Introducci ala psicologiacientfica Marc Guasch Moix PID_00206449CC-BY-NC-ND PID_00206449 Introducci a la psicologia cientficaEls textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un scomercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.caCC-BY-NC-ND PID_00206449 Introducci a la psicologia cientficandex Introducci.................................................................................................. 5 Objectius....................................................................................................... 6 1. Qu s la psicologia? Definici i mbits destudi...................... 7 2. Lapsicologiacientfica.................................................................... 122.1. La psicologia del sentit com ..................................................... 122.2. Biaixos cognitius en el raonament quotidi ............................... 132.3. Elmtodecientfic...................................................................... 142.4. Objectius i mtodes en psicologia .............................................. 162.4.1. El mtode observacional ................................................ 172.4.2. El mtode correlacional ................................................. 192.4.3. El mtode experimental ................................................ 212.5. La interpretaci de les dades en psicologia ................................ 232.5.1. Lestadstica descriptiva: mesures de tendnciacentral............................................................................ 232.5.2. Lestadstica descriptiva: mesures de dispersi .............. 252.5.3. Lestadstica inferencial .................................................. 27 3. Breu histria de la psicologia........................................................ 293.1. Wundt i lestructuralisme de Titchener ...................................... 293.2. Elfuncionalisme......................................................................... 313.3. La psicologia de la Gestalt............................................................ 323.4. Lapsicoanlisi............................................................................. 343.5. Elconductisme............................................................................ 373.6. Larevolucicognitiva................................................................. 40 Resum............................................................................................................ 45 Activitats...................................................................................................... 49 Exercicisd'autoavaluaci........................................................................ 49 Solucionari.................................................................................................. 52 Glossari......................................................................................................... 53 Bibliografia................................................................................................. 56CC-BY-NC-ND PID_00206449 5 Introducci a la psicologia cientficaIntroducciLaideaqueesthabitualmentdelapsicologiasparcialiconfusa.Moltagent pensa que noms socupa de tractar persones amb algun tipus de trastornmental.Daltrespensenquelafunciprincipalsaplicartestsdetottipusper a classificar les persones. I encara daltres identifiquen completament lapsicologia amb la psicoanlisi, de manera que pensen que tot psicleg buscaconstantment traumes ocults en linconscient.Per el cert s que el camp destudi de la psicologia cientfica t ms a veureamb lestudi de les persones sanes, que de les persones amb patologies. Comveurem, la psicologia tracta de lestudi general de la conducta humana i delfuncionament de la ment. Igual que en fsica es busquen les lleis que governenla matria i lenergia i se nestudien les propietats, en psicologia sestudien leslleis que governen la ment i la conducta humana, i tamb sexploren quinssn els lmits i les capacitats que t.Per tal de tenir una visi general de la psicologia i situar alguns conceptes dscom en el context adient, en aquest mdul comenarem per definir de formaoperativa qu s la psicologia i qu estudia i posarem exemples dels mbits tandiversos on la psicologia pot resultar dinters. Dividirem aquests mbits encincia bsica, s a dir, de caire ms teric, i cincia aplicada, on la psicologiatracta daplicar els coneixements terics als problemes humans.En un segon apartat, justificarem la necessitat de dur a terme un estudi cien-tfic de la psicologia tenint en compte les limitacions del raonament hum.Examinarem els passos que shan de seguir per a adquirir aquest coneixementcientfic, i repassarem els principals mtodes que empra la psicologia per a re-collir evidncies en funci de lobjectiu que es persegueixi.En el segon apartat tamb farem una breu incursi en el mn de lestadstica,que s la principal eina danlisi de dades dun psicleg, amb la intenci detenirunsmnimsconeixementsqueenspermetinentendreglobalmentelsresultats dun estudi cientfic rigors.Finalment, repassarem la histria de la psicologia des del seu naixement finsa lactualitat, i descriurem les idees principals de les grans escoles que nhandominat el desenvolupament.CC-BY-NC-ND PID_00206449 6 Introducci a la psicologia cientficaObjectiusAmblestudidaquestmduldidcticespretnquelestudiantassoleixielsobjectius segents:1. Tenir una visi global de qu s i qu estudia la psicologia cientfica actuali de quines sn les principals rees destudi en qu es divideix.2. Saber distingir entre els coneixements obtinguts des de la cincia bsica odes de la cincia aplicada.3. Analitzar les principals mancances del raonament hum que poden inter-ferir a lhora dobtenir coneixement cientfic.4. Desenvolupar un esperit crtic que permeti distingir entre dades basadesen el mtode cientfic i dades basades en la intuci.5. Conixer els objectius que persegueix la psicologia com a cincia, i quinssn els principals mtodes que empra per tal dassolir-los.6. Tenirunaideageneraliintroductriaalainterpretacidelesdadesenpsicologia, tot distingint entre estadstica descriptiva i inferencial.7. Sercapadestudiarlesdadesexperimentalsdemaneracrticaidextreuren conclusions fonamentades.8. Conixer els postulats de les principals escoles de pensament existents alllarg de la histria de la psicologia.9. Tenir una visi global i contnua de levoluci de la psicologia com a dis-ciplina cientfica, des del seu naixement fins a lactualitat.CC-BY-NC-ND PID_00206449 7 Introducci a la psicologia cientfica1. Qu s la psicologia? Definici i mbits destudiLaparaulapsicologiaprovdelgrecclssiciestformadaperlaunidelaparaula psych amb el sufix -loga. Psych es podria traduir com a nima, fentrefernciaalalvitalque,dinslavisidelmndelaGrciaantiga,tenimtotes les persones i que escapa volant del nostre cos en el moment de la mort.Sovint, els psiclegs adopten com a smbol de la seva professi la lletra gregapsi,laformagrficadelaqualrecordalafiguradeladeessagregaPsique,habitualment representada en la mitologia clssica com una dona amb ales depapallona. Per la seva banda, el sufix -loga el podem entendre com a cinciao estudi. Per tant, etimolgicament estarem parlant de lestudi de lnima, toti que actualment el camp destudi de la psicologia es refereix a quelcom msterrenal.Buscant una definici ms operativa de qu s la cincia de la psicologia enlactualitat, podrem dir que:La psicologia s la cincia que estudia els processos mentals i la con-ducta humana.Psi: vint-i-tresena lletra de lalfabet grecAmb processos mentals fem referncia a les diferents capacitats de la ment,com la memria, el raonament, la percepci, la creativitat, etc. Aquestes acti-vitats mentals es diu que sn privades: no sn directament observables pelsaltres. No obstant aix, els psiclegs han desenvolupat tasques i procedimentsmolt diversos per tal de poder fer inferncies sobre aquests processos interns,a travs de lestudi de les respostes observables daquests.Agafeuunfulldepaperidurantunminutescriviutotselsanimalsqueusvinguinalcap. Desprs, examineu si els podeu anar agrupant dins de diferents grups en funci delordreenquelsheuescrit.Moltprobablementnohaureuescritunallistaaleatriadanimals de tot tipus (ex. gos, guacamai, taur, etc.), sin que els haureu anat recordantenfuncidalguncriteriderelaci.Perexemple,gos,gaticanaricomparteixenelfetdeseranimalsdomstics,mentrequevaca,conillicavallsntotsanimalsdegranja.No s possible obrir la memria i llegir com shi organitzen les paraules, per ambaquesta senzilla tasca podem inferir que les paraules sorganitzen formant una xarxa derelacions de significat.No podem saber qu li passa pel cap a aquestanoia, per tenim indicis per a inferir que estpensant.CC-BY-NC-ND PID_00206449 8 Introducci a la psicologia cientficaEn canvi, entendrem per conducta cadascuna de les accions directament ob-servablesimesurablesquerealitzemiquesnunmitjdadaptacialnos-tre entorn. Caminar, riure, prmer un bot, tancar els ulls, entre daltres, snexemples de conductes observables.Unabonamaneradavaluarlxitduntractamentperadeixardefumarconsisteixacomptar el nombre de cigarrets que la persona fuma al dia a mesura que avana el trac-tament. La conducta de fumar, doncs, s una acci directament mesurable i observable.En un espectacle el pblic paga per gaudirobservant la conducta dels artistes.Sota el marc com daquesta definici genrica de la psicologia sinclouen granquantitat dmbits de la vida humana. Des de lestudi de les neurones fins asistemes educatius adaptats a determinades necessitats, passant per aspectescom ara mtodes per a augmentar la motivaci dun equip esportiu, terpiesper a tractar diverses patologies, els principis bsics de la percepci, els canvispsicolgicsdegutsalenvellimentoladaptaciptimadelindividualseulloc de treball. Per aix, per tal de classificar els diferents mbits destudi duncamptanampli,podemdividirlapsicologiaendosgransblocs:lacinciabsica i el camp aplicat.1) Cincia bsica: lhem dentendre com la part de la psicologia que buscadescobrirelsprincipisfonamentalsdelfuncionamentdelamentileslleisque regeixen la conducta, sense necessitat que aquests coneixements tinguinuna aplicaci prctica directa. Aquest enfocament cap al vessant ms teric dela cincia no significa que les troballes que es produeixin no puguin acabartenint una aplicaci prctica, per aquesta no en seria la finalitat ltima. Lamajoria de treballs dins daquest camp es desenvolupen dins lmbit acadmic.Al seu torn, podem delimitar-ne el camp destudi segons una srie drees deconeixement:a) Psicologia bsica / general. Se centra en lestudi dels anomenats processospsicolgics bsics. Aquests sn la percepci, latenci, la memria, la motivaci,les emocions, laprenentatge, el pensament i el llenguatge. Lobjectiu s trobarels principis pels quals es regeixen aquestes capacitats mentals en lsser hu-msa,neutralitzantlesdifernciesindividualsiprovantdetrobarprincipisgenerals.Exemples destudis realitzats des de la psicologia bsicaDepresin y memoria: es la informacin congruente con el estado de nimo ms acce-sible? (Ruiz i Snchez, 2001).Efectos de las variables lxico-semnticas en el reconocimiento visual de palabras (Alijai Cuetos, 2006).b)Psicobiologia.Sestudiaelsubstratneurolgicibiolgicdelaconductahumana i es tracta destablir les relacions que sestableixen