la llengua 1eso 2t val 48242 - edebe.cat llengua i... · diem que una pel·lícula en 3d és un...
TRANSCRIPT
���� ��������� ���������������������
marjal
LA_LLENGUA_1ESO_2T_VAL_48242.indd 1 18/03/11 09:17
Unitat
4
En finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teua capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual
• Llegir textos amb la intenció de gaudir de la lectura.
• Identificar les característiques de les diferents modalitats dels mis-
satges audiovisuals.
• Aprendre a dominar el llenguatge audiovisual per tal d’expressar-se.
• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogràfics de la
llengua escrita: l’adjectiu i l’escriptura de les vocals, especialment de
la e oberta i e tancada
• Comprendre, emprar i valorar la formació de paraules noves mitjançant
la composició.
Aprendre a aprendre
• Potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la in-
formació disponible.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar de manera apropiada les tecnologies de la informació i la
comunicació.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
86 Unitat 4
CONTINGUTS
COMUNICACIÓ
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORAEl futur es veu en 3D
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALEl missatge audiovisual
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICAL’adjectiu
ORTOGRAFIAEl sistema vocàlic tònic i àton; e oberta i e tancada
LÈXIC I SEMÀNTICALa composició
EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL:«PARLAR» SENSE PARAULESLes pel·lícules, les sèries de televisió o els anun-cis ens «parlen» utilitzant la imatge en moviment,el so i la música. Diuen que «una imatge val mésque mil paraules» i que la música és «una narra-ció sense paraules».
• Hi estàs d’acord?
87
Sis de les deu pel·lícules més taquilleres dels darrers
18 mesos s’han exhibit en aquest format. L’exhibició s’a-
pressa a adaptar les sales amb fortes inversions.
«El cinema en 3D serà una revolució com el so o el color».
Ho deia Jeffrey Katzenberg a Madrid fa prop de dos anys,
quan el 3D era encara poc més que un grapat d’experiments
fallits de l’exhibició cinematogràfica de dècades enrere. Fal-
ten anys i perspectiva per valorar si la revolució és de les
mateixes dimensions que la del so o el color, però és clar que
Katzenberg (patró de Dreamworks i un dels homes més
poderosos de Hollywood) sabia molt bé de què estava
parlant. Les xifres parlen per si mateixes, i revelen que
l’entrada del 3D en l’exhibició cinematogràfica és un autèn-
tic fenomen que va més enllà de l’èxit desmesurat d’Avatar:
sis de les deu pel·lícules amb més taquilla arreu del món
s’han comercialitzat en 3D (no exclusivament, no hi ha prou
sales). La primera, la segona i la quarta de la llista són en
aquest format. També destaca el fet que l’animació, amb
el permís d’Avatar, és la punta de llança d’aquesta revolu-
ció: quatre dels sis títols són en 3D (L’Edat de Gel 3, Toy Sto-
ry 3, Up i Shrek: Feliços per sempre).
Les inversions multimilionàries que exigeixen aquesta
tecnologia, ja sigui a l’hora de rodar (si es fa directament en
estereoscòpia), en la postproducció (si es reconverteix des-
prés) o en l’exhibició (per adaptar les sales), feien dubtar so-
bre la seva viabilitat. Però, a part de les productores d’ani-
mació, també hi van apostar els directors més influents
(Steven Spielberg, Peter Jackson, George Lucas, el mateix
Cameron...). Molta gent deu respirar tranquil·la a Hollywood,
perquè l’ensopegada podria haver estat històrica.
Tsunami a l’exhibició
Més preocupats deuen estar els petits exhibidors, que po-
den tenir dificultats per afrontar les fortes inversions. Però
El futur es veu en 3D
88 Unitat 4
L’AUTOR I LA SEUA OBRA
Bernat Salvà
“El futur es veu en 3D”, Avui digital
Aquest text està escrit per Bernat Salvà, un redac-
tor de l’equip de l’Avui digital, la versió per a
llegir a Internet del diari Avui. Aquesta notícia en
realitat és un xicotet reportatge sobre l’èxit de la
recent exhibició en les pantalles de tot el món
de les pel·lícules en 3 D. Aquesta modalitat d’ex-
hibició està revolucionant les sales, i moltes de
les pel·lícules de més èxit dels últims anys les
hem vistes amb les ulleres posades. Haurem
de dur-les prompte a la butxaca?
Abans de llegir
En aquesta unitat estudiaràs les diverses modali-
tats del missatge audiovisual, com ara les pel·lícules
del cinema, els programes de televisió o els anun-
cis publicitaris. Al segle XXI vivim envoltats d’i-
matges, sons i músiques que els acompanyen. D’i-
matges n’hi ha pertot arreu. Sabem interpretar-les,
però? El text que llegiràs introdueix el tema de
l’anàlisi del missatge audiovisual.
5
10
15
20
25
30
perspectiva: vista d’un conjunt de coses des d’una certa distància.
viabilitat: possibilitat de prosperar.
tsunami: onada oceànica de gran potència (sentit figurat).
gestionar: portar o dirigir un assumpte.
aforament: mesura de la capacitat d’acollida de públic en una sala
d’espectacles.
estereoscòpic: relatiu a l’estereoscopi (aparell que, per la fusió de
dues imatges d’un mateix objecte preses des de punts diferents, pro-
dueix la sensació d’imatge en relleu).
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
89Lectura. Competència lectora
les empreses més grans ho veuen com una oportunitat
per recuperar públic. Pablo Guasch, director de màrqueting
i operacions del Grup Balañà, ha explicat a aquest diari:
«La dimensió que està prenent el 3D ens porta a pensar que
forma part del futur». «Els dos complexos que tenim projec-
tats –hi afegeix–, el de Les Arenes [a l’antiga plaça de
toros] i l’Auditori Manent [carrer Balmes amb Castanyer],
tindran dotze sales cadascun, totes digitals, i ja veurem si
les equipem també per a 3D». De moment, el Grup Balañà
gestiona vuit cinemes a Barcelona, en què hi ha deu sales
en 3D que sumen 4.155 butaques, el 36% de l’aforament
total.
«El 3D és el futur —afirma Pablo Guasch. Té molts avantat-
ges, sobretot per a l’espectador. Això no vol dir que tot el
cinema ho acabi sent, no té sentit en pel·lícules més íntimes,
més d’autor». De fet, el cineasta Christopher Nolan, que ahir
va estrenar a les nostres pantalles en 2D una de les sensa-
cions de la temporada, Origen, no és gens partidari del
cinema en 3D. Almenys amb la tecnologia actual, que obliga
a portar ulleres.
