la rosa dels vents 05

1 Editorial2 Actualitat - Bande ras , s ím bols i re pre s s ió3 Le cture s - Socialism e s e ns e e stat9 O pinió - País Vale ncià. La trista, trista h istòria de l m e u país16 Re s s e nye s - 2n Ce rtam e n de Conte s Antiautoritaris16 H um or - 800 anys

2 LA ROSA DELS VENTS E d i tori al

Enguany alguns com m em oren els 800 anys del naixem ent de Jaum e I el Conq ueridor. Esperem q ue a partir d’ara on pos i Conq ueridor toth om llege ixi genocida, ja q ue és el q ualificatiu m és adient per aq ue st “personatge” h istòric. Recordar figure s de la h istòria, de q ualsevol h istòria, no és q uelcom involuntari, i en aq ue st cas im plica la voluntat de m itificar un individu recordant nom és allò q ue intere s sa, obviant la part m és fosca de le s s eve s “h e roïcitats”. Nat a M ontpeller el 1208 la s eva vida e stà envoltada de “llegende s” q ue e sdevenen reclam per a l’adm iració de la s eva figura i q ue ell col·laborà a fer “creïbles” en el s eu “Llibre dels feyts”. Aq ue st llibre , la Crònica de Ram on M untaner i diversos biografie s narren, ja durant el s eu regnat, le s s eve s aventure s i de sventure s de s del m om ent de la s eva concepció, pas sant per la s eva captura pel botxí del s eu pare , la reclus ió al Castell de M ontsó on gràcie s als tem plers controlà les dispute s dels nobles i e s guanyà la Corona, i, lògicam ent els banys de sang per exportar la nació i la religió a M allorca, València i a Terra Santa. Evidentm ent no cal afegir gaire s cos e s a aq ue st em blem a de la “convers ió” de m usulm ans a la gran causa im perial i vaticana. No cal afegir re s m és perq uè un “és s e r” tan prodigiós és sabut q ue e stigué am b infinitat de dam e s , tingué divers e s m ullers , de s ene s de fills entre els m atrim onials i els bords , i tote s aq uelles cos e s q ue s’e speren d’un bon cristià. En aq ue ste s dade s i en el fet de s e r el pare fundacional dels territoris on avui e s parla català e s bas en els innom brables acte s q ue tote s le s institucions i els partits q ue le s form en h an fet i faran celebrant l’efem èride . Però això no és nou, le s m és divers e s entitats , partits i persone s h an re ivindicat el nostre personatge, o alm enys una part de la s eva “activitat”, al llarg de l’últim s egle, sobretot de s

de la ve s sant patriòtica, lingüística o religiosa. De fet per diversos col·lectius d’e s q uerre s la figura e sdevé l’e ix vertebrador del país , la figura q ue va edificar els Països Catalans . Que la m otivació s igui de caràcter cultural, no pot fer q ue e s re ivindiq ui una part del llegat d’un croat sanguinari, d’un genocida. És lògic reconèixer q ue en aq uella època tots els m onarq ue s i nobles actuaven igual, aq ue sta és la realitat h istòrica. Però m és lògic és recordar la h istòria no m itificant m ercenaris com els Alm ogàvers ni re is ni sants barons o com te s . Conèixer el pas sat ens farà adonar-nos d’on venim i q ue no som tan diferents d’altre s pobles , q ue no som m illors q ue altre s pobles . L’autocrítica ens pot ajudar a construir un pre s ent i un futur s ens e la nece s s itat de m itificar personatge s lam entables . No té s entit criticar i m enysprear uns re is i no fer una forta crítica a la com m em oració dels 800 anys d’uns altre s com s i no fos s in iguals . No e s pot criticar uns s ím bols com la h ispanitat pel genocidi q ue va im plicar en le s societats precolom bine s i recolzar le s celebracions del 9 d’octubre a València i el 31 de de s em bre a M allorca. De fet s i q ue e s pot fer perq uè e s fa, però probablem ent s’h auria d’anar m és enllà i plantejar s i val la pena com m em orar une s conq ue ste s arm ade s , els fonam ents de le s q uals eren econòm ics i religiosos .

Jam e s ,th e fir s t

LA ROSA DELS VENTS A ctu ali tat 3

Avui en dia, vivim en una societat on la cultura de la m as sa s 'alim enta de lem e s , logotips i s ím bols diversos q ue s e rve ixen per a identificar m últiples cos e s . Tenim as sum its determ inade s convencions en form a de s ím bols q ue identifiq uen farm àcie s , carretere s , edificis s ingulars , etc. Tam bé trobem arreu elem ents publicitaris q ue ens diuen le s m il m eravelles d'infinitat de producte s de consum q ue alh ora tenen el s eu logotip identificador així com una im atge corporativa q ue la repre s enta.

Actualm ent existe ix una tendència per part de le s m ultinacionals q ue a sobre de vendre 'ns el producte pretenen im posar-nos un m ode de vida. D'aq ue st com portam ent no s e e scapen els e stats i així doncs h an transform at les s eve s antigue s icone s i le s s eve s antigue s institucions en el nou concepte d'icone s . Exem ples a l'Estat e spanyol són l'intent per posar lletra a l'h im ne e spanyol i la invas ió m ediàtica de la s elecció de futbol e statal i el "podem os". Aq ue sta ofens iva re spon a l'e stratègia per a q ue la gent pugui dem ostrar la s eva identificació am b aq uells s ím bols .

A casa nostra, els nostre s incrèduls ulls h an vist com de s de divers e s s ectors "e s q uerrans" de l'independentism e i de la delegació de l'Estat a Catalunya (tam bé coneguda com a Generalitat) h an celebrat el vuitè centenari del naixem ent de Jaum e I, D'aq ue st m anera l'apugen a la categoria d'icona q ualificant-lo de re i m odern, avançat a la s eva època. I és q ue , per a nosaltre s , no tot val. Am b l'excusa de l'extens ió del dom ini lingüístic del català s 'oblidin del com e s va realitzar aq ue sta extens ió. Tenim exem ples m és recents de construcció de s ím bols : "La República" (el s egon període republicà): recuperen allò q ue els intere s sa però am aguen s ens e vergonya els proce s sos revolucionaris q ue e s van portar a term e . De fet, posats a tenir icone s i s ím bols, m illor les col·lectivitzacions del 36 q ue no pas le s guerre s expans ioniste s d'un re i m edieval.

Els anarq uiste s no e s lliurem de la utilització de bandere s i s ím bols m algrat q ue el rebuig al lideratge, la disciplina i el dogm e s rígids són propis de La Idea. H istòricam ent els h em utilitzat, tan s ím bols com bandere s , com a s igne s de rebel·lió. Tenim exem ples clars en la bandera negra (utilitzada de s del s . XIX com a s inònim de la llibertat), la verm ell-i-negre (de s dels anys 30, sum a el color verm ell del s indicalism e o del m ovim ent obrer), l'A encerclada (de m itjans del s . XX, encarna la m àxim a de Pierre -Jos eph Proudh on q ue diu "Anarq uia és ordre"), el gat de le s vague s salvatge s , etc.

