professor d’universitat. Així doncs,ara vaig de bòlit: tinc doctorands,les classes, l’organització de la càte-dra... Bé, tot això s’acaba al maig ija està, siguin quins siguin els resul-tats. Però sí, passar a la pràctica emfa gràcia. Jo, però, no faig mítingsconvencionals. I això, a la gent,sembla que li agrada. S’adonenque no sóc un polític professional,cosa que no és dolenta (ser-ne)...És com si un polític anés a fer clas-ses a la universitat: se li notaria queno n’és, de professor.

CC: Un polític aniria a la universitata convèncer...

JMT: Jo no sabria fer-ho d’una altramanera. Ep, hi ha mítings moltintel·ligents. L’Oriol fa mítings moltbons, però també té un to que ésmolt agradable de sentir. I, la veri-tat, què em passa a mi? A la mevaedat ja no canviaré, eh?! Hauréd’explicar les coses que sé dir com,per exemple, el que he dit avui. Laidea que he extret de Kant crec queté molta gràcia: ja hem arribat a lamajoria d’edat. Aquesta és la ideade fons, que hem arribar a sermajors d’edat. Aquestes petitesreflexions... fer-les públiques. I comaixò, altres coses. I fins a l’elecció...

Carles Codina ■

«Decidirem. Perquè lasocietat catalana s’ha fetmajor d’edat»

Número 53 - Abril 2014 Publicació de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya Distribució gratuïta

La visita de JosepMaria Terricabras al’acte compartit ambIsaac Albert, JordiLabòria i el presidentde la FAVT, EmilianoMartínez, el dissabte 1de març, ens va per-metre veure un candi-dat a les eleccionseuropees amb unagran solvència, i sentitdidàctic i de l’especta-cle. Fent referència aunes paraules del filò-sof alemany ImmanuelKant, escrites en rela-ció a la RevolucióFrancesa, el filòsof deGirona va parlar de lasituació de Catalunya:“ja som majors d’edat ihem de decidir pernosaltres mateixos”.Posteriorment, vampoder gaudir de laseva bonhomia en unapetita entrevista queus oferim en exclusiva,parlem amb

JOSEP MARIATERRICABRASCandidat d’EsquerraRepublicana alParlament Europeu elproper dia 25 de maig

Fent una cervesa després de laseva participació a la taula rodona,el Josep Maria ens parlava de ladificultat de compaginar llisteselectorals.

Josep Maria Terricabras: (...) Calque, en el moment de configurarles llistes, trobis gent que tingui unacerta generositat. Jo, a les últimeseleccions nacionals, vaig posar-meel darrer, tancant la llista perGirona, recolzant-la, fet que impli-cava un compromís. Em semblavaque havia de recolzar la llista d’ERCi no una altra. I mira que no teniacap aspiració política concreta... Defet, si arriba a sortir fins al darrerens morim tots de l’espant! Pel quefa a les llistes per les europees, noés fàcil: jo mateix tinc una vidacòmoda ara i ja veurem...

Carles Codina: Tu t’hi veus com aeurodiputat, Josep Maria? I no tantdes del punt de vista personal, sinódes de la perspectiva del que potsaportar des de la saviesa acadèmi-ca, fet del tot inqüestionable. Teninten compte que aquesta saviesa ésrelativa i que potser importa més elsaber “fer passadissos” i el tactis-me que no pas els arguments?

JMT: Jo penso que hi puc fer unpaper, amb tota la modèstia. Crecque persones que tenim un cert

prestigi podem aportar coses. A miem sembla que puc aportar moltamb temes que conec, com l’edu-cació, la cultura, els dretshumans... He treballat, per exem-ple, en temes de drets lingüístics,en dret internacional... Ep, ambl’assessorament dels companys iles companyes del grup! A escalaeuropea, has de saber com està eltema a tots els països membres! Totsol no ho pots fer, això!

CC: Com va anar que decidissispresentar-te? Va ser una decisiópersonal? T’ho va proposar l’Oriol?

