la lectura pública a cambrils

Arxiu Municipal de Cambrils. Fons Ajuntament de Cambrils. Lligall Centres culturals municipals (1993-95). Núm. reg. 2661-1-1.

B I B L I O T E C A P Ú B L I C A M U N I C I P A L D E C A M B R I L S

Introducció...................................................................................................................... 3

Les biblioteques de “la Caixa”......................................................................................3

La biblioteca de “la Caixa” de Cambrils........................................................................7

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils (BPMC)..................................................12

Opinions d’antics lectors............................................................................................15

C/Alfons I el Cast, 2 CAMBRILS – 43850 Tel. 977 363 [email protected] www.cambrils.org/biblioteca

2

http://www.cambrils.org/biblioteca

mailto:[email protected]


Introducció

A finals del segle XIX ja existien al nostre país diverses biblioteques de caire general i vinculades a associacions i entitats. Algunes encara perviuen en l’actualitat com seria el cas del Centre de Lectura de Reus, per citar un exemple proper, i d’altres només en tenim coneixença per referències, com seria el cas d’algunes entitats de Cambrils:

... cap als anys 20 Cambrils tenia un teatre per cada 1.000 habitants... comptava amb 5.000 habitants... gaudia de 4 cafes-tertulies, 4 sales de ball-teatres, 4 biblioteques-arxius entre d’altres serveis que oferien els centres socials de l’època.1

... la Societat el Porvenir més popularment coneguda com “La Cadira”... va tenir la primera biblioteca de Cambrils, al final de la gran sala hi havia una habitació amb tot de revistes, llibres i diaris del dia. Aquesta col·lecció de llibres l’ajudaven a mantenir els seus socis amb les seves pròpies aportacions.2

El Centre Catòlic d’Obrers es va crear el 1903 amb la finalitat d’exercir “l’instrucció religiosa y’l recreo honest”, amb la intenció inicial de crear una biblioteca i realitzar classes nocturnes gratuïtes.3

La Unió Republicana”... renom “El Polvorín”... va tenir una petita biblioteca, una habitació amb tot de revistes, llibres i diaris del dia. Aquesta col·lecció de llibres l’ajudaven a mantenir els seus socis amb les seves pròpies aportacions.4

Les biblioteques de “la Caixa”

“Les biblioteques públiques varen prendre ànima a Catalunya de la mà de la Mancomunitat. Les quatre primeres biblioteques es van inaugurar l’any 1918 com a embrió de la xarxa de biblioteques populars... Aquest impuls bibliotecari de la Mancomunitat va anar acompanyat d’altres iniciatives a favor de la lectura pública dutes a terme per entitats privades, com va ser el cas de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi, que va crear biblioteques públiques arreu de Catalunya. Aquesta actuació ha tingut una vigència i presència en el territori de setanta anys”.5

1 SÁNCHEZ PUJALS, Jordi. El batec recreatiu al Cambrils d’inicis del segle XX. Treball de Recerca. Institut Cambrils, curs 2011-12. (pàg. 4)2 Ídem, pàg. 30-313 Ídem, pàg. 364 Ídem, pàg. 485 MIRET i SOLÉ, M. Teresa. Una aportació a la lectura pública del segle XX : les biblioteques de "la Caixa", 1923-1993. Lleida: Pagés, Barcelona: Diputació, 2010. (pàg. 9)


3




“Tot i seguir el model creat per la Mancomunitat, hi havia algunes diferències en l’organització. Així, el servei de préstec, tan valorat en les biblioteques populars, s’oferia d’una manera molt restrictiva en les de “la Caixa”.6

La missió de la xarxa de biblioteques de “la Caixa” era la de contribuir a la formació personal, cultural i intel·lectual dels ciutadans mitjançant l’ús i divulgació del seu fons i l’organització d’actes.

A partir del 1945 “la Caixa” va concentrar els seus esforços a inaugurar nous equipaments amb una mitjana de tres o quatre anuals, que no responien a una planificació bibliotecària sinó que prioritzaven 3 factors: l’interès del municipi, l’impuls del Delegat de l’Oficina i la disposició d’un local idoni.

Pel que fa referència al personal que les gestionava, les seves funcions ja es van definir l’any 1942 i eren les següents:

“Facilitar directamente la formación de los lectores, orientándolos en la elección de libros y revistas.Cuidar del registro y catalogación de libros y revistas.Mantener el orden y el aseo en la biblioteca.Procurar presida la mayor seriedad y disciplina en el funcionamiento público de la Biblioteca”.7

A més en les Circulars, documents d’informació i comunicació interna, també es feia referència a d’altres aspectes, diguem-ne més tècnics, com tenir el material, fitxes i arxiu ben catalogat i endreçat.