Però, ai del q ue no com bregui am b aq ue sts s ím bols! I e s q ue l'e stat, com a pos s e s sora del m onopoli de la violència, em pra els s eu aparat repre s sor, en form a de jutge s i policie s , per vetllar q ue ningú m alm eti o e s m ofi d'aq ue sts s ím bols . Part d'aq ue sta e stratègia h om ogeneïtzadora és l'aplicació de lleis on h a de s e r castigat q ui pos i en dubte els s ignificats dels s ím bols e sm entats , com ve iem en el cas d'en Frank i de Terras sa, els incrim inats per crem ar fotos del re i, els dibuixants d'El Jueve s i del diari basc De ia o l'actor Pepe Rubiane s . Segons aq ue sta m ate ixa m oral, caldrà defensar a ultrança la llibertat d'expre s s ió q uan alguna persona e s dedica a insultar a tot un poble de s d'un program a de ràdio d'una em is sora de l'e sglés ia, fent el m ate ix de s d'una roda de prem sa de sprés d'un partit de futbol o q uan algú faci una caricatura de M ah om a per de sprés titllar d'integriste s als q ue e s s entin ofe sos .

És per tot això q ue exigim la absolució d'en Frank i i dels diferents encausats per la crem a de fotos del re i, així com dels solidaris am b aq ue sts , i de tot*s aq uell*s q ue e stan s ent castigats d'una m anera o altre per m ostrar rebuig als s eus s ím bols i al q ue repre s enten. Afegim un cop m és l'exigència de la derogació de tote s le s lleis , així com de l'e stat i le s s eve s institucions .

Ban d e r e s , s ím b ols i r e pr e s s ió

Socialism e sense e stat (M ijail Bak unnin)

4 LA ROSA DELS VENTS Le ctu re s

L'efecte d els Grans Principis Proclam ats per la R evolució francesa.

Des d'aq uell tem ps , q uan la Revolució va baixar a le s m as s e s el s eu Evangeli - no el m ístic s inó el racional, no el celestial s inó el terrenal, no el diví s inó l'Evangeli h um à, l'Evangeli dels Drets de l'H om e - de s de llavors va proclam ar q ue tots els h om e s són iguals, q ue tots els h om e s tenen dret a la llibertat i a la igualtat; les m as s e s de tots els països europeus , de tot el m ón civilitzat, van de spertar llavors , gradualm ent, del som ni q ue els h avia m antingut en l'e sclavitud de s q ue la Cristiandat els va drogar am b el s eu opi, i van com ençar a preguntar-s es i ells tam bé tenien el dret a la igualtat, a la llibertat, i a la h um anitat.Quan aq ue sta pregunta h a e stat plantejada, la gent, guiada pel s eu adm irables entit com ú, així com pels s eus instints , e s va adonar q ue la prim era condició per a la s eva em ancipació veritable, o h um anització, e ra, sobretot, un canvi radical en la s eva s ituació econòm ica. La prim era pregunta, justam ent, e stava relacionada am b el pa de cada dia, doncs com h a e stat ja notat per Aristòtil, l'h om e per a pensar, per a s entir-s e lliure , per a fer-s e h om e , h a de s e r alliberat de le s cure s m aterials de la vida diària. En realitat, el burgès , q ui e stà tan crispat am b la s eva xerram eca contra el m aterialism e de la gent i q ui predica le s abstinèncie s de l'idealism e , h o sap m olt bé, ja q ue ells m ate ixos h o prediq uen nom és am b la paraula, però no am b l'exem ple.La s egona pregunta q ue sorge ix entre le s persone s , la de l'oci de sprés del treball, és tam bé condició indispensable d'h um anitat. Però pa i oci m ai poden obtenir-s e independents d'una transform ació radical de la societat existent, i això explica perq uè la Revolució, obligada per le s im plicacions dels s eus propis principis , va donar llum al Socialism e .

El socialism e és la Justícia.

El socialism e és la Justícia. Quan parlem de justícia, entenem per aq ue sta no la justícia continguda en els Codis i en la jurisprudència Rom ana -els q uals s 'h an basat, en gran m e sura, sobre le s veritats de la violència arribada per la força, violència consagrada per tem ps i le s benediccions d'alguna e sglés ia o altre (cristià o pagà), i per la q ual cosa s 'h a acceptat om principi absolut, q ue tota llei h a de s e r deduïda per un procés de raonam ent lògic- no, parlem d'aq uella justícia q ue e stà basada únicam ent sobre la consciència h um ana, la justícia q ue h a de s e r trobada en el cone ixem ent de cada h om e -fins i tot en els nens - i q ue pot s e r expre s sada en una sola paraula: e q uitat. Aq ue sta justícia universal q ue , a causa de le s conq ue ste s per la força i a le s influèncie s religios e s , encara m ai h a prevalgut en els àm bits polítics , jurídics o econòm ics , h auria de fer-s e la bas e del nou m ón. Sens e ella no pot h aver ni llibertat, ni república, ni prosperitat, ni pau. Llavors , és ella q ui h a de governar le s nostre s re solucions perq uè treballem am b eficiència en l'e stablim ent de la pau. I és aq ue sta justícia, la q ual ens im pulsa a as sum ir la defensa dels intere s sos de la gent terriblem ent m altractada

LA ROSA DELS VENTS Le ctu re s 5

i a exigir la s eva em ancipació econòm ica i social am b llibertat política.

El Principi Bàsic del Socialism e .

No propos em aq uí, cavallers , aq ue st o altre s istem a socialista. Allò q ue ara exigim és la proclam ació novam ent del gran principi de la Revolució france sa: q ue cada és s e r h um à pugui pos s e ir els m itjans m aterials i m orals per a poder de s envolupar així la s eva h um anitat, un principi q ue , en la nostra opinió, h a de s e r traduït en el s egüent problem a: O rganitzar la societat de tal m anera q ue cada individu, h om e o dona, pugui trobar, a l'entrar a la vida, m itjans aproxim adam ent e q uivalents per al de s envolupam ent de le s s eve s divers e s facultats i de la s eva ocupació laboral. I organitzar aq ue sta societat de tal m anera q ue faci im pos s ible l'explotació de cap treballador, la q ual cosa perm etrà a cada individu gaudir de la riq ue sa social, la q ual, en realitat nom és e s produïx pel treball col·lectiu; però nom és per a gaudir-la q uan ell contribue ixi directam ent cap a la creació d'aq ue sta riq ue sa.

R ebuig al Socialism e Estatatista.

La cons ecució d'aq ue sta tasca per de scom ptat trigarà centenars d'anys de de s envolupam ent.

Però la h istòria ja l'h a portat davant nosaltre s i d'aq uí de s d'ara no podem fer cas om ís a ella s ens e condem nar-nos a declarar la nostra total im potència. Ens afanyem a dir q ue rebutgem enèrgicam ent q ualsevol tem ptativa d'organització social q ue no adm eti la llibertat m és àm plia tant dels individus com de le s organitzacions , o q ue re q uere ixi la instauració de q ualsevol règim de poder. En nom de la llibertat, la q ual recone ixem com fonam ent únic i únic principi creatiu de l'organització, econòm ica o política, ens enfrontarem contra tot allò q ue rem otam ent pugui s em blar-s e al Com unism e Estatista, o al Socialism e Estatista.

Abolició del Dret d'H erència.