JMT: L’Oriol m’ho va proposar a tra-vés de la Maria Mercè Roca, ambqui sóc amic. Primer, vaig quedarplanxat perquè, en absolut, entravadins dels meus càlculs. Li vaig dirque m’ho deixés pensar i, quan liho vaig comentar a la meva dona,em va dir: “Què diu ara? Vols dir?”.Van haver-hi algunes trucadescreuades més amb l’Oriol i, final-ment, vam quedar que sí. I la veri-tat és que va ser una reflexió moltinteressant, la que ens vam fer ambla meva dona. Va ser aquesta: “Si

se’t demana un pas endavant, l’hasde fer”.

CC: D’alguna manera, et vas sentirapel·lat al teu civisme, convidat aaportar el teu granet de sorra?

JMT: Sí. Fins i tot, amb la idea que,quan tens una certa credibilitat, a lagent que et ve a trobar als actes seli confirma la seva il·lusió. A més,mai abans havia tingut cap menade voluntat messiànica... Hi hamolta gent il·lusionada i poder apor-tar la meva part, bàsicament, haestat un acte cívic.

CC: A més, la teva aportació estariamolt vinculada amb la reflexió quehas fet sobre filosofia política o a lapart més ciutadana. Per tant, esta-ríem parlant de passar de la teoria ala pràctica, oi?

JMT: Home, té la seva gràcia. Amés, ara estic participant en diver-ses qüestions com “Votar és demo-cràcia”. A veure, jo, quan vaig pla-nificar-me el curs al setembre, noen tenia ni idea que estaria aquí, demanera que tinc les càrregues d’un

JOA

N L

L.

A mi em sembla que puc aportar cosesen temes que conec: educació,

cultura, drets humans...

Emiliano Martínez (FAVT), Isaac Albert (ERC), Jordi Labòria (Pacte terrassenc pel dret a decidir) i Josep Maria Terricabras (candidat d’ERC a les eleccions europees) al debat sobreel dret a decidir celebrat a la plaça del Vapor Ventalló

Conversa amb Josep Maria Terricabras, candidat al Parlament Europeu per ERC

2 OPINIÓ Abril 2014

Notícies, agenda, opinió...Tot i més a la nostra web:

www.laccio.catwww.esquerra.cat/terrassa

a la web de l’Isaac Albert: www.isaacalbert.catI també al bloc de l’Isaac Albert:

http://blocs.esquerra.cat/isaacalbertTwitter:@ercterrassa

Facebook.com: /esquerra.terrassa

PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ MUNICIPALESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA

Consell de Redacció: Isaac Albert, Montse Pujol, Carles Caballero,Ona Martínez, Joan Lluch, Xènia Albà, Eduard Gonzàlez, Comissióde Comunicació ERC Terrassa.Maquetació: Joan Lluch.Fotografies: Ona Martínez, Arxiu, Josep Villagrassa.

D.L. B-20396-97

Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquestapublicació. Imprès a Catalunya.

EDITORIAL

El Congrés dels Diputats ha negat una vegada

més una demanda democràtica del Parlament

de Catalunya i per tant de les catalanes i els cata-

lans, la de cedir la competència estatal per a

celebrar un referèndum dins el marc jurídic

espanyol sobre el futur polític de Catalunya. No

és la primera vegada que els poders espanyols

barren la porta a les aspiracions del nostre poble.

Repassem-ho: Al 1760 el memorial de greuges a

Carles III fou tombat. Al 1885 ho fou el memorial

de greuges a Alfons XII. Al 1919 un primer pro-

jecte d'Estatut no va ésser ni votat. L'Estatut de

1932 fou retallat. L'Estatut de 1979 també. I

tothom coneix la història de l'Estatut de 2006.

Davant d'aquesta trajectòria, el poble de

Catalunya, el líder del procés que avui vivim al

nostre país, ha pres la determinació d'ésser con-

sultat sobre el seu futur polític. I què farem a

ERC? Com deia Oriol Junqueras: “Serem el soci

més fidel del poble de Catalunya”.

Tenim la sort que el que reclamem, a la majo-ria de països civilitzats del món, s'entén fàcil-ment. Volem votar. I al vot li passa com al som-riure: És un llenguatge universal.

L'actitud tristament previsible dels poders espa-

nyols no ens ha de fer perdre el nord. A la demo-

cràcia només se la pot combatre d'una manera,

amb més democràcia. Si ens tanquen totes les

portes, obrirem finestres. I si les parets són de

pedra, ho farem a pic i pala. Els catalans i les

catalanes serem consultats. Aquest és el com-

promís de totes les persones que formem

Esquerra Republicana de Catalunya. Així, en pau

i democràticament, és com nosaltres guanyarem

la nostra llibertat.

