6 a cel obertL'Hospital redueixun 18,7 % la llistad'espera quirúrgicadurant el 2017

15 article mèdicQuè és el delírium?

La Unitat de Cures Pal·liatives celebra elsseus primers 20 anys de funcionament

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 77 - Juny 2018

3 l'entrevistaMercè Riera, fundadoradel Centre d'AcollimentEl Xiprer

sumari

DE BAT A BAT. Revista de l’Hospital General de Granollers.Edició: Fundació Privada Hospital Asil de Granollers. Avinguda de Francesc Ribas, s/n.Telèfon: 938 425 000.Director: Rafael Lledó Rodríguez.Consell de redacció: Gabinet de Comunicació.Disseny, maquetació i impressió: Edicions Gargot.

editorial

a cel obert

6 Es redueix un 18,7 % lallista d'espera quirúrgica

Donacions per al Serveide Pediatria de l'Hospital

L'Hospital signa unconveni amb l'Associaciód'Art Solidari

Èxit del primertrasplantament fecal

Es lliuren els premis alsguanyadors del concursde disseny de Pediatria

L'HGG signa un convenipioner per impulsarprojectes d'innovació

7

10 anys de Recerca i InnovacióEl desembre passat es van celebrarels deu anys de la creació de l’Àreade Recerca i Innovació de l'HospitalGeneral de Granollers. Actualmentés una àrea consolidada, tant enestructura com en funcions iserveis que ofereix als profes-sionals del centre, i està integradaen el seu dia a dia, on contribueixen els tres àmbits d’excel·lència del’hospital: l’assistència sanitària dequalitat, la docència com a hospitaluniversitari i la recerca i innovaciócreixents.

Treballem amb l’objectiu d’esti-mular i potenciar la recercabiomèdica i transnacional i lacultura innovadora en el nostrehospital, tal com pertoca a unhospital universitari i de referèn-cia comarcal. Per aconseguir-ho,els eixos principals d’actuació, demanera simplificada, han estat alllarg d’aquest període: l’orga-nització i priorització en línies derecerca institucionals; l’elaboraciódel Mapa del Coneixement com areflex de la producció científicadels diferents Serveis i unitatsassistencials; el foment del PlaInnovem per introduir la culturad’innovació; el foment de laformació mitjançant el Pla deFormació Comú en Recerca iInnovació i l’impuls de la Jornadade Recerca i Innovació, entre altresiniciatives consolidades al llarg delsanys. Enguany celebrarem la VIJornada de Recerca i Innovació,consolidada com a iniciativa quefacilita i financia projectes derecerca impulsats pels nostresprofessionals.

Els òrgans de suport i gestió a larecerca i innovació a l’hospital sónel Comitè d’Ètica d’Investigació(creat el 2007 i acreditat per laGeneralitat de Catalunya), elComitè de Recerca (creat el 2010),el Comitè d’Innovació (creat el2017) i la Comissió de Biblioteca.En tots ells, comptem amb lap a r t i c i p a c i ó d e d i f e r e n t sprofessionals del centre quedediquen temps i esforços a larecerca i la innovació, aportant-hi

el seu punt de vista i expertesaprofessional.

També s’ha treballat en el posi-cionament extern de l’Hospital i,amb aquesta motivació, ens hemincorporat en les xarxes i clústersde gestió i promoció de la recercai la innovació en salut i de tec-nologies mèdiques més impor-tants. La cerca de finançament haestat una altra línia prioritària, tanten convocatòries competitivesnacionals com internacionals.Destacar la participació recent enprojectes d’innovació tecnològicadel programa europeu Horitzó2020 i en les Comunitats RIS3CAT.

Finalment, hem treballat per po-tenciar la comunicació, tant exte-na (Twitter propi, actualització delweb de l’àrea i presència en no-tícies) com interna (actualitzacióde la intranet i peticionaris derecerca).

Pensant en el futur immediat i amitjà termini, hem de treballar perfacilitar l’accés a la recerca, im-pulsar iniciatives i mesures d’in-centivació que facilitin la involu-cració dels professionals, elfoment de la realització de tesisdoctorals i la creació de lesestructures de gestió adequades.Per exemple, la creació d’unafundació de recerca o bé d’uncomitè científic extern, a l’hora queimpulsar els contactes i accionsamb el teixit empresarial i altrescentres de recerca i universitats.

Aprofito aquesta ocasió per donarles gràcies a tothom que ha col·la-borat amb nosaltres: els profes-sionals i els pacients que hanparticipat voluntàriament peravançar en el coneixement de lamedicina i millorar la salut de totala població. Encarem la pròximaetapa d’impuls a la recerca i lainnovació amb ganes i nousprojectes per iniciar i comptemamb tots vosaltres.

Dra. Diana Navarro i LlobetCap de Recerca i Innovació

8

l'entrevista

Mercè Riera, fundadoradel centre d'acollidaEl Xiprer de Granollers

3

aula

I Jornada deDermatologia

17

Què és el delírium?15

article mèdic

la residència

Jornades Culturals de laGent Gran

18

Tabac i malaltiescoronàries

18

seguretat i salut laboral

el tema

20 anys de la Unitat deCures Pal·liatives

4

9

10

13

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

l'entrevista

Què la va incentivar a fer de laseva casa un lloc d’acollida pera la gent més necessitada?De petita vaig veure com els meuspares tenien la casa oberta i erenmolt acollidors, ells ens vanensenyar a compartir. Érem 9germans i quan una persona veniaa demanar roba o sabates per auna criatura lamare obrial’armari, nos-altres ens hom i r à v e m idèiem: "Mare,que són me-ves aquestessabates!". Ellar e s p o n i a :"L’altre dia envam comprarunes i ara entens dos parells i aquest nen noen té cap!". Després de moltsanys, amb el meu marit i els nensvam venir a viure a casa dels pares.Un dia, fent pregària vam pre-guntar-li a Déu: "Senyor, què volsd’aquesta casa?", i vam obrir laBíblia i la resposta va ser unfragment d’un salm que diu“Aquest és el lloc on vull quedar-me per sempre, m’agrada residir-hi. Aquí els po-bres menjaran finsa saciar-se i en beneiré lesprovisions!”. I va ser a partir d’aquíque vam parar taula per a la famíliai per a aquells que anaven arri-bant, i d’això fa 22 anys!

Abans de dedicar-se a aquestprojecte tenia altres metes?Sempre havia volgut fer això otenia altres somnis?Nosaltres estàvem molt implicatsamb les persones discapacitadesperquè dels nostres 4 fills, la gran

i el petit van patir una discapacitati demanaven molt la nostraatenció, i nosaltres desitjàvemque moltes persones fossinsensibles a les carències delsaltres.