L'única cosa q ue , en la nostra opinió, l'Estat pot i h auria de fer és m odificar de m ica en m ica la llei d'h e rència per a arribar com m és aviat a la s eva com pleta abolició. Aq uella llei és puram ent una creació de l'Estat i una de le s condicions d'existència m ate ixa de l'Estat autoritari i diví, i ella pot i h auria de s e r suprim ida per la llibertat a l'Estat. En altre s paraules , l'Estat h auria de dis soldre 's en una societat lliurem ent organitzada d'acord am b els principis de justícia. El dret d'h e rència, en la nostra opinió, h auria de suprim ir-s e , ja q ue m entre existe ixi perdurarà la de s igualtat econòm ica h e reditària, no la de s igualtat natural dels individus , s inó la de s igualtat artificial de clas s e s -i això s em pre engendrarà la de s igualtat h e reditària en el de s envolupam ent i la form ació de le s m ents , i la continuació de le s q uals s e ria la font i la consagració de tote s le s de s igualtats polítiq ue s i socials . La tasca de la justícia és e stablir la igualtat per a cadascú, doncs aq uella igualtat dependrà de l'organització econòm ica i política de la societat- una igualtat am b la q ual cadascú com ençarà la s eva vida, i per la q ual cadascú, dirigit am b la s eva pròpia naturalesa, s e rà el producte dels s eus propis e sforços .En la nostra opinió, la propietat dels difunts h auria d'acum ular-s e als fons socials per a la instrucció i l'educació dels nens d'am bdós s exe s , q ue inclou la m anutenció d'ells de s del s eu


naixem ent fins q ue arribin a la m ajoria d'edat. Com e slaus i com rus sos , volem afegir el q ue cons iderem una idea social fonam ental, la q ual e s basa sobre l'instint general i tradicional dels nostre s pobles , i q ue cons iste ix en q ue la propietat de tota la gent, h auria de s e r pos s eïda nom és per aq uells q ue la conre en am b le s s eve s pròpie s m ans . Som uns convençuts , cavallers , q ue aq ue st principi és just, q ue és la condició e s s encial i inevitable de tota reform a social s eriosa, i, per tant, Europa O ccidental al s eu torn no dubtarà a reconèixer i acceptar aq ue st principi, no obstant això le s dificultats de la s eva realització en països com França, per exem ple, on la m ajoria de cam perols pos s eïx la terra q ue ells conre en, però on la m ajor part d'aq ue sts m ate ixos cam perols aviat acabaran per no pos s e ir gens , a causa del parcel·lam ent de la terra q ue ve com a re sultat inevitable del s istem a polític i econòm ic q ue ara preval a França. No obstant això, ens abstindrem d'oferir q ualsevol oferta contra la pregunta de terra... Ens lim itarem ara a proposar la s egüent declaració:

La Declaració del Socialism e .

"Convençuts q ue la realització s e riosa de la llibertat, la justícia, i la pau s e rà im pos s ible m entre q ue la m ajoria de la població e s trobi de spos s eïda de le s nece s s itats elem entals, m entre e stiguin privats de l'educació i condem nats a la ins ignificança i a l'e sclavitud política i social -de fet, s i no per la llei, per la pobre sa així com per la nece s s itat de treballar s ens e de scans ni oci, produint tota la riq ue sa de la q ual el m ón ara e stà orgullós, i rebent a canvi nom és una petita part de la coca, la q ual tot just arriba per a as s egurar la s eva m anutenció per a a l'endem à; "Convençuts q ue per a le s m as s e s del poble, terriblem ent m altractade s durant s egles , el problem a del pa és el problem a de l'em ancipació m ental, de la llibertat i la h um anitat”; "Convençuts q ue llibertat s ens e Socialism e és privilegi i injustícia i q ue Socialism e s ens e llibertat és e sclavitud i brutalitat”; "La Lliga [per a la Pau i la Llibertat] am b força proclam a la nece s s itat d'una radical reconstrucció econòm ica i social, q ue tingui com

objectiu l'em ancipació dels treballadors del jou del capital i els terratinents , una reconstrucció basada en la m és e stricta justícia - ni justícia jurídica ni teològica ni m etafís ica, s inó justícia s im plem ent h um ana - basada en la ciència pos itiva i en la llibertat m és àm plia."

O rganització de les Forces productives re em plaçant el Poder Polític.

És nece s sari suprim ir com pletam ent, de principi i de fet, tot allò q ue s 'anom ena poder polític; doncs , m entre q ue el poder polític existe ixi, h i h aurà governants i governats , am os i e sclaus , explotadors i explotats . Una vegada suprim it, el poder polític h auria de s e r substituït per l'organització de le s force s productive s i el s e rve i econòm ic. No obstant això l'enorm e de s envolupam ent dels e stats m oderns -un de s envolupam ent q ue en la s eva fas e últim a, de form a bastant lògica, redue ix l'Estat a una absurditat-, e s fa evident q ue els die s de l'Estat i


el principi Estatal e stan contats . Ja podem veure l'advenim ent de la total em ancipació de le s m as s e s treballadore s i la s eva lliure organització social, lliure de la intervenció governam ental, form ada per l'as sociació econòm ica de le s persone s i de ixant de costat tote s le s velles frontere s Estatals i le s distincions nacionals, fonam entat això nom és en el treball productiu, el treball h um anitzat; pos s e int un interès com ú tot h i la s eva divers itat.

L'Ideal del Poble.

Per de scom ptat, aq ue st ideal apare ix davant el poble s ignificant el final de le s s eve s nece s s itats , el final de la pobre sa, i la satisfacció plena de tots els s eus re q uerim ents m aterials m itjançant el treball col·lectiu, igual i obligatori per a tots , i de sprés , com el final de la dom inació, i com l'organització lliure de le s vide s de le s persone s conform e a le s s eve s nece s s itats -no de s del cim cap avall, com h o tenim en l'Estat, s inó de baix a dalt, una organització form ada pel poble m ate ix, independent de governs i parlam ents , una unió lliure en as sociacions de treballadors agrícoles i de fàbrica, en com une s , regions , i nacions , i finalm ent, en el futur m és rem ot; la germ anor h um ana universal, q ue triom fa per sobre le s ruïne s de tots els Estats .

El Program a d'una Societat Lliure .

Fora del s istem a M azziniano q ue és el s istem a de la república en form a d'un Estat, no h i h a cap altre s istem a s inó el de la república com una com una, la república com una federació, una república genuïnam ent socialista i popular -el s istem a de l'Anarq uism e . Aq ue sta és la política de la Revolució Social, q ue apunta a l'abolició de l'Estat, i l'econòm ica, q ue allibera totalm ent les organitzacions de la gent, una organització de baix cap am unt, m itjançant una federació.... No h i h aurà cap pos s ibilitat de l'existència d'un govern polític, ja q ue aq ue st govern s e rà transform at en una adm inistració s im ple d'as sum pte s com uns . El nostre program a pot s e r re sum it en une s poq ue s paraules : Pau,

em ancipació, i la felicitat dels oprim its . Guerra contra tots els dèspote s i opre s sors . Re stitució total als treballadors : tot el capital, les fàbriq ue s , i tots els instrum ents de treball i m atèrie s prim ere s h an d'anar a le s as sociacions , i la terra als q ue la conre en am b le s s eve s pròpie s m ans . Llibertat, justícia i fraternitat pel q ue fa a tots els és s e rs h um ans sobre la terra. Igualtat per a tots . A tots , s ens e cap distinció, tots els m itjans de de s envolupam ent i educació, i le s m ate ixe s pos s ibilitats de vida m entre treballen. L'organització d'una societat m itjançant una federació lliure , de s de baix cap am unt, d'as sociacions de treballadors , tant industrials com as sociacions agrícoles , científiq ue s i literàrie s - prim er en una com una, de sprés una federació de com une s en regions , de regions en nacions , i de nacions en l'as sociació fraternal internacional.