No, no i no

ESQUERRA, MÉS @ PROP TEU!

Els continguts de l’Acció, així com els números anteriors, els podeu consultar a www.esquerra.cat/terrassa

Si vols rebre informació d’Esquerra, dela secció local...Si vols que t’enviem notícies percorreu electrònic o si senzillament volscomentar-nos alguna inquietud, sugge-

riment...ens trobaràs a la carretera

de Matadepera, 2 deTerrassa (08225)Tel. 93 733 13 87 o béa terrassa@esquerra.org

Sobre revolucions socialsUn dels canvis

més impor-tants quehem viscutels darrerstemps és que

la societat civilha vist, entès i

assumit que lesseves accions i els seus posiciona-ments ideològics, correctamentmanifestats, no són neutres, políti-cament parlant, ni gratuïts, en rela-ció a les conseqüències queaquests posicionaments generen alpoder polític. El 15M, la PAH, els“iaio flautes”, la manifestació albarri del Gomonal a Burgos..., peròtambé l’11S i la via catalana, sónexemples de revolucions socialsgeneradores de canvis en les políti-ques i prioritats dels partits polítics idels governs d’algunes administra-cions. És el símptoma de canvispolítics importants, de la fi d’unaèpoca o, més modestament, d’unmodel que escriu l’acta de defunciód’una forma de fer política, d’unaforma de relacionar-se des de l’ad-ministració amb la gent, que posa fia tota una manera d’entendre unpaís, un Estat, nascut amb el pactede la transició. Als darrers temps, detecto un inte-rès en diferenciar, segmentar i con-traposar aquests diferents movi-ments, com si una persona que llui-ta pel dret a l’habitatge no ho puguifer a favor del dret a decidir; com siun “iaio flauta” que lluita per unescondicions de vida més dignes nopugui defensar, també, la consultadel 9 de novembre. Pensar que el15M, o el barri del Gomonal aBurgos són revolucions socials ique, en canvi, l’11S i la via catalanaestan constituïts per ciutadansmanipulats i enganyats per la dretanacionalista és una visió interessa-da, de curta volada, que posa enperill l’embat social més importantdels darrers temps contra l’Estatnascut i construït a l’entorn de lacultura de la transició.Els ciutadans de Catalunya tenimuna oportunitat històrica. Tenim elprivilegi de construir un projecte

engrescador, un Estat radicalmentdemocràtic, que regeneri els defec-tes d’un sistema polític viciat persegles d’oligarquies i de corrupció,per segles de supeditació a uneselits econòmiques centralistes.Tenim l’oportunitat de construir unpaís per a tothom, integrador, on noimporti l’origen, ni la llengua queparlem, ni a qui resem, sinó el futurque volem construir junts. És evident que tot això seria mésfàcil de construir i d’explicar, pernosaltres, per ERC, si no hohaguéssim de fer al costat d’ungovern que és ven el departamentcomercial de TV3 al Grup Godó,que rebaixa els impostos als casi-nos però ofega als ciutadans ambl’IRPF més alt d’Europa; o al costatde consellers excaps de la Patronald’Hospitals privats, o conselleresque prefereixen tancar línies d’es-coles públiques que treure el con-cert a algunes escoles d’elit... Ningúva dir que fos fàcil. Tenim elParlament i el Govern que la ciuta-

dania va escollir. Per cert, nascutd’unes eleccions amb una partici-pació superior al 70%. Amb els ins-truments que els ciutadans ens handonat, doncs, treballem per fer pos-sible que l’any 2014 sigui l’any de lademocràcia i que, per primeravegada a la història, els ciutadansde Catalunya siguin convocats pervotar sobre la independència. Que ningú ho dubti: tot això, ho femperquè tenim l’oportunitat de cons-truir un dels països socialment ieconòmicament més avançatsd’Europa. Aspirem, legítimament imodesta, a construir un modeld’estat del benestar, de justíciasocial i d’igualtat d’oportunitats sotales premisses de la inversió social,la solidaritat i la responsabilitat. Denosaltres depèn que això sigui pos-sible.

