La gestió post-incendien bosquines d’arboç

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç. Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà.

Autors: Lídia Quevedo, Anselm Rodrigo i Josep Maria Espelta (CREAF)

Disseny i infografies: Equip de Comunicació (CREAF)

Fotografia de coberta: Bosquina d’arboç. Sota llicència Lídia Quevedo, CREAF

Fotografies: Sota llicència Lidia Quevedo, CREAF.

2014 - CREAF i Diputació de Barcelona

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

En les darreres dècades, el règim d’in-

cendis forestals ha canviat, de mane-

ra que s’ha produït un augment del núme-

ro de focs, un increment de l’extensió de

la superfície cremada (80-90%) per part

d’uns pocs incendis (<8%), els anomenats

GIF (grans incendis forestals).

En aquest context de major recurrència

de focs, s’ha observat que s’està produ-

int un augment de la superfície coberta

per bosquines d’arboç (Arbutus unedo

L.) a Catalunya, ja que ha augmentat la

seva superfície en el Mapa de la Carto-

grafia d’Hàbitats de Catalunya respec-

te inventaris anteriors, i aparentment

sembla que estan sorgint en àrees

afectades per dos o més incendis en un

temps relativament curt, especialment

en el que havien estat pinedes de pi

blanc (Pinus halepensis).

Presentació

L’augment de la superfície ocupada per

aquestes bosquines d’arboç, així com el

fet que la informació de com gestionar

l’arboç és molt escassa, comporta la ne-

cessitat de investigar quina pot ser la

millor gestió d’aquestes masses. Cal re-

marcar que no és evident que els matei-

xos tractaments recomanats per l’alzina

i el roure rebrotats en zones cremades

(selecció de rebrots amb més o menys

intensitat) donin una resposta equiva-

lent en el cas de l’arboç en quant al seu

creixement, rebrotada induïda o bé la re-

producció de l’espècie, ja que l’arboç té

una dinàmica de reducció per competèn-

cia entre els rebrots d’una mateixa soca

molt més lenta.

Així doncs, amb l’objectiu de millorar

l’estructura i el creixement de les bosqui-

nes d’arboç per afavorir la producció de

3

4

Arran del recent règim d’incendis forestals, s’han desenvolupat bosquines do-minades per arboç en dife-rents zones de Catalunya. La major part d’aquestes noves bosquines d’arboç han apa-regut en pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) cremades més d’una vegada en poc temps.

Bosquines d’arboç després del foc

Fig. 1. Percentatge de cada categoria de coberta del sòl del 1979 que va esdevenir bosquina d’arboç al 1996, classificada segons la història de focs entre 1980 i 1995 (no cremat, cremat un cop, cremat dos o més cops).

fusta i llenyes i possibilitar altres usos

alternatius del bosc (ex. pastura, cace-

ra), tot disminuint el risc d’incendi, s’ha

aplicat una selecció de rebrots d’arboç,

amb diferents intensitats, acompanyada

o no d’una desbrossada del sotabosc. A

continuació es presenten els resultats

del seguiment a curt i mitjà termini de la

resposta a aquests tractaments d’unes

bosquines d’arboç en el marc d’una tesi

doctoral realitzada al CREAF i els resul-

tats d’unes proves pilot efectuades per

la OTPMIF de la Diputació de Barcelona

amb la col·laboració del CREAF.

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà

A Catalunya l’arboç normalment es troba com a espècie acompan-yant en alzinars, sureres i rou-redes; però també en pinedes, en estepars i bruguerars; molts cops sobre sòls pedregosos o en roquissars, en climes no excessi-vament freds ni secs.

Tradicionalment, s’ha aprofitat la seva fusta per fer eines i els seus fruits per a l’elaboració de melme-lades, licors i per les seves propie-tats curatives.

5

Són arbres de capçada densa i esfè-rica, de 5 a 12 m d’alçària.

Les fulles són simples, de 6-10 cm de longitud, lanceolades, amb el marge serrat, de color verd fosc i brillant per l’anvers i més clares pel revers.

Floreix a la tardor i els fruits tri-guen un any a formar-se i madurar, actuant com a font d’aliment per a la fauna a la tardor-hivern.

És una espècie rebrotadora, és a dir, que pot rebrotar després d’un in-cendi o una tallada. Pot arribar a de-senvolupar 30-40 rebrots/individu.

Com són els arboços?

On es troben?

Arbutus unedo

ARBOÇ

Fig. 2. Distribució de les bosquines d’arboç (Arbutus unedo) a Catalunya.

Arb

oç.

Foto

: (C

C B

Y) A

xel R

ohde

Després dels grans incendis forestals dels darrers 30 anys, a Catalunya s’han desenvolupat bosquines dominades per arboç en zones cremades repetidament, anteriorment ocupades principalment per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), on l’arboç era una espècie acompanyant.