Ha canviat molt en aquestsúltims anys la tipologia de la

gent que ve aEl Xiprer?Sí, al comen-çament erenpersones mésaviat del paísque es tro-baven soles,sense recursos,amb proble-mes de salut,alcohol, i pro-blemes encara

més grans. Avui ens trobem ambimmigrants de diversos països,més joves i sense papers ni casani treball, persones que viuen alcarrer i persones amb diversesaddiccions. A banda d’això, lasituació social hae m p i t j o r a t :famílies quehan quedat al’atur, mancad ’ h a b i t a t g esocial, moltaprecarietat... Iper tot això elque ha crescutm é s e n e l sdarrers anys ésl a d e m a n d ad’ajut alimen-tari. Vam començar donantaliments a 15 famílies i ara envenen 900! A més a més, a l’horad’esmorzar venen entre 30 i 40persones molt joves sense papers

que no tenen res de res i a l’horade dinar parem taula per a unes50 persones que pateixen solitudi malalties diverses.

Quina satisfacció li representaestar ajudant activament a ElXiprer?La satisfacció de veure que aGranollers i el seu entorn respona aquestes necessitats a travésd’una xarxa molt gran devoluntaris (a El Xiprer en tenim140!), amb un important asso-ciacionisme (els Amics d’El Xipreramb gairebé 1.000 socis que ensajuden econòmicament!), Càritas,empreses que col·laboren acti-vament amb nosaltres, com araLa Caixa i grans i petites empresesde la comarca, el Banc d’alimentsde Barcelona... I, per descomptat,la satisfacció més gran és veurel’agraïment amb què ho reben lespersones que ho necessiten, iveure el procés que van fent perrecuperar-se.

Què va suposarper a vostè serdistingida el 2014amb la Creu deSant Jordi?Per mi sola noh a u r i a t i n g u tsentit, però aixòera un reconeixe-ment a tots elsvoluntaris que hofan possible cadadia. Jo la vaig re-

collir en nom detots.

Creu que la crisi fa augmentarla solidaritat?Sí, ens necessitem els uns als

«En els darrers anys haaugmentat molt la de-manda d’ajut alimen-tari. Vam començardonant aliments a 15famílies i ara en venen900!»

Mercè Riera i Manté va nèixer a Granollers l’any 1944. L’any 1997 va fundar, juntamentamb el seu marit, Xavier Quincoces, el centre d’acollida El Xiprer a la casa familiar,un centre que amb els anys ha esdevingut un referent a la comarca del Vallès Oriental.Mare de 4 fills, en va perdre dos que eren discapacitats. Treballadora incansable,autodidacta i amb una profunda fe cristiana, ha dedicat la seva vida a tots els quel’envolten i sempre ha estat la voluntària principal d’El Xiprer, convertit en Fundaciódes de l’any 2015, de la qual n’és patrona i presidenta. L’any 2014 la Generalitat deCatalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva tasca humanitària.

Entrevista a Mercè Riera, fundadora i presidenta de la Fundació El Xiprer

“La meva mare sempre ens deia que si teníemdos parells de sabates, en podíem donar un”

«La Creu de Sant Jordique em van donar lavaig anar a recollir ennom dels més de 140voluntaris que fanpossible El Xiprer ca-da dia»

4

de abat

l'entrevista

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

La Unitat de Cures Pal·liativescelebra el seu 20è aniversariL’equip editorial de la nostrarevista m’ha demanat unes ratllesper ressaltar la celebració delsprimers 20 anys de funcionamentde la Unitat de Cures Pal·liatives i,en aquesta ocasió, ho vull ferpersonalment i com a agraïmenta totes aquelles persones que hanfet possible el bon desenvo-lupament dels objectius de launitat.

Va ser el mes de juny de 1997quan la Direcció General i laDirecció Mèdica de l'FHAG em vanproposar fer el projecte i el plafuncional de la Unitat de CuresPal·liatives, a instàncies de ladirectora d’Infermeria d'alesho-res, Dolors Casacuberta, per a quivull tenir el primer record, ja quesempre he pensat que sense laseva intervenció, el projecte nohauria tirat endavant en aquellsmoments.

Durant el mes de juliol següent, ide forma intensiva, juntamentamb la Teresa Riera, com a capd’infermeria del Servei de Ge-riatria, vam treballar en el pro-

jecte, que va ser efectiu a partirdel 17 de setembre de 1997.

Vull recordar i destacar, que en elprocés de selecció de l’equipd’infermeria, que és per a mil'element cabdal en el funcio-nament d’una unitat de cures,vaig poder participar-hi activa-ment i crec que aquest fet ha es-tat bàsic per a l’excel·lent funcio-nament de la unitat al llarg delsanys, ja que 20 anys després, un50 % de l’equip és el mateix del’inici, fet que ha garantit un contí-nuum assistencial al llarg delsanys.

Als inicis l’equip el formaven lainfermera per torn, amb l’auxiliarclínica, el metge responsable i elsprimers anys vam poder gaudirde la col·laboració de na DolorsSitges, com a agent pastoral desalut, que, a més de la seva tasca,va assumir el seguiment del pro-grama de dol.

Durant el curs 2001/02, arran d’u-na col·laboració amb l’AssociacióEspanyola de Lluita Contra el

LA CONTRA: preguntes curtes, respostes breusPlat preferit?Les amanides.Platja o muntanya?Muntanya.Primavera, estiu, tardor o hivern?Primavera.Una afició?Cuinar.Un esport?Caminar.Un llibre?Camí cap al silenci, de l'Esteve Humet.Una cançó?Qualsevol nit pot sortir el sol, del Jaume Sisa.Què detesta?Les mentides.Per acabar, un somni...?La pau.

Càncer (AECC), es va incorporar lafigura del psicòleg a la unitat. Estractava d'una col·laboració devuit hores a la setmana. La primerapsicòloga de la unitat va serVanessa Aresté a qui va substituirposteriorment Valérie Buscemi.Des de l’any 2008, i gràcies a laFundació La Caixa, disposem dela col·laboració de l’equip depsicòlogues de l'EAPS de Creu Ro-ja Barcelona, amb les persones deMarta López i V. Buscemi, que escomplementen durant els caps desetmana amb les seves compa-nyes Sílvia Crespo i Olga Bosch. Iparlant de cobrir els caps desetmana, no em descuido de totsels companys i companyes delServei de Geriatria, que en lesseves guàrdies han tingut curadels malalts ingressats a la unitat,i entre ells vull esmentar el Dr.Agustí Guillén, el qual des del mesd’abril assumeix l’atenció mèdicade la unitat.

Durant aquests anys, l’equip deFisioteràpia del C. S. S. AdolfoMontañá, amb Mercè Miralles iMontse Hurtado, i l’equip de

el tema

altres. I això ho veiem en el des-envolupament del projecte d'ElXiprer, que està mobilitzant tantespersones. També en la respostaque avui la societat està donantamb tantes oenegés, associacionsi grups que van sorgint.