Tàctica Correcta Durant una R evolució.

En una revolució social, oposada diam etralm ent en tot a una revolució política, els individus tot just i conten, m entre q ue l'acció e spontània de le s m as s e s h o és tot. Tot el q ue els individus el q ue poden fer és clarificar, propagar, i de s envolupar le s ide e s q ue corre sponen a l'instint popular, i, cosa àdh uc m és im portant, contribuir am b els s eus e sforços ince s sants a l'organització revolucionària del poder natural de le s m as s e s . Però nom és això; la re sta nom és podrà fer-h o el propi poble. Qualsevol altre m ètode duria a la dictadura política, al re s sorgim ent de l'Estat, dels privilegis , de le s de s igualtats , i de tote s le s opre s s ions e statals; és a dir, duria d'una form a indirecta, encara q ue lògica al re stablim ent de l'e sclavitud política, econòm ica i social de le s m as s e s populars . Com tots els socialiste s s incers , i en general com tots els treballadors nascuts i cre scuts entre el poble, Varlin i els s eus am ics van com partir en gran m e sura aq ue st prejudici perfectam ent legítim contra la iniciativa procedent d'individus aïllats, contra el dom ini exercit per individus superiors; s ent sobretot coh erents , van e stendre el m ate ix prejudici i la m ate ixa de sconfiança a le s s eve s pròpie s


persone s .

La R evolució per Decrets e stà Condem nada al Fracàs.

Davant de le s ide e s dels com uniste s autoritaris -ide e s fal·lace s , al m eu entendre - q ue la Revolució Social pot s e r decretada i organitzada per m itjà d'una dictadura o d'una As s em blea Constituent, els nostre s am ics , els socialiste s paris encs , sostenen q ue la revolució nom és pot s e r em pre sa i duta al s eu ple de s envolupam ent a través de l'acció m as s iva contínua i e spontània de grups i as sociacions populars . Els nostre s am ics paris encs tenen m il vegade s m és raó. Perq uè, en realitat, no h i h a cervell, per m olt genial q ue s igui, o -s i parlem de la dictadura col·lectiva d'alguns centenars d'individualitats superiorm ent dotade s - no h i h a com binació d'intel·lecte s capaç d'abastar tota la infinita m ultiplicitat i divers itat d'intere s sos , aspiracions , de s itjos i nece s s itats reals q ue Constituïxen en la s eva totalitat la voluntat col·lectiva del poble; no existe ix intel·lecte capaç de projectar una organització social q ue pugui satisfer a toth om . Tal organització s e rà s em pre un jaç on la violència, m és o m enys sancionada per l'Estat, forçaria a la de sgraciada societat. Però aq ue st és un vell s istem a d'organització, basat sobre la força, q ue la Revolució Social suprim irà per a donar plena llibertat a le s m as s e s , els grups , Com une s , as sociacions i individualitats , de struint d'una vegada per s em pre la causa h istòrica de tota violència: la m ate ixa existència de l'Estat la caiguda del q ual suposarà la de strucció de tote s le s iniq uitats del dret jurídic i de tote s le s falsedats dels diversos culte s - drets i cults q ue h an e stat s em pre , els canonitzadors com plaents , tant en el terreny ideal com en el real, de tota la violència repre s entada, garantida i autoritzada per l'Estat.És evident q ue nom és q uan l'Estat h agi de ixat d'existir, la h um anitat obtindrà la s eva llibertat, i q ue nom és llavors trobaran la s eva autèntica satisfacció, els veritables intere s sos de la societat, de tots els grups , de tote s le s organitzacions locals i, en cons e q üència, de tots els individus

q ue form en aq ue ste s organitzacions .

La Lliure O rganització Seguirà a l'Abolició de l'Estat.

L'abolició de l'Estat i de l'Esglés ia h a de s e r la condició prim era i indispensable per a l'em ancipació efectiva de la societat. Nom és de sprés la societat podrà i h aurà de com ençar la s eva pròpia reorganització q ue , no obstant això, no h a d'efectuar-s e de dalt abaix , ni d'acord am b algun pla ideal projectat per uns pocs savis o filòsofs , ni m itjançant decrets prom ulgats per algun poder dictatorial, o fins i tot per una As s em blea Nacional o triada per sufragi universal. Tal s istem a, com ja s 'h a dit, duria inevitablem ent a la form ació d'una aristocràcia governam ental, és a dir, a una clas s e de persone s q ue gens té en com ú am b le s m as s e s del poble; i aq ue sta clas s e tornaria am b tota certe sa a explotar i sotm etre a le s m as s e s sota el pretext del bene star com ú o de la salvació de l'Estat.

La Llibertat h a d'anar de la M à am b la Igualtat.

Sóc un partidari convençut de la igualtat econòm ica i social perq uè sé q ue , s ens e aq ue sta igualtat, la llibertat la justícia, la dignitat h um ana, la m oral i el bene star dels individus , com tam bé la prosperitat de le s nacions , no són s inó altre s tante s falsedats . Però com sóc al m ate ix tem ps un partidari de la llibertat, prim era condició de la h um anitat, crec q ue la igualtat h auria d'e stablir-s e en el m ón per l'organització e spontània del treball i la propietat col·lectiva, per la lliure organització de le s as sociacions de productors en com une s i la lliure federació de le s com une s però de cap m anera m itjançant l'acció suprem a i tutelar de l'Estat.

La Diferència entre els R evolucionaris Autoritaris i Llibertaris.

Aq ue st punt s epara fonam entalm ent als col·lectiviste s o socialiste s revolucionaris dels com uniste s autoritaris , partidaris de l'absoluta


iniciativa de l'Estat. La m eta d'am bdós partits és idèntica: am bdós partits de s itgen la creació d'un nou ordre social basat exclus ivam ent sobre el treball col·lectiu en condicions econòm iq ue s iguals per a tots -és a dir, en condicions de propietat col·lectiva dels m itjans de producció. Però els com uniste s im aginen q ue això pot as solir-s e m itjançant el de s envolupam ent i l'organització del poder polític de le s clas s e s treballadore s , encapçalade s pel proletariat de la ciutat am b ajuda del radicalism e burgès; m entre els socialiste s revolucionaris , enem ics de tota aliança am bigua, creuen q ue aq ue st objectiu com ú no pot as solir-s e a través de l'organització política s inó m itjançant l'organització social (i, per tant, antipolítica) i el poder de le s m as s e s treballadore s de le s ciutats i els pobles , incloent a m és a tots els q uals, m algrat pertànyer per naixem ent a le s clas s e s alte s , h an trencat voluntàriam ent am b el s eu pas sat i s 'h an unit obertam ent al proletariat acceptant el s eu program a.

