l’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal · projecte i per tant ha de...

Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)

L’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal

ORIENTACIONS I EINES PRÀCTIQUES

NÚM. 3

3

Portades_documents_ORG.indd 3 20/5/15 19:28

L’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal

ORIENTACIONS I EINES PRÀCTIQUESNÚM. 3


1

Presentació

La guia que presentem vol facilitar l’avaluació dels projectes de treball grupal proposant un model de referència per als equips de professionals.

Com totes les guies d’aquesta col·lecció, ha estat elaborada en el procés d’aprofundiment i impuls del treball grupal endegat per l’Institut Municipal de Serveis Socials a partir de les aportacions de professionals amb experiència en el desenvolupament de projectes de treball grupal.

L’avaluació es considera una eina clau per donar a conèixer la validesa d’aquest tipus d’intervenció i els resultats de la feina realitzada.

També per contribuir a l’aprenentatge i a la millora continuada; orientant les decisions sobre el desenvolupament dels projectes i garantint que es millorin en noves edicions.

Però al mateix temps que es subratlla la seva importància, els i les professionals expressen moltes dificultats en formalitzar l’avaluació dels projectes.

L’avaluació es percep sovint com una obligació imposada, un “extra” que requereix de recursos o dedicacions addicionals, o una tasca tècnicament molt complexa.

Les orientacions que es recullen en aquesta guia volen facilitar aquesta tasca, proposant un model de referència comu per a l’elaboració de l’Informe d’Avaluació dels projectes de treball grupal.

D’acord amb les demandes i consideracions expressades pels propis professionals, l’avaluació dels projectes de treball grupal ha de ser:

• Útil: ha de facilitar resultats rellevants i comprensibles i recomanacions factibles pel propi equip, pel centre i per la planificació de la intervenció social al territori.

• Interna: ha de constituir una tasca més a realitzar per l’equip del projecte, integrada en el seu procés de desenvolupament, sense requerir recursos addicionals o competències tècniques especialitzades.

• Factible i eficient: ha de formar part de les dedicacions assignades al projecte i per tant ha de realitzar-se de forma eficient en temps i cost. El temps i l’esforç ha de ser proporcional a les dedicacions que implica el desenvolupament total del projecte i no hauria de representar més d’un 15% d’aquestes.

3 GUIA AVALUACIO 090415_OK.pdf 21/5/15 13:41

2

D’acord amb aquestes consideracions es proposa un model d’avaluació que pugui ser assumit pel propi equip del projecte com a part integrant del mateix i que permeti analitzar de forma sistemàtica, i tant objectiva com sigui possible, el desenvolupament del projecte, els seus resultats i acordar propostes de millora.

Aquesta guia es divideix en 3 seccions

En la primera es recullen els fonaments i característiques de l’avaluació dels projectes de treball grupal; sintetitzant els principals conceptes i els elements exposats en el document de Bases entorn a les qüestions claus que defineixen el disseny de l’avaluació de qualsevol servei o intervenció: Què avaluem? Com? Amb quines eines? Amb qui? i Quan?

A la segona secció es presenta el document que concreta aquest model i que permet registrar l’avaluació dels projectes: l’informe d’avaluació.

Disposar d’un informe breu, clar i ben estructurat que presenti els resultats, les conclusions i les recomanacions de forma coherent i entenedora és bàsic per fer que l’avaluació sigui, realment, un mitjà per fonamentar decisions i millorar els projectes.

Es presenta la proposta d’estructura de l’Informe; la proposta de continguts de cadascun d’aquests apartats, i s’assenyalen les qüestions a les quals s’haurà de donar resposta i, finalment, les fonts d’informació que han d’ajudar a elaborar aquestes respostes.

En l’última secció s’inclou una proposta de model de registre de les sessions.


3

Índex

Presentació ................................................................................................. 1

1. Fonaments i conceptes ......................................................................... 5

1.1. Per què avaluar? ........................................................................... 7

1.2. Característiques de l’avaluació dels projectes de treball ........ grupal: model de referència ....................................................... 9

2. L’Informe final d’avaluació ................................................................. 13

2.1. L’estructura de l’Informe final .................................................... 15

2.2. Les qüestions a les quals hem de donar resposta: els continguts ............................................................................... 19

2.3. Mètodes de recollida de la informació ................................... 25

2.4. El seguiment dels projectes: model de referencia per al registre de les sessions ............................................................ 29

3. Relació de professionals que han contribuït a l’elaboració d’aquesta guia ..................................................................................... 33


4


5

1

Fonaments i conceptes


6


7

1.1. Per què avaluar?

El seguiment i l’avaluació dels projectes és important per dues raons bàsiques: per conèixer els resultats d’allò que fem i per fer-ho millor.

! Per orientar el desenvolupament del propi projecte i per garantir que la propera vegada es farà millor.