Com s’imagina o quin Hospitalli agradaria que tingués la ciutatde Granollers en els pròximsanys?Doncs un hospital que no tinguéstantes llistes d’espera, amb mésmetges i menys ràtio de malaltsper cap, on els metges no anessintan enfeinats per poder atendretothom amb més temps. Tot iaixò, estem molt contents del ta-rannà, l’atenció mèdica, l’acollida,el menjar, la neteja... Veiem mol-tes coses admirables que ensdonen seguretat i confiança.

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

el tema

Treball Social de l'FPHAG, ambMontse Ortiz, Esther Almansa iCarles Berbel, han completatl’equip multidisciplinari, einaessencial per dur a terme cor-rectament la tasca d’atenció alsmalalts en fase de final de vida,procés en què el nostre objectiués el confort dels malalts i el delsseus familiars. Aquest equip s’havist augmentat amb la col·labo-ració dels voluntaris de l’Hospital,a qui agraïm de tot cor la sevacol·laboració.

Al llarg d’aquests vint anys,calculem que han estat més de5.000 els malalts i famílies quehan rebut tractament a la nostraunitat i que, alhora, ens han ajudata la formació de 188 residents deles especialitats de Medicina deFamília, Medicina Interna i deGeriatria, tant nacionals comestrangers, així com en els darrersanys la formació dels estudiantsde 6è curs de Medicina de la UIC icentenars d’estudiants d’Infer-meria i auxiliars de clínica, quejuntament amb alumnes delsmàsters d’Artteràpia, Musicote-ràpia i Psicologia complementenl’activitat docent de la unitat. Id’aquesta activitat ja tenim elsprimers fruits, ja que darreraments’hi ha incorporat, com a musi-coterapeuta, Esteve Torremilans,gràcies a la col·laboració de laFPHAG amb l’Associació Art Soli-dari.

Per finalitzar, i com a homenatgeal conjunt de professionals d’in-f e r m e r i a , q u e d e m o s t r e nl’excel·lència professional de lainfermeria de la nostra institució,

vull fer esment de tots i cadas-cun dels professionals que hantreballat a la Unitat de CuresPal·liatives al llarg d’aquests 20anys. Tiro de memòria, perquè nohi ha un registre, i sé que corro elrisc de deixar-me algú, però m’hasemblat de justícia fer-ho: ElsyAcosta, Dori Aguilar, Sara Blanché,Joana Blázquez, Toni Boix, EvaBrau, Maite Carretero, GeorgetaChirica, Àlex Crehuet, CarmeCriado, Esther Dehesa, IsabelEspina, Eva Fainé, Esther Fajardo,Anabel Fernández, AntoniaFernández, Marta Fernández, PiliFernández, Claudio Ferreira,Àngels Gaetano, Josep Galí,Gemma Gallardo, Loli Garcia, SoniaGonzález, Carmen Gómez Pim-pollo, Núria Homs, Meritxell Igle-sias, Inés Jiménez, Cristina Merino,Toni Montblanc, Dolors Mora,

Antonia Munuera, Trini Muñoz,Mar Lara, Silvia de Las Cuevas,Jordina Lloreda, Isabel Llopart,Lorena López, Carme Pedreño, EliPedrosa, Carme Pérez, Núria Pé-rez, Montse Pou, Cynthia Ramírez,Mercedes Reolit, M. José Rius,Montse Roca, Nerea Rocha, ToniRodríguez, Cristina Rojo, MariRuiz, Paqui Ruiz, Eli Sánchez, FinaSánchez, Ruth Sánchez, CarmeSegarra, M. del Mar Segovia, MartaSegura, Mónica Soler, Silvia Tanti-nyà, Carmen de Tena, GemmaTintó, Montse Tura, Vero Vázquezi Esther Vilarrasa.

Dr. Germà Morlans MolinaCap de Secció de la Unitat de

Cures Pal·liativesServei de Geriatria de la

Fundació Privada Hospital-Asilde Granollers

El personal de la Unitat de Cures Pal·liatives el 1998, l'any de la fundació d'aquesta secció de l'Hospital

Fotografia de l'equip de treballadors de la UCP durant la festa de celebració dels 20 anys de la unitat

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L'Hospital redueix un 18,7 % la llistad'espera quirúrgica durant el 2017L’Hospital va sumar esforçosdurant el 2017 per tal d’assolir unareducció en les seves llistes d’es-pera per intervenció quirúrgica,proves diagnòstiques i consultesexternes, tal com s’havia demanatdes del Servei Català de la Salut através del seu pla de xoc.

La intensificació de les interven-cions quirúrgiques durant el 2017,que van augmentar un 7,2 %, vanpermetre reduir 1.034 pacientsde la llista d’espera, xifra querepresenta un 18,7 % del nombreque hi havia el 2016. És a dir, enfinalitzar el 2017 el nombre depacients en llista d’espera era de4.497 enfront dels 5.531 de l’anyanterior.

Dades més destacades:• Durant el 2017, 1.034 pacientshan deixat d’estar en la llistad’espera quirúrgica.

• L’increment d’activitat quirúr-gica ha estat del 7,2 %.• El temps mitjà de demora de

procediments diagnòstics habaixat en un 28,8 % i a ConsultesExternes, en un 29,5 %.

Les intervencions quirúrgiques durant el 2017 a l'Hospital es van incrementar en un 7,2 %

Una delegació de metges delConsorci Sanitari de Terrassa (CST)van visitar el passat mes de febrerel Servei de Dermatologia del'Hospital General de Granollersper observar de primera mà elprocés de teledermatologia quedes de 2013 es realitza al nostrecentre. Els metges del CST vanpoder analitzar els diferentsaspectes del nostre model i de laSAP Vallès Oriental de cara a poderreplicar-lo al seu territori, incloent-hi els centres penitenciaris quedepenen del CST.

Els dermatòlegs de l'FPHAG vanpoder compartir la seva experièn-cia en teledermatologia amb laDra. Rosa M. Ramírez (referent deprimària en projecte teleder-matologia), el Dr. Joan Gonzàlez(coordinador assistencial decentres penitenciaris), el Dr. JoanGarcia Vidal (referent de l'ICS del'eCAP) i la Dra. Francesca Corella(dermatòloga del CST).

Metges de la Corporació Sanitària de Terrassavisiten el Servei de Dermatologia per observarel model de teledermatologia de l'HGG

Actualment, el Servei de Derma-tologia de l'Hospital General deGranollers és un referent en tele-

dermatologia a l'Estat espanyol, irealitza més de 4.500 consultesvirtuals l'any.

Els quatre representants del Consorci Sanitari de Terrassa, amb els del Servei de Dermatologia de l'HGG

7

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Donacions per al Servei dePediatria de l'HospitalEl 26 de febrer, Gran Centre Gra-nollers i l'Obra Social La Caixa vanfer el lliurament dels diners recap-tats durant la campanya de Nadal.L'import de la donació ascendeixa 23.000 €, que es destinaran alservei de Pallapupas que, a partirdel proper mes de juliol, durant 4hores setmanals i amb 2 pallassos

intentaran atendre el màximnombre de nens i nenes delsdiferents serveis de Pediatria del'Hospital.

