la filosofia com a racionalitat teòrica

25
Mar Amorós Sofia dall’Oglio Mar Farré Anna Fradera

Upload: maramoros97

Post on 13-Jul-2015

289 views

Category:

Education


5 download

TRANSCRIPT

Page 1: La filosofia com a racionalitat teòrica

Mar Amorós

Sofia dall’Oglio

Mar Farré

Anna Fradera

Page 2: La filosofia com a racionalitat teòrica

Funció adaptativa

Predictiu

Té límits

No hi ha coneixement sense llenguatge

Vertader/fals

Page 3: La filosofia com a racionalitat teòrica

Comença amb

Sentits dades sensorials percepcions

Conceptes: classifica la realitat

Pensament: relaciona conceptes

judicis i raonaments

Page 4: La filosofia com a racionalitat teòrica

Dogmatisme: estan segurs de conèixer.

Perspectivisme: des de diversos punts de

vista.

J. Ortega y GassetDescartes

Page 5: La filosofia com a racionalitat teòrica

Criticisme: contrast amb coneixements de

la realitat / saber els límits del coneixement.

Relativisme: depèn de les percepcions de

la persona. No és possible la realitat

universal.

I. KantKarl Popper

Page 6: La filosofia com a racionalitat teòrica

Pragmatisme: identifica el que és

veritable amb el que és útil.

Subjectivisme: depèn del coneixement

d’una persona.

Escepticisme: nega l’existència de la

veritat. Coneixement segur de la realitat

és impossible.

Page 7: La filosofia com a racionalitat teòrica

Coneixement sensible sentits i

experiència

Història

Locke Berkeley Hume Mill

Page 8: La filosofia com a racionalitat teòrica

El coneixement racional raó

Història

Descartes Spinoza Leibniz

Page 9: La filosofia com a racionalitat teòrica

El coneixements sensible i racional

Es basa en l’empirisme i el racionalisme

Aristòtil Kant

Galileu Galilei Popper

Page 10: La filosofia com a racionalitat teòrica

Intuició coneixement sobtat i subjectiu

Coneixement innat anterior al

naixement

Page 11: La filosofia com a racionalitat teòrica

Dubte

Opinió

Creença

Evidència

Certesa/saber

Page 12: La filosofia com a racionalitat teòrica

Segons Kant

Interès teòric

Interés pràctic

Segons Apel i Habermas

Interès pràctic

Interès emancipador

Interés tècnic

Immanuel Kant

K. O. Apel i J. Habermas

Page 13: La filosofia com a racionalitat teòrica

Exactitud o rigor, que no és ocult i que

remet confiança.

Coneixement

Obtenir resultats veritables

Criteris

Page 14: La filosofia com a racionalitat teòrica

Autoritat:

Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.

Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional.

Tradició:

Allò que porta molt de temps sent vertader per la població.

Correspondència entre pensament i realitat:

Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint.

Coherència lògica:

Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.

Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així).

Utilitat:

Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que aporta aquesta idea.

Evidència:

Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar.

Intersubjectivitat:

Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.

Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a falses quan un consens demostra el contrari.

Pautes per prendre una decisió

Page 15: La filosofia com a racionalitat teòrica

Teoria de la correspondència

La veritat és l’adequació o correspondència entre el que

es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.

Page 16: La filosofia com a racionalitat teòrica

Teoria de la coherència:

Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si

afirma i alhora nega un fet.

•Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors

vàlids.

Page 17: La filosofia com a racionalitat teòrica

Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat.

Teoria pragmàtica de la veritat :

James considerava:

1) Idees són eines creades per resoldre problemes.

2) Certes quan ens permeten donar una solució a

un problema en una situació adequada.

3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són

falses.

La veritat absoluta no existeix perquè les nostres

idees són creences relatives a l'eficàcia de

l’acció.

Page 18: La filosofia com a racionalitat teòrica

Teoria Consensual:

Es basa en:

El diàleg entre diferents persones.

Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.

Tots els subjectes han de poder expressar la seva opinió lliurement.

Page 19: La filosofia com a racionalitat teòrica

Volem saber és si veritablament"la realitat" que volem coneixer

de forma veritable "existeix”.

TEORIES:

•IDEALISME (Berkeley)>Solipisme.

•REALISME IDEALISTA: les idees

són la realitat.

•REALISME MATERIALISTA: la

única realitat és materialista.

Page 20: La filosofia com a racionalitat teòrica

FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntes originals.

•qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No

depèn subjecte.

•qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del

subjecte.

Page 21: La filosofia com a racionalitat teòrica

Diem que la realitat ÉS / Es

manifesta de diferents maneres.

Introdueix conceptes no

acceptats per la religió

Partícula elemental: unitat mínima de què

totes les coses estan fetes.

Fet de considerar la matèria com la base

de tot el que és real, tant a nivell natural com

cultural i psicològic.

Page 22: La filosofia com a racionalitat teòrica

KARL MARX: l’humà es defineix per la seva capacitat de treball

i concentració: PRAXI.

MODES DE PRODUCCIÓ

Forces productives: a partir

tecnologia: eines, quips,

edificis, materials...

Relacions producció: relació

entre himes i proces de

produccio social.

Page 23: La filosofia com a racionalitat teòrica

Podem distingir els següents modes de producció situats en diferents

períodes de la història humana.

PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.

ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a

ser propietat d’algú.

CAPITALISTA: separació entre productor i terra.

SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i

recursos.

COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.

Page 24: La filosofia com a racionalitat teòrica

IDEALISME TRASCENDENTAL (I. KANT):Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes:

-ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS

-ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT

Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio

objectes (enteniment).

REALITAT

Realitat fenomenica: la que podem coneixer

Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.

Page 25: La filosofia com a racionalitat teòrica

IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGELTot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees

i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees,

son inherents.

TESIS HEGEL:

•L’ésser és la realització de

la idea, igual que la

realitat.

•Tot le que és real és

racional, i tot le que és

racional és real

•La realitat no ésestàtica,

sinó dinàmica, històrica,

evolutiva.

•La realitat no es pot

entendre sense tenir en

compte la perspectiva

temporal i diacrònica.