Llegeix-li una vegada i una altra el seu conte preferit. Introdueix la lectura en algunes de les rutines quotidianes: el sopar, el bany, lhora danar a dormir,..MATERIALS

lbums amb histories senzilles. Histories sense mots Abecedaris, numeraris, vocabularis,

A TALL DE RESUM...LESCOLA Temps per a la lectura, un lloc en les programacions. Biblioteca daula. Llibres joc entre les joguines. Visites a la biblioteca pblica. Sessions dorientaci amb les famlies. Materials per a les famlies. Projectes com: les motxilles viatgeres, nascuts per llegir,..

LA FAMLIA Temps per a la lectura compartida. Visita de biblioteques, llibreries, teatres,... Llibres a casa Models de lectura ( pares llegint) Converses sobre llibres. Canons i canonetes al llarg del dia. Un conte a la bossa o al cotxet ( per a les esperes).

Moltes grcies....Continguts: Marta Roig. Narradora, bibliotecria i Coordinadora del projecte Nascuts Per Llegir

Ilustracions: Elena Odriozola Gina Portillo