xano esport nº 66 (val)

Xano Esport. Any VII 66 núm1

XanoEsport

BU

TLLETÍ

DEL S

ER

VEI

D’E

DU

CA

CIÓ

FÍS

ICA

I E

SPO

RTS

Any VI

66núm

2

3

4

5

6

7

8

Competicions universitàries: 27 medalles en campionats d’Espanya

Esportistes extraordinaris

Reconeixements per al Servei d’Educació Física i Esports

Organització i col•laboració en esdeveniments esportius

Beques per als esportistes d’alt nivell

Programa per a l’esport adaptat

Salt de qualitat en la pilota valenciana

Àmplia oferta formativa

Més enllà del campus, competir en federat

Entrevista

2010, EN GRANLA UNIVERSITAT ORGANITZA EL SEU TERCER MUNDIAL L’any 2010 ha estat per a la Universitat de València un any de consolidació de la seua trajectòria internacional, amb l’organització del X Campionat del Món Universitari de Triatló. Per tercera vegada, la institució s’ha convertit en seu d’un campionat del món i, alhora, en l’única universitat valenciana que ha organitzat competicions d’aquest tipus (en total han estat tres mundials en vuit anys).

L’any 2010 ha estat per a la Universitat de València un any de consolidació de la seua tra-jectòria internacional, amb l’organització del X Campionat del Món Universitari de Triatló. Per tercera vegada, la institució s’ha convertit en seu d’un campionat del món i, alhora, en l’única universitat valenciana que ha organit-

zat competicions d’aquest tipus (en total han estat tres mundials en vuit anys). Cal destacar que els mundials universitaris, de caràcter biennal i convocats per la Federació Internacio-nal d’Esport Universitari (FIEU), constitueixen

les competicions més rellevants després de les Universíades.Aquest campionat, que s’ha organitzat amb la col•laboració de la Gene-ralitat Valenciana, la Diputació de València, l’Ajuntament de València i la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana, va tenir lloc el 30 de maig a la platja de les Arenes de València. A la cita, hi van acudir 37 països i 211 participants de cinc continents. Un campionat, el de València, que a més va suposar un rècord de participació, tant en nombre d’esportistes com de països participants. El X Campionat del Món Universitari de Triatló, organitzat per la Universitat per mitjà del Servei d’Educació Fí-sica i Esports, ha estat la primera vegada en la història d’aquest campionat en què participen països de l’Amèrica Llatina, participació propi-ciada sens dubte per la convocatòria d’ajudes concedida per la Universitat.

Quant a la competició que tingué lloc en un sol matí a la platja de les Arenes (travessia na-dant de 1.500 metres, segment ciclista de 40 quilòmetres i cursa a peu de 10 quilòmetres), cal destacar, com no podia ser d’altra manera, els campions: el francès Etienne Diemunsch i la polonesa Agnieszka Jerzyk. El gal va ser el gran dominador de la prova, en la qual els espanyols van estar a punt d’aconseguir el podi, ja que el gallec Uxío Abuin hi va quedar quart, fet que va

possibilitar que l’equip masculí espanyol ocu-para el segon lloc del podi.

Però més enllà dels resultats d’una com-petició que es desenvolupa en a penes qua-tre hores, un mundial són moltes més coses. L’intercanvi que hi ha al llarg de la setmana entre les delegacions universitàries arriba-des d’arreu del món i els responsables de l’organització, els 150 voluntaris universitaris implicats en el projecte, etc. Una cita en què la Universitat de València, la segona univer-sitat europea en recepció d’estudiants Eras-mus, també posa el seu segell internacional en l’esport.


COMPETICIONS UNIVERSITÀRIES: 27 MEDALLES EN CAMPIONATS D’ESPANYA Els Campionats d’Espanya Universitaris constitueixen la cita anual més important per als esportistes universitaris. Enguany l’actuació de la Universitat de València en els campionats d’Espanya universitaris ha acabat amb 27 medalles. Atletisme (6), tenis (5) i judo (4) són els esports que més metalls sumen al medaller.

L’any 2010 han destacat els triomfs tant dels equips com d’alguns esportis-tes a nivell individual. L’equip de tenis és un dels que ha fet història en 2010. I és que els estudiants de la institució (Javier Peris, Pablo Montoro, Jorge Montesinos, Carola González-King, Cristina Primo i Matilde Muñoz) s’han proclamat -per segon any consecutiu- campions d’Espanya universitari.