D'altra banda, es van adquirirbates de colors i motius infantilsper als professionals que atenenen aquest servei, per fer les esta-

Els representants de Get & Invest amb el director de l'HGG

des dels nens més amigables iproperes perquè trobin, a travésdels colors i dels somriures, unamajor complicitat amb ells a l'horade participar en el seu procésassistencial.

Donació Get & InvestEl 31 de gener, l'empresa Get &Invest va tornar a col·laborar ambl'Hospital amb la donació desinte-ressada del 3 % de la seva factu-ració anual. El nostre agraïment aaquesta empresa per aquest gesttan altruista.

La donació de Gran Centre i l'Obra Social La Caixa d'enguany permetrà engegar el servei de Pallapupas a Pediatria

Durant el període de vigènciadel Pla Integral d’Urgènciesde Catalunya (PIUC), l’Hospi-tal General de Granollers vafer obres per poder ingressarmés persones arran de l'epi-dèmia de grip del mes de ge-ner, que van permetre en-cabir-hi una vintena demalalts.

La grip va fer incrementar de25 a 35 o 37 els ingressosdiaris registrats de mitjana. Amés de rehabilitar l'espai peracollir més ingressos, tambées va duplicar l'equip d'hos-pitalització a domicili (unmetge i un equip d'infer-meria).

S'amplia espaidins l'Hospitalper fer front al'epidèmia degrip d'enguany

La nova Junta comarcal del VallèsOriental del Col·legi de Metges deBarcelona (CoMB) va escollir elmes de febrer el doctor EsteveLlargués com a nou presidentcomarcal, en substitució del doc-tor Xavier Saura, que ha ocupat

aquest càrrec durant els darrersquatre anys.

La constitució de la nova Juntacomarcal és conseqüència delresultat de les darreres eleccionsper a la renovació dels membresde l’Assemblea de Compromis-saris i de la Junta de Govern delCoMB. La candidatura encapçaladapel doctor Jaume Padrós va resul-tar-ne guanyadora, el passat 13de gener, en ser l’única presen-tada dins del termini establert. Lacomarca del Vallès Oriental estàrepresentada a l’Assemblea deCompromissaris del CoMB amb 11dels seus 300 delegats.

El doctor Esteve Llargués és metgeespecialista en Medicina Interna iactualment treballa a l’Hospital deGranollers com a Cap de Servei del’especialitat.

El Dr. Esteve Llargués, noupresident de la Junta del VallèsOriental del Col·legi de Metges

El Dr. Esteve Llargués

8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

El mes de gener passat, l'Hospitalva signar un conveni de col·labo-ració amb l’Associació Art Solidariper al desenvolupament de la mu-sicoteràpia en diferents àmbits del’Hospital.

Art Solidari és una associaciósense ànim de lucre que va néixera Barcelona l’any 2000. La seva

Projecte Musicànim

La Unitat de Cures Pal·liatives ha estat la primera secció de l'Hospital a rebre el servei d'un musicoterapeuta

L'Hospital de Granollers signa unconveni amb l'Associació Art Solidari

Art Solidari promou l'expressió artística en els pacients

El 13 de març, Melisa Mercadal,coordinadora del màster deMusicoteràpia de l'Escola Su-perior de Música de Catalunya,i Mateu Aregay, musicotera-peuta i coordinador del Musi-cànim, van presentar el projecte'Music therapy in a hospitalenvironment' a estudiants de laUniversitat de Virgínia (EUA).També es va dur a terme unasessió pràctica amb pacients deParkinson.

Estudiants americans visitenl'HGG per conèixer el projecte demusicoteràpia en l'entorn sanitari

missió és la promoció de l’expres-sió artística per al desenvolu-pament personal i social. Pren unnou impuls amb l’apropament dela música a l’àmbit hospitalari. Enel marc del conveni amb l’Hospitalde Granollers, ha iniciat un pro-jecte de musicoteràpia a la Unitatde Cures Pal·liatives aportant-hiel treball d’un musicoterapeuta, i

s’està explorant la possibilitatd’iniciar un altre projecte a laUnitat de Cures Intensives (UCI).

Art Solidari també es fa càrrec delprojecte “Musicànim”, en quècoordina la presència i l’actuaciódels músics de l’Orquestra deCambra de Granollers i d’altresmúsics a l’Hospital.

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

El Servei de Geriatria celebra l'èxitdel primer trasplantament fecal

El pacient, de 91 anys, no ha fet cap més recurrència de la malaltia des que se li va fer el trasplantament de femta

El Programa de Malaltia Crònicadel Servei de Geriatria de l’HospitalGeneral de Granollers, amb lacol·laboració del cap de la Unitatde Malalties Infeccioses del nostrecentre, va realitzar el primertrasplantament fecal fa uns mesosa un malalt de 91 anys que haviapatit sis rebrots de la malaltia enquinze mesos i pràcticament no

havia pogut deixar de prendreantibiòtics. Des de llavors, el pa-cient no ha fet cap més recurrèn-cia de la malaltia.

El trasplantament de femta és unatècnica innovadora per tractarinfeccions greus d'intestí. Té coma objectiu restablir la flora intes-tinal normal reintroduint-hi flora

bacteriana a partir de femta d'undonant sa en pacients afectats demúltiples recurrències d’una ma-laltia intestinal que produeixdiarrea deguda a un microbianomenat clostridium difficile.

En persones vulnerables, aquestamalaltia pot ser responsable demúltiples brots de colitis dediferent severitat que es podencomplicar fins a requerir cirurgiai fins i tot produir la mort delpacient. Com a tractament, finsara només es disposava d’anti-biòtics amb una eficàcia establertadel 60 % en el primer brot i ambmenor eficàcia en els brots se-güents. El trasplantament fecalde donants sans s’ha descrit comun tractament efectiu per a lesrecurrències, tot i que actualmentés una tècnica en la qual no es téencara molta experiència. Fins arano s'han registrat casos de com-plicacions, però podria haver-hiriscos desconeguts. Per aixòaquesta intervenció encara es faen casos molt excepcionals.Actualment també s'investigacom aquesta tècnica es podriautilitzar en altres malalties.

Amb motiu del Dia Internacionalde la Dona (8 de març) l’Hospitalva acollir del 2 al 16 de marçl’exposició “Dones de ciència”,cedida per l'Institut Català de lesDones.

Exposició "Dones de ciència"Les dones a les quals es va retrehomenatge en aquesta exposicióvan haver de lluitar no només perelles, sinó també per obrir el camíde la integració al món científic aaltres dones, camí que encara avui

resta pendent en la construcciód'una nova cultura en què nopodem oblidar el paper que lesdones juguen en el terreny delconeixement i les noves tecno-logies.