entre la ment i elcervell. Sn temes del seu inters el funcionament fsic i qumic del cervell i dela resta del sistema nervis, tant central com perifric, el sistema endocr, perPsicothemaA www.psicothema.com espot consultar una de les revis-tes cientfiques espanyoles so-bre psicologia amb ms pres-tigi internacional. Es tractaduna revista daccs obert quecont tot tipus de temes: tantde recerca bsica com aplica-da.CC-BY-NC-ND PID_00206449 9 Introducci a la psicologia cientficatamb la relaci entre gentica i conducta. A causa de la dificultat destudiardeterminats aspectes en humans, sovint la recerca es basa en ls de modelsanimals.Ls dun model animal consisteix en la utilitzaci danimals amb un funcionament an-leg al dels humans en all que es vol estudiar. Permet estudiar el curs de determinadesmalalties, provar nous tractaments, examinar lefecte de diferents txics, etc. Aquest ti-pus destudis estan sotmesos a un rigors control tic.Exemples destudis realitzats des de la psicobiologiaEfectos de la fisostigmina y de la nicotina sobre la inmovilidad aprendida en la pruebade natacin forzada, (Martos, Vinader-Caerols, Monlen, Arenas i Parra, 1999).Efectos de la morfina sobre la actividad motora en ratones macho (Aguilar i Miarro,1997).c)Psicologiaevolutiva/deldesenvolupament.Desdaquestareasestudien els canvis que es produeixen en lsser hum al llarg del seu desen-volupament fsic, cognitiu i social. Aquest estudi inclou des del naixement (ifins i tot abans), fins a ledat adulta i lenvelliment. Per tant, tracta aspectescom ara el desenvolupament de les diferents capacitats cognitives en els na-dons, i tamb la prdua daquestes amb ledat. T en compte tant els aspectesgentics i hereditaris com la influncia dels factors ambientals en el desenvo-lupament.Ams,tractatanteldesenvolupamentnormalcomelsdiferentstrastorns que shi poden donar.Exemples destudis realitzats des de la psicologia evolutivaNietos adolescentes con abuelos con demencia: la enfermedad cambia la naturaleza dela relacin? (Celdrn, Triad i Villar, 2009).Evaluacinpre-postdeldesarrollopsicomotoryelestilodeapegoenusuariosdelosCentros de Desarrollo Infantil Temprano (Kotliarenco, Gmez i Muoz, 2009).d) Psicologia de la personalitat. Aquest camp investiga la personalitat i lesdifernciesindividuals.Entreelsseusinteressoshihaexplicarperqudu-espersonesescomportendemaneradiferentdavantlamateixasituaci,oper qu unes persones sn ms optimistes, agressives o sociables que daltres.Per tamb es preocupa dexaminar com en sn, destables, aquests patronsde comportament dins un mateix individu. Aquesta combinaci entre el ques estable en un individu enfront de les diferncies respecte als altres s el queconforma la personalitat.Exemples destudis realitzats des de la psicologia de la personalitatPersonalidad y conducta delictiva autoinformada en adultos jvenes (Gom-i-Freixa-net, Grande, Valero i Punti, 2001).Efectosdelahoradeldaylapersonalidadenlaactivacinauto-evaluada(AdaniGurdia, 1997).e) Psicologia social. Les persones podem actuar i pensar de manera diferentquanformempartdungrup.Aquestsprecisamentelcampdestudidelapsicologia social: la interacci entre lindividu i els altres. Els prejudicis racials,Els big fiveUn dels models de personali-tat amb ms repercussi ha es-tat el dels cinc grans. Aquestmodel proposa que la perso-nalitat est composta per cincdimensions generals que ladefineixen: extraversi, res-ponsabilitat, amabilitat, esta-bilitat emocional i obertura alexperincia. En podeu trobarms informaci a: McCrae iCosta (2008).CC-BY-NC-ND PID_00206449 10 Introducci a la psicologia cientficalagressi, laltruisme, la persuasi, les actituds, els estereotips, etc. sn exem-ples del seu mbit destudi. Aquesta perspectiva t un vessant aplicat consis-tent en la intervenci comunitria.Exemples destudis realitzats des de la psicologia socialAtribuciones a situaciones de interaccin ambiguas: el punto de vista de la vctima y delagente del prejuicio (Quiles, Leyens i Rodrguez, 2001).La diferencia percibida en valores como proceso vinculado a las relaciones intergrupalesde payos y gitanos (Rodrguez-Bailn i Moya, 2003).2)Vessantaplicat:enaquestmbitesbuscalaplicacidelsprincipiste-ricspertalderesoldreproblemesprcticsdelavidaquotidiana.Denou,lenfocament prctic del coneixement dins daquesta part de la psicologia nosignifica que no es pugui generar coneixement que resulti interessant per simateix i que adquireixi lestatus de principi teric, per aquesta no s la fina-litatprincipaldelspsiclegsaplicats.Lamajoriadellsduenatermelasevaactivitat com a professionals collegiats.a) Psicologia clnica i de la salut. s la branca de la psicologia que aglutina unnombre ms elevat de professionals i la que t ms visibilitat social. Socupadentendre la causa dels trastorns psicolgics, i tamb de prevenir-los i trac-tar-los. En lapartat psicoteraputic, la psicologia clnica no s unitria, sinque hi conviuen diferents perspectives amb abordatges diferents dels proble-mes. Entre els corrents teraputics actuals podem destacar el corrent psicodi-nmic, el cognitivoconductual o lhumanista. Per la banda de la salut, la psico-logia se centra ms en la prevenci i en la promoci destils de vida saludables.b)Psicologiadeltreball/industrialidelesorganitzacions.Sencarregadestudiar el comportament hum dins el lloc de treball. Entre els temes cen-trals destudi trobem ladaptaci de lindividu al lloc de treball, laugment dela motivaci i la productivitat, els estils de lideratge o lestrs laboral. Una partdelsprofessionalsdaquestareaelspodemtrobardinselsdepartamentsdepersonal de les empreses, mentre que daltres realitzen estudis de mercat peravaluar els hbits de consum o limpacte de les campanyes publicitries.c)Psicologiaeducativa.Elseufocusdintersslestudidelsprocessosdaprenentatge dins laula. Aix, avalua lxit dels programes educatius, els es-tilseducatiusmsadequatsperalsprofessors,detectenpossiblesproblemesdaprenentatge i conducta a laula, o presten atenci als alumnes amb neces-sitatseducativesespecials(tantambrefernciaalsalumnesambdificultatsdaprenentatge com al cas de menors superdotats).DSM-IVEl Manual diagnstic i esta-dstic dels trastorns mentals(DSM-IV), desenvolupat perlAssociaci Americana de Psi-quiatria, s un manual de re-ferncia en la prctica clni-ca, ja que descriu i classificaels diferents trastorns mentals.De manera similar al DSM -IV, lOMS publica la ICD-10, laClassificaci internacional demalalties, que en el captol cin-qu descriu els trastorns men-tals i del comportament.CC-BY-NC-ND PID_00206449 11 Introducci a la psicologia cientficaDistribuci per especialitats professionals duna mostra de 722 psiclegs collegiats. Adaptat de Santolaya,Berdullas i Fernndez (2002).Aquesta classificaci de les rees de la psicologia sha de prendre de maneraorientativa. Les societats, i amb elles lsser hum, sn canviants i evolucio-nen constantment, i tamb ho fan les necessitats humanes. Per aix, a bandade les grans lnies esbossades, actualment podem trobar psiclegs dedicats acamps aplicats molt especfics, com ara a com es pot millorar la seguretat vialo com es pot augmentar el rendiment i la concentraci dels esportistes delit, oprofessionals dedicats a lmbit jurdic, on els psiclegs fan un seguiment delsindividus interns en centres penitenciaris, avaluen la validesa dels testimoniso presten atenci a les vctimes de delictes violents.Unes dades per areflexionarNo sha tingut el mateix con-cepte de la malaltia mentala tots els llocs ni en totes lespoques. A lantiga Uni So-vitica les autoritats negavenlexistncia dassassins en srieperqu ho consideraven mspropi de la decadncia del sis-tema capitalista. Tampoc la in-cidncia de les patologies sla mateixa a tot el mn, cosaque posa en relleu la impor-tncia dels factors ambientals.Per exemple, la taxa de sucidiss molt ms gran a Europa quea Amrica del Sud.CC-BY-NC-ND PID_00206449 12 Introducci a la psicologia cientfica2. La psicologia cientfica2.1. La psicologia del sentit comEn la nostra vida diria necessitem entendre el mn que ens envolta, poderdonar explicacions del que passa al nostre voltant i, en la mesura en qu somsserssocials,necessitemtambtrobarexplicacionsdeperquelsaltresescomporten com ho fan. Si de cop i volta un dia un amic comena a compor-tar-se grollerament amb nosaltres, de seguida provem de trobar-ne la causa:s que est molt estressat a la feina, Potser no li va agradar la crtica que livaig fer ahir, per exemple. Aquest intent que fem de predir la conducta delsaltres i de captar-ne els estats mentals interns de manera implcita i naturalrep el nom de psicologia popular o psicologia del sentit com.La psicologia popular o del sentit com fa referncia a les teories queapliquem implcitament per tal dexplicar i predir la conducta dels altresi els seus estats mentals.Socialment,moltesdaquestesteoriesformenpartdelimaginaricom.Quants cops heu sentit la frase Els pols oposats satreuen? De vegades aquestesexplicacions del mn han demostrat ser certes. Altres vegades, de la mateixamanera que s de sentit com que la Terra s plana, algunes explicacionsdaquest tipus han resultat catastrficament errnies.Vosaltres mateixos podeu posar a prova la fiabilitat de la psicologia del sentitcom. Expliqueu a un grup de persones que descobriments cientfics recentshan demostrat que els fills nics sn menys intelligents que aquells que tenengermans, i demaneu que interpretin aquesta troballa. s evident, us podencontestar, ja que el contacte amb els germans s enriquidor i els fills nicsno tenen aquestes experincies. Ara, digueu a un altre grup de persones quetroballes cientfiques recents demostren que els fills nics sn ms intelligentsque la resta. Probablement les interpretacions que us donin daquest fet vaginen la lnia que s evident, ja que en no tenir ms fills els progenitors bolquentota la seva atenci i esforos en el nen, i aquest rep ms estimulaci. Si elsentitcompotdemostrarunateoriailacontrria,llavorsnoensserveixper a fer cincia. De fet, les nostres intucions estan sotmeses a certs biaixoscognitius i prejudicis que han estat clarament identificats per la psicologia delraonament. En lapartat segent en veurem alguns dels ms representatius.Els fills nicsEn una metaanlisi basadaen 115 estudis sobre la figu-ra del fill nic, Falbo i Polit(1986) conclouen que la sevaintelligncia no s significati-vament diferent que la dunprimognit o que la de nensde famlies amb dos fills.CC-BY-NC-ND PID_00206449 13 Introducci a la psicologia cientfica2.2. Biaixos cognitius en el raonament quotidiAgafeu un bolgraf i un full de paper en blanc. A continuaci dibuixeu a ulluna lletra T invertida (), intentant que la lnia horitzontal i la lnia verticalsiguin de la mateixa llargada. Desprs de fer el dibuix, la majoria de personespensen que ms o menys ho han aconseguit, per quan agafen un regle i me-suren les dues lnies, comproven que han dibuixat la lnia vertical sensible-ment ms llarga que lhoritzontal. Les capacitats cognitives humanes sn sor-prenents, per per diferents motius estan condemnades a cometre errors sis-temticament. De la mateixa manera que el nostre sistema perceptiu ens portaa cometre errades com la de la illusi de lhoritzontal-vertical que acabemde veure, la resta de processos psicolgics, inclosos la memria i el raonament,tamb tendeixen