Per garantir la millora continua de la tasca que s’està desenvolupant cal preguntar-se “Què ha funcionat i què no? Per què? Que s’hauria de fer de forma diferent per aconseguir millors resultats? “

Aquesta reflexió ha de permetre introduir canvis o modificar les activitats previstes inicialment (en funció de la dinàmica del grup) o canviar els criteris d’indicació o la durada en properes edicions.

• Per conèixer els resultats d’allò que hem fet i donar-ho a conèixer.

L’avaluació permet conèixer i valorar fins a quin punt el projecte ha facilitat un canvi d’actituds o comportaments o l’adquisició de coneixements, en definitiva, valorar els efectes de la intervenció realitzada.

Aquesta valoració és necessària també per comunicar els beneficis del treball grupal als responsables de la gestió dels serveis, a altres serveis implicats en el seu desenvolupament o a la ciutadania en general.

I, sens dubte, permet fonamentar la presa de decisions o l’assignació de recursos en relació a projectes similars (pe. en relació a la continuïtat o la reedició d’un projecte).


8


9

1.2. Característiques de l’avaluació dels projectes de treball grupal: model de referència

El disseny de l’avaluació de qualsevol servei o intervenció ve definida per a la resposta a aquestes grans qüestions:

A. Què s’avalua?

B. Com? Amb quines eines?

C. Amb qui?

D. Quan?

E. Com es presentaran els resultats?

F. Per a qui s’avalua?

a. Què s’avalua?

Quines són les qüestions a les qual volem donar resposta?

Emmarcar les qüestions a les quals es vol donar resposta és cabdal per identificar la informació que s’haurà de recollir per contestar-les.

En l’apartat 2.2 d’aquesta guia es presenta una primera proposta de qüestions a respondre. Bàsicament s’està fent referència a 3 dimensions:

! Els objectius i els resultats de la intervenció; els objectius inicials i l’evolució de les persones participants: els canvi en les actituds o els comportaments, els aprenentatges, o els altres efectes que s’han produït com a conseqüència de la participació en el projecte.

Idealment, seria interessant poder comparar la situació de persones que han assistit al grup, d’aquelles que no ho han fet... Però seria massa complex i costós.

Per tant, normalment s’utilitza la comparació entre la situació prèvia i la situació posterior a la intervenció.

Això implica comparar la situació de la persona abans i després de la intervenció grupal.


10

Aquestes dades poden ser:

o Indicadors objectius. o Dades quantitatives (pe. Dades obtingudes a partir de

qüestionaris). o Qualitatives (experiències, sentiments, impressions, etc.).

! El desenvolupament de l’activitat; la forma de treballar -continguts i activitats (què ha funcionat i què no).

! La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal, satisfacció.

b. Com? Amb quines eines?

Quina es la informació necessària per respondre aquestes qüestions i quines seran les fonts d’informació: quins són els mètodes i mecanismes de registre?

L’avaluació implica la recollida i el registre d’informació de forma sistemàtica. La qualitat de l’avaluació dependrà, en gran mesura, de la qualitat de la informació i les dades disponibles.

Hi ha moltes formes de recollir informació sobre el resultat de la nostra intervenció.

Normalment utilitzarem una combinació de diferents eines.:

! Observació. ! Entrevistes. ! Registres - notes. ! Enquestes i qüestionaris. ! Activitats de grup. ! Mètodes visuals.

En el capítol 2.4 es presenta una visió general dels diferents mètodes (avantatges i dificultats) per tal de facilitar criteris per valorar les opcions disponibles i decidir quines són les més adequades per recollir informació sobre els resultats i l’impacte d’un determinat projecte.

Cal intentar que els mètodes que s’utilitzin siguin factibles en termes de recursos i dedicacions; eficaços per produir una informació suficient i sòlida per a les persones destinatàries de l’avaluació i adequada al procés de treball i al perfil de les persones participants.


11

Normalment s’utilitzarà una combinació de diferents mètodes. L’avaluació dels projectes de treball grupal normalment hauria de contemplar:

! Dinàmiques o activitats per facilitar i registrar la reflexió de les persones participants sobre els canvis experimentats gràcies al grup (emprant alguna tècnica grupal amb aquest propòsit en algunes de les sessions finals del projecte i/o elaborant qüestionaris).

! La reflexió del propi equip a partir de la pròpia experiència i el conjunt de les observacions i els registres de cadascuna de les sessions participació i assistència, dinàmica grupal etc.) i sobre el procés de treball.

! La recollida de les opinions i valoracions d’altres professionals que han seguit l’evolució de les persones participants.

! La valoració objectiva dels avenços de les diferents persones del grup (pe. A partir de tests específics que permeten mesurar determinats aspectes a l’inici i al final del grup –com el test de la sobrecarrega de la persona cuidadora- o de les valoracions de la fitxa de derivació -situació de partida- i la final.

c. Amb qui?

