La Construcció filosòfica de la ciutadania

Origen del concepte de ciutadania

CIUTADÀ: HABITANT DE LES CIUTATS ANTIGUES O D’ESTATS MODERNS COM A SUBJECTE DE DRETS POLÍTICS I QUE EXERCITANT-LOS INTERVÉ EN EL GOVERN.

Origen del concepte de ciutadania

La pertinença a un país de mode permanent.

CARACTERÍSTIQUES:

Gaudir d’uns drets i participar en les tasques de govern.

La ciutadania en l’antiguitat grecollatina

Ciutadà prové del llatí civis.

Membres que reuneixen requisits: home, no esclau, major d’edat, pares romans,etc.

Grècia: polités (ciutadà). Podien participar en el govern (democràcia).

Ciutadà: conjunts de drets i deures. Destada el deure de defensar la ciutat.

Polis petit estat independent (autarquia).Responsabilitat d’assistir a l’Assemblea.Es celebraven les reunions a l’àgora (espai públic).

Tres principis regien la participació a l’Assemblea:

Isonomia: tot ciutadà té mateixos drets i deures.

Isegoria: mateix dret a fer ús de la paraula.

Koinonía: aconseguir el bé públic.

Limitacions de la ciutadania antiga

• Únicament ciutadans els homes adults.

Ciutadania excloent.

• Només eren lliures i iguals els membres de la comunitat política.

No a tot ésser humà.

• No hi havia protecció davant de possibles abusos de les autoritats.

Drets individuals no protegits.

Doble arrel de la ciutadania moderna

Tradicions: La participació política a través de la deliberació (d’origen grec).

La protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà).

Ciutadania moderna

Ciutadania i Estat

<Dret de sòl> qui neix en el teorritori nacional.

<Dret de sang>

nacionalitat dels pares.

ESTAT: organització estable, amb càrrecs o burocràcia i amb un governant o príncep.

Nacionalitat: estatut legal pel qual una persona pertany a un estat.

Característques personals segons la nacionalitat:

Ciutadania i inclusió en l’Estat

Concepció liberal

• Separació entre les llibertats civils i els drets polítics.

Concepció republicada

• No hi hauria lloc per excloure dels drets polítics a cap col·lectiu social.

Concepció comunitarist

a• Per part de

l’Estat i de la ciutadania.

• Atenció als vincles ètnics i culturals.

Relació entre els ciutadans i l’Estat:

Drets civilsIntenten frenar els possibles abusos de l’Estat i mantenir un àmbit de llibertat:

Indígenes americans havien de ser tractas com a ésser lliures.

Acabar amb les guerres de religió entre catòlics i protestants.

Primer catàleg nord-americà de drets humans.

Noves garanties pels detinguts possibles de rebre abusos dels funcionaris públics.

Mesures per evitar els abusos dels governants i garantir la llibertat.Drets de les colònies angleses d’Amèrica del Nord al independitzar-se.La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Drets polítics

Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.

Reconeguts els drets de la dona.

Drets de participació política, com el sufragi universal per als barons, drets de les dones al vot i ocupar càrrecs polítics. Destaquen:

Drets socials, econòmics i culturals

Protegeix els treballadors, dóna

ensenyament primari gratuït a

tots els ciutadans.

Assegurança de malaltia, contra

accidents laborals i pensions per a la

vellesa.

Reconeix drets laborals, seguretat

social (sense descriminació per raó

de sexe).

Drets socials, econòmics i culturals. (estat social de dret).

Ciutadania social

Anomenem ciutadania social el reconeixement de tots els drets anteriors.

Estat nacional

entes com a estat

social de dret i no només com a estat

liberal de dret.

S’ha d’aconseguir un estat de justícia i de benestar per tal d’aconseguir una Europa social.

Segons Thomas H. Marshall:

Ciutadania: conjunts de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

Dimensions de la ciutadania contemporànea

Justícia i pertinença

Dos aspectes de la vida humana:El costat racional: societat justa perquè els membres percebin la legitimitat.El costat sentimental: llaços de pertinença que formen part de la vida.

Apel·lar a la raó i al sentiment dels membres de la comunitat.

La justícia i la pertinença han de ser necessàries per a una democràcia sostenible.

Dos tipus d’aplicacions de la ciutadania:Reconeixement

de la ciutadan

ia: responsabilit

at de cada societat que asseguri que els ciutadans

reuneixen requisits.

Legal i real.

Exercici de la

ciutadania:

responsabilitat de cada

persona. Deures cívics i

voluntariat.

Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania econòmica: ètica empresarial i una responsabilitat social de les empreses. Objectiu: eradicació de la pobresa.

CCiutadania civil: ·Gratuïtat i generositat dels ciutadans. ·Evita corrupció, corporativisme, etc. ·Ús públic de la raó.

Ciutadania intercultural:nova dimensió d’ètica intercultural. Trobada entre les diferents cultures.

Ciutadania cosmopolita: universalitzar els drets humans de les tres generacions, apostant per una globalització ètica, solidaria i justa.