a cometre errors sistemtics.AladcadadelsanyssetantaDanielKahneman(1934-)iAmosTversky(1937-1996) van posar en relleu que en molts casos el nostre raonament noes basa en judicis purament racionals, sin que es basa en intucions que se-gueixen regles heurstiques. En la nostra vida diria hem de prendre moltesdecisions i enfrontar-nos a molts problemes. Analitzar-los tots racionalmentseria impossible. En canvi, un heurstic s una drecera mental que ens redueixla complexitat del problema i ens diu com hem dactuar davant duna situacideterminada. Aix ens permet funcionar normalment en el dia a dia, per devegades ens fa cometre errors. Aquest tipus derrors es coneixen com a biai-xos cognitius. Els psiclegs han identificat i estudiat a fons molts daquestsbiaixos. A continuaci, en comentarem alguns que cal evitar especialment alhora de fer cincia.Segurament heu sentit la frase Sempre que rento el cotxe, plou. Per a avaluarsi aix s cert o no, caldria comptar quants cops ha plogut desprs de rentarel cotxe, per tamb els cops que hem rentat el cotxe i no ha plogut, els copsque ha plogut i no hem rentat el cotxe i els cops en qu ni ha plogut, ni hemrentat el cotxe. Succeeix, per, que noms recordem els casos en qu desprsde rentar el cotxe, ha plogut, perqu precisament sn els casos que ens hancomportat una molstia. Aquest tipus de situacions ens poden portar a trobarcorrelacions illusries, s a dir, a observar relacions entre dues variables queen realitat no estan relacionades.Relacionat amb aquest biaix, trobem tamb el biaix de confirmaci, s a dir,la tendncia a buscar exemples que vagin en la lnia de les nostres creenceso teories. A lhora de comprar el diari, acostumem a comprar el que expressaopinions poltiques semblants a les nostres. Si lhorscop diu que els escorpinssnamablesisimptics,deseguidabuscaremenlamemriaalgunescorpque concordi amb la descripci i direm: s cert, jo en conec un!. Quan enrealitat seria ms assenyat provar de trobar un cas que no concords amb laPremi Nobel depsicologia?Daniel Kahneman va rebrelany 2002 el premi Nobel perhaver aplicat a leconomia lateoria que va desenvoluparjuntament amb Amos Tversky(ja mort quan van concedirel premi) sobre judicis i pre-sa de decisions sota condi-cions dincertesa. El premirebut va ser en la categoriadeconomia, ja que no existeixel premi Nobel de psicologia.CC-BY-NC-ND PID_00206449 14 Introducci a la psicologia cientficadescripci per tal de saber si lhorscop ens enganya o no. Aquest biaix pot sermolt perills en cincia, ja que ens pot fer sobrevalorar les evidncies a favorde les nostres teories, i menystenir les evidncies en contra.Tamb cal evitar el fals consens, pel qual sovint creiem que el nostre punt devista s el majoritari, i sobreestimem el grau en qu els altres pensen com nos-altres. Els fumadors solen sobreestimar la quantitat de gent que fuma, men-tre que els no fumadors solen sobreestimar la quantitat de gent que no fuma.Com diu el refrany: El lladre es pensa que tots roben.El fals consens pot potenciar lexcs de confiana que sovint tenim sobre lesnostrescapacitats.Usfaiglapreguntasegent:quinaciutatestrobamsalnord, Pars o Nova York? Abans de respondre cal que avalueu com nesteu, desegurs, de la vostra resposta. Un 60%, un 70%, un 100%? Sestima que quanla seguretat en la resposta a preguntes daquest tipus s del 100%, encertemnoms un 80% de les vegades, quan s del 90%, encertem el 75% dels cops, iaix successivament (Lichtenstein i altres, 1982). s a dir, que sistemticamentcreiem que sabem ms del que realment sabem.Un darrer efecte que mereix la pena comentar en relaci amb la fallibilitat delnostre raonament quotidi s el biaix retrospectiu descrit per Fischoff (1975).Aquest biaix consisteix en la tendncia a jutjar els esdeveniments que ja hansuccetcommsprobablesqueabansquesuccessin.FrasescomEsveiaavenir, o Jo ja ho sabia, que passaria ens poden donar pistes sobre aquesttipus de raonament. Molts experts van considerar el collapse de la bombollaimmobiliria del 2008 com a previsible o inevitable, per ho van fer desprsque hagus esclatat. En un experiment, Dawson i altres (1988) van presentarcasosdepacientsaungrupdemetges.Decadacas,elsmetgesrebiencincpossibles diagnstics i havien de jutjar la probabilitat de cadascun. La meitatde la mostra va realitzar els judicis abans de conixer el diagnstic correcte,mentre que a laltra meitat sels va informar de la soluci encertada, i el quehavien de jutjar era quina probabilitat haurien assignat a cada diagnstic si elcas lhaguessin portat ells. Els participants del primer grup noms van encertarel diagnstic correcte en el 30% dels casos, mentre que en el segon grup lencertva ser del 50%.La llista de biaixos estudiats pels psiclegs s molt extensa. En aquesta seleccihem pogut veure que sovint ens deixem guiar per les aparences o per intuci-ons. Per si el que volem s fer cincia, ens cal un mtode per a evitar, o coma mnim palliar, els efectes dels biaixos en el raonament.2.3. El mtode cientficPer tal dobtenir un coneixement cientficament vlid, la psicologia, de la ma-teixa manera que altres cincies, sadscriu als principis del mtode cientfic.CC-BY-NC-ND PID_00206449 15 Introducci a la psicologia cientficaEl mtode cientfic consisteix en un conjunt de regles, tcniques i pro-cediments emprats per a adquirir nous coneixements o actualitzar elsque ja tenim.Com veurem ms endavant, el procediment ms rigors de qu disposen elspsiclegsperaexplicarlaconductaielfuncionamentdelsprocessosmen-talsslexperimentcontrolat.Agranstrets,elspassosquecalseguirenlexperimentaci serien els segents:a)Observarlarealitat,constatarquehihaunproblemaoquemancaunaexplicaciperalgunfenomen,ifer-neunadefinicicurosaiexacta.Elco-neixement cientfic sha de basar en dades empriques, s a dir, basades enlexperincia i lobservaci del fenomen que es vol estudiar. Aplicat a la psico-logia, el coneixement prov principalment de lestudi de la conducta observa-ble. Aix no impedeix, per, que posteriorment es puguin fer inferncies so-bre aquesta conducta observable per a obtenir informaci sobre els processosmentals (no observables directament).b) Formular hiptesis. Una hiptesi s una proposta de soluci a un problema,dexplicacidunfetodelarelaciquehihaentreunasriedevariables.Les hiptesis han destar formulades de manera que es puguin posar a prova,sadir,demaneraoperativaifentprediccionsclares.Aiximplicaquelesvariables que intervenen en el fenomen han destar definides de manera quesiguin mesurables.Si volem estudiar lagressivitat en adolescents, caldr definir curosament qu entenem peragressivitat. A ms, caldr emprar-ne algun sistema de mesura, com ara la puntuaci en untest dagressivitat, el nombre dincidents violents en qu sha vist involucrat ladolescent,un registre sistemtic de conductes violentes observades en un ambient concret, etc.c)Posaraprovaleshiptesisrecollintevidncies.Habitualmentaixsaconsegueix duent a terme un experiment. s una part important del mto-de cientfic que totes les proves dutes a terme per tal davaluar una hiptesi si-guin replicables. La replicabilitat fa referncia a la possibilitat de reproduir lesdades dun experiment. Sovint diferents investigadors duen a terme el mateixexperiment per veure si les dades sn replicables, s a dir, si sobtenen els ma-teixos resultats. Si una troballa no es torna a donar quan es repeteix un expe-riment (si no es replica), podem sospitar que potser no es tracta dun fenomenconsistent, o que hi ha algun error de disseny. En canvi, els resultats replicatsmolts cops ens permeten donar-los per vlids i extreuren lleis generals. Ambvista a afavorir la replicabilitat, s important que quan es divulguen per primercopunesdadesexperimentals,esdonilainformacisuficientperqualtresinvestigadors en altres laboratoris puguin seguir exactament els mateixos pas-sos per arribar a les mateixes dades.CC-BY-NC-ND PID_00206449 16 Introducci a la psicologia cientficad) Formular teories. Com a darrer pas, el cientfic analitza les dades i compro-va si aquestes corroboren o contradiuen la hiptesi inicial. Tots dos casos sninformatius, per si la hiptesi s certa el cientfic t loportunitat de proposarteories. Una teoria no s ms que un conjunt dhiptesis, organitzades de ma-nera que poden explicar un fenomen general de la natura. Duna bona teoriasen poden derivar moltes hiptesis, que al seu torn poden portar a millorarla teoria. Per sobretot, una bona teoria s la que genera hiptesis falsables.Aix significa que la hiptesi estableix clarament quins resultats ens portariena concloure que la hiptesi s incorrecta. En cas de dobtenir aquests resultats,haurem de refutar la hiptesi. En cas contrari, haurem dacceptar la hiptesiprovisionalment, fins que trobssim una teoria millor.La hiptesi Tots els corbs sn negres s falsable. Si trobem un corb blanc haurem refutatla hiptesi. Si no, la hiptesi ser certa almenys provisionalment, ja que sempre hi haurla possibilitat de trobar un corb dun color diferent del negre.Aquest procs s circular, de manera que partint de lobservaci podem arri-bar a una bona teoria, i duna bona teoria sen poden derivar ms hiptesisdestudi. Per, ara que tenim una pauta a seguir, ens falta saber de quins m-todes disposa la psicologia per a recollir evidncies empriques.2.4. Objectius i mtodes en psicologiaEls objectius que persegueix la psicologia no sn pas diferents dels de les al-trescincies,perclaramenttunesparticularitatsprpiesperqulobjectedestudi som nosaltres mateixos. Els objectius de tota cincia, per aplicats alcas particular de la psicologia, sn:a) Descriure la conducta humana i els processos psicolgics tal com es donenen el mn real. Es tracta dun primer pas per a poder entendre el que passa.Per exemple, fer un recull de variables sociodemogrfiques dun barri amb altsndex de delinqncia ens podria servir com una primera aproximaci per aentendre i posteriorment abordar el problema.b)Predirlaconductaoelresultatdunprocsmental.Estudiantlesrelaci-ons entre les dades, es poden derivar prediccions de qu succeir si es donencertes condicions. Aquests pronstics poden resultar molt tils. En el nostreexemple, si detectem que la major part de delictes sn comesos per joves quepertanyen a alguna banda juvenil, potser podrem determinar les condicionssocioeconmiquesquepredisposenambunaaltaprobabilitatqueelsjovessuneixin a una banda, i detectar aix la poblaci de risc.c) Explicar per qu ens comportem com ho fem i com funcionen els proces-sos mentals. s el pas posterior a la descripci: un cop hem observat un feno-men, en busquem les causes. Aquestes explicacions es basen en teories i pertant es tracta dexplicacions provisionals que es poden millorar. Seguint ambCC-BY-NC-ND PID_00206449 17 Introducci a la psicologia cientficalexemple anterior, de la descripci del nostre barri marginal podrien sorgir di-verses hiptesis explicatives que caldria posar a prova: la delinqncia al barris deguda al baix nivell econmic? A lalt ndex datur juvenil?d) Controlar i influir sobre la conducta de les persones. La paraula controlart connotacions negatives i porta a pensar en la manipulaci de les personesperqu realitzin accions en contra de la seva voluntat. No es tracta daix. Estracta,defet,delapartmstilperalasocietat.Elqueesmanipulaselmedi, canviant-ne les condicions perqu aquestes