ISAAC ALBERTCandidat d’ERC

a l’Ajuntament de Terrassa

Abril 2014 BREUS 3

TRIA DE LLIBRES

EL proper 25 d’abril, celebrem els 11ns Premis Gorra Frígia i Guillotina,amb els quals premiem els valors republicans, al llarg de l’any, d’algunterrassenc o terrassenca. Per a fer-ho, ERC de Terrassa organitzem el Soparde la República, amb el qual també commemorem la proclamació de laRepública. Enguany, serà a les nou del vespre al restaurant Imperial.Ara bé, aquest any, el 25 d’abril serà un dia ple d’emocions, ja que inau-gurarem també la nova seu de la secció local. A la darrera Assemblea derenovació de l'Executiva local, vam assumir el compromís de traslladar laseu a una nova ubicació, on la visibilitat d'ERC a la ciutat fos més granque al carrer de l'Era. Finalment, podem anunciar la inauguració d’aquestnou local, que es troba a la carretera de Matadepera número 2, a SantPere. El repte de la nova seu no hagués estat possible sense la col·labora-ció de les JERC Terrassa, ERC Vallès Occidental i ERC Nacional, a quivolem agrair molt especialment la seva ajuda. ■

Votar segueix sentdemocràcia

Perquè sí a laindependència?

El 25 d’abril, celebrem els premisGorra Frígia i inauguremla nova seu.

Fins sempre, companys! El passat 1 de març, vam llançarlacció.cat, un blog-web que ha nas-cut amb la vocació d’esdevenir unpunt de trobada. Estem vivint canviscomunicatius importants, i a ERC-Terrassa no ens podíem quedarenrere.En el marc actual, considerem queles webs estàtiques, mers portalsinformatius i publicitaris, en què lainformació circula –gairebé en laseva totalitat- en un únic sentit, per-den rellevància.

Per això, creiem en un punt de tro-bada d’opinions i reflexions, i inter-canvi de punts de vista. Un portalque doni i rebi; que faci ciutat, peròtambé des dels barris. En definitiva,volem i creiem en un format web enquè sigui l’opinió la que generi infor-mació. La nostra opinió i la de tots itotes.

Us convidem a entrar-hi i, sobretot,a participar-hi.Benvinguts! ■

Estrenem laccio.cat,el nou portal webd’ERC de Terrassa

ERC de Terrassa renoval’executiva local

Enguany, un any més, perSant Jordi serem al Ravalper vendre llibres i roses

Conversa entreMuriel Casals iCarmeForcadell Autor: OriolMarchEditorial Deu iOnze, 2013

En aquest llibre, Muriel Casals, pre-sidenta d'Ómnium Cultural, i CarmeForcadell, presidenta del'Assemblea Nacional Catalana(ANC), reflexionen sobre la situaciódel país, la viabilitat d'unaCatalunya independent, els valorsque l'han de presidir i el procéspolític que s'ha obert per arribar-hi.En base a un diàleg viu, sense dei-xar res al pap, les dues protagonis-tes desgranen el país que portaanys bastint-se i que va acabar desortir definitivament de l'armaridurant la manifestació històrica del'Onze de Setembre del 2012. ■

Marta Rovira,cada dia més a prop

Autora:Eva PiquerEditorialPòrtic, 2014

Eva Piquer hasabut copsar ladona que respi-ra i batega

darrere la líder política que té unpaper clau en el procés d’allibera-ment nacional i social de Catalunya.Tot i que reflecteix el pensamentpolític de la portaveu del grup par-lamentari dels republicans i elsprincipals episodis de la seva carre-ra el llibre retrata a fons l'aspectehumà de Marta Rovira. La descriu apartir de fets i, sobretot, mitjançantentrevistes amb ella mateixa i ambel seu entorn, el polític, el familiar iel més íntim. Hi surten des deFrancesc Homs fins a OriolJunqueras, passant per JoanPuigcercós, Alfred Bosch, la sevafamília, les seves amigues, el seumarit i l'advocat SebastiàPuigdecanet, al bufet del qual vatreballar com a advocada abans dededicar-se professionalment a lapolítica. ■