Com s’ha exposat anteriorment, avaluar implica, sobretot, analitzar i fer valoracions; en altres paraules, “aturar-se i pensar”.

Per tant, és important identificar qui farà aquesta valoració.

Evidentment,

! L’equip del projecte ! Les persones que formen part del grup.

Si es disposa dels mitjans suficients per fer-ho és molt interessant incorporar la visió i les reflexions d’altres professionals del centre; especialment els professionals referents o derivants.


12

d. Quan?

Quins són els moments en què es porta a terme l’avaluació?

Els projectes s’avaluen al final, si bé en aquells grups oberts o de més d’un any de durada es pot plantejar una avaluació intermitja.

La major part dels equips fan una certa valoració i enregistren el desenvolupament de cadascuna de les sessions.

Es registra, també, l’assistència i la participació i les incidències durant la intervenció.

En qualsevol cas, hi ha un cert consens en considerar que aquests registres de seguiment són, sobretot, fonts d’informació per a l’avaluació final

Per tant, es poden diferenciar dos moments d’avaluació:

! Al final del projecte. ! Al final de cada sessió (seguiment).

e. Per a qui s’avalua?

Quin són els destinataris de l’avaluació, a qui interessa?

Identificar les persones a qui s’adreça l’avaluació és fonamental per definir quin és el contingut rellevant per a cadascuna d’elles; què els interessa conèixer i quins són els formats més adequats.

L’avaluació d’un projecte és important per als professionals del centre i serà de molt interès per qualsevol equip que vulgui iniciar-ne un de similar o impulsar una nova edició del mateix.

Però les conclusions de l’avaluació han de poder compartir-se fàcilment amb un públic més ampli –l’equip del centre; els gestors dels serveis. Per tant, és important recollir i sintetitzar els punts fonamentals de l’avaluació en un resum que pugui ser llegit de forma independent.


13

2

L’Informe final d’avaluació


14


15

2.1. L’estructura de l’Informe final

L’Informe final d’avaluació és un informe breu, clar i ben estructurat, que presenta els resultats, les conclusions i les recomanacions de l’avaluació de forma coherent i entenedora.

Tots els informes d’avaluació dels projectes haurien d’incloure les seccions següents:

! Resum o síntesi executiva (màxim 2 pàgines).

! Presentació del projecte (1 a 2 pàgines).

! Dades i conclusions.

! Recomanacions.

Títol i portada

Ha d’incloure el terme “Informe d’avaluació” i ha de facilitar la següent informació:

• Nom del projecte. • Marc temporal del projecte. • Data de l’informe. • Noms de l’equip del projecte (i organitzacions de referència).

Resum executiu

El resum executiu ha de recollir i sintetitzar els punts fonamentals de l’avaluació i ha de poder ser llegit de forma independent.

Cal tenir en compte que determinades persones només llegiran el resum executiu.

Ha de ser breu –una o dos pàgines. Estructurar-lo en forma de punts pot facilitar la seva lectura.

En tant que és una síntesi, és el darrer apartat que s’elaborarà, tot i que el situarem a l’inici de l’informe.

Hauria de contenir:

• Síntesi de la descripció del projecte (breu). • Síntesi de les conclusions. • Síntesi de les recomanacions.

Presentació / descripció del projecte

Aquesta secció ha de contenir una breu descripció del projecte que s’avalua, de forma que qualsevol persona externa al projecte pugui fer-se una idea sobre aquest.


16

Cal tenir en compte que l’informe d’avaluació ha de poder-se llegir de forma independent a altres documents. Per tant, la presentació ha d’incorporar els objectius inicials, el públic objectiu, o la durada del projecte, entre d’altres.

La informació continguda en la fitxa d’identificació del projecte serà de gran utilitat per redactar aquesta secció.

Aquesta informació és necessària per poder contextualitzar i entendre els apartats posteriors.

Hauria de contenir:

• Antecedents. • Propòsit i objectius. • Població diana i persones participants. • Abast temporal. • Organització.

Dades i conclusions

En aquesta secció o capítol es presentarà una síntesi organitzada de les dades recollides i també de les valoracions en relació a les diferents dimensions que es volen avaluar.

Aquest capítol presenta els resultats –allò que ens diuen les dades.

Normalment comprèn dades quantitatives i qualitatives. (Es útil utilitzar cites per a il·lustrar els temes claus i facilitar que les veus de les persones que han participat en la avaluació puguin arribar directament )

Hauria de contenir la valoració relativa a:

• Els objectius esperats i els resultats obtinguts. • La forma de treballar (continguts, activitats, etc.). • La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal

etc. • L’organització i l’equip. • Les persones participants i el procés de derivació.