10

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

El Muc i l’Anna són les mascotesque acompanyen al nou logotipdel Servei de Pediatria de l’Hos-pital General de Granollers. L’11d’abril es van entregar els premisals alumnes finalistes de l’InstitutCelestí Bellera que van participaren el concurs de disseny. En total,hi van participar 39 alumnes desegon de Batxillerat Artístic.

El 20 de febrer es van presentarels vuit projectes finalistes a la sala

Lliurament de premis als guanyadors delconcurs de disseny per al Servei de Pediatria

Pau Martín Comas va guanyar el primer premi a les millors mascotes, el Muc i l'Anna, i al millor logotip per al Servei de Pediatria, que es poden veure a la contraportada de la revista

d’actes del Centre Geriàtric del’Hospital. Al llarg d’un mes i mig,els nens i nenes que han visitat elServei de Pediatria i els profes-sionals que hi treballen han votatel guanyador i finalista de cadamodalitat. En paral·lel, del 5 al 19de març els treballs finalistes esvan exposar a l'entrada de Con-sultes Externes de l’Hospital.

Els treballs seleccionats vanguanyar un premi d'un tiquet-

regal a gastar en material dellibreria i arts gràfiques.

Guanyadors del concurs:— Primer premi: Pau Martín Co-mas amb les mascotes el Muc il’Anna.— Primer premi logotip: Pau Mar-tín Comas.— Segon premi: Cèlia Anglès Co-nejos amb la mascota Gina.— Tercer premi: Alba Aparicio Né-riz amb la mascota Ruga.

El mes de març passat va fina-litzar el projecte europeu derecerca i desenvolupamenttecnològic RADIO “Robots inAssisted Living Environment”,un projecte dins del programamarc Horitzó 2020 de la UnióEuropea, en resposta a unaconvocatòria de solucionstècniques per promoure la vidaindependent. El projecte derecerca i d'innovació interdis-

Finalitza el projecte de recerca idesenvolupament tecnològic RADIO

ciplinari es va dur a terme en elsdarrers 3 anys juntament amb 9institucions europees més entrecentres de recerca, universitats,empreses i hospitals.

El sistema RADIO desenvolupatconsta d’una "llar intel·ligent" i"robòtica" per oferir solucions nointrusives, eficients, fiables imodulars per a l'envellimentindependent. L’Hospital va par-

ticipar en la validació del pro-totip del sistema RADIO. Durantdues fases d’estudi, un total de24 pacients voluntaris van rea-litzar una estada de 3 dies enl’apartament intel·ligent al Cen-tre Geriàtric Adolfo Muntanyà.Aprofitem per agrair a tots ellsla seva participació i també atothom que ha contribuït a po-der realitzar el projecte en elnostre hospital.

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L'Hospital participa en l'OlimpíadaSolidària BCN Salut Games

L'equip de l'Hospital General de Granollers, format per 90 professionals, va quedar en quarta posició en aquesta competició solidària

90 professionals del nostreHospital van participar en laprimera olimpíada solidària delsector de la salut en què vanquedar en quarta posició de laclassificació general, empatats apunts amb la Fundació Hospitalde Nens i Mutuam. Les compe-ticions van tenir lloc del 3 al 21d’abril i hi van participar 22 equips,que van jugar partits de futbol, debàsquet 3 x 3, pàdel, running,bitlles i una gimcana urbana.

Per categories, l’Hospital vaquedar en segona posició a lacompetició de bowling i a la defutbol, i en tercera als partits depàdel. També va rebre una me-dalla per ser el centre campió del'Esperit Esportiu (entitat amb mésparticipants).

La participació en els BCN Salut

Games 2018 tenia una finalitatsolidària, ja que cada centre de-cidia una causa social a la qualdonar l'import d'inscripció: en elnostre cas va ser per al projecte

"Omplir de somriures l'Hospital"amb Pallapupas. En total, a lesolimpíades solidàries es vanrecaptar 5.250 €, que aniran des-tinades a 13 accions socials.

El Complex Assistencial en SalutMental (CASM) Benito Menni deGranollers va començar al fe-brer els treballs necessaris perampliar places d’hospitalitzacióper a persones amb malaltiesmentals –actualment hi ha unatrentena de llits i 2 boxs d’ur-

Obres per ampliar llits alComplex Assistencial enSalut Mental Benito Menni

gència– amb una vintena denous llits per a subaguts.

Els treballs duraran entre 12 i14 mesos amb l'objectiu quel'ampliació entri en funciona-ment abans de l'estiu de l'anyvinent.

12

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Per commemorar la tradicionalDiada de Sant Jordi, l'Hospital vaprogramar diverses activitats quevan tenir lloc al jardí de l'edificihistòric: concert de la Big Band de4t i de 6è de primària de l'escolaPereanton i recital poeticomusicala càrrec dels professionals del’Hospital i d'Esteve Torremilans ala flauta travessera.

Com cada any hi va haver vendade roses solidàries als vestíbuls del’hospital, de consultes externesi del centre geriàtric. Els diners esvan destinar a la residència d'avis.Així mateix, per quart any conse-cutiu, l'Hospital va editar el llibrede poemes elaborat per profes-sionals de la institució en formatelectrònic.

Com cada any, l'Hospital celebra laDiada de Sant Jordi amb diversos actes

La Big Band de 4t i 6è de l'escola Pereanton va actuar al jardí de l'edifici històric de l'hospitalLa venda de roses es va fer en pro de la residència d'avis

Com cada any, professionals de l'HGG van participar en el recital poeticomusical

La festa de comiat dels companysdel Servei de Manteniment ManuelGonzález, Antonio López, IsidroMartín, Aniceto Pascua i ManuelRobledo, amb motiu de les sevesjubilacions, va tenir lloc el 13 d'abrila l'Hotel Ciutat de Granollers. En unmoment tan especial van comptaramb l'assistència de nombrosos fa-miliars, amics i companys.

Sopar de jubilaciódels companysde Manteniment

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L'Hospital signa un conveni pionerper impulsar projectes d'innovació

La Dra. Diana Navarro, cap de Recerca i Innovació de l'HGG, va ser present a l'acte

L'Hospital de Granollers i altresnou institucions hospitalàries dela demarcació de Barcelona i elsseus corresponents centres derecerca, van signar un convenipioner amb el Centre per a la Inte-gració de la Medicina i les Tecno-logies (CIMTI). Hi aportaran elsprojectes de recerca que estanduent a terme, que tenen com adenominador comú el seu impac-te en l'atenció sociosanitària i enel fet de cobrir les necessitatsmarcades en el Pla de la Salut2016-2020.

A la presentació del conveni, quees va celebrar el 8 de maig a la salad'actes del Departament de Salutde la Generalitat, hi va assistir laDra. Diana Navarro, cap de Recer-ca i Innovació del nostre hospital.