Els M ètodes d els Com uniste s i els Anarquiste s.

D'aq uí l'existència de dos m ètode s diferents . Els com uniste s creuen q ue és nece s sari organitzar le s force s dels treballadors per a prendre pos s e s s ió del poder polític e statal. Els socialiste s revolucionaris le s organitzen am b vista a de struir, o s i preferiu una expre s s ió m és refinada, a liq uidar l'Estat. Els com uniste s són partidaris del principi i la pràctica de l'autoritat, m entre els socialiste s revolucionaris nom és pos en la s eva fe en la llibertat. Am bdós són partidaris per igual de la ciència, q ue h a de de struir la superstició i ocupar el lloc de la fe; però els prim ers volen im posar la ciència al poble, m entre q ue els col·lectiviste s revolucionaris intenten difondre la ciència i el cone ixem ent entre el poble, perq uè els diversos grups de la societat h um ana, una vegada convençuts per la propaganda, puguin organitzar-s e i com binar-s e , e spontàniam ent, en federacions , d'acord am b le s s eve s tendèncie s naturals i els s eus intere s sos reals, però m ai d'acord am b un pla traçat prèviam ent i im post a le s m as s e s ignorants per algune s intel·ligèncie s "superiors".Els Socialiste s revolucionaris creuen q ue existe ix m olta m és raó pràctica i intel·ligència en le s aspiracions instintive s i le s nece s s itats reals de le s m as s e s populars q ue en le s profunde s intel·ligèncie s de tots aq ue sts instruïts doctors i autoanom enats tutors de la h um anitat, q ui tenint davant els s eus ulls els exem ples lam entables de tants intents avortats de fer feliç a la h um anitat, intenten encara s eguir treballant en la m ate ixa direcció. Però els socialiste s revolucionaris creuen, al contrari, q ue la h um anitat s 'h a de ixat governar durant llarg tem ps , m as sa llarg, i q ue l'arrel de le s s eve s de sgràcie s no re s ide ix en aq ue sta o en aq uella form a de govern, s inó en el principi i en la m ate ixa existència del govern, s igui q uina s igui la s eva naturalesa. És aq ue sta diferència d'opinió, q ue ja s 'h a fet h istòrica, la vigent en l'actualitat entre el com unism e científic, de s envolupat per l'e scola alem anya i acceptat parcialm ent pels socialiste s am ericans i anglesos , i el proudh onism e , de s envolupat extensam ent i dut a le s s eve s últim e s conclus ions i acceptat avui pel proletariat dels països llatins . El socialism e revolucionari h a fet la s eva prim era aparició brillant i pràctica en la Com una de París . En la bandera pangerm ànica e stà e scrit: Cons ervació i enfortim ent de l'Estat a q ualsevol preu. Per contra, en la nostra bandera, la bandera socialista-revolucionaria, e stà gravada am b lletre s orgullose s i Sagnants : la de strucció de tots els Estats , l'aniq uilació de la civilització burge sa, l'organització lliure i e spontània de baix a dalt per m itjà de le s as sociacions lliure s , l'organització de la m as sa incontrolada de treballadors , de tota la h um anitat em ancipada, i la creació d'un nou m ón universalm ent h um à. Abans de crear o m és aviat abans d'ajudar al poble a crear aq ue sta nova organització és nece s sari acons eguir una victòria. És nece s sari enderrocar el q ue és per a poder e stablir el q ue h a de s e r...

10 LA ROSA DELS VENTS O p i n i ó

El País Valencià va com ençar a existir oficialm ent al 1238, en aq uella època conform at com a Regne dins la Corona d’Aragó, am b la conq ue sta de la ciutat de València, penó q uatribarrat en m à, per Jaum e I re i cristià d’Aragó. No h i h agué en aq uell tem ps una im pos ició dura cristiana per part dels repobladors aragone sos (per la part interior) i catalans (per la zona costanera) sobre el poble m usulm à, q ue continuà treballant les terre s per als s enyors cristians , ja q ue al Regne li convenia l’existència de m à d’obra per poder créixer. Fins q ue al s egle XVII s’expulsaren els m usulm ans del Regne , la q ual cosa provocà una cris i dem ogràfica q ue no e s recuperaria fins un s egle de sprés .

De m anera q ue al País Valencià h an h i h agut m ultitud d’influèncie s culturals, de s dels propis ibers , pas sant per le s construccions rom ane s , m és tard l’evolució de la distribució h idrogràfica per part dels m usulm ans , i per últim la ve s sant cristiana.

Fou ales h ore s q uan gràcie s al m e stis satge conform at per la població m usulm ana, i la cristiana e sdevindrien en el q ue coneguem per ‘cultura valenciana’. Però com e s m antenia viva aq ue sta cultura? No eren ni m olt m enys els nobles s enyors , ni els re is , ni la m ilitància burge sa, s inó el poble civil, el poble q ue treballava era el q ue per m itjà dels s eus afers q uotidians anava perpetuant une s costum s i tradicions , la utilització de distints m aterials, de s istem e s de regadiu, de construccions , etc. Com dèiem , de s dels ibers fins a l’actualitat h an s igut els e sclaus / treballadors els q ui h a m arcat l’evolució del poble.

La cultura valenciana ni és rom ana, ni m usulm ana, ni cristiana. Solam ent, i no per això de spreciable, la cultura és obra dels treballadors

q ue construïen am b tècniq ue s rom ane s i llauraven i regaven am b tècniq ue s m usulm ane s am b le s s eue s naturals evolucions . La població civil no s’enterava del q ue pas sava al govern rom à, ni m usulm à, ni cristià, nom és sabia q ue s i no treballava no m enjava, fos per al patró, s enyor, o re i q ue fos .

De la m ate ixa m anera la llengua no fou im posada pel re i Jaum e I, ja q uè ell no s’expre s sava al poble en valencià (o català), i q uan h o fe ia era per e scrits q ue com a bon cristià li e scrivien en llatí. Tam bé fou el poble ras , els im m igrants catalans vinguts com a repobladors q ui com ençaren a parlar-lo en distints indrets del Regne , al m ate ix tem ps q ue e s parlava castellà o àrab (aq ue st últim fins l’expuls ió m usulm ana).

En Jaum e I, dotà al Regne de València d’institucions , m oneda i lleis pròpie s (furs), i m anà q ue tots els succe s sors a la corona juraren els furs i defensaren la integritat del Regne de València, cosa q ue em prenyà a la noblesa aragone sa, q ue ve ia e svair-s e l’oportunitat d'e stendre els s eus dom inis cap al sud. En aq uell

País Valencià. La trista, trista h istòriadel m eu país .

LA ROSA DELS VENTS O p i n i ó 1 1

aspecte , la divis ió adm inistrativa de la Corona d’Aragó era, per a l’època, prou de scentralitzada.

El pas dels s egles i els canvis de poder entre nobles , s enyors i re is conduí a la castellanització de gran part de le s zone s valencianoparlants . Però no va s e r fins la de sfeta d’Alm ansa al 1707 q uan Felip V (d’Anjou) i Carles d’Àustria, jugant-s e la corona dels regne s d’Espanya, entraren en el q ue s e ria la Guerra de Succe s s ió, e ixint el prim er com a vencedor. La victòria de Felip de Borbó, am b una forta tradició fam iliar centralista, com a càstig per recolzar al candidat Carles , q ue va jurar els furs per guanyar-s e aliats , reaccionà am b l’abolició dels furs de cadascun dels regne s de la Corona d’Aragó i la im pos ició de le s lleis castellane s .