afavoreixin la conducta quees vol potenciar, o dificultin les conductes que es volen evitar. Suposem que alnostre barri marginal hem pogut comprovar que els joves que passen molt detemps al carrer sense fer res tenen moltes probabilitats dacabar formant partduna banda. Aquesta informaci ens ajudaria a dissenyar un pla dactuacial barri. Lobertura de tallers ocupacionals o de centres esportius oferiria unaalternativa a loci al carrer. Daquesta manera, manipulant el medi, es reduirienlesprobabilitatsdingrsenunabandaidacabarduentatermeconductesdelictives.Perassoliraquestsobjectius,elspsiclegsfansdediferentstipologiesdestudis, cadascuna amb avantatges i inconvenients, que els permeten assoliren major o menor grau els objectius que acabem de plantejar. En els apartatssegents veurem en qu consisteixen aquestes metodologies.2.4.1. El mtode observacionalCom ja hem vist, el primer pas per a entendre un fenomen s descriurel, i pera poder-lo descriure detalladament el que hem de fer s observar-lo, definir-loi detectar les variables que hi intervenen.Amb aquesta finalitat els psiclegs fan servir el mtode observacional,que consisteix en una observaci i un registre detallats de la conductatal com es produeix.La principal utilitat daquesta metodologia s que resulta molt poc intrusiva,i permet estudiar poblacions o fenmens que no es podrien estudiar mitjan-ant mtodes ms sofisticats com els que veurem ms endavant. Per exemple,sacostuma a utilitzar lobservaci en els estudis etolgics per a estudiar la con-ducta dels animals en el seu hbitat natural sense alterar-lo. Un altre camp queen fa un s habitual s la psicologia evolutiva. Un exemple en aquest mbits lestudi del joc o de la interacci entre els nens a laula o al pati de lescola.Si es vol estudiar una situaci com aquesta, qualsevol estudi de laboratori al-teraria el comportament habitual dels nens, que s el que precisament es volestudiar.Ams,depenentdeledatseriaimpossibleempraraltresmtodescom lenquesta o els tests. Lobservaci tamb permet estudiar collectius deCC-BY-NC-ND PID_00206449 18 Introducci a la psicologia cientficapersonesqueperdeterminadescircumstnciesnosnfcilmentestudiables(per exemple, estudiar els tipus de lideratge entre els individus reclosos en unainstituci penitenciria).Dinsdelmtodeobservacionalpodemtrobardiversesvariants.Devegadeslobservadorcalquepassitotalmentdesapercebutamagant-seofentservirmirallsdunasoladirecci.Altresvegadeslobservadorformapartdelgrupdestudiishiintegrapersermspropdelfenomenqueesvolestudiar.Lobservaci pot ser totalment natural esperant que el fenomen que es vol es-tudiar es produeixi, o linvestigador pot alterar el medi per forar que la con-ducta destudi es doni. Per exemple, si volem estudiar els hbits esportius alpati de lescola podem esperar que els nens decideixin fer activitats fsiques, oes pot deixar material esportiu (raquetes, pilotes, etc.) i veure com hi interac-tuen. Sigui com sigui, lavantatge ms important del mtode observacional sla seva alta validesa ecolgica.Lavalidesaecolgicaesrefereixalaproximitatentrelamaneradestudiar un fenomen i la situaci real en qu es dna.En lobservaci natural, en qu linvestigador no participa ni altera la situacique es vol estudiar, la validesa ecolgica s mxima. Per no tota observaci espot considerar cientfica, ni est exempta de problemes. No es tracta dobservarper observar. Prviament, cal haver definit un objectiu de recerca, i cal tenirprevist un sistema rigors de registre de la informaci. Cal definir exactamentles conductes que es volen tenir en compte en la observaci i evitar qualsevoltipus dambigitat. Desprs, cal establir un sistema de codificaci daquestesconductesquepermetialexperimentadorferunregistregildelasituacimentre succeeix. Altres vegades la situaci senregistra i sanalitza posterior-ment. En tot cas, habitualment ms dun observador classifica les conductesduna mateixa situaci, i sutilitzen procediments estadstics per a avaluar elgrau dacord entre els diferents observadors. Si aquest no s alt, les dades no espoden tenir en compte. Sovint la presncia de lexperimentador pot fer alterarel comportament que es vol observar, o lobservador pot tendir a veure el quevolveure.Perelprincipalinconvenientdaquestatcnicaslamancadecontrol sobre els esdeveniments. Aquesta manca de control provoca que nopuguem treure conclusions sobre les causes del fenmens observats.Suposem que volem estudiar lagressivitat al pati duna escola i observem que mentre unnen juga amb una pilota, una nena se li acosta i li pren. El nen senfada, empeny la nena ila fa caure. Mitjanant un estudi daquest tipus podrem descriure, quantificar i classificarles conductes agressives que es produeixin, per no podrem trobar explicacions causalsper la impossibilitat de manipular variables. Hauria passat el mateix si la pilota li prenun nen en lloc duna nena? I si en lloc duna pilota li haguessin pres una altra joguina?EtologiaLetologia s la cincia que es-tudia la conducta animal en elseu entorn. s, per tant, unadisciplina cientfica amb mol-tes afinitats amb la psicolo-gia. Pel que fa als estudis queempren la metodologia ob-servacional, podem destacarels de Jane Goodall (1934-)sobre els ximpanzs salvat-ges, o el treball de Dian Fossey(1932-1985) amb els gorillesde muntanya, popularitzat perla gran pantalla a la pellculaGorilles en la boira (1988).CC-BY-NC-ND PID_00206449 19 Introducci a la psicologia cientfica2.4.2. El mtode correlacionalSi el mtode observacional noms ens permetia descriure la conducta, els es-tudis correlacionals van un pas ms enll i ens permeten predir-la.Una correlaci s una mesura que ens indica en quin grau dues varia-bles estan relacionades.Sivolemestudiarlarelacientrelautoestimaenadolescentsielconsumdalcohol,podremferunestudidaquesttipusiexaminarsielsjovesambunaautoestimaaltaconsumeixenms,menysoigualalcoholqueelsquetenen una autoestima baixa. Una condici per a dur a terme un estudi cor-relacional s que les dues variables que es volen estudiar han de ser quanti-tatives,sadir,shandepodermesurarnumricament.Pertant,hauremdoperativitzar lautoestima fent servir, per exemple, la puntuaci en un testque mesuri aquesta variable. Per la seva banda, el consum dalcohol es podriamesurar preguntant directament als joves la quantitat que consumeixen perdia, setmana... o fent servir un qestionari estandarditzat.Daquestexemplesendesprnundelsavantatgesdelmtodecorrelacio-nal, que s que es pot fer servir all on altres metodologies sn impossiblesdaplicar. Seria impensable avui en dia fer un experiment en qu el psiclegmanipuls un jove per tal de fer-li baixar lautoestima, i poder observar poste-riorment si acaba abusant de lalcohol. En canvi, s que podem buscar una po-blaci on es donin diferents casustiques relacionades amb aquestes variables,i agafar-ne una mostra representativa. No podem manipular algunes variables,per podem seleccionar els casos que ens interessen dentre els que trobem ala vida real. Dalguna manera, podrem dir que s la realitat la que manipulales variables.Elmtodecorrelacionaltambsespecialmentindicatquanalgunadelesduesvariablesqueesvolenestudiarnoespotmanipular(perexemple,laintelligncia), o quan lobjecte destudi pertany al passat (per exemple, estu-diar la relaci entre el sou mensual actual i les notes que es treien a primria).Lindicador estadstic principal de la relaci entre dues variables s el coefici-ent de correlaci. Aquest s un ndex que pot prendre valors entre 1 i +1. Elsigne indica la direcci de la correlaci, mentre que el nombre nindica la for-a. Per exemple, la correlaci entre la velocitat dels cotxes i la potncia del seumotor s positiva i alta, de manera que com ms potncia, ms velocitat. Encanvi, la correlaci entre el pes i la velocitat ser tamb alta, per en aquest casnegativa: com ms pes, menys velocitat. En les correlacions negatives, quanunavariablevaenunadirecci,laltracanviaenladireccicontrria.UnaCC-BY-NC-ND PID_00206449 20 Introducci a la psicologia cientficacorrelaci de +1 o de 1 seria una correlaci perfecta, mentre que valors pro-pers a 0 significarien absncia de relaci entre les variables (com per exemple larelaci que hi ha entre el color dels ulls del conductor i la velocitat del cotxe).Sovint es combina el coeficient de correlaci amb un diagrama de dispersi,queenspermetveuregrficamentlarelacientreduesvariables.Enuneixsinclouelvalordunadelesvariables,ienlaltreeixeldelaltravariable.Silesduesvariablescorrelacionenambunaforad1,elgrficdedispersimostrarunalniadiagonalperfecta.Siladireccispositiva,lalniasercreixent, mentre que si s negativa ser decreixent. En casos de correlacions noperfectes, podrem observar nvols de punts que en la mesura en qu semblinformar una lnia, indicaran una correlaci ms forta. En el cas duna absnciade correlaci, observarem un nvol de punts dispers que no formar cap patrconcret.Dades illustratives de diferents valors del coeficient de correlaci de Pearson amb el grfic de dispersi corresponent. A dalt, correlacions positives (0,03; 0,4; 0,7 i 0,98); a baix,correlacions negatives (0,03; 0,4; 0,7 i 0,98).Jahemditqueelsestudiscorrelacionalspermetenestudiarvariablesquedaltresmtodesnopermeten.Ams,lavalidesaecolgicasbona,jaquesobtenen les dades de la vida real. Per la principal mancana s la falta decontrol sobre les variables. Hem vist que ens els estudis observacionals no po-dem manipular les variables. Ara veiem que no les podem manipular, perpodem triar les que han estat manipulades per la natura. Per seguim sensepoder establir relacions explicatives de causa-efecte.Reprenentlexempleanterior:qusignificariaunacorrelacide0,60entrelautoestima dels adolescents i el consum dalcohol? Ens estaria informant quehi ha una relaci moderada entre les dues variables en sentit negatiu, de ma-nera que com menys autoestima ms consum, i viceversa. Segurament esta-reu temptats de concloure, doncs, que la baixa autoestima causa el consumdalcohol, per en un estudi correlacional no tenim cap dada que ens indiquiquina s la direcci de la causalitat. No podria ser que lautoestima baixs des-prs que els adolescents sadonessin que estan enganxats al consum dalcohol?Coeficients de correlaciHi ha diversos coeficients decorrelaci aplicables a diferentscasos, per el ms habitual sel coeficient de correlaci dePearson. Qualsevol programade tipus Excel inclou aquestcoeficient de correlaci entreles funcions de clcul, i els dia-grames de dispersi entre lesopcions de grfics.CC-BY-NC-ND PID_00206449 21 Introducci a la psicologia cientficaAnantmsenll,podriasucceirqueelresponsabledeferdisminuirlautoestima i augmentar el consum dalcohol fos una tercera variable no pre-vista. Suposem que tots els joves estudiats pertanyen a famlies desestructura-des, i que s aquest fet el que provoca la baixa autoestima dels joves i lelevatconsum dalcohol. A la fi, haurem vist que no hi ha cap relaci de causalitatentre les dues variables estudiades.Possibilitats dexplicaci del cas de lexemple. El mtode correlacional no ens permet distingir quina slopci correcta.En els estudis correlacionals no podem establir la direccionalitat de lesrelacions de causa i efecte, ni tan sols podem dir que nhi hagi per lapossible existncia de terceres variables.Per el que s que ens permet el mtode correlacional s fer prediccions sobreles