Per vèncer tots els dracs del món. Aquest és el missatge que s’ha pogut lle-gir tots els santjordis a la pancarta de la paradeta de llibres d’ERC a la plaçaVella. En efecte, Esquerra fa més de 25 anys que acudeix puntual a la citade Sant Jordi amb una parada de llibres exclusivament en català. En els pri-mers anys érem l’única parada que només tenia llibres en català!Ha estat la nostra manera de participar activament en la defensa de la llen-gua i del país, de participar en la festa cívica i nacional del Sant Jordi terras-senca.Aquest any, però, tampoc ens trobareu al nostre lloc de sempre, en aquestespai cívic central que és la plaça Vella. Els responsables actuals del nostreAjuntament, amb l’argument d’esponjar l’espai de la plaça, ens n’han foragi-tat en benefici de grans llibreries. A nosaltres i a la resta de parades dels par-tits polítics. És cert que altres partits també hi muntaven en aquests darrersanys el seu estand, sovint més semblant a un xiringuito de propaganda (ambfullets, caramels, globus,...) que no pas a una parada de llibres de Sant Jordi.No hi estem d’acord. La plaça Vella és un espai que ens estimem, un espaicentral de la ciutat, lloc de trobada cívica, de celebració festiva. Cada any hiretrobàvem als amics i saludats. És normal que ocupin aquest espai les enti-tats cíviques de la ciutat, com ara han decidit els gestors municipals. Peròels partits també ho som, d’entitats cíviques. O almenys aquesta ha estatsempre la vocació i la voluntat d’Esquerra a Terrassa.Esperem que ben aviat podrem tornar a l’espai que durant quasi tres dèca-des hem ocupat per Sant Jordi a la plaça Vella, sota la pancarta per vèncertots els dracs del món.... Aquest any, però, ens trobareu, com l’any passat,al Raval de Montserrat. Allà esperem saludar-vos novament, compartiranhels i compromisos amb vosaltres i gaudir de la festa, mentre fullegeu lesnovetats editorials d’aquest any i us recomanem els llibres més interessants.Ah! I també us vendrem les roses que vulgueu regalar. Esperem retrobar-vosallà.

Màrius Massallé. ERC Terrassa ■

El 8 d’abril, no va passar res. Va ser un dia corrent, comtots els altres.

Ahir es va dur al Congrés la proposició de llei que demanava la trans-ferència de la potestat de celebrar referèndums possible a través del’article 150.2 de la Constitució Espanyola. Van ser set hores de dur illarg diàleg amb la caverna política (qui, per desgràcia, també ésmediàtica i judicial) per a convèncer-la d’una evidència que hauria d’o-fendre remarcar en un país civilitzat: votar és democràcia.Cap partit polític present o no al Congrés desconeixia l’obvietat: elCongrés no aprovaria cedir aquesta competència. Ara bé, ningú nopodria haver endevinat la complexitat poètica dels arguments partida-ris d’allò-que-no-és-democràcia. I és que, des de “la voluntat del pobleespanyol” fins a “l’Europa que ens uneix”, més d’un guionista deses-perat per cobrar el sou mínim interprofessional degué suar tinta per talde redactar un discurs no per a ser pensat, sinó per a ser llegit. El fes-tival de la hipocresia, doncs, va demostrar a tots els pobles ibèrics quenomés amb la independència es pot construir un país seriós, ja quecap país seriós representa (o hauria de representar) funcions teatralsa les seves cambres legislatives.Llavors, però, per què ha servit anar a Madrid? Quin sentit ha tingut totaixò? Senzillament, el propòsit del debat era pedagògic i intern, no pasestatal. Fa temps que ens demanaven “diàleg” als “intransigents”. Elque va passar ahir no era més que la demostració que els intransigentstancats al diàleg mai no hem estat nosaltres, sinó aquells partits ober-tament disposats al caciquisme, càncer de l’Estat espanyol des de famig mil·lenni. És el PPSOE, qui ens recorda que les tombes deCánovas i de Sagasta eren massa poc profundes.No obstant, aquest debat ha estat útil i sa. Ens ha permès veure quinaés l’alternativa que se’ns proposa des de La Moraleja i Valdemarín, iaixò ens ha empès més encara cap a voler construir un país millor ides de baix. Contràriament, doncs, als atacs fàcils que ens acusend’insolidaris, la República catalana serà inclusiva, social i internaciona-lista. I, evidentment, democràtica.El 8 d’abril, no va passar res. Al nostre país, res de res. Com cada dia,molta gent se’ns va sumar a la lluita. És a dir, un dia com qualsevolaltre, d’aquells que ens apropen inexorablement a la victòria.