Recomanacions

Les recomanacions constitueixen una relació de suggeriments per tal de millorar l’eficàcia –la capacitat d’assolir els objectiu- i per modificar el projecte en el futur.


17

Caldrà consignar, per exemple, si és necessari eliminar activitats o accions que no contribueixen als objectius; si cal incorporar nous recursos per donar suport a les activitats; si es necessita un canvi o ajustament en els criteris d’indicació, en el nombre de participants, en el nombre de sessions, etc.

És convenient que les recomanacions estiguin orientades a l’acció; que siguin pràctiques, concretes i defineixin qui és el responsable de l’acció. Poden ser creatives, però cal que es puguin implementar.

És important centrar-se en un nombre raonable de recomanacions, de tal manera que puguin tenir un impacte significatiu.

Les recomanacions poden estar vinculades al funcionament del propi projecte però també fer referència a altres agents o serveis.

Podem distingir, doncs, recomanacions en relació a:

• El funcionament del projecte. • L’organització del projecte. • Perspectives de continuïtat.

Es poden incloure annexes, incorporant les còpies dels registres d’informació (pe. qüestionaris, fonts d’informació, etc.).


18

L’Estructura de l’Informe final: quadre de síntesi

Títol i portada

! Nom del projecte.

! Marc temporal del projecte.

! Data de l’informe.

! Noms de l’equip del projecte (i organitzacions de referència).

Resum executiu

! Síntesi de la descripció del projecte.

! Síntesi de les conclusions.

! Síntesi de les recomanacions.

Presentació / descripció del projecte

! Antecedents.

! Propòsit i objectius.

! Població diana i persones participants.

! Abast temporal.

! Organització.

Dades i conclusions

En relació a:

! Els objectius esperats i els resultats obtinguts.

! La forma de treballar (continguts, activitats, etc.).

! La dinàmica del grup: compromís, assistència, clima grupal etc.

! L’organització i l’equip.

! Les persones participants i el procés de derivació.

Recomanacions

En relació a:

! El funcionament del projecte.

! L’organització del projecte.

! Perspectives de continuïtat.

Annex

(opcional)


19

2.2. Les qüestions a les quals hem de donar resposta: els continguts

A continuació es presenta la proposta de continguts de cadascun dels apartats de l’Informe d’avaluació, en què s’assenyalen les principals qüestions que s’hauran de respondre.

Per a cadascuna d’elles es relacionen les principals fonts d’informació que han d’ajudar a elaborar aquestes respostes.

Tanmateix, en el capítol 4 es desenvolupen més extensament les fonts d’informació que es suggereix emprar.


I. Pr

ese

nta

ció

/ d

esc

ripc

ió d

el p

roje

cte

Ap

art

ats

Q

üe

stio

ns

a r

esp

on

dre

Fo

nts

d’in

form

ac

ió

1.

An

tec

ed

en

ts

! Q

uin

s só

n e

ls o

ríge

ns

d’a

qu

est

p

roje

cte

?

! Fe

r re

ferè

nc

ia le

s n

ec

ess

itats

a le

s q

ua

ls e

l pro

jec

te h

a

volg

ut

do

na

r re

spo

sta

(p

e. s

i és

un

pro

jec

te n

ou

qu

e e

s c

rea

pe

r do

na

r re

spo

sta

a u

na

ne

ce

ssita

t d

ete

cta

da

en

e

l te

rrito

ri; s

i fo

rma

pa

rt d

e la

pro

gra

ma

ció

est

ab

le, e

tc.)

. 2.

P

rop

òsi

t i

ob

jec

tius

!

Qu

ina

pro

ble

mà

tica

o n

ec

ess

itat e

s p

rete

nia

re

sold

re o

min

imitz

ar

am

b

la in

terv

en

ció

gru

pa

l?

! R

ec

up

era

r la

info

rma

ció

de

la f

itxa

d’id

en

tific

ac

ió d

el

pro

jec

te.

3.

Po

bla

ció

d

ian

a i

pe

rso

ne

s p

art

icip

an

ts

! A

qu

i s’a

dre

ça

va in

icia

lme

nt?

!

Re

cu

pe

rar l

a in

form

ac

ió d

e la

fitx

a d

’ide

ntif

ica

ció

de

l p

roje

cte

qu

e f

a re

ferè

nc

ia a

la c

on

dic

ió /

situ

ac

ió t

ipu

s i

als

crit

eris

d’in

dic

ac

ió (

aq

ue

lles

ca

rac

terís

tiqu

es

qu

e s

ón

re

lleva

nts

).

! Q

uin

s e

ren

el c

an

al d

’en

tra

da

? D

e

qu

ina

form

a e

s c

on

vid

ava

o

s’in

dic

ava

a le

s p

ers

on

es

a fo

rma

r p

art

de

l gru

p?