variables involucrades. Sabent que un jove t una autoestima baixa podemdirqueprobablementconsumeixoestenriscdeconsumiralcohol.Aixens permetria inclourel en un grup de risc per tal de dur a terme programesdintervenci.2.4.3. El mtode experimentalFinsaracapdelsmtodesvistosenshanpermsestablirrelacionsdecausaiefecteentrelesvariables.Determinaraquestesrelacionssimportantambla finalitat dassolir els objectius dexplicar i controlar (o influir) sobre la con-ducta. Si no sabem qu causa una determinada conducta, no podrem crear lescondicions necessries perqu es doni. Leina que ens permetr establir aques-tesrelacionsslametodologiaexperimental,queduuatermeexperimentscontrolats, preferiblement dins del laboratori.En tot experiment intervenen almenys els dos tipus de variables segents: Variable independent (VI): aquesta variable s la que lexperimentadormanipula establint-ne diferents nivells (dos com a mnim), per tal de veurecom influeix sobre la variable dependent. Variabledependent(VD):slaquevolemmesurar,iqueesperemquevari en funci de les manipulacions fetes sobre la VI.CC-BY-NC-ND PID_00206449 22 Introducci a la psicologia cientficaAl mateix temps, ens caldran com a mnim dos grups de persones per a dura terme un experiment: Un grup experimental, que ser sotms a la manipulaci de la VI. Un grup control, que far exactament el mateix que el grup experimentalper no rebr la manipulaci de la VI o la rebr en els nivells habituals.s important que els dos grups de persones siguin equivalents, de manera queels resultats de lun siguin comparables amb els de laltre.Volemestudiarelsefectesdeltabacsobrelamemria.Peraaix,agafemungrupdequaranta persones i les dividim en dos grups a latzar. A vint els fem fumar mentre me-moritzen una llista de cent paraules (grup experimental). Laltre grup fa la mateixa tascasense fumar (grup control). Passats quinze minuts, mesurem quantes paraules recordende mitjana les persones dels dos grups. En aquest experiment, la VI s el consum de ni-cotina dividit ens dos nivells: no consum enfront de consum; la VD s la quantitat deparaules recordades.A banda daquestes dues variables, en un experiment tamb poden intervenirvariables estranyes. Una variable estranya s una variable que pot tenir unainfluncia sobre la variable dependent, per no s lobjecte destudi daquellexperiment. Per tant, es tracta de variables que cal controlar.En lestudi del tabac, hem tingut en compte si els participants eren fumadors o no fuma-dors? Els fumadors del grup de no consum, quant de temps feia que no fumaven abansdiniciar-se lexperiment? El tabac subministrat, era tot de la mateixa marca o era la marcahabitual de cada participant? Totes aquestes variables que en principi no sn lobjectiu delestudi podrien afectar els resultats. Per tant, haurien destar controlades o estarem da-vant dun mal disseny experimental. Per exemple, podrem acceptar com a participantsnoms persones fumadores i que ho fossin duna determinada marca. A ms, podremestablir que en el moment diniciar lexperiment fes una hora que no havien fumat.Lexemplepresentatillustraelgrancontrolquerequereixunexperiment.Aquest control s el principal avantatge i alhora la principal crtica dels expe-riments de laboratori. Lavantatge s que en manipular la VI i controlar la restade variables, qualsevol canvi en la VD haur de ser degut a la nostra manipula-ci. Daquesta manera podrem donar una explicaci causal del canvi en la VD.En canvi, aquest control tan rigors pot afectar la generalitzaci dels resultats.Si finalment observem que el grup de persones que han fumat abans de fer la tasca dememria recorden un 50% ms de paraules que el grup control, podrem dir que tots elstipus de tabac produeixen aquests efectes?Aquest mateix control fa que sovint els estudis de laboratori sallunyin forade les condicions en qu es produeixen els fenmens estudiats en la vida real.Memoritzar llistes de paraules no s una cosa que alg faci habitualment en la vida diria.Podrem estar segurs que el resultat s aplicable a lestudi dun llibre o a la memoritzacide textos sencers?CC-BY-NC-ND PID_00206449 23 Introducci a la psicologia cientfica2.5. La interpretaci de les dades en psicologiaSiguiquinasiguilametodologiaempradaperainvestigarunfenomen,uncop recollides les dades cal analitzar-les. Per tal de resumir i poder interpretarles dades obtingudes, en psicologia sutilitza principalment lestadstica, tantdescriptiva com inferencial.Lestadstica descriptiva ajuda a resumir les dades de manera que siguin msfcilmentinterpretablesienspermetinveurelesrelacionsquehihaentrelesvariables.Lavostranotafinalenaquestaassignaturaserunvalorqueresumeixi el vostre rendiment al llarg del semestre.Lestadstica inferencial ens permetr decidir, en termes de probabilitat, si elsresultats obtinguts sn extrapolables a la poblaci general, o en quina mesurales nostres troballes es corresponen amb fets reals o sn un producte de latzar.Com que en psicologia sestudia les persones, i no totes som iguals, de vegadess possible observar diferncies entre dos grups, no perqu realment existeixin,sin perqu per atzar shan escollit els elements ms extrems de cadascun.No s la intenci daquest apartat fer un reps exhaustiu de totes les mesuresemprades en psicologia, sin presentar les ms habituals per tal de tenir unavisi global i disposar duns mnims coneixements per a poder interpretar elsresultats dun estudi experimental.2.5.1. Lestadstica descriptiva: mesures de tendncia centralDesprs de fer un experiment, el psicleg obt una srie de mesures de la va-riable dependent que cal interpretar per a saber qu ens diuen les dades sobreles hiptesis plantejades. Aquestes mesures poden ser puntuacions dun test,temps de reacci en una tasca, percentatge de respostes correctes, valoracionsen una escala dopini, etc.Volem comprovar leficcia dun nou mtode densenyament de langls. Per a aix hemagafat dues aules de quinze alumnes cadascuna. Els alumnes han estat distributs a ca-dascuna de les aules a latzar. A laula A (grup experimental), els hem aplicat el nou m-tode densenyament. A laula B, hem seguit el mtode tradicional (grup control). Comavariabledependent,hemtriatlespuntuacionsdelsalumnesdelesduesaulesenunexamen final dangls. Els resultats sn (en puntuacions de 0 a 10):Aula A: 6,5; 3,9; 6,6; 4,2; 5,6; 4,2; 4,0; 6,1; 6,0; 5,8; 5,7; 5,5; 6,2; 5,8; 6,5.Aula B: 8,6; 9,9; 7,5; 7,8; 6,8; 2,4; 5,1; 4,0; 6,6; 1,1; 1,4; 6,7; 1,5; 4,5; 2,4.El primer pas per a interpretar les dades pot ser estudiar com es distribueixenles freqncies en qu apareix cada valor. Un mtode molt til per a fer aix sconstruir grfiques a partir de les dades. Pel tipus de dades del nostre exemple,seria adequat construir un histograma. Aquest tipus de grfic mostra el nom-bre de vegades que es dna cadascun dels valors obtinguts. En leix horitzontalCC-BY-NC-ND PID_00206449 24 Introducci a la psicologia cientficaposarem els valors possibles de la nostra variable, i en leix vertical el nombredaparicions de cadascun, agrupats per intervals. Aquest grfic ens servir pera copsar les dades visualment.Histogrames de distribuci de freqncies de les notes dels alumnes de lexemple. Visualment, podemcomprovar que les notes de les dues aules no es distribueixen exactament igual. En el grup A lespuntuacions estan molt concentrades, mentre que en el grup B estan ms disperses.Acontinuaci,calcularemalgunindicadordecomsagrupenlesdades.Lesmesures de tendncia central resumeixen les dades obtingudes entorn dunnic valor. Les ms habituals sn la mitjana, la mediana i la moda:a) La mitjana s lindicador ms habitual i es calcula com la suma de totes lesobservacions dividida pel nombre total dobservacions.La mitjana de laula A s de (6,5 + 3,9 + 6,6 + 4,2 + 5,6 + 4,2 + 4,0 + 6,1 + 6,0 + 5,8 + 5,7+ 5,5 + 6,2 + 5,8 + 6,5) / 15 = 5,5. La mitjana de laula B s de 5,1. Totes dues aules tenenmitjanes molt semblants, tot i les diferncies en les distribucions.La mitjana s lindicador ms utilitzat per les propietats matemtiques que ti perqu permet calcular altres indicadors, com veurem posteriorment. Per tuna desavantatge que cal tenir en compte, i s que la mitjana s molt sensiblealainflunciadevalorsextrems.Perexemple,entrenouamicstenenunamitjana de 100 euros cadascun per fer un petit viatge. El des amic acaba deguanyar 1.000 euros en un sorteig i sels vols gastar en el viatge. Ara, la mitjanade tots deu s de 190 euros, per la gran majoria no arriba a aquesta quantitat:la mitjana sha vist arrossegada per un valor extrem.b) La mediana s el valor que queda en posici central un cop ordenades lesdades de ms petites a ms grans. Si el nombre dobservacions s parell, per atrobar la mediana es calcula la mitjana dels dos valors que quedin en posicicentral.Per a calcular la mediana de laula A, en primer lloc ordenarem les dades de ms gransamspetites:3,9;4,0;4,2;4,2;5,5;5,6;5,7;5,8;5,8;6,0;6,1;6,2;6,5;6,5;6,6.Comque tenim 15 observacions, el nombre s imparell, i la mediana ser el valor que ocupila posici central. Per tant, la nostra mediana s igual a 5,8. La mediana de laula B s de5,1, que en aquest cas coincideix amb la mitjana.CC-BY-NC-ND PID_00206449 25 Introducci a la psicologia cientficaA diferncia de la mitjana, la mediana no es veu afectada per lexistncia devalors extrems. En el cas dels deu amics que van de viatge, la mediana seguiriaessent de 100 euros, mentre que la mitjana pujaria a 190 euros.Unaaltrapropietatinteressantdelamedianasquedivideixelnombredobservacions per la meitat, de manera que si la fssim servir per a establirun punt de tall per a aprovar una assignatura, per definici noms aprovarienla meitat dels alumnes.c) La moda s el valor que ms es repeteix dentre totes les observacions. Si capvalor es repeteix ms que els altres, no hi ha moda. Tamb es pot donar el casque hi hagi dues modes, tres... En aquests casos parlarem duna distribucibimodal, trimodal... o, genricament, polimodal.En el cas de laula A, la distribuci s trimodal i les modes sn 4,2; 5,8 i 6,5. Laula B,en canvi, t una nica moda a 2,4.La moda sutilitza principalment quan les dades es refereixen a categories. Perexemple, si volem saber quin s el color que prefereix la gent per a un nouenvs de refresc, la moda ens ser molt til. En canvi, en lexemple de les notesno ens aporta gaire informaci, ja que les dades es distribueixen al llarg duncontinu entre 0 i 10 amb un valor decimal. Tenim, doncs, 100 valors possibles,i dentre tantes opcions s poc probable que molts valors coincideixen (de fet,les modes obtingudes ho sn amb una freqncia de noms dues aparicions).Daltra banda, la moda pot resultar no ser un bon indicador de la centralitatduna distribuci. Si ens fixem en la moda de laula B, es troba molt a lesquerrade la distribuci i molt allunyada de la mediana i de la mitjana.Com hem vist, les mesures de tendncia central ens serveixen per a veure alvoltant de quins valors sagrupen les dades, per obvien informaci que potserinteressant.Suposemquelamitjanadefillsperdonasdedos.sfcilveure que no s el mateix que dues dones tinguin dos fills cadascuna, que nopas que una en tingui quatre i laltra cap. Per a complementar la informacique ens donen les mesures de tendncia central, ens calen mesures que ensinformin sobre la variabilitat en les dades.2.5.2. Lestadstica descriptiva: mesures