Max Eritja. JERC Terrassa ■

Darrerament, ens han deixat tres persones molt vinculades amb laciutat i que han lluitat molt per arribar on som ara, tant pel munici-pi com pel país: Domènec Trullàs, que fou militant d’ERC a la clan-destinitat i president de la secció local de Terrassa als anys 80; JoanPaüls, en ‘Tito’, premi Gorra Frígia 2013 i que va ser president del’ASERT i del Mercat de la Independència; i Jaume Colobran, mili-tant i company de la secció local.

Des d’Esquerra Republicana de Terrassa, lamentem profundament laseva pèrdua i donem el condol a la família i amics.

l acció.cat

A principis d’aquest curs polític, el dijous 14 de novembre del 2013,ERC de Terrassa vam celebrar una Assemblea, amb la qual escollí-rem la nova Executiva local, amb Carles Caballero al capdavant, i l’al-caldable per la ciutat, Isaac Albert.A les portes d’un 2014 més intens que mai i carregat d’emocionspolítiques, ERC-Terrassa decidírem que era el moment de renovar-se,per tal d’encarar amb la màxima energia, claredat i convicció políti-ca els nous reptes que ens deparen.Des de llavors, la nova Executiva hem estat treballant dur per tal d’a-vançar i acostar-nos als nostres conciutadans. L’obertura delacció.cat, el nou web-blog de la secció local, i la incorporació de lafigura del portaveu de districte en són alguns exemples; també elcanvi de local del carrer de l’Era a la carretera de Matadepera, 2 pertal de guanyar visibilitat en un local una mica més petit però del queen volem treure molt profit. Seguim i seguirem treballant per la ciu-tat i pel país. ■

Autor: Martí AngladaEditorial Pòrtic, 2013

El periodista Martí Anglada, experten política internacional, ha estu-diat sobre el terreny la via d'accésa la independència de quatre nousestats d'Europa. A més de conèixerl'estratègia, les circumstàncies i elprocés de cada país, l'interès delllibre radica també en l'evoluciódel país després de la independèn-cia, en un moment en què ja se’npot fer un balanç objectiu. Ara ésCatalunya qui es planteja aquestaopció, amb esperança i moltsinterrogants. ■

Quatre vies per a laindependènciaEstònia, Letònia,Eslovàquia,Eslovènia

Hi ha una bona base de treball fet ino cal partir de zero, però cal l’esforçque reclama crear noves polítiquesestratègiques i, sobretot, fer-ho desdel consens. Sense voler penjarmedalles als polítics de la mevageneració, als anys 80 tots els plansgenerals s’aprovaven per unanimitati cal recuperar aquest treball conjuntper construir la ciutat.

Aquesta inèrcia general del’Ajuntament i de l’equip de governtambé sembla ser present a l‘enfo-car el debat nacional. Falta un posi-cionament clar de Terrassa enversel procés sobiranista?Per mi no. El debat nacional estàsobre la taula a Terrassa, a Sabadell,a Matadepera… Clar que l’Ajunta-ment no es pot sostraure d’aquestdebat, però és un tema complex. Iés que tothom, dins i fora dels par-tits, es mou en posicions molt perso-nals que, finalment, se situen en lacol·lectivitat. No s’ha de situarTerrassa per la independència. Hi hamolts ciutadans a favor de la inde-pendència? Sí o no? Això només hopodem saber d’una manera, i ésvotant. Si votem ho sabrem.

Pere Navarro s’ha situat en el fede-ralisme, Jordi Ballart l’ha seguit pelmateix camí. Se sent còmode ambles posicions del seu partit?El federalisme de Navarro encaixaen la posició del socialisme i del pro-gressisme català. No és que sigui unperfil rupturista ni és que s’hi hagitornat de cop i ens hagi sorprès. Ara,és públic que dins del socialismecatalà hi ha diferents sensibilitats,que hi ha gent que troba a faltar unaresposta més contundent davantunes actituds de la

política espanyola que s’estanposant a l’altra banda.