! R

ec

up

era

r la

info

rma

ció

de

la f

itxa

d’id

en

tific

ac

ió d

el

pro

jec

te.

! Q

uin

era

l’a

ba

st te

rrito

rial?

!

Re

cu

pe

rar l

a in

form

ac

ió d

e la

fitx

a d

’ide

ntif

ica

ció

de

l p

roje

cte

. !

Qu

in h

a e

sta

t el n

om

bre

de

p

ers

on

es

pa

rtic

ipa

nts

? El

pe

rfil?

!

Co

nsi

gn

ar e

l no

mb

re d

e p

art

icip

an

ts i

el p

erf

il (r

ess

alta

r si

hi h

a c

an

vis

sig

nifi

ca

tius

am

b la

pre

visi

ó in

icia

l).

! Q

uin

a é

s la

pro

ce

dè

nc

ia te

rrito

rial?

!

Co

nsi

gn

ar l

a p

roc

ed

èn

cia

( b

arr

is).

4.

A

ba

st

tem

po

ral

! Q

ua

n s

’ha

fet (

du

rad

a, d

ate

s,

me

sos,

no

mb

re d

e s

ess

ion

s m

en

sua

ls)?

! R

ec

up

era

r la

info

rma

ció

de

la f

itxa

d’id

en

tific

ac

ió d

el

pro

jec

te p

er c

on

sig

na

r la

du

rad

a d

el g

rup

; le

s d

ate

s d

e

fun

cio

na

me

nt,

el n

om

bre

de

se

ssio

ns

me

nsu

als

, etc

. 5.

O

rga

nitz

ac

ió

! Q

uin

s h

an

est

at e

ls p

rofe

ssio

na

ls

imp

lica

ts?

De

scrip

ció

de

l’e

qu

ip d

el

pro

jec

te

! Q

uin

s a

ltre

s re

cu

rso

s h

an

est

at

ne

ce

ssa

ris?

! R

ela

ció

de

l’e

qu

ip d

el p

roje

cte

: no

m, r

ol p

rofe

ssio

na

l i

org

an

itza

ció

de

refe

rèn

cia

.

! R

ela

ció

i b

reu

de

scrip

ció

d’a

ltre

s re

cu

rso

s a

dd

icio

na

ls.

20

3 GUIA AVALUACIO 090415_OK 20.pdf 21/5/15 13:42

II. D

ad

es

i co

nclu

sio

ns

Ap

art

ats

Q

üe

stio

ns

a r

esp

on

dre

Fo

nts

d’in

form

ac

ió

1.

En re

lac

ió a

ls

ob

jec

tius

i els

re

sulta

ts

! En

qu

in g

rau

el p

roje

cte

ha

do

na

t re

spo

sta

als

ob

jec

tius

qu

e e

s p

lan

teja

ven

inic

ialm

en

t?

! D

ad

es

d’a

sso

lime

nt

d’o

bje

ctiu

s (p

e. R

esu

ltat

pro

mig

de

la

va

lora

ció

ind

ivid

ua

l de

les

pe

rso

ne

s m

em

bre

s d

el

gru

p).

! D

ad

es

resu

ltat

de

les

ein

es

esp

ec

ífiq

ue

s d

’alg

un

es

dim

en

sio

ns

(pe

. Te

st d

’est

rès

de

les

pe

rso

ne

s c

uid

ad

ore

s).

! Q

uin

s c

an

vis

o e

fec

tes

po

sitiu

s e

n la

vi

da

de

les

pe

rso

ne

s q

ue

ha

n

pa

rtic

ipa

t ca

l de

sta

ca

r?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

(ve

ure

reg

istr

es

de

les

sess

ion

s).

! Q

uin

s c

an

vis

o e

fec

tes

ass

en

yale

n

les

pe

rso

ne

s p

art

icip

an

ts d

el g

rup

?

! R

ec

up

era

r la

info

rma

ció

de

l’a

valu

ac

ió in

div

idu

al q

ue

le

s p

ers

on

es

pa

rtic

ipa

nts

ha

n f

et:

inc

orp

ora

r de

3 a

5

test

imo

nis

so

bre

la s

eva

exp

eriè

nc

ia.

! R

ec

up

era

r la

info

rma

ció

de

les

din

àm

iqu

es

d’a

valu

ac

ió

util

itza

de

s.

! I e

ls a

ltre

s p

rofe

ssio

na

ls d

eriv

an

ts?

!

Inc

orp

ora

r –si

es

dis

po

sa–

alg

un

a v

alo

rac

ió /

refle

xió

de

p

rofe

ssio

na

ls re

fere

nts

o d

eriv

an

ts a

l gru

p.

! Q

uin

s h

an

est

at e

ls r

esu

ltats

o e

ls

efe

cte

s p

osi

tius

no

inte

nc

ion

ats

? !