La marca de 2010 ha estat enca-ra millor que la de 2009, perquè en aquesta edició han aconseguit fins a 100 punts d’avantatge a la segona clas-sificada: la UCAM (Universitat Catòlica de San Antonio de Múrcia). Amb aques-ta trajectòria l’equip va ser seleccionat per participar a Coïmbra (Portugal) en el Campionat d’Europa Universitari en què van aconseguir el cinquè lloc.

En 2010 la Universitat ha aconseguit la plata en la màxima cita de l’esport universitari espanyol en judo i triatló, i un tercer lloc en futbol femení.

Però a més de les medalles aconse-guides per equips, també hi ha meda-lles importantíssimes aconseguides per esportistes de la Universitat com Ana Torrijos.

L’atleta valenciana, que molts cata-loguen com «la reina de les tanques de

l’atletisme espanyol» va aconseguir proclamar-se campiona d’Espanya universitària en 100 metres lliures i 100 metres tanques. Doblet per a l’atleta que compagina dues ca-rreres: la d’estudiant i l’esportiva. Enguany a més ha aconseguit ser campiona d’Espanya absoluta en 100 metres tanques i, com a membre de la selecció espanyola d’atletisme, forma part dels annals d’aquest esport, ja que va aconseguir el sisè lloc en l’europeu de 4 x 100, amb rècord d’Espanya inclòs.

També hi ha hagut esportistes que han participat en mundials universitaris. És el cas de José Bondía que, després de classificar-se per representar la Universitat en el Cam-pionat del Món Universitari de Golf, ha quedat en quinzena posició.


ESPORTISTES EXTRAORDINARISA les aules universitàries és possible coincidir amb esportistes de primer nivell que competeixen en cites que transcendeixen l’àmbit universitari.

Molts d’ells formen part de pro-grames universitaris que intenten facilitar la convivència d’ambdues carreres. A la Universitat, per exem-ple, trobem jugadors de pilota valen-ciana de la talla d’Álvaro o Genovés II, i molts altres. El Consell Superior

d’Esports ha reconegut dos d’ells: els estudiants de la Universitat de València Maurice Eckhard i Ana To-rrijos, que han estat guardonats com a millors esportistes pel Consell Su-perior d’Esports.

I tots dos han recollit el guardó a Madrid en una cerimònia presidida pel secretari d’Estat per a l’Esport, Jaime Lissavetzky.

El ciclista Eckhard ha estat guar-donat amb la menció honorífica en els Premis al Millor Esportista Uni-versitari de la temporada 2009 i que valora els esportistes que hagen obtingut els millors resultats acadè-mics i esportius del curs 2008-2009, ja que per a l’obtenció del guardó

ambdós paràmetres hi compten un 50%.

L’atleta Ana Torrijos ha estat no-menada la quarta millor estudiant i esportista universitària d’Espanya, segons els premis que concedeixen conjuntament el CSE i l’Institut de la Dona. Torrijos és també l’única estu-diant valenciana premiada entre les cinc esportistes guardonades amb aquest premi a tot l’estat.

Però a banda dels que estudien a la Universitat, a la institució tam-bé arriben esportistes que busquen suport per a materialitzar un somni esportiu.

És el cas de Selina Moreno, que després de creuar nadant el canal de la Mànega en 2009 (la segona espanyola que ho fa), gesta per a la qual va comptar amb el patrocini de la Universitat de València, entre altres institucions, s’ha convertit l’any 2010 en la segona espanyola a creuar nadant el canal de Menorca i en la sisena persona a tot el món.

El repte esportiu tenia un fi soli-dari: recaptar fons per a l’Associació Espanyola Contra el Càncer.


RECONEIXEMENTS PER AL SERVEI D’EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTSL’any 2010 hi ha hagut dos importants reconeixements per al Servei d’Educació Física i Esports de la Universitat de València.