de dispersiLes mesures de dispersi ens informen sobre la variabilitat que hi ha en unadistribuci. Per examinar aquesta variabilitat podem estudiar el rang, la vari-ncia o la desviaci tpica o estndard:a)Elrangdunadistribucisladifernciaentreelvalormximielvalormnimdaquesta.Ensdnaunaideadeladispersidelesdades:commsrang, ms dispersi, i viceversa.Per saber-ne msPodeu ampliar informacisobre les tcniques estadsti-ques emprades en psicologiaconsultant el llibre Anlisis dedatos en psicologa, de Gur-dia, Freixa, Per i Turbany(2008). Una segona propos-ta s el llibre La estadsticaen cmic, de Gonick i Smith(1999), que tot i presentar elscontinguts en forma de tiracmica aporta una explicaciprecisa i rigorosa de les prin-cipals tcniques estadstiquesque cal conixer en diversescincies.CC-BY-NC-ND PID_00206449 26 Introducci a la psicologia cientficaEn el cas de laula A tenim un rang de 6,6 3,9 = 2,7. En el cas de laula B el rang s de8,8. Es fa evident, doncs, el que ja hem vist en lhistograma: les puntuacions de laula Asn ms compactes que les de laula B.No obstant aix, el rang s una mesura que es veu fcilment influenciada perlexistncia de valors extrems: noms que una sola persona de laula A hagitret un 10, el rang hauria passat de 2,7 a 6,1 de cop.b) Una millor mesura de la variabilitat de les dades s la varincia, la qual esbasa en la mitjana de les desviacions de les dades respecte de la mitjana. Pera calcular-la, primer cal conixer la mitjana de la distribuci. Desprs, es fa laresta entre cada dada i la mitjana. Per a valors per sobre la mitjana, el resultat dela resta ser positiu, mentre que per a valors per sota de la mitjana el resultat dela resta ser negatiu. Per a evitar treballar amb valors positius i negatius, totesles restes seleven al quadrat (es multipliquen per elles mateixes), de maneraque sempre obtenim un resultat positiu. Finalment, se sumen tots els valorsdelesrestesalquadrat,isenfalamitjanadividintelresultatpelnombredobservacions.A continuaci es mostra el clcul de la varincia de laula A en format de taula:Nota Nota mitjana(Nota mitjana)26,5 6,5 5,5 = 112 = 13,9 3,9 5,5 = -1,61,62 = 2,566,6 6,6 5,5 = 1,11,12 = 1,21... ... ...6,2 6,2 5,5 = 0,70,72 = 0,495,8 5,8 5,5 = 0,30,32 = 0,096,5 6,5 5,5 = 112 = 1 Finalment, sumem tots els valors de la darrera columna (amb un resultat de 12,7) i eldividim pel nombre dobservacions (15). Aix, la nostra varincia val 0,85. Per al grup B,tindrem una varincia de 7,66.Si sentn la lgica del clcul de la varincia, se nentendr tamb el significat.Elproblema,per,squeperaevitarelsvalorsnegatiusquanlacalculemhem hagut delevar les diferncies al quadrat, i el resultat, doncs, ens indicael quadrat de les desviacions mitjanes respecte de la mitjana, que sovint no sdirectament interpretable. Per sort, aquest problema t fcil soluci.c) Es coneix com a desviaci tpica o desviaci estndard larrel quadrada dela varincia. En fer larrel quadrada dun valor que sabem que es troba elevat alquadrat, aconseguim fer-lo retornar a la mtrica original. Per tant, la desviacitpicaespotinterpretarenlamateixaunitatdemesuraquelavariablequeestiguem estudiant. Com ms gran sigui la desviaci tpica, ms es dispersenCC-BY-NC-ND PID_00206449 27 Introducci a la psicologia cientficales dades respecte de la mitjana. Com ms petita sigui la desviaci tpica, lamitjana representar millor totes les dades. Si es tracts de puntuacions dunamateixavariablemesuradaendiferentsmomentstemporals,unadesviacitpica petita indicaria que el resultat s estable al llarg del temps.La desviaci tpica de laula A s de. La de laula B ser de 2,77. Totes duesaules tenen mitjanes semblants, per la desviaci tpica de laula A s molt ms petita.Aix significa que el ms normal s que les puntuacions varin com a molt gaireb unpuntpersobreopersotadelamitjana.EnlaulaB,encanvi,lespuntuacionspodenvariar gaireb 3 punts per sobre o per sota de la mitjana.Un cop descrites i resumides les nostres dades, ja tenim una idea ms clara delsresultats, per encara ens falta un pas ms per a poder extreuren conclusionsgenerals.2.5.3. Lestadstica inferencialRecordem que en el nostre exemple hem aplicat un mtode densenyamentdiferent als alumnes de laula A i de laula B. Els del grup A tenien una mitjanade5,5enlexamendangls,mentrequeelsdelgrupBtenienunamitjanade5,1.Espotafirmarqueelnoumtodedensenyamentfunciona?Podemestar temptats de dir que s, ja que la mitjana del grup experimental s msgran que la del grup control. Per la veritat s que no podem estar-ne segurs.Si repetssim lestudi, probablement no obtindrem exactament els mateixosvalors. Si en lloc de quinze persones nhagussim avaluat catorze per grup, ovint per grup, les mitjanes tampoc serien exactament les mateixes, sin quefluctuarien amunt o avall unes dcimes. Fins i tot es podria donar el cas que,afegint un parell de persones ms a lestudi, les diferncies observades desa-pareixerien o fins i tot sinvertirien. Llavors, com podem estar segurs que ladiferncia observada entre les mitjanes reflecteix una realitat o s simplementdeguda a latzar?Lestadsticainferencialensproporcionaeinesperacalcularlaprobabilitatque es doni una determinada diferncia entre dues mitjanes. Per convenci,en psicologia sutilitza un valor de probabilitat del 5%. Aix significa que sila probabilitat dobtenir uns determinats valors s ms petita que 5%, es con-sideraquelesdadesnoesdeuenalatzariquelanostradifernciasesta-dsticament significativa. Si la probabilitat s ms gran que 5%, tot i que ladiferncia entre les mitjanes ens pugui semblar molt gran, es considera queels valors observats es poden haver obtingut per atzar. Llavors direm que ladiferncia no s estadsticament significativa.Reprenent lestudi anterior, desprs de fer una prova de significaci estadstica obtenimels valors segents: t(28) = 0,54, p = 0,6. El valor de p ens indica la probabilitat dobtenirper atzar una diferncia entre les nostres mitjanes com la que hem trobat. Un valor de0,6 vol dir que hi ha un 60% de probabilitats dobtenir aquests valors per atzar. Com quehem establert un valor de significaci estadstica del 5% (equivalent a una p de 0,05), iel nostre valor el supera amb escreix, conclourem que no tenim evidncies per a dir queel nou mtode densenyament de langls funciona millor que el tradicional: un 60% deprobabilitats dobtenir aquests valors per atzar s un valor massa elevat.La convenci del 5%Tot i que en psicologia habi-tualment es treballa amb unvalor de significaci del 5%,s possible trobar alguns es-tudis ms rigorosos en qu elcriteri que es fa servir s del1%. En altres cincies, comper exemple la fsica, els valorsde probabilitat que es tenenen compte sn encara menors(de lordre del 0,1% o menys).CC-BY-NC-ND PID_00206449 28 Introducci a la psicologia cientficaLestadstica inferencial en psicologia es basa en el que es coneix com a corbanormal. La corba normal, o campana de Gauss, s una representaci grficade la distribuci normal o gaussiana. Es considera que gran part de les variablespsicolgiques es distribueixen normalment. Aix significa que si mesurem ungrannombredepersonesenvariablescomaralalada,elpes,elquocientintellectual, lhabilitat lectora, la capacitat de memria, etc. i fem una repre-sentaci grfica dels valors mesurats, obtindrem un resultat com el segent:Representaci grfica duna distribuci normalSi mesurssim la intelligncia de tota una poblaci, ens trobarem una corbasemblant a aquesta. En leix horitzontal tindrem la mesura de la intelligncia,mentre que en leix vertical tindrem la quantitat de gent que t aquest valor.Com es pot veure, en una corba normal la mitjana, la mediana i la moda coin-cideixen en el mateix punt. Es tracta duna distribuci simtrica en qu moltesobservacions sagrupen entorn de la mitjana. A mesura que ens nallunyem(tant per sobre com per sota), el nombre de casos va decreixent.Una caracterstica interessant daquesta distribuci s que ens permet conixerla probabilitat que es doni un determinat valor. Si tot lespai que cau sota lacorba representa tota la poblaci, entre +1 i 1 desviacions tpiques trobaremaproximadament un 68% de les observacions. Entre +2 i 2 desviacions tpi-ques trobarem gaireb un 95,5% de la poblaci. Entre +3 i 3 desviacions tpi-ques tindrem ja ms del 99,5% de la poblaci, i ms enll de tres desviacionstpiques noms trobarem un 0,2% de casos.SabentquelamitjanadelaulaAerade5,5iladesviacitpicaerade0,92,podemafirmar que una puntuaci de 6 en lexamen seria normal (entraria dins del rang dunadesviaci tpica respecte de la mitjana). En canvi, en aquest examen una puntuaci de3seriapocprobable,jaqueesdesvia2,5punts(gairebtresdesviacionstpiques)persota de la mitjana.Matemticament es pot estimar la probabilitat de qualsevol punt duna corbanormal (i daltres distribucions relacionades). Aquest clcul s, a grans trets, labase de les proves de significaci estadstica que hem comentat anteriorment.CC-BY-NC-ND PID_00206449 29 Introducci a la psicologia cientfica3. Breu histria de la psicologiaLa psicologia s una cincia molt jove: no s fins al segle XIX que sindependitzade la filosofia. Per linters de lhome per conixer-se a si mateix ha existitsempre. No obstant aix, parlar de la histria de la psicologia abans del segleXIX s parlar de la histria de la filosofia, i de com al llarg daquesta histria shaents la relaci entre el cos i la ment (o lnima). En aquest apartat no entraremen aquesta qesti: ens centrarem en la psicologia des del moment en qu escomena a aplicar el mtode cientfic i els investigadors es consciencien quelestudi de la ment mereix un camp destudi propi.3.1. Wundt i lestructuralisme de TitchenerEs considera que la psicologia com a cincia independent va nixer lany 1879.Aquestany,unfisilegalemanyanomenatWilhelmWundt(1832-1920)vafundar a Leipzig, Alemanya, el primer laboratori dedicat a lestudi de la psico-logia com a tal. La seva formaci en medicina i fisiologia van fer que a lintersper lestudi de la ment shi afegs el rigor i la sistematicitat del mtode experi-mental. Inicialment, el laboratori de Leipzig era una nica habitaci i el nom-bre dalumnes de les llions inicials es podia comptar amb els dits duna m,per a poc a poc va anar guanyant inters fins a aconseguir un edifici senceri arribar a tenir ms de cinc-cents estudiants. Amb Wundt i el seu laboratories van formar les primeres fornades de psiclegs, que es van repartir per totAlemanya, Europa, i tamb van fer el salt als Estats Units, on van crear nouslaboratoris dedicats a lacabada de nixer cincia de la psicologia.Lestudi de la pionera psicologia de Wundt s lluny de la diversitat actual detemes i mtodes. Per a ell, lobjecte destudi de la psicologia era lexperinciaconscient immediata de les coses. Wundt distingia entre lexperincia medi-ata i lexperincia immediata, conceptes que si b sn difcils de definir, snfcilsdentendresifemsdexemples.Sidiemqueelcavallsblanc,laperasdolaotincmaldepanxa,estemfentrefernciaalexperinciamediata, que s el tipus dexperincia que ens proporciona informaci sobrecom s una cosa, i s la nostra manera habitual dobtenir coneixements sobreelmn.Enaquestcaslanostraexperinciasecentraenelcavall,laperaoel mal de panxa i per tant no s una experincia pura, sin que est lligadaa lobjecte. En canvi, lexperincia immediata s lexperincia directa deslli-gada de lobjecte. Seria all que