Davant atacs com la llei Wert, caluna oposició clara des del socialis-me i, també, reflexionar si Espanyavol seguir el camí que se li proposa.Vostè deia abans: “Votem i hosabrem”.En el tema territorial cal ser clar, i eldret a decidir s’ha de defensar senseambigüitats. Des del Partit Socialistaactual s’ha de partir del fet de tenirmolt clar aquest concepte i, després,quan votem, ja veurem quina opcióés la més bona. Si hi ha vot, no hi harisc d’equivocar-se. Si es posa sobrela taula decidir sobre la independèn-cia, el vot és intel·ligent i ens mostra-rà la realitat.

Però, com a socialista, vostè està afavor d’una consulta no pactadaamb Madrid?Et contestaré a la gallega. Actual-ment, el PSC està més a prop queen qualsevol altre moment de la sevahistòria del dret a decidir i això ésmèrit del Pere Navarro. Ha estatcapaç de votar diferent al Congrés, iaixò té molt mèrit. Ara, com solucio-narà això…

A l’espera que el socialisme es defi-neixi, Jordi Laboria té clar el seu voten un referèndum per la Indepen-dència?Et diria que en un 80-90% ho tincclar, però vull estar atent a com evo-lucionen les coses que han de pas-sar. És un vot tan important, de fet, elmés important que tindríem endemocràcia, que demana una refle-xió prèvia abans d’anar a les urnes.

A l’espera d’aquesta reflexió, el 80-90% el tira cap al Sí o cap al

No?(Riu) Si m’ho permets,

m’ho reservo…

Text i foto:Josep

Villagrassa

sar. Cal reflexionar sobre temesnecessaris com ara fórmules pergestionar les Rambles durant laFesta Major i no perdre algunescoses molt clares que teníem quanla vam recuperar. I em refereixo al fetque, quan vam recuperar la Festa,teníem clar que aquesta havia de seral centre de Terrassa i catalana. Is’ha de treballar perquè aquestesperit no es dispersi…

Si parlem de conformisme i inèrciade la política, hi ha altres campsmés perillosos. Vostè que ha cone-gut de primera mà els comptes del’Ajuntament, Terrassa s’ha deixatportar davant la crisi econòmica?Et diria que això és més un perill queuna realitat. I és que aquí la crisihauria pogut estar molt més duraperquè vam ser de les ciutats mésconstructores en el moment de lagran bombolla. Per dir que un anyvam donar més llicències d’obresque Barcelona… Però, tot i així, ensvam saber avançar als esdeveni-ments i vam saber gestionar aquestcreixement, creant un coixí d’estalvique ha ajudat a amortir el cop. L’any2000 i pico, quan parlàvem d’habi-tatge social, del parc audiovisual i delmodel de ciutat, no pensàvem enunes condicions econòmiques quemai ningú havia previst, ni quan vacomençar la crisi pensàvem queaquesta seria tan llarga.

Vaja que van ser previsors, però non’hi ha prou amb el que van fer?Des de dins de l’Ajuntament, l’any2010, accepto que crèiem que elcoixí creat seria suficient per capejarla crisi, però aquesta s’ha allargat i elcoixí s’està acabant. I a la ciutat hi hacompromisos i necessitats que fanque es vagi envellint i erosionant.Crec que es manté el compromís depagar a 30 dies als proveïdors, peròhi ha un llast. Personalment, esticconvençut que, des de la crisi, escreix, però si hi ha uns objectius. Iels objectius estratègics de la nostraciutat flaquegen per molts fronts.

És a dir, l’Ajuntament no té clarsels objectius de cara al futur?Crec que els objectius són bonsperò, com quan parlàvem de laFesta Major, falta creativitat denous objectius. Terrassa, com aciutat, té uns bons fonaments iobjectius vàlids, com ara potenciarla ciutat universitària o el perfil d’in-tegració… però els falta combinar-los amb noves idees. Tampoc parlod’una revolució i trencar amb tot,però més inventiva…

S’ha perdut la creativitat al’Ajuntament per repensarTerrassa?