“El personal de les biblioteques depenia tècnicament dels serveis centrals de Barcelona, però orgànicament ho feia del delegat de l’oficina de “la Caixa”, en la qual figurava inscrita com a personal.”8

Aquesta circumstància permetia que quan la biblioteca deixava de funcionar com a tal a causa d’obres, exposicions o d’altres, la bibliotecària o encarregada de biblioteca donés suport a les tasques de l’oficina.

El personal disposava de vacances per Setmana Santa (de dijous a dilluns), durant el mes d’agost i per Nadal. Durant aquests períodes la biblioteca es tancava al públic. A partir de l’any 1971 es va trencar aquesta uniformitat per tal que les biblioteques ubicades en llocs d’estiueig poguessin fer vacances en d’altres dates i prestar servei en períodes d’afluència de visitants.

6 Ídem, pàg. 467 Ídem, pàg. 71-728 Ídem, pàg. 77


4




Anualment es realitzava una memòria on s’informava de dades de visitants, d’activitats, de fons bibliogràfic, etc. Per realitzar-la calia tenir en compte unes Normas para la redacción de la “memoria” de las bibliotecas on es deia quina estructura calia seguir i l’estil de redacció. Les memòries s’enviaven als serveis centrals on se’n feia un resum global i s’enquadernava en un volum.

El servei bàsic de les biblioteques era oferir una sala còmoda, amb llibres i revistes que es podien consultar. “Als anys setanta el servei de préstec es va generalitzar i se’n va publicar una normativa, que disposava que per beneficiar-se’n calia residir a la localitat i ser client de “la Caixa”.9

Respecte a les activitats, majoritàriament, eren dedicades a l’àmbit local tot i que totes les biblioteques de la xarxa celebraven dues dates: el Dia del Llibre, 23 d’abril, i el Dia de l’Estalvi, 30 d’octubre.

“El 1976 va ser un any de canvis radicals en la societat espanyola, en la Caixa de Pensions i, en conseqüència, en les biblioteques de la seva xarxa... Les biblioteques i les cases de cultura es van adscriure a l’àrea Obra Cultural i pel seu nombre, arrelament i tradició n’eren la part fonamental. Calia, però, millorar-ne els serveis per tal d’aconseguir-ne una major qualitat i difusió... L’any següent es va posar en marxa la reforma del sistema bibliotecari de la Caixa de Pensions, enfocat en dues grans línies: una d’organització interna i una altra que potenciava les actuacions culturals. Es pretenia donar una certa cohesió a la xarxa i oferir uns serveis comuns en totes les biblioteques...”10

Els equipaments es van revisar profundament, s’hi van fer reformes que van ampliar o redistribuir l’espai existent, es va renovar el mobiliari, canviar el sistema d’il·luminació i es va crear un espai diferenciat per als infants. També es van retolar externament seguint totes les mateixes pautes. Es va revisar els fons bibliogràfic per part d’un grup de bibliotecaris que van visitar personalment tots els equipaments i van realitzar informes sobre l’estat de la qüestió. Això va permetre una millora dels equipaments en tots els sentits que va comportar una presència més efectiva de les biblioteques dintre de l’entramat social de la població on estaven ubicades.A partir de 1978 el català va tornar a ser la llengua habitual en la comunicació i les Circulars van ser substituïdes per Notes i Instruccions, que anaven signades per la bibliotecària en cap, Maria Rossinés, en comptes del director general de l’entitat financera.

“Molts aspectes referits al personal van canviar en aquests anys. Per començar, ja hi havia bibliotecaris i no solament dones; les feines més mecàniques i repetitives es van alleugerir; es realitzaven tasques noves, com la gestió del préstec interbibliotecari; algunes biblioteques oferien serveis fora de la seva sala de lectura; el personal va deixar de pertànyer directament a “la Caixa” per dependre de la seva fundació i una

9 Ídem, pàg. 9510 Ídem, pàg. 109-10


5




prioritat del bibliotecari havia de ser la dinamització de les biblioteques per mitjà de l’organització d’activitats. També es va crear un cos de suplències que donava suport a les biblioteques en tasques especials o quan estaven mancades temporalment de personal per causes diverses.”11

“Un dels aspectes més destacables, però, va ser la formació. Per oferir-la es van organitzar cursos relacionats amb aspectes ben diversos de l’àmbit bibliotecari i el professorat que els impartia es va escollir entre els principals especialistes de cada tema.”12

El fons bibliogràfic també va experimentar un gran creixement degut a la voluntat d’actualitzar i ampliar les col·leccions. Les compres estaven centralitzades però els llibres infantils i les novel·les es podien comprar al municipi prèvia acceptació de la proposta de compra per part de la Central. Posteriorment es van centralitzar totes les compres a través d’uns llistats seleccionats per matèries i elaborats per la Central; les biblioteques hi escollien els títols i els marcaven amb un ordre de preferència.