experimentem quan veiem una cosa blanca,quan sentim la dolcesa a la boca o les sensacions que tenim en patir mal depanxa.PeraWundt,aquestserenelselementsbsicsdelaconscinciaquecalia identificar, de la mateixa manera que en qumica sidentificaven els ele-ments bsics que formaven les molcules.Wilhelm Wundt (1832-1920)CC-BY-NC-ND PID_00206449 30 Introducci a la psicologia cientficaPartint daquest punt de vista, lobjectiu de Wundt era el segent:1) Identificar els elements bsics dels processos conscients.2) Descobrir lorganitzaci daquests elements.3) Trobar les lleis que regeixen i determinen aquesta organitzaci.Per tal dassolir el seu objectiu, la metodologia que principalment va adoptarWundt va ser la introspecci experimental: una mena de percepci internao autoobservaci que el subjecte feia de la seva prpia experincia conscient,ja que ning, a banda dun mateix, pot observar aquesta experincia. Perquaquestaintrospeccifoscientficamentvlida,lessituacionssobrelesqualsels subjectes havien dinformar shavien de poder repetir mltiples vegades, ila resposta que sesperava calia que fos mesurable i senzilla. Per exemple, esdemanava jutjar la intensitat o la durada de diferents tipus destimulacions.Lametodologiadelaintrospeccivaserfortamentcriticada.Lanaturalesadelatascaexigiaquelespersonesqueduienatermelaintrospeccifossinentrenades intensivament en el tipus de respostes que es demanaven, i aixlimitava la psicologia a lestudi de persones adultes i sanes, capaces de dur aterme el mtode de la introspecci tal com laplicava Wundt. Daltra banda,lexperinciadeduespersonesverselmateixestmulpodiaserdiferent,demanera que resultava difcil determinar els elements atmics daquestes expe-rincies.Un exemple dintrospecciTanqueu els ulls i mossegueuuna maduixa. A continuaciproveu didentificar tots elselements que intervenen en elvostre sentit del gust: la sensa-ci dacidesa, la textura, la hu-mitat, etc.Les idees de Wundt van creuar lAtlntic de la m dun estudiant seu: EdwardBradford Titchener (1867-1927). Titchener, dorigen angls, impressionat perlenfocament de Wundt, va provar sense sort de popularitzar les seves idees aOxford. En canvi, a la nova Universitat de Cornell (Nova York) li van oferirlapossibilitatdensenyarpsicologiaidedirigirelseupropilaboratori.Totique Titchener assegurava seguir la lnea oberta per Wundt, el seu enfocamentera parcialment diferent del del seu mestre. No obstant aix, mantenia el ma-teix objecte destudi (lexperincia conscient), el mtode introspectiu experi-mental (tot i que modificat) i linters per determinar els elements bsics de laconscincia. Per aquest darrer aspecte ell mateix va batejar el seu corrent ambel nom destructuralisme.Tant les idees de Wundt com lestructuralisme Titchneri no van aguantar elpas del temps. La introspecci va ser durament criticada, lestructuralisme vaseracusatdereduccionista,iellimitatcampdestudidelanovapsicologiaaviat va quedar sobrepassat per la gran quantitat drees noves destudi quevan anar sorgint. Avui en dia, en la psicologia moderna no queda rastre de lapsicologia de Wundt, tret del reconeixement pel mrit dadvocar per la creacidunanovabrancadelacinciaielrigorenelseuestudi.Unaltremrit,comveuremmsendavant,squelessevesideesvanserobjectedetantesEdward Bradford Titchener (1867-1927)CC-BY-NC-ND PID_00206449 31 Introducci a la psicologia cientficacrtiques que van propiciar la creaci de nous corrents de pensament basatsen loposici al seu elementalisme. Pel que fa a lestructuralisme, va nixer iva morir amb Titchener.3.2. El funcionalismeLa psicologia com a tal va nixer a Alemanya, per de seguida es va entendreper la resta dEuropa i els Estats Units. Cap al tombant del segle XIX al XX, lateoria de la selecci natural de Charles Darwin (1809-1882) calava amb foradins la societat nord-americana. La idea de la supervivncia del ms apte qua-drava exactament amb la mentalitat de lpoca, ja que molts nord-americanses veien a ells mateixos com a lluitadors que havien forjat una naci dominantelmedidesdelno-resambesfor.SegonslateoriadeDarwin,elstretsqueafavoreixen la supervivncia (que tenen una utilitat) sn seleccionats evo-lutivament. Quan la nova cincia de la psicologia va arribar als Estats Units,de seguida es va tenyir daquest esperit prctic. Les idees de Titchener sobrelestudi dels continguts i lestructura de la ment topava amb aquesta ideologia.En canvi, els nous psiclegs dultramar preferien plantejar-se quina era la uti-litat dels processos mentals. No volien estudiar el qu, sin el com o el perqu.Moltes papallones fan servir els colors de les ales per a confondres amb el medi i passardesapercebudes als ulls dels depredadors. Aix, els colors tenen una funci adaptativa jaque afavoreixen la supervivncia. De la mateixa manera, la capacitat de raonar ens vaservir als humans per a anticipar perills o solucionar problemes. La psicologia funciona-lista sinteressava a estudiar la funci adaptativa de la ment, ms que no pas el contingut.LapsicologiafuncionalistanoespotconsiderarunaescolaalestildeladeWundtoTitchener,ambunaestructurargidaiunadisciplinamarcada.Estracta ms aviat duna manera de fer o entendre la psicologia. Per tant, estar-em parlant dun corrent format per autors amb diversos interessos i objectius, ion el que seria com seria linters per la conscincia i les seves funcions. Entreaquests autors destaca William James (1842-1910). El seu llibre Principis de psi-cologia (1890) va representar un punt dinflexi en lestudi de la psicologia queli va fer guanyar la consideraci de fundador de la psicologia americana, tot ique James era principalment un filsof de vocaci. En aquest llibre James fauna dura crtica al pensament de Wundt, i exposa que lobjecte destudi de lapsicologia s la vida mental, per entesa com un flux de conscincia, continu,canviant i selectiu, que tria els estmuls que li sn rellevants i descarta la resta.Per tant, tractar destudiar la ment descomponent-la en els elements bsics se-ria tan intil com intentar estudiar un riu descomponent-lo en les molculesque el formen: es perdria tota la informaci sobre les funcions que fa.Els germans JamesWilliam James va ser el gran decinc germans. El segon, HenryJames (1843-1916), s consi-derat un dels grans escriptorsnord-americans. Entre les se-ves obres ms conegudes des-taquen Washington Square, Re-trat duna dama o Un altre pasde rosca.CC-BY-NC-ND PID_00206449 32 Introducci a la psicologia cientficaMetodolgicament,Jamesnovadescartarlaintrospeccicomamtodedestudi de la psicologia, per pensava que shavia daplicar fora del laboratori,com una manera de captar els diferents estats de la conscincia. A banda de laintrospecci, per, James tamb advocava per una metodologia comparati-va. La seva proposta era que mitjanant lestudi de les funcions psicolgiquesdelsinfants,delespersonesambtrastornsmentals,ofinstotdelsanimals,tamb es podia obtenir molta informaci sobre el funcionament de la ment.Daquesta manera James va marcar una altra clara diferncia respecte a la vi-si de Wundt, alhora que obria tot un seguit de camps nous destudi per a lapsicologia.Altresautorsrepresentatiusassociatsalmovimentfuncionalistasn,entredaltres, John Dewey (1859-1952) i James Rowland Angell (1869-1949). TotsdosvancollaborarenlorganitzacidelaUniversitatdeChicago,fundadapocs anys abans que ells hi arribessin i, primer Dewey i desprs Angell, vanarticularelfuncionalismeenunmarcteric,elvandifondreentreelsseusalumnesielvanconvertirdecorrentdepensamentaescoladepsicologia.Avui en dia el funcionalisme ja no existeix com a escola, per la psicologiaamericana moderna mant el mateix esperit prctic. Sigui com sigui, el funci-onalisme va facilitar el cam cap a la revoluci que va representar pocs anysms tard el conductisme.3.3. La psicologia de la GestaltWilliam James (1842-1910)Al mateix temps que la psicologia de Wundt es posava en dubte des dels Es-tats Units, a la mateixa Alemanya un grup de psiclegs coneguts com a psic-legs de la Gestalt comenava a llenar atacs contra la idea de descompondrela conscincia en elements. Aquest nou moviment el va iniciar Max Werthei-mer (1880-1943), juntament amb Kurt Koffka (1886-1941) i Wolfgang Khler(1887-1967), que van servir de subjectes destudi per a lexperiment inicial queva donar peu a la nova escola de psicologia. Aquest experiment era realmentsenzill, gaireb un joc. Consistia a variar la velocitat amb la qual senceniendos punts de llum alternativament: si primer se nencenia un i desprs laltreamb un espai de temps prou llarg entre tots dos, els subjectes afirmaven veuredos llums diferents que sencenien i sapagaven alternativament. Si el tempsentre un llum i laltre era molt curt, els observadors declaraven veure dos llumsencesos alhora. Finalment, amb un espai de temps intermedi, la sensaci quesemblaventenirlespersoneseraquelallumesmoviaconstantmentdunabanda a laltra. Aquest fet va ser batejat com a fenomen phi.Wertheimer es va adonar que un fet tan senzill com el fenomen phi qestio-nava els aspectes fonamentals de les idees de Wundt. Reduint aquesta experi-ncia als elements bsics, les persones haurien de relatar veure dues llums quesencenien alternativament en tots els casos, ja que aquests eren els elementsen joc. En canvi, les persones tenien la sensaci que hi havia un nic punt deLa paraula GestaltAquesta paraula de lalemanyno t una equivalncia exac-ta en la nostra llengua i sovintes tradueix com a forma o con-figuraci. En lactualitat hi haun tipus de psicoterpia ano-menada terpia Gestalt. Aques-ta terpia i la psicologia de laGestalt noms tenen en co-m el fet de contenir la parau-la Gestalt en el nom. Luna noderiva de laltra.CC-BY-NC-ND PID_00206449 33 Introducci a la psicologia cientficallum en moviment, i aquest moviment no es trobava en cap dels dos puntsde llum que creaven lefecte visual. Aquest experiment exemplifica molt b ellema de la psicologia de la Gestalt:Segons els psiclegs de la Gestalt, el tot s ms que la suma de les parts.Un Gestaltista ens diria que de la mateixa manera que si combinem una sriede notes musicals el resultat s una melodia nova que no era present en capde les notes presentades de manera allada, les nostres percepcions sn totsglobals que no es poden descompondre, i aquestes totalitats haurien de ser lamatria primera destudi de la psicologia.Wertheimer va publicar els seus experiments sobre el moviment aparent enlapercepcilany1912,fetquevamarcarlinicidunanovaescolaquesenfrontava a lescola dominant a lAlemanya de lpoca. Seguidament, cen-trats principalment en la percepci, els psiclegs de la Gestalt van trobar totauna srie daltres fenmens visuals i perceptius que de la mateixa manera queel fenomen phi, desafiaven el corrent wundti i alhora reafirmaven lencertde la Gestalt. Especialment destacables sn els Principis dorganitzaci perceptualdeWertheimer(1923),queavuiendiaencarasestudienenelsmanualsdepsicologia de la percepci i en els estudis de disseny grfic. Aquests principisconsisteixen en la descripci duna srie de regles que expliquen com les nos-tres percepcions sorganitzen de manera espontnia i inevitable.Exemples dalguns dels principis dorganitzaci perceptiva de la Gestalt. Desquerra a dre-ta: (a) llei de proximitat: els objectes propers entre ells es perceben com a part del mateixgrup (en la imatge no veiem 24 