Una volta m és , el poble treballador va s e rvir d’objecte , de víctim a dels enganys , m as sacre s i pretens ions del poder i la burge s ia. No era interès de la noblesa prom oure la cultura valenciana, continuava s ent cosa natural del poble la perpetuació i evolució cultural valenciane s . No eren els aristòcrate s ni re is els q ue parlaven valencià, ni els q ue fe ien le s e spardenye s , ni llauraven el cam p, ni fe ien corbelles , ni portaven faixe s de tela vella, ni obrien le s sèq uie s per al reg, ni s em braven o collien els h orts ... Era per variar el poble ras el q ue baix la im pos ició [im ]m oral del clergat vivia asfixiat i treballava per a la burge s ia, i donava igual q ue fora Borbònica o Austriacista.

Les dècade s anaren pas sant, el poder anava canviant de m ans , però le s cos e s anaven igual de fotude s per a la clas s e obrera. Aplegà l’any 1873 i am b la renúncia al tron del re i Am adeu I s’e stablí la Prim era República, q ue durà 11 m e sos a causa de la s eua ine stabilitat política q ue acabà am b un colp d’Estat m ilitar ja en gener de 1874. Açò ocorregué perq uè la gran m ajoria de la població era llauradora i analfabeta, a m és d’apolítica. Aq uella s ituació provocà q ue la república no tinguera m és s eguidors q ue l'e scas sa m itja burge s ia, i per altra banda la m inoria oligàrq uica com posta per l’alta burge s ia i la

noblesa, e s decantava m és per un règim m onàrq uic piram idal q ue els beneficiava. La ine stabilitat política de la república radicalitzava les posture s republicane s , provocant fins i tot l’aparició d’un fort m ovim ent obrer anarq uista, sobretot al País Valencià, Catalunya, M úrcia, Aragó i Andalus ia.

En acabar la Prim era República com ençà la Re stauració de la m onarq uia e spanyola am b Alfons XII, pas sant per la regència de M aria Cristina d’H absburg-Lorena i Alfons XIII fins la dictadura de Prim o de R ivera q ue acabà al 19 30, com ençant al 19 31 la Segona República. Als anys de regnat d’Alfons XIII, el m ovim ent obrer anava guanyant força, sobretot l’anarq uista, q ue e s caracteritzava per la s eua agre s s ivitat Però m és h o va fer a partir del 19 28, durant la dictadura de Prim o de R ivera, de s de la clande stinitat.

A la Segona República, el govern provis ional convocà eleccions generals, e ixint el PSOE com a partit m és recolzat, a m és d’altre s m inoritaris d’e s q uerra. M itjançant un am pli cons ens s’aprovà la Constitució del 19 31 en la q ue e s defensava la dem ocràcia repre s entativa i le s llibertats , com ara la sobirania popular, aconfe s s ionalitat de l’Estat, sufragi universal m asculí i fem ení... Allò donà peu a q ue Catalunya, País Basc i Galícia votaren per prim era vegada el s eu Estatut d’Autonom ia i com ençara així aq uella nova via de scentralitzadora. Però tam bé fou un iniciador per a q ue la dreta s’e scandalitzara i s’unira organitzant-s e en la CEDA (Confederación Española de Derech as Autónom as), s ent el partit m és votat, encara q ue s ens e m ajoria absoluta acons eguí ficar-s e al poder am b tre s m inisteris a le s eleccions del 19 33. Aq ue sta inclus ió de la CEDA al govern de la república va fer rem oure el m ovim ent obrer provocant la Revolució d’octubre del 19 34, q ue protagonitzaren Astúrie s i Catalunya, aplegant en el prim er a abolir la m oneda i la propietat privada, controlar la producció i crear un exèrcit proletari. I al s egon s’aplegà fins i tot a proclam ar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola per Lluís Com panys , però aq ue st m ovim ent nacionalista no


fou s eguit per l’obrer anarq uista, cosa q ue facilità la repre s s ió. No obstant al 19 36, la coalició d’e s q uerre s del Front Popular guanyà le s eleccions per poc avantatge sobre la CEDA. A aq ue sta sèrie d’e sdevenim ents els acom panyaven acte s extrem adam ent repre s s ius dels dos bàndols fins al punt q ue de s encadenà la Guerra Civil.

Tots i tote s sabem com acaba la h istòria. El bàndol m ilitar revoltat guanyà la guerra a m ans del general Francisco Franco, el q ual va sotm etre a l’Estat e spanyol a una dictadura fe ixista durant q uas i 40 anys fins la s eua m ort al 19 75. Però aq ue st últim no va m orir s ens e de ixar els caps ben lligats , de m anera q ue al 19 69 , el com itè del govern franq uista de s ignà a Joan Carles de Borbó com a succe s sor del poder e statal.

Tot i això, al País Valencià com ençava a lliurar-s e una batalla interna s ens e precedents , en la q ue e s disputaven les corretge s del futur del país . Tot com ençà a de s envolupar-s e am b força al 19 68, q uan el valencià Joan Fuster e scrigué el llibre ‘Nosaltre s els valencians’, d’una extraordinària im portància, ja q ue fou aq ue st el naixem ent d’un

valencianism e m odern i independent, s eparat del regionalism e e spanyolista de l’època fe ixista, i am b repre s entació política de m anera clande stina, evidentm ent com tote s le s dem és form acions polítiq ue s cons iderade s d’e s q uerre s . Va s e r aq uella de sbandada nacionalista la q ue arribada la m ort de Franco, fou detonant de m ultitud de m ovim ents valencianiste s i sobretot s indicals arreu del país .

Però la dictadura no pas sà de vade s i continuaren le s m irade s paranoiq ue s entre afins al PSOE i al PCE, tot i s ens e s e r en un principi cap dels dos influenciat pel m ovim ent valencianista, s inó de caire absolutam ent e spanyolista, al PCPV-PCE com ençà a créixer una concepció nacionalista del País Valencià, q ue acabà en abandons de m em bre s i fins expuls ions . De m anera q ue , com a e ixida s egura de la dictadura de tot l’Estat e spanyol, a le s eleccions generals del 19 77, els valencians votaren per m ajoria al PSOE. Cosa curiosa, ja q ue a le s pre sons i com is sarie s s em pre h avien e stat detinguts anarq uiste s (aq ue stos ja en perill d’extinció). La dictadura h avia e ixugat tots els ànim s anarq uiste s de l’Estat), com uniste s i nacionaliste s (d'e s q uerre s), i m ai m em bre s del PSOE. No eren aq ue stos els q ue s’h avien jugat el coll als carrers . La victòria socialista no era ni m olt m enys un recone ixem ent del q ue e s va patir a la dictadura, però fou el q ue votà la m ajoria del poble. S’h a de dir q ue la victòria va s e r realm ent de le s e s q uerre s en general i d’una m anera absoluta a tote s le s circum scripcions . Així i tot, els partits m ajoritaris valencianiste s PSPV (Partit Socialista del País Valencià, pel centre e s q uerra) i UDPV (Unió Dem ocràtica del País Valencià, pel centre dreta) no obteniren repre s entació parlam entària.