Enganyar l’espectador
Un dels perills del cinema estereoscòpic, segons Pablo
Guasch, són les pel·lícules que no s’han rodat original-
ment en aquest format: «Han d’estar pensades en 3D des de
l’inici. Hi ha pel·lícules que s’han inflat posteriorment
de 2D a 3D, i això prostitueix l’experiència del client. No el
podem enganyar, les entrades que paga són més cares».
Creu que Hollywood ha d’aprofitar el moment i treure
partit d’aquesta «gallina dels ous d’or», abans que n’arri-
bin d’altres. Ja s’està experimentant en altres innovacions
tècniques, explica el responsable de Balañà, que potser
s’aprofitaran en el futur: moviments de butaca, efectes en
sala com vent o aigua...
El preu de les entrades per al cinema en 3D, que ronden
els 10 €, s’explica per la forta inversió que han de fer per
adaptar les sales: entre 130.000 i 180.000 euros. Amb les
ulleres, Pablo Guasch explica que no hi guanyen res: n’hi ha
de retornables, que són molt cares, i les que es venen a un
euro pràcticament els costen el mateix, i estan pensades per
reciclar-se, també «per un tema de medi ambient».
Harry Potter: rècord de taquilla i dèficit
El cinema en 2D encara ocupa llocs molt rellevants a la llista
de films més taquillers. L’últim Harry Potter està en tercer lloc
i ha recaptat 934 milions de dòlars arreu del món, números
superats lleugerament per l’anterior episodi, Harry Potter i
l’Orde del Fènix: 938 milions. Però malgrat que està situat en
el novè lloc del rànquing de recaptació mundial de tots
els temps, el cinquè capítol del mag creat per Rowling té ara
mateix un dèficit de 167 milions de dòlars, segons publi-
cava The Guardian.
El rotatiu britànic citava un conegut bloc, Deadline, segons
el qual Hollywood pot estar en una situació més precària
del que es pensa. Es considera que una pel·lícula comença
a donar beneficis quan triplica en taquilla el seu cost de pro-
ducció. Segons aquesta teoria, totes les pel·lícules del quadre
de la pàgina anterior han estat molt beneficioses: els pres-
supostos de producció estan entre els 50 milions de Lluna
nova i els 250 de Harry Potter i el misteri del príncep, i les re-
captacions, entre els 2.731 d’Avatar i els 617 de Shrek IV.
The Guardian apunta que la paradoxa de Harry Potter i l’Orde
del Fènix es pot explicar pels interessos que està pagant la
productora Warner Bros, les fortes despeses en promoció i
el cobrament en percentatges nets dels beneficis que s’en-
duen les grans estrelles. Grans taquilles no garanteixen
grans beneficis.
Avui digital 07/08/10 02:00 – Barcelona – Bernat Salvà
35
40
45
50
55
60
65
80
85
90
rellevant: que té una especial importància.
rotatiu: diari o publicació periòdica imprés amb rotativa.
precari: que no té garanties de durar massa.
paradoxa: raonament que porta a dues conclusions aparentment
contràries.
70
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
75
95
AVANTATGES INCONVENIENTS
90 Unitat 4
1. Quina ha sigut la segona pel·lícula amb més recaptació en taquilla la temporada 2009-2010?
— Per què creus que ha sigut així?
2. Per què les entrades per al 3D són més cares, segons l’article que has llegit?
3. Quan considera Hollywood que una pel·lícula dóna beneficis en taquilla?
4. Què significa en aquest text la metàfora «tsunami a l’exhibició»?
5. Completa aquesta taula amb els avantatges i inconvenients que segons el text té el cinema en 3D. Aporta tu algun altre que se t’a-
cudisca.
6. Fes un esquema amb les idees principals del text que has llegit.
REFLEXIÓ
EXPRESSIÓ ORAL
7. T’agrada el cinema en 3D? El prefereixes al 2D? Creus que
aquesta nova modalitat d’exhibició és interessant i necessà-
ria o bé opines que és una incitació al consum, a gastar més
diners pel mateix de sempre?
10. Busca en un diccionari els conceptes següents: sostenibilitat, progrés, estalvi. Després, feu dos grups a l’aula: a favor i en contra del
3D, tenint en compte els conceptes anteriors.
— Un secretari llegirà un breu discurs que haureu preparat, en què s’expliquen els motius d’una o altra posició.
— Després de la lectura dels discursos, tots els companys intervindran ordenadament en debat per afegir una opinió o bé res-
pondre a una altra.
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
CREACIÓ
8. Redacta un resum breu (unes 10 ratlles) de la lectura tenint en compte les idees més importants del text.
9. Visualitza el tràiler oficial d’Avatar a la pàgina digital del diari El Punt:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/12-apunts/58-cinema/115794-el-futur-es-blau.html
— Redacta un text narratiu breu que explique la història que has vist en aquest tràiler.
— Escriu una llista amb els elements visuals i sonors que t’hagen cridat l’atenció.
— Escriu les sensacions que t’ha produït aquest tràiler.
Després de llegir
COMPRENSIÓ
EsLllig el text i resol les activitats.
91Expressió escrita, oral i audiovisual
Concepte de missatge audiovisualDiem que una pel·lícula en 3D és un missatge perquè conté una informació
(en forma d’argument) que es comunica a un receptor o espectador a través d’un
canal (la pantalla). Així mateix, les novel·les, el diàleg entre dos amics i el xat
són exemples de missatges, però a diferència d’aquests les pel·lícules són mis-
satges audiovisuals, perquè tenen so i imatges en moviment.
Els missatges audiovisuals s’expressen a través dels mitjans de comunicació (tele-
visió, cinema, Internet...) i tenen una certa complexitat tècnica. N’hi ha de
molts tipus (pel·lícules, videoclips, sèries de televisió, noticiaris...) i en veiem i
escoltem constantment: a casa, a classe, quan anem amb els amics al cinema o
a un concert de música, etc. En definitiva, formen part de la nostra realitat
quotidiana. Generalment contenen molta informació condensada en molt poc
espai. Un videoclip musical, per exemple, conta una història en pocs minuts mit-
jançant una cançó i amb imatges atraients, creatives i originals.
Aspectes tècnics del llenguatge audiovisualEn el missatge audiovisual hem d’analitzar les imatges que van canviant i
també els efectes de so i música que sentim. Segurament aquests elements
aporten més informació i fan el missatge molt més ric.
Els aspectes tècnics que hem de tindre en compte per a analitzar qualsevol
missatge audiovisual són:
—Planificació: És l’acostament o allunyament respecte d’allò que es filma. Se-
gons la intencionalitat que es tinga, el plànol serà més detallat o menys.