“El 14 de juliol de 1978 es va constituir el Centre de Mecanització de biblioteques (CMBIB), en formalitzar-se el conveni de col·laboració entre el Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Caixa de Pensions.”13

“Pel que feia a les biblioteques de “la Caixa”, els objectius del CMBIB eren mecanitzar les fitxes descriptives dels fons bibliogràfics, facilitar la consulta dels catàlegs, disposar d’un catàleg col·lectiu de les biblioteques de la xarxa i potenciar el préstec interbibliotecari. Algunes de les decisions que es van prendre van ser l’ús del català en la confecció del catàleg i la utilització de les normes angloamericanes en la catalogació.”14

Aquest procés va comportar un seguit de millores a nivell de xarxa: catàleg col·lectiu, racionalització d’entrades, estalvi de temps dedicat a feines tècniques, però també va millorar l’atenció i el servei al ciutadà: préstec interbibliotecari mitjançant la valisa de l’entitat i atenció personalitzada dels bibliotecaris/àries en deslliurar-los de tasques de catalogació, intercalació de fitxes, control de catàleg, etc.

El pla de reforma i millora de les biblioteques iniciat a finals del setanta va donar com a fruit una major visibilitat com a equipament i un increment de lectors i de préstecs.

Per acabar cal esmentar una iniciativa innovadora: les Microteques, que van començar a funcionar a partir de 1985. Eren uns espais equipats amb ordinadors, que s’instal·laven a les sales de lectura i que contenien programes interactius diversos

11 Ídem, pàg. 11612 Ídem, pàg. 11613 Ídem, pàg. 12014 Ídem, pàg. 120


6




(dibuix, idiomes, informàtica, comptabilitat, etc). Van ser molt ben acollits pels usuaris més joves.Les biblioteques de “la Caixa” també es van caracteritzar per acollir actes de tots els estils i ideologies. Anant un pas més enllà i amb la intenció de vincular encara més aquestes activitats amb les entitats i associacions locals va nàixer el Pla de Dinamització Cultural, iniciat l’any 1977. Oferia activitats pensades especialment per ser realitzades a les biblioteques, però cadascuna podia triar les que considerava més oportunes en una reunió que es feia a nivell municipal i en la que es convidava a les entitats locals perquè hi aportessin la seva opinió. D’aquesta manera es va aconseguir més implicació a nivell municipal i també que s’acostessin a la biblioteca nous usuaris.

“...el 18 de març de 1993, es va aprovar la Llei del Sistema bibliotecari de Catalunya i molts ajuntaments van assumir la responsabilitat de crear una biblioteca pública depenent de l’administració local.”15

La biblioteca de “la Caixa” de Cambrils

Al municipi de Cambrils la primera biblioteca pública va obrir les seves portes gràcies a la iniciativa de “la Caixa” i es va inaugurar el 31 de gener de 1956. Estava instal·lada a la plaça Marianao 1, baixos i compartia ubicació amb les oficines de l’entitat bancària. El fons bibliogràfic era de 591 volums; el mobiliari estava composat per prestatgeries, 3 taules i 12 cadires, i l’horari d’obertura era: de dimarts a dissabte, de 18 h a 21 h i diumenges d’11 h a 14 h; el dia de festa setmanal era el dilluns.

En la primera memòria l’encarregada de la biblioteca, Joana Cabré, demana poder prestar llibres a “d’aquells que no poden acudir a la biblioteca per la seva edat o a causa d’alguna malaltia”.

15 Ídem, pàg. 132


7




El 1957 s’afegeixen al mobiliari un Crucifix, el Llibre d’honor i una màquina d’escriure. Es celebra la “Festa del llibre” amb una xerrada i s’entreguen 10 llibretes d’estalvi als 10 infants que visitaven la biblioteca amb més assiduïtat.

El 1958 es fa referència al préstec amb la Biblioteca central i amb entitats o persones vinculades a la formació intel·lectual o religiosa tal i com anirem veient en anys posteriors fins el 1971 quan ja es donen dades de servei sense esmentar noms.