El primer, a l’estiu, en què aquest servei universitari va rebre la ISO 9001: 2008. Aquesta certificació de qualitat, concedida per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), acredita la qualitat de servei i també gràcies a la qual la Universitat ha sigut reconeguda pel Ministeri com Campus d’Excel•lència, per al qual es valora, entre altres qüestions, una determi-nada quantitat de metres quadrats de superfície esportiva per estudiant, o el percentatge de pressupost dedicat a l’esport sobre el global de la universitat.

Mesos més tard, el director del Ser-vei d’Educació Física i Esports, Antonio Iradi, va ser nomenat, junt amb Ma-teo Castellá, director general d’Esport, membres de la comissió permanent del Comitè Espanyol d’Esport Universitari (CEEU), òrgan d’assessorament adscrit

al Consell Superior d’Esport (CSE) enca-rregat de fomentar competicions i acti-vitats fisicoesporti-ves en institucions acadèmiques de tot el país.

El Comitè Espan-yol d’Esport Univer-sitari està integrat per 49 universi-tats públiques i 21 de privades de tot l’estat.

Entre els seus objectius desta-quen l’assessorament tècnic al CSE en la preparació i el desenvolupament de les competicions i activitats esportives universitàries, així com la participa-

ció en esdeveniments internacionals, l’elaboració d’informes i dictàmens i el reforçament de la coordinació institu-cional.

ORGANITZACIÓ I COL•LABORACIÓ EN ESDEVENIMENTS ESPORTIUS La Universitat de València sempre ha destacat per la seua capa-

citat per a organitzar esdeveniments esportius i col•laborar amb els que se celebren a la ciutat. Anualment, el Servei d’Educació Física i Esports organitza quatre campionats internacionals: open d’escacs, kendo, pàdel i tenis de taula.

Però a més a més, cada any promou iniciatives noves, la de 2010 va ser el I Festival de Tribal Fest, uns tallers en què la dansa oriental s’amalgama amb altres ritmes i que va congregar a València pro-fessores dels Estats Units, Holanda, el Regne Unit, Itàlia i Espanya.

D’altra banda, també presta suport a altres esdeveniments es-portius que s’organitzen a la ciutat, com l’Open 500 de Tennis o el Critèrium Internacional de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, entre altres.


BEQUES PER ALS ESPORTISTES D’ALT NIVELL

Des de fa més d’una dècada, la Uni-versitat de València disposa d’un pro-grama conjunt amb el CSE per a ajudar a compaginar la carrera esportiva i uni-versitària dels esportistes d’alt nivell i elit mitjançant unes beques econòmi-ques i unes ajudes academicoesporti-ves.

En aquesta edició han format part del programa 104 esportistes: 7 d’alt ni-vell, 6 en el pla ADO o ADOP, 43 convo-cats amb la selecció nacional, 48 espor-tistes amb resultats en els campionats d’Espanya universitaris i 25 esportis-tes d’elit de la Comunitat Valenciana. Aquests 104 han tingut el suport de 55 tutors.

PROGRAMA PER A L’ESPORT ADAPTAT Des de fa tres anys, la Universitat de València, per mitjà del Servei d’Educació Física

i Esports i la Fundació Divina Pastora, impulsen un programa propi per a facilitar la pràctica esportiva i la competició al alumnat amb diferents tipus de discapacitat de la Universitat de València. L’objectiu del programa és facilitar i fer accessible la pràctica esportiva a més de 700 alumnes amb algun tipus de discapacitat que actualment estu-dien a la Universitat de València.Com a estendards d’aquesta iniciativa, pels resultats es-portius que han aconseguit en competicions de primer nivell, hi ha: David Bravo, Jessica Castellano, Miguel Ángel Arroyo, David Levecq, Maurice Eckhard, Mónica Merenciano, Raquel Mateu i Nelson Javier Serna.

SALT DE QUALITAT EN LA PILOTA VALENCIANA Pel que fa a l’esport autòcton per

excel•lència, la pilota valenciana, l’any 2010 la Universitat de València referma el seu compromís de promocionar l’esport valencià i continua patrocinant la compe-tició oficial de pilota valenciana, organitza-da per ValNet. No obstant això, en 2010 hi ha hagut un salt qualitatiu en el V Trofeu Universitat de València de Pilota, ja que en aquesta edició s’ha incrementat el nom-bre de partides (se n’han organitzat set, enfront de les tres anteriors), participants (fins a 16 jugadors) i trinquets (quatre, abans només se celebraven a Pelayo). La Universitat també impulsa aquest esport a través de cursos, una partida de pilota al trinquet de Pelayo gratuïta per a tots els estudiants durant la Setmana de Benvin-guda del curs i una escola de pilota pròpia.


