Escola jaume balmes

Aquest conte ha estat escrit per tots els

nens i nenes de l’escola. Cada classe ha

escrit unes línies del conte i ha fet un

dibuix. L’han començat a P3A i l’han

acabat a 6A.

Esperem que el gaudiu

Escola Jaume Balmes

Curs 2012/2013

Hi havia una vegada una tortuga que

vivia al bosc i va decidir anar a la

muntanya. Pel camí es va trobar un

cargol que li va dir:

- Vigila tortuga que el llop

et mossegarà.

Però la tortuga es va

amagar sota la seva closca,

que és la seva caseta i el

llop la va mossegar i es va trencar les

dents, perquè la closca era dura com una

pedra.

Llavors el llop va marxar molt de pressa

i la tortuga va sortir

de la closca i també

se’n va anar.

Com que el llop

s’havia trencat les

dents va tornar cap a

casa seva i en arribar,

va demanar a la seva

mare que el portés al metge.

Mentrestant la tortuga

Xino Xano va anar a

nedar a la bassa, perquè

se li curés la mossegada de

la closca. Quan es va

trobar millor va menjar

herba, però en va menjar

tanta, que li va agafar molt mal de

panxa i va decidir anar al metge.

Quan hi va arribar es va trobar el llop

que sortia de la consulta. El llop al veure

la tortuga, com que ja tenia les dents

noves, va intentar mossegar-la un altre

cop. La tortuga estava malalta i dèbil i no

va tenir temps d’amagar-se dins la

closca. El llop va obrir la boca ... i en

aquell moment, un gat que estava

esperant el metge li va esgarrapar tota la

cara.

El llop ple d'esgarrapades va sortir

corrents cap a casa per explicar-ho a la

seva mare.

Mentrestant, al consultori, el metge va

donar una

medicina a la

tortuga, i li va

dir que ja

podia tornar a

casa.

Quan sortia de la consulta es va trobar

amb el gat que l’havia defensada, li va

donar les gràcies i com a recompensa el

va convidar a sopar a casa seva.

El llop estava molt preocupat per les

moltes ferides que tenia a la cara. La seva

mare el va tranquil·litzar , però.... ell va

voler mirar-se la cara a l’aigua del riu

que passava prop de casa seva.

Quan es va veure, es va quedar

impressionat de com tenia la cara.

Uf! quines urpes més afilades que tenia

aquell gatot de cal metge!.Una altra

vegada m’ho pensaré abans de mossegar

a la tortuga. -–Va pensar el llop.

En aquell moment va arribar la tortuga

Xino-Xano i va començar a mirar-se’l.

Aleshores ,

també va veure el gat i va pensar: “No

val la pena amoïnar-me. Aquesta

tortuga és molt espavilada i el gat

sempre l’està protegint com si fos el seu

guardià. Jo no puc atacar-la, perquè

amb aquesta closca tan dura em trenco

les dents! Seria millor que fóssim amics”.

El llop s’apropà al gat, se li ficà al davant

i li digué:

- Per què no som

amics?

El gat contestà:

- Amics? Què és això?

El llop se’l mirà

sorprès, i li respongué:

- De veritat no saps què és l’amistat?

Apropa’t que t’ho explicaré.

Llavors el llop es va treure un diccionari

de la butxaca del darrera dels pantalons.

- A veure, a veure... aquí! Amistat:

“Relació afectuosa entre dues persones,

confiança.”

- Ara ja ho entenc, però jo no tinc cap

amistat. –Va dir el gat.

- Com que no! Aleshores, què fas amb la

tortuga?– Li contesta el llop.

- Quina tortuga? Ah! La tortuga Xino-

Xano! Sí, això és l’amistat ... És clar que

podem ser amics!!.

L’endemà al matí, el gat, el llop i la

tortuga Xino-Xano van quedar per anar

a jugar al riu. La tortuga Xino-Xano i el

gat van explicar un joc al llop per jugar

tots junts. Després de jugar tots tres, van

veure que s´havien divertit molt i el llop

els convidà a dinar a casa seva .

Tot dinant parlaven sobre els amics.

“ És importat tenir-los perquè es poden

ajudar entre ells”.

Al cap d’un temps estaven jugant amb

la pilota a la vora del riu, i de cop i volta

el gat la va xutar i va caure al riu. El gat

va dir:

- Perdó, ho sento molt!

El llop li va contestar:

- Tranquil gat, això li pot passar a

qualsevol.

Llavors el gat la va voler agafar, però va

caure al riu i no suportava l’aigua.

La tortuga “Xino-Xano” el va voler

ajudar, però el corrent de l’aigua era

massa fort, no podia nedar i s’estava

s’ofegant.

En aquell moment el llop es va

llençar a l’aigua; amb una mà va

agafar la tortuga, amb l’altra, el gat i

els va treure de l’aigua.

Quan ja ningú estava en perill el llop

va anar a buscar la pilota i va veure

un peixet que feia bombolles sota

l’aigua, va treure el cap i li va dir: us

felicito, amb totes les aventures que heu

passat, al final heu aprés el que vol dir

ser amics, ajudar-se i perdonar.

El peix va desaparèixer sota l’aigua i

aquest és el conte de l’amistat, conte

explicat, conte acabat.