Els grups polítics q ue s í h o acons eguiren devien, m itjançant la constitució del plenari del País Valencià redactar l’Estatut d’Autonom ia i no h o van fer. Situació q ue provocà al 9 d’octubre (diada del PV) del m ate ix any una gran m anife stació de m és de 500.000 persone s entre gent d’e s q uerre s i de drete s , valencianiste s fusterians i blavers , regionaliste s e spanyoliste s ,


UCD, franq uiste s ..., a la ciutat de València dem anant llibertat, am nistia i e statut d’autonom ia. Però allò q ue els e s q uerrans entenien per e statut d’autonom ia no era ni de prop el m ate ix q ue allò q ue cons ideraven els de drete s . Sim plem ent coincidiren tots junts pels m ate ixos carrers .

A l’any s egüent, al 19 78, els grups PSP (Partit Socialista Popular) i PSPV vegeren m és viable unir-s e am b la re sta de socialiste s i h o feren am b el PSOE, form ant el PSPV-PSOE, tot i no s e r creat el PSPV per a adh e rir-s e al PSOE. De la m ate ixa m anera, una part im portant dels m em bre s d’UDPV foren absorbits per la UCD, donant fi a le s dos grans vie s nacionals valenciane s del país . Al final el q ue q uedava no era altra cosa q ue per una banda catalaniste s (PSPV-PSOE) i per altra anticatalaniste s (UCD).

Aq ue stos dos grans bàndols foren els protagoniste s m ajoritàriam ent del conflicte entre m odels de país , conegut com la Batalla de València. A les m anife stacions i com unicats , els valencianiste s -catalaniste s com ptaven am b paper i llapis , i els anticatalaniste s am b ràdio, televis ió, prem sa e scrita, en definitiva tot l’Estat al darrere .

L’origen del catalanism e al País Valencià és Fuster, però q uin és el de l’anticatalanism e? H em de tirar un poc enrere . El valencianism e de postguerra era únicam ent cultural, de m anera q ue l’Editorial Torre , fundada per Xavier Casp i M iq uel Adlert, e ra l’e ina on publicar els prim ers as sajos i textos literaris en valencià. Tot i això, h i h agué un enfrontam ent intel·lectual entre Joan Fuster i Adlert i Casp, per la raó q ue Fuster arribà a fer-s e una figura im portant intel·lectualm ent, cosa q ue als fundadors de l’editorial no els s entava gens bé, i posava en perill el futur regionalism e q ue ells som iaven. De m anera q ue reaccionaren i plantejaren q ue s i la raó de la unitat política era la unitat lingüística, h avien de negar la unitat de la llengua brutalm ent. En unitat política, Adlert i Casp e s referien als Països Catalans q ue com entava Fuster al s eu as saig, però interpretat com a Estat, s ituació q ue m anipularen,

ja q ue Fuster nom és plantejava els PPCC com una concepció puram ent cultural.

Açò provocà q ue l’em ergent anticatalanism e nascut d’Adlert i Casp s’apropiara de la s enyera tricolor de la ciutat de València com a s ím bol valencianista de tot el País Valencià, però la realitat és q ue aq uell m ovim ent era pur fe ixism e am b tot el clergat al darrere cam uflat de valencianism e . De s d’ales h ore s , el s ector m és cons ervador i e spanyolista e s va fer veu dels e slògans anticatalaniste s : ‘m os volen fer catalans’, ‘ens volen furtar la llengua’, ‘volen envair-nos’, ‘volen s e r un im peri a costa nostra’... Fins el punt en q ue e ixa gran m entida am b l’ajut d’una forta i violenta propaganda de s em bocà en el q ue h ui tenim . El m ovim ent obrer àcrata h avia de saparegut q uas i per com plet, i le s úniq ue s alternative s proletàrie s e ren els s indicats UGT i CCOO i el PSPV-PSOE i PCPV-PCE, tote s dos interpretade s pels e spanyoliste s dretans com a catalaniste s . A la vista e stà actualm ent q ue els nacionaliste s valencians són en una m inoria blavers , i en la s eua gran m ajoria catalaniste s , tots dos accepten la unitat de la llengua, el term e País Valencià i la s eua sobirania. Encara q ue s iga en la s enyera on diverge ixen le s ide e s . La re sta q ue no accepta la unitat lingüística, i e s fan cridar valencianiste s , són en la s eua totalitat e spanyoliste s acom plexats disfre s sats de valencianiste s , i ni viuen en valencià ni els


im porta la llengua.

Tornant a la trans ició política valenciana, i tot i q ue la m ajoria valenciana h avia votat les e s q uerre s , la UCD, a través d’Em ilio Attard trau el fantasm a del catalanism e im perialista per a m anipular i aglutinar la població valenciana ignorant (aq ue stos últim s s em pre h an s igut la ferram enta dels pretendents al poder). Albinyana (PSPV-PSOE), el pre s ident del Cons ell preautonòm ic del PV, tragué al balcó de l’ajuntam ent de València la s enyera local, la q uatribarrada am b l’e scut de Pere el Cerim oniós i la bandera e spanyola. Aq ue ste s dos posture s repre s entade s en Attard i Albinyana inclouíen, per la banda valencianista-catalanista: Unitat de la llengua, Senyera q uatribarrada (del penó de la conq ue sta) i el term e País Valencià. Per l’altra, l’e spanyolista i regionalista-s ece s s ionista (blavers): Llengua valenciana, Senyera coronada (am b franja blava) i el term e Regne de València. I encara h ui la m ajoria (no tots) dels blavers parlen castellà i no tenen una concepció nacional o identitària del País Valencià, o del Regne de València.

A la m ajoria de circum scripcions m unicipals guanyà l’e s q uerra (m olt im portant dir q ue els alcalde s de le s tre s capitals de província foren d’e s q uerre s), s ituació q ue enfrontà de s de la por la dreta m és fe ixista junt am b el blaverism e e spanyolista. Cada m anife stació al País Valencià era un cam p de batalla violent en la q ue la dreta tre ia fins le s pistoles i arribà a atem ptar am b explos ius casolans contra Joan Fuster i Sanch is Guarner am b una im punitat absoluta.

Una de le s claus de la m anipulació a m ans dels ucediste s i blavers e spanyoliste s e ra el diari Las Provicias , dirigit per aq uells tem ps per M aría Consuelo Reyna, q ue pel 19 76 h avia donat suport al valencianism e (ales h ore s pràcticam ent central) em prant el term e País Valencià i prom ocionant la q uatribarrada a tota plana, però die s abans de la m anife stació del 9 d’octubre del 19 77 capgirà la s eua orientació radicalm ent donant suport a UCD i al m ovim ent blaver q ue ales h ore s ja e stava

contam inat d’antivalencianism e i repulsava tot allò q ue sonara a alliberam ent nacional, tradicionalm ent d’e s q uerra i catalanista. El negoci del periodism e e ra m és rentable en aq uell m om ent s i e s ficava de costat dels dretans , així q ue no dubtà en repetir els m ate ixos lem e s q ue ells. La jugada li va e ixir rodona a la directora castellanoparlant.