El 1962 Joana Cabré es lamenta de la manca d’espai destinat a biblioteca i la mala imatge que genera envers l’entitat (CPVA)16 ja que es tracta d’una població turística.

De les dades de 1966 destaquem un comentari sobre l’afluència de visitants infantils: “Como siempre, la sección de mayor número de lectores es la infantil que, con su caprichosa y chispeante humanidad desborda la pequeña Sala de lectura y hace incómoda la concentración de los adultos, quienes como mal menor, capean el vaivén entreteniéndose con un lote de revistas”.

A la memòria de 1968 l’encarregada de la biblioteca comenta unes obres d’ampliació de les oficines de la Caixa i de la biblioteca però no en dóna detalls. Aquestes obres es perllongaran durant els anys 1969-70 i l’1 de març de 1971 s’inaugura el nou local i ja es parla del servei de préstec dient que s’ha utilitzat 193 cops però sense fer esment de cap nom en particular. També es comenta que s’han ampliat els punts de lectura fins a 42. L’any següent, 1972, es fan uns panels folrats amb roba i amb il·luminació incorporada que serveixen per habilitar la sala de lectura com a sala d’exposicions.

El 1983 es tornen a fer obres d’ampliació a l’oficina i per aquest motiu la biblioteca es trasllada al primer pis del mateix immoble, de manera provisional. Aquesta provisionalitat s’allargarà fins al 1986 en que s’inaugura el nou equipament ubicat al carrer sant Plàcid 14.

16 Caja de pensiones para la Vejez y de Ahorros


8




“No voldríem acabar aquesta memòria sense esmentar la inauguració del nou estatge de la biblioteca, més acollidor que els anteriors malgrat algunes deficiències com la manca de prestatges i d’altres elements del mobiliari a la sala de lectura i l’arxiu, i el poc control que la bibliotecària pot exercir sobre el fons bibliogràfic, donada la poca visibilitat dels prestatges de la sala des de la seva taula, cosa que facilita robatoris i d’altres gamberrades; la inauguració del Servei de Microteca, amb tres ordinadors, que està tenint un gran èxit; la jubilació de Na Joana Cabré, encarregada de la biblioteca des de la seva inauguració, i la incorporació de Rosa Ma Fusté i Antich com a nova bibliotecària”.17

Aquest nou equipament constava d’una planta baixa de 210 m2, dels quals 11 m. corresponien a vestíbul d’entrada i 129 m. a Sala de Lectura. Les prestatgeries ocupaven un total de 44 m. El nombre de seients era de 45 (32 en taules, 5 a la zona de revistes i 8 als bucs infantils). Els llibres estaven repartits en prestatgeries que formaven rectangles oberts.

17 Memòria 1986


9




El servei de Microteca comptava amb 3 ordinadors (2 Apple i 1 Olivetti). No ocupava cap sala a part sinó que estava integrat en la mateixa sala de lectura, separat per un vidre i pel taulell on estaven instal·lats els ordinadors.

També comptava amb un arxiu de 16 m2, amb 3 cossos de prestatgeries, i amb una Sala annexa a la biblioteca i amb entrada independent pel carrer Sant Josep. Tenia 30 m2 i podia actuar com a sala d’exposicions amb una capacitat de 12 m lineals disponibles, o també com a sala d’actes o de reunions.

El 1972 la biblioteca es va mantenir oberta durant l’estiu: “Este año ha sido el primero que durante el mes de agosto la biblioteca ha permanecido abierta, motivado por la influencia de zona turística en que está enclavada, habiendo tenido gran éxito de asistencia de público foráneo que disfrutaba sus vacaciones en esta localidad”.

El 1992 s’informava del nou horari: de dilluns a divendres: 16.30 h - 20.30 h i dissabtes: 10 h - 14 h (excepte els mesos de juny a setembre) així com de l’augment de lectors respecte d’anys anteriors.


10




El 1994 s’iniciava la incorporació de material audiovisual procedent de donatius i el 1995 el segell ja era l’escut municipal i constava com a nom: Biblioteca Municipal Cambrils, ja que l’1 de juliol de 1995 entrava en vigor el conveni signat entre l’Ajuntament de Cambrils i “la Caixa” per a traspassar la biblioteca i el seu personal.

Respecte al 1996 no hi ha memòria escrita però de les guies de lectura conservades es constata que la biblioteca té nou horari: de dilluns a divendres: 16 h – 20 h.

A continuació i en gràfics el moviment de fons, visitants i préstec de tota la història de la biblioteca de “la Caixa”.

