El temps atmosfèric i el clima

L'aire i els fenòmens atmosfèrics. El temps atmosfèric: temperatura, humitat, vent

i precipitacions. El cicle de L'aigua La succeció estacional. Diferencia entre temps i clima. Els principals climes a Espanya i les

característiques bàsiques. Trets propis que defineixen i identifiquen el

clima mediterrani.

Propietats de l’aire

Massa

Propietats de l’aire

► Volum

Aire

Propietats de l’aire

Moviment

Aire fred

Aire calent

Aire calent

Propietats de l’aireMoviment

Aire calent

Intercanvi d’energia

Tall vertical de l’atmosfera

Seguint el criteri de la temperatura

Seguint el criteri de la composició

química

Homosfera: arriba fins als 80 km d’alçada i presenta una composició química homogènia.

Nitrògen 78,08 %

Oxígen 20,94 %

Altres 0,98 %

Heterosfera: el seu límit superior és imprecís i presenta una estratificació en capes dels seus components.

> 1.000 °C

La troposfera

Límit mitjà de la tropopausa =11 km

Radi de la Terra = 6.450 km Troposfera = 11 km (equival al 0,17% del radi)

En una escala de radi = 1 m , la troposfera equival a 0,17 cm

El cicle de l’aigua

Distribució de l’aigua en els diferents estats físics

La circulació atmosfèrica

Equador

Hemisferi nord

Hemisferi sud

Anticicló (hemisferi nord)

Rotació en el sentit de les agulles del rellotge

Aire fred i sec

Depressió (hemisferi nord)

Rotació en el sentit contraride les agulles del rellotge

Aire càlid i humit

Depressió de l’hemisferi nord

Formació de núvols per convecció

Radiació solar

Aire escalfat

Formació de núvols per xoc de masses d’aire (fronts)

Massa d’aire càlid humit

Massa d’aire fred

Formació de núvols pel relleu

Punt de saturació / rosada

Núvol

Punt de condensació del vapor d'aigua que hi ha dissolt en l'aire. Quan aquest té una temperatura el suficientment baixa com per fer-lo arribar al 100% d'humitat relativa, és a dir, saturar-lo

Punt de saturació / rosadaHom pot fer un aparell senzill que permetrà conèixer el punt de rosada que hi ha en el moment de la realització: cal una llauna de beguda que reflecteixi bé l'entorn, com si fós un mirall (millor si la llauna és de les de paret més fina), un termòmetre precís, un tros d'un full de diari, aigua i glaçons.

Es talla la tapa superior de la llauna. S'hi aboca aigua i s'hi fica un glaçó i el termòmetre. Es posa el tros de full de diari de manera que es vegin les lletres reflectides a la llauna. Es remena el contingut de la llauna de manera que la temperatura de l'aigua vagi baixant a poc a poc. En el moment que es comencen a formar gotes microscòpiques sobre la llauna (el reflex de les lletres del diari ja no es veu clar) el termòmetre indica el punt de rosada.

Si el punt de rosada és molt baix, potser caldrà afegir-hi més d'un glaçó. (I si és molt pròxim a zero graus, o fins i tot per sota de zero, mala sort! Caldrà consultar el punt de rosada en un servei de meteorologia.)

Classificació dels núvols per altura

ALTS  Cirrus  Cirrocúmulus  Cirroestratus

MITJANS  Altocúmulus  Altostratus

BAIXOS  Nimbostratus  Cúmulus  Estratocúmulus  Estrats  Cumulonimbus

Cirrus

SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES

PRECIPI-TACIONS

ALÇADA DE LA BASE

Ci

Cirrus: núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs o de franges

estretes, blanques del tot o en la seva major part. Tenen aspecte fibrós (de cabells) o una brillantor

sedosa o ambdues coses.

Els Ci estan constituïts per cristalls

de gel.

Només poden tapar o velar el Sol els bancs

densos. Poden presentar halo però el cercle

gairebé mai es completa.

Cap 6 a 12 km

Cirrus Mont-roig del Camp, Juny de 2000

Cirrus(halo solar)

Cirrus fibratus (Ci fib)

Nimbostratus

SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES

PRECIPI-TACIONS

ALÇADA DE LA

BASE

Ns Nimbostratus: Capa gris de núvols, freqüentment ombrívola, l'aspecte de la qual es velat per les precipitacions a sota de la capa hi ha freqüentment núvols baixos, esqinçats, soldats o no amb l'anterior.

Constituït per gotes d'aigua (a voltes subfosa), gotes de pluja, cristalls i flocs de neu

La seva espessor és, en tota la seva extensió, suficient per a ocultar completament el Sol.

Normalment pluja o neu granulada, a voltes moderada o intensa.

0 a 3 km.

Nimbostratus

                        

Nimbostratus amb un Arc de Sant Martí doble

Stratus

SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES

PRECIPI-TACIONS

ALÇADA DE LA BASE

St Stratus: Capa de núvols generalment gris, amb base força uniforme i a voltes en forma de bancs esquinçats.

Gotetes d'aigua però a vegades cristalls de gel.

Normalment prou espessos per a ocultar el Sol..

Plugims, pluja o neu dèbils.

300 a 2000 m

Estratus (St)

Estratus

Cúmulus

SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES

PRECIPI-TACIONS

ALÇADA DE LA BASE

Cu Cúmulus: núvols separats, generalment denses i de contorns ben retallats que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres la regió superior de les quals sembla una coliflor blanca brillant a les parts il·luminades i obscures a la base. A voltes els Cu són esquinçats.

Gotetes d'aigua i en les parts molt inferiors als 0ºC cristalls de gel.

Produeixen Arc de Sant Martí quan hi ha precipitació.

Ocasionalment els Cu molt potents fan xàfecs. Als tròpics pluges abundants.

Entre 600 o menys i 2000 m o més

Cúmulus

Cúmulus(Cirrus en altura)

Cumulus humilis (Cu hum)

Cumulus congestus (Cu con)

Estratocúmuls (Sc)

Cumulunimbus

SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES

PRECIPI-TACIONS

ALÇADA DE LA BASE

Cb Cumulunimbus: Núvol dens i potent, de dimensió vertical considerable, en forma de muntanya o d'enormes torres. Almenys una part de la seua regió superior és generalment fibrosa o estriada, a voltes en forma d'enclusa. Per baix de la base a vegades hi ha núvols esquinçats soldats o no a ella.

Gotetes d'aigua i a la part superior cristalls de gel també gotes de pluja, pedra, flocs de neu

A voltes Arc de San Martí. A voltes llamps i llampecs.

Normalment xàfecs. Tempestats a vegades amb pedra. Per conveni si es produeixen xàfecs el núvol és Cb.

1 a 4 km.

Cumulunimbus Sort 15/08/99

Cumulunimbus

Cumulunimbus capillatus (Cb cap)

Llamps d’un cumulunimbus

Front fred

Cumulunimbus desenvolupat

Front càlid

400 km entre les dues fotos

Mapa isobàric

Pràctica d’aula