ÀMPLIA OFERTA FORMATIVA Un altre dels eixos que vertebra l’activitat del Servei d’Educació Física i Esports de la Universitat de València és la formació de qualitat en esport. A través de dos tipus d’accions: els cursos curriculars i les activitats fisicoesportives.

Al llarg del curs 2009 es van realitzar uns 200 cursos formatius en què van participar més de 5.500 persones.

En l’oferta d’enguany ha destacat com a novetats un curs d’iniciació al golf, que té lloc al Reial Club de Golf de Manises; un nou de curs d’esquaix i de vela; l’increment de cursos de voluntariat esportiu pel qual els estudiants universitaris han participat en els esdeveniments més im-portants de la ciutat (Open 500, 10K Ciutat de València, Critèrium de Ciclisme de la Comunitat Valenciana) i un altre d’equitació adaptada, que es va desenvolupar en el marc del XVI Saló Internacional del Cavall de la Comuni-tat Valenciana (FIECVAL 2010) i en el qual es va presentar el llibre Los ámbitos de la actuación en la equitación de-portiva adaptada.

Així mateix, la Universitat ofereix una oferta variada d’activitats físiques per a estudiants universitaris, públic en general, xiquets i estudiants de

La Nau Gran (majors de 55 anys). Entre els tres campus de la Universitat, quasi 20.000 persones participen cada any en les activitats físiques de la Universitat, una àmplia oferta que inclou activitats acrobàtiques, danses, recrea-tives i activitats relacionades amb la salut, entre altres.

Des del punt de vista de la comunicació hi ha hagut dues noves fites: l’aprovació del Manual d’identificació visual del Servei d’Educació Física i Esports, així com l’obertura d’aquest servei universitari a les xarxes socials.


MÉS ENLLÀ DEL CAMPUS, COMPETIR EN FEDERAT

A més de les competició interna i de les seleccions que com-peteixen en els campionats universitaris, la Universitat de Valèn-cia compta enguany amb vuit seleccions federades en esports d’equip: futbol sala masculí (nacional B), futbol sala femení (pro-vincial), futbol masculí (1a regional), voleibol masculí (lliga FEV), voleibol femení (autonòmica), handbol femení (1a autonòmica), handbol masculí (1a autonòmica) i beisbol-sofbol (autonòmica), i en esports individuals: atletisme, grup de muntanya i escalada, pàdel, tir amb arc, orientació, triatló, així com algunes modalitats d’esports de lluita (judo, kendo, taekwondo i karate). Les univer-sitats solen participar en les competicions federades perquè els seus equips milloren el joc amb vista a les lligues universitàries.

TEMPORADA 2009-10 Nombre de persones:

Activitats físiques: 19.487.

Cursos curriculars: 5.565.

Competició interna: 1.389

Trofeu Rector: 974.

Campionat Autonòmic d’Esport Universitari: 456.

Campionats d’Espanya Universitaris: 234.

Campionats Universitats Europees: 6.

Esdeveniments extraordinaris: 906.

Esport federat: 339.

Gabinet de Suport a l’Esportista: 1.771.

Escoles Esportives: 311.

Xano Esport. Any VI 66 núm8

ENTREVISTAMÓNICA SÁNCHEZ, ENTRENADORA DE LA SECCIÓ DE MUNTANYA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA«Intentem transmetre la passió per la muntanya»

Mónica Sánchez és l’entrenadora de la nova secció de Muntanya del Club Espor-tiu de la Universitat de València.

Un grup que ha nascut amb l’objectiu de reunir tots els aficionats a l’escalada es-portiva, el senderisme i les curses de mun-tanya entre els membres de la comunitat universitària.

Pregunta. La secció s’acaba de crear, quina és la resposta de la comunitat uni-versitària?

Resposta. La veritat és que ha tingut molt bona acceptació, m’ha sorprès grata-ment, perquè cal recordar que l’escalada ha estat un esport minoritari fins fa un parell d’anys i la tendència és clarament a l’alça.