Així, quan s’acosta la càmera a un objecte és perquè es pretén centrar l’aten-
ció en un detall, i quan es té una visió més panoràmica és perquè interessa
el context en el qual se situa l’objecte o personatge. Per tant, cada tipus de pla
té una intencionalitat diferent.
Pots consultar la pàgina web següent, on s’explica més extensament el
tema de la planificació: http://www.xtec.cat/~egarci20/projecte/plans.htm
El missatge audiovisual
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
pla general pla americà pla mitjà pla mitjà curt
primer pla primer pla curt pla de detall
92 Unitat 4
—Angulació: És la posició de la càmera respecte d’allò que es filma. Cada ti-
pus d’angle també té una intencionalitat diferent.
•Angle normal: vist des de la mateixa alçada.
•Angle picat: vist des de dalt. D’aquesta manera, mostra submissió i/o inferio-
ritat.
•Angle contrapicat: vist des de baix. Així, el subjecte queda engrandit.
Consulta’n exemples a la pàgina web següent: http://www.xtec.cat/~mvilal-
lo/calidoscopi/fotografia/llenguatge/angulacio/angulacio.htm
—Moviments de càmera: Són els desplaçaments de la càmera. Els efectes
que provoquen els diferents tipus de moviments causen impressions diferents
en l’espectador.
•Tràveling: la càmera es desplaça en l’espai. La impressió que dóna és més rea-
lisme a les imatges.
•Panoràmica: la càmera es desplaça sobre el seu eix. Té un valor més des-
criptiu, i s’utilitza per a descobrir una acció o un escenari que no es pot
contemplar d’un a sola vegada
•Zoom: un objecte s’apropa o s’allunya sense moure la càmera. Aquest
efecte centra l’atenció de l’espectador en un determinat subjecte.
Consulta’n exemples a la pàgina web següent:
http://evidgiovy.blogspot.com/2008/01/moviments-de-la-cmara.html
—Transicions: Són el pas entre un pla i el següent. Representen salts en l’es-
pai i en el temps. Les transicions són imprescindibles per donar continuïtat
a la història que es conta.
•Tall en sec: Implica que després de l’última imatge d’un pla ve la primera
del següent. És el tipus de transició més utilitzat.
•Fosa en negre: És un efecte de tancament de «capítol». Representa la fina-
lització d’un període de temps i el començament d’un altre.
•Encadenament: És l’efecte en què una imatge es difumina i una altra apa-
reix progressivament. Representa un pas de temps ràpid i curt.
•Cortineta: És l’efecte d’una imatge que entra i va desplaçant la que ix. Repre-
senta simultaneïtat.
Consulta’n exemples a la pàgina web següent: http://www.lenguajeaudio-
visual.com/TRANSICIONES.html
—Banda sonora. Són els sons que acompanyen la imatge en un missatge au-
diovisual. És un suport quasi imprescindible per tal de donar sentit a la imatge.
Consta de:
•El text verbal: Es tracta de la veu, les paraules dels personatges. A través
d’aquesta veu o diàleg l’acció va avançant.
•La música i els efectes: La música que acompanya les imatges ajuda sobre-
tot a crear l’ambientació i l’atmosfera que pretén aportar el missatge. Els
efectes sonors són els sorolls de la vida quotidiana que es desprenen de
les imatges i aporten realisme i versemblança al missatge.
Tipus de missatges audiovisualsHi ha molts tipus de missatges audiovisuals segons la intencionalitat i l’objec-
tiu que pretenen. Poden ser de ficció, quan conten una història amb personat-
ges inventats, en un lloc i un temps concrets; o de no ficció, quan pretenen re-
produir la realitat o allò que existeix, que ha passat realment.
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
93Expressió escrita, oral i audiovisual
Entre els missatges de ficció trobem:
— Publicitaris: anuncis, videoclips musicals...
•L’anunci: És un missatge destinat a fer conéixer un producte, un succés…
al públic. El seu objectiu és convéncer un determinat segment de la po-
blació perquè compre un producte. Segons aquest objectiu utilitza uns o al-
tres termes, imatges, recursos sonors… Té molt poca duració (uns vint se-
gons) i condensa moltes imatges en pocs segons. Utilitza eslògans (mis-
satges curts, plens de significat i fàcils de recordar) i logotips (dibuixos i al-
tres imatges que s’associen a una marca publicitària). Els anuncis busquen
despertar emocions (sorpresa, complicitat, ideals…).
— Ficció cinematogràfica: Pel·lícules o curtmetratges.
•La pel·lícula: És un missatge audiovisual que té com a objectiu narrar una
història amb un marc i una trama. Utilitza tots els aspectes tècnics i recursos
propis d’aquest tipus de llenguatge: planificació, angulació, moviments
de càmera, transicions, banda sonora… El cinema, l’art de fer pel·lícules,
ha esdevingut un art molt important.
Entre els missatges de no ficció trobem:
—Informatius. Informen sobre fets de la realitat. Segons l’objectiu que es pre-
tén poden ser la notícia, el documental, el reportatge…
•La notícia. La notícia, com a missatge audiovisual a través de la televisió o
d’Internet, pretén informar de manera objectiva sobre fets que passen a la
realitat. En aquest tipus de notícies la locució va acompanyada d’imatges
sobre l’esdeveniment en concret (vídeos, connexions en directe…). L’expres-
sivitat del locutor a l’hora d’informar ens ajuda a saber si es tracta d’una
notícia seriosa, lúdica…
•El documental. És una pel·lícula, de durada variable, que pretén informar
sobre fets de la realitat. Generalment es tracta d’una realitat vista a tra-
vés dels ulls de la persona que realitza el documental. La narració, acom-
panyada de les imatges, entrevistes, etc. és el fil conductor del missatge.
El significat denotatiu d’un missatge audiovisual és allò que hi trobem repre-
sentat: personatges, objectes, llocs, colors, ombres, sons…. El significat conno-
tatiu és la interpretació que en fem, és a dir, què pensem que se’ns vol comu-
nicar, amb quina intenció. La interpretació d’un missatge mai no és igual per a
dues persones diferents, cadascú l’entén d’una manera.
Hem d’observar i escoltar els missatges audiovisuals de manera crítica, per a for-
mar la nostra opinió pròpia amb tolerància.
En l’anàlisi d’un missatge audiovisual hem de tindre en compte la durada, el
nombre i els tipus de plans, el ritme, els moviments de la càmera, els efectes
sonors… Tots aquests elements aporten informació i enriqueixen el missatge.
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Primer plaPla general
Exemple d’anunci televisiu.