El 16 de maig la Xarxa d'Innovacióen Salut a Catalunya (XISCAT), dela qual forma part l’Hospital Ge-neral de Granollers, el Parc Taulí il'Institut d'Investigació i InnovacióParc Taulí (I3PT), va organitzar lajornada “Reptes i oportunitats enel sector salut: col·laboraciópublicoprivada”, en què una vin-tena de representants d'hospitalsde referència i empreses vancompartir experiències i reptes ensalut digital, medicina de precisió

Es presenta un projecte d'atencióvirtual per a pacients crònics

i impressió 3D. En aquest marc,l’Hospital va presentar el projecteGHATA.

Aquest projecte innovador té coma objectiu desenvolupar un modelde serveis no presencials dins dela cartera assistencial de l’Hospital.GHATA és fruit de l’evolució del’aplicació mòbil Hospital Grano-llers que es va posar en marxal’any 2014 i que ja compta ambmés 9.000 usuaris.

jornada “Reptes i oportunitats enel sector salut: col·laboraciópublicoprivada”

El projecte GHATA es va presentar en la jornada "Reptes i oportunitats en el sector salut: col·laboració publicoprivada"

El 3 d’abril, un total de 6.494 usua-ris disposaven d’accés a la partconfidencial de l’app de l’Hospitalde Granollers. Si a aquesta xifra seli sumen els pacients relacionats–pares, fills i persones depen-dents, principalment–, la xifrad’usuaris que poden visualitzarles seves dades relacionades ambles cites a proves i visites superaels 9.000 usuaris.

Des de l’inici de la campanya,l’octubre de 2017, el Punt d’In-formació de Consultes Externesés qui gestiona part de les inci-dències i en coordina les altes,que tenen una dinàmica de 235noves altes per setmana.

Més de 9.000usuaris connectatsamb l'app

L'app de l'Hospital té molts avantatges per als usuaris

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Comiat dels nous especialistes enformació sanitària especialitzada

Els nous especialistes en formació sanitària especialitzada, en l'acte de comiat

El 18 de maig es va celebrar l’ActeAcadèmic de l’Àrea de Docènciade l'Hospital General de Granollersamb l’objectiu d’acomiadar elsmetges, infermeres obstetrico-ginecològiques i farmacèuticsespecialistes en formació. En total

són 23 els residents que van rebreel diploma.

Van acomiadar aquests profes-sionals el Dr. Rafael Lledó, directorgeneral de l’Hospital, la Dra. EvaMartín, adjunta a la Direcció Ge-

neral, i la Dra. María José Canto,cap de l’Àrea de Docència. Lacloenda de l’acte va anar a càrrecde Josep Mayoral, president delPatronat de la Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers i alcaldede Granollers.

Amb motiu de la commemo-ració del Dia Mundial Contra elCàncer de Còlon i Recte (que secelebra el 31 de març), l’equipde l’Oficina Tècnica de Cribratgedel Vallès Oriental va estarinformant els usuaris de l’Hos-pital sobre com prevenir aques-ta malaltia amb hàbits saluda-bles.

Taulainformativasobre el càncerde còlon

15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

En geriatria, la presentació deles malalties és atípica i no ésestrany que un episodi d’an-gor es presenti en forma dedelírium com a símptoma ini-cial.

article mèdic

Què és el delírium?La senyora Maria té 83 anys i, toti estar bé de salut, ha calgutportar-la a urgències per febre,tos amb expectoració i sensaciód’ofec. La seva filla assegura quefins fa 24 h estava bé, vivia sola ies cuidava ella de fer tasquesdomèstiques, anava a comprar,cuinava… i sortia sola al casal cadatarda per fer-hi un taller decostura amb les amigues. Aurgències la valoració i lesexploracions orienten cap a unapneumònia i s’inicia tractamentamb antibiòtic endovenós,oxigen, hidratació endovenosa ies col·loca una sonda per con-trolar la diüresi. Durant les prime-res hores de l’ingrés tot es com-plica. La Maria, desorientada,comença a cridar de forma in-coherent, creu que algú li vol fermal, s’arrenca la via venosa i lasonda… Tot aquest procés haempitjorat l ’evolució de lapneumònia, ha calgut fer con-tenció física i farmacològica, haallargat els dies previstos d’ingrésa l’hospital i ha sobrecarregatl’equip assistencial i la família, quees pregunten si la Maria ha “perdutel cap”.

El delírium és una alteració del’estat mental que apareix deforma ràpida en hores o dies i queestà en relació amb un procésorgànic intercurrent. Molt fre-qüent, sobretot en pacients hos-pitalitzats, en què pot arribar al35 % i en població vulnerable.S’han descrit uns factors quepredisposen aaquesta vulne-rabilitat (dificul-tats sensorials,demència, tenirla funció renalalterada...) sobrela que actuen elsfactors desenca-denants que po-den ser diversos(la malaltia aguda, deshidratació,ús de sondes i catèters, malnu-trició…). La importància del de-lírium és que pot condicionar malsresultats en salut a curt i a llargtermini (allarga l’estada a l’hos-pital, està relacionat amb dava-llada funcional, risc de compli-cacions per la necessitat d’ús defàrmacs o contencions…). Fins fauns anys es pensava que era una

situació totalment reversible peròcada cop hi ha més estudis que elrelacionen amb l’aparició de de-mència a llarg termini.

La fisiopatologia del delírium noés ben coneguda però se sap quehi participen alteracions en elsneurotransmissors, processosinflamatoris i activació del cortisolcom a resposta al problema agutque l’ha posat en marxa.

Un dels principals problemes ésel diagnòstic del delírium. Exis-teixen diverses formes de pre-sentació. Una, la menys freqüent,és la forma hiperactiva. Aquest

quadre clínic enquè el pacient espresenta agitat isovint amb al·lu-cinacions, ésfàcilment iden-tificable. Exis-teix, però, laforma hipoac-tiva en la qual elpacient es mos-

tra somnolent, gens atent,endormiscat… i pot passar des-apercebut. De fet, es calcula quenomés es reconeixen entre un 12i un 35 % dels casos. Ens hi podemtrobar qualsevol dia en qualsevoldels nostres dispositius assis-tencials de l’hospital: una personaque presenta un canvi agut en laseva situació mental... S’aconsellafer servir un algoritme diagnòstic

davant de qualsevol alteracióaguda de l’estat mental. Un delsmés utilitzats és el CAM (Confus-sion Assessment Method). Per ferel diagnòstic es requereix complirels dos criteris següents:–Inici agut i curs fluctuant:evidència d’un canvi mental delpacient respecte el seu estat basalo canvis de conducta des del diaanterior amb fluctuacions. Ladetecció d’aquest canvi sobtatimplica que cal conèixer la situacióbasal. I d’aquí la importància de lacomunicació amb la família i ambel personal assistencial d’infer-meria que coneix bé al pacient.–Inatenció: el pacient es distreufàcilment, persevera en les res-postes, és incapaç de contar en-darrere o dir els mesos de l’any alrevés o els dies de la setmana.