Re

flexi

ó d

e l’

eq

uip

de

pro

jec

te.

! Q

uin

s h

an

est

at e

ls r

esu

ltats

o e

ls

efe

cte

s n

eg

atiu

s n

o in

ten

cio

na

ts?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

21


Ap

art

ats

Q

üe

stio

ns

a r

esp

on

dre

Fo

nts

d’in

form

ac

ió

2.

La f

orm

a d

e

tre

ba

llar

(co

ntin

gu

ts,

ac

tivita

ts)

! Q

uin

es

ac

tivita

ts e

s c

on

sid

ere

n c

lau

s p

er

ass

olir

els

ob

jec

tius?

Pe

r qu

è?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

(ve

ure

reg

istr

es

de

les

sess

ion

s).

! Q

uin

es

no

i p

er

qu

è?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

(ve

ure

reg

istr

es

de

les

sess

ion

s).

! D

’ac

ord

am

b e

l pro

gra

ma

inic

ial,

qu

ins

ha

n e

sta

t els

ca

nvi

s m

és

sig

nifi

ca

tius

qu

e s

’ha

n p

rod

uït

(ac

cio

ns

/ a

ctiv

itats

pre

vist

es

inic

ialm

en

t qu

e n

o s

’ha

n r

ea

litza

t; i

ac

cio

ns

no

pre

vist

es

qu

e s

’ha

n fe

t)?

Per

qu

è?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

(ve

ure

reg

istr

es

de

les

sess

ion

s).

3.

La d

inà

mic

a

de

l gru

p:

co

mp

rom

ís,

ass

istè

nc

ia,

clim

a g

rup

al

etc

.

! Q

uin

s n

ive

lls d

e p

art

icip

ac

ió s

’ha

n

do

na

t?

! P

erc

en

tatg

e d

e p

ers

on

es

qu

e s

’ha

n m

an

ting

ut

al l

larg

d

el p

roc

és

d’in

terv

en

ció

gru

pa

l.

! C

om

es

valo

ra e

l clim

a g

rup

al?

! Q

uin

és

el n

ive

ll d

e c

on

fian

ça

i d

e

seg

ure

tat d

e le

s p

ers

on

es

me

mb

res?

I e

l tip

us

de

co

mu

nic

ac

ió p

rod

uïd

a?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

(ve

ure

reg

istr

es

de

les

sess

ion

s).

! Q

uin

niv

ell

de

sa

tisfa

cc

ió h

an

e

xpre

ssa

t le

s p

ers

on

es

pa

rtic

ipa

nts

? !

Ind

ica

do

rs: d

ad

es

pro

mig

de

qü

est

ion

aris

de

q

üe

stio

na

ris d

e v

alo

rac

ió.

! In

co

rpo

rar r

efle

xio

ns

o re

sulta

ts d

e la

va

lora

ció

qu

e f

an

le

s p

ers

on

es

pa

rtic

ipa

nts

.

22


Ap

art

ats

Q

üe

stio

ns

a r

esp

on

dre

Fo

nts

d’in

form

ac

ió

4.

L’o

rga

nitz

a-

ció

i l’e

qu

ip

! Q

uin

s h

an

est

at e

ls e

fec

tes

(ap

ren

en

tatg

es,

etc

.) p

osi

tius

i n

eg

atiu

s q

ue

ha

tin

gu

t la

co

nd

uc

ció

d

el g

rup

en

l’e

qu

ip p

rofe

ssio

na

l?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

! Q

uin

es

ha

n e

sta

t le

s p

rinc

ipa

ls

difi

cu

ltats

qu

e s

’ha

n h

ag

ut d

e

sup

era

r?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

! Q

uè

ha

aju

da

t / fa

cili

tat l

a ta

sca

p

rofe

ssio

na

l?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

5.

Les

pe

rso

ne

s p

art

icip

an

ts i

el p

roc

és

de

d

eriv

ac

ió

! Q

uin

pe

rce

nta

tge

d’in

dic

ac

ion

s n

o

s’h

an

ac

ce

pta

t? P

er

qu

è?

! P

erc

en

tatg

e d

’ind

ica

cio

ns

qu

e n

o s

’ha

n a

cc

ep

tat.

V

alo

rac

ió.

! Q

uin

gra

u d

e m

otiv

ac

ió p

rèvi

a

ten

ien

les

pe

rso

ne

s p

art

icip

an

ts?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

! G

rau

de

co

mp

ren

sió

de

la p

rop

ost

a.

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

23


III. R

ec

om

ana

cio

ns

Ap

art

ats

Q

üe

stio

ns

a r

esp

on

dre

Fo

nts

d’in

form

ac

ió

1.

El f

un

cio

na

me

nt

de

l pro

jec

te

! D

e c

ara

a n

ove

s e

dic

ion

s d

el

pro

jec

te; q

uin

s c

an

vis

s’in

tro

du

irie

n?