94 Unitat 4
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Exemple de realització d’un missatge audiovisual: com es
fa un anunci publicitariPer fer un anunci publicitari has de seguir els passos següents:
1. Reflexió. En primer lloc, cal pensar i arribar a tindre ben clares les següents
qüestions:
•Què es vol anunciar.
•A qui anirà adreçat.
•Quin missatge cal transmetre.
•Quin serà l’eslògan.
•Quins aspectes tècnics de llenguatge audiovisual cal tindre en compte.
2. Preparació dels guions.
•Confeccionar un guió literari: narrar detalladament tot el que s’ha de
veure i sentir en pantalla.
•Confeccionar un guió tècnic: dividir-ho en dues columnes. En la primera
caldrà anotar tot el que es veurà (tenint en compte els tipus de plans, les an-
gulacions i els moviments de càmera) i el que s’escoltarà (diàlegs, música i
altres efectes sonors).
•Elaborar un storyboard o guió tècnic il·lustrat amb dibuixos: caldrà di-
buixar els diferents plans per facilitar la faena a l’hora del rodatge.
Fixa’t en els exemples següents.
http://illustrations.greghigh.com/storyboard_design.html#mothersferrari_il-
lustration
3. Triar els actors, els espais on s’ha de rodar, la decoració i els objectes que es
necessiten.
4. Enregistrar les imatges i descarregar-les a l’ordinador.
5. Muntar l’anunci tenint en compte la durada dels plans i el tipus de transició.
6. Posar una música adient a la producció i inserir efectes d’imatge, eslògan,
etc.
—Per tal d’editar l’anunci es pot utilitzar el programa d’edició de videos
Movie Maker:
http://www.xtec.cat/~lnater/enunciats/6e/movie_maker/movie_macker.htm
Escena núm.: Pla núm.:
Acció:
Exemple de guió tècnicil·lustrat (storyboard)
Escena núm.: Pla núm.:
Acció:
Escena núm.: Pla núm.:
Acció:
Escena núm.: Pla núm.:
Acció:
95Expressió escrita, oral i audiovisual
AC
TIVITA
TS
11. Fixat’ en l’anunci d’un telèfon mòbil que hi ha a la pàgina
web següent:
http://e-global.es/b2b-blog/2008/02/08/video-publicitario-
del-samsung-g800/
— L’anunci consisteix en el recorregut d’un personatge que
pertot arreu veu imatges de cors i va fent fotografies.
• Quin producte anuncia?
• A qui va adreçat?
• Quin missatge vol transmetre?
• Quins recursos tècnics s’han utilitzat?
12. Mira un fragment de la pel·lícula Up a Internet tot visitant
la pàgina web següent i després respon les preguntes:
http://www.youtube.com/watch?v=9yjAFMNkCDo&fea-
ture=related
Fitxa tècnica
Títol original: Up
Director: Pete Docter i Bob Peterson
Producció: Pixar Animation Studios,EUA, 2009
Durada de la pel·lícula: 96’ (duradadel fragment analitzat: 4’29’’)
Gènere: animació / aventures / comèdia
• Quina història es conta?
• Com són els dos personatges protagonistes?
• Quin paper té la música en el fragment?
— Comenta’n algun pla pel que fa a l’angulació.
— Comenta alguna transició que cregues que hi destaca.
13. Mira a Internet aquest fragment de la pel·lícula La finestra
indiscreta:
http://www.youtube.com/watch?v=xODV0LCqTj8&feature=r
elated
— Comenta com s’aconsegueix crear la intriga a través de
la utilització de la música i de la planificació.
14. Entra a la pàgina web següent: http://www.rtvv.es/va/
— Mira-hi alguna notícia recent dins el telenotícies.
— Sobre què informa?
— Quins recursos propis del missatge audiovisual donen
suport a la informació?
15. Practica amb la càmera del telèfon mòbil fent una foto-
grafia d’un company amb el nombre màxim de plans que
pugues. Imprimeix les fotografies i escriu davall el tipus
de pla de cadascuna.
— Creus que el resultat és diferent d’una a una altra? Per què?
— Quina intencionalitat aporta cada tipus de pla?
16. En grups de tres o quatre companys, feu el seguiment de
diversos telenotícies i redacteu un esquema amb l’estruc-
tura dels seus continguts: seccions, pauses per a publicitat,
sintonies musicals, nombre de presentadors i reparti-
ment dels continguts entre ells, corresponsals, etc.
— Compareu després els resultats dels diversos canals de
televisió i extraieu-ne conclusions.
17. Fes un espot publicitari sobre algun valor que cregues que
cal reforçar dins el teu grup classe. Per tal d’inspirar-te pots
veure aquest anunci sobre l’amistat i la solidaritat:
http://www.youtube.com/watch?v=CLBZxtHP02o
— Escriu primer la idea i després l’estructura que haurà de
tindre. Per editar-lo pots utilitzar el programa d’edició de
vídeos Movie Maker: http://www.xtec.cat/~lnater/enunci-
ats/6e/movie_maker/movie_macker.htm
18.
Aquest apartat és un joc d’expressió oral. Consis-
teix a solucionar un enigma a partir de molt po-
ques dades. El professor o professora et conta una
història a cau d’orella i et diu la part que pots con-
tar en veu alta als companys. Els altres t’aniran fent
preguntes per a intentar entendre-la, però tu només
pots respondre sí o no.
Enigmes�
TÍTOL DE LAHISTÒRIA
PER A DIR EN VEU ALTA
Els dos perruquers
Un home arriba a un poblet
perdut a la muntanya i vol ta-
llar-se els cabells. Li diuen que
en aquell poble hi ha dos per-
ruquers. El primer va molt ben
pentinat i a la moda; l’altre por-
ta els cabells mal tallats i fets
un desastre. Inesperadament,
l’home prefereix tallar-se els ca-
bells a cal segon. Per què?
L’ascensor
Una dona viu al seté pis d’un
edifici. Cada dia, quan va a tre-
ballar al matí, baixa en ascen-
sor. No obstant això, quan tor-
na a casa i va tota sola sem-
pre ix de l’ascensor al sisé pis
i puja l’últim caminant. Per què?
@
@
@
@
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
96 Unitat 4
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
— Observa aquests exemples:
L’adjectiu:
•Acompanya el nom indicant-ne les qualitats.
Pastís gran, decorat, farcit, boníssim
Nom Adjectius
•Enriqueix i matisa el significat del nom (adona’t de la diferència de significat
entre pastís i pastís gran, decorat, farcit, boníssim).
•Concorda amb el nom en gènere i en nombre: pastís (masculí singular) gran,
farcit, boníssim (masculí singular).