I un d’aquests dos:–Desorganització del pen-sament (discurs desorganitzat,incoherent, idees il·lògiques, can-vis de tema…).–Alteració del nivell de cons-ciència.

Un cop detectat el delírium cal ferun abordatge sistemàtic: revisarels fàrmacs que està prenent elpacient i valorar aquells que se lihagin introduït o retirat recent-ment, fer una exploració física icomplementària detallada, bus-cant la infecció oculta que sol serla causa més freqüent, sense

Logotip del Dia Mundial del Delírium

El delírium és una alte-ració mental que apa-reix de forma ràpida enhores o dies i que estàen relació amb un pro-cés orgànic intercurrent.

16

de abat

article mèdic

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

descartar altres causes com laretenció urinària, impacte fecal,deshidratació, alteracions cardio-vasculars… En geriatria, la pre-sentació de les malalties és atípicai no és estrany que un episodid’angor es presenti en forma dedelírium com a símptoma inicial.Tot i que la majoria dels proble-mes que han comportat l’apariciódel delírium es troben fora delcervell (això també passa amb lademència), no podem obviarcauses primàries neurològiquescom un accident vascular cerebralo una infecció.

El tractament inclou mesures nofarmacològiques (d’elecció i apli-cació en tots els casos): facilitarl’orientació, l’acompanyament,informació a les famílies i cuida-dors, evitar la immobilització i l’úsde catèters i sondes innecessaris,facilitar l’ús d’audiòfons i de lesulleres, assegurar una bonail·luminació diürna i facilitar el

descans nocturn... Aquestesmesures han demostrat beneficien la reducció de la intensitat deldelírium i la seva durada quans’apliquen de forma sistemàtica(per exemple el programa HELP,àmpliament descrit a la literaturamèdica).

El tractament farmacològic ambpsicofàrmacs (bàsicament neu-rolèptics) només està indicat quanl’agitació és greu i dificulta eltractament del procés intercur-rent que ha desencadenat eldelírium o bé per seguretat delpacient i l’entorn.

Sovint l’aparició del delírium noes pot evitar, ja que el risc estàcondicionat per la vulnerabilitatdel pacient. El que sí que es potfer, i resulta del tot necessari, ésprevenció en aquells casos quetinguin més risc i reduir l’impactequan apareix. Per tot això resultaimprescindible un treball en equip

i interdisciplinari de tots els pro-fessionals que intervinguin enl’atenció al pacient i a la família.

Amb l’objectiu de sensibilitzarsobre el delírium, tres societatsinternacionals (Australian DeliriumAssociation, European DeliriumAssociation i American DeliriumSociety) organitzen cada any el“Delirium Day” que se celebra el14 de març. La Societat Catalanade Geriatria, a través del Grup deDemències i amb la implicació delServei de Geriatria de l’Hospital,ha participat activament en ladifusió i divulgació d'aquestajornada amb activitats a diferentscentres i xarxes socials. Se n’hanelaborat uns díptics informatiusper a famílies i per a professionalsque poden ajudar a millorar lainformació sobre aquest quadreclínic.

Dra. Elena BarrancoServei de Geriatria de l'HGG

aula

El 10 de maig l'Hospital va acollirla jornada de “Nous avenços enImmuno-Oncologia (IO)”, organit-zada en el marc de l'aliança C-17.

Jornada sobre nous avenços enImmuno-Oncologia

Aquesta jornada va estar coordi-nada pels tres caps de servei d’on-cologia de la C-17: el Dr. MiquelNoguer, cap de servei d’Oncologia

de l’Hospital de Mollet, Sant Celonii Granollers; la Dra. Marta Parera,cap de servei d’Oncologia del’Hospital de Vic; i el Dr. Aleix Prat,cap de servei d’Oncologia del’Hospital Clínic. Va estar organit-zada per l'Institut Clínic de Ma-lalties Hematològiques i Oncolò-giques (ICMHO).

Aliança estratègica C-17Aquesta aliança té com a objectiuassolir una prestació de serveis as-sistencials de màxima qualitat ieficients per a la població del Va-llès Oriental, d’Osona, i del Ripo-llès, coordinant i compartint elsrecursos de diferents institucionshospitalàries que són l’Hospital deCampdevànol, el Consorci Hos-pitalari de Vic, la Fundació Priva-da Hospital Asil de Granollers(FPHAG), la Fundació Sanitària Mo-llet, l’Hospital de Sant Celoni il’Hospital Clínic, que actua com ahospital terciari de referència pera aquest territori.Un moment de la jornada que va tenir lloc el 10 de maig

17

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

El 8 de març l’Hospital General deGranollers va celebrar la primeraedició de la Jornada sobre der-matologia pràctica per a l’aten-ció primària, organitzada per laUnitat de Dermatologia de l’Hos-pital, formada pels doctors Anto-nio Guilabert, Carlos Muñoz i Joa-quín Sola, i amb la participació desis dermatòlegs de prestigi enl’àmbit nacional i internacional.

A la jornada, a què van assistir mésde cent metges d'Atenció Primàriai Pediatria, es van tractar els prin-cipals motius de consulta derma-tològica en atenció primària coma casos clínics, a més d'exposi-cions temàtiques de patologiesrellevants com la urticària crònicaespontània, la psoriasi, els ècze-mes, el càncer cutani i la hidroade-nitis supurativa.

I Jornada de Dermatologia

El 15 de març es va celebrar aGranollers la 39a Reunió de laSocietat Catalana de MedicinaIntensiva i Crítica (SOCMIC) i la 35aReunió de la Societat Catalanad’Infermeria Intensiva i Crítica,organitzades conjuntament ambel nostre Hospital i que va reunirmés de 200 professionals (mèdicsi d’infermeria) que treballen a lesUnitats de Cures Intensives (UCI)

de Catalunya. En aquesta edició,la reunió es va centrar en elpacient fràgil que ingressa al’UCI. Els pacients fràgils sónaquells que, per la seva edat i/operquè ja pateixen diferents ma-lalties cròniques, són més vulne-rables i tenen menys capacitat derespondre als tractaments i cureshabituals en aquestes unitats.Aquest tipus de pacients són cada

L'HGG participa en el Congrés de la SocietatCatalana de Medicina Intensiva i Crítica

La jornada va tractar la dermatologia d'atenció primària

El 16 de març va tenir lloc lajornada de portes obertes per anous residents. La benvinguda vaanar a càrrec de la Dra. Eva Martin,adjunta a la Direcció General; acontinuació, la Dra. Maria JoséCanto, cap de l’Àrea de Docència,va explicar què és ser resident al

nostre hospital, i es van presentarles diferents unitats docents delnostre centre. La Dra. Itziar Arrieta,cap de residents, va donar a co-nèixer la visió del resident. L'acteva finalitzar amb un torn obert deparaules i una visita guiada a lesunitats docents.