cercles, sin 4 columnes de quatre cercles cadascuna); (b)llei de semblana: els objectes semblants es perceben agrupats (en la imatge percebemquatre fileres de cercles blancs i negres, alternativament); (c) llei de tancament: la nostrapercepci t tendncia a veure totalitats completes i, en cas de falta dinformaci, tendima omplir els buits (en la imatge veiem que les lnies formen un quadrat tot i que en faltaunapart);(d1)lleidelabonaforma:tendimaveurelesfiguresdelamaneramssenzilla, clara i ordenada possible (en la imatge veiem cinc anelles entrecreuades, msque no pas les nou figures descompostes en el grfic d2).El context importaAl centre de la creu podemveure una lletra B si llegimdesquerra a dreta. En canvi,mirant de dalt cap a baix hitrobem un 13. Lestmul nocanvia, per el tot s diferent.Max Wertheimer (1880-1943)CC-BY-NC-ND PID_00206449 34 Introducci a la psicologia cientficaTot i que es va centrar principalment en la percepci, la Gestalt tamb va feraportacions importants en el camp de laprenentatge, la soluci de problemes iel pensament creatiu, sempre destacant la necessitat dorganitzar la informacien tots rellevants per tal de facilitar aquests processos.Amb lascens al poder dels nazis lany 1933 la major part dels psiclegs de laGestalt van haver de fugir als Estats Units. Els seus treballs ja eren conegutsall, i lacollida va ser bona, per la psicologia americana ja tenia la seva prpiahistoria.LaGestalthaviasorgitcomunaoposicialesideesdeWundtalamateixaAlemanya.AlsEstatsUnits,encanvi,funcionalistesicomveuremms endavant, conductistes, ja feia temps que feien les coses a la seva manera,i loposici a Wundt era una etapa superada. Aix, a poc a poc la Gestalt vaanar perdent fora fins a ser absorbida per altres corrents.3.4. La psicoanlisiLinsightKhler va proposar el conceptedaprenentatge per insight (in-tuci sobtada). Si ens presen-ten un problema i tenim unavisi suficientment mplia delselements que el componen,s possible trobar la relaci en-tre tots ells i arribar a la solucide manera directa i sobtada,sense necessitat de recrrer alassaig i error.Abans de continuar llegint, pregunteu-vos si abans de la lectura daquest textus sonaven noms com Wundt, Titchener, Wertheimer, James, Watson o Skin-ner, entre daltres, tots ells puntals clau en el desenvolupament de la psico-logia com a cincia. Probablement aquestes noms us sonaven poc. En canvi,penseu en si mai haveu sentit el nom de Freud. Probablement la resposta sunsrotund,inosolamentaix,sinqueprobablementussonaranmoltsdels conceptes de la seva teoria psicoanaltica, com ara repressi, libido, catarsio transferncia. Aquest fet, bastant habitual, resulta paradoxal ja que la psico-anlisi, tot i ser contempornia de les grans escoles que acabem destudiar, vanixer totalment al marge de la psicologia acadmica, i en canvi el reconeixe-ment i ress social que ha obtingut s significativament ms gran.En els inicis, la psicoanlisi, com a moviment, gira principalment al voltant deSigmund Freud (1856-1939). El seu objecte destudi, linconscient, era total-ment desconegut per als principals corrents en psicologia; la seva metodologiaera lluny de tenir el rigor dels experiments controlats en el laboratori i es ba-sava en lobservaci clnica; el seu inters no era el funcionament en subjectessans de processos com els de pensament, percepci o memria, sin lestudide subjectes patolgics. En tots els sentits, Freud i la teoria psicoanaltica vanseguir un cam al marge de la psicologia de les escoles de lpoca, i tot i aix elseu impacte en la societat, lart, la literatura, el cinema, etc. ha estat enorme.En el seu sistema de personalitat, Freud proposava lexistncia de tres estruc-tures que quedaven totalment configurades durant la infantesa:Sigmund Freud (1856-1939)CC-BY-NC-ND PID_00206449 35 Introducci a la psicologia cientfica1) Lid: s la part ms primitiva i amagada de la nostra personalitat. Cont lalibido, que s lenergia psquica que ens mou a satisfer les nostres necessitats.Lid es regeix pel principi del plaer, que intenta reduir els nivells de libido avalors acceptables sense importar les convencions socials, la diferncia entreel b i el mal, o ni tan sols tenint en compte la realitat.2) Lego: s un mediador entre lid i el mn real. Lego t en compte la realitat, itracta de satisfer les demandes de lid duna manera acceptable per tal de reduirla tensi. Es regiria pel principi de realitat.3) El superego: es forma durant la infantesa i va assimilant dels progenitorstotes les conductes que el nen aprn que estan b o que estan malament (lesnormes morals). Un cop format, el superego regeix la conducta de la personai la dirigeix cap al perfecte compliment de les normes, per en aquest camtopa amb les necessitats de lid i hi entra en constant lluita. Lego far el paperde mediador entre tots dos.Un altre concepte clau en la seva teoria s el de lansietat. Com hem vist, legot un difcil paper de mediador entre lid i el superego, a ms a ms dhaverde bregar amb la realitat. Quan lego es veu sobrepassat, apareixeria lansietat,que en la teoria freudiana pot ser real (ansietat generada per un perill real),per tamb pot ser neurtica o moral: Lansietat neurtica consistiria en la por al cstig pel fet de satisfer les ne-cessitats primitives i impulsives de lid. Lansietat moral, en canvi, es derivaria del superego i consistiria en la culpaolavergonyaprodutsperlavulneracidalgunadelesnormesmoralsestablertes pel superego.ComplementarisLa relaci entre lid i lego vaser exemplificada per Freudcom la relaci entre un cavall(id) i el genet (ego). El primers lenergia descontrolada, iel segon s qui guia aquestaenergia per arribar a bon port.Per tant, es necessiten lun alaltre.Siguicomsigui,pertaldeprotegir-nosdaquestaansietatlegodisposariaduna srie de mecanismes de defensa inconscients per a fer-li front, com arala repressi o la sublimaci. En cas que lansietat no es pogus afrontar ade-quadament, el resultat seria traumtic per lindividu. Tots aquests aspectes dela personalitat serien inconscients, de manera que per a poder fer front als pro-blemes de la persona caldria ajudar-la a recuperar tota aquesta informaci i fer-la arribar a la conscincia. Entre els mtodes per a fer conscient linconscienttrobarem la hipnosi, la interpretaci dels somnis o lassociaci lliure. Enaquest darrer mtode, els pacients parlaven sobre all que els venia al cap sen-se preocupar-se de laparent rellevncia amb el problema que sestigus trac-tant. Durant aquestes associacions Freud esperava que pensaments ocults enlinconscient acabessin sortint a la conscincia.Elqueacabemdexposarsnomsunapetitapartdelateoriafreudiana.Aquesta teoria s extensssima i est farcida de termes clau i conceptes nous.No s la intenci daquest petit resum aprofundir en la teoria psicoanaltica,El divan dels psiclegsEl mtode de lassociaci lliu-re requereix que el pacientes trobi cmode i relaxat, iamb aquesta finalitat sovintsutilitzava un divan. Daqusorgeix un dels principals este-reotips dels psiclegs, que en-cara persisteix avui en dia.CC-BY-NC-ND PID_00206449 36 Introducci a la psicologia cientficasin posar un exemple de laportaci de Freud a la psicologia. La psicoanlisiha estat durament criticada des de la psicologia acadmica. Les principals cr-tiques fan referncia al segent: La impossibilitat de comprovar experimentalment gran part dels concep-tes proposats per Freud i les hiptesis que sen deriven. La falta de rigor en la recollida de les dades que va fer servir per a fona-mentar posteriorment les seves teories. La falta dinformaci sobre la manera en qu arribava a determinades con-clusions a partir de les dades.Per a pesar de les crtiques, la psicoanlisi no solament va sobreviure, sinque va evolucionar. Freud va desenvolupar tota la seva obra a Viena, fins queel1938vahaverdefugiraLondres,vctimadelapersecucinazi.Unanyms tard va demanar al seu metge personal que lajuds a morir, turmentatpel cncer bucal que patia des de feia ms de deu anys. Ja en vida seva algunsseguidors com Carl Jung (1875-1961) o Alfred Adler (1870-1937) van estar endesacord amb alguns postulats freudians (i es van guanyar la seva enemistat)i van seguir les seves prpies lnies. Desprs de la seva mort, daltres van aga-farlessevesideesilesvanreelaborardesdunnoupuntdevista,comaraErik Erikson (1902-1994). I encara altres autors com la seva filla Anna Freud(1895-1982)vanseguirlespremissesdelmestreambalgunesampliacionsimodificacions.Avui en dia, amb totes les seves variants i ramificacions, la teoria freudianat una forta presncia en lmbit clnic i en la psiquiatria, tot i haver seguitun curs alternatiu al de la psicologia acadmica i cientfica. Dins daquest dar-rer mbit la principal aportaci resideix a haver fet palesa la importncia delinconscientenlaconducta,aspectetotalmentignoratperlapsicologiadelpoca.Una citaci clebreSexplica que quan Freud es vaassabentar que un grup de na-zis estava cremant els seus lli-bres a Berln, ell va exaltar elgran progrs que havia fet lahumanitat dient: A ledat mit-jana mhaurien cremat a mi,actualment es conformen cre-mant els meus llibres.CC-BY-NC-ND PID_00206449 37 Introducci a la psicologia cientfica3.5. El conductismeTornemaraalapsicologianord-americanaifemunpetitpasenrereeneltemps fins a tornar a 1913. En aquest punt, la psicologia estructuralista encarat fora per ja no s lescola predominant i el funcionalisme es troba en pledesenvolupament. Aquest any un jove psicleg de trenta-cinc anys anomenatJohn Broadus Watson (1878-1958) va publicar un article titulat La psicologiatal com la veu el conductista, que atacava directament larrel de les dues es-coles predominants i marcava linici del conductisme.LaideaqueteniaWatsondelapsicologiaeramoltconcreta.Silaintencieraferunacinciaobjectiva,lapsicologiashaviadedesprendredetotselsconceptesmentalistescomarament,conscient,introspecci,etc.Totaixnoera observable directament, i per tant no era possible fer-ne cincia. All ques nicament observable en psicologia s la conducta, i per tant aquesta haviade ser lnic objecte destudi de la psicologia, seguint el paradigma destmul-resposta (E-R). Sentenia per estmul qualsevol canvi en el medi o factor extern,i per resposta la conducta o reacci davant daquest estmul. La intenci eraprediricontrolarlaconducta,jaqueconeixentlestmulespodriasaberlaresposta que donaria el subjecte i viceversa.Doneu-me una dotzena de nens sans, ben formats, i el meu propi mn especificat pera criar-los i els garanteixo que en prendr un de qualsevol a latzar i lentrenar per con-vertir-lo en qualsevol tipus despecialista que tri doctor, advocat, artista, comerciant i,s, fins i tot captaire i lladre, malgrat els seus talents, inclinacions, tendncies, habilitats,vocacions, i raa dels seus avantpassats. Vaig ms enll dels meus fets i ho admeto, pertamb ho han fet defensors del contrari i ho han estat fent durant milers danys. J. B.Watson (1930)Seguintenaquestalnia,lametodologiaqueshaviademprardinsaquestacincia objectiva era exclusivament experimental i shavien de descartar to-talment mtodes subjectius com la introspecci. Tamb proposava aplicar alshumans els principis de la psicologia animal. bviament, si Watson atacavalestructuralismeielfuncionalismepelseumentalisme,lesideesfreudianessobre linconscient eren poc ms que una ficci per al