El gènere i el nombre de l’adjectiuEls adjectius poden ser variables i invariables. Els adjectius variables són els
que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení: verd/verda, verds/ver-
des.
Gènere de l’adjectiu variable
• Generalment, per formar el femení s’afig una -a (en alguns casos precedida de -
n-) al masculí: llarg/llarga, preciós/preciosa, redó/redona...
• Es canvia la terminació del masculí per una -a: ample/ampla, propi/pròpia...
• Es canvia -leg per -loga: astròleg/astròloga, ginecòleg/ginecòloga...
Nombre de l’adjectiu variable
• Generalment, per formar el plural s’afig una -s (en alguns casos precedida de -n-)
al final de l’adjectiu: llarg/llargs, redó/redons...
• Si acaba en -a àtona, el plural es forma canviant-la per la terminació -es: preciosa/pre-
cioses...
• Si acaba en -sc, -st, -xt, el plural es forma afegint-hi -s o bé -os: fresc/frescs-fres-
cos, trist/trists-tristos, mixt/mixts-mixtos...
• Si acaba en -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig i és un mot masculí i agut, el plural es forma afe-
gint-hi -os: gris/grisos, dolç/dolços, fix/fixos, baix/baixos, gavatx/gavatxos, boig/bojos...
L’adjectiu
Les paraules que indiquen alguna qualitat dels noms als quals acompanyen s’ano-
menen adjectius.
Empar va portar un pastís. Empar va portar un pastís gran, decorat, farcit,boníssim.
Els adjectius poden anar davant o dar-rere del nom.
els meus estimadíssims, vells, donats,pelats texans descolorits
FIXA’T
A l’hora de formar el femení i el plu-ral d’alguns adjectius variables, esprodueixen canvis ortogràfics:
• En la formació del femení:
c � g antic/antiga
ig � j boig/boja
l � l·l nul/nul·la
s � ss ros/rossa
t � d menut/menuda
u � v nou/nova
• En la formació del plural:
g � gu llarga/llargues
j � g flonja/flonges
qu � qü obliqua/obliqües
ig � j boig/bojos
FIXA’T
• Hi ha alguns adjectius acabats en -e àtona que són invariables: jove,lliure, perenne, enorme, salvatge, sim-ple, simple, tènue…
• Hi ha un reduït grup d’adjectius queacaben en -a àtona en tots dos gè-neres: belga, homicida, patriota, per-sa, pirata, indígena, suïcida…
• Hi ha altres adjectius que no s’ajus-ten a una terminació determinadai són invariables: àrab, breu, gran,greu, lleu, miop, partícip, sublim, uni-sex…
FIXA’T
97Gramàtica
AC
TIVITA
TSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
19. Completa aquests grups amb la forma adient de l’adjec-
tiu inicial. Observa l’exemple.
Llarg: Curt:
Un braç llarg. Un conte …
Una ungla … Una màniga …
Uns pantalons … Uns cabells …
Unes cames … Unes potes …
Boig: Europeu:
Una seguidora … Unes actrius …
Groc: Escàs:
Una paret … Una alimentació …
Futuròleg: Antic:
Una vident … Unes ruïnes …
Menut: Bla:
Una gosseta … Unes esponges …
Ple: Gras:
Una nevera … Uns aliments …
Dolç: Gris:
Un pastís … Un paisatge …
Una música … Una pissarra …
Uns petons … Uns pensaments …
Unes postres … Unes teulades …
20. Realitza amb els teus companys de classe, oralment, aquest
senzill joc.
• El company que, per sorteig, inicia el joc ha d’elaborar una
oració que continga dos adjectius i l’ha de dir al company
següent.
• Aquest n’haurà de dir una altra al company següent
que continga el darrer adjectiu de l’oració anterior i un al-
tre de nou. I així s’anirà fent córrer la roda dels adjectius.
Poden variar el gènere i el nombre de cada adjectiu.
— Observa l’exemple:
El gos xicotet de la Júlia menja pa bla.
La pasta blana és la preferida del meu germà major.
�
Els adjectius invariables són els que tenen una única forma per al masculí i
per al femení: amiga fidel/amic fidel, amigues fidels/amics fidels.
TERMINACIÓSINGULAR PLURAL
MASCULí I FEMENí MASCULí I FEMENí
-aç capaç capaços, capaces
-iç feliç feliços, felices
-oç veloç veloços, veloces
Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una terminació per al singular però
dues per al plural.
TERMINACIÓSINGULAR PLURAL
MASCULí I FEMENí MASCULí I FEMENí
-ar escolar escolars
-ior superior superiors
-ble possible possibles
-al, -el, -il actual, fidel, fàcil actuals, fidels, fàcils
-ant, -ent elegant, prudent elegants, prudents
-ista analista analistes
-aire xarraire xarraire
-cida fungicida fungicides
consonant
+ -re
alegre (però pobre/pobra,
negre/negra...)alegres
98 Unitat 4
AC
TIV
ITA
TS 21. Completa aquestes sèries en el teu quadern.
22. Torna a escriure aquestes oracions substituint-ne el frag-
ment destacat per un adjectiu, a fi que es conserve el ma-
teix significat. Fixa’t en l’exemple.
• De tant ficar-les a l’aigua, tenia la pell de les mans arru-
gada com una pansa.
✇ De tant ficar-les a l’aigua, tenia la pell de les mans pansida.
• Vilafamés era un poble cobert de boira.
• Hem col·locat una plataforma que gira davall el televi-
sor del menjador.
• El mestre diu que no li agraden els alumnes que s’expres-
sen cridant.
• Hem vist unes pel·lícules que esgarrifaven.
• Cecília és una fisioterapeuta amb molta experiència.
• Es tracta d’una reacció que es pot comprendre.
• Joaquim té un nas que pareix el bec d’una àguila.
23. Escriu si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
• Els adjectius acompanyen els noms i n’indiquen alguna
qualitat.
• L’adjectiu concorda en nombre i persona amb el nom.
• Els adjectius que tenen una sola forma per al masculí i per
al femení s’anomenen invariables.
• Els adjectius jove, lliure, patriota i simple tenen la matei-
xa forma per al femení i per al masculí.
• El plural de trist pot ser tristos o trists.
• El plural de boig és boijos.
• El femení de feliç és feliça.
24. Escriu tres adjectius que es puguen relacionar amb els
elements d’aquestes il·lustracions.
25. Amplia la llista d’adjectius referits a les persones, afegint-
ne tres per a cada element.
— Després, descriu un company o companya de classe
usant adjectius de cada columna.
26. Subratlla els adjectius d’aquest text, escriu-los en una llis-
ta i després completa la taula.