Per

qu

è?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

2.

Pe

rsp

ec

tive

s d

e

co

ntin

uïta

t !

Am

b p

ers

pe

ctiv

a d

e fu

tur,

po

t se

r n

ec

ess

ari

/ c

on

ven

ien

t im

pu

lsa

r o

pre

veu

re a

lgu

na

a

cc

ió a

mb

aq

ue

st g

rup

?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

! A

mb

pe

rsp

ec

tiva

de

futu

r, p

ot

ser

inte

ress

an

t un

a r

ee

dic

ió

d’a

qu

est

pro

jec

te?

Per

qu

è?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

! S’

ha

n d

ete

cta

t no

ves

ne

ce

ssita

ts

a le

s q

ua

ls e

s p

od

ria d

on

ar

resp

ost

a d

es

de

l’a

bo

rda

tge

g

rup

al?

Qu

ine

s?

! R

efle

xió

de

l’e

qu

ip d

e p

roje

cte

.

24


25

2.3. Mètodes de recollida de la informació

L’avaluació implica la recollida i el registre d’informació de forma sistemàtica. La qualitat de l’avaluació dependrà, en gran mesura, de la qualitat de la informació i les dades disponibles.

Hi ha moltes formes de recollir informació sobre el resultat de la intervenció. Normalment s’utilitzen una combinació de diferents eines:

! Observació. ! Entrevistes. ! Registres – notes. ! Enquestes i qüestionaris. ! Activitats de grup. ! Mètodes visuals.

En aquest capítol es presenta una visió general dels diferents mètodes per tal de facilitar criteris per valorar les opcions disponibles i decidir quines són les més adequades per recollir informació sobre els resultats i l’impacte d’un determinat projecte.

QÜESTIONARIS I ENQUESTES Són una forma estandarditzada de recollir dades directament de les persones participants del grup.

Com a avantatges destaca que permeten recollir informació estandardit-zada d’un gran nombre de persones participants i que permet l’anonimat. Són molt útils per recollir informació sobre les opinions i les actituds de les persones d’una forma quantificable.

Els principals inconvenients són que requereixen certes capacitats de comprensió lingüística (és necessari utilitzar paraules simples, adequades al nivell de lectura de les persones participants) i que no permeten aprofundir en els temes.


26

ACTIVITATS O DINÀMIQUES DE GRUP

S’utilitzen per abordar determinats temes col·lectivament.

Poden ser més o menys estructurades (en funció que les preguntes siguin mes estructurades o més obertes) i poden incloure exercicis interactius.

Son molt útils per donar informació quan hi ha una experiència comuna:

- Són una gran font d’informació qualitativa.

- Permeten generar noves idees.

- Donen l’oportunitat d’explorar nous temes que emergeixen de la discussió.

OBSERVACIÓ Implica registrar informació sobre els canvis que s’observen a partir de la pròpia experiència (canvis individuals en el comportament de les persones membres del grup, en l’actitud, en la aparença física) però també canvis en la dinàmica del grup:

- És molt important amb persones amb dificultats per expressar-se.

- Permet identificar canvis que les persones participants del grup no perceben.

- No depèn de les habilitats verbals o lingüístiques de cadascú.

ENTREVISTES Consisteixen en preguntar personalment a les persones membres una sèrie de qüestions (poden ser estructurades, semiestructurades, en funció de si les qüestions estan predeterminades):

- Permeten preguntar directament a les persones participants com han canviat i recollir informació sobre canvis en actituds, sentiments i percepcions.

- Tenen com a avantatge que permeten comprovar si les qüestions s’han entès, adaptant-les al nivell de comunicació de les persones participants.

- Comporten una gran quantitat de recursos i la informació generada –que és molta- és difícil d’analitzar i sistematitzar.


27

MÈTODES VISUALS

Capturar informació amb la fotografia o a través de dibuixos o vídeos per il·lustrar o facilitar evidències dels canvis.

Els mètodes visuals poden ser incorporats també en el disseny d’enquestes i formularis (per exemple, amb la utilització d’emoticones) o en les activitats de grup (pe. Crear un collage per descriure els canvis que s’han produït):

- Poden animar a les persones a expressar-se més lliurement.

- Són molt motivadors per a les persones que hi participen.

- Permeten traslladar directament la visió i l’experiència de les persones participants i són molt útils amb persones que presenten dificultats amb els mètodes més tradicionals.


28


29

2.4. El seguiment dels projectes: model de referencia per al registre de les sessions

El seguiment d’un projecte consisteix en la recollida i el registre d’informació d’una forma sistemàtica i organitzada.

L’avaluació consisteix en utilitzar la informació del seguiment, així com altres dades que es recullen específicament, per fer valoracions sobre el projecte i orientar les decisions de canvi.