El poc temps transcorregut entre in-cendis provoca que els pins no tinguin prou temps per generar noves pinyes, de manera que desapareix deixant pas a l’arboç. Aquest rebrota molt vigoro-sament, fet que es tradueix en un gran estancament en el creixement i un ele-vat risc d’incendi per la continuïtat ho-ritzontal i vertical del combustible, que es pot allargar molt en el temps.

En aquest context, s’ha estudiat l’efecte de la selecció de rebrots amb diferents intensitats i acompanyada o no de la desbrossada del sotabosc, per accelerar el desenvolupament de les bosquines cap a estructures més estables.

Resultats de la gestió post-incendi

6

Què passa amb l’arboç després dels incendis?

En un d’aquests estudis s’ha fet el seguiment durant 5 anys d’unes bosquines d’arboç on s’han aplicat dos tractaments: la selecció de rebrots i la selecció de rebrots acompanya-da de la desbrossada del sotabosc. Aquests tractaments s’han comparat amb zones no gestionades (control). En aquest seguiment s’han avaluat aquests aspectes:

• El creixement dels rebrots reservats • El creixement de nous rebrots• La producció de flors i fruits• L’impacte sobre la comunitat faunística

En l’altre estudi, s’ha fet el seguiment de diver-ses intensitats de selecció de rebrots (deixant de 1 a 4 rebrots reservats) i s’ha avaluat:

• El creixement dels rebrots reservats • El creixement de nous rebrots

Quins efectes té la selecció de rebrots?

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà

7

La selecció de rebrots consisteix a triar els millors rebrots de cada soca, tot eliminant la resta tallant-los amb tisora elèctrica, per tal de disminuir la competència entre ells i augmentar el seu creixement.

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

Fig. 3. Efecte de la selecció de rebrots sobre el creixement de les bosquines d’arboç desenvolupades després d’incendis recurrents.

Incendi de capçada

Pineda de pi blanc amb sotabosc d’arboç

El pi blanc desapareix i només rebrota l’arboç

Parcel·la on es fa una selecció de rebrots per reduir-ne la densitat

Parcel·la on no es fa cap tractament

Acceleració del creixement de la bosquina d’arboç

Creixement lent i amb mortalitat de rebrots

Segon incendi

Germinació del pi blanc i rebrotada de l’arboç

La selecció de rebrots promou un ma-jor creixement dels rebrots, de manera que creixen un 48% en longitud i un 60% més en diàmetre que els control. Aquest efecte es dóna a curt termini i es manté fins a tres anys després.

8

Efectes sobre el creixement dels rebrots reservats

La selecció de rebrots d’arboç té un efecte positiu en el creixement dels rebrots reservats, tant en longitud com en diàmetre.

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà

Fig. 4. Creixement absolut de la longitud dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control, amb selecció de rebrots i selecció de rebrots amb desbrossada del sotabosc, per a tots els anys de seguiment.

Sel

ecci

ó de

reb

rots

d’a

rboç

. Fo

to: (

cc)

Lídi

a Q

ueve

do, C

REA

F

Fig. 5. Creixement absolut del diàmetre dels rebrots reservats d’arboç, de les parcel·les control i les tractades, per tot el període d’estudi (2007-2010).

9

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

La rebrotada induïda es produeix sempre, augmenta amb la intensitat de la selecció de rebrots i no es veu afectada per la desbrossada.

Després de l’aplicació dels tractaments, l’arboç també genera nous rebrots. Al cap d’un any, els arboços tenen de mitjana uns 27 rebrots nous amb una longitud d’uns 45cm. Com menys rebrots es deixen més creixen els nous rebrots. D’altra banda, el fet de desbros-sar la parcel.la no afecta ni al creixement ni al número de rebrots nous.

Efectes sobre el creixement de nous rebrots

Fig. 7. Creixement de nous rebrots una any des-prés dels tractaments silvícoles: nombre de rebrots nous i longitud del rebrot nou dominant.

Fig. 6. Alçada dels nous rebrots i dels rebrots reser-vats en funció del nombre de tanys que es deixen.

Nou

s re

brot

s d’

arbo

ç de

spré

s de

trac

tam

ent.

Fot

o: (c

c) L

ídia

Que

vedo

, CR

EAF

La quantitat de fruits per hectàrea no va-ria entre tractaments, de manera que es garanteix la font d’aliment per a la fauna de la comunitat i l’establiment de plàntu-les d’arboç. Tanmateix, a curt termini, els tractaments fan que els arboços tractats més intensament produeixin uns fruits madurs de major pes sec, amb més lla-vors desenvolupades per fruit i una me-nor taxa d’avortament de llavors.