Ahir al cel hi havia uns núvols redons molt foscos.
Anava a ploure i vaig veure una dona rossa que va seure
en un banc xicotet de la plaça. Va traure un paraigua
diminut amb dits tremolosos i quan el va obrir era
enorme. La pluja queia amb gotes grosses però ella
es va quedar quieta mirant el cel ennuvolat.
redó redona redons redones
… … … …
… … … …
SINGULAR PLURAL
MASCULí FEMENí MASCULí FEMENí
rus … … …
… blanca … …
… … antipàtics …
… … … capricioses
… suau … …
precoç … … …
… … … espesses
… … responsables …
alegre … … …
… … … agres
… nul·la … …
… … grocs …
L’ASPECTE GENERAL LA MANERA DE SER
prim alegre
corpulent tranquil
… …
EL CAP I LA CARA
ELS CABELLS ELS ULLS EL NAS
rulls vius xafat
rossos blaus arromangat
.... .... ....
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
FIXA’T
De vegades solem confondre l’úsde les vocals e i a àtones en parau-les de la nostra llengua per influèn-cia del castellà. Per a saber amb qui-na vocal s’escriuen cal utilitzar el dic-cionari.
Per exemple:
• S’escriuen amb a: ambaixada, as-sassí, avaluar...
• S’escriuen amb e: albercoc, ànec,enyorar...
99Ortografia
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
El sistema vocàlic tònic i àtonEn algunes llengües les vocals no sempre es pronuncien de la mateixa mane-
ra. Depén de la posició que ocupen dins de la paraula.
Aquest fenomen també es produeix en la nostra llengua, per aquesta raó
quan escrivim emprem les cinc vocals, però quan parlem en fem dues més.
En valencià tenim cinc vocals en posició àtona.
La e i la o àtones, en valencià sempre es pronuncien tancades.
És per això que el nostre sistema vocàlic àton distingim les següents vocals: [a], [e],
[i], [o] i [u].
La e i la tòniques, en valencià es poden pronunicar obertes o tancades.
És per això que el nostre sistema vocàlic àtònic ton distingim les següents vocals:
[a], [e],[3] [i], [o], [$] i [u].
SO GRAFIA EXEMPLE
[a]
[3]
[e]
[i]
[$]
[o]
[u]
a
e
e
i
o
o
u
cara
hivern
ceba
ciri
cosa
rabosa
fum
gossa ‘ goss[a]
pare ‘ par[e]
premi ‘ prem[i]
carro ‘ carr[o]
mussol ‘ m[u]ssol
[i]
[a]
[u]
Sistema vocàlic àton valencià
[e] [o]
e oberta i e tancadaAcabem de veure que la vocal e en posició tònica té dues pronúncies possi-
bles.
Oberta ✇ cel, guerra, ferro…
Tancada ✇ pera, llegenda, francés…
100 Unitat 4
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
La coma enumerativa
• Separa els elements d’una sèrie (de noms, d’adjectius,
de verbs...) que formen una enumeració (molt usada,
tal com hem vist, en les descripcions).
«Al bosc hi havia arbres de tota classe: alzines, roures, pins,
faigs, nogueres i castanyers.»
La coma explicativa
• S’usa per a delimitar una explicació, un incís o un acla-
riment situat al mig, al principi o al final d’una frase.
«En aquella casa, comprada a un bon preu, hi vam viure
durant vint anys.»
SIGNES DE PUNTUACIÓ La coma (1) ,
Ara prova-ho tu:
1. Puntua correctament aquest text que conté dues
enumeracions i dues explicacions o incisos.
«La columna formada per quinze camions dotze vehi-
cles tot terreny huit tancs i sis-cents soldats d’infante-
ria es va parar enmig de la carretera, en un turó situat
a un quilòmetre i mig del poble. El coronel Robert Henry
Greatwood seguit pel seu ajudant el tinent William Raw-
lins va baixar del jeep es va acostar a la vora del camí i
va observar les cases llunyanes a través d’uns potents
binocles.»
César Mallorquí, La porta d’Agartha. Ed. Edebé
�
De manera general, en valencià es pronuncia e oberta en tots els casos següents:
Es pronuncia e oberta... PARAULESEXCEPCIONS
(Es pronuncia e tancada)
Davant de rr i davant de r
seguida de consonant.
esquerre, ferro, comerç, Pa-
terna...cérvol, herba…
En quasi totes les parau-
les esdrúixoles.
anècdota, existència, cièn-
cia, gènesi, èxtasi…
llémena, església, témpo-
res…
Davant de l, l·l.arrel, cel, empelt, aquarel·-
la, novel·la…
delta, selva, belga,
feltre…
Davant de síl·laba amb i.acadèmia, incendi, premi,
misteri…sépia, séquia…
Davant de síl·laba amb u. ingenu, cèl·lula, rècula…
En quasi tots els termes
científics i cultes.museu, vèrtex, telègraf…
Les paraules acabes en
-ema: teorema, lexema…
Les paraules acabes en
-ecta, -ecte, -epta, -epte.
col·lecta, afecte, recepta, res-
pecte…
En altres paraules fora de
les regles anteriors.
deu (numeral), fideu, cen-
dra, Josep…
101Ortografia
AC
TIVITA
TSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
DICTAT��
Llig aquest text dues vegades: la primera en veu baixa i la segona en veu alta. Tin en compte la pronúncia ober-
ta o tancada de les e tòniques en accentuar les paraules.
La senyora Lavoine va negar tímidament. Sabia, com ningú, que la senyora Bonnard era la primera a assabentar-se
de totes les xafarderies. Però la menuda i submisa senyora Lavoine era massa ingènua per adonar-se que, a més, la
seua amiga gaudia deixant patent la ignorància de les seues veïnes en matèria de novetats, i que li encantava ser la
font d’informació de totes les comares de Beaufort. Per això, va acceptar el seu paper en el joc de la senyora Bon-
nard, per això i perquè també ella volia saber què era allò tan important que feia córrer i esbufegar la seua obesa
companya.
Laura Gallego, La filla de la nit. Ed Marjal
27. Fixa’t que la e tònica oberta pot esdevindre tancada si passa
a posició àtona en paraules de la mateixa família. Classifica les
paraules segons el que es demana.
— e tònica oberta:
— e àtona tancada:
28. Observa la prónuncia oberta o tancada de les e tòniques
d’aquestes paraules. Després, classifica-les en el quadre.
29. Les paraules que formen aquesta tirallonga han perdut la
vocal e tònica. Descobreix-les i escriu-les correctament.
30. Llig les paraules següents del quadre i accentua-les si cal.
— Classifica en obertes i tancades les e tòniques de les pa-
raules anteriors.