Més de 30 anys després d’ajudar arecuperar la Festa Major, com veula gran festa de la ciutat actual-ment?Consolidada. I ho dic perquè ningúla confon amb la Festa Major deVilafranca. Quan l’any 80 la vamrecuperar (al 79 no hi vam ser atemps) ho vam fer mirant enrere enel temps i buscant com eren lesFestes Majors històriques abans queens caigués al damunt la Dictadura.I, actualment, la gent es pensa que,per exemple, el Raval Infernal ésuna tradició que s’ha fet semprequan en realitat va néixer llavors.S’ha construït un fil conductor de laFesta, amb actes que semblen desempre i que la gent sap quins són iels sent propis.

La Festa Major viu de renda de lafeina feta aleshores?Sí. La Festa Major és va impulsar desde l’Ajuntament gràcies a un amplisector de gent de la cultura que s’hiva implicar moltíssim: des del’Institut del Teatre, la Rosa Font, elSuriguera, l’Albert Novellón… Gentque hi va abocar una gran creativitatamb elements que, finalment, s’hanperdut amb el temps. És clar que laFesta Major ha de tenir fils conduc-tors com ara el bestiari, el Ball deplaça… però s’ha anat encartonant ili falta un punt de creativitat. Perexemple, la ornamentació delscarrers era un element molt interes-sant dels 2 o 3 primers anys de laFM i després va desaparèixer.

Sembla que parli de conformismepolític per part de l’Ajuntament:“Com que funciona, això no hotoquem”?Crec que la crisi hi hajugat un paper impor-tant en aquesta inèrcia.Ara, no és el mateix repetir elspassos clàssics a repetir sense pen-

“Terrassa independentista?Votem i ho sabrem” “El dret a decidir s’ha de defensar sense ambigüitats”

Eduard González @edugonzalez_1 abr..@PplarsTerrassa @PPopularParlen de llibertats mentre prohibei-xen l'avortament, l'ensenyament encatalà i el dret a decidir #etfelicitofill

Ona Martínez Viñas @OnaVias29 marçA la presentació de les@JERC_VACARISSES . Força, tre-ball i encerts! Seguim creixent!

Carles Caballero @CarlesCaballero28 marçDeute reconegut en infraestructu-res amb Catalunya de 2600 milionsd'euros. Rescat estatal de les auto-pistes de Madrid de 3600 milionsd'euros.

Max Eritja i Prim @MaxEiP 26marçL'autobús del PSC no té conductor.Ni portes. Ni finestres. Però noimporta, perquè tampoc va enlloc.

Albert Gallardo @AlbertGallardoF15 marçPer la feina que han fet, fan i faran#TotsSomAssambleaNC.

Isaac Albert _@isaacalbert 12marçEl Parc Vallès #Terrassa va suposarexpulsar l'oci de la ciutat. Ara hointenten amb el comerç.No és elnostre model. http://ow.ly/uv1X5

Xarcuteria MORERA @xarcuteria_13 març@isaacalbert El comerç dins la ciu-tat es vida, es alegria, es caliu.Gràcies a #ERC per protegir-lo!.#Terrassa

Pep Forn @pepforn 1 març@jmterricabras 'cal que tots donemun pas endavant' (en defensa delpaís i de la democràcia) #Terrica-brasTRS @PacteTerrassaDD@ERCterrassa

Marc Roca @marcroca 1 marçDel paper a la xarxa. Del partit a laciutat @ERCterrassahttp://laccio.cat #obrimTerrassa#Terrassa http:/

jordi navarro @Jrd_naco 26 feb.Que que és #obrimterrassa? Puntde trobada, punt de partida, lloc deconfluència, opinió i informació.

Jordi Centelles#SíSí @jordicente-lles 16 des.Mentre els demòcrates apostemper la pregunta, altres aposten perla por i la prohibició. #votaresdemo-cracia #9n2014

4 PARLEM AMB JORDI LABÒRIA I MARTORELL Abril 2014

TUITA DE LLETRES

JOS

EP

VIL

LAG

RA

SS

A

Va ser el primer capgròsde l’any a Terrassa, vaimpulsar la recuperació deles tradicions al voltant dela Festa Major i ha dedicatmés de trenta anys a lanostra ciutat com aregidor i tinent d’alcaldepel Partit socialista.Aprofitant la Festa Major,parlem amb

JORDI LABÒRIA(Terrassa, 1943) sobre latasca feta, la seva visió dela ciutat i el futur del país.Respectuós però críticamb el seu partit, parla demanca de creativitat i,sense mullar-se, es mullaamb el procés sobiranista.