M és tard, al 19 79 , Albinyana i el PSPV-PSOE abandonaren el Cons ell preautonòm ic del PV pels vots del ple del Cons ell, ja q ue no obstant s e r pre s ident per m ajoria de parlam entaris , al Cons ell fou m inoria. Albinyana arribà a prendre 's la pre s idència del Cons ell com el d’un país autònom , cosa q ue a la part PSOE de la coalició no li s em bla bé i el refrena en le s s eue s aspiracions valencianiste s . M ai el PSOE s’h avia cregut la h istòria del valencianism e com a m ovim ent polític nacionalista i cultural, era una form ació política puram ent e spanyolista. De sprés del fracàs del PSPV-PSOE, entrà la UCD a pre s idir el Cons ell a m ans d’Enriq ue M onsonís .

L’Estatut d’Autonom ia fou una altra de le s claus del procés de la trans ició valenciana, pel q ual, bé m itjançant l’art. 151 q ue donava al PV la categoria de nacionalitat h istòrica a l’igual q ue Galícia, Eus k adi i Catalunya, i la dotava d’una m ajor autonom ia. O per l’art. 143 caracteritzat per la m ancança d’autonom ia i recone ixem ent h istòric. Si s’accedia per la via de l’article 151, l’Estatut s’h avia d’aprovar pel plenari de parlam entaris , de m ajoria e s q uerrana, i s i s’accedia per l’article 143 no. Per tant, am b m inoria parlam entària, la UCD accedí pel 143.

Per tal de reforçar aq uell e spanyolism e injectat per via intravenosa a bona part dels valencians , el 23 de febrer de 19 81, h i h agué el colp d’Estat al Congrés dels diputats , on al País Valencià i am b m olta m és força a la ciutat de València fou extrem adam ent violent i repre s s iu, fins al punt de s e r envaïda per le s force s d’ocupació am b tancs i arm am ent m ilitar. La raó d’aq uella operació fe ixista fou evitar la pos s ible dis solució de la unitat de l’Estat e spanyol.


Al m arç de 19 81, e s reune ix a Benicàs s im la com is s ió redactora de l’Estatut. Sent aq ue st un acord de m ínim s on entre d’altre s , la UCD as sum e ix en un principi el term e País Valencià i el PSOE la s enyera am b franja blava. No obstant, a l’h ora de form alitzar el pacte al Congrés dels diputats , la UCD, de m anera de slleial i per tal de rebaixar le s aspiracions sobiraniste s del País Valencià opta per atorgar-li el term e Regne de València. De m anera q ue , per m ajoria e s q uerrana (PSOE) de vots , l’Estatut torna de nou a s e r debatut a la com is s ió constitucional. A la fi,

Em ilio Attard, per part de la UCD, i m itjançant un pacte entre Abril M artorell (UCD) i Alfonso Guerra (PSOE) im posa en M adrid el term e Com unitat Valenciana. De tal form a q ue la dreta, tot i s e r m inoria al País Valencià, acabà im posant tots els s eus s ím bols tan im portants en política. Així q ue a juliol del 19 82 entra en vigor l’Estatut d’Autonom ia.

Doncs bé, a partir d’aq ue st m om ent el País Valencià pate ix el govern d’un PSOE de scaradam ent e spanyolista, i m és tard i fins el dia de h ui, un saq uejam ent s ens e precedents per part del Partido Popular. Tots dos de scoratjant el poble valencià, buidant-lo de q ualsevol indici d’identitat valenciana i com prant-lo am b paraules s ens e cos , de spotism e i vanitat. Els valencians s’h an convertit en cadàvers diam bulants pels carrers de l’e speculació urbanística.

Quins h an s igut els traum e s del País Valencià?

Per q uè és a h ore s d’ara una societat tan e spanyolista i lobotom itzada? Què h a pas sat am b el fort m ovim ent anarq uista de le s prim ere s dècade s del s egle XX? Per q uè ens trobem en aq ue sta pobra i llastim osa s ituació?

L’anarq uism e e ra un m ovim ent extrem adam ent defensat pels valencians , un m ovim ent obrer i lliure de cap dom inació ni aspiració política. La dictadura fou eterna i e ixugà els e sperits rebels de l’anarq uism e . En tem ps de trans ició política, l’anarq uism e ja h avia q uas i de saparegut de le s prim ere s file s de la lluita obrera, s ent substituït pràcticam ent per com plet pel s indicalism e burgès i el nacionalism e valencià com a recurs de la clas s e treballadora i valenciana. La m anipulació de Las Provincias a m ans de la UCD, el s eu Estatut centralista i la de sviació de l’atenció cap a altre s vie s s ens e rum b foren le s causants de l’extirpació de la consciència col·lectiva de País Valencià i de q ualsevol m ovim ent obrer. Ara és Canal 9 (RTVV) en la televis ió l’e ina del PP, l’Estatut és una burla als valencians i el saq ue ig i abandó dels pobles m enuts el recurs m és h abitual. Però el principal problem a de q ue aq ue st país va s e r la m entida de l’anticatalanism e , q ue encara h ui continua confonent i de svalencianitzant els propis valencians . Ens entretenen m entre ens barallem per q üe stions de nom s i colors , en com pte de fer força junts en la lluita obrera i valenciana, tot m entre ells s’om plin el pap i no ens de ixen ni le s m olles .

Aq ue sta és la trista, trista h istòria del m eu país . És nece s sari conèixer tot l’ocorregut per a entendre l’actualitat. Per aq ue ste s raons , la m ajoria de gent q ue h ui en dia e s cons idera anarq uista al País Valencià i utilitza ordinàriam ent el valencià per a expre s sar-s e en q ualsevol àm bit, com ençà a de spertar el s eu e sperit am b el m ovim ent valencianista, i té per tant una consciència de valencianitat m olt aferrada, q uas i tant com l’odi irrefrenable a q ualsevol Estat, q ualsevol.

Abrah am Latorre i Rum bau

16 LA ROSA DELS VENTS R e s s e n y e s

Títol: 2n Recull de conte s antiautoritarisAutor: Diversos autorsAny de publicació: 2008Producció ed itorial: Negre s Tem pe ste sPàgines: 106

M ons diversos , plens de reflexions sobre le s petite s revolte s de la q uotidianitat, del som ni i de la utopia e s donen cita al Segon recull de conte s antiautoritaris , editat pel Col·lectiu Negre s Tem pe ste s .El llibre , q ue és fruit del certam en de conte s antiautoritaris convocat pel m ate ix col·lectiu am b la finalitat de difondre els valors llibertaris i prom oure l'ús del català, recull un total de 21 conte s , s is m és q ue en el prim er volum de la iniciativa.Tot i tractar-s e d'un recull de conte s d'autors diversos (am b plantejam ents i form e s de redacció variade s) el lector podrà trobar certs nexe s q ue el fan q uelcom m és q ue una am algam a de relats .A través de le s plane s del recull, en els conte s i en le s

suggerents im atge s q ue il·lustren el llibre , el lector podrà s eguir la vena rebel q ue va aflorant, de vegade s m és subtilm ent, de vegade s am b m és força, però en general am b alts graus de sarcasm e i ironia.

H u m o r

la rosa dels vents 05

Documents