31. Llig les definicions següents i escriu les paraules a què fan re-
ferència.
• Marit de la filla.
• Cadascuna de les peces de pasta de farina de forma allar-
gada.
• Residu en pols d’una combustió.
• Cinqué dia de la setmana.
gel - vent - dent - rem - tel
fel - peu - pes - pèl
fecula - terme - inepta - telefon - sequia
forense - semola - cervol - serp - llemenacol·lecta - col·lecció - col·leccionar - verdós
verdura - verd - hivernacle - hivern - hivernar
premi - premiat - premiar - ferro - ferrer - ferreria
PRMIFORNSERGLEFERRRCL·LULA
SMPREZROMANRADIRCTE
e tònica oberta e tònica tancada
�
102 Unitat 4
AC
TIV
ITA
TSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
32. Crea paraules diferents només canviant la vocal de cada pa-
raula.
pal: pol, …
33. Completa les paraules següents amb a o e. Per a fer-ho llig
primerament les definicions i després completa la paraula.
Tin en compte que aquestes paraules tenen canvis res-
pecte al castellà. Consulta el diccionari si cal.
• Turió comestible de l’esparreguera:
ESPÀRR.. . .C
• Acció d’avalauar:
. . . .VALUACIÓ
• Dany o desperfecte en un vehicle, aparell…
AV.. . .RIA
• Dibuix ornamental:
S. . . .NEFA
34. Completa els buits amb les vocals que hi corresponguen.
• A Pere li agraden molt els alb. . . .rcocs.
• Aquell xic arrossega una gran r. . . .ncor.
• Pere llig una novel·la on l’ass. . . .ssí és el majordom.
• Lídia va ser elegida en l’ass. . . .mblea anual.
• A Enric li agrada la llet amb g. . . . lea.
35. Completa les paraules que hi ha en el text amb les vocals co-
rresponents.
36. Busca i escriu les 7 paraules que trobaràs en aquests mots
encreuats.
— Escriu una oració amb cadascuna de les paraules que has
trobat.
37. Ordena les lletres de les caixes i escriu les paraules que ob-
tindràs. La primera lletra i l’última de cada paraula estan
en la posició correcta.
38. Escriu les paraules a què fan referència aquestes definicions.
• Instrument musical amb tubs i on es polsen unes tecles
perquè sone: O…
• Donar una capa de vernís a una cosa: E…
• Càrrec militar al qual correspon el comandament d’un es-
camot: S…
pal - vol - si - mel - mus - soc
Al jardí de l’. . . .mbaixada, l’. . . .mbaixador olorava m.. . . ravellataquells alb. . . .rcoquers que desprenien una m.. . .ravellosa olor.
Mentre el sol respl. . . .nia a l’horitzó, el soroll del picaport. . . . del’església que hi havia prop el va fer sentir . . . .nyorança delmonestir de S. . . . rdenya on es va criar de menut.
J A V E L I N A U F N Ç
E R C U G W Ç I T A U E
X I F E N E X A G O Z B
T D L A T R I N A R Ç E
R E F Ç N Y X E R Q O N
A Q F A B E Z R Ç U D I
V E R Z A T R I A D A S
E S X O V R X I O S R T
R A J I A M A R A G D A
S O U Z U Q A F U N Q E
I A S S C E N F E S A N
O X U Z A M E T I S T A
v í n e r s
d a v n a t
m l a l v e e r a
a i f a a t r
r à e g f a
103Lèxic i semàntica
AC
TIVITA
TS
L’ús del guionet
S’ha de posar guionet:
• En les paraules compostes que co-mencen amb el nom d’un punt car-dinal: sud-americana, nord-oest.
• Quan en un mot compost la sego-na paraula comença per r, s, x: pit-roig, poca-solta, para-xocs.
• En els numerals, entre les desenes iles unitats i entre les unitats i les cen-tenes: trenta-huit, cinquanta-set, vint-i-nou, dos-cents trenta-u. [Regla DUC:desenes, unitats, centenes]
• Si la primera paraula d’un mot com-post porta accent gràfic: pèl-llarg.
• En algunes expressions: adéu-siau,abans-d’ahir.
• En mots compostos amb repeticions:poti-poti, xano-xano, ziga-zaga.
39. Escriu si aquestes paraules compostes són noms, adjec-
tius o verbs.
autopista - ferrocarril - ciència-ficció - aiguamoll
ullprendre - migpartir - sordmut - pocavergonya.
40. Forma paraules compostes unint paraules de les dues co-
lumnes.
41. Analitza les paraules compostes anteriors i escriu la cate-
goria gramatical de cadascun dels mots que els componen.
42. Tria tres paraules compostes de les activitats anteriors i
intenta escriure’ls tots en una sola oració.
43. Escriu aquestes xifres en lletra:
86, 23, 945, 58, 939, 1856, 333, 821.
44. Completa el text amb les paraules que falten:
Posem guionet en les paraules compostes que comen-
cen amb ....................... (p. ex. sud-americà). També quan
el segon element comença per ....................... (p. ex., poca-
solta), i en els numerals, entre desenes i unitats (p.
ex., .......................) i entre unitats i centenes (p. ex.,
.......................).
La composició és un procediment de formació de paraules noves a partir de la
unió de dues o més paraules de la llengua amb significat independent.
Per exemple: para + llamps = parallamps
paraula + paraula = paraula nova
La formació de paraules compostes es fa a partir de combinacions entre paraulas
de categories gramaticals diferents (noms, verbs, adjectius…).
Noms compostos: — Nom + nom: terratrèmol (terratrèmols), guardabosc (guardaboscos).
— Nom + adjectiu: capgròs, aiguardent.
— Verb + nom: paraigua, trencanous.
Adjectius compostos:— Nom + adjectiu o viceversa: panxacontent, clarivident.
— Adjectiu + adjectiu: agredolç.
Verbs compostos— Nom + verb: capgirar, colltòrcer.
— Adjectiu + verb: malvendre, benviure.
Combinació d’altres categories:Alguna vegada les paraules compostes són el resultat de la unió de més de
dos elements: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), vistiplau (vist+i+plau),
coliflor (col+i+flor).
Els compostos cultes formats a partir de les llengües clàssiques (llatí i grec)
generalment són paraules del vocabulari tècnic i científic: telèfon, puericultura,
automòbil, televisió, hipòdrom, metafísica, filosofia...