P. Quanta gent hi ha ja i quin col•lectiu hi està més interessat?

R. Sobretot estudiants, encara que cal destacar també la gran acollida entre el professorat i el personal de la Universitat.

P. Què preteneu?

R. Intentem transmetre la passió per la muntanya. Fer «pinya» entre els membres de la comunitat universitària; ajuntar-los perquè coneguen i practiquen esport en la natura, el gaudisquen, i brindar-los la possibilitat de poder compartir-lo. Un altre dels objectius del club és crear i preparar l’equip d’escalada que ens representarà en les diverses competicions universitàries.

P. Cal haver fet escalada prèviament o tenir coneixements previs?

R. Per a escalar en roca sí que cal conèixer les tècniques bàsiques d’assegurament; per a altres coses, no cal coneixements previs. Cadascú tria la difi-cultat de la ruta d’acord amb el seu nivell de preparació. El que és interessant és exi-gir-se un «plus» per damunt de les teues possibilitats. És aquest «plus», el que una vegada superat, et motiva per a continuar lluitant i superar-te a tu mateix.

P. Per què cal apuntar-s’hi?

R. Encara que és un esport en què juga un paper molt important l’autosuperació, influeix molt el suport dels companys. Les experiències dels altres companys, els ànims i la motivació entre tots són els que creen un grup propi, són els que fan que t’enganxe aquest esport.

A més, gràcies a la implicació de la Uni-versitat de València per a crear aquest

grup, podrem crear la nostra pròpia selec-ció d’escaladors i podrem tenir una bona representació en els diferents campionats.

P. Ens pot relatar breument la progra-mació que heu realitzat per a l’any que comencem?

R. Aquest és el primer any que comen-cem, encara que anirem adaptant el calen-dari d’activitats a les demandes del grup, combinarem eixides a la muntanya per ru-tes o itineraris, amb sessions d’escalada/entrenament en pista coberta per a mi-llorar la nostra condició física, i eixides a diferents escoles d’escalada de València: Montesa, Xulilla, Gandia…

P. Què cal fer per a formar part del club?

R. És tan senzill com entrar en la web del Servei d’Educació i Esports (http://www.uv.es/sef), secció de muntanya i escalada, i inscriure-s’hi. Només poden apuntar-s’hi la comunitat universitària de la Universitat de València.

P. Has estat medallista amb la Universitat en campionats d’Espanya i en altres competi-cions absolutes, ja que formes part de l’equip absolut femení de València. Què t’aporta la compe-tició?

R. Principalment diversió. La competició en escalada no és contra altres escaladores, és con-tra una mateixa, és purament una superació personal, i això és el que és apassionant d’aquest es-port. És la sensació de provar-te a tu mateixa, donar-ho tot després d’una temporada de durs entre-naments, i comprovar la teua evolució és la màxima satisfacció personal. Ho gaudisc al màxim.

P. Què és per a tu l’escalada?

R. Diversió sobretot, la prac-tiques en la natura, és un esport de superació personal, de viatges continus, conèixer gent, conèixer món. Representa introduir-te en una comunitat en què impera la camaraderia i el «bon rotllo» en qualsevol part del món. És un esport que enganxa qualsevol persona. Si haguera de definir-lo amb quatre paraules serien

aventura, adrenalina, superació i camara-deria.

P. Cal tenir unes determinades aptituds per a poder practicar l’escalada?

R. Sobretot ganes, encara que l’escalada esportiva té un 50% de mental i 50% de condició física. L’esperit de supe-ració és fonamental.

P. És convenient començar a una deter-minada edat, o mai no és tard?

R. Mai no és tard per a gaudir dels es-ports alternatius en la natura. En això con-sisteix la seua grandesa. Per a entendre el que vull dir, sempre conte la mateixa anècdota: una vegada vaig conèixer una parella d’escaladors francesos a Montane-jos la mar de simpàtics i peculiars. Estaven provant una via prou complicada (7a+). Quan van acabar d’escalar, em vaig acos-tar a parlar amb ells. Ell tenia uns 65 anys, però el millor del tot és que la persona que l’assegurava era sa mare. Com veus, mai no és tard.

xano esport nº 66 (val)

Documents