La Guerra de Schrdinger

LA GUERRA DE SCHRDINGERper D. Thomas Minton

Tamb t'ho plantejaries desprs de set assaigs. Ara mateix, tant podria sentir-me viu com considerar-me un master en defuncions, per totes dues opcions em resulten complicades i doloroses. Com a mnim, ara la mort ja no em fa por.D'una estrebada faig retornar a l'Olshevski al nostre refugi de basalt negre abans els eatees no li desintegrin el cap.Ajup-te! li dic. La veu em ressona metllica dins la barreja tri-heli que omple el casc del meu equip. Com si tingus importncia... si no ho aconsegueixen els eatees, ho far qualsevol altra cosa.Al meu voltant, soldats de boca terrosa en uniforme de combat puntegen la lava com perles de rosada sobre una vctima cremada. Sobre meu, la llum del sol reflexa un arc de runa que d'aqu a cinquanta milions d'anys coallescer sobre la lluna de la Terra; la mateixa lluna sota la qual jaur com un nen, tot fantasiejant sobre guerres espacials.Un raig de foc travessa el cel.Un estel fuga diu l'Olshevski. El seu riure petarrelleja a travs de la connexi per rdio. Demana un desig.s un primer encar, calculo ms o menys que s de la lleva del 2075. Com tots els primers s cregut i estpid, no crec que acabi el dia. M'agrada pensar que jo no vaig ser tan estpid com l'Olshevski tot i que sospito que s, que ho vaig ser. Aleshores em vaig morir. I desprs em vaig tornar a morir. I encara hi vaig tornar.A travs de la rdio, se sent un brunzit de veus. Els eatees van prenent posicions a la terra de ning per a dur a terme l'assalt a l'objectiu final: una bassa fumejant de protenes de cadena llarga, ARN i protobinics que algun dia evolucionaran cap a derivats de carboni, la base de la vida a la Terra, suposant, s clar, que arribem a aturar als eatees.Prou de xerrameca diu en Tanner, i apaga els transmissors de l'esquadr. El silenci sobtat em fa mal a les orelles.Conec en Tanner des que rem primers encar. Aleshores era un bon soldat; ara s un bon lder.L'Olshevski torna a treure el cap. Abans no el puc estirar, els raigs snics dels eatees desintegren la meitat superior del seu cos. Els toms del seu uniforme i totes i cadascuna de les seves cllules vives s'escampen vibrant sorollosament. Una boira rosada sura en el vent de met i les cames de l'Olshevski es desplomen com arbres abatuts.Si t sort, el seu algorisme gentic inacabat deixar de transmetre a la Estaci-H i trobar la pau dins la Gran Fosca.La Gran Fosca... sona b. Tant m's si la Christina s all o no. Espero que hi sigui, per...Merda.Grimpo per la cresta de basalt i el visor em queda saturat d'embalums negres movent-se a una certa distncia. Si no fos perqu estic segur del que estic mirant, no podria deduir es tracta d'ssers vius masses amorfes de metallobor, sense cap, sense ulls. Noms aquest orifici que s'obre de tant en tant, presumiblement per a respirar, i la resta del temps emet rfegues de sons d'alta freqncia.Que coi fas Sam? pregunta en Tanner.Davant meu, una colla de soldats surt de les trinxeres en direcci a la glaada terra de ning.Els eatees es giren en direcci nostra amb els orificis oberts. Un raig snic impacta contra la meva armadura prou fort com per fer-me caure.Recolzat sobre els genolls, llano una bomba-clster d'O2. Les partcules lluents s'escampen i exploten deixant caure una dutxa oxigen reactiu sobre els eatees. Els seus cossos vibren, centellegen, s'encenen i es cremen.Al camp de batalla, els raigs snics dels eatees baixen de volum. La meva oda ho agraeix.El bra dret em vibra, com si les molcules fossin pilotes de ping-pong enmig d'un terratrmol. Em separo del terra, tot em giravolta i perdo la noci del que s a dalt i el que s a baix. Aleshores, el basalt glaat impacta contra la visera del meu casc i veig que els peus em passen per sobre del cap mentre em plego pel mig.Un vapor vermell cobreix la meitat dreta del meu visor. Maldo per recordar qui hi havia al meu costat.Els llums d'avaria del meu HUD s'encenen i s'apaguen: esquerda a l'equip. M'adono que el meu bra ha desaparegut. El casc s'escampa per l'aire fet miques. Per encara sc viu.Malet sia, encara sc viu.Jec fotent-me'n de la meva desgrcia envoltat de vapors bloquejadors del dolor.Damunt meu, un munt de meteors dibuixen lnies d'una manera ferotge, com si fossin urpes de tigre esgarrapant el cel. En un altre temps aquest panorama m'hauria semblat bonic. Recordo quan la Christina i jo vam fer l'amor en un camp de blat a Nebraska sota les Perseides. Eren precioses. I ella encara ms.Tot i el vapor anestsic, noto que alguna cosa no va b i trigo un minut sencer a esbrinar qu pot ser. Una de les lnies va esdevenint ms curta i ms brillant. Els sensors de pressi grinyolen mentre el martell pneumtic avana a travs de la pluja de meteors...