La composició
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
El terratrèmol ha fet caure el parallamps.
para- closques
cap content
trenca miques
panxa sol
plora girar
104 Unitat 4
REFORÇ
1. Escriu els adjectius d’aquest text, la majoria dels quals han sigut usats per a descriure una persona.
L’amo del taller era un home major, i tenia fama de geniüt i malcarat. Si hi tenies contactes breus, només de faena, veies en ell un
capatàs sorrut i cridaner, molt exigent i disciplinat amb els seus compromisos. Però si el tractaves en moments íntims, descobries
un ésser sensible i gentil. Era molt discret i el seu parlar esdevenia suau i lent quan s’esforçava a donar-te un bon consell.
2. Completa les sèries d’aquests adjectius variables.
sord sorda sords sordes
gris ...... ...... ......
...... lletja ...... ......
3. Completa les formes dels següents adjectius invariables.
Un senyor amabl....... / Una senyora ....... Un resultat probabl....... / Una dada .......
Una solució possibl....... / Un desenllaç ....... Un xicot elegant....... / Una dona .......
4. Construeix diverses frases utilitzant l’adjectiu feliç al costat dels noms xiquet, xiqueta, xiquets, xiquetes.
Gramàtica
5. Escriu al costat de cada paraula primitiva, dues de derivades i indica amb una O (oberta) o una T (tancada) l’obertura de la e
destacada.
gel (........): .............................................................. (........), .............................................................. (........)
serra (........): .............................................................. (........), .............................................................. (........)
mel (........): .............................................................. (........), .............................................................. (........)
terra (........): .............................................................. (........), .............................................................. (........)
inepte (........): .............................................................. (........), .............................................................. (........)
6. Llig les paraules següents, accentua-les si cal i classifica les e tòniques segons que siguen obertes (O) o tancades (T).
cera esglesia serra merla helix
llemena fecula cervol herba terra
pera verema obsequi despres semola
ceba ciencia telefon anecdota arquitecte
Ortografia
Recorda que els adjectius són unes paraules que indiquen alguna qualitat. Per això, cal tindre en compte els diferents tipus d’ad-
jectius que existeixen, així com els canvis ortogràfics que es produeixen a l’hora d’escriure el femení o el plural. Tot això ens aju-
darà a aconseguir un bon domini de la llengua.
Recorda que el sistema vocàlic tònic i àton està format per 7 vocals en posició tònica ([a], [3], [e], [i], [$], [o], [u]) i 5 en posició àtona
([a], [e], [i], [o], [u]).
Recorda que la e sona oberta davant de rr i davant de r seguida de consonant; en quasi totes les paraules esdrúixoles; davant de l, l·l;
davant de síl·laba amb i; davant de síl·laba amb u; en quasi tots els termes científics i cultes; en les paraules acabes en -ecta, -ecte, -epta,
-epte; en altres paraules fora de les regles anteriors.
cent dents
prim mar
furga filar
mal peus
baixa taller
escola nom
cap traça
poca llandes
mon gotes
obri gròs
compta senyor
AMPLIACIÓ
8. Identifica en quines oracions la paraula destacat actua com a adjectiu i en quines ho fa com a nom.
• El diumenge al matí, el carrer estava desert.
• El desert és un terreny ideal per a les carreres de resistència.
• La setmana passada va arribar a la facultat un savi americà.
• El iaio d’Andreu és un home savi i pot donar-nos un bon consell.
• El fill d’Anna ha conegut un xic anglés molt simpàtic.
• L’habitació més gran de l’alberg l’ocupa un anglés que estudia matemàtiques.
Gramàtica
9. Completa la taula següent. Ull viu perquè hi pot haver alguna excepció a les regles de pronúncia oberta de la e tònica.
r.......ncorosa peix.......teria tràf.......c env.......rnissar màn.......c rav.......
can.......lons .......nxaneta b.......rnús punx.......gut r.......spall s.......nefa
encom.......nar alb.......rcoc d.......vant ass.......mblea n.......ixement respl.......ndor
Ortografia
105Reforç i ampliació
@
7. Uneix paraules de les dues columnes per a formar paraules
compostes:
Lèxic i semàntica
10. Explica què significa aquest anunci i quins aspectes t’han cridat més l’atenció:
http://spayder26.blogspot.com/2007/05/video-publicitario-de-linux.html
Expressió escrita, oral i audiovisual
Recorda que la composició és un sistema de formació de
paraules noves a partir de la unió de dos o més mots.
Tipus de paraules compostes:
• Noms compostos: Nom + nom (terratrèmol). Nom + ad-jectiu (capgròs). Verb + nom (paraigua).
• Adjectius compostos: Nom + adjectiu o viceversa (pan-xacontent). Adjectiu + adjectiu (agredolç).
• Verbs compostos: Nom + verb (capgirar). Adverbi + verb(benviure).
• Compostos cultes (telèfon).
106 Unitat 4
AC
TIV
ITA
TS
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESUn missatge audiovisual
Visualitza el següent vídeo:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_amb=4843&p_id=23058
1. Senyala quin és l’objectiu d’aquest reportatge (hi pot haver
més d’una resposta correcta):
❑ Ens informa sobre diferents models de piles i bateries.
❑ Explica com utilitzar piles i bateries de manera respon-
sable.
❑ Ens diu com podem estalviar diners comprant deter-
minats tipus de piles.
❑ Pretén fomentar el consum intel·ligent i el sentit comú.
2. Per què és necessari reciclar les piles?
3. Què se’ns recomana pel que fa a l’ús de les piles?
4. Quina classe d’imatges s’utilitzen en el vídeo? Justifica la teua
resposta.
5. Quin paper hi té la música?
6. Posa-hi un títol.
7. De quin tipus de missatge audiovisual es tracta?
8. Explica per què són importants aquesta classe de reportat-
ges en la nostra societat.
AVALUACIÓ
1 Què és un missatge audiovisual?
3 Escriu el femení d’aquests adjectius i classifica’ls segons que siguen variables o invariables.
esclau difícil curt
elegant lleig amable
incapaç xicotet ample
107Avaluació
4 Escriu el femení plural dels adjectius del requadre. Compte amb els canvis ortogràfics!
llarga - amiga - boja - lletja - veloç - obliqua - capaç - belga
2 Quins elements del missatge audiovisual cal tindre en compte a l’hora de fer-ne una anàlisi?
5 Escriu les categories gramaticals d’aquestes paraules compostes:
milfulles - benvolguts - menysprear - nounat - trespeus - nord-americà
ADJECTIUS VARIABLES ADJECTIUS INVARIABLES
… …
7 Classifica els mots compostos següents segons la categoria gramatical dels elements que els formen.
Pedraforca - capverd - llevataps - sordmut
ferrocarril - bocamolla - parabrises - agredolç
Nom + Nom
Nom + Adjectiu
Verb + Nom
Adjectiu + Adjectiu