Jornada de portes obertesper a nous residents

L'acte acabà amb una visita guiada a les unitats docents

dia més habituals i constitueixenun gran repte pels equips assis-tencials.

Per abordar-ho, a la taula inaugu-ral es va comptar amb la partici-pació d’experts en aquest àmbit,entre ells la periodista MilagrosPérez Oliva, que va traslladar lesdemandes socials en l’atenció alpacient fràgil greument malalt.

Més de 200 professionals mèdics i d'infermeria van assistir a les reunions, que van tenir lloc a Granollers

18

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

la residència

Al maig es van celebrar a Grano-llers les Jornades Culturals de laGent Gran, que enguany arriba-ven a la 35a edició. Del 14 al 20 demaig, des de l’Ajuntament es vanprogramar diferents activitatsculturals i lúdiques destinades aaquest col·lectiu, que van comp-tar amb la participació de dife-rents entitats (casals cívics, EscolaLledoner, Espai Actiu de la Gent

Gran, etc.), entre elles la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers.

El dimecres 16 un grup de resi-dents van assistir a la inauguracióde la Jornada, on Josep Mayoral,alcalde de Granollers, i Maria delMar Sánchez, regidora de ServeisSocials i Gent Gran, van donar labenvinguda, un any més, a totsels assistents, i van agrair la im-plicació i dedicació dels ciutadans,així com les diferents entitats quecol·laboren en la realització d’ac-cions conjuntes amb la ciutat, i elsvan convidar a seguir participantactivament en accions comuni-tàries.

Durant les Jornades es va gaudirde l’exposició de treballs manualsrealitzats per les diferents entitatsque van participar-hi així com pelsciutadans de Granollers. L’esdeve-niment va tenir lloc a la sala Fran-cesc Tarafa. Els treballs són fruitdels diversos tallers que es duen

Jornades Culturals de la Gent Grana terme a la ciutat. La participacióde la residència va ser notable,amb manualitats d’11 residents.

Les obres creades anaven des dela confecció d’un mural amb latècnica del patchwork, passant perl’elaboració de bufandes, mantesi flors de primavera, tot a travésdel ganxet.

El divendres 18 el Centre GeriàtricAdolfo Montañá va acollir un mu-sical a càrrec del senyor AlfonsoLloret, anomenat Sons de vida, unaactivitat oberta a tothom, espe-cialment al col·lectiu de personesgrans. Aquest musical va omplirla sala de sentiments i emocionsen recordar cançons de la sevaèpoca. Van poder gaudir de l’es-pectacle una cinquantena de re-sidents i les seves famílies. Finsl’any vinent! Us hi esperem!

Anabel Gonzalez López,educadora social

seguretat i salut laboral

Per entendre el tabaquisme caltenir en compte que es tracta d’unproblema multifactorial en quèintervenen factors històrics,socials, econòmics, biològics ipsicològics. Biològicament, lanicotina és responsable del’addicció física, però hi ha altresfactors que condicionen el seuconsum, com són: les creences,motivacions, la confiança; el con-sum de l’entorn, dels familiars(principalment pares i germans),de l’entorn laboral i d’amics; la vi-sió i valoració del tabac a la so-cietat; la “pressió” de la publicitati mitjans de comunicació, de lesnormatives antitabac vigents odel seu preu, entre d’altres.

Si parlem només de salut sónevidents els efectes perjudicialsassociats al tabac i a l’exposició alfum ambiental del tabac. Fumarestà directament relacionat ambuna llarga llista de malalties:cardiovasculars, respiratòries,

neoplàsies, úlceres gàstriques iinfeccions, diabetis, osteoporosis,artritis reumatoide, cataractes,psoriasis, disfunció erèctil, dismi-nució de la fertilitat, risc per a lesgestants i fetus, etc. Sens dubte,no hi ha cap altra actuació quetingui tants guanys potencials enla prevenció de la mortalitat i lamorbiditat com ajudar a deixar defumar.

Enguany, el Dia mundial sense ta-bac està relacionat amb el consumde tabac i el risc de desenvoluparmalalties coronàries, vessamentscerebrals i malalties vasculars. Toti els danys coneguts del tabac alsistema cardiovascular –el tabacés la segona causa de malaltiacardiovascular, després de lahipertensió– i la disponibilitat desolucions per reduir la mort i lesmalalties relacionades, aquestasensibilització continua sentbaixa. L'epidèmia mundial deltabac mata més de 7 milions de

Tabac i malalties coronàriespersones cada any, unes 900.000de les quals són no fumadores quemoren per respirar fum de segonamà.

Són poques les persones fumado-res que no voldrien deixar defumar. Preparar-se, buscar lesmotivacions, conèixer els mites irealitats associats al consum detabac i al mateix procés de deixarde fumar, establir una estratègiapersonal per l’abandó, demanarassessorament als professionalsde la salut i valorar, si s’escau,tractament especialitzat són elselements clau per assolir amb èxitla cessació de tabac.

Cal dir que els beneficis de deixarde fumar són inapel·lables. Cadadia és un bon dia per deixar defumar, només cal intentar-ho!

Servei de Prevenció de RiscosLaborals i Medi Ambient de

l’HGG

Una mostra de l'exposició de treballs manuals

19

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

Sudoku La vinyeta de...Jaume Parera

Ingredients

–1 meló per a quatre persones(uns 200-250 g de pes net percap)–2 cullerades soperes de cremade llet–1 iogurt natural–1 pessic de pebre negre–40-50 g d'encenalls de pernilibèric–unes fulles de menta fresca

Preparació

1. Peleu i traieu les llavors delmeló.2. Reserveu un parell de talls,talleu la resta de la polpa atrossos i tritureu-la fins a obteniruna crema ben fina.3. Condimenteu-la amb unamica de sal i pebre negre (op-cional) i reserveu-la.4. En el moment de servir la cre-ma, afegiu-hi un parell de culle-rades soperes de crema de llet

Sopa freda de meló ambencenalls d'ibèric i menta

La recepta

26

45

71

85

82

23

8

1

Resultats sudoku anterior

27

24

4

37

8

3

7

3

65

i el iogurt natural i remeneu-hotot.5. Talleu els trossos de meló reser-vats a daus menuts o feu-ne bolesi afegiu-les.6. Serviu la crema ben freda, guar-nida amb els encenalls de pernil

ibèric, els daus de meló i lesfulles de menta fresca pica-da.

Font: receptes fàcils i moltsaludables de l’Agència de

Salut Pública de Catalunya.Departament de Salut.

9

6

46

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsiSi teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntarisdel nostre Hospital, només heu d'enviar un correuelectrònic a l'adreça voluntaris@fhag.es o bé trucar altelèfon 657 57 56 59, on us informarem i donaremresposta a les preguntes o dubtes que tingueu. Elsvoluntaris per l'Hospital som un grup de persones ambun bon tarannà, il·lusió i entusiasme.