FONS BIBLIOTECA 1956-1995

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

SUBSCRIPCIO A REVISTES

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995


11




VISITANTS BIBLIOTECA 1956-1995

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

PRÉSTEC DE DOCUMENTS

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

USUARIS SERVEI DE PRÉSTEC

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils (BPMC)


12




La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils és un centre d’informació que facilita l’accés lliure i sense discriminacions al coneixement, la informació, la formació educativa i l’ús de les noves tecnologies, a individus i col·lectius, en igualtat d’oportunitats per a tothom.

És hereva de l’antiga Biblioteca de “la Caixa” i va ser inaugurada el 20 de gener de 1997. Està ubicada al barri de l’Eixample i comparteix edifici amb el Casal Municipal de la Gent Gran. La seva ubicació en una zona de serveis (Ajuntament, Centres escolars, Palau d’esports i Centre d’atenció primària) n’afavoreix la utilització del públic, malgrat les dificultats d’aparcament.

El 2002 es van iniciar les obres d’ampliació de l’edifici i dels equipaments que alberga (Biblioteca i Casal), que van finalitzar el 2003. El 24 de gener de 2004 es va inaugurar l’ampliació de l’equipament, que va comportar una millora en els accessos (es va ampliar el vestíbul, habilitant una àrea de trobada i descans per als usuaris) i també l’estrena d’una nova planta.


13




En planta soterrani es va ubicar el dipòsit, equipat amb compactes. Aquest fet va permetre deixar lliure una sala a la 1a planta, anomenada Sala multimèdia i que s’usa per a diverses activitats: reunions, tallers, visites formatives, etc. i que actualment està equipat amb un canó i pissarra interactiva.

El 2008 l’horari de la Biblioteca es va modificar; durant l’estiu es va fer jornada continuada: de dilluns a divendres i de 10 h a 14.30 h. També es va tancar l’equipament durant la 2a quinzena d’agost. A partir de l’1 de setembre de 2008 es va ampliar l’horari d’obertura, a causa de les constants demandes ciutadanes: Dilluns a divendres: 10 h a 13 h i 16 h a 20 h. Dissabtes: 10 h a 13 h.

Ens anys successius s’ha mantingut l’horari continuat durant l’estiu i el tancament durant la segona quinzena d’agost per realitzar tasques de manteniment. El 2012 s’ha continuat amb el mateix horari però no s’ha tancat durant el mes d’agost, ja que s’ha plantejat el tancament durant les setmanes de Nadal i de Reis per què tenen menys afluència de públic i es poden fer les tasques de manteniment anual.

Durant el 2009 es va renovar pràcticament la totalitat del mobiliari i de l’equipament informàtic gràcies a una subvenció atorgada per la Generalitat de Catalunya i una aportació extraordinària de l’Ajuntament.


14




El març de 2010 es va procedir al canvi de sistema informàtic a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya així com en la política de préstec per tal d’unificar-la a tota la xarxa.

El programa de gestió intern anomenat Millennium va proporcionar algunes funcionalitats noves de les que destacaríem els missatges automàtics d’avís als usuaris. Amb la implantació d’Argus, com a nou catàleg per Internet, també es van ampliar les prestacions per als usuaris amb la possibilitat de reservar, renovar documents, etc. en qualsevol moment.

Aquest canvi suposa una millora del servei per als usuaris ja que es va augmentar el total de documents que els usuaris poden prendre en préstec i també la comunicació a través de les TIC.

El juny de 2011 la biblioteca inicià el Préstec tecnològic gràcies a una subvenció de “la Caixa” que va permetre la compra de 4 e-reader. A més, s’ha habilitat la Sala multimèdia amb un projector i una pissarra interactiva, subvencionats per la Generalitat de Catalunya, i 10 netbooks, cedits per l’Ajuntament.

Opinions d’antics lectors

Tenia 11 anys. Encara recordo la il·lusió d'anar cada tarda quan sortia de l'escola a mirar i llegir el Manual de la bruja de Malcolm Bird que va publicar Anaya i que tu tenies allà, al nostre abast. I recordo hores a la biblio llegint i dibuixant en les llibretes el que em suggerien els


15




poemes de Campos de Castilla de Machado. Recordar-ho em fa somriure i m'emociona. Per això guardo el carnet. I anys després vaig buscar el Manual... i no el trobava. Finalment el vaig aconseguir (com a bona llibretera infantil, he, he) i ara el tinc a mitges amb la meva neboda Dana, que l'any passat va treballar les bruixes a classe. En fi, que moltes gràcies per haver posat uns quants granets de sorra en el meu itinerari lector i formar part del que ara sóc. Sònia G. B.


16



la lectura pública a cambrils

Documents