la construcció filosòfica de la ciutadania

18
Construcció filosòfica

Upload: nereaaaaa

Post on 02-Jul-2015

141 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: La construcció filosòfica de la ciutadania

Construcció filosòficade la ciutadania

Page 2: La construcció filosòfica de la ciutadania

Origen del concepte de ciutadania

Page 3: La construcció filosòfica de la ciutadania

CIUTADÀ: HABITANT DE LES CIUTATSANTIGUES O D’ESTATS MODERNS COM ASUBJECTE DE DRETS POLÍTICS I QUEEXERCITANT-LOS INTERVÉ EN EL GOVERN.

Origen del concepte de ciutadania

La pertinença aun país d’unterritori.

CARACTERÍSTIQUES:

Gaudir d’uns drets i participar en les tasques de govern.

Page 4: La construcció filosòfica de la ciutadania

La ciutadania en l’antiguitat grecollatina

Ciutadà provédel llatí civis.

Membres que reuneixenrequisits: home, noesclau, majord’edat, paresromans,etc.

Grècia: polités(ciutadà). Podienparticipar en elgovern (democràcia).

Ciutadà: conjuntsde drets i deures.Destada el deure dedefensar la ciutat.

Page 5: La construcció filosòfica de la ciutadania

Polis petit estat independent (autarquia).Responsabilitat d’assistir a l’Assemblea.Es celebraven les reunions a l’àgora (espai públic).

Page 6: La construcció filosòfica de la ciutadania

Tres principis regien la participació a l’Assemblea:

Isonomia: tot ciutadà té mateixos drets i deures.

Isegoria: mateix dret a ferús de la paraula.

Koinonía: aconseguir el bépúblic.

Page 7: La construcció filosòfica de la ciutadania

Limitacions de la ciutadania antiga

• Únicamentciutadans elshomes adults.

Ciutadaniaexcloent.

• Només erenlliures i igualsels membres dela comunitatpolítica.

No a totésser humà.

• No hi haviaprotecció davantde possiblesabusos de lesautoritats.

Dretsindividualsno protegits.

Page 8: La construcció filosòfica de la ciutadania

Doble arrel de la ciutadania moderna

Tradicions:

La participació política a través de la deliberació (d’origen grec).

La protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà).

Page 9: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadaniamoderna

Page 10: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania i Estat

<Dret de sòl> qui neix

en el teorritorinacional.

<Dret de sang>

nacionalitatdels pares.

ESTAT: organització estable, amb càrrecs o burocràcia i amb un governant o príncep.

Nacionalitat: estatut legal pel qual una persona pertany a un estat.

Característques personals segons la nacionalitat:

Page 11: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadania i inclusióen l’Estat

Concepcióliberal

• Separacióentre les llibertatscivils i elsdretspolítics.

Concepciórepublicada

• No hi haurialloc per excloure delsdrets políticsa capcol·lectiusocial.

Concepciócomunitarista

• Per part de l’Estat i de la ciutadania.

• Atenció alsvinclesètnics i culturals.

Relació entre els ciutadans i l’Estat:

Page 12: La construcció filosòfica de la ciutadania

Drets civilsIntenten frenar els possibles abusos de l’Estat i mantenir un àmbit de llibertat:

Indígenes americans havien de ser tractas com a ésser lliures.

Acabar amb les guerres de religió entre catòlics i protestants.

Primer catàleg nord-americà de drets humans.

Noves garanties pels detinguts possibles de rebre abusos dels funcionarispúblics.

Mesures per evitar els abusos dels governants i garantir la llibertat.

Drets de les colònies angleses d’Amèrica del Nord al independitzar-se.

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

Page 13: La construcció filosòfica de la ciutadania

Drets socials, econòmics i culturals

Protegeix elstreballadors, dóna

ensenyamentprimari gratuït a

tots els ciutadans.

Assegurança de malaltia, contra

accidents laborals i pensions per a la

vellesa.

Reconeix dretslaborals, seguretat social (sense descriminació per

raó de sexe).

Drets socials, econòmicsi culturals. (estat social

de dret).

Page 14: La construcció filosòfica de la ciutadania

Ciutadaniasocial

Anomenem ciutadania social el reconeixement de tots els drets anteriors.

Estatnacional

entes com a estat social de dret i no només com

a estatliberal de

dret.

S’had’aconseguirun estat de justícia i de benestar per tal d’aconseguiruna Europa social.

Page 15: La construcció filosòfica de la ciutadania

Dimensions de la ciutadania

contemporànea

Page 16: La construcció filosòfica de la ciutadania

Justícia i

pertin

Dos aspectes de la vida humana:

El costat racional: justa perquè elsmembres percebin la legitimitat.

El costat sentimental: llaços depertinença que formen part de la vida.

Apel·lar a la raó i al sentiment dels membresde la comunitat.

La justícia i la pertinença han de ser necessàries per a una democràcia sostenible.

Page 17: La construcció filosòfica de la ciutadania

Dos tipus d’aplicacionsde la ciutadania:

Reconeixementde la

ciutadania: responsabilitat de cada

societat que asseguri que els ciutadans reuneixenrequisits. Legal i real.

Exercici de la ciutadania:

responsabilitat de cada persona. Deures

cívics i voluntariat.

Page 18: La construcció filosòfica de la ciutadania

Noves facetes de la ciutadania

Ciutadania econòmica:ètica empresarial i unaresponsabilitat social de lesempreses. Objectiu:eradicació de la pobresa.

C

Ciutadania civil:

·gratuïtat i generositat delsciutadans.

·Evita corrupció,corporativisme, etc.

·Ús públic de la raó.

Ciutadania intercultural:

nova dimensió d’èticaintercultural. Trobada entreles diferents cultures.

Ciutadania cosmopolita:universalitzar els dretshumans de les tresgeneracions, apostant peruna globalització ètica,solidatia i justa.