10

Efectes sobre la producció de fruits

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjà

La selecció de rebrots permet garantir la biomassa de fruits de la bosquina i millorar la seva qualitat.

Fig. 8. El pes sec dels fruits madurs dels arboços tractats amb més intensitat va ser un 27% superior als dels arboços control i el número de llavors desenvolupades per fruit va ser un 28% superior.

Control Selecció i desbrossada

Frui

ts m

adur

s d’

arbo

ç. F

oto:

(cc)

Líd

ia Q

ueve

do, C

REA

F

11

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

La selecció de rebrots no altera ni l’estructura, ni la composició de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç.

Per avaluar quin és l’impacte de l’aplicació d’aquests tractaments sobre la fauna es van emprar les formigues com a bioindicadores. Els resultats mostren com els tractaments no alte-ren l’estructura, ni la composició ni els gremis alimentaris de la comunitat de formigues que habita les bosquines d’arboç. La causa pot ser la baixa intensitat dels tractaments aplicats.

Efectes sobre la comunitat de formigues

Fig. 9. Els tractaments no alteren la riquesa d’espècies de la comunitat de formigues de les bosquines d’arboç.

For

mig

ues

de le

s bo

squi

nes

d’ar

boç.

Fot

o: (c

c) L

ídia

Que

vedo

, CR

EAF

1. La selecció de rebrots d’arboç, acompanya-

da o no de la desbrossada del sotabosc, es-

timula el creixement en longitud i diàmetre

dels rebrots reservats.

2. L’aplicació de la desbrossada del sotabosc

no implica una major rebrotada induïda.

3. L’aplicació d’una selecció de rebrots més in-

tensa provoca una major rebrotada induïda.

4. Els tractaments redueixen el combustible

mort en peu i milloren l’estructura de la bos-

quina (prevenció d’incendis).

Conclusions

5. Els tractaments aplicats mantenen la

producció de fruits i, per tant, garantei-

xen la quantitat d’aliment disponible per

a la fauna de la comunitat i l’establiment

de plàntules d’arboç.

6. Per tant, els tractaments aplicats no gene-

ren cap impacte sobre les comunitats de

formigues de la zona.

Resultats del seguiment ecològic a termini mitjàA

rboç

a M

onst

serr

at.

Foto

: (cc

) Lí

dia

Que

vedo

, CR

EAF

Bibliografia científica

Arnan, X., Quevedo, L., Rodrigo, A., 2013. Forest fire occurrence increases the distribution of a scarce forest type in the Mediterranean basin. Acta Oecologica 46: 39-47.

Quevedo, L., Arnan, X., Rodrigo, A, 2013. Selective thinning of Arbutus unedo coppices following fire: Effects on growth at the individual and plot level. Forest Ecology and Ma-nagement 292, 56-63.

Quevedo, L., Arnan, X., Boet, O., Rodrigo, A., 2014. Post-fire selective thinning of Arbutus unedo L. coppices keeps animal diversity unchanged: the case of ants. Annals of Forest Science, 71 (8): 897-905.

Espelta JM, Barbati A, Quevedo L, Tárrega R, Navascués P, Bonfil C, Peguero G, Fernández-Martínez M, Rodrigo A (2012) Post-Fire Management of Mediterranean Broadleaved Forests In: Moreira F, Arianoutsou M, Corona P & De las Heras J eds, Post-fire management and restora-tion of southern European forests. Managing Forest Ecosystems Series, Vol. 24. Springer, ISBN 978-94-007-2207-1. pp. 171-194.

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

La gestió post-incendi en bosquines d’arboç

L’arboç (Arbutus unedo L.) mostra una gran capacitat de re-brotada després d’una pertorbació, com un incendi forestal o una tallada, podent assolir fins a 30-40 rebrots per indivi-du. Aquesta gran recuperació pot donar lloc a bosquines amb unes densitats d’individus per hectàrea i de rebrots per indi-vidus molt grans. Aquestes estructures tan denses presen-ten un estancament en el seu creixement i la reproducció, així com un elevat risc d’incendi per la seva continuïtat horitzontal i vertical de combustible, i genera dificultats per poder dur a terme qualsevol aprofitament de fusta i/o llenya.

En aquest context s’han proposat dues intensitats de tracta-ment silvícola postincendi (selecció de rebrots i selecció de rebrots acompanyada de la desbrossada del sotabosc), en unes bosquines d’arboç de 12 anys d’edat. Els objectius són accelerar el seu creixement, millorar la seva capacitat re-productiva i estructurar les bosquines per reduir el seu risc d’incendi. Els resultats aquí publicats provenen de cinc anys de seguiment en el marc d’una tesi doctoral realitzada al CRE-AF i de l’aplicació de dues intensitats de selecció de rebrots en un experiment realitzat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del CREAF.