El registre de la sessió grupal és, doncs, l’eina fonamental de seguiment; una de les fonts d’informació clau necessàries per elaborar el projecte final.

1. Persones participants

Nom i cognom

Assisteix (s/n)

Excusa assistència

Participa activament (s/n)

Presenta dificultats en la dinàmica (descriure)

Canvis significatius

2. Professionals conductors del grup

Nom i cognoms

1

2

3


30

3. Principals temes tractats

4. Altres continguts / temes / incidències no previstos

5. Clima general grupal de la sessió

6. La conducció

Inici, desenvolupament i tancament de la sessió

Altres elements rellevants


31

7. Les tècniques/ Activitats

Adequació de les tècniques emprades als objectius

Adequació de les activitats a la sessió ( temps, posada en marxa, enteniment, utilitat, etc.)

Adequació dels materials

8. Valoració de les persones participants (en el cas que es realitzi en cadascuna de les sessions)

9. Valoració final / recomanacions per a la següent sessió


32


33

3

Relació de professionals que han contribuït a l’elaboració d’aquesta guia


34

Comissió Tècnica

Lourdes Aramburu Otazu Psicòloga. CSS Horta i el Carmel Merche Avilés Ruiz Directora del CSS Poble Sec Juanjo González Modrego Educador. CSS Besòs Joana Ramos Ortiz Treballadora Social. CSS Sant Antoni Rosa Rubio Giner Directora Territorial. Districte de Gràcia Yolanda Fierro Fidalgo Departament de Planificació i Processos AQVIE Jordi Vizcaino Marti Departament de Serveis Socials Bàsics. IMSS Belen Parra Ramajo Secretaria Tècnica Marta Tarragona Gorgorió Secretaria Tècnica


35

Tallers d’Aprofundiment

Purificación

Alzola

Jordi Bautista

Sara Franco

Rosa Jorba

Treballadora Social. CSS Barceloneta

Psicòleg. CSS Casc Antic

Treballadora Social. CSS Raval nord

Treballadora Social. CSS Gòtic

Noelia Gamero

Teresa Bergés

Eulàlia Massip

Patrícia Roda

Neus Ballesteros

Raquel Armíjer

Rebeca Medina

Joana A. Mayolas

Ramon Granadal

MªJosé Alvarez

Treballadora Social. CSS Antiga Esquerra de

l’Eixample

Educadora Social. CSS Antiga Esquerra de

l’Eixample

Treballadora Social. CSS Dreta Eixample

Treballadora Social. Dreta Eixample

Treballadora Social. CSS Fort Pienc

Educadora Social. CSS Fort Pienc

Treballadora Social. CSS Fort Pienc

Treballadora Social. CSS Sagrada Família

Treballador Social. CSS Sant Antoni

Educadora Social. CSS Sant Antoni

Assumpta

Martínez

Mª fe Marquez

Esther Martin

Isabel Tor

Griselda

Gonzalvo

Anna Caballero

Sandra Orno

Angus Ruiz

Educadora Social. CSS Cotxeres de Sants

Treballadora Social. CSS Cotxeres de Sants

Treballadora Social. CSS Numància

Educadora Social. CSS Numància

Treballadora Social. CSS La Marina

Treballadora Social. CSS La Marina

Educadora Social. CSS Poble Sec

Treballadora Social CSS Poble Sec

Mònica Coll

Isabel Nualart

Treballadora Social. CSS Maternitat-Sant Ramon

Treballadora Social CSS Les Corts

Alberto Barrientos Psicòleg. CSS Sant Gervasi


36

Silvia Muñoz Educadora Social. CSS Sarrià

Mercè Hernández

Sònia López

Treballadora Social. CSS Vila de Gràcia

Educadora Social. CSS Coll-Vallcarca

Helena

Santacana

Ester Pita

Montse Suárez

Assumpta Pérez

Educadora Social. CSS Vall d’Hebron

Treballadora Social. CSS Baix Guinardó

Educadora Social. CSS Guinardó

Treballadora Social. CSS Carmel

Montse Paino

Lorena Martí

Psicòloga CSS. Porta-Vilapiscina

Educadora Social. CSS Porta-Vilapiscina

Marta Maldonado

Israel Ureña

Educadora Social. CSS Garcilaso

Treballadora Social. CSS Franja-Besòs

Antonio Fuertes

Nieves Avila

Sònia Lores

Sílvia Currius

Gemma Masdeu

Educadora Social. CSS Clot-Camp de l'Arpa

Treballadora Social. CSS Besòs

Educadora Social. CSS El Parc-Vila Olímpica

Treballadora Social. CSS Poblenou

Treballadora Social. CSS Sant Martí-Verneda


l’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